Segle XX - Em dieun mare  Top

  • Aquest documental que vaig publicar, esta malament... esborreu-lo (o mireu només fins la meitat!!!! )

    He estat mirant però ja no tinc el gravat "brut", així que només queda la menció que aquests darrers documentals els indiquen com re-emessos... Jo he estat mirant i no l'he vist, així que si algú pogués mirar si el té i compartit-lo.... (i ja no dic avisar-ho!!!)

    ;)

    P.D.
    Disculpeu l'error
  • Gràcies Borinot, properament V2!!
  • Teucre

    Gràcies Borinot, properament V2!!


    Tant d'agraïment, al final em posaré vermell shame



    editat per: borinot, 30/Març/2011 - 23:31
  • File Name : Segle XX - Em diuen mare V2 [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.cat] Per Borinot & Teucre.avi
    Mida del fitxer: 550 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:55:05
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 608x336
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1288 Kbps
    Factor de qualitat: 0,26 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 108 Kbps


    SEGLE XX - EM DIUEN MARE

    A "Segle XX" veurem el documental "Em diuen mare", que parla sobre el primer genocidi de la darrera centúria i els inicis d'allò que avui anomenem acció humanitària internacional.

    "Segle XX" reemet el documental "Em diuen mare", un relat ple d'emoció que ens parla sobre el primer genocidi de la passada centúria i sobre els inicis d'allò que avui anomenem acció humanitària internacional. La protagonista d'aquest documental és la noruega Bodil Katharine Biorva, que va fer d'infermera entre els armenis durant tres dècades, va deixar cartes, dietaris i fotografies amb un valor testimonial colpidor, i un nét de la qual, setanta anys després, segueix el seu rastre en un viatge de retorn a les pròpies arrels.

    Bodil Katharine Biorn havia nascut el 1871 en una família de comerciants i empresaris noruecs profundament religiosos. Després d'haver estudiat infermeria, a principis del segle XX les notícies sobre les matances d'armenis cristians a Turquia la decideixen a marxar, el 1905, cap a l'imperi Otomà, a les províncies orientals d'Anatòlia, on desenvolupa una intensa tasca assistencial sostinguda sobre un orfanat, una escola i un dispensari a la petita ciutat de Mush.

    Arran de l'entrada de Turquia en la Gran Guerra, però, les cícliques persecucions antiarmènies de les dècades anteriors es transformen, a partir de mitjan 1915, en una política sistemàtica d'extermini de la minoria armènia otomana, en un genocidi. La infermera n'és testimoni directe i ha d'acabar per fugir i retornar a Noruega el 1917. Ho fa acompanyada d'un nen que presenta com a adoptat, però que probablement era fill biològic seu i d'un activista armeni.



    Pàgina de descarrega
  • 116 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació








Altres webs d'enllaços