Jaume Mateu: 'Han posat la cirereta a un pastís tòxic contra la llengua catalana'
Entrevista al president de l'Obra Cultural Balear, que denuncia que el govern balear permeti la desaparició de dos canals de TVC a les Illes
El govern balear va començar la legislatura impulsant una llei de la funció pública en què se suprimia el requisit del català per als funcionaris. I ha acabat fent desaparèixer dos dels canals de TDT en català que es veien fins ara. 'És el corol·lari d'un pastís letal, tòxic, contra el català', diu en aquesta entrevista Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear. Mateu acusa el govern de Bauzá de no haver mogut ni un dit per a evitar que, des d'avui, desapareguin el 3/24 i el 33-Súper3 de l'oferta televisiva de les Illes. I fa una crida a participar en la concentració de protesta de dijous a migdia davant el Consolat de Mar.
-Avui es deixa de veure el 3/24 i el 33 a les Illes.
-Sí, avui és el darrer dia assenyalat pel govern espanyol per a resintonitzar tots els aparells de televisió. Deixarem de veure aquests canals perquè el govern balear va deixar aquests dos canals allotjats en un canal de múltiplex que avui desapareixerà. Si apaguen aquest múltiplex per a cedir-lo a les companyies de telefonia es deixaran de veure.
-Com s'hi ha arribat, fins aquí? Perquè inicialment el canal de múltiplex que desapareixia era el que ocupava IB3.
-Sí. Però el govern balear va moure els seus canals, IB3 i IB3 HD, i els va allotjar en un múltiplex que va cedir ja fa anys el ministre Montilla per a la reciprocitat entre televisions en català de les Illes, el Principat i el País Valencià. Era un múltiplex addicional que tenia el govern balear. Com que, amb els canals d'IB3, no hi cabia tot, van moure el canal 3/24 i el 33 a un altre múltiplex que ocupava abans IB3, i que és el que ara desapareixerà.
-TV3CAT sí que es continuarà veient.
-Sí, perquè ocupa un d'aquests canals del múltiplex que es manté, en què també hi haurà IB3, IB3HD i un canal privat allotjat en aquest múltiplex, el Canal 4.
-Què es podria fer perquè continués l'emissió del 33 i el 3/24?
-A part aquests múltiplexs de què hem parlat, cada illa en té un altre, assignat a cada consell insular. Pel múltiplex de Mallorca, per exemple, emetia Televisió de Mallorca, que el PP va tancar. L'octubre de l'any passat vam proposar de passar els dos canals d'IB3 a aquests múltiplexs insulars, de tal manera que no es perdria gens ni mica de qualitat, arribarien a tots els racons de les Illes i, alhora, permetrien les desconnexions insulars, que segons la llei s'han de fer i ara no es poden fer per impossibilitat tècnica.
-Voleu que s'aprofiti l'espai per a canals que tenen els consells insulars.
-És clar, aquests dos canals d'IB3 hi tindrien espai, i el 3/24 i el 33 també podrien tenir el seu en el múltiplex autonòmic.
-El govern diu que no hi ha solució tècnica.
-I nosaltres els deim que hi és, aquesta solució.
-I què respon el govern sobre la proposta?
-Res.
-No us han donat mai cap resposta?
-Mai. Ni han dit que l'hagin rebut, i sabem del cert que l'han rebuda. En cap moment no han respost. La portaveu del govern es va limitar a dir que tècnicament no era possible de continuar veient aquests dos canals, i això no és cert. És ben possible. És tan difícil com activar un interruptor.
-El panorama televisiu en català a les Illes queda encara més tocat.
-Només quedarà TV3CAT, que torn a dir que no és la TV3 convencional, arran de la limitació de continguts per qüestions de drets, i IB3. Passaríem de tenir quatre possibilitats a la meitat.
-I quants canals es poden rebre en TDT en espanyol ara?
-No en sé el nombre exacte. De fet, n'hi ha també en alemany, en anglès i algun fins i tot amb programació en rus, més totes les televisions espanyoles en obert. Es deuen poder rebre més d'una vintena de canals, la gran majoria en castellà. I només dos en català. I cal tenir en compte que a IB3 totes les sèries i els films són emesos en castellà. I això minva encara més l'oferta. Tindrem un canal i mig en català, essent molt generosos, enfront d'una abassegadora oferta en castellà. Des d'un punt de vista merament cultural i lingüístic veim que el català encara queda més reduït a les Illes Balears. Vàrem començar la legislatura amb una llei de la funció pública que eliminava el requisit del català per als funcionaris i acabem la legislatura perdent dos canals en català. És el corol·lari, la cirereta, d'un pastís letal, tòxic, contra el català.
-Teniu cap contacte previst amb el govern, pròximament?
-No, perquè no ens ha volgut rebre mai. No ens han respost mai les peticions de reunió que els hem fet.
-I heu convocat una concentració de protesta dijous.
-Sí. Entenem que és un mal dia, perquè és Dijous Sant i la gent se'n va de vacances. Però entenem que hem de fer aquest gest, per dir que no ens mamam el dit; perquè hi ha una voluntat política clara que els ciutadans de les Illes Balears no rebin continguts en català. I punt. I ho consider també una censura encoberta, sobretot en el cas del 3/24, que és un canal d'informació.
-Teniu el compromís dels partits de l'oposició de recuperar les emissions en cas que hi hagi un canvi en el govern el mes de maig?
-Sí, s'hi han compromès; i també a ressituar tot allò que s'ha desfet aquests últims anys. Però aquesta no és la qüestió. És ver que si hi ha un canvi de govern es podrà solucionar això. Però a mi em preocupa molt més que tingam un govern que posi traves a l'ús, el coneixement i el prestigi de la llengua pròpia. I això s'ha de denunciar, no es pot permetre. Un govern que ha de vetllar per això actua contra aquest manament estatutari perfectament explícit. Per què? No em val l'argument que tècnicament no és possible. Perquè la solució tècnica hi és, i si no la prenen jo he d'entendre que és perquè no volen que es vegin aquests dos canals. Incompleixen la llei de normalització i l'estatut. És això que s'ha de posar en evidència i s'ha de denunciar. I en aquests moments ens trobam indefensos.
VilaWeb
)
