• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 29.06.2010, 13:09

  Nom del fitxer: Thalassa - Sellafield, radiacions cap a Noruega - Cuba, un jardí submarí [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 561 MB.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:41:58
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1732 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 138 Kbps
  
  
  Sinopsi:
  
  Sellafield, radiacions cap a Noruega:
  
  Radiació al mar. El descobriment d?elements radioactius al nord de Noruega dispara l?alarma. Qui contamina el mar?
  
  Al principi dels anys dos mil, unes anàlisis científiques revelen la presència, a les costes noruegues, d?un element radioactiu a l?aigua del mar. La notícia sorprèn a tothom ja que aquesta radioactivitat no pot venir de Noruega, un país sense centrals nuclears ni armes atòmiques. Es tracta de tecneci noranta-nou, un producte procedent, forçosament, d?una planta reprocessadora de combustible de centrals nuclears. Es descarta la hipòtesi d?una contaminació procedent dels veïns russos i se centren les sospites en el Regne Unit. Aviat es confirma que els residus trobats a Noruega provenen de Sellafield, una planta situada lluny, a la riba del mar d?Irlanda, al sud d?Escòcia, a més de mil quilòmetres de la costa Noruega. Allà es concentren residus nuclears vinguts d?Europa, del Japó... d?arreu del món.
  A Noruega es comença a relacionar l?augment dels casos de leucèmia i d?altres malalties amb la radioactivitat. S?inicia una lluita per demanar responsabilitats i fer tancar la planta de Sellafield.
  
  
  Cuba, un jardí submarí:
  
  Un passeig submarí pels millors llocs de busseig de Cuba.
  
  Farem un recorregut per la Cuba submarina. Visitarem restes de naufragis, jardins de corall i els famosos ?cenotes?, que ens conduiran a un entramat de cavernes submergides espectaculars. Descobrirem un món ple de curiositats. Isla de Juventud, la península de Zapata, la badia de Cochinos,... explorarem els seus fons i descobrirem la majestuosa bellesa submarina de Cuba.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 05.07.2010, 23:15

  Nom del fitxer: Thalassa - Verí a l'illa Martinica - Remeis mariners [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 517 MB.
  
  [Reportatge]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:38:38
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1761 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 110 Kbps
  
  Sinopsi:
  
  Verí a l?illa Martinica:
  
  Anirem a Martinica, on no aconsegueixen eliminar un insecticida molt potent utilitzat durant anys i que ara amenaça els seus habitants.
  
  Durant un quart de segle, a l?illa Martinica s?ha utilitzat un pesticida pel conreu del plàtan. Es tracta de la clordecona, una substància antiparasitària que ha contaminat el 20% de les terres de l?illa. Inalterable, indestructible, contamina tot el que toca: els cultius de terra, les parts aèries de plantes com ara la canya de sucre o la pinya americana i els animals de cria. És un verí que també amenaça a l?home, perquè la seva molècula es considera potencialment cancerígena. Ara es treballa per avaluar el dany que ha causat en el medi i per eliminar la molècula de la clordecona, però està resultant més difícil del que s?havia previst.
  
  
  
  Remeis mariners:
  
  Veurem quins remeis mèdics utilitzaven els pescadors d?abans per afrontar un món ple de curiositats.
  
  Coneixerem els remeis dels antics pescadors. Les mancances mèdiques a bord han fet que, durant segles, els pescadors se les hagin arreglat per fer front a accidents i malalties. Una saviesa que s?ha transmès entre mariners. Pells de serp, ungüents, plantes, beuratges, tot un arsenal de medicina tradicional per alleugerir els mals i tornar a la feina.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 05.07.2010, 23:15

  Nom del fitxer: Thalassa - La tragèdia del Saint Prosper [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 192 MB.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:14:22
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1739 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 131 Kbps
  
  Sinopsi:
  
  La tragèdia del Saint Prosper:
  
  La memòria del Saint Prosper, el vaixell francès enfonsat per les mines a la badia de Roses el 1939.
  
  Ja fa setanta anys que el mercant francès Saint Prosper, fugint en plena nit d?una tempesta, va topar amb una mina a la badia de Roses provocant la mort als vint-i-set mariners que integraven la tripulació. Però fins fa quatre anys, els familiars dels tripulants no van saber res sobre l?enfonsament del Saint Prosper en aquestes aigües. La companyia naviliera els va amagar que hi va haver un submarinista, Eusebi Escardíbul, que va localitzar el vaixell l?any 1967. L?últim missatge emès des del Saint Prosper va ser un vuit de març de 1939, anunciant que capejava un gran temporal de vent del nord. Des d?aleshores, un vel de misteri ha envoltat tota aquesta tragèdia. A França, els dies següents al naufragis, la premsa parla de desaparició i la companyia naviliera diu que no té cap informació. Poc després començaria la segona guerra mundial i el silenci envoltaria durant dècades la fi del Saint Prosper i la seva tripulació. La casualitat va fer que un familiar d?un tripulant trobés per Internet un web de submarinistes on anunciaven que es podia fer una immersió a un mercant francès que es deia Saint Prosper. D?aquesta manera, els descendents dels tripulants saben on descansen les restes dels seus familiars i han pogut homenatjar als vint-i-set mariners perquè no siguin víctimes de l?oblit. Ara, Roses estarà sempre vinculada al nom d?aquest mercant francès i així ho demostra amb l?aixecament d?un monument sota el far que assenyala el lloc del naufragi.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 14.07.2010, 13:55

  Nom del fitxer: Thalassa - L'afer Sokaliquea - La recerca de les sípies [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 596 MB.
  
  [Documental]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:44:33
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1733 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 138 Kbps
  
  Sinopsi:
  
  L?afer Sokalique:
  
  Un pesquer bretó és enfonsat per un mercant que fuig.
  
  La matinada del disset d?agost del 2008, el pesquer bretó Sokalique és enfonsat pel mercant Ocean Jasper. La col·lisió es produeix davant de la costa de Ouessant, a la Bretaña francesa. L?armador del Sokalique, Bernard Jobard, gasta els últims minuts en repartir les posicions del bot de salvament per salvar els seus mariners. Un gest que li costa la vida: s?ofega amb el seu pesquer. El mercant Ocean Jasper fuig sense prestar cap tipus d?ajut. Els mariners del Sokalique finalment són rescatats per un altre vaixell.
  L?afer commociona l?opinió pública, fins i tot adopta caire polític i és el mateix president de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, qui promet portar tot el procés legal a França. No serà tan fàcil. L?Ocean Jasper pertany a un ucraïnès, està noliejat per un armador turc, amb una tripulació àzeri i porta bandera de les illes Kiribati. Comença aquí una investigació laberíntica.
  En aquest reportatge intentarem buscar responsabilitats, sempre acompanyats d?Ivette Jobard, la viuda de Bernard, que des del primer dia busca justícia perquè es castiguin els culpables de la col·lisió i perquè un afer com el del Sokalique no es torni a repetir.
  
  
  A la recerca de les sípies:
  
  Coneixerem els intents de crear refugis per facilitar la reproducció de la sípia pels pescadors de la costa catalana.
  
  Quan s?acosta la primavera la sípia inicia un llarg viatge cap a la costa per encetar l?època d?aparellament. Els pescadors coneixen bé aquestes migracions i surten a la recerca d?aquest cefalòpode als alguers de les nostres costes, que s?han convertit en un oasis de fertilitat per les bones condicions d?aliment i refugi.
  Fora de l?alguer, però, comença a ser molt difícil trobar sípies, cosa que posa en perill aquests espais de reproducció a causa de l?impacte de l?home.
  Davant d?això, els pescadors estan preocupats i han previst un pla per dotar la costa d?espais per afavorir la posta d?ous i assegurar la seva continuïtat.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 22.07.2010, 18:59

  Nom del fitxer: Thalassa - La ruta de l'aniversari [TDT Rip C33 català per a rucatala] Per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 603 MB.
  
  [Documental]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:45:12
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1727 Kbps
  Factor de qualitat: 0,20 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 139 Kbps
  
  La ruta de l?aniversari:
  
  L'últim capítol de la temporada. La ruta del vintè aniversari de Thalassa. Naveguem per tota la costa catalana amb el veler Santa Eulàlia, de Portvendres a Sant Carles de la Ràpita.
  
  Un programa especial de la ruta del vintè aniversari del programa.
  
  És un programa sobre el viatge que l'equip de Thalassa va fer per la costa catalana a mitjans de juny.
  
  Per celebrar el vintè aniversari l'equip del programa es va embarcar en el pailebot Santa Eulàlia i va recórrer el litoral català des de Portvendres a Sant Carles de la Ràpita.
  Hem visitat deu poblacions (Portvendres, Port de la Selva, Roses, L'Escala, Palamós, Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, L'Ametlla de Mar i Sant Carles de la Ràpita). Una navegació on va copsar l'activitat marinera del litoral català.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 22.07.2010, 18:59

  Nom del fitxer: Thalassa - Lloret de Mar, memòria marinera - El fotògraf dels naufragis [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 492 MB.
  
  [Documental]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:36:47
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1740 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 131 Kbps
  
  Lloret de Mar, memòria marinera:
  
  Anirem a Lloret de Mar, on ens endinsarem en la vida marinera d?aquesta vila.
  
  És cert que Lloret de Mar s'ha convertit en un dels centres turístics més bast de Catalunya, però aquest poble guarda zelós una llarga història marinera que data d'abans de Crist. Caminarem a través dels carrers de Lloret per descobrir records del seu passat mariner. I és que el port de Lloret de Mar va ser un dels més importants per al desenvolupament del comerç del Mediterrani. Ara ja no queden barques de pesca professional a les platges de Lloret. Aquell món va desaparèixer a mitjans dels anys setanta per l'entrada del turisme, fenomen, però, que va dur al poble noves oportunitats i riquesa. Alguns dels pobladors anònims remenen en la memòria perquè no s'oblidin les arrels de Lloret de Mar.
  
  
  El fotògraf dels naufragis:
  
  Coneixerem a l'Enric, fotògraf de naufragis i apassionat dels fons marins.
  
  L'Enric Madrenas és fotògraf submarí i ha dedicat gran part de la seva obra a retratar vaixells enfonsats. La seva passió per fotografiar naufragis l?ha dut a descobrir misteris que restaven amagats sota l'aigua i a reflotar històries dramàtiques oblidades darrere els naufragis. Acompanyarem a l'Enric en algunes de les seves immersions perquè ens mostri la visió inèdita que ens ofereixen les fotografies dels naufragis. Tot un món que podria acabar enterrat i que gent com l'Enric salven de l'oblit.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 26.07.2010, 19:59

  Nom del fitxer: Thalassa - Els maoris i el mar - Ocells marins en perill [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Tamaño de Archivo : 587 MB.
  
  [Película]
  Válido : Sí [AVI]
  Duración : 00:43:56
  Película completa : Sí
  
  [Vídeo]
  Resolución : 680x508
  Códec : XviD MPEG-4 codec
  FPS : 25,00
  BitRate : 1730 Kbps
  Factor de Calidad : 0,21 b/px
  
  [Audio]
  Códec : MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nº de canales : 2
  Ratio de Muestra : 48000 Hz
  BitRate : 139 Kbps
  
  Els maoris i el mar:
  
  A Nova Zelanda coneixerem la lluita dels maoris per aconseguir els drets de la pesca i explotar els recursos del mar.
  
  Nova Zelanda, un decorat de somni per a un guió de Hollywood. Però darrera d'aquesta postal tan cinematogràfica, ¿què passa, realment, al país de "El Senyor dels Anells"? La història d'un país habitualment tan discret té elements sorprenents. És un exemple únic al món de la reconciliació entre dos pobles.
  
  Fortament marginats, els maoris reclamen un nou repartiment de les terres i de les riqueses naturals. La seva arma és jurídica: és el vell tractat de pau de 1840. El van firmar els colons britànics i els primers ocupants maoris. El tractat de Waitangi garanteix la possessió i l'usdefruit de la terra i del mar. Però els anys passen i el pacte es transgredeix.
  Trenta anys més tard, els maoris reprenen possessió de "Moana", el mar.
  
  Avui prop de la meitat de l'activitat de pesca i aqüicultura a Nova Zelanda pertany a empreses maoris.
  A Marlborough Sounds, una regió de fiords al nord de l'illa del Sud, es descobreix el nou imperi comercial dels maroris: el musclo verd, la nova estrella de l'exportació neozelandesa.
  
  
  Ocells marins en perill:
  
  La pol·lució i la pesca amb palangre amenaça el seu fràgil ecosistema. Els ocells marins que passen més del 90% de la seva vida al mar, on obtenen l'aliment, només s'acosten a terra ferma en l'època de nidificació. La dificultat de seguiment i control han fet que durant molt de temps hagin estat els grans desconeguts del medi marí. Avui, els ocells marins són espècies molt amenaçades que viuen en un hàbitat cada vegada més complicat.
  L'any 2004, l'organització per conservar els ocells BirdLife International va impulsar un estudi per determinar, en diversos indrets del món, les àrees que són importants i sovint, imprescindibles per a la vida d'aquests ocells. Intentant entendre més bé quins són els problemes en què es troben.
  
  Només a Espanya hi ha prop de 30 espècies marines amenaçades, algunes de les quals, com la baldriga balear, es podria extingir en només 40 anys si no es prenen mesures.
  Establir zones de protecció per als ocells marins és avui una de les mesures més importants per evitar les amenaces constants que pateixen.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 02.08.2010, 14:25

  Nom del fitxer: Thalassa - El temps no passa als Quèrquens - Els guardians del mar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 577 MB.
  
  [Documental]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:43:11
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1730 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 137 Kbps
  
  
  El temps no passa als Quèrquens:
  
  A Tunísia, a les illes dels Quèrquens continuen pescant amb un sistema ancestral. Les branques de palmeres es planten al mar per guiar el peix cap a les trampes.
  
  Els Quèrquens són unes illes apart, en l?espai i en el temps, un miratge flotant enmig d?enlloc. La terra hi és tan plana, que es confon amb l?horitzó, fina com una coca col·locada damunt de l'aigua salada, de la qual no emergeix res, només les palmeres. Perquè, als Quèrquens, tot comença amb una palmera. Aquí tothom és pescador: el perruquer, el dentista, el director de l?escola és pescador. No és un segon ofici, és una primera naturalesa. I, per pescar, primer de tot cal saber enfilar-se als arbres. Les branques de palmeres es planten al mar per guiar el peix cap a les trampes. Així és com viuen els habitants des de fa segles.
  
  
  Els guardians del mar:
  
  Coneixerem la gent i els dispositius que s?encarreguen del salvament marítim a les nostres aigües.
  
  Des que, el 1993, la Societat de Salvament i Seguretat Marítima va entrar en funcionament ha fet molta feina. La barca de salvament del Port de Barcelona, està en servei de guàrdia les 24 hores i 365 dies l?any.
  Quan arriba l?estiu, el nombre d?incidències al mar es multiplica per quatre. Generalment són problemes de manteniment, però també hi ha molts casos de varades per desconeixement de l?orografia marina, excés de confiança i manca d?experiència. També hi ha un altre tipus d?emergències que tenen una envergadura molt més elevada: els incendis. Diàriament, pels mars i oceans circulen centenars de vaixells carregats de mercaderies molt perilloses que poden provocar accidents molt greus.
  Durant l?any 2007, a Espanya es van haver d?evacuar 360 persones i se?n van rescatar 13.693. El fenomen de la immigració clandestina ha disparat en els darrers temps les xifres d?emergències. Només en el 2007 més de 500 pasteres han hagut de ser socorregudes en aigües espanyoles.
  
  En aquest reportatge coneixerem la gent i els dispositius que s?encarreguen del salvament marítim a les nostres aigües.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 02.08.2010, 14:25

  Nom del fitxer: Thalassa - Vaixells per Angola - Tarifa, tocats pel vent [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 494 MB.
  
  [Documental]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:37:02
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1735 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 132 Kbps
  
  
  Vaixells per Angola:
  
  I a Arenys, seguirem la formació d?un grup de mariners angolesos. Una de les drassanes d?aquest poble construeix vaixells per a aquest país africà.
  
  A les drassanes d?Arenys de Mar, l?empresa nàutica Aresa Boat?s ha liderat la construcció de dos-cents pesquers i cinc patrulles pel govern d?Angola. El projecte inclou, a banda de la construcció, la formació de les tripulacions, formada per angolesos i cubans que, un cop ensenyats, partiran cap a Angola per incorporar-se com a patrons de pesca i caps de màquines d?aquesta nova flota. Es tracta d?un projecte suculent que s?ha fet en el temps rècord de deu mesos i amb èxit per totes les parts implicades. La construcció d?aquests vaixells per Aresa Boat?s només és una petita part d?un pla molt més ambiciós del govern d?Angola que pretén construir cinc mil vaixells cada any durant els pròxims deu anys, amb la idea de posar en marxa definitivament el sector pesquer, considerat estratègic pel país. I és que la relació entre Aresa i el govern angolès seguirà demostrant els bons resultats que es desprenen dels lligams de la pesca.
  
  
  Tarifa, tocats pel vent:
  
  Anirem a Tarifa, on seguirem el rastre dels pioners del windsurf que van descobrir aquest indret fa vint-i-cinc anys.
  
  Fa uns anys Tarifa era una terra salvatge, ignorada pel turisme. Però el vent fort que regna en aquest indret va cridar als primers windsurfistes de tot el món, que es van traslladar a Tarifa, on podien practicar aquest esport durant tot l?any. Des d?aleshores es va crear tota una cultura al voltant d?aquests esports de mar.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 13.08.2010, 00:46

  Nom del fitxer: Thalassa - Els últims colons de l'illa de Buda [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 204 MB
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:15:16
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1730 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 135 Kbps
  
  
  ELS ÚLTIMS COLONS DE L'ILLA DE BUDA:
  
  I anirem a l?illa de Buda, un petit i fràgil racó del Delta de l'Ebre on en Josep i la Vincentica hi viuen des de fa més de trenta anys gairebé aïllats del món.
  
  Coneixerem el racó més apartat i solitari del delta de l?Ebre, l?illa de Buda. En aquest indret viuen, completament aïllats de tot, en Josep i la Vicentica, els últims colons de l?illa. Cap als anys 50 l?illa va arribar a tenir prop de 200 habitants. Ara de tot aquell rebombori ja no en queda res. S?hi han quedat sols fent-se càrrec de l?única pesquera que queda. És com si el temps s?hagués aturat. Però aquest matrimoni segueix la seva rutina, aliens a qualsevol canvi, només acompanyats pel so del claqueig dels ocells i el xiulet de l?aire entre els canyars.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 13.08.2010, 01:07

  Nom del fitxer: Thalassa - Port Fornells, cau de pescadors - Santorí, l'illa de l'Atlàntida [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 529 MB
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:39:42
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1733 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 130 Kbps
  
  
  PORT FORNELLS, CAU DE PESCADORS:
  
  El petit món de Cala Fornells, a la Costa Brava. Un cau de pescadors de tota la vida.
  
  La Júlia i en Ramon solen pescar davant del cap de Begur, molt a prop d'on viuen, alternant la pesca amb xarxa i els palangres segons la temporada, l'estat de la mar i la demanda del mercat. Durant els estius tenen la base de la seva barca davant de la cala d'Aiguablava, a Port Fornells, enclavat en un dels paratges més idíl·lics de la Costa Brava. Un antic refugi de pescadors que ja fa molts anys es va transformar per al turisme.
  Avui tan sols queden dues famílies de pescadors a Fornells, però només la família Deulofeu, la d?en Ramon, no ha viscut mai de cap altra cosa que no sigui la pesca.
  
  En aquest reportatge coneixerem el petit món de Cala Fornells, a la Costa Brava, un cau de pescadors de tota la vida.
  
  
  SANTORÍ, L'ILLA DE L'ATLÀNTIDA:
  
  Santorí, l?illa que va tenir una de les erupcions volcàniques més violentes de la història encarna el mite de l?Atlàntida.
  
  És un dels mites més coneguts, la història d'aquesta civilització engolida, desapareguda en les onades en un dia i una sola nit. El mite de l?Atlàntida ha inspirat investigadors, arqueòlegs, poetes, somiadors... durant segles i segles. L?illa misteriosa s?ha buscat per tots els racons del món i se n?han escrit gairebé deu mil obres.
  L'illa de Santorí és a l'oest d'Egipte. Aquí, un fet important uneix el mite amb la realitat. Es tracta d'una catàstrofe natural: l'explosió volcànica més gran mai vista. Va tenir lloc mil sis-cents trenta-cinc anys abans de Jesucrist. Un volcà que es desperta i fa explotar i bolcar l'illa al mar. La temptació d'imaginar-se l'Atlàntida a Santorí es va fer més plausible des que un arqueòleg grec, Spiros Marinatos, va començar les excavacions al peu del poble, els anys seixanta.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 01.09.2010, 11:13

  Nom del fitxer: Thalassa - Gegants dels mars - Les salines del delta [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 564 MB
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:42:18
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1727 Kbps
  Factor de qualitat: 0,20 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 137 Kbps
  
  GEGANTS DELS MARS:
  
  Anirem a Ulsan. De les enormes drassanes coreanes surten els vaixells més grans del món a un ritme frenètic: cada cinc dies s?avara un vaixell.
  
  Fa vint anys la senyora Yang era la cuinera de la Hyundai Heavy Industry, ara es dedica a soldar plaques d?acer que serviran per a la construcció de bucs navals. Una conversió professional radical però, sens dubte, rentable.
  La H.H.I., que s?ha convertit en una de les majors indústries de construcció de vaixells, se situa a 60 quilòmetres al nord del gran port comercial meridional coreà de Busan. Tots els grans del comerç marítim mundial conflueixen aquí, a Ulsan. Tret de grans vaixells de creuer, la H.H.I. ho ofereix tot, o gairebé tot: portacontenidors, petroliers, i fins i tot submarins Destroyer per a la marina de guerra. El resultat: un lliurament cada cinc dies.
  
  
  LES SALINES DEL DELTA:
  
  Les salines del delta de l?Ebre, un microespai ple de vida i d?història.
  
  A la punta de la banya del delta existeix una harmonia especial entre natura i activitat humana. En Mateu Lleixà treballa perquè el poder del sol i el vent d?aquest indret produeixi sempre sal.
  Sense cap veí al voltant, i amb el mar al peu de casa, la família d?en Mateu viu custodiant aquest parc natural protegit des de fa 25 anys, un espai únic per a la reproducció dels ocells a tot el Mediterrani occidental. Un veritable ecosistema que conviu en equilibri amb la salinitat.
  
  
  
  Pàgina de descarrega
  
  Thalassa - Gegants dels mars - Les salines del delta [TDT Rip C33 català] per Borinot.avi

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 01.09.2010, 11:14

  Nom del fitxer: Thalassa - L'Antàrtida, el continent somiat - La crisi de l'anxova [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 572 MB
  
  [Documental]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:42:53
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1734 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 132 Kbps
  
  L?ANTÀRTIDA, EL CONTINENT SOMIAT
  
  Ens embarcarem cap a l?Antàrtida amb la navegant Isabelle Autissier i l?Erik Orsenna.
  
  Des de sempre, l?Antàrtida ha despertat admiració i misteri. Cobert de gel, en el seu paisatge només es distingeix un color, el blanc. Exceptuant el pas d?alguns turistes durant l?estiu, l?Antàrtida conta amb pocs residents, la gran majoria no permanents. Aquest és el continent de més difícil accés, però també un dels més protegits. Aquí hi resideix el 70% de la nostra aigua dolça.
  Viatjarem de la mà d?Isabelle Autissier i Erik Orsenna per les regions polars de l?Antàrtida. En forma de diari de bord a dues veus, ens relaten una aventura de set setmanes de duració a través dels camins freds del continent blanc. Una expedició farcida de pors i fascinacions, que ens mostra les rutes d?exploradors de llegenda. Un continent que segueix impressionant a tots aquells que en contemplen els seus paratges tan bonics i alhora tan hostils. Un indret que l?home poc ha trepitjat.
  
  
  LA CRISI DE L'ANXOVA
  
  Aquesta espècie tan popular i abans tan abundant ha entrat també en crisi. Al País Basc fa tres anys que no en pesquen i Catalunya comença a ressentir-se de la falta d?aquest peix.
  
  La pesca de l?anxova, des de molts anys enrere, va lligada amb la vida de les comunitats de pescadors del Mediterrani. Les moles de peix que omplien les xarxes semblava que no tindrien fi. Però ja fa massa temps que els pescadors veuen minvar cada vegada més la presència d?aquest peix. Al Cantàbric ja fa més de tres anys que es va disparar l?alarma. I el problema arriba ara a les nostres costes. Pobles com Cotlliure o l?Escala tenen associat el seu nom a la conserva de l?anxova, una indústria treballada durant generacions que, sens dubte, ara preocupa seriosament al conjunt de pescadors que han fet de la pesca de l?anxova la seva ocupació.
  
  
  
  Pàgina de descarrega
  
  Thalassa - L'Antàrtida - La crisi de l'anxova [TDT Rip C33 català] per Borinot.avi

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 01.09.2010, 11:14

  Nom del fitxer: Thalassa - Les melodies de Cap Verd - Els currachs [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 599 MB
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:44:57
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1725 Kbps
  Factor de qualitat: 0,20 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 138 Kbps
  
  
  Sinopsi:
  
  LES MELODIES DE CAP VERD:
  
  Anem a Cap Verd amb la cantant Cesária Evora, que amb la música ha obert el seu país a la resta del món.
  
  Per als habitants de les illes oblidades de Cap Verd, la música s?ha convertit en la companya més fidel de les seves vides.
  La veu de Cesária Evora va ser l?encarregada de donar a conèixer al món aquest arxipèlag però, des de sempre, les seves costes han viscut envoltades de melodies. Nascut de la trobada forçada entre colons europeus, majoritàriament portuguesos, i esclaus africans, aquest poble construeix gran part de la seva identitat cultural a través de la música. Aquí es barregen des de ritmes africans fins a harmonies europees.
  Per a tots els capverdians el mar és un tema omnipresent, ha estat sempre una font d?alimentació i una via d?emigració. Així doncs, la música s?ha convertit, per a aquest arxipèlag aïllat, no tan sols en un vector de fuga alhora que de comunicació, sinó tot un llibre de veritable història.
  L?illa de Sao Vicente s?ha convertit en escala per les rutes marítimes entre Europa, Àfrica i Sud-amèrica. I mitjançant mariners estrangers arriben les altres influències, com de Cuba o Brasil.
  Cesária Evora ha obert la porta per als artistes joves capverdians que esperen, ara, que les seves melodies segueixin obrint horitzons, com una llavor que podria garantir el desenvolupament econòmic del seu petit rosari d?illes.
  
  
  ELS CURRACHS:
  
  A Barcelona coneixem en Mark Redden, un irlandès que s?ha volgut construir el tradicional bot de feina del seu país, el currach, per navegar pel Mediterrani.
  
  A les aigües de la Costa Brava hi navega un bot diferent, l?anomenat currach. Parlem d?un vaixell tradicional de la costa oest irlandesa i escocesa, acostumat a les aigües de l?Atlàntic. És la passió d?en Mark Redden, un irlandès instal·lat a Catalunya que vetlla perquè la tradició dels currachs es mantingui viva, fins i tot, lluny de la seva llar de creació..
  Al barri de la Sagrera, en una antiga fàbrica de motllos que s?ha convertit en un taller marítim en plena ciutat, en Mark hi construeix aquests vaixells.
  Per a fabricar els seus currachs en Mark utilitza lona i fusta. Aquesta construcció requereix diferents fases concretes de temps per, finalment, arribar a navegar. Però aquest procés de fabricació necessita algunes modificacions, per tal d?adaptar el bot a les característiques del Mediterrani.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 07.09.2010, 20:46

  Nom del fitxer: Thalassa - A l'ombra dels moai - Riva passió per les llanxes [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 595 MB
  
  [Documental]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:44:40
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x508
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1731 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 132 Kbps
  
  
  A L?OMBRA DELS MOAI:
  
  Anirem a l?illa de Pasqua. Els habitants reivindiquen orgullosament els orígens polinesis i també més autonomia davant del govern de Xile.
  
  A l?illa de Pasqua hi viuen 3.000 persones, totes elles concentrades al poble d?Hanga Roa. La població, mestissa des de fa molt de temps, reivindica orgullosament els seus orígens polinesis, tot i que, actualment, l?illa pertany a Xile. Aquesta paradoxa, és el fruit d?una història tràgica. L'any 1862, l'illa és víctima d'una cacera d'homes. Els marxants d'esclaus s'emporten la meitat de la població i la deporten al Perú. Tots els dipositaris de la cultura oral, embarcats per força, moriran sense haver transmès tot el que saben. L?any 1881, un poble delmat -un centenar d'habitants sense memòria- firma l'annexió a Xile. A partir d'aleshores, el patrimoni es lliura als visitants. L?any 1896, s?aïlla als habitants del poble amb un mur i se?ls prohibeix sortir. La població viu presa dins la seva pròpia illa. Aquesta situació durarà fins a la meitat dels anys seixanta del segle XX. Actualment, encara es poden veure fragments del mur.
  Paral·lelament, les expedicions arqueològiques es succeeixen, atretes per descobrir les claus del misteri de l?illa. Però, tot i així, pocs d?aquests visitants s?interessen per la sort dels habitants de Pasqua. No serà fins al 1966 que la població obtindrà el dret de ciutadania. A l?actualitat, els moai garantitzen renta a les famílies, ja que l?illa és considerada un paradís arqueològic, cosa que atrau 5.000 turistes a l?any. Però els habitants de l?illa de Pasqua volen que se?ls retorni la memòria esfumada per les tragèdies succeïdes. Demanen més autonomia al govern Xilè per a poder apropiar-se de nou de la història d?aquesta illa tan especial i preservar-la i transmetre-la de generació en generació.
  
  
  RIVA, PASSIÓ PER LES LLANXES:
  
  Un petit grup de gent a Catalunya navega amb aquestes clàssiques llanxes.
  
  Les llanxes poden despertar passions. Aquest és el cas d?en Xavier Solà, un apassionat de les mecàniques clàssiques, que va fundar, fa un parell d?anys, el Club Riva de Catalunya.
  Les llanxes Riva són joies de la motonàutica. Però cal dedicar-s?hi, necessiten molta cura. Els amants de les Riva es desplacen per tot el continent amb assiduïtat per reunir-se amb altres ?rivamaníacs?. Fundades a la localitat italiana de Sarnico, a principis del segle vint, les drassanes Riva van agafar fama internacional quan, a la dècada dels quaranta, Carlo Riva, fill del fundador, va començar a dissenyar les llanxes i a popularitzar-les entre l'aristocràcia i el món del cinema. Els membres de la Riva Historical Society vetllen perquè aquest llegat sobrevisqui i es transmeti fidel al seu esperit original. Però per a molts, com en Xavier, tenir una Riva no és qüestió de prestigi o elitisme, sinó, senzillament, gaudir de les coses belles.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
•  
•  

Usuaris en línia

• 172 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.