Thalassa  Top

Ves a la pàg: [-10 -1] 1 - 2 - 3 ... 9 - 10 - 11

  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x37 - Els descobridors de vacances - Els invents de les profunditats [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 451 MB

    [Reportatge]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:44:21
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x382
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1284 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 139 Kbps


    ELS DESCOBRIDORS DE VACANCES:

    Els descobridors de vacances. Un grup de viatgers professionals que treballen per a les guies i agències de viatges buscant destins nous.

    En Pierre és un rodamón professional, és cap de redacció d?una de les guies turístiques més populars de França. Malika és la responsable del sector ?Àfrica? d?una gran agència de viatges especialitzada en trekking. En Luc crea vacances ecològiques per a adolescents. Pierre, Luc i Malika es troben amb freqüència en aeroports de tot el món, però a diferència dels altres passatgers són uns privilegiats que viatgen per camins gens transitats, amb la missió de desbrossar, innovar, trobar circuits turístics i bones adreces per a les futures vacances de la resta de mortals.


    ELS INVENTS DE LES PROFUNDITATS:

    I submarinisme. Col·leccionar equips antics, posar-se'ls i capbussar-s'hi està de moda.

    El món submarí ha estat l?escenari de milions d?històries fantàstiques relacionades amb tresors, caceres i misteris de tota mena que han fascinat els bussejadors de tots els temps. La fal·lera per penetrar en aquest món desconegut ha impulsat l?home a inventar tot tipus d?aparells per penetrar a les profunditats.

    El reportatge segueix els bussejadors ?vintage?, una colla d?apassionats del submarinisme que s?han dedicat a recuperar i restaurar els instruments antics que han permès l?home endinsar-se en el fons marí.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x38 - El Món del celacant - Passió vintage [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 446 MB

    [Reportatge]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:44:07
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x382
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1275 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 139 Kbps


    EL MÓN DEL CELACANT:

    El celacant, el peix més antic del món, que ja vivia a l?època dels dinosaures, continua sent un ésser misteriós que viu a grans profunditats.

    El celacant és el peix més antic del món. Ha travessat cinc-cents milions d?anys. Va veure com apareixien i es multiplicaven els dinosaures. Els homes, el van descobrir el segle passat i es pensaven que era el nostre avantpassat llunyà. És un objecte de fascinació i de desig: el món sencer li va al darrere

    Redescobert el 1938 a Sud-àfrica per una jove conservadora, Marjorie Latimer, qui va llegar el seu nom, celacant o latimèria. Des de llavors, ja comença un cicle, que ens arrossega a la persecució del celacant, de generació en generació.


    PASSIÓ ?VINTAGE?:

    I la moda ?retro? ha arribat també al submarinisme. La tendència a bussejar amb vestits i estris antics és cada dia més popular.

    Catalunya ha estat pionera en l'exploració submarina. Als anys 60 els avenços tècnics i descobriments del CRIS, la primera associació de bussos de tot l'Estat, van traspassar les nostres fronteres. Les seves gestes omplien els diaris de l'època fascinats per les actuacions d'aquests homes-peix. Avui, apassionats del busseig ?vintage? de tot el món segueixen les seves petjades.

    Anirem a Tossa de Mar on es celebren les Jornades de busseig vintage, una trobada d'afeccionats al busseig històric que no només recuperen i restauren els equips dels pioners, sinó que els mantenen vius i bussegen amb ells per conservar el record d'aquests primers submarinistes.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x39 - La força del llevant - La porta del Gran Nord [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 432 MB

    [Reportatge]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:42:35
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x382
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1281 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 139 Kbps


    LA FORÇA DEL LLEVANT:

    En aquest reportatge coneixerem una mica més els temporals de llevant que tan sovint colpegen les nostres costes.

    La diada de Sant Esteve de l'any 2008, la costa catalana va patir una de les llevantades més fortes de les quals es té constància. Les destrosses van ser molt importants. Però les llevantades no són pas un fenomen extraordinari. El Servei Meteorològic de Catalunya en té un registre estadístic històric que així ho demostra. En el decurs dels anys, els temporals de llevant s'han endut per davant vies de tren, cases, platges... i també vides humanes.

    L'any 1911, per exemple, un temporal de llevant va ser la causa que desenes de pescadors perdessin la vida. I l'any 1970, per exemple, una regata de velers a Arenys de Mar va tenir un final tràgic.

    Per altra banda, les llevantades provoquen també un efecte regenerador en els fons marins ja que amb l'extraordinari aport de nutrients que el temporal remou, a la llarga, beneficien la pesca. Però per a molts ajuntaments dels pobles costaners, cada temporal provoca un mal de cap, ja que els obliga a destinar milers d'euros per tal de tornar a refer les platges malmeses. Una acció que, segons els científics, està condemnada a no tenir fi.


    LA PORTA DEL GRAN NORD:

    I un viatge cap al Gran Nord, a una regió immensa i salvatge plena de boscos.

    A les portes del Gran Nord, als confins del riu Dvina i d?una regió immensa, salvatge i plena de boscos, hi ha Arkhànguelsk, el port més antic de Rússia. Al llarg del segle XVII era l'únic port marítim del país. Després, el segle XVIII, va ser destronat per Sant Petersburg.
    La claror i la foscor, la glòria i el declivi, la història d?Arkhànguelsk és això. El port sempre s?ha mantingut ferm a través dels segles i, avui, les grans perspectives que s?obren: el petroli està fluint a les regions polars i les rutes marítimes que condueixen cap a l'Oceà Àrtic hi passen forçosament. Retrat sota les llums de l?hivern i de l?estiu, sota la mirada d'un home enamorat d'aquesta ciutat del Gran Nord vetllada, segons diuen, des de sempre per un arcàngel.



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Thalassa - 22x40 - Invasió de serps pitó a Florida - Bricbarca, somnis de mar [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 439 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:44:23
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 688x400
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1277 Kbps
    Factor de qualitat: 0,19 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 106 Kbps


    THALASSA - INVASIÓ DE SERPS PITÓ A FLORIDA - BRICBARCA, SOMNIS DE MAR

    INVASIÓ DE SERPS PITÓ A FLORIDA

    Pitons a l'arxipèlag dels Cayos, a l'extrem sud de Florida. És una història ben original. Un miler d'illes i d'illots units per una quarantena de ponts, per on passa una sola carretera, la West One -des de Key Largo a Key West, passant per Islamorada, a Conch Key. Els Cayos de Florida formen una barrera final entre l'Oceà Atlàntic i el Golf de Mèxic. Ja fa uns quants anys que aquest important lloc turístic, on s'hi citen els apassionats per la pesca esportiva i els nostàlgics d'Ernest Hemingway, viu sota l'amenaça d'unes serps gegantines, originàries d'Àfrica, d'Àsia o de l'Amèrica Llatina.


    BRICBARCA, SOMNIS DE MAR

    Coneixerem l'associació Bricbarca de Vilassar de Mar, nascuda fa 15 anys per recuperar la memòria marinera del Maresme, el seu patrimoni nàutic i la navegació tradicional amb vela llatina.
    A través dels seus socis i amics entrarem en aquest somni mariner col·lectiu que no està exempt de dificultats. I coneixerem el "Sant Ramon", el vaixell insígnia de Bricbarca, el més gran que navega amb vela llatina pel Mediterrani, font de satisfaccions i de moltes feines.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x41 - Marejats com una sopa - Objectiu, meros [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 448 MB

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:44:08
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x382
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1281 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 139 Kbps


    MAREJATS COM UNA SOPA:

    Els marejos al mar. A ningú li agrada comentar-ho, sembla com una malaltia tabú, però tothom, fins i tot els professionals, algun dia es maregen.

    Hi ha milions de persones que es maregen i que, així i tot, naveguen, per amor o per obligació. Tothom s?hi pot trobar i a ningú no li agrada pregonar-ho. És una malaltia vergonyosa. Els millors patrons s?estimen més empassar-se la llengua que no pas fer públic que estan marejats.

    El Doctor Jean-Yves Chauve s'ha especialitzat en el tema. El mal de mar és la seva feina d?estiu, el tema de la tesi doctoral i, des de fa anys, el centre de la seva trajectòria. Fa una afirmació categòrica: no existeix EL mal de mar, sinó MOLTS mals de mar. I és que el mal de mar va des d?una simple incomoditat fins a l?anul·lació total.

    OBJECTIU: MEROS:

    I els meros. Coneixerem els esforços per aconseguir reproduir i cultivar els meros de les nostres costes.

    El mero s'ha convertit finalment en un dels objectius prioritaris de l'aqüicultura. Perseguit durant anys fins a posar en perill la seva supervivència, avui és a la llista de la Unió Internacional de la Conservació de la Natura com a espècie amenaçada i, per tant, ara és objecte d'una cura especial.

    Des de fa uns anys, s'estan realitzant nombrosos estudis per tal de conèixer millor la seva biologia, que permetin fer possible la cria i reproducció en captivitat, amb l'objectiu d'aconseguir reintroduir-lo en les àrees on ha desaparegut i, també, estudiar la viabilitat de la seva explotació comercial en instal·lacions d'aqüicultura. Però tot plegat té una dificultat afegida: el mero és una espècie hermafrodita.

    Actualment un equip de biòlegs de la XRAq, la Xarxa de Referència de R+D+I d'Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya, hi està treballant a fons per tal que la seva reproducció en captivitat sigui un procés viable.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x42 - Els nens esclaus del llac Volta - Vaixells per al futur [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 529 MB

    [Reportatge]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:52:10
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x382
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1279 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 139 Kbps


    ELS NENS ESCLAUS DEL LLAC VOLTA:

    A Ghana, nens que no tenen cap possibilitat d?escapar-se són explotats per treballar a la pesca.

    La ciutat s?anomena Yedji. Es tracta d'una bulliciosa ciutat petita al nord de Ghana, al llac Volta. Els amos de pesca viuen als pobles veïns amb nens que han convertit en petits esclaus. Van ser comprats per 30 dólars a les seves famílies i viuen a casa d?un amo. S?aixequen a les quatre del matí per ajudar a col·locar les xarxes i pujar-les, treballen tot el dia i són colpejats, no tenen descans... i alguns gairebé s'han oblidat dels seus pares.

    L?OIM, l?Organització Internacional per les Migracions, és una estructura finançada per centenars de països, amb base a Ginebra que intenta ajudar els petits esclaus. Els seus representants van als pobles per convèncer els amos que deixin marxar els nens i a canvi els ofereixen bestiar o materials agrícoles. Però no aconsegueixen tots els alliberaments que voldrien perquè no tenen prou diners.

    A Accra finalment es va crear la llei que prohibeix vendre i fer treballar els nens, però malauradament, aquesta llei no es compleix i la dramàtica situació d?aquests nens i molts altres continua existint...


    VAIXELLS PER AL FUTUR:

    I vaixells ecològics. Els intents per introduir tecnologies més netes a la navegació.

    Imaginar un món sense petroli sembla avui impensable per a la majoria, però l?era de l?or negre ja fa anys que anuncia la seva fi irremeiable. La necessitat de desenvolupar noves fonts d?energia sostenible que puguin substituir els combustibles fòssils, del qual depèn prop del 95% del transport global, és cada cop més urgent. I malgrat que encara són una minoria, alguns tenen molt clar que ha arribat l?hora de donar pas a l?era de les energies renovables. A Catalunya, la innovació en nous sistemes de propulsió per vaixells encara són modestes, però els qui ja treballen amb visió de futur estan convençuts que, malgrat s?avanci a poc a poc, els nous sistemes de propulsió aniran calant entre les noves generacions. I sigui per convicció ecològica o tecnològica, arribarà el dia que les energies renovables substitueixin completament els carburants fòssils.



    Pàgina de descarrega

Ves a la pàg: [-10 -1] 1 - 2 - 3 ... 9 - 10 - 11

  • 150 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació








Altres webs d'enllaços