Thalassa  Top

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - ... 9 - 10 - 11 [+1]

  • Nom del fitxer: Thalassa - Port Fornells, cau de pescadors [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 384 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:28:46
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1729 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    Sinopsi:

    Port Fornells: cau de pescadors

    El petit món de Cala Fornells, a la Costa Brava. Un cau de pescadors de tota la vida. La Júlia i en Ramon solen pescar davant del cap de Begur, molt a prop d'on viuen, alternant la pesca amb xarxa i els palangres segons la temporada, l'estat de la mar i la demanda del mercat. Durant els estius tenen la base de la seva barca davant de la cala d'Aiguablava, a Port Fornells, enclavat en un dels paratges més idíl?lics de la Costa Brava. Un antic refugi de pescadors que ja fa molts anys es va transformar per al turisme.
    Avui tan sols queden dues famílies de pescadors a Fornells, però només la família Deulofeu, la d?en Ramon, no ha viscut mai de cap altra cosa que no sigui la pesca.
    En aquest reportatge coneixerem el petit món de Cala Fornells, a la Costa Brava, un cau de pescadors de tota la vida.

    http://i46.tinypic.com/30x7gk5.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - Els currachs - La crisi de l'anxova [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 369 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:27:42
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1729 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    Sinopsi:

    Els currachs:

    A Barcelona coneixem en Mark Redden, un irlandès que s?ha volgut construir el tradicional bot de feina del seu país, el currach, per navegar pel Mediterrani. A les aigües de la Costa Brava hi navega un bot diferent, l?anomenat currach. Parlem d?un vaixell tradicional de la costa oest irlandesa i escocesa, acostumat a les aigües de l?Atlàntic. És la passió d?en Mark Redden, un irlandès instal·lat a Catalunya que vetlla perquè la tradició dels currachs es mantingui viva, fins i tot, lluny de la seva llar de creació..
    Al barri de la Sagrera, en una antiga fàbrica de motllos que s?ha convertit en un taller marítim en plena ciutat, en Mark hi construeix aquests vaixells.
    Per a fabricar els seus currachs en Mark utilitza lona i fusta. Aquesta construcció requereix diferents fases concretes de temps per, finalment, arribar a navegar. Però aquest procés de fabricació necessita algunes modificacions, per tal d?adaptar el bot a les característiques del Mediterrani.


    La crisi de l'anxova:

    Aquesta espècie tan popular i abans tan abundant ha entrat també en crisi. Al País Basc fa tres anys que no en pesquen i Catalunya comença a ressentir-se de la falta d?aquest peix. La pesca de l?anxova, des de molts anys enrere, va lligada amb la vida de les comunitats de pescadors del Mediterrani. Les moles de peix que omplien les xarxes semblava que no tindrien fi. Però ja fa massa temps que els pescadors veuen minvar cada vegada més la presència d?aquest peix. Al Cantàbric ja fa més de tres anys que es va disparar l?alarma. I el problema arriba ara a les nostres costes. Pobles com Cotlliure o l?Escala tenen associat el seu nom a la conserva de l?anxova, una indústria treballada durant generacions que, sens dubte, ara preocupa seriosament al conjunt de pescadors que han fet de la pesca de l?anxova la seva ocupació.

    http://i47.tinypic.com/x3z3n7.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - Les salines del delta [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 236 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:17:45
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1728 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    Sinopsi:

    Les salines del delta:

    Les salines del delta de l?Ebre, un microespai ple de vida i d?història. A la punta de la banya del delta existeix una harmonia especial entre natura i activitat humana. En Mateu Lleixà treballa perquè el poder del sol i el vent d?aquest indret produeixi sempre sal.
    Sense cap veí al voltant, i amb el mar al peu de casa, la família d?en Mateu viu custodiant aquest parc natural protegit des de fa 25 anys, un espai únic per a la reproducció dels ocells a tot el Mediterrani occidental. Un veritable ecosistema que conviu en equilibri amb la salinitat.

    http://i49.tinypic.com/4hwcig.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - El mar d'Aral ressuscita - Els Quèrquens, un paradís amenaçat [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 608 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:44:33
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1771 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    Sinopsi:

    El mar d?Aral ressuscita:

    Anirem al mar d?Aral. Després d?una de les grans catàstrofes ecològiques més grans del segle vint, hi torna l?esperança. Aralsk, l?antiga muralla kazakh del mar d?Aral. Dins el recinte del que havia estat un port, una trentena de dones participen en una jornada d?acció ecològica. Aquesta operació de neteja l?han organitzat Zanad i la seva associació ?Aral, vida digna?. Aquí hi havia el mar. Ara, les restes de vaixells es barregen amb les deixalles. El fons de l?Aral s?ha convertit en un abocament a l?aire lliure. Però ara existeix una autèntica embranzida de realitzacions concretes i de projectes per tornar a aixecar el port.
    Ja fa gairebé trenta anys que Aralsk està extenuat. El mar es va enretirar més de cent quilòmetres. Literalment, es va evaporar, perdent els 2/3 de la seva superfície i del seu volum i deixant darrere un desert de sorra i de sal.
    En aquesta regió colpida per una de les catàstrofes ecològiques més grans del segle vint, hi torna l?esperança: gràcies a un dic acabat el 2006, la part kazakh del mar d'Aral, al nord, que s?anomena el «Mar Petit» es salvarà. El dic permet canalitzar les aigües del riu Syrdarja que alimenten el Mar Petit i ja ha recuperat el 30% de la superfície que tenia.
    Els pescadors han recuperat el mar i els peixos han tornat. Si tot va bé, l?aigua hauria de banyar el port d'Aralsk el 2011.
    Finalment una llum apareix a la regió devastada de l'Aral.


    Els Quèrquens, un paradís amenaçat:

    Coneixerem la vida dels pescadors tradicionals a les petites illes dels Quèrquens, a la costa de Tunis A les illes dels Quèrquens, un paradís perdut a la costa sud de Tunísia, tot gira entorn del mar i de la pesca. Els seus habitants, lluny del tràfec de la ciutat de Sfax, de la qual depenen, s?han refugiat en aquest santuari pesquer on no hi ha cap activitat que no estigui relacionada amb aquest recurs.
    Poques modernitats han arribat a aquest arxipèlag. Els seus habitants, impassibles als canvis, continuen vivint pràcticament igual que els avantpassats. Els mateixos pescadors es construeixen les embarcacions, planes i de poca profunditat preparades per navegar a les seves aigües. La major part a vela, el tret més característic del seu paisatge.
    En aquest arxipèlag, com en tants altres llocs, la pesca artesanal també l?amenaça la pesca industrial i són els petits pescadors els que han d?afrontar les conseqüències de la sobreexplotació. L?esgotament general que pateix el mar també ha arribat a Kerkennah. Una situació difícil d?afrontar per una societat que en depèn totalment per sobreviure i per mantenir un sistema de vida sostenible arrelat al seu entorn.

    http://i49.tinypic.com/2jdnv2b.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - Els mars del meu avi - Pillatge en un poble tranquil [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 598 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:44:47
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1729 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    Sinopsi:

    Els mars del meu avi:

    La història de Salvador Maristany, un capità del Masnou que el segle dinou va viatjar per tot el món. Sara Masó i Maristany, periodista i escriptora, no va poder conèixer personalment el seu avi Salvador Maristany. Quan ella va néixer, feia molts anys que s'havia mort, però aviat va saber per la seva mare que va ser l'últim gran marí de la família.
    A principis del segle dinou, els seus avantpassats, els Maristany, just en arribar de França, es van instal·lar a la platja d'Ocata del Masnou per pescar. Al cap de vint anys comerciaven amb els seus barcos. Al començament feien cabotatge, però aviat van optar per traficar amb Amèrica. El 1839, Agustí Maristany, el besavi de la Sara, carrega el seu místic català de 100 tones i posa rumb cap a l'Havana per primera vegada. Després vindrien moltes més travessies de l'Atlàntic, Agustí renovaria els seus barcos i els seus fills es farien capitans.
    La família Maristany estava bolcada de ple en el negoci marítim, però no era l'única. A mitjans del segle dinou va ser l'època daurada de la marina de vela catalana, i per tota la costa proliferaven les sagues de marins que feien negocis amb els ports americans.
    Si la Sara Masó no hagués escrit "Els mars del meu avi", la interessant història de Salvador Maristany no hauria sortit mai a la llum. Com tampoc no han sortit a la llum moltes altres històries d'anònims marins dels pobles de la costa catalana que, amb el seu esforç i la seva manera de fer, van contribuir al desenvolupament econòmic de la Catalunya del segle dinou i principis del vint. Una Catalunya oberta, amb mirada llarga que mai no perdia de vista el mar.


    Pillatge en un poble tranquil:

    A Branscombe, al sud d?Anglaterra, un portacontenidors de dos-cents setanta-cinc metres embarrancat a prop de la platja es converteix en atracció turística. El poble de Branscombe, al sud-oest d'Anglaterra, sempre havia sigut un lloc tranquil. Però això era abans del vint-i-dos de gener del 2007. El responsable d?aquest canvi va ser un vaixell: l? ?MS-Napoli?. Un matí, els habitants de Branscombe es van despertar amb aquest portacontenidors de 275 metres de llargada, embarrancat a 300 metres de la platja. Atrapats en una gran tempesta al Canal de la Mànega, amb les màquines espatllades i el timó bloquejat, el comandant decideix abandonar el vaixell, amb la tripulació, en una canoa de salvament. L?endemà s?intenta remolcar el ?Napoli?, sotraguejat per un mar desfermat. Però, cap a on cal anar per salvar la càrrega i evitar una catàstrofe ecològica? Els membres del salvament anglès i francès decideixen embarrancar el vaixell a la badia de Lyme, a poca distància de la costa anglesa. L?endemà mateix, desenes de contenidors omplen la platja de Branscombe. Trenta-sis hores de bogeria. Tot és gratuït i la platja es transforma en un supermercat. Una platja devastada i unes forces de la policia superades pels esdeveniments, perquè segons la llei sobre la Marina Mercant, tothom té dret a recuperar tot allò que arriba a una platja.
    A Branscombe, aquest episodi va deixar un gust amarg. Els habitants testimonien la tempesta que ha guanyat el seu poble i que n?ha traumatitzat més d?un.

    http://i40.tinypic.com/xp93kz.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - L'illot de s'Espartar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 188 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:14:08
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1729 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    Sinopsi:

    L?illot de s?Espartar

    s?Espartar, el petit illot al costat d?Eivissa és un món ple de vida. L?espart és una matèria primera ideal per la confecció de cistells i altres estris. A Eivissa sempre s?ha recollit a l?illot de s?Espartar (d?aquí el topònim), una reserva natural de gran valor ecològic i etnogràfic. Per a desembarcar-hi, o per recollir-ne la planta, s?ha de demanar permís previ. I és que l?espart no és pas l?única matèria valuosa de l?illot. En un passat no gaire llunyà, la gran majoria dels habitants vivien de treballar la terra. Tot es feia a casa i predominava l?economia d?autoabastiment. La riquesa natural de s?Espartar, ha fet d?aquest illot el més ric del conjunt de les Reserves d?Eivissa.

    http://i41.tinypic.com/11b10mt.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - Riva, passió per les llanxes - El patí català, elogi de la simplicitat [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 361 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:26:29
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1771 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    Sinopsi:

    Riva: passió per les llanxes

    Un petit grup de gent a Catalunya navega amb aquestes clàssiques llanxes. Les llanxes poden despertar passions. Aquest és el cas d?en Xavier Solà, un apassionat de les mecàniques clàssiques, que va fundar, fa un parell d?anys, el Club Riva de Catalunya.
    Les llanxes Riva són joies de la motonàutica. Però cal dedicar-s?hi, necessiten molta cura. Els amants de les Riva es desplacen per tot el continent amb assiduïtat per reunir-se amb altres ?rivamaníacs?. Fundades a la localitat italiana de Sarnico, a principis del segle vint, les drassanes Riva van agafar fama internacional quan, a la dècada dels quaranta, Carlo Riva, fill del fundador, va començar a dissenyar les llanxes i a popularitzar-les entre l'aristocràcia i el món del cinema. Els membres de la Riva Historical Society vetllen perquè aquest llegat sobrevisqui i es transmeti fidel al seu esperit original. Però per a molts, com en Xavier, tenir una Riva no és qüestió de prestigi o elitisme, sinó, senzillament, gaudir de les coses belles.



    El patí català: elogi de la simplicitat

    Navegarem amb el patí català. Aquest veler, simple i divertit, continua atraient navegants a tot arreu. És un catamarà simple. Navega sense orsa ni timó. Però ha atret i atrau a navegants de tot el món. A Menorca comprovarem l?entusiasme que provoca aquest giny entre joves vinguts d?arreu. Catalans, andalusos i belgues ens ensenyaran les possibilitats i l?aventura que ofereix el patí.
    No calen grans maniobres ni preparació per endinsar-nos al mar amb aquesta embarcació. Per això, la seva navegació és molt dinàmica i agradable. Veurem perfecte unió entre natura i competició, i descobrirem perquè el patí de vela continua despertant passions.

    http://i40.tinypic.com/2zzsps0.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - Sota el vent nuclear - ?Is fassois?, les barques de la Llacuna [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 587 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:43:56
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1719 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 138 Kbps


    Sinopsi:

    Sota el vent nuclear

    Anirem a les Gambier. El tranquil arxipèlag de la Polinèsia es va utilitzar durant anys per proves nuclears. Les mentides i el silenci del govern francès van multiplicar els seus efectes nocius. És la història d?un secret. Un secret ben guardat, que va amagar l?inici de les proves nuclears franceses. La història d?un poble petit, al qual -durant molts anys- se li van amagar els perills i els riscos. A quatre-cents quilòmetres dels atols de Mururoa i de Fangataufa, hi ha l?arxipèlag de les Gambier, a l?est de les explosions nuclears franceses. Actualment, a l?illa principal, que es diu Mangareva, hi viuen vuit-centes persones.
    Els anys seixanta, de Gaulle tria Polinèsia per al programa d?experimentació nuclear, tot i que hi ha informes alarmistes que insisteixen sobre la fragilitat de les poblacions dels atols polinesis. Tot i la propaganda oficial, els nivells més alts de l?Estat estan informats dels riscos que França fa córrer als polinesis. L?evacuació dels habitants de les Gambier queda exclosa, per motius polítics i psicològics.
    Al cap de quaranta-dos anys de la primera explosió, ens trobem amb els testimonis d?aquella època. D?un total de cent deu proves, quaranta-una bombes nuclears van explotar enmig del cel del Pacífic. Aldebaran, Canopus, Antares? es deien així. Bombes, secrets i mentides.


    ?Is fassois?, les barques de la llacuna

    A la llacuna de Cabras, a Sardenya, trobarem ?Is fassois?, unes barques molt especials. A la costa occidental de Sardenya destaca una extensa zona pantanosa, rica en fauna i vegetació, que ha determinat la història de la gent d?aquestes terres. L?escassa presència de població sarda a la costa s?ha traduït alhora en un major desenvolupament de l?activitat pesquera en aigües d?interior, com és el cas de la llacuna de Cabras, la més gran de Sardenya i avui dia reserva natural.
    A Santa Giusta, un dels pobles de la llacuna, celebren la festa d??Is fassois?, una regata anual que se celebra des de fa 32 anys per conservar la memòria d?aquestes barques tradicionals fetes amb cànem que s?utilitzaven per pescar.
    Avui les barques ?fassois?, símbol de la història d?aquesta regió, reten homenatge a tots aquells pescadors solitaris que van saber inventar de la natura els instruments necessaris per aprofitar la riquesa d?aquestes aigües per sobreviure.

    http://i39.tinypic.com/dza689.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - San Pietro l'illa de la tonnara [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 262 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:19:31
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1731 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 139 Kbps


    Sinopsi:

    San Pietro, l?illa de la ?tonnara?

    A la petita illa sarda de San Pietro, tota la vida gira entorn de la pesca de la tonyina. San Pietro, la petita illa del sud-oest de Sardenya, ha estat lligada a la pesca de la tonyina des que la van ocupar grecs, fenicis i romans. Té una gran vinculació amb el mar. Sant Pere, el patró de l?únic poble habitat de l?illa, Carloforte, és també el sant de tots els pescadors i es prega i es venera perquè el mar continuï sent font de vida. Durant els mesos de maig i juny és quan es pesca la tonyina, o ?tonnara?, i quan els ?tonnarotti? poden treure el jornal de tot l?any. I és que la tonyina és més que una font de riquesa per a San Pietro, és identitat cultural. Per això, cal vetllar per la seva existència, a vegades amenaçada per l?abús que en fan alguns vaixells d?encerclament.

    http://i42.tinypic.com/zoi9hz.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - La febre del raor - La Saga dels William Fife [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 386 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:28:53
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1725 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 132 Kbps


    Sinopsi:

    La febre del raor

    Aquest peixet continua despertant la passió dels pescadors mallorquins. Coneixerem el món que envolta la pesca del petit raor, un peix que prolifera les aigües de les Illes Balears. Aquest peix, a Catalunya també conegut com a llorito o rosó, és cobejat per molts, i és considerat un dels més deliciosos del nostre litoral. Quan comença la temporada, centenars de pescadors surten al mar a cercar-lo. És quan arriba la febre del raor.

    La saga dels William Fife

    William Fife. Nombrosos velers de fusta del mític dissenyador escocès continuen navegant per tots els mars. Són joies de la navegació amb més de cent anys d?història. Van ser dissenyades a finals del s.XIX i representen el nivell més alt de construcció clàssica. Ràpids, elegants, són vaixells que enamoren. Pertanyien a les drassanes Fife, situades a Fairley, un poble mariner escocès. D?aquí en va sorgir la famosa nissaga dels Fife, de la qual en William Fife III va ser l?últim representant.
    Avui, els amants dels clàssics han restaurat o reconstruït una part d?aquesta flota llegendària. Tan sols cal veure?ls per comprovar la immortalitat d?aquests dissenys. I és que no és tasca fàcil. Ara, trobar els materials adequats és difícil, però el que no varia és la delicadesa amb què es treballen. Unes embarcacions que desprenen una bellesa de somni. La fusta s?uneix amb perfecte harmonia amb el mar. Tot un regal per a la vista.

    http://i41.tinypic.com/znkgfn.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - De la presó al mar - Eli, pescadora de pops - El delta del Tigre [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 549 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:41:08
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1720 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 134 Kbps


    Sinopsi:

    De la presó al mar

    A les Canàries coneixerem com els reclusos de la presó naveguen amb vela llatina, un programa revolucionari de reinserció social al mar.
    Al Centre Penitenciari de Las Palmas de Gran Canària han posat en marxa un programa pioner en reinserció social. Un cop a la setmana, els presos surten al mar i competeixen en regates de vela llatina canària, esport que sempre ha generat gran expectació a la ciutat. La iniciativa va sorgir l?any 2006 quan el bot de la policia local, el Polivela, va decidir integrar en el seu equip presos per cobrir la demanda de tripulació. Ara, naveguen junts agents i reclusos.
    Els presos han rebut la iniciativa amb gran il·lusió. La navegació els permet tocar la llibertat. A més, el programa permet preparar-los perquè, en el futur, continuïn vinculats al mar a través de la vela llatina canària.


    Eli, pescadora de pops

    Al delta de l?Ebre seguirem la vida de l?Eli, una pescadora de pops. A Deltebre coneixerem la feina d?una família dedicada, des de sempre, a la pesca del pop. l?Eli, n?és la més jove. En un moment en què el jovent renuncia a la pesca com a professió, ella continua, sense demora, lligada a la seva màxima passió, el mar. La feina és dura, però ella s?hi sotmet gustosa. Veurem com ha variat la manera de pescar aquest mol·lusc i quina sortida té al mercat. Coneixerem el llegat d?una família que ha viscut, amb respecte i amor, la feina al mar.


    El delta del Tigre

    Anirem al Delta del Tigre, una extensa regió natural a trenta quilòmetres al nord de Buenos Aires. Puerto Frutos és un antic port fruiter del sud del delta del Tigre, a l?Argentina. Cada setmana hi desfilen desenes d?embarcacions-tenda que proveeixen els racons més amagats. Pujarem dalt d?aquestes embarcacions avançant pel delta fins a llocs on la natura és salvatge. Els darrers trasbalsos mediambientals van escombrar els camps de fruites i verdures, cosa que va posar més difícil el mercat, a més de la crisi econòmica que també va fer disminuir els clients. Al delta hi han anat arribant desenes de pobres, que no tenen mitjans per continuar vivint a la ciutat. La vida aquí és diferent.

    http://i43.tinypic.com/auvxpf.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - En busca de les cranques perdudes [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 213 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:15:58
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1724 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 133 Kbps


    Sinopsi:

    En busca de les cranques perdudes

    I coneixerem els intents per repoblar de cranques les nostres costes. Aquest cranc antigament tan habitual ha desaparegut a Catalunya i les Illes Balears.
    La preocupació pel risc d?extinció d?algunes espècies cada dia és més alarmant. Però en el cas d?aquest crustaci es podria dir que ja ha desaparegut. Per aquest motiu, s?ha posat en marxa un projecte de cria i repoblació de la cranca mediterrània. S?estudiarà l?espècie, es buscaran exemplars adequats per afavorir la pesca en captivitat i s?investigarà com alimentar als jovenívols per a que arribin a l?edat adulta. Així doncs, no és pas una tasca fàcil. Cal constància i paciència per part dels investigadors i esperança poder veure, altra vegada, aquest crustaci a les nostres costes.

    http://i41.tinypic.com/nn1uua.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - L'ofici de fer nanses [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 207 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:15:33
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1713 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 139 Kbps


    Sinopsi:

    L?ofici de fer nanses

    I seguirem el rastre dels antics oficis de mar. Els últims pescadors que encara fan i utilitzen gambines, llagosteres i congreres. Seguirem el viatge de Josep Mercader per anar a conèixer aquells pescadors que encara conserven les tècniques dels nansers. Moltes d?aquestes ja no les practica ningú i això fa que a poc a poc vagin desapareixent. L?art de fer nanses de pesca és el més difícil d?aprendre, en queden ben pocs que les sàpiguen fer. A la costa catalana va arribar al màxim esplendor cap als anys 40 i 50. Llavors era un sistema molt rendible. Els nansers treballaven al carrer seguint una tècnica que passava de generació en generació. Amb en Josep intentem recuperar aquesta cultura popular que s?ha perdut actualment.

    http://i40.tinypic.com/10i9aww.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - Els furtius del Delta [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 282 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:21:07
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1725 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 131 Kbps


    Sinopsi:

    Els furtius del Delta

    La pesca furtiva al Delta, una pràctica tradicional que topa avui amb la normativa vigent. És una tradició que data de molts anys enrere. La pràctica de la pesca furtiva ha omplert sempre els camins del Delta, convertint el peix en un bon complement de l?economia familiar d?aquests pescadors. Però ara, molt de prop, els vigilen els agents rurals. Són els encarregats de controlar que tothom qui surti al mar tingui llicència. I és que en els darrers anys la normativa pel que fa a la pesca s?han enfortit i restringit molt. Però la pesca furtiva al Delta és tot un art transmès de generació en generació. Ara els qui la practiquen pateixen perquè cada vegada és més difícil conjugar la preservació del medi ambient amb costums com aquests, tan arrelats al territori.

    http://i41.tinypic.com/2w5oi93.jpg

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - Cita amb el drac - El meu gos i el mar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 637 MB
    [Documental]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Durada: 00:47:37
    Completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x508
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1719 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 138 Kbps


    Sinopsi:

    Cita amb el drac

    A la Xina coneixerem una onada gegant que cada any remunta el riu a contracorrent. És una de les manifestacions més insòlites de la naturalesa. A la Xina, una onada que remunta el riu a contracorrent. Els riberencs de Qiantang l'esperen amb temor o admiració des de fa més de dos mil anys.
    El drac argentat -o mascaret xinès- no és una onada que es deixa dominar o comprendre fàcilment. Trobada entre la marea ascendent i el corrent que baixa del riu, aquest fenomen que envaeix l'estuari i remunta el riu ha sembrat durant molt de temps la desolació.
    D'una potència terrible, el mascaret enfonsava els dics, i deixava escampar-se en els camps les aigües tèrboles i salades. La població implorava el seu perdó, oferia sacrificis, o disparaven amb l'arc en la seva direcció.
    Adoptant formes estètiques i fugaces, el mascaret trenca, bordeja, accelera, s'enrotlla sobre ell mateix, i no compleix les previsions. Sorgeix on no se l'espera i suscita l'admiració dels científics.
    Però el drac continua prenent vides...


    El meu gos i el mar

    Gossos mariners. A l?Escala coneixerem la convivència d?una família de pescadors amb els seus gossos, que surten a la mar. La Xuca i la Xoco són dues gosses germanes que van arribar a casa del Marc Castells i l?Eva Ribas quan eren unes cadells i que s?han adaptat des del primer dia a totes les rutines de la família, que aquí vol dir seguir els horaris de la mar. En Marc és pescador i l?Eva duu submarinistes a fer immersions.
    Aquests gossos, apassionats pel mar, provenen de la zona de Terranova, on eren un suport indispensable pels pescadors de bacallà. Aquesta raça va ser seleccionada precisament per la seva capacitat d'adaptació al mar, i les qualitats per la feina i el salvament.

    En aquest reportatge coneixerem com és la convivència d?aquesta família de pescadors amb els seus gossos, que surten a la mar.

    http://i42.tinypic.com/w7j0p2.jpg

    Pàgina de descarrega

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - ... 9 - 10 - 11 [+1]

  • 255 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació








Altres webs d'enllaços