Thalassa  Top

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 ... - 9 - 10 - 11 [+1]

  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x22 - Un vaixell nou per a Casamance - Es Molinar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 483 MB

    [Reportatge]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:46:09
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x392
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1325 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 138 Kbps


    UN VAIXELL NOU PER A CASAMANCE:

    Ens embarcarem al Wilis, un ferri que fa la ruta per la costa del Senegal.

    El 26 de setembre del 2002, el transbordador ?Joola? va naufragar davant les costes del Senegal. Prop d?unes dos mil persones van perdre la vida en aquest drama humà anomenat "el Titanic africà".

    Ara, un nou ferri fa el transport entre Dakar i Ziguinchor, a Casamance (al sud del país). El ?Wilis? és un ferri segur, fiable, a diferència del ?Joola?, que es va enfonsar a causa d'una acumulació de negligències.

    El ?Wilis? és l?únic lligam que hi ha entre la capital senegalesa i el sud del país, aïllat i l?únic mitjà de transport pràctic per als homes i les mercaderies. Però des que el ?Wilis? ha substituït l?antic ferri, el ?Joola?, s?ha suprimit l?escala a Carabane, per motius de seguretat. Això és una catàstrofe econòmica per a tots els pobles del voltant.


    ES MOLINAR:

    I anirem al barri mariner des Molinar, a la badia de Palma.

    La història des Molinar, a Palma de Mallorca, és la d'un barri pescador que, com tants d'altres, no ha volgut desfer-se per complet del seu esperit mariner malgrat els constants canvis urbanístics destinats al turisme. Però la història d'aquest barri no s'acaba aquí: el seu nom ens recorda que en aquesta primera línia de mar, els molins fariners van ser els protagonistes a finals del segle XIX i principis del XX. I, tot i que l?evolució de les façanes marítimes de les ciutats sempre han estat supeditades a l?economia de cada època, sempre hi ha qui ha sabut mantenir fins avui, l'essència de temps passats.

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x23 - Anna i els moken - La boca de l'infern [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 451 MB

    [Reportatge]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:43:06
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x392
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1325 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 138 Kbps


    ANNA I ELS MOKEN:

    Coneixerem els moken, una ètnia de gitanos nòmades del mar, que viuen entre Tailàndia i Birmània.

    Els moken, són els gitanos del mar que viuen entre Tailàndia i Birmània. Durant segles, aquesta tribu nòmada ha viscut en els tradicionals vaixells de fusta. Però després del tsunami, el desembre de 2004, la vida dels moken va canviar radicalment: el govern va construir una reserva natural protegida, al Parc Nacional de Koh Surin, sense possibilitat de moure-se?n. Els nòmades es van tornar sedentaris i, a poc a poc, perden el seu rumb, el seu estil de vida i la seva cultura.
    L?Anna Gislen ha estat testimoni objectiu d?aquest canvi. Aquesta biòloga sueca va estudiar la visió subaquàtica dels nens moken entre l?any 2000 i 2003. Ella va trobar un estrany fenomen biològic: els moken tenen una visió extraordinària sota l?aigua. De ben petits, els nens juguen al mar; després, surten a pescar sota l?aigua i se?ls aguditza la visió d?una manera natural.

    L?Anna va tornar a Koh Surin per fer una altra vegada els tests científics a la nova generació de nens moken. Una generació que no té la mateixa capacitat de veure sota l'aigua, ja que la pesca i la navegació ja no formen part de la seva vida quotidiana. "La humanitat s'ha empobrit, perquè acaba de desaparèixer una cultura", ha conclòs Anna Gislen.


    LA BOCA DE L?INFERN:

    I la Boca de l?Infern, el punt més occidental d?Europa, a Portugal, una costa de penya-segats i de pescadors extrems.

    Viatgem al punt més occidental d?Europa, a Portugal, a l?extrem on el continent queda més exposat a la força de l?Atlàntic, un territori de penya-segats nascuts directament de l?oceà on els seus habitats han après a extreure d?entre les roques els recursos que necessiten per viure.

    El cap de la Roca o la Boca de l?Infern són dels llocs més temuts per pescadors i marisquers, que des de petits han aprés a desafiar la força de la natura per fer-se amb els tresors que els ofereixen aquests racons salvatges.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x24 - L'estela dels fenicis - La festa del Redemptor [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 387 MB

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:37:19
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x392
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1313 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 138 Kbps


    L?ESTELA DELS FENICIS:

    A la costa de Múrcia seguirem les importants excavacions arqueològiques d?un vaixell fenici.

    Des de fa cinc anys s'està excavant en aigües de Múrcia unes restes fenícies del segle VII abans de Crist, enfonsat fa 2.500 anys al Bajo de la Campana amb tota la seva càrrega.
    Per l'excavació han passat centenars d'arqueòlegs submarins voluntaris d'onze països diferents.
    El derelicte és únic per la seva variada càrrega, des de minerals a ivoris i altres productes elaborats. El seu estudi proporcionarà les claus del comerç fenici entre les seves colònies occidentals.
    L'excavació del derelicte fenici del Bajo de la Campana ha estat realitzada gràcies a la col·laboració entre l'Intitute Nautical of Archaeology de Texas i el Ministeri de Cultura espanyol, que ha actuat a través del Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica ARQUA de Cartagena, avui dirigit per l'arqueòleg Xavier Nieto, antic director del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, CASC, que ha estat centre pioner espanyol que ha marcat les pautes per protegir el patrimoni submergit.


    LA FESTA DEL REDEMPTOR:

    La Festa del Redemptor és una cita imprescindible per a tots els venecians. El canal de Sant Marc és envaït per centenars de vaixells.

    Aquesta festa data de l?any 1576 i celebra el final de l?epidèmia de pesta. Des d?aleshores, els venecians es reuneixen cada estiu: és una nit en blanc obligatòria. I des de molt abans es preparen per a la festa.

    En aquest reportatge fem un ?flash back?, des d?una setmana abans de la festa.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x25 - Miss Yuko i el seu bòlid - La força dels vogadors [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 466 MB

    [Reportatge]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:45:02
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x392
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1309 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 138 Kbps


    MISS YUKO I EL SEU BÒLID:

    Curses de motonàutica amb llanxes ultralleugeres on les dones són les protagonistes.

    Només els japonesos podien inventar un esport així. Sis participants llançats a fons per un estadi nàutic, tres voltes i s?ha acabat. Se?n diu ?kyotei?. Vuit puntuacions, vuitanta quilòmetres per hora en un forabord de fons pla, ultralleuger i propulsat per un motor de dos temps. Llisquen com el sabó: una autèntica passada per als pilots.

    El talent i l'experiència dels competidors marquen la diferència. Amb els anys, els pilots poden arribar a guanyar gairebé el mateix que un esportista de gran nivell. Però per arribar-hi, han de seguir unes regles estrictes que envolten l'esport: l'aïllament dels competidors, l'organització del gran premi...
    Però, sobretot, els joves pilots han de passar per l'única escola de formació del Japó, l?escola Yamato, on la disciplina militar preval sense concessions. L?objectiu de Yamato és formar pilots professionals en un any. Dins el microcosmos dels pilots de ?kyotei?hi ha prop de 300 dones.

    En aquest reportatge seguim la Yuko Nakashima durant uns dies, una trobada plena de sorpreses i d?adrenalina...


    LA FORÇA DELS VOGADORS:

    I a les Terres de l?Ebre coneixerem l?afició a les regates de rem amb les tradicionals muletes que es feien servir per pescar i per al transport fluvial.

    Les regates de muletes a les Terres de l'Ebre, històricament, havien estat un dels punts culminants de les festes majors de les poblacions properes al riu o al mar. Entre activitats com el pal ensabonat o l'alliberament d'ànecs, els pescadors ebrencs aprofitaven per fer regates amb les embarcacions de treball que tenien a mà, sobretot les muletes. Aquestes barques, properes al llagut català, es feien servir per pescar i per al transport fluvial.

    Avui els joves d'aquest territori han volgut recuperar aquesta tradició popular i tornar-la a dur a competició.

    En aquest reportatge seguim els vogadors de Deltebre en el dur camí de situar-se a la primera línia de la lliga catalana de llaguts.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x26 - Els últims mohicans - S'Albufera des Grau [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 484 MB

    [Reportatge]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:46:36
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x392
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1314 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 138 Kbps


    ELS ÚLTIMS MOHICANS:

    Pesca a grans fondàries. A l?Atlàntic nord, al nord d?Escòcia, es pesquen grans i estranyes espècies que els consumidors no coneixem més que en forma de filet.

    Quins peixos trobarem demà als nostres plats? Salvatges o naturals? Pescats a les grans profunditats de l'oceà o capturats al llarg de la costa?

    A l?Atlàntic nord, al nord d?Escòcia, molt més enllà de les qüestions dels consumidors, els ?últims mohicans? de la gran pesca francesa s?inquieten: després de la tonyina vermella, els grups ecologistes volen suspendre la pesca a grans fondàries, aquestes estranyes espècies que els consumidors estan descobrint en forma de filet.

    Però els pescadors argumenten que la seva activitat evita les àrees més fràgils i que últimament han augmentat espècies que ja escassejaven. Argument que alguns científics confirmen. Així doncs els pescadors són massa optimistes, o potser els ecologistes són massa catastròfics?


    S'ALBUFERA DES GRAU:

    I a Menorca anirem a s?Albufera des Grau, un dels espais naturals més extensos de l?illa que és un mosaic de biodiversitat.

    El Parc de s?Albufera des Grau és un dels espais naturals més extensos de Menorca, un paisatge verge capaç d?evocar el rostre d?una illa antiga. Avui, aquest paradís natural que compta amb més de cinc mil hectàrees protegides entre zona terrestre i marina, conforma un ric mosaic de biodiversitat digne de preservar.

    Dins aquest paratge verge hi ha la petita població des Grau, on els seus habitants, conscients del ric paisatge que els envolta, viuen el seu dia a dia immersos en un vincle ineludible amb aquest tresor ecològic.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x27 - L'assassí domesticat - Un pescador de terra endins [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 456 MB

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:44:00
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x392
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1312 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 137 Kbps


    L'ASSASSÍ DOMESTICAT:

    A les Filipines coneixerem les investigacions sobre un cargol marí ultraverinós del qual es preveuen aplicacions terapèutiques revolucionàries.

    Lourdes Cruz, una científica discreta i modesta, ha dedicat quaranta anys de vida a perseguir un assassí. Un assassí de la pitjor espècie, d?una eficàcia esfereïdora, amagat al fons dels mars de les Filipines. Es tracta del conus geographus, un petit cargol que no passa dels cinc centímetres, però sota la closca delicada amaga l?arma fatal: un arpó ple d?un verí terrible, capaç de matar un home en uns quants minuts i un peix, en menys de dos segons. El seu verí és més potent que els de la cobra i de l?escorpí. L?eficàcia del seu verí convenç la toxicòloga: estudiar-lo permetrà comprendre millor els circuits del cos humà. Poc s?imaginava fins a quin
    punt.
    Lourdes ha descobert que el verí conté centenars de molècules neuroactives, cadascuna de les quals seria un possible medicament. Epilèpsia, esclerosi, alzheimer... el futur mèdic es trobaria molt més dins d?aquest petit cargol, que en qualsevol altre organisme marí.


    UN PESCADOR DE TERRA ENDINS:

    I a Vilanova coneixerem l?Eduard Escolar, un pescador de terra endins, nascut a prop del Pirineu, que de molt jove va decidir viure al mar.

    L?Eduard Escolar va néixer en ple Prepirineu. La muntanya va ser el paisatge de la seva infantesa però sempre va tenir clara la seva vocació: convertir-se en pescador. I malgrat que el mar va ser un total desconegut els primers anys de la seva vida i la seva vocació despertava estranyesa en la seva família, l?Eduard no va deixar de perseguir el seu somni fins que ho va aconseguir.
    Avui, després de trenta anys dedicant-se a la pesca artesanal a Vilanova i la Geltrú, continua tan il·lusionat com el primer dia, convençut que el mar li ha donat la llibertat que desitjava.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x28 - La Costa Brava en caiac - Cadis, una joia andalusa [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 440 MB

    [Reportatge]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:42:38
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x392
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1305 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 137 Kbps


    LA COSTA BRAVA EN CAIAC:

    Un viatge en caiac per la Costa Brava.

    Seguint els passos de l'austríac Paul Fidrmuc, que el 1948 va publicar el llibre ?Una piragua en la Costa Brava?, ens endinsarem a l'hivern amb caiac pels racons d'aquesta costa propera i magnífica que va des de Blanes fins més enllà del cap de Creus, gaudint de la natura del litoral en la seva forma més pura, sense les aglomeracions de l'estiu.
    Anirem de la mà d'un grup d'apassionats del caiac de mar, que ens ensenyaran el perquè la seva afició és la més senzilla i assequible forma de navegar, i una manera gratificant de viure l'experiència del mar.


    CADIS, UNA JOIA ANDALUSA:

    I anirem a Cadis amb l?escriptor Arturo Pérez-Reverte. És una ciutat que estima especialment, i on passa l?acció del seu últim llibre.

    En aquest reportatge visitem la ciutat de Cadis de la mà d?Arturo Pérez-Reverte, un dels escriptors espanyols més famosos de la seva generació. Arturo va ser un periodista brillant abans d?un novel·lista amb èxit i Cadis és una ciutat que estima especialment, aquí passa l?acció del seu últim llibre.
    El seguim per redescobrir un paisatge gairebé verge, amb els seus edificis restaurats, les seves cases i la gent sempre disposada a compartir el seu amor per la vida.

    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x29 - Enrenou a les calanques - Caiacs a l'hivern [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Tamaño de Archivo : 489 MB

    [Reportatge]
    Válido : Sí [AVI]
    Duración : 00:47:05
    Película completa : Sí

    [Vídeo]
    Resolución : 680x392
    Códec : XviD MPEG-4 codec
    FPS : 25,00
    BitRate : 1314 Kbps
    Factor de Calidad : 0,20 b/px

    [Audio]
    Códec : MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nº de canales : 2
    Ratio de Muestra : 48000 Hz
    BitRate : 139 Kbps


    ENRENOU A LES CALANQUES:

    A la costa de Marsella anirem a les Calanques, una accidentada costa calcària que es vol fer parc nacional.

    És un jardí paradisíac, a les portes de Marsella. Un jardí amb vistes al mar. Però algun dia, els vents podrien canviar. El massís de les Calanques, el formen quaranta mil hectàrees de natura bruta i mineral. L?any que ve, aquest massís s?hauria de convertir en un parc nacional. Això, fa feliços als uns i preocupa als altres. El parc provocarà molta més regulació, més senyalització i, també, més prohibicions. A les Calanques, l?aventura encara hi és possible. Però... quant de temps durarà?
    En tot el sòl de les Calanques, hi ha nou-centes espècies de plantes i de flors, seixanta de les quals, protegides i trenta, endèmiques. Sota l?aigua, no hi falten riqueses ni meravelles. La protecció d?aquest espai, indiscutiblement notable, és necessària i, fins i tot, urgent. Però, com es pot trobar l?equilibri just?


    CAIACS A L?HIVERN:

    I continuem la ruta en caiac per la Costa Brava. Anirem al cap de Creus i a Lloret de Mar.

    Seguint els passos de l'austríac Paul Fidrmuc, que el 1948 va publicar el llibre ?Una piragua en la Costa Brava?, ens endinsarem a l'hivern amb caiac pels racons d'aquesta costa propera i magnífica que va des de Blanes fins més enllà del cap de Creus, gaudint de la natura del litoral en la seva forma més pura, sense les aglomeracions de l'estiu.
    Anirem de la mà d'un grup d'apassionats del caiac de mar, que ens ensenyaran el perquè la seva afició és la més senzilla i assequible forma de navegar, i una manera gratificant de viure l'experiència del mar.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x30 - Els búnquers d'Albània - Col·leccionistes de mar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Tamaño de Archivo : 442 MB

    [Película]
    Válido : Sí [AVI]
    Duración : 00:42:30
    Película completa : Sí

    [Vídeo]
    Resolución : 680x392
    Códec : XviD MPEG-4 codec
    FPS : 25,00
    BitRate : 1316 Kbps
    Factor de Calidad : 0,20 b/px

    [Audio]
    Códec : MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nº de canales : 2
    Ratio de Muestra : 48000 Hz
    BitRate : 139 Kbps


    ELS BÚNQUERS D?ALBÀNIA:

    Els búnquers d?Albània. A la costa d?aquest país mediterrani hi ha més de set-cents mil búnquers, que el protegien d?una possible invasió.

    Escampats pels sòls i, sobretot, per les ribes d?Albània, hi ha set-cents mil búnquers. Aquí, seguint els quatre-cents quilòmetres de litoral, el mar està envoltat de formigó. Uns testimonis de formigó que no serveixen i que no han servit mai per a res. No hi ha hagut guerra, però els últims, els van instal·lar l?any 1980, com aquell qui diu, ahir. N?hi ha alguns, els més grossos, que serveixen d?aixopluc i, segons com, de casa.
    L?any 1961, Enver Hoxha, el dictador que va dirigir quaranta anys el país, trenca definitivament amb els soviètics i els acusa de trair la doctrina marxista leninista. Té por que les tropes del pacte de Varsòvia li envaeixin el país. Com es podia defensar, protegir? Construint més i més búnquers. A centenars, a milers. Més de pressa que abans de la crisi. En construïa pertot arreu. No tan sols s'envolta el mar de formigó sinó que, a les costes, hi proliferaran trampes i amagatalls.


    COL·LECCIONISTES DE MAR:

    I coneixerem tres col·leccionistes totalment vinculats al mar.

    Descobrim els aspectes més sorprenents i interessants del món de tres col·leccionistes d'objectes vinculats al mar. Un viatge en el temps de la mà de peces úniques que ens transporten a la Grècia clàssica, a la coberta d'un vaixell pirata o a les profunditats del mar on han quedat submergides històries marineres de tots els temps.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x31 - Els forats blaus de les Bahames - La Drassana de les cent barques [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Tamaño de Archivo : 434 MB

    [Reportatge]
    Válido : Sí [AVI]
    Duración : 00:42:02
    Película completa : Sí

    [Vídeo]
    Resolución : 680x392
    Códec : XviD MPEG-4 codec
    FPS : 25,00
    BitRate : 1307 Kbps
    Factor de Calidad : 0,20 b/px

    [Audio]
    Códec : MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nº de canales : 2
    Ratio de Muestra : 48000 Hz
    BitRate : 137 Kbps


    ELS FORATS BLAUS DE LES BAHAMES:

    Els forats blaus de les Bahames, un misteri submarí que fascina els submarinistes i intriga els científics.

    Formen part dels últims territoris inexplorats del planeta. Són indrets estranys, on hi ha criatures d?un altre temps, són testimonis del passat llunyà de la terra.... Els ?Blues Holes? -o forats blaus- són una petita meravella geològica que es troba escampada per tot el món i, especialment, a l?arxipèlag de les Bahames. En primer lloc, hi ha els ?Ocean Blues Holes?, els forats blaus oceànics, que es troben sota la superfície del mar i amaguen unes cavitats submarines increïbles.Però encara són més sorprenents els forats blaus interiors, unes piscines naturals, plenes d?aigua de mar i amb una certa forma de cercles gegants, escampats pels voltants de l?illa.


    LA DRASSANA DE LES CENT BARQUES:

    I anirem a Calafell, un poble que manté viva la seva ànima marinera.

    A la platja de Calafell hi viu en Ramon Forner, fuster i mestre d'aixa, que s'ha proposat reproduir totes les barques de pescadors que ell recorda de petit. I ja en té més de cent de construïdes. El seu mestratge amb la fusta l'ha transmès a en Francesc Figuerola, l?altre protagonista d'aquesta història.

    Tots dos, junt amb l'Associació Patí Català Calafell, creada ara fa dos anys, i que té la seu al que havia estat una destil·leria del segle XIX, estan aconseguint engrescar a molta gent a navegar a vela llatina i en patí de vela, i a que les barques recuperin presència activa a la platja de Calafell.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x32 - Aigua de mar - Turisme a les illes Galápagos [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Tamaño de Archivo : 466 MB

    [Película]
    Válido : Sí [AVI]
    Duración : 00:45:04
    Película completa : Sí

    [Vídeo]
    Resolución : 680x392
    Códec : XviD MPEG-4 codec
    FPS : 25,00
    BitRate : 1308 Kbps
    Factor de Calidad : 0,20 b/px

    [Audio]
    Códec : MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nº de canales : 2
    Ratio de Muestra : 48000 Hz
    BitRate : 138 Kbps


    AIGUA DE MAR:

    Els beneficis de l?aigua de mar. Tradicionalment l?aigua marina ha estat una font de salut.

    Probablement sapigueu que l'aigua de mar és el 94% de tota l'aigua de la Terra. Probablement sapigueu que les primeres formes de vida es van formar al mar fa prop de 3.600 milions d'anys. Potser també que la composició de l'aigua de mar té tots els elements de la taula periòdica. El que potser no sapigueu és que l'aigua és molt similar a la composició dels fluids del nostre cos, fins i tot la sang. Quan naixem som més del 90% d?aigua, aigua semblant a l'aigua de mar. Això ho va descobrir el savi francès René Quinton a finals del segle XIX, i amb aigua de mar va curar milers de persones. Aquestes idees de Quinton es van oblidar, però avui hi ha un grup de gent que s?ha proposat recuperar-les perquè es coneguin les virtuts nutricionals i terapèutiques de l'aigua de mar, el recurs més assequible i abundant del nostre planeta. D'això va aquesta història, del llegat oblidat de René Quinton.


    TURISME A LES ILLES GALÁPAGOS:

    I les illes Galápagos, un paradís natural on cada any desembarquen més turistes.

    Cada any, milers de turistes arriben amb les butxaques plenes de dòlars a la terra del santuari natural més notable del món: les illes Galápagos.

    Tothom sembla acceptar aquesta invasió perquè la indústria del turisme s?ha convertit en la primera activitat econòmica de les illes i té molt bones perspectives.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x33 - Taurons al Mar Roig - Serra de tramuntana [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Tamaño de Archivo : 470 MB

    [Reportatge]
    Válido : Sí [AVI]
    Duración : 00:45:25
    Película completa : Sí

    [Vídeo]
    Resolución : 680x392
    Códec : XviD MPEG-4 codec
    FPS : 25,00
    BitRate : 1308 Kbps
    Factor de Calidad : 0,20 b/px

    [Audio]
    Códec : MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nº de canales : 2
    Ratio de Muestra : 48000 Hz
    BitRate : 139 Kbps


    TAURONS AL MAR ROIG:

    A l?estació balneària de Sharm al-Sheikh, a Egipte, en menys d?una setmana diversos taurons van atacar els banyistes.

    Unes vacances de somni a Egipte es van convertir en un malson. A l?estació balneària de Sharm al-Sheikh en menys d?una setmana diversos taurons van devorar cinc turistes. Una sèrie d?atacs sorprenent. Totes les víctimes van sobreviure tret d?una turista alemanya, que estava en un dels hotels més luxosos de la ciutat.

    Les autoritats egípcies, sorpreses per la violència dels atacs, frenen com poden l?exasperació dels turistes. S?han tancat les platges fins a nova ordre i totes les activitats nàutiques hi estan prohibides. Cal protegir els turistes però també preservar els negocis. Cada any, a Sharm al-Sheikh, hi vénen cinc milions de visitants. L?aposta econòmica és capital i el país no vol mala publicitat al voltant d?aquests drames.


    EL SOMNI DE L?ARXIDUC:

    I la Serra de Tramuntana, a Mallorca, un paratge redescobert a finals del segle XIX per l?arxiduc Lluís Salvador i que avui és patrimoni de la Humanitat.

    L'any 1867, l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria trepitjava per primera vegada l'illa de Mallorca. Un esperit inquiet, viatger il·lustre i humanista, que es convertiria anys més tard en amant incondicional de la serra de Tramuntana, on hi va crear el seu món ideal.

    Convençut que la contemplació d'aquell paisatge agrest i espectacular abocat al mar, enriquia l'esperit, va fer construir camins i miradors que permetessin gaudir d'aquest entorn natural i històric, inigualable. La voluntat de l'arxiduc per preservar la serra de Tramuntana en el seu estat més pur ha significat una herència ineludible que ha ajudat a preservar aquest espai emblemàtic de Mallorca fins als nostres dies.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x34 - Ramon Margalef - Les pomes de la fi del món [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 446 MB

    [Reportatge]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:42:54
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x392
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1315 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 139 Kbps


    RAMON MARGALEF: EL PARE DE L?ECOLOGIA:

    Als vuit anys de la mort de Ramon Margalef (Barcelona, 1919 - 2004) Thalassa dedica un reportatge al gran naturalista català. Home cabdal en els estudis de la natura i dels oceans i un dels primers en concebre el concepte d?ecologia.

    Reconegut arreu del món Ramon Margalef va ser un científic creatiu que va obrir moltes línies d?investigacions vigents encara avui dia. Se?n diu que analitzava el que veia amb la curiositat d'un infant i amb la rigorositat d'un científic.

    A finals de l'any 2011 es va fer a la mar, a Vigo, un nou i modern vaixell de l?Institut Espanyol d?Oceanografia, amb el nom de ?Ramon Margalef?. Un homenatge merescut al primer catedràtic d'Ecologia que va tenir l'Estat Espanyol.

    La seva tasca com a professor ha tingut una marcada influència en molts investigadors actuals, capdavanters en el camp de l'ecologia i l?oceanografia, que han estat alumnes seus i segueixen els camins que ell va obrir.


    LES POMES DE LA FI DEL MÓN:

    I també anirem a Austràlia, un hort d?on surten fruites i verdures que es distribueixen a tot el món.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x35 - Buenaventura, una escala prohibida - La història de xico II [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 503 MB

    [Reportatge]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:48:39
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x392
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1308 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 138 Kbps


    BUENAVENTURA, UNA ESCALA PROHIBIDA:

    El port colombià de Buenaventura té el terrible rècord de ser una de les ciutats més perilloses del món, juntament amb Bagdad i Qatar. Cada any augmenta la xifra d?assassinats.

    Buenaventura és una ciutat pràcticament prohibida. Minada per la lluita de les faccions polítiques i sobretot, pel tràfic de drogues, que la policia no aconsegueix frenar.

    El principal port del país, és també el principal punt de partida per als vaixells carregats de cocaïna procedents de Mèxic i els Estats Units. Aquí cada any augmenta la xifra d?assassinats i és que, Buenaventura té el terrible rècord de ser una de les ciutats més perilloses del món.


    LA HISTÒRIA DE XICO II:

    I la història de Xico, una llanxa clàssica de fusta, una de les primeres que va arribar a Catalunya els anys seixanta.

    Seguirem les petjades de la primera mecànica clàssica que va arribar a la Costa Brava, Xico II. Una llanxa de fusta Rio que va marcar tota una època i va encetar la passió per aquestes embarcacions a la costa catalana.

    De la mà del seu actual propietari, Joan Pau Marcó, reconstruirem la vida d'aquesta mítica embarcació des que va sortir de la botiga Santa Eulàlia, al passeig de Gràcia de Barcelona, fins avui.



    Pàgina de descarrega
  • Nom del fitxer: Thalassa - 22x36 - El Lluitador del mar de Cortés - Un viatge pel Mediterrani [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

    Mida del fitxer: 418 MB

    [Reportatge]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:40:18
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 680x392
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1313 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 138 Kbps


    EL LLUITADOR DEL MAR DE CORTÉS:

    La croada de Vince Radice. Aquest ?quixot? dels temps moderns manté una lluita sense treva contra tot el que amenaça el fràgil equilibri del mar de Cortés.

    Vince Radice és un lluitador tenaç i intractable, un buldog que no claudica mai. Només té dues armes, per a la seva guerra: una càmera que dirigeix cap a tot allò que es mou i una loquacitat inesgotable. Aquest Quixot dels temps moderns, manté una lluita sense treva contra tot allò que amenaça el fràgil equilibri del mar de Cortés. A Mèxic, en diuen ?el dorado? i els veïns americans, ?mai-mai?. La llampuga és l?or del mar de Cortés. Vint-i-cinc anys enrere, Mèxic va votar l?article 68 de la Llei de Pesca, que prohibeix qualsevol explotació comercial d?aquest peix i el reserva per als adeptes de la pesca esportiva. D?aquesta manera, es preserva una activitat turística que genera milions de dòlars cada any.


    UN VIATGE PEL MEDITERRANI:

    I un viatge pel Mediterrani seguint el rastre de l?arxiduc Lluís Salvador d?Àustria, que va ser tota la seva vida un gran viatger i mariner.

    En Juan Ramis prové del món empresarial i de l'economia, però arrel de lectura d'un llibre sobre la figura de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria i els seus estudis sobre el Mediterrani va descobrir els seus interessos de caire més humanistes per aquest mar i tot el que l'envolta.

    Amb el seu vaixell Nixe III en Juan va engegar un projecte el 2010 amb el que pretén reviure els viatges de l'arxiduc Lluís Salvador pel Mediterrani, a través dels seus llibres. La seva intenció és posar de manifest com ha canviat el nostre mar i la seva costa al llarg dels gairebé últims cent cinquanta anys.



    Pàgina de descarrega

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 ... - 9 - 10 - 11 [+1]

  • 126 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació








Altres webs d'enllaços