Sense Ficció  Top

Ves a la pàg: [-10 -1] 1 - 2 - 3 ... 11 - 12 - 13 ... 32 - 33 - 34 [+1 +10]

  • File Name : Sense ficció - L'home orquestra - Àlex Gómez-Font & Carles Riobó - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,09 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:20:49
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1745 Kbps
    Factor de qualitat: 0,24 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps

    Aquest treball evoca tota una generació de músics, la major part catalans, que durant la dècada dels anys 40 i 50 van deixar enrere la dictadura franquista i van decidir embarcar-se i anar a fer les Amèriques...

    SENSE FICCIÓ - L'HOME ORQUESTRA

    Una producció de Swing Produccions en coproducció amb TV3 i TVE, 2017
    Apte

    Dirigit per Àlex Gómez-Font i Carles Riobó.

    El relat pren com a protagonista i fil conductor la figura d'un dels darrers supervivents d'aquella aventura: el multiinstrumentista Jesús Peyrón (Barcelona, 1930), que va adoptar el nom artístic de Jesús Moreno.

    Peyrón va ser un dels protagonistes destacats de l'edat daurada de les grans orquestres de ball. Va saber construir-se una carrera excepcional, actuant als millors escenaris del món i acompanyant artistes d'alçada com Frank Sinatra, Nat "King" Cole, Édith Piaf, Judy Garland, Benny Goodman, Benny Moré, Xavier Cugat i molts altres.

    Però en aquest treball també es recorda l'èxit que van tenir formacions molt anomenades en el seu moment, com Los Chavales de España, o l'orquestra Fatxendes de Sabadell, totes dues formades majoritàriament per músics catalans. És un dels capítols poc recordats de la història musical a Catalunya i que va fer història a Cuba durant la dècada dels 50, abans de l'arribada de Fidel Castro.

    Peyrón va ser amic i company de promoció de músics com Tete Montoliu, Rudy Ventura o el cantant Josep Guardiola i des de fa uns anys resideix a Granollers (Vallès Oriental). Aquest documental és la seva història, explicada per ell mateix, i també un retrat de tota una generació de músics irrepetible.

    El treball inclou més d'una quinzena d'entrevistes, imatges d'arxiu, un important nombre de fotografies inèdites o poc vistes, i rescata algunes cançons originals d'aquelles orquestres.

    Festivals
    MARFICI, Festival de Cine Independent del Mar del Plata, Argentina
    In-Edit, Festival de Cine Documental Musical Beefeater In-Edit Barcelona, 2017
    FICG, Festival internacional de Cine de Guadalajara, Mèxic
    Festival de Jazz de Granollers
    Festival de Jazz de Terrassa
    Aules d'extensió Universitària de la Gent Gran de Granollers
    LASA Film Festival, Latin American Studies Association, Barcelona

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Utopia iogurt - Anna Thomson Teixidor & David Baksh - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,02 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:56:23
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2406 Kbps
    Factor de qualitat: 0,33 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps

    La lluita del psicòleg Cristóbal Colón per fer realitat la seva visió radical sobre com tractar les persones amb discapacitat severa i integrar les seves idiosincràsies, peculiars i diferents, en un negoci d'èxit, La Fageda.

    SENSE FICCIÓ - UTOPIA IOGURT

    Una producció de Massa d'Or Produccions, De Ventós Films i Chimerica en coproducció amb TV3, 2017

    Durada 54:20

    Dirigit per Anna Thomson Teixidor i David Baksh


    Una utopia es pot convertir en un èxit empresarial?, Un idealista i un grup de malalts mentals poden crear un negoci que doni diners?

    La coproducció de TV3 "Utopia iogurt" és una producció de Massa d'Or Produccions, Ventós Films i Chimerica, amb el suport de Sundance, Open Society Foundations i Justfilms Foundation, amb la participació de Dipsalut i l'Ajuntament d'Olot, i amb la col·laboració de Toronto Hot Docs.

    "Utopia iogurt", d'Anna Thomson Teixidor i David Baksh, tracta de la fàbrica de iogurts catalana La Fageda, on tots els treballadors són persones amb discapacitat intel·lectual o tenen malalties com l'esquizofrènia, la depressió o trastorns obsessius compulsius. Abans d'anar a La Fageda, alguns estaven internats en hospitals psiquiàtrics, molt medicats i sense fer cap activitat productiva.

    El fet que molts dels treballadors ara tinguin vides productives, aficions, amistats i que, fins i tot, alguns s'hagin casat és gràcies a la visió de futur d'un home: Cristóbal Colón. Era psicòleg a l'hospital psiquiàtric de Salt i li semblava que aquella manera de tractar les malalties mentals era incorrecta, així que va plegar. Sorprenentment, li van permetre que s'endugués un autobús amb pacients i, a partir d'aquell moment, va començar la utopia.

    Nota de la codirectora, Anna Thomson Teixidor

    Aquest documental explica com La Fageda pot inspirar una actitud més il·lustrada i pràctica envers les persones amb discapacitat. Al començament, La Fageda va ser elogiada com un exemple de tractament progressiu de persones amb discapacitats intel·lectuals i físiques severes. Més tard, però, i sobretot en temps de crisi econòmica, s'ha convertit en exemple de negoci rendible i integrador fins al punt que ha estat el seu èxit comercial, més que no pas el suport de les institucions públiques, que ha permès tant a la fàbrica de iogurts com al seu personal créixer i prosperar.

    Durant més d'un any hem seguit les vides dels pacients, metges i personal de suport de La Fageda, i hem compartit i documentat els triomfs i també les tragèdies quotidianes, les esperances i les alegries que de cada una d'aquestes persones. La pel·lícula revela com el fet de treballar per viure ha donat sentit als treballadors que ara tenen objectius i se senten valorats en societat. I, amb això, també va canviant la nostra actitud envers les discapacitats i les persones amb discapacitat.

    La família de la meva mare és d'Olot, així que vaig passar els estius sempre allà, creixent a l'ombra de la misteriosa fàbrica de iogurts. Mentre feia recerca sobre els treballadors, em va sobtar la tristor i la tragèdia de les seves vides, però m'han emocionat les possibilitats de teràpia i creixement en circumstàncies adequades.

    És clar, admiro Cristóbal Colón que, amb el seu coratge i la seva visió, omple de vida i significat aquestes altres vides estancades. Sobretot, però, m'impressiona l'heroisme d'uns pacients que trien intentar tornar a una societat que els rebutja sistemàticament.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - 1968 en súper 8 - Jerry Rothwell - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,06 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:53:52
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2612 Kbps
    Factor de qualitat: 0,36 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - 1968 EN SUPER-8

    Any 2017
    Dirigit per Jerry Rothwell.

    L'any 1968 s'havia generalitzat l'ús de les càmeres de cine de super-8, i això fa que abundin els testimonis cinematogràfics d'aquella època. En aquest episodi veurem imatges de fets tan importants de la dècada dels seixanta com la Primavera de Praga, la Guerra del Vietnam o l'assassinat del Robert Kennedy, acompanyades dels testmonis de persones que van viure aquells fets en directe.

    Praga, Mèxic, Vietnam o l'assassinat de Robert F. Kennedy van sacsejar el món el 1968. Persones corrents van immortalitzar amb les populars càmeres súper 8 moments que han quedat per a la història.

    A finals dels anys seixanta, es van comercialitzar les càmeres de super-8 com a eina per poder filmar pel·lícules domèstiques. La gent filmava moments especials de la família, festes, vacances i també la vida quotidiana. Però l'any 1968, emblemàtic perquè es van desafiar els vells règims conservadors a Europa i Amèrica, aquelles càmeres van immortalitzar també moments que passarien a la història.

    Cinquanta anys després, el documental "1968 en super-8" ens porta als esdeveniments d'aquell any amb una perspectiva personal única, la de les històries de ciutadans que es van trobar en el lloc i moment adequats per filmar esdeveniments històrics, com l'entrada dels tancs soviètics a Praga, la matança d'estudiants a Mèxic o la de Man Lay a la guerra del Vietnam.

    "1968 en super-8" ("Trains, bombs and chicken soup") és el primer dels tres capítols de la sèrie documental "1968mm", dirigida pel reconegut documentalista anglès Jerry Rothwel. Anteriorment, el programa "Sense ficció" va emetre el seu treball "Com canviar el món", Premi Especial del Jurat i Premi Candescent en el Festival de Cinema de Sundace 2015.

    Festivals
    Docville, Festival Internacional de Cine Documental, Bèlgica
    SWR Doku Festival, Stuttgart, Alemanya

    Més informació TVC

    Més informació


    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Solcant els mars - Tyler J. Kelley & Araby Williams - 2016 [RIP TDT TV3 Català & English per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,09 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:56:36
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2383 Kbps
    Factor de qualitat: 0,33 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 1
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - SOLCANT ELS MARS

    Apte

    Dirigit per Tyler J. Kelley i Araby Williams.

    Als anys seixanta, la Nancy coneix el Bob Griffith i tots dos queden units per sempre per la passió que comparteixen, la navegació. Ben aviat converteixen la seva afició en la seva vida, i surten a recórrer els mars de tot el planeta acompanyats dels seus fills, dels que provenen de matrimonis anteriors, i dels que tenen ells dos. Anys després, el Bob pateix un atac de cor i es mor. Després de llençar el seu cos al mar, la Nancy decideix seguir navegant per matenir la família. I és la mateixa Nancy Griffith, ja una dona gran, qui ens explica tot aquest periple en forma de documental.

    Als anys seixanta, la Nancy coneix el Bob Griffith i tots dos queden units per sempre per la passió que comparteixen, la navegació. Ben aviat converteixen la seva afició en la seva vida, i surten a recórrer els mars de tot el planeta acompanyats dels seus fills, dels que provenen de matrimonis anteriors, i dels que tenen ells dos.

    La família Griffith va solcar el mar durant vint anys

    Va donar la volta al món tres vegades i el llibre Guinness dels rècords va recollir les seves proeses en navegació

    El somni de ser lliures i navegar solcant els mars. El 1960, Bob i Nancy Griffith van partir amb el seu veler per perseguir aquest somni, literalment, fins als confins de la Terra. Criant els fills al mar, o deixant-los a terra si calia, van fer els sacrificis que el seu somni exigia.

    El 1960, la Nancy va conèixer Bob Griffith i tots dos van quedar units per sempre per la passió que comparteixen, la navegació. Ben aviat van convertir la seva afició en la seva vida i van sortir a recórrer els mars de tot el planeta, acompanyats pel fill de la Nancy, en Reid, i, més tard, pels fills que van tenir ells dos, en Robert i la Fiona.

    Durant vint anys, des de principis dels 60 fins a finals dels 70, van donar la volta al món tres vegades, van seguir la ruta del capità Cook, van envoltar l'Antàrtida, van viatjar a alguns dels llocs més remots del planeta i van batre rècords mundials de navegació. I tot això sense cap patrocini, buc de suport, GPS, radar ni contacte amb ningú, més enllà dels serveis d'una oficina de correus.

    Van ser gairebé vint anys de viure i treballar al mar, portant viatgers o filmant pel·lícules, d'afrontar les inclemències del temps i, fins i tot, d'haver de lluitar per la supervivència. Una epopeia que la Nancy va filmar en 16 mil·límetres amb la seva càmera Bolex i que constitueix la base del documental "Solcant els mars" ("Following seas"). De seguida que els directors Tyler J. Kelley i Araby Williams van descobrir aquest material, sabien que tenien entre mans una gran pel·lícula. Van passar els següents sis anys reunint les històries que hi havia darrere del metratge i entrevistant els membres de la família Griffith, i la mateixa Nancy, que recorda aquells anys com "la millor vida del món".



    Premis
    Cineasta emergent, Chagrin Documentary Film Festival, 2016

    Festivals
    DOC NYC, 2016
    Hot Springs Documentary Film Festival, 2016
    Camden International Film Festival, 2016
    AFI DOCS, 2016
    Full Frame Documentary Film Festival, 2016

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Turisme de safari, Pagar per matar - Olivia Mokiejewski - 2015 V2 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,09 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:53:21
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2743 Kbps
    Factor de qualitat: 0,38 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - TURISME DE SAFARI, PAGAR PER MATAR

    Apte

    Una producció de Magneto Presse amb la col·laboració de Canal + i Planete+ Crime Investigation.

    Dirigit per Olivia Mokiejewski.

    Quan el rei Joan Carles I va pagar un preu estimat en uns 60.000 dòlars per matar un elefant a Botswana, va causar un gran escàndol polític i social. El tiroteig del lleó Cecil va provocar titulars a tot el món. Però, tot i la indignació mundial, centenars de persones arriben cada any a Sud-àfrica per matar animals salvatges. "Turisme de safari: Pagar per matar" ("Safari tourism: paying to kill") investiga la indústria del turisme de safari.

    Per 15.000 euros es pot disparar a un lleó. El preu per matar un rinoceront és de 80.000 euros. A vegades fins i tot es pot triar la mida i el color de l'animal. En aquest país, on el 80% de la fauna viu en territoris que són propietat privada, els animals pertanyen als agricultors que els crien especialment per a la caça. És el cas de Jeff Rand, el guia de caça de Joan Carles I, que afirma: "El que va fer va ser totalment legal. Va ser una gran cacera".

    I per aquells que no volen viatjar a Àfrica per matar una zebra, ara els animals són enviats a Texas perquè puguin ser tirotejats allà.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - La ciutat dels turistes - Isabel Fernández - 2017 V2 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:02:57
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1798 Kbps
    Factor de qualitat: 0,25 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - LA CIUTAT DELS TURISTES

    Any 2017
    Apte

    Dirigit per Isabel Fernández

    Barcelona és un dels 10 destins més visitats del món i el principal port de creuers del Mediterrani. Mentre el turisme hi augmenta any rere any, la ciutat es va transformant inexorablement en detriment dels ciutadans. El documental qüestiona si s'ha de limitar l'activitat turística a Barcelona.

    Barcelona és la cinquena destinació turística d'Europa, amb 17 milions de pernoctacions turístiques registrades a la ciutat durant l'any 2015. Barcelona és, també, el principal port de creuers del continent europeu. Els 749 vaixells que hi van atracar el 2015 portaven a bord més de 2.500.000 persones.

    La capital catalana s'ha convertit en un fenomen turístic. Però, mentre que les xifres de negoci no paren de créixer, la relació idíl·lica entre els ciutadans i els visitants es complica per culpa de la saturació de visitants. Les queixes de les associacions de veïns per les molèsties provocades pels turistes han passat a ser recurrents. Els habitants de Ciutat Vella, de la Sagrada Família, de la Barceloneta o del Park Güell es queixen dels sorolls i de les molèsties derivades de la massificació de certs espais, de la desaparició progressiva dels negocis tradicionals del barri o de l'expulsió dels habitants autòctons per la proliferació d'habitatges turístics.

    L'augment constant del turisme implica la transformació de la ciutat. El caràcter de Barcelona és el que atreu els turistes, però, alhora, l'arribada massiva de turistes pot provocar que Barcelona perdi el caràcter propi. Cal frenar l'activitat turística? Com es pot gestionar un sector que, econòmicament, és tan important?

    El mateix problema de Barcelona també el tenen altres grans ciutats del món que atreuen un volum de turistes que multiplica, sovint, la seva població: París, Amsterdam, Palma o Lisboa.

    El ritme de creixement del sector turístic a escala mundial és de prop del 5% anual. Segons xifres de l'Organització Mundial del Turisme, el 2015 1.200 milions de persones al món es van desplaçar fora dels seus països per passar-hi les vacances. Viatjar, abans, era un desig a l'abast de pocs, però ara s'ha convertit en l'activitat d'oci més comuna per a gairebé tothom. Des del boom turístic dels anys 60 i 70, el turisme de masses ha anat conquerint terreny, fins a convertir-se en una de les principals activitats econòmiques a escala internacional i un dels pilars de l'economia per a Catalunya i Espanya.

    Més enllà de l'enlluernament de les xifres, en l'àmbit local, el turisme és un fenomen que impacta, a tots els nivells, en la vida de les ciutats i que les transforma. El debat per posar ordre al creixement del sector és sobre la taula i Barcelona ha estat la primera ciutat que l'ha plantejat. És sostenible aquest continuat creixement turístic? Quin és el model de desenvolupament turístic desitjable? Es pot administrar aquesta activitat de manera satisfactòria per a totes les parts que hi estan implicades? Es pot evitar l'enfrontament entre la ciutat dels ciutadans i la ciutat dels turistes?

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Kursaal, la força de la gent - Èric Motjer - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 800 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:50:53
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 704x384 (1,83:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2005 Kbps
    Factor de qualitat: 0,30 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - KURSAAL, LA FORÇA DE LA GENT

    Una producció de Paral·lel 40 Crèdits, 2017
    Apte

    Direcció: Èric Motjer
    Producció Executiva: Joan González
    Producció: Albert F. Arcarons
    Direcció de fotografia: Èric Motjer
    Càmeres: Ferran Calbet i Èric Motjer 2ª unitat de càmera: Guillem Ayats
    So directe: Issac Bonfill 2ª unitat de so: Ander Agudo
    Imatges aèries: Nils Bonfill
    Muntatge: Lupe Pérez García i Jaume Patrís
    Popstproducció i VFX: Àlex Roca (Quarantados)
    Etalonatge: Jordi Bransuela
    Postproducció de so: Maiki Calvo
    Música original: Eloi Casellas

    El 20 de febrer de 2007 es va reinaugurar el teatre Kursaal de Manresa, després d'un singular procés de recuperació, iniciat el 1995. L'Associació Cultural El Galliner, moguda per les ganes i la il·lusió de retornar el teatre a la ciutat, va impulsar l'organització de múltiples accions de mobilització ciutadana que van comptar amb el suport, la participació i la implicació d'entitats, artistes, públic... fins a aconseguir també la complicitat de tot el sector polític.

    Va ser amb l'esforç col·lectiu que va renéixer el Kursaal, fundat el 1927 a Manresa i que s'havia tancat el 1988. El Teatre Kursaal ha esdevingut un equipament de referència en el món de les arts escèniques a Catalunya. Aquesta és la història del moviment popular col·laboratiu que fa 20 anys va decidir recuperar el derruït Teatre Kursaal de Manresa amb una idea revolucionària: vendre entrades per la funció inaugural que tindria lloc 10 anys després. Les entrades es van exhaurir, i, en la data promesa, el Kursaal va tornar a obrir les seves portes per convertir-se en el teatre amb més espectadors de Catalunya.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Boom, crac, boom - Bill Jones & Terry Jones & Ben Timlett - 2015 [RIP TDT TV3 Català & English per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,09 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:02:12
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2134 Kbps
    Factor de qualitat: 0,29 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 1
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - BOOM, CRAC, BOOM

    Any 2015
    Apte

    Direcció Bill Jones & Terry Jones & Ben Timlett

    Una mirada a l'estil Monty Python dels cracs financers. Terry Jones, de Monty Python, analitza el crac econòmic mundial de 2008 i el fa servir per investigar altres pànics i depressions financers del passat i com evitar una altre col·lapse mundial en el futur, amb l'ajuda de John Cusack, tot un repartiment de primera fila d'acadèmics, economistes, marionetes, animació i cançons. La teoria dominant de l'economia neoclàssica queda molt en entredit.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - La gent de l'escala - Francesc Escribano & Jordi Fusté - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,09 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:03:23
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2278 Kbps
    Factor de qualitat: 0,31 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - LA GENT DE L'ESCALA

    Una producció de TV3 amb la col·laboració de Minoria Absoluta, 2018
    Apte

    Direcció: Francesc Escribano & Jordi Fusté
    Realització: Marc Martín
    Guió: Quirze Arenas
    Redacció: Oriol Clavell
    Director de fotografia: Marc Juan
    Muntatge: Roger Gispert
    Grafisme: Guayarmina Amador

    L'institut IES Pau Claris de Barcelona, que era seu electoral de l'1 d'octubre, va ser protegit pels veïns durant la matinada i durant l'entrada dels antiavalots del Cos Nacional de Policia. Les imatges d'un policia que dona una puntada de peu i la de les persones llançades escales avall van ser unes de les imatges més difoses de les càrregues policials d'aquell matí. En poques hores, les imatges havien fet la volta al món i les havien vist 40 milions de persones.

    Tots hem vist imatges de l'actuació policial d'aquell dia en diferents col·legis. "La gent de l'escala", però, és la primera vegada que les persones que eren en un col·legi electoral, el de l'Institut Pau Claris, expliquen com van viure aquells fets, minut a minut, des que es van llevar fins que la policia va entrar al col·legi i es va endur les urnes, així com els moments i dies posteriors.

    "La gent de l'escala" ha entrevistat 23 persones que eren al col·legi electoral i també ha volgut saber les opinions d'alguns veïns que van decidir no anar a votar. Testimonis de totes les edats, condicions socials, ideologia, gent d'un mateix barri que eren allà en aquell moment, tracen una crònica d'aquella jornada. Així, coneixerem com van viure aquells moments la Maria i el Pau, mare i fill, que van anar plegats al col·legi i que van acabar a l'hospital i interposant una denúncia per danys. També escoltarem el punt de vista d'un grup de bascos i mallorquins que eren al col·legi electoral i que van ser claus en la defensa de les urnes; viurem la reacció de la María José Vilches, una àvia combativa que va acabar fent fora els policies del col·legi, escales avall; la vivència de Raquel Figa, que va estar setmanes sense menjar ni dormir; i el testimoni de Marta Torrecillas, que, després de ser arrossegada escales avall per dos policies i d'acabar amb els dits embenats, va ser acusada de ser "la gran mentida de l'1 d'octubre".

    La gent de l'escala van poder votar? Creuen que hi ha fractura social? En quin moment es troben, ara? Com s'expliquen la violència policial un any després? Han digerit què els va passar? I sobretot, tornarien a seure a l'escala del Pau Claris sabent que serien agredits?

    23 persones van denunciar haver patit ferides durant la intervenció policial a l'Institut Pau Claris. A principis de setembre el jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha començat a investigar tres agents del Cos Nacional de Policia per l'actuació en aquell col·legi. El jutge considera l'actuació "desproporcionada i perillosa". Els agents de la Policia Nacional que van participar en l'operatiu del Pau Claris han rebutjat participar en aquest documental.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - El xoc - Enric Vilageliu - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,09 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:03:12
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2285 Kbps
    Factor de qualitat: 0,31 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - EL XOC

    Una producció de Gent i Terra, 2018

    Direcció: Enric Vilageliu
    Producció executiva: Vicenç Relats
    Disseny de so i mesclador: David Ramírez-Piscina
    VFX: Helena Palomares
    Música: Kevin MacLeod
    Colorista: Marc Guardiola
    Una producció de Gent i Terra SL

    Una mirada cinematogràfica sobre els dies i les figures clau des que es va presentar la Llei del Referèndum, el 4 de juliol del 2017, fins a la proclamació de la fallida república catalana el 27 d'octubre i l'aplicació del 155

    Sense una veu en off que en condueixi la narració, amb els polítics i la ciutadania com a protagonistes, el film presenta de manera trepidant els fets succeïts a partir de les sessions parlamentàries del 6 i 7 setembre, en les quals es van aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república. També recull les diferents mobilitzacions de signe divers al carrer que van tenir lloc abans i després del referèndum, així com les que hi va haver fins a la proclamació de la república.

    El documental està dirigit pel jove director Enric Vilageliu, de 23 anys, que n'ha estat alhora el guionista, càmera i editor, en una tasca molt personal, que configura la pel·lícula com una veritable obra d'autor.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Peixos d'aigua dolça (en aigua salada) - Biel Mauri i Marc Serena - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 912 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:58:00
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 704x384 (1,83:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2005 Kbps
    Factor de qualitat: 0,30 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - PEIXOS D'AIGUA DOLÇA (EN AIGUA SALADA)

    Un documental de Biel Mauri i Marc Serena
    Producció: Federació Catalana d'Autisme, 2018
    Edició: Òscar Hernando
    Operadors de càmera: Biel Mauri, Nando Gutiérrez i Joan Giralt
    So directe: Marc Casademunt
    Auxiliar de producció: Sara Ros i Joan Giralt
    Grafisme: Taller Estampa
    Disseny musical: Xavi Salvà
    Postproducció de so: Toni Barraseta
    Etalonatge: Artic
    Apte

    La prevalença del Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA) és cada vegada més alta. A Europa, aquest trastorn es diagnostica a 1 de cada 100 persones, i als Estats Units, a 1 de cada 59. Malgrat això, encara se'n desconeixen les causes i segueix sent motiu d'estigma i incomprensió. El documental "Peixos d'aigua dolça (en aigua salada)" retrata la situació de les persones amb autisme a Catalunya a partir del seguiment del dia a dia del Marc, de 10 anys, de la Mariona, de 23, i de les seves famílies.

    En el treball participen alguns dels millors especialistes del país com Amaia Hervás (Mútua de Terrassa), Rosa Calvo (Hospital Clínic), Mario Montero (Càtedra d'Autisme de la Universitat de Girona) i María Díez-Juan (Hospital Sant Joan de Déu). Es tracta d'una reflexió sobre quina resposta es dona des de les escoles, centres de salut i des del món laboral, on la taxa de desocupació és del 85%.

    Rodat a Barcelona, el Vallès i el Pla de l'Estany, el documental està dirigit per Marc Serena i Biel Mauri. "L'objectiu ?segons Mauri? és explicar que, darrere d'aquesta etiqueta, s'hi amaguen grans persones que només cal saber veure."

    L'autisme

    Autisme o Asperger són termes genèrics que s'utilitzen per fer referència als Trastorns de l'Espectre Autista (TEA). Diagnosticats per primera per primera vegada el 1938, són un conjunt d'alteracions que afecten el neurodesenvolupament infantil i que no tenen un origen comú, tot i que la genètica provoca el 30% dels casos.

    El diagnòstic es pot fer als primers anys de vida, per bé que no existeixen anàlisis de sang o indicadors biològics que el validin. A Catalunya, aquest diagnòstic se sol fer amb retard de tres o quatre anys, malgrat que amb una intervenció primerenca se'n podrien minimitzar els efectes. La prevalença és quatre vegades més alta en homes que en dones, tot i que els últims estudis alerten que podria ser perquè les dones estiguessin infradiagnosticades.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Tornar a caminar - Alison Priestley - 2104 [RIP TDT TV3 Català & English per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:53:19
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1965 Kbps
    Factor de qualitat: 0,27 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 1
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - TORNAR A CAMINAR ("To Walk Again: A Medical Miracle")

    Una producció de BBC, 2014
    Apte

    Dirigit per Alison Priestley

    Un equip de la BBC ha seguit l'evolució del primer pacient al món amb una lesió a la medul·la espinal que ha rebut una tècnica revolucionària per recuperar la mobilitat de les cames, el polonès Darek Fidyka. El resultat és molt esperançador per als tres milions de persones arreu del món amb la medul·la òssia trencada que somien deixar enrere la cadira de rodes.

    Durant molts anys, la reparació de la medul·la espinal s'ha considerat una barrera insuperable per a la medicina. Fins ara, els lesionats medul·lars, que són milers a tot el món, no tenien cap més alternativa que acostumar-se a una nova vida en cadira de rodes. Però després de molts anys d'investigació, un metge britànic i un col·lega polonès han fet els primers passos per posar a prova una nova tècnica que en el futur podria obrir el camí a la reparació d'aquesta mena de lesions, de manera que la possibilitat de recuperar la mobilitat i el control de les extremitats inferiors deixaria de ser només un somni per a tants i tants afectats.

    En Darek Fidyka és el primer pacient al món que ha rebut aquest tractament revolucionari. S'enfrontava a tota una vida en cadira de rodes després que el van apunyalar per l'esquena. Es va sotmetre a una operació revolucionària i, sis mesos després, l'home de 39 anys va poder fer els primers passos en les barres paral·leles de rehabilitació. Dos anys després, pot caminar amb ajuda d'unes pròtesis i un caminador. "És una sensació magnífica, molt difícil de descriure. Em pensava que no tornaria a caminar mai més, però ara veig que és possible, i a les persones que vegin aquest programa m'agradaria dir-los: no us rendiu, lluiteu, i alguna porta s'obrirà.", afirma en Darek.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - A la recerca de les dones xefs - Vérane Frédiani - 2018 [RIP TDT TV3 Català & French per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:01:59
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1637 Kbps
    Factor de qualitat: 0,22 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 1
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - A LA RECERCA DE LES DONES XEFS

    Any 2018

    Direcció Vérane Frédiani

    L'any 2013, la revista "Time" va publicar una portada amb una foto de tres cuiners i el títol "Els déus del menjar". En totes les pàgines d'aquell número no es mencionava ni una sola cuinera. Allò va empènyer la periodista francesa Vérane Frédiani a voltar per tot el món buscant les cuineres que amagava la premsa. Va parlar amb grans xefs i amb cuineres anònimes, i va comprovar que totes ho tenien més difícil que els homes per ser reconegudes.

    En un món de gastronomia dominat pels homes, hi ha dones que estan canviant el joc en tots els nivells. "A la recerca de les dones xefs" presenta les millors xefs, com les que acumulen diverses estrelles Michelin Dominique Crenn i Barbara Lync, noves figures en ascens i aquelles dones que fan cuina increïble a qualsevol lloc del món. Des de l'altra gastronomia fins al menjar al carrer, el documental explora la força femenina en la gastronomia i el seu anhel de canviar el món a través d'aquest art.

    Dones provinents d'arreu del món que comparteixen les mateixes preocupacions i motivacions. Consideren la gastronomia una forma de comunicar-se, educar sobre la cultura, reforçar el seu paper en la societat i donar suport a les economies locals. Dones amb talent i creativitat, que viuen l'ofici d'una manera diferent dels xefs masculins.

    Això no seria cap problema si no fos perquè a les dones els resulta tan difícil obtenir el reconeixement i l'atenció dels mitjans de comunicació. Per què poques apareixen a les portades de les revistes gastronòmiques? Juguen amb les mateixes regles que els xefs masculins? Se'ls permet fer-ho?

    "A la recerca de les dones xefs" investiga què és el que reté les xefs en el món modern de la cuina i què caldria per canviar la manera com es veuen les dones en la indústria alimentària.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - L'últim sopar - Joan Celdran Danés - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:53:20
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2156 Kbps
    Factor de qualitat: 0,29 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - L'ÚLTIM SOPAR

    "L'últim sopar" és una producció de TV3 amb la col·laboració de la productora BAS (Broadcaster Audiovisual Services)
    Direcció: Joan Celdran Danés
    Direcció producció executiva: Valti Roda
    Direcció executiva: Noe Cuní
    Guió: Pau Subirós
    Direcció de fotografia: David Fontseca
    Música: Teddysound S.L. (Barcelona)
    Any 2018

    Carme Ruscalleda, la xef més guardonada del planeta, amb set estrelles Michelin, va tancar el projecte de la seva vida, el restaurant Sant Pau. "L'últim sopar" documenta les 24 hores que transcorren abans, durant i després del tancament del seu restaurant. Amb accés exclusiu i il·limitat a la intimitat de la protagonista, del seu equip i de la seva família.

    "L'últim sopar" van seguir la Carme Ruscalleda durant més de 20 hores, des del moment de l'esmorzar a casa seva, passant per l'organització de tot el restaurant per servir l'últim sopar, fins al tancament del local.

    Amb accés exclusiu a la família, al restaurant i la cuina, i per primera vegada també al menjador, les càmeres van poder copsar com 27 privilegiats comensals van viure i experimentar l'últim àpat servit al Sant Pau. Una cerimònia amb tempo reposat, amb màxima atenció en els detalls i una experiència gastronòmica única i amb final inesperat. Mentrestant, a la cuina es respirava una emoció continguda. Professionalitat d'un equip que sabia que era l'últim dia que treballaven junts, que tancaven no només un restaurant, sinó també un mite. A mesura que la nit avançava anaven aflorant tensions i emocions.

    A la Carme no se li escapa cap detall. Com un capità, comanda una cuina de 30 persones amb mà ferma, però amb sensibilitat. Amb exigència, però amb to amable. Amb tensió, però amb un somriure a la boca. I descobrim que també té una manera molt curiosa d'anotar a les comandes les peculiaritats de cada taula. No escriu, sinó que dibuixa, si una taula fa una celebració d'aniversari o qui vol fer maridatge amb el menú.

    La Carme té un segon xef de luxe, aquesta nit: el seu fill Raül Balam. Tots dos comparteixen la nit més màgica de les seves vides. El Raül, que s'ha fet una bata especial per a l'ocasió, reconeix que "ha crescut entre aquests fogons. Aquí he fet enfadar la mare, l'he ajudat i he après tot el que sé de cuina amb ella." Però tot i la tristesa de veure la fi del lloc on ha viscut la seva família, ell no s'ha plantejat mai agafar el relleu d'aquesta cuina del Sant Pau, perquè "aquí sempre hauria estat l'hereu. I jo havia de fer el meu propi camí, en el meu propi restaurant."

    Els comensals, conscients d'estar vivint un moment històric -l'últim sopar d'un dels estrelles Michelin del món- immortalitzen la nit: fotografien tots i cada un dels plats, es fan selfies, comparteixen la seva experiència a les xarxes socials. Però el que no saben és que encara viuran una última i insòlita sorpresa. Però aquesta no arribarà fins que demanin el compte.

    Després de servir les últimes postres, tot l'equip de cuina i menjador prepara una sorpresa a la Carme. Un seguit de testimonis visuals, recollits per ells mateixos, de persones que han estat importants per a la Carme al llarg d'aquests 30 anys del Sant Pau.

    L'espectador és testimoni de primera mà d'un esdeveniment emocionant, espectacular i irrepetible. Davant la càmera, Carme Ruscalleda l'afronta al descobert, sense amagar-se de res.

    Només hi quedarà una fita pendent, al Sant Pau. "Jo volia sopar un dia al Sant Pau amb la Carme. Però no hi havia mai taula," explica el seu marit, el Toni Balam. "Jo els deia a l'equip, ‘si queda alguna taula disponible, aviseu-me'. Però no n'hi havia mai. La Carme i jo no hi hem sopat mai, al Sant Pau. I ja no ho farem mai."

    Aquesta, però, no és una història de final trist. Amb el tancament del Sant Pau, la Carme Ruscalleda es reinventarà, com sempre ha fet, per afrontar nous reptes, a la cuina i a la vida. El Toni podrà ara dedicar-se a allò que sempre li ha agradat fer i no tenia temps de fer. "Jo estic contenta, perquè ara tindré l'oportunitat de fer altres coses. Però no pararé, això segur que no. Perquè no en sé, de parar, jo necessito i m'agrada estar ocupada i fer moltes coses i molt variades." "El balanç d'aquests 30 anys? Puc afirmar que he aconseguit tenir la vida que volia tenir."

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Les pal·liatives - Oriol Gispert & Marta Valls - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,09 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:04:16
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x416 (1,73:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2244 Kbps
    Factor de qualitat: 0,31 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 192 Kbps


    SENSE FICCIÓ - LES PAL·LIATIVES

    "LES PAL·LIATIVES" (2018), una producció de La Lupa Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb la col·laboració d'Obra Social "la Caixa" i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Apte

    Direcció: Oriol Gispert i Marta Valls
    Guió: Oriol Gispert, Marta Valls i David Casademunt
    Realització i direcció de fotografia: Oriol Bosch Castellet
    Productor: La Lupa Produccions
    Productor executiu TVC: Jordi Ambròs
    Productor delegat TVC: Elisa Plaza
    Muntatge: David Casademunt
    Director de producció: La Lupa Produccions
    Música: Mischa Dohler
    Lingüista: Jordi Mir
    Grafisme: Minifilms

    Al PADES Nou Barris de Barcelona, un equip de 7 dones lluita dia rere dia per donar una mort més digna als malalts terminals a qui assisteixen. Són dones valentes, empàtiques, amb una feina molt dura que afronten amb optimisme i il·lusió. Viuen amb una consciència de la mort constant, la tenen molt assumida. Tanmateix, cadascuna ha hagut de trobar les seves vies d'escapament. A cavall entre la feina vocacional i la família, fan malabarismes per aconseguir el seu objectiu com a equip: que els seus estimats pacients pateixin el mínim possible abans de morir. Paral·lelament, el creador d'aquest programa, el doctor Xavier Gómez-Batiste, té ara el repte de tirar endavant les anomenades Ciutats Cuidadores, l'aspecte més social del model.



    Pàgina de descarrega

Ves a la pàg: [-10 -1] 1 - 2 - 3 ... 11 - 12 - 13 ... 32 - 33 - 34 [+1 +10]

  • brumar4
  • i
  • 116 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació








Altres webs d'enllaços