Rucatala

Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 13.05.2018, 11:58

File Name : Sense ficció - Un monstre al cap - Jean Carper - 2015 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 896 Mb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:58:08
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x416 (1,73:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1962 Kbps
Factor de qualitat: 0,27 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

Els anys 80, la periodista Jean Carper començava a parlar a la CNN d'una malaltia desconeguda per al gran públic, l'Alzheimer. Trenta anys més tard, i octogenària, descobreix que té un dels principals factors de risc per contreure la malaltia. Per primera vegada a la seva vida, s'embarca en l'odissea de realitzar un documental, afrontar les seves pors i trobar respostes de la mà d'experts en la matèria arreu del món. El que descobreix trenca amb tot el que creiem comunament sobre l'Alzheimer.

SENSE FICCIÓ - UN MONSTRE AL CAP (Monster in the mind)

Una producció de Jean Carper Productions. 2015
Apte

Dirigit per Jean Carper

Jean Carper és una veterana periodista de la CNN especialista en temes mèdics durant cinquanta anys, guardonada per una sèrie sobre el càncer cerebral i autora de més de vint llibres, sobretot de salut, nutrició, envelliment i sobre el cervell. Quan els anys 80 va tractar el tema de l'Alzheimer a la CNN, no era una malaltia coneguda com ara. Trenta anys després, descobreix que té l'apoE4. Aquest al·lel associat al gen de l'apoE és el principal factor genètic de risc d'Alzheimer.

L'octogenària periodista nord-americana s'afronta als seus pitjors malsons: tenir una les malalties més temudes a la societat. Emprèn un viatge en què s'entrevistarà amb els millors investigadors internacionals en la matèria, farà de conillet d'índies per confirmar si pot desenvolupar l'Alzheimer i descobrirà tot el que pot ajudar per evitar de contraure-la.

El documental arrenca amb unes estimacions científiques alarmants. Es calcula que l'any 2050 hi haurà 135 milions de pacients d'Alzheimer. Una apocalipsi que fa sentir la Jean com si visqués una autèntica pel·lícula de ciència-ficció i terror. Per això, la seva història es va teixint amb velles pel·lícules de terror i ciència-ficció, amb una mirada audaç, honesta, desenfadada i sorprenentment optimista.

Una per una, Jean Carper anirà formulant les preguntes clau per entendre què és l'Alzheimer, com s'investiga, com es tracta o si es pot prevenir. Per què no va ser fins a finals dels anys 70 que es va posar la malaltia en el mapa científic, si havia estat identificada el 1906 pel doctor Alois Alzheimer? S'ha creat una por col·lectiva, un monstre, quan l'Alzheimer representa només un terç o la meitat dels afectats per demència? Es diagnostica correctament? El factor genètic és determinant per desenvolupar la malaltia, o l'estil de vida que portem hi pot incidir?
En la seva recerca, Jean Carper s'entrevista amb experts dels Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Alemanya, Hawaii i Austràlia per esbrinar finalment si té un monstre al cap.

Festivals
Brain Film Fest, 2018
BIFF, Bergen International Film Festival
IDFA, International Documentary Filmfestival Amsterdam, 2016
Sheffield Doc Fest, 2016
Woodstock Film Festival, 2016
Cleveland International Film Festival

Web oficial

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 19.05.2018, 15:45

File Name : Sense ficció - Els homes del silenci - Josep Morell & Jordi Vilar - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 896 Mb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:01:09
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x416 (1,73:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1856 Kbps
Factor de qualitat: 0,25 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

40 anys després d'aquesta històrica frase, "Els homes del silenci" narra com va ser possible que, amb una democràcia jove i fràgil, s'arribés a un acord fora de la legalitat vigent per restablir la Generalitat de Catalunya del 1932 i el retorn de Josep Tarradellas com a president. El documental aporta informacions sobre la negociació que no s'havien explicat fins ara.

SENSE FICCIÓ - ELS HOMES DEL SILENCI

Una producció d'Ottokar en coproducció amb TV3 i TVE, i la col·laboració de l'ICEC, 2018
Apte

Dirigit per Josep Morell i Jordi Vilar.

El 23 d'octubre del 2017 es va commemorar el quaranta aniversari de la històrica frase de Josep Tarradellas, "Ja soc aquí", pronunciada des del balcó de la Generalitat de Catalunya.

"Els homes del silenci" és la història poc coneguda del grup de persones que van treballar a la rebotiga de la política en un moment històric complex, per fer possible el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn de Josep Tarradellas a Catalunya el 23 d'octubre del 1977. Aquestes dues decisions, absolutament rupturistes en el seu moment, van generar enormes tensions entre els sectors més ultraconservadors del franquisme.

El documental aporta dos elements nous que no s'havien explicat fins ara d'aquest procés. El primer és que els contactes amb Tarradellas van començar molt abans del que se sabia, gràcies a Manuel Milián Mestre, periodista i assessor de Manuel Fraga (1970-80), a començaments del 1976, i, en segon lloc, treu a la llum una sèrie d'entrevistes que es van fer entre els anys 1986 i 1988.

La negociació va implicar molta gent, trobades i informes, i va fer possible que dos caràcters tan oposats com els d'Adolfo Suárez i Josep Tarradellas poguessin construir ponts d'entesa. Fernando Ónega, director de premsa de Presidència del govern de Suárez (1977-1978), recorda la primera trobada entre tots dos, el 21 de juny de 1977, com "un diàleg entre dos galls". Suárez deia que el president del govern era ell. Tarradellas responia que hi podria haver un milió de persones que el seguirien i li donarien suport. I Suárez replicava: "Vostè no és ningú. Vostè serà el que digui jo". Va ser el principi d'unes intenses i controvertides negociacions entre els dos polítics.

"Els homes del silenci" compta amb els testimonis de membres del gabinet d'Adolfo Suárez, els ministres Rodolfo Martín Villa i José Manuel Otero Novas, d'alts càrrecs del seu govern, com Federico Mayor Zaragoza i Salvador Sánchez-Terán, i dels periodistes Fernando Ónega i Miguel Ángel Aguilar.

També hi participen Narcís Serra, Miquel Roca, Josep Maria Bricall, Ramon Espasa, Josep Tarradellas (fill de Tarradellas), els periodistes Albert Arbós, Manuel Milián Mestre, Màrius Carol, Ricardo Fernández Deu i Valentín Villagrasa, que el van conèixer a l'exili de Saint-Martin-le-Beau, i el director de cinema Pere Portabella, responsable de la cerimònia d'arribada de Josep Tarradellas a Barcelona.

"A Espanya, hi ha hagut massa baralles, massa guerres i massa morts. El que hem de fer tots plegats és reunir-nos al voltant d'una taula i discutir, parlar i posar-nos d'acord en què hem de fer el dia de demà."
Josep Tarradellas

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 19.05.2018, 15:49

File Name : Sense ficció - Espies en l'arena. Objectiu espanya - Pablo Azorín & Marta Hierro - 2016 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 896 Mb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:05:42
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x416 (1,73:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1715 Kbps
Factor de qualitat: 0,23 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

La inèdita i tràgica història d'un grup de republicans espanyols, exiliats al nord d'Àfrica, al servei de la intel·ligència militar dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.

SENSE FICCIÓ - ESPIES EN L'ARENA. OBJECTIU ESPANYA

?Espies en la arena. Objectiu Espanya? és una coproducció de Quindrop Produccions Audiovisuals amb la Televisió Pública de les Illes Balears IB3, Ràdio Televisió Espanyola RTVE i Dacsa Produccions amb el suport de Culturarts de la Generalitat Valenciana, el Consell de Mallorca i l'Institut d'Estudis Baleàrics i la col·laboració de Filmoteca Espanyola i l'Arxiu General i Històric de Defensa de Madrid. 2016
Apte

Direcció Pablo Azorín i Marta Hierro

El 1943, un grup de republicans espanyols exiliats al nord d'Àfrica van ser reclutats, amb la col·laboració del Partit Comunista d'Espanya per l'Office of Strategic Services, predecessora de la CIA, que els va entrenar en tècniques d'espionatge i sabotatge. De juny a desembre del 1943, els agents espanyols va realitzar tres desembarcaments clandestins a les costes de Màlaga amb la missió de recaptar informació militar davant una possible invasió alemanya d'Espanya i, si era possible, preparar el terreny de cara a una resposta bèl·lica aliada, la coneguda com a operació Backbone. El documental, que barreja animacions creades per Luis Ozonas, imatge real i d'arxiu, revela la història completa d'aquest tràgic i desconegut succés, i creua per primera vegada fonts documentals nord-americanes, britàniques i espanyoles.

Pablo Azorín i Marta Hierro, directors d??Espies en l?arena. Objectiu Espanya?, van localitzar els familiars de diversos dels participants en aquesta operació clandestina, van accedir al sumari judicial dels detinguts el 1944, custodiat a l'Arxiu General i Històric de Defensa, a imatges inèdites d'Espanya el 1943 procedents del National Archives Records and Administration dels Estats Units i de la Filmoteca Espanyola i a documents, també inèdits, de l'Arxiu Històric del Partit Comunista d'Espanya i dels Arxius Britànics. D'aquesta manera, els directors van poder contrastar la documentació per conformar un relat històricament rigorós.

Premis

Premi del Públic, Memorimage, Festival Internacional Cinema de Reus, 2017
Millor llargmetratge documental, Som Cinema, Festival de l?Audiovisual Català, Lleida, 2017
Millor documental, Festival Ciutadà Compromès, València, 2017
Menció especial al millor documental de memòria històrica, Festival ExtremaDoc, 2016

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 28.05.2018, 23:49

File Name : Sense ficció - Desemparats. El dolor - M. Armengou & R. Belis & A. Elfa - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 896 Mb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:07:08
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x416 (1,73:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1674 Kbps
Factor de qualitat: 0,23 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

Minisèrie documental d'investigació de Montse Armengou, Ricard Belis i Albert Elfa sobre les retirades de menors per part de l?administració. En la majoria de casos estan justificades, però el documental aborda les errades del sistema. Centenars de famílies trencades per protocols qüestionables, construïts per protegir els menors. El primer documental del ?Sense ficció? es fixa en aquells casos en què el sistema ha fallat i, per tant, ha provocat una terrible i innecessària situació de trencament familiar.

SENSE FICCIÓ - DESEMPARATS. EL DOLOR

Una producció de TV3, 2018
Producció: Ruth Llòria
Imatge: Carlos Díaz
Muntatge: Marc Escòlies
Il·lustracions i disseny gràfic: Pep Presas
Muntatge postproduccions: Marta Barbal
Muntatge musical: David Bustamante
Postproducció so: Albert Juvé
Documentació: Elisabet Díaz, Raquel Vizcaya
Imatge addicional: Domènec Gibert, Carles Mallol, Marc Durà, Agustí Poch
Titulació: Núria Barba, Nanda de Sangenís
Producció executiva: Muntsa Tarrés
Apte

Realitzada per de Montse Armengou, Ricard Belis i Albert Elfa

En el primer capítol, el dolor d?aquestes famílies n?és el protagonista. Un dolor provocat per errades dels serveis mèdics, per les presses dels serveis socials, per les pors mediàtiques del sistema... Pares que no poden recuperar els seus fills fins passats molts anys i que, mentrestant, han d?acceptar un règim de visites escàs i vigilat. Alguns no els recuperen mai.

L?administració, per protegir els menors, ha teixit una sèrie de protocols que s?han de complir. La roda, quan s?engega, costa molt d?aturar.

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 28.05.2018, 23:50

File Name : Sense ficció - Qualsevol cosa abans que una puta - Ovidie - 2017 [RIP TDT TV3 Català & English per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 989 Mb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:57:02
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 704x384 (1,83:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 2040 Kbps
Factor de qualitat: 0,31 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

Es pot ser mare i prostituta? Víctima de la violència masclista, Eva-Marree Kullander es va separar de la seva parella. Amb dos nens petits i en trobar-se aviat que no tenia prou recursos econòmics, va treballar com a noia de companyia dues setmanes. En assabentar-se?n, els serveis socials suecs li van treure la custòdia dels nens i la van concedir a l?exparella, tot i tenir antecedents per violència.
L?Eva-Marree va engegar accions legals per recuperar els nens i tenir-hi contacte, però no hi havia res a fer. Tres anys després, en la primera visita acordada amb els serveis socials per veure el seu fill gran, l?exparella la va matar i va ferir mortalment una treballadora social.

SENSE FICCIÓ - QUALSEVOL COSA ABANS QUE UNA PUTA

Una producció de Magneto Presse i Arte, 2017
Majors de treze anys

Dirigit per Ovidie

Premis

Premi Amnistia Internacional a la millor pel·lícula de la secció Drets Humans, Thessaloniki International Film Festival, Grècia 2018

L?11 de juliol del 2013, Eva-Marree Kullander va morir assassinada pel seu excompany, Joel Kabagambe, a la seu dels serveis socials de Västeras, a Suècia. Tenia 27 anys i era mare de dos nens. El seu malson havia començat l?any 2009, quan es va quedar embarassada del segon. Arran de patir diversos episodis de violència masclista exercida per la seva parella, va demanar ajuda als serveis socials, on la van animar a deixar-lo. Pocs mesos després del naixement de la segona criatura, la seva situació econòmica era tan crítica que va decidir treballar com a noia de companyia a Estocolm amb el pseudònim de ?Petit Jasmine?. Només van ser dues setmanes, cinc clients, però l?estigma social va marcar la resta de la seva vida.

Per entendre la seva història, cal contextualitzar-la en el seu marc social i jurídic. El 1999, Suècia va ser el primer país al món a adoptar una llei que criminalitzava els clients. A la pràctica no se n?ha empresonat mai cap, però la situació de les prostitutes ha empitjorat, tot i que la seva activitat ja no és il·legal. La llei les considera víctimes de la violència sexual, tant si se?n consideren com si no. Es fa tot el possible perquè abandonin la prostitució i se les desacredita sistemàticament si no segueixen aquest rol o si no se?n penedeixen.

En assabentar-se que l?Eva-Marree Kullander havia exercit com a prostituta, els serveis socials van decidir treure-li la custòdia dels fills. Es van presentar a casa seva amb la policia i, sense cap explicació, li van prendre els nens. La custòdia va passar a mans de l?exparella, tot i els seus antecedents per violència.

Durant anys, l?Eva-Marree va lluitar per tots els mitjans amb l?administració i la justícia per recuperar els fills, sense èxit. Tot i que va aconseguir una sentència judicial que li concedia el dret de visitar els fills, l?exparella va anul·lar sistemàticament les visites el dia abans durant tres anys. ?En un context cultural en què es considera millor confiar uns nens a un home violent que a una prostituta, tots els intents de l?Eva-Marree acaben fracassant sistemàticament. Des de la negociació amb els serveis socials fins a l?abandonament de la prostitució, passant pel recurs davant d?un jurat popular, no funciona res. Haurà de pagar tota la vida per haver mantingut relacions amb cinc clients, com si el preu no hagués estat ja prou alt.?

L?Eva-Marree mai va tornar a prostituir-se. Tampoc es va penedir ni va renegar del que havia fet, senzillament ho va assumir i es va convertir en una activista pels drets de les treballadores sexuals, desafiant les polítiques i actituds envers la prostitució a Suècia.

El juliol del 2013, els serveis socials van decidir organitzar una trobada entre l?Eva-Marree i el seu fill gran, en Ludwing. Feia més de tres anys que l?hi havien pres. L?exparella havia de supervisar la visita, malgrat les múltiples advertències del seu comportament amenaçador. La cita es va acordar el 13 de juliol. Aquell dia, durant la visita, en Joel la agredir brutalment amb un ganivet, apunyalant-la més de trenta vegades. També va ferir una treballadora social. Dies després del seu assassinat, es van organitzar concentracions de treballadors sexuals arreu del món. L?Eva-Marree es va convertir en el símbol del fracàs del model suec.

Quatre anys després dels fets, els seus pares encara reclamen als serveis socials i les institucions el dret de visita als seus nets, però els seus correus no reben resposta ni ningú es digna a rebre?ls. L?estigma continua.

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 05.06.2018, 20:16

File Name : Sense ficció - Desemparats, L'abús - M. Armengou & R. Belis & A. Elfa - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 896 Mb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:08:34
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x416 (1,73:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1635 Kbps
Factor de qualitat: 0,22 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

El segon i últim capítol de la minisèrie documental d'investigació de Montse Armengou, Ricard Belis i Albert Elfa sobre les retirades de menors per part de l?administració posarà el focus als centres de menors. Com és la vida dels infants en aquests centres? És ètic fer negoci amb els desemparats?

SENSE FICCIÓ - DESEMPARATS, L'ABÚS

Una producció de TV3, 2018
Apte

En alguns casos la situació de sobreocupació i barreja de menors de diferents edats i problemàtiques fa que el centre de menors es converteixi en un malson, pitjor que el lloc d?on s?ha volgut rescatar el menor. Nois i noies que han viscut en centres de menors comparteixen a ?Sense ficció? les seves experiències, abusos, intimidacions, pors i, també, l?alliberament de la sortida o l?escapada d?aquell lloc que els angoixava.

L?execució dels protocols de desemparament fa créixer el nombre de menors susceptibles d?haver d?ingressar en un centre d?acollida o protecció. Això suposa unes necessitats en infraestructures que les fundacions del Tercer Sector estan disposades a assumir. Algunes fundacions, que són entitats sense ànim de lucre, creen Societats Limitades que sí que treuen beneficis de la seva vinculació amb el tercer sector. És ètic fer negoci amb els desemparats?

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 05.06.2018, 20:17

File Name : Sense ficció - Desemparats, El debat [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 1,46 Gb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:36:51
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x416 (1,73:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1963 Kbps
Factor de qualitat: 0,27 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

SENSE FICCIÓ - DESEMPARATS. EL DEBAT

Una producció de TV3, 2018
Apte

Després del documental ?Desemparats. L?abús?, el programa ?Sense ficció? continuarà amb un debat sobre el sistema de protecció de menors conduït per Albert Elfa i Montse Armengou.

Hi participaran Georgina Oliva, directora general de la DGAIA, Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència; Pilar Núñez, en representació de FEDAIA, Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i a l'Adolescència; Paco Cárdenas, president d?APRODEME, Associació per la Defensa del Menor; Conchita Peña, degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya; David Rodríguez, educador social i membre CGT i el psiquiatre i psicòleg Juan Luis Linares, director de l?Escola de Teràpia Familiar de l?Hospital Sant Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 09.06.2018, 23:08

File Name : Sense ficció - Refugiats, Un negoci a l'alça - Nicolas Autheman & Delphine Prunault - 2017 [RIP TDT TV3 Català & French per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 1,09 Gb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:53:36
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x416 (1,73:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 2537 Kbps
Factor de qualitat: 0,35 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 1
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

SENSE FICCIÓ - REFUGIATS, UN NEGOCI A L'ALÇA

Una producció de La Compagnie des Phares et Balises, 2017
Apte

Dirigit per Nicolas Autheman i Delphine Prunault.

Per a la gran majoria de nosaltres, els camps de refugiats responen a les necessitats d?una situació d?emergència. Però, de fet, la realitat d?aquests camps és ben diferent. El fet que s?hagin multiplicat arreu del món és una demostració clara que una situació considerada ?excepcional? és, en la pràctica, un sistema durador, lucratiu i de llarg recorregut. És un autèntic mercat, en què els estats, les organitzacions internacionals i els inversors miren de sortir-hi tots guanyant. Arreu del món, 12 milions de persones viuen en camps de refugiats. Més de 60 milions transiten per un camp o un altre. Sota diverses formes, actualment els camps són habituals gairebé a tot arreu. Qui els erigeix? Amb quina legitimitat? Qui se?n beneficia? Com és que els camps proliferen i per què es mantenen? Suposen l?única solució a una política migratòria que sembla molt difícil de definir? A través d?una minuciosa recerca dins d?aquest món invisible, el documental llança una altra mirada a la migració contemporània. Descriu i revela els mecanismes que s?amaguen darrere un fenomen de gran abast: la ?campificació? del món.

Empesos per les guerres i les catàstrofes, desatesos per estats que no volen acollir-los, vint milions d?exiliats troben refugi als camps de refugiats. Camps de refugiats, centres de retenció, campaments d?espera... pensats com una solució humanitària d?urgència, aquests llocs d?aïllament es cronifiquen arreu del planeta.

Considerats com a beneficiaris d?ajuda, els refugiats queden sotmesos a una nova llei: la del mercat. Ara les empreses privades ja són presents als camps. Confrontades amb un esclat de necessitats, els organismes humanitaris de l?ONU que gestionen els camps (l?Alt Comissariat per als Refugiats ?ACNUR, en anglès UNHCR?, el Programa Alimentari Mundial...) opten per les empreses privades pensant que seran més innovadores i més barates, i que proporcionaran serveis més dignes als refugiats.

Des de petites i mitjanes empreses fins a multinacionals, des de bancs fins a grups de seguretat privada, aquestes empreses penetren, així, dins un nou sector d?activitat. Un mercat d?un gran potencial, si comptem que el volum econòmic mundial del sector humanitari s?estima en uns 20.000 milions d?euros anuals.

Als camps, el sector privat aixeca ciutats de barracons; empreses de tecnologia punta serveixen sistemes biomètrics per identificar els refugiats; les grans marques de distribució hi inauguren supermercats. Els seus productes, serveis i tecnologia hi troben oportunitats a gran escala.

Els interessos d?aquestes empreses sempre s?admeten obertament? Els refugiats són un sector nou de consumidors? Poblacions de prova per a productes nous? Com és que l?economia de mercat s?introdueix en aquestes zones conflictives del món?

Territori d?interessos econòmics, els camps de refugiats també són escenaris de mercantilització política, utilitzats a plaer per països rics que prefereixen no acollir aquestes poblacions poc atractives.

En les negociacions internacionals, s?hi decideix el preu dels camps i de les crisis migratòries. L?acord firmat entre la Unió Europea i Turquia, que adjudica al govern turc la gestió dels migrants arribats al seu territori, n?és la il·lustració perfecta.

El documental posa el focus en els camps de refugiats més grans d?Europa (Calais; Moria, a l?illa grega de Lesbos; Elbeyli, a Turquia), però també a Jordània (Zaatari) i a Kènia, a Dadaab, el camp de refugiats més antic del món. El film es fica entre les bambolines d?aquest mercat emergent, una cara amagada de la vida dels camps i de les crisis migratòries.

?Refugiats: un negoci a l?alça? també revela els mecanismes profunds que actuen al voltant dels camps. Des dels interessos econòmics fins a la instrumentalització política, en què els estats negocien el preu d?aquestes poblacions poc desitjades, amb la finalitat de relegar-les més fàcilment a aquests indrets de vida paral·lela.

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 17.06.2018, 21:59

File Name : Sense ficció - Shootball - Fèlix Colomer - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 875 Mb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:57:46
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x416 (1,73:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1926 Kbps
Factor de qualitat: 0,26 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

SENSE FICCIÓ - SHOOTBALL

Una producció de Forest Film Studio, 2017
Majors de treze anys

Dirigit per Fèlix Colomer.

La confessió davant de càmera de Joaquín Benítez, autor d'abusos sexuals a alumnes quan era professor de l'Escola Maristes Sants - Les Corts i únic acusat pel cas Maristes que anirà a judici.
Durant quaranta anys, en tres escoles maristes, es va violar menors que tenien entre 6 i 14 anys. 43 exalumnes van denunciar 12 professors o religiosos.
El relat de les víctimes, les seves seqüeles, i la lluita d'un pare coratge en busca de justícia.

El 3 de febrer del 2016, Manuel Barbero va baixar al carrer a penjar 200 cartells pel barri de Sants. Només van estar penjats sis hores, però van fer la seva funció. Aquest va ser el punt de partida del Cas Maristes. El seu fill, en Toni Barbero, li acabava d'explicar que Joaquín Benítez, el seu professor d'educació física a l'Escola Maristes Sants - Les Corts de Barcelona, havia abusat d'ell en nombroses ocasions i l'havia violat.

En aquells cartells, en Manuel facilitava el seu contacte per a qualsevol que hagués conegut o viscut alguna situació similar. Més de cent persones van contactar amb ell, i no només en relació a Benítez, sinó fins a onze pederastes més que treballaven en els col·legis maristes Sants - Les Corts, La Immaculada i Champagnat, a Badalona. Es va destapar una de les trames més grans de pederàstia que hi ha hagut a Barcelona. Els delictes denunciats per 43 exalumnes, però, han prescrit, de manera que dels 12 acusats, només Joaquín Benítez serà jutjat. Se l'acusa de 4 dels 18 delictes que encara no han prescrit, dos delictes continuats d'abús sexual i dos delictes d'abús sexual que van tenir lloc entre 2006 i 2010. Durant 30 anys, va abusar de 20 menors. Les seves primeres víctimes, es remunten als anys 80.

Aquest és el context que s'ha fet públic als mitjans de comunicació. El director sabadellenc Fèlix Colomer, va més enllà en el seu treball "Shootball". Es converteix en un personatge més del documental en esdevenir l'investigador d'aquesta trama i aconseguir, per primera vegada, una confessió davant de càmera del mateix Joaquín Benítez, que actualment està en llibertat provisional pendent de judici.

Colomer segueix els fils que van teixint un entramat d'abusos a menors silenciats durant anys i d'interrogants al respecte. Perquè no es va investigar més el cas d'abús a un menor per part de Benítez, l'any 2011, després que el pare informés a la direcció de l'escola? Quines seqüeles psicològiques pateixen les seves víctimes? Com és possible que un pederasta confés no hagi entrat mai en presó i es passegi tranquil·lament pel carrer? En aquest sentit, és revelador el moment en què, mentre entrevista en Benítez, passa a prop d'ells un nen i en Benítez el saluda afablement, "¡Hola campeón!".

El títol "Shootball" fa referència a l'esport que va inventar Joaquín Benítez, que es coneixia popularment com "el joc de matar". En va crear un reglament amb fotografies i exercia d'àrbitre quan els alumnes hi jugaven. El documental en mostra imatges inèdites. A més, el títol també juga amb el doble sentit de la paraula anglesa "shoot", que significa "disparar", en relació amb els abusos sexuals que cometia.

El llargmetratge documental "Shootball" es va veure en la gran pantalla fa poc, al festival DocsBarcelona, en una concorreguda sessió que va comptar amb la presència del director i alguns dels testimonis. El dijous 7 de juny s'estrena al cinema Imperial de Sabadell i el divendres 8 de juny als cinemes Maldà de Barcelona. "Sense ficció" n'estrena una versió per a televisió més curta, de 56 minuts.

Premis
Premi de la Crítica i Menció Especial del Jurat, FIC-CAT, Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada, 2018

Festivals
BCCN, Barcelona Creative Commons Film Festival
Docsbarcelona, International Documentary Film Festival
Golden Apricot, Yerevan International Film Festival, Armènia
Atlantidoc, Festival Internacional de Cine Documental de l'Uruguai
1905 Hong Kong Human Rights Film Festival, Hong Kong
FIC-CAT, Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada
Sole Luna Doc Film Festival, Itàlia
FINI, Festival Internacional de La Imagen, Mèxic
Seminci, Setmana Internacional de Cine de Valladolid
CLAM, Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya
Festival de Cine i Drets Humans de Sant Sebastià

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 17.06.2018, 22:00

File Name : Sense ficció - Pedofília a l'Església, El pes del silenci - Martin Boudot - 2017 [RIP TDT TV3 Català & French per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 1011 Mb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:55:01
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x416 (1,73:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 2187 Kbps
Factor de qualitat: 0,30 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 1
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

SENSE FICCIÓ - PEDOFÍLIA A L'ESGLÉSIA, EL PES DEL SILENCI

Any 2017
Majors de treze anys

Direcció Martin Boudot

La pedofília i els abusos sexuals a menors en el si de l'Església catòlica són una xacra per a aquesta institució. Aquest documental d'investigació posa de manifest que hi ha sacerdots condemnats per pedofília que encara estan en actiu, i que, malauradament, de vegades continuen estant en contacte amb menors. També denuncia el sistema que fan servir les altes jerarquies de l'Església per protegir i encobrir els sacerdots acusats de pedofília. Un escàndol que es va escampant com una taca d'oli i que esquitxa fins i tot el mateix papa Francesc.

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 22.06.2018, 12:09

General
Nom complet : Sense ficció - Imaginar un país - Marta Rovira i Martínez - 2018 [WEB TVC Català per a rucatala.org] Per Teucre.mp4
Format : MPEG-4
Perfil format : Base Media / Version 2
ID còdec : mp42 (isom/mp42)
Mida de l'arxiu : 965 MiB
Durada : 52 min 3 s
Mode general velocitat bits : Variable
Velocitat bits general : 2 591 kb/s
Data de codificació : UTC 2018-06-11 02:06:08
Data d'etiquetatge : UTC 2018-06-11 02:06:08

Vídeo
ID : 2
Format : AVC
Format/Info : Advanced Video Codec
Perfil format : Main@L3.1
Ajustos del perfil : CABAC / 4 Ref Frames
Ajustos del perfil, CABAC : Sí
Ajustos del perfil, RefFrames : 4 fotogrames
ID còdec : avc1
ID còdec/Info : Advanced Video Coding
Durada : 52 min 3 s
Mode de taxa de bits : Constant
Taxa de bits : 2 500 kb/s
Amplada : 1 280 píxels
Alçada : 720 píxels
Relació d'aspecte : 16:9
Mode fotogrames per segon : Constant
Fotogrames per segon : 25,000 FPS
Estàndard : PAL
Espai de color : YUV
Submostreig croma : 4:2:0
Profunditat de bits : 8 bits
Tipus d'escaneig : Progressiu
Bits/(píxel*fotograma) : 0.109
Mida pista : 929 MiB (96%)
Idioma : Català
Data de codificació : UTC 2018-06-11 02:06:10
Data d'etiquetatge : UTC 2018-06-11 02:06:10
Gama de color : Full

Àudio
ID : 1
Format : AAC
Format/Info : Advanced Audio Codec
Perfil format : LC
ID còdec : mp4a-40-2
Durada : 52 min 3 s
Duració original : 52 min 3 s
Mode de taxa de bits : Variable
Taxa de bits : 93,6 kb/s
Taxa de bits màxima : 234 kb/s
Canal(s) : 2 canals
Posicions dels canals : Front: L R
Freqüència de mostreig : 44,1 kHz
Fotogrames per segon : 43,066 FPS (1024 SPF)
Mode compressió : Amb pèrdua
Mida pista : 34,9 MiB (4%)
Mida pista original : 34,9 MiB (4%)
Idioma : Català
Data de codificació : UTC 2018-06-11 02:06:08
Data d'etiquetatge : UTC 2018-06-11 02:06:08

A finals del Franquisme, s'inicia als Països Catalans un Congrés en defensa de la cultura catalana en què s'hi volcara la societat civil i on s'imaginarà com ha de ser el país en democràcia.

SENSE FICCIÓ - IMAGINAR UN PAÍS. EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA

Producció executiva: Guillem Carol
Productor executiu TV3: Jordi Ambròs
Producció delegada TV3: Elisa Plaza
Any
Apte

Direcció: Marta Rovira i Martínez
Realització, muntatge i direcció de fotografia: Clara Vallvé
Guió: Joan Safont
Assessor: Lluís Reales
So directe: Quim Simó
Locució: Marta Romagosa
Disseny de grafisme: Eva González - Giny Comunicació
Animació: Gerard Tusquellas
Documentació: Joaquim Iborra i Núria Roca

Després de quaranta anys de dictadura franquista, la societat civil catalana es mobilitza per pensar i dissenyar com hauria de ser el país en el nou marc democràtic. Així neix, a finals del 1975, el Congrés de Cultura Catalana.

El documental "Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana", dirigit per Marta Rovira i Martínez i coproduït per Televisió de Catalunya, mostra com el Congrés de Cultura Catalana va establir les bases de la recuperació de la llengua, la cultura i les institucions catalanes, en un procés històric de participació ciutadana.

El Congrés va imaginar el país a través de 25 àmbits de debat, dels quals va sorgir un autèntic programa de govern que, en bona part, va ser aplicat per la Generalitat recuperada. Es van fer campanyes a favor del català com a llengua oficial, del català al carrer, de la conservació del patrimoni natural, a favor de les institucions pròpies i de la cultura tradicional.

Del Congrés van sorgir moltes iniciatives, algunes de les quals encara estan vigents, com l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), la Societat Catalana de Sociolingüística, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori o la Unió de Pagesos de Mallorca, entre d'altres.

Milers de persones es van reunir per discutir sobre com havia de ser el país en el nou marc democràtic, així com artistes i intel·lectuals destacats: Joan Miró, Antoni Tàpies, Joan Fuster, Jaume Fuster, Montserrat Roig, Muriel Casals, Isabel-Clara Simó, Maria Antònia Oliver...

El documental combina imatges inèdites del Congrés amb entrevistes realitzades a personalitats del món polític, cultural i acadèmic dels Països Catalans que van tenir-hi un paper destacat. Entre d'altres, s'entrevista Joaquim Torra, Muriel Casals, Ferran Mascarell, Santiago Ramentol, Isidor Marí, Magda Oranich, Lluís Duran i Ramon Folch.

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 22.06.2018, 12:10

File Name : Sense ficció - L'Alguer - Roger Cassany - 2018 [RIP TDT TV3 Català & French per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 1,09 Gb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:07:22
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x416 (1,73:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 2132 Kbps
Factor de qualitat: 0,29 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

Pot, la música, salvar una llengua?

SENSE FICCIÓ - L'ALGUER, UN PENTAGRAMA COM UN CARRER

Any 2018 (Emissió)
Apte

Direcció: Roger Cassany

Pot, la música, salvar una llengua? Aquesta és la pregunta que ha servit de punt de partida del documental "L'Alguer: un pentagrama com un carrer", dirigit per Roger Cassany i produït per la Plataforma per la Llengua. La presència de la llengua catalana a la ciutat de l'Alguer ha disminuït de manera preocupant durant els últims cinquanta anys i la transmissió de pares a fills s'ha perdut gairebé per complet. Les cançons en són l'única excepció, l'únic àmbit en què els algueresos fan servir majoritàriament el català i, per tant, la gran esperança per revifar l'ús de la llengua a la ciutat.

Amb el projecte musical "Mans, manetes", endegat per la Plataforma per la Llengua, un grup de nens algueresos, acompanyats per artistes de territoris de parla catalana, ho posen a prova.

Roger Cassany
(Vic, 1980) és realitzador i periodista. Ha estat cap de Redacció de VilaWeb, ha treballat durant sis anys a VilaWeb TV. És professor de videoperiodisme a la Univeristat Pompeu Fabra i doctor en Comunicació.

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 29.06.2018, 20:12

File Name : Sense ficció - Chuck Norris contra el comunisme - Ilinca Calugareanu - 2015 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 1,12 Gb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:14:50
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x320 (2,25:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1947 Kbps
Factor de qualitat: 0,35 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

SENSE FICCIÓ - CHUCK NORRIS CONTRA EL COMUNISME

Any 2015
Apte

Dirigit per Ilinca Calugareanu

Els anys 80, a Romania milers de pel·lícules occidentals van travessar el teló d'acer i van obrir una finestra al món lliure a tots aquells que s'hi van atrevir a mirar. Un personatge que va muntar un mercat negre de cintes de vídeo i una valenta traductora van dur la màgia del cinema a les masses i van sembrar les llavors d'una revolució.

La Romania comunista de la dècada del 1980 estava culturalment aïllada, ideològicament censurada; totes les imatges de la vida fora del teló d'acer es tallaven i la televisió es reduïa a un parell d'hores de butlletins de propaganda cada dia. Blocs de formigó, cues de racionament... La por aclaparadora de la vigilància de l'Estat havia impedit que les persones sortissin de la línia marcada. Però hi havia una finestra al món lliure disponible per a qualsevol que s'atrevís a mirar.

A mitjans de la dècada dels 80, milers de pel·lícules de Hollywood van ser introduïdes de contraban al país a través d'una operació ben greixada que va arribar a milions de persones a tot Romania. Les pel·lícules van ser doblades per una valent traductora, una veu diferent que va captivar tot el país i es va convertir en un símbol de la llibertat.

Les històries inesgotables d'herois d'acció com Chuck Norris i Jean-Claude Van Damme van entrar en la imaginació dels nens, però va ser el teló de fons el que fascinava el públic. Per primera vegada, la gent veia el que se'ls havia negat: supermercats plens d'aliments, luxes, les últimes modes, supercotxes i, sobretot, la llibertat.

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 29.06.2018, 20:13

File Name : Sense ficció - 20-S - Jaume Roures - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 1,09 Gb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:59:19
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x416 (1,73:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 2447 Kbps
Factor de qualitat: 0,33 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

SENSE FICCIÓ - 20-S

Mediapro, 2018
Apte

Direcció i productor: Jaume Roures
Guió i realització: Lluís Arcarazo
Producció executiva: Bernat Elias
Producció: Ariadna Terribas
Muntatge: Anaïs Urraca
Documentació: Rita Solà
Música original: Xavier Capellas

El documental, dirigit per Jaume Roures, narra els fets que van passar en seus de la Generalitat i la mobilització popular davant de la conselleria d'Economia i Hisenda a Barcelona el 20 de setembre del 2017.

"20-S" ofereix una visió inèdita dels fets que van passar a la conselleria d'Economia i Hisenda a Barcelona el 20 de setembre del 2017. El documental, produït per Mediapro, analitza i mostra amb imatges i testimonis el paper que van tenir Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents aleshores de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, durant una concentració que va durar més de 15 hores, així com l'actuació que van tenir els Mossos d'Esquadra durant tota la jornada.

"20-S" és la reconstrucció minuciosa d'una jornada en què, en resposta a múltiples escorcolls en seus de la Generalitat i a la detenció de 14 alts càrrecs del govern, hi va haver una enorme mobilització popular i reivindicativa davant de la Conselleria d'Economia i Hisenda a Barcelona.

El director i productor, Jaume Roures, ha avançat que les imatges podrien servir de prova per a la defensa de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que fa més de vuit mesos que estan tancats a la presó de Soto del Real.

Més informació

Pàgina de descarrega
Teucre

Registrat: 17.06.04

darrera visita:

Missatges: 7953
tramès: 04.07.2018, 13:15

File Name : Sense ficció - Imaginar un país - Marta Rovira i Martínez - 2018 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre & Borinot.avi
Mida del fitxer: 896 Mb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:54:19
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x416 (1,73:1)
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 2114 Kbps
Factor de qualitat: 0,29 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps

A finals del Franquisme, s'inicia als Països Catalans un Congrés en defensa de la cultura catalana en què s'hi volcara la societat civil i on s'imaginarà com ha de ser el país en democràcia.

SENSE FICCIÓ - IMAGINAR UN PAÍS. EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA

Producció executiva: Guillem Carol
Productor executiu TV3: Jordi Ambròs
Producció delegada TV3: Elisa Plaza
Any
Apte

Direcció: Marta Rovira i Martínez
Realització, muntatge i direcció de fotografia: Clara Vallvé
Guió: Joan Safont
Assessor: Lluís Reales
So directe: Quim Simó
Locució: Marta Romagosa
Disseny de grafisme: Eva González - Giny Comunicació
Animació: Gerard Tusquellas
Documentació: Joaquim Iborra i Núria Roca

Després de quaranta anys de dictadura franquista, la societat civil catalana es mobilitza per pensar i dissenyar com hauria de ser el país en el nou marc democràtic. Així neix, a finals del 1975, el Congrés de Cultura Catalana.

El documental "Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana", dirigit per Marta Rovira i Martínez i coproduït per Televisió de Catalunya, mostra com el Congrés de Cultura Catalana va establir les bases de la recuperació de la llengua, la cultura i les institucions catalanes, en un procés històric de participació ciutadana.

El Congrés va imaginar el país a través de 25 àmbits de debat, dels quals va sorgir un autèntic programa de govern que, en bona part, va ser aplicat per la Generalitat recuperada. Es van fer campanyes a favor del català com a llengua oficial, del català al carrer, de la conservació del patrimoni natural, a favor de les institucions pròpies i de la cultura tradicional.

Del Congrés van sorgir moltes iniciatives, algunes de les quals encara estan vigents, com l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), la Societat Catalana de Sociolingüística, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori o la Unió de Pagesos de Mallorca, entre d'altres.

Milers de persones es van reunir per discutir sobre com havia de ser el país en el nou marc democràtic, així com artistes i intel·lectuals destacats: Joan Miró, Antoni Tàpies, Joan Fuster, Jaume Fuster, Montserrat Roig, Muriel Casals, Isabel-Clara Simó, Maria Antònia Oliver...

El documental combina imatges inèdites del Congrés amb entrevistes realitzades a personalitats del món polític, cultural i acadèmic dels Països Catalans que van tenir-hi un paper destacat. Entre d'altres, s'entrevista Joaquim Torra, Muriel Casals, Ferran Mascarell, Santiago Ramentol, Isidor Marí, Magda Oranich, Lluís Duran i Ramon Folch.

Més informació

Pàgina de descarrega

Sense Ficció

Usuaris en línia

Menú principal

Fòrum

Programació

Altres webs d'enllaços

Sense Ficció

Usuaris en línia

Entrada d'usuaris

Menú principal

Fòrum

Programació

Altres webs d'enllaços