Mida del fitxer: 1,09 Gb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:57:43
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 672x384
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1230 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 100 Kbps
ENS VAM ODIAR TANT (Nous nous sommes tant haïs) 2007
El 33 emet per primera vegada a Catalunya el documental "Ens vam odiar tant", i ho fa coincidint amb el 60è aniversari de la Declaració Schuman, feta pública el 9 de maig del 1950.
La Declaració Schuman és el nom amb què es coneix el discurs pronunciat pel ministre d'Afers Estrangers francès Robert Schuman i que va constituir el primer pas per a la formació de la Unió Europea. Schuman proposava un tractat segons el qual el carbó i l'acer d'Alemanya i França se sotmetien a una administració conjunta.
La pel·lícula es va produir la tardor del 2005, quan els ciutadans francesos havien de votar en el referèndum sobre la Constitució de la Unió Europea. L'objectiu era mostrar com va néixer la Unió Europea i com alemanys i francesos, sobretot, van haver de lluitar per aconseguir una Europa lliure, unida i pacífica. Tot això barrejat amb una història d'amor, amistat i intriga.
Sinopsi
Aquesta història passa entre el 9 de maig del 1950 i el 10 agost del 1952, data del nomenament de Jean Monnet com a president de l'Alta Autoritat de la Comunitat Econòmica del Carbó i l'Acer (CECA) i del casament de Jürgen i Maria. Combina la història amb majúscula (Jean Monnet, Robert Schuman, Konrad Adenauer, etc.) i la història amb minúscula (Maria, Jürgen, les seves famílies, els seus amics...).
I a través de dos personatges principals, Robert Schuman i Jean Monnet, parla de la reconciliació de dos països, França i Alemanya, que s'han enfrontat des del 1870.
La història comença a París, l'any 1950, en una cafeteria. Un jove periodista alemany, Jürgen Köller, discuteix amb els seus col·legues sobre una notícia increïble: el ministre d'Afers Estrangers francès, Robert Schuman, té plans per unificar les indústries de producció de carbó i acer alemanyes i franceses. Aquest és un projecte inèdit, ja que es tracta de la reconciliació de dos estats que, fins fa pocs anys, s'han enfrontat en la Segona Guerra Mundial.
De sobte, Jürgen reconeix la noia que serveix a la taula del costat. Tots dos se sorprenen de veure's. La jove, Maria, fuig i Jürgen la vol seguir, però ja ha desaparegut. El periodista confessa a un dels seus amics que la jove i ell es van enamorar durant la guerra. En aquells moments, ell era un jove oficial de l'exèrcit d'ocupació alemany establert a La Rochelle i ella era la filla d'una família de comerciants francesos. Al final de la guerra, Jürgen va ser empresonat a prop de Tolosa, com altres centenars de milers de soldats, fins al 1947, que va tornar amb la seva família, a prop de Tübingen. Quan finalment va acabar els estudis i va trobar feina de periodista, va tornar a França per mirar de trobar-la, sense èxit.
I ara que l'ha trobada, quan per fi s'han tornat a veure i en un moment tan especial per a la història com és la reconciliació de les seves nacions, quin és el motiu que empeny la Maria a fugir?
Fitxa tècnica
Director: Frank Apprederis
Guionistes: Jacqueline Cauët, Jean-Michel Gaillard, Sébastien Ossard i Frank Apprederis
Producció: Dominique Antoine
Nacionalitat: australiana
Durada 120 minuts
Intèrprets: Sarah Biasini (Marie Destrade), Pawel Delag (Jürgen Köller), Bernard-Pierre Donnadieu (Jean Monnet), François Marthouret (Robert Schuman), Christine Boisson (Jeanne), Anne Loiret (Madeleine), Arnaud Appréderis (François), Mathis Jamet (Pierre), Thomas Freudensprung (Ludwig Liebau), Cylia Malki (Julie), Christpohe Kourotchkine (Jaques Minvielle) i Marc Chapiteau (Claude Barré).
Més informació
Pàgina de descarrega
