Mida del fitxer: 550 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:55:55
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 640x368
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1272 Kbps
Factor de qualitat: 0,22 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 103 Kbps
Segle XX - L'altre 8 de maig de 1945, l'orígen de la guerra d'Algèria
"Segle XX" recorda la guerra d'Algèria
El documental "L'altre 8 de maig de 1945: l'origen de la guerra d'Algèria" conté testimonis de totes les parts implicades en el que s'ha considerat el primer acte de la guerra d'independència d'Algèria i el principi de la crisi de les colònies de París.
Joan B. Culla presenta "L'altre 8 de maig de 1945: l'orígen de la guerra d'Algèria"
A través d'un documental francès produït el 2008, que conté testimonis de totes les parts implicades, volem explicar-los avui allò que ha estat considerat el primer acte de la guerra d'independència d'Algèria, o en tot cas l'episodi que va fer entrar en crisi el domini colonial de París sobre els departaments algerians. Es tracta de l'anomenat "bany de sang de Sétif", que va començar el 8 de maig de 1945.
La desfeta francesa del 1940, després el desembarcament nord-americà al Magreb de finals del 1942 i, tot seguit, la participació de centenars de milers de soldats nord-africans en l'alliberament d'Europa, aquests factors feien que, pels volts del 1945, l'ordre colonial a la regió comencés a veure's deslegitimat. A Algèria, en concret, l'agitació nacionalista creixia des del 1944 encapçalada per dos líders rivals, el més legalista Ferhat Abbas i el més radical Messali Hadj, barrejada amb protestes per la penúria d'aliments i amb les prèdiques dels ulemes en defensa dels costums islàmics que la colonització corrompia.
En aquest clima volàtil i explosiu, els nacionalistes algerians van voler aprofitar les celebracions del dia de la victòria a Europa, el 8 de maig, per exhibir la seva força i reclamar la independència. Les autoritats franceses temien desordres, però no en van preveure l'amplitud, sobretot a la ciutat de Sétif on, en poques hores, les desfilades i manifestacions polítiques van degenerar en un esclat de violència i d'atrocitats contra els europeus, un incendi que es va estendre pel departament de Constantine i altres sectors de la Kabília superpoblada i pobra, però no a la resta del país.
La ràpida reacció policial i militar francesa va fer que, el 12 de maig, la insurrecció es pogués considerar sufocada, amb un balanç de cent morts entre els colons. Però aleshores aquests, i els generals sobre el terreny, i el govern provisional de De Gaulle des de París, van decidir fer un escarment, aplicar una repressió indiscriminada i massiva que esclafés per una bona temporada qualsevol vel·leïtat de rebel·lió entre els indígenes. Fent ús de l'aviació i la marina, de la Legió Estrangera, dels tiradors senegalesos i de milícies civils, hom va aplicar una política de la venjança contra els musulmans feta de bombardejos, execucions extrajudicials, crema de pobles sencers, detencions massives, etcètera, que es va desenvolupar enmig del silenci de la premsa i que havia de causar, segons fonts franceses, 15.000 morts, una xifra que els algerians fan pujar fins a 45.000.
En tot cas, aquest bany de sang faria que la confiança entre la majoria musulmana i la minoria europea es trenqués irreparablement, engegant una dinàmica de confrontació que va esclatar el novembre de 1954.
Pàgina de descarrega
