File Name :
Segle XX - Albània, el país de davant [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 550 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:56:34
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 480x272
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1256 Kbps
Factor de qualitat: 0,39 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 102 Kbps
"Segle XX" presenta "Albània, el país de davant"
Aquesta setmana us volem proposar un recorregut visual pel segle XX d'un país mediterrani que és a menys de tres hores de vol de casa nostra, però que és un dels més hermètics i desconeguts del món: Albània.
Joan B. Culla ens presenta el documental "Albània, el país de davant"
Ho farem per mitjà d'un documental italià, de l'Istituto Luce, que mostra imatges d'arxiu magnífiques i contribucions de diversos historiadors i del principal escriptor albanès de tots els temps, Ismail Kadaré.
Frontissa entre l'est i l'oest, entre el món bizantí i el món romà, entre l'islam i el cristianisme, Albània entra en la història contemporània sota el record èpic del seu heroi nacional, Jordi Kastriota, Skanderbeg, però després de quatre segles de pertinença a l'imperi otomà, i sent l'última nació europea a emancipar-se del domini turc. El 1913, les potències reconeixen la independència d'un estat albanès que no inclou tots els territoris de població albanesa, i en fan un principat sobirà hereditari i neutral amb un noble alemany, Guillem de Wied, com a príncep.
Pocs mesos després, la Primera Guerra Mundial arrossega aquest règim i submergeix Albània en l'anarquia, convertida en camp de batalla i campament de diversos exèrcits estrangers. Cal, doncs, tornar a començar, i el 1920, després que Albània ha estat admesa a la Societat de Nacions, arrenca el procés de construcció d'un govern i d'una administració. Aviat hi sobresurt un personatge ambiciós i astut, Ahmed Zogu. Primer ministre als 27 anys, als 30, amb el suport iugoslau, esdevé president de la República, i tres anys més tard, el 1928, s'autoproclama rei Zog dels albanesos.
Barrejant autoritarisme i modernització, el regne de Zog I -que a vegades sembla escapat d'un àlbum de Tintín- es transforma gradualment en un protectorat italià abans que, el Divendres Sant del 1939, les tropes de Mussolini conquereixin Albània. El domini feixista involucra el país en la Segona Guerra Mundial, i d'aquesta en sorgeix una activa resistència comunista que, el 1944, obté el poder a Tirana. La dictadura subsegüent, personalitzada en la figura d'Enver Hoxa, durarà gairebé mig segle: fins al 1948 a l'ombra de Tito; després a l'ombra de Stalin i Khrusxov fins al 1960; més tard a l'ombra de Mao Zedong fins al 1978, i per últim sola i aïllada, erigida en el reducte de la puresa marxista leninista i havent convertit Albània en el convent de clausura més gran del món.
Subjecte a periòdiques purgues, filles de la paranoia creixent del seu líder, el sistema comunista albanès rep un cop fatal amb la mort d'Enver Hoxa el 1985, i s'ensorra el 1991 davant la impotència del successor, Ramiz Alia. El seu llegat, però, és tan devastador que, dues dècades després, el país encara no ha aconseguit l'estabilitat democràtica ni un mínim de benestar.
Pàgina de descarrega
