• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 21.01.2013, 12:47

  File Name : Segle XX - Les ruines del millor i del pitjor [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 700 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:55:33
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x400
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1651 Kbps
  Factor de qualitat: 0,23 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 111 Kbps
  
  
  SEGLE XX - LES RUINES DEL MILLOR I DEL PITJOR
  
  Les ruines del millor i del pitjor Un documental nord-americà del 2008 que, en la versió original, té com a narrador l'actor Peter Coyote, ens farà conèixer avui el que ha estat considerat un dels desastres d'origen natural més importants en la història dels Estats Units: el terratrèmol de San Francisco del 1906.
  
  A principis del segle XX, amb més de 400.000 habitants, San Francisco era la novena ciutat dels Estats Units, però la primera de la costa oest, "el París del Pacífic"; una metròpolis nova i fulgurant, rica i multiètnica, el símbol del dinamisme americà que havia digerit la Febre de l'Or i completat la conquesta de l'Oest. Era la ciutat que havia catapultat a la fama escriptors com Mark Twain o Jack London.
  
  Una ciutat capaç de contractar el tenor més famós i més car del món, Enrico Caruso, per a què hi cantés el Don José de Carmen al Grand Opera House la nit del 17 d'abril de 1906. A les 5 i 12 minuts de la matinada següent, un terratrèmol de 7,8 graus en l'escala de Richter, amb una durada de 53 segons, va sacsejar bona part de Califòrnia al llarg de la falla de San Andrés, afectant especialment San Francisco. En les hores següents, desenes d'incendis provocats pel trencament de les conduccions de gas es van extendre per la ciutat, i l'ús massiu de la dinamita per part de l'exèrcit federal amb la intenció de crear tallafocs va donar al desastre unes dimensions dantesques.
  
  Després de quatre dies i quatre nits de cremar sense aturador, els bombers, els voluntaris, les forces navals i els canvis en la direcció del vent van aconseguir que els focs s'extinguissin. El balanç de la catàstrofe havia de ser per força espectacular: gairebé 3.500 morts i 300.000 persones sense llar, perquè el sisme i sobretot el foc havien destruït 29.000 edificis, més de 500 illes de cases, el 86 % de la trama urbana de la ciutat. Alguns d'aquells refugiats romandrien en camps de tendes i barracons durant dos anys, fins al 1908, pesi a la solidaritat de la resta del país i de l'estranger, i al ràpid esforç de reconstrucció que la societat californiana va posar en marxa. En aquell moment, hom calculà el valor dels danys en uns 400 milions de dòlars, que equivaldrien a gairebé 9.000 milions actuals, un cost comparable al de l'huracà Katrina el 2005. Per a les companyies d'assegurances, l'impacte del terratrèmol de San Francisco només es pot equiparar al dels atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 a Nova York.
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 25.01.2013, 10:25

  suec

  Hola!
  Al clikar l'elink amb diu que fa 175megas....

  
  
  Perdona!!!
  
  No m'he adonat fins ahir!!
  
  Corregit...
  
  No sé per que vaig compartir una prova...

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 28.01.2013, 13:08

  File Name : Segle XX - Crònica del Tercer Reich, 1ra part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 700 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:52:54
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x416
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1741 Kbps
  Factor de qualitat: 0,24 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 108 Kbps
  
  
  SEGLE XX - CRÒNICA DEL TERCER REICH, 1RA PART
  
  Dotze anys, tres mesos i nou dies: aquest és el temps transcorregut entre el 30 de gener de 1933 i el 8 de maig de 1945, entre l'arribada dels nazis alemanys al poder i la seva rendició incondicional. I aquest període de temps és l'objecte de la sèrie documental alemanya, produïda el 2010, que 'SEGLE XX' els presenta a partir d'avui sota el títol Crònica del Tercer Reich.
  
  Amb el concurs d'alguns dels principals experts en l'Alemanya nazi (com ara l'historiador britànic Ian Kershaw o el seu col·lega alemany Götz Aly), amb el suport de filmacions molt poc conegudes i de nombrosos discursos en versió original, els quatre capítols de la sèrie ens ofereixen una visió innovadora sobre aquell règim criminal que, set dècades després, encara ens intriga i ens fascina.
  
  Arribats al govern aprofitant les febleses de la democràcia de Weimar, explotant l'impacte de la crisi econòmica mundial, beneficiant-se de la ceguesa de les esquerres i de l'autosuficència de les dretes, els nazis de Hitler no van desaprofitar l'ocasió que se'ls presentava l'hivern de 1933. En pocs mesos, i a través d'una paradoxalment anomenada "revolució legal", van liquidar el sistema parlamentari, van suprimir els partits, els sindicats, els diaris i les associacions hostils, van sotmetre les esglésies, van substituir el federalisme per una rigorosa centralització, van instaurar un estat d'excepció permanent. A principis del 1934, havien desplegat un règim totalitari de partit únic aparentment irrevocable.
  
  A partir d'aleshores, es va entrar en la fase de consolidació i perfeccionament de la dictadura. La Nit dels Ganivets Llargs del juny de 1934 significà la fi de l'autonomia del Partit Nazi i, al mateix temps, la instauració de l'assassinat com una eina de la política d'Estat. La mort del mariscal Hindenburg va permetre a Hitler acumular un poder absolut i ser objecte d'una lleialtat i una glorificació pseudo-religioses, però també intensificar la seducció i la nazificació de les Forces Armades. I la promulgació, el setembre de 1935, de les Lleis de Nuremberg va formalitzar l'exclusió dels jueus alemanys de la comunitat nacional. Paral·lelament, el nazisme donava, encara amb cautela, els seus primers passos en política exterior: la reincorporació al Reich de la regió del Sarre, el restabliment del servei militar obligatori i la reactivació de la indústria d'armament, contra les clàusules del tractat de Versalles. Dos anys i mig després del seu triomf, la fórmula de l'Alemanya nazi estava clara: opressió cap endins, i expansió cap enfora.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 05.02.2013, 11:42

  File Name : Segle XX - Crònica del Tercer Reich, 2na part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 699 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:53:59
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x416
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1704 Kbps
  Factor de qualitat: 0,23 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 107 Kbps
  
  
  SEGLE XX - CRÒNICA DEL TERCER REICH, 2NA PART
  
  El segon dels quatre capítols de la sèrie documental alemanya Crònica del Tercer Reich, que els estem oferint a 'SEGLE XX ', comprèn el trienni de 1936 a 1939.
  
  Podriem dir que l'any 1936, el dels Jocs Olímpics d'hivern a Garmisch i d'estiu a Berlín, és aquell en què el règim nazi assoleix la seva imatge més amable i la màxima respectabilitat internacional: Adolf Hitler sembla haver tret Alemanya de la crisi econòmica i social per catapultar-la de nou al rang de gran potència, al lideratge tecnològic i a l'èxit esportiu.
  
  Però darrere d'aquests triomfs hi ha l'endeutament massiu del Reich i l'expropiació dels patrimonis dels jueus, mentre la política exterior dibuixada pel Führer una dècada abans en el llibre Mein Kampf comença a fer-se realitat. Tenint com a aperitiu la remilitarització de Renània el març de 1936, i després d'haver constatat la manca de reacció de França i Gran Bretanya, la diplomàcia nazi es mostra cada cop més agosarada.
  
  Aquell agost, mentre a Berlín es reparteixen medalles d'or, plata i bronze, Hitler brinda un suport crucial a l'aixecament dels militars espanyols contra la República. La guerra d'Espanya serà per al Tercer Reich un immens camp d'entrenament bèl·lic, una ocasió per afeblir les democràcies i una oportunitat de reforçar els interessos comuns amb la Itàlia feixista. A l'alçada de 1937, mentre el primer ministre britànic Neville Chamberlain persisteix en el miratge d'amansir Hitler a base de concessions, l'ordre europeu establert el 1919 a la conferència de Versalles ja s'ha esfondrat.
  
  Després de cinc anys de preparació, Hitler creu doncs que el 1938 és la data per començar l'expansió territorial, la construcció de la Gran Alemanya. El primer pas serà l'Anschluss, la incorporació d'Àustria al Reich el març de 1938 enmig de l'entusiasme de la gran majoria dels austríacs. Sis mesos més tard és el torn de reivindicar els Sudets, les regions txeques de població germanòfona, que França i Gran Bretanya cediran en la ignominiosa conferència de Munich. Però, tot i que cada annexió va seguida de solemnes promeses de pau, la cursa dels nazis cap a la guerra ja és imparable. Ho proven dos fets diferents: en la política interna, la Nit dels Vidres Trencats del novembre de 1938, que evidencia fins a quin punt la persecució dels jueus ha pres la direcció de l'assassinat de masses; i, en la política exterior, la invasió del que quedava de Txecoslovàquia el març de 1939, per convertir aquell país no alemany en una colònia, sota el nom de Protectorat de Bohèmia i Moràvia.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 11.02.2013, 12:21

  File Name : Segle XX - Crònica del Tercer Reich, 3ra part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 700 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:53:18
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x416
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1729 Kbps
  Factor de qualitat: 0,24 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 107 Kbps
  
  
  SEGLE XX - CRÒNICA DEL TERCER REICH, 3RA PART
  
  La sèrie alemanya Crònica del Tercer Reich arriba avui al seu tercer capítol, i amb ell a l'inici de la Segona Guerra Mun dial.
  
  Després que el pacte germano-soviètic del 23 d'agost de 1939 hagués donat a Hitler la seguretat momentània de no haver de lliurar una gran guerra en dos fronts, l'agressió contra Polònia tenia llum verda, i es va posar en marxa l'1 de setembre, provocant al cap de dos dies la bel·ligerància de França i Gran Bretanya. Per al Führer, es tractava -podriem dir- de la represa del conflicte bèl·lic de 1914-18, a la recerca d'un resultat que fes justícia a Alemanya.
  
  Al mateix temps, la guerra era la recepta òptima per desviar les tensions i les contradiccions internes del règim nazi cap a l'exterior, cohesionant al màxim la comunitat nacional. Simultàniament, la guerra desfermava la dinàmica assassina del règim. En un context de violència a gran escala, de sacrificis col·lectius i d'unanimitats patriòtiques, tot estava justificat: l'eliminació sistemàtica de malalts i de deficients físics o mentals dins mateix d'Alemanya, el tracte brutal a les poblacions civils de la Polònia conquerida, l'inici de la cacera en ghettos i de la liquidació de jueus a l'est.
  
  La primavera del 1940, gràcies a una aviació moderníssima i a un ús revolucionari dels blindats, les forces armades del Tercer Reich conquerien en un parell de mesos gairebé tota l'Europa occidental, des de Noruega fins al golf de Biscaia, i començaven a practicar l'espoli sistemàtic dels països ocupats, un saqueig monetari, de mercaderies i de força de treball que seria la base de l'economia alemanya fins al 1945.
  
  El juny de 1940, no en termes de domini territorial, però sí en la correlació de forces amb l'enemic -que és tan sols la Gran Bretanya- Hitler es troba al cim del seu poder. Tanmateix, la tossuderia britànica a no acceptar la derrota, els deliris racistes, l'obsessió ideològica per acabar amb el bolxevisme i la voluntat de donar al poble alemany un immens espai de domini imperial a l'est, tots aquests factors empenyen Hitler, el juny de 1941, a envair la Unió Soviètica amb un excés de confiança que resultarà suïcida.
  
  En tot cas, la guerra racial des del Bàltic fins al Mar Negre crea el context per a l'assassinat massiu i sistemàtic dels jueus d'Europa, mentre l'atac japonès al Pearl Harbour i l'entrada en la guerra dels Estats Units d'Amèrica donen al conflicte una dimensió planetària i estableixen una nova balança industrial en la que al Reich alemany li resultarà cada cop més difícil imposar-se.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 18.02.2013, 13:16

  File Name : Segle XX - Crònica del Tercer Reich, 4ra part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 699 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:52:30
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x416
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1755 Kbps
  Factor de qualitat: 0,24 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 108 Kbps
  
  
  SEGLE XX - CRÒNICA DEL TERCER REICH, 4TA PART
  
  Els proposem avui el quart i últim capítol de la sèrie documental Crònica del Tercer Reich, que cobreix el període 1942-1 945.
  
  Un cop dissipat el miratge d'una desfeta soviètica abans de l'hivern de 1942, després que l'anhel de conquerir el petroli del Caucas hagués arrossegat la Wehrmacht a la ratera de Stalingrad i que els exèrcits italo-alemanys fossin també derrotats al nord d'Àfrica, a mitjan 1943, amb les tropes nord-americanes ja desplegades a la riba sud del Mediterrani, una victòria final del Tercer Reich resultava objectivament impossible.
  
  Aquell estiu, la caiguda de Mussolini i el canvi de bàndol d'Itàlia ho acabaven de confirmar. Tanmateix, ni aquest seguit de males notícies, ni els bombardejos cada cop més intensos que la rereguarda alemanya sofria per part dels anglo-americans no van esquerdar el front intern, l'adhesió almenys passiva de la immensa majoria dels ciutadans del Reich al règim nazi. Alguns autors han parlat d'"apatia lleial", altres d'un "conformisme paralitzant". El fet és que la societat alemanya, mimada pel seu govern en termes de proveïment gràcies al saqueig dels jueus i dels països ocupats, va mantenir l'adhesió al Führer i l'obediència bàsica al sistema fins al final, i no pas principalment per simple temor a la repressió.
  
  De qualsevol manera, el curs de les operacions militars era cada cop més desastrós per molt que la propaganda de Goebbels s'esforcés a ocultar-ho. L'exaltació del "geni del Führer", de la seva intuïció clarivident, havia convertit mariscals i generals en simples auxiliars d'un Hitler cada cop més llunàtic, més presoner de les seves obsessions, els seus deliris i les seves paranoïes.
  
  Quan l'èxit del desembarcament aliat a Normandia va iniciar el compte enrere de la desfeta final del Reich, un grup d'oficials van voler donar a Alemanya una sortida digna mitjançant l'eliminació del dictador. El fracàs del complot de juliol de 1944 significà la fi de l'única oposició que hauria pogut enderrocar el règim. Només restava ja la resistència a ultrança, esperonada per la por a la venjança dels vencedors i concebuda per Hitler com una mena d'immolació col·lectiva: ja que el poble alemany no havia estat capaç de guanyar la guerra, no era digne de sobreviure.
  
  En efecte, sis milions i mig d'alemanys no van sobreviure a l'apocalipsi que ells mateixos havien desfermat. Als altres els costaria moltes dècades redimir-se de la responsabilitat col·lectiva per totes les atrocitats que el Tercer Reich havia comès en nom seu.
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 25.02.2013, 12:06

  File Name : Segle XX - Ells eren les Brigades Roges 1ra Part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 700 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 01:03:49
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x400
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1426 Kbps
  Factor de qualitat: 0,20 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 107 Kbps
  
  
  SEGLE XX - ELLS EREN LES BRIGADES ROGES 1RA PART
  
  Un doble documental de producció francesa i datat el 2011 ens permet a partir d'avui, a 'SEGLE XX', reconstruir l'episodi més dramàtic en la història d'Itàlia des de la fi de la Segona Guerra Mundial: el segrest i l'assassinat d'Aldo Moro; i fer-ho d'una manera excepcional: a través dels testimonis de quatre dels deu terroristes que van dur a terme aquella acció.
  
  El títol de la minisèrie és "Ells eren les Brigades Roges". L'origen d'aquesta organització cal situar-lo en l'onada d'esquerranisme que, des del 1968-69, sacsejà no només moltes universitats europees, sinó també la nodrida classe obrera de Milà o de Torí, desbordant els sindicats establerts i també el poderosíssim Partit Comunista Italià.
  
  És aquesta barreja de sindicalisme exasperat i contestació estudiantil la que portà unes desenes de joves universitaris, obrers i pagesos de procedència tant comunista com catòlica a crear el 1969 el grup Sinistra Proletaria i després, cap a la tardor de 1970, a constituir les Brigate Rosse. El seu propòsit era reprendre el combat insurreccional abandonat pel PCI el 1945 i crear un Partit Comunista Combatent que donés suport armat a les lluites obreres, des de la convicció que existien les condicions per engegar a Itàlia un procés revolucionari.
  
  La primera etapa d'activitat de les Brigades, fins al 1974, es pot definir com de propaganda armada. Havent comprovat que el gros de la classe treballadora no els seguia, els brigadistes es van autoerigir en una avantguarda revolucionària professionalitzada, gairebé sacerdotal, que atacava quadres i dirigents d'empresa (començà per cremar-los els cotxes i acabà amb segrestos-llampec) a fi d'intimidar-los i amb l'esperança de guanyar-se així la simpatia de la classe obrera. El segrest del cap de personal de la FIAT a Torí o el d'un magistrat de Gènova l'abril de 1974 van representar la culminació d'aquesta fase.
  
  Al mateix temps, les elucubracions teòriques de les Brigate Rosse també esdevenien més i més radicals, fins a desembocar en una declaració de guerra a l'Estat italià (definit com "l'Estat Imperialista de les Multinacionals"), que havia de ser enderrocat per la violència i substituït per una dictadura del proletariat. L'estructura orgànica de les BR evolucionà en conseqüència, adoptant les formes d'un exèrcit d'alliberament nacional, molt vertical i jerarquitzat, que s'inspirava en el Vietcong, en l'FLN algerià o en els Tupamaros uruguaians, encara que tan sols mobilitzés alguns centenars d'activistes.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 06.03.2013, 10:02

  File Name : Segle XX - Ells eren les Brigades Roges 2na Part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 700 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 01:08:15
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x400
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1327 Kbps
  Factor de qualitat: 0,19 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 106 Kbps
  
  
  SEGLE XX - ELLS EREN LES BRIGADES ROGES 2NA PART
  
  Completem avui l'emissió del doble documental francès titulat "Ells eren les Brigades Roges". La revolució no és una festa de societat
  
  Aquesta organització v a causar els primers morts -dos militants del neofeixista Movimento Sociale Italiano- al juny de 1974 a Pàdua. Tres mesos després, dos dels seus màxims dirigents (Renato Curcio i Alberto Franceschini) eren detinguts, cosa que afavorí la transformació de les BR en un exèrcit guerriller sota el lideratge del més militarista Mario Moretti.
  
  Començà aleshores la lluita contra els "servidors de l'Estat" i els seus "còmplices", lluita que va experimentar un salt qualitatiu amb l'assassinat del fiscal general de Gènova al juny de 1976, del director del diari torinès La Stampa aquell novembre, del degà del col·legi d'advocats de Torí l'abril següent, etcètera.
  
  En aquesta ofensiva, les víctimes més afortunades només eren "gambizzate" (és a dir, que rebien uns trets a les cames): per exemple, el periodista Indro Montanelli. Moltes altres (magistrats, funcionaris de presons, policies) rebien els trets al cap. Com ha succeït amb altres grups terroristes, per a les Brigate Rosse matar havia esdevingut la principal forma d'existir. Dins d'aquesta dinàmica d'escalada, capturar Aldo Moro, president de la Democràcia Cristiana, expresident de govern, símbol de la "contrarevolució imperialista", esdevenia el màxim desafiament a aquell Estat que els brigadistes volien destruir.
  
  El segrest, amb l'assassinat dels cinc policies d'escorta, va tenir lloc el 16 de març de 1978 a Roma, sense que la condemna massiva de partits i sindicats afectés en res les fanàtiques conviccions dels terroristes. Sotmès ràpidament a un "procés popular" i condemnat a mort, van començar aleshores gairebé dos mesos en què Moro va escriure 86 cartes intentant salvar la vida; en què la classe política italiana quasi en bloc rebutjà qualsevol negociació; en què els segrestadors explotaren el dramatisme del cas -fins i tot el Papa Pau VI els suplicà clemència- i volgueren fer recaure la responsabilitat de la sort de Moro en les institucions.
  
  Fins que, al matí del 9 de maig, assassinaren fredament el seu ostatge i abandonaren el cadàver dins un cotxe al centre de Roma. Si, per a la Democràcia Cristiana en crisi, Aldo Moro esdevingué un màrtir legitimador, per a les Brigades Roges aquell crim va resultar fatal, ja que va engegar una dinàmica d'implosió que desintegraria el grup després d'haver perpetrat 86 assassinats entre 1974 i 1988. Impressiona constatar, però, que tants anys després els supervivents no mostrin símptomes de penediment i segueixin captius de la seva lògica delirant sobre "el procés revolucionari" i "la conquesta del poder".
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 12.03.2013, 13:10

  File Name : Segle XX - El tigre alliberat 1ra Part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 350 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:58:24
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x416
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 729 Kbps
  Factor de qualitat: 0,10 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 109 Kbps
  
  
  SEGLE XX - EL TIGRE ALLIBERAT 1RA PART (Capítol 1: El tigre alliberat)
  
  "La tempesta que va arrasar Mèxic" és el títol d'un doble documental de la televisió pública nord-americana a través del qual mirarem d'explicar-los, a partir d'avui, el desenvolupament i les conseqüències de la Revolució Mexicana, aquella llarga i confusa convulsió iniciada el 1910, mitificada pel cinema, per la literatura i fins i tot pels corridos, que va causar un milió de morts i que va marcar la història del país fins avui mateix.
  
  El Mèxic del segle XIX havia estat un país dual, absolutament escindit entre l'èlit criolla i la massa indígena, entre l'economia de mercat i la de subsistència, entre el latifundisme dels "hacendados" i la misèria dels "peones", entre Ciutat de Mèxic i el port de Veracruz, d'una banda, i les endarrerides perifèries, de l'altra.
  
  Des del 1876, els mexicans havien estat governats amb mà de ferro pel general Porfirio Díaz i la seva dictadura modernitzadora, que encara accentuà les desigualtats socials. El 1910, a les acaballes del "porfiriato", l'analfabetisme superava el 80 %. Aquell any, el dirigent liberal Francisco Ignacio Madero abanderà el desig de canvi polític i de reforma social a través d'una insurrecció que, en no aconseguir la victòria ràpida, va deixar espai a l'entrada en escena de líders camperols (Pancho Villa al nord, Emiliano Zapata al sud) amb programes molt més radicals i amb dinàmiques molt autònomes.
  
  Un cop expulsat del poder l'enemic comú que era el dictador Porfirio Díaz, el nou president Madero es va veure aviat atenallat entre les exigències dels cabdills agraristes, l'hostilitat dels Estats Units i les maniobres de la dreta militar, que l'enderrocà i assassinà el 1913.
  
  Si bé la subsegüent dictadura del general Victoriano Huerta va ser de curta durada -un any i mig-, Mèxic es va submergir aleshores en una lluita faccional entre els anomenats "constitucionalistes" que encapçalava Venustiano Carranza, els zapatistes i els villistes, a més d'incomptables grups armats d'abast regional, sense oblidar les dues intervencions militars nord-americanes: l'ocupació de Veracruz el 1914, i l'expedició punitiva llançada des de Nou Mèxic el 1915-16.
  
  Enmig d'aquest caos aparent, el president Carranza aconseguí reunir, a finals del 1916, un Congrés Constituent que redactà la nova Constitució Política dels Estats Units Mexicans del gener de 1917. Vigent encara avui (tot i que amb més de dues-centes esmenes), aquesta plasmació jurídica de la Revolució establia l'ensenyament laic, gratuït i obligatori, la separació entre l'Església i l'Estat i el paper arbitral del poder públic en els conflictes laborals, i era la primera del món a incloure els drets socials.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 18.03.2013, 14:28

  File Name : Segle XX - El tigre alliberat 2na Part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 700 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:58:26
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x416
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1565 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 110 Kbps
  
  
  Segle XX - El tigre alliberat 2na Part
  
  SEGLE XX - EL TIGRE ALLIBERAT 2NA PART (Capítol 2. El llegat)
  
  La segona meitat del documental nord-americà La tempesta que va arrasar Mèxic ens permetrà conèixer millor el desenllaç i el llegat d'aquella Revolució Mexicana que, iniciada el 1910, barrejava en el seu balanç progressos legislatius indubtables, però també un caos de guerrilles i exèrcits rebels (entre 1916 i 1920 en van actuar almenys catorze), mentre el president Venustiano Carranza intentava sense èxit pacificar el país.
  
  Aquella revolució, per altra banda, va mostrar una aguda tendència a devorar els seus fills. A banda de Francisco Ignacio Madero, assassinat el 1913 com ja vàrem veure la setmana passada, Emiliano Zapata ho va ser el 1919; l'instigador d'aquesta mort, el president Carranza, va caure sota les bales el 1920; el mític Francisco -Pancho- Villa va ser víctima d'una emboscada el 1923; i el president Álvaro Obregón va ser abatut el 1928.
  
  Al mateix temps, l'anomenada Guerra Cristera del 1926-29, entre l'exèrcit federal i guerrilles catòliques contràries a la política anticlerical del règim, va causar uns 250.000 morts. A aquelles alçades, en efecte, la revolució ja s'havia convertit en un règim: el 1929 es va crear el Partido Nacional Revolucionario que, rebatejat després com a Partido de la Revolución Mexicana i, el 1946, com a Partido Revolucionario Institucional, PRI, governaria Mèxic sense disputa durant 70 anys, esdevingut un veritable partit-Estat.
  
  Abans, però, el sistema va tenir la sort de conèixer, entre 1934 i 1940, la presidència del general Lázaro Cárdenas, un líder polític que es va guanyar la legitimitat popular amb les seves reformes agrària i laboral, amb la nacionalització del petroli mexicà, amb aquella política exterior progressista, antifeixista i humanitària que el portà a donar suport a la República Espanyola i, després, a obrir de bat a bat les portes de Mèxic a desenes de milers de republicans catalans i espanyols exiliats el 1939.
  
  Amb tot, les rendes del llegat de Lázaro Cárdenas es van anar esgotant durant les dècades següents, mentre el règim del PRI es dretanitzava, adoptava un caràcter autoritari i repressiu, s'identificava amb un sindicalisme manipulador i corrupte i practicava el frau electoral sistemàtic. Tots aquests factors van conduir a la derrota electoral de l'any 2000, i a les dues presidències successives dels conservadors Vicente Fox i Felipe Calderón. Tanmateix, el profund arrelament del PRI, la força que li dóna encara presentar-se com l'hereu de la revolució de 1910, li van permetre guanyar les eleccions del 2012 i recuperar recentment la presidència de la República en la persona d'Enrique Peña Nieto.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 23.03.2013, 13:56

  File Name : Segle XX - Les noies de les ruïnes [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 700 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 01:05:37
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x400
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1380 Kbps
  Factor de qualitat: 0,20 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 111 Kbps
  
  SEGLE XX - LES NOIES DE LES RUÏNES
  
  Aquesta setmana, a través d'un documental francès del 2009, els proposem un tema que, després d'haver estat tabú durant dècad es, incomoda encara avui la societat alemanya, i també la memòria oficial russa sobre la Segona Guerra Mundial.
  
  El tema és la sort que van córrer les dones berlineses en el curs de la conquesta soviètica de la capital del Reich, la primavera del 1945; una sort reconstruïda a través de dietaris femenins de l'època, i també dels testimonis colpidors que ofereixen, davant la càmera, un grapat de supervivents d'aquells dies convulsos.
  
  Després de dos anys de bombardejos aeris quotidians que havien deixat un milió de persones sense llar, de la fugida cap a l'oest de centenars de milers d'habitants, de mesos de penúria i setmanes de setge per part de l'Exèrcit Roig, el Berlín de l'abril de 1945 era un indret on la solidaritat, les normes cíviques i la moral convencional havien deixat d'existir ben abans de l'entrada de les tropes soviètiques. La irrupció d'aquestes, però, i la rendició de la ciutat el 2 de maig, van desfermar una onada de pillatge i violència per part dels conqueridors, gairebé sempre en estat d'embriaguesa.
  
  Tota mena d'objectes de valor, però en especial rellotges i roba, van ser saquejats, i unes cent-deu mil dones de totes les edats van ser víctimes de violacions, sovint múltiples, per part dels membres de l'Exèrcit Roig. En aquestes agressions s'hi barrejaven la set de venjança dels soldats, sabedors de les atrocitats que els alemanys havien comès en territori soviètic, i un impuls atàvic, comú a totes les guerres, d'humiliar l'enemic vençut i subratllar la pròpia victòria. En tot cas, unes deu mil de les dones violades es van suicidar, i el 90 % dels embarassos resultants van acabar en avortament. Després, un cop passats els primers dies, moltes berlineses van travessar la tèrbola frontera que separa la violació de la prostitució en temps de guerra, a canvi de menjar i de protecció.
  
  La moral quedava distorsionada per la necessitat de sobreviure en aquella ciutat gairebé buida d'homes alemanys (n'hi havia 11 milions que eren presoners de guerra), on desenes de milers de dones treballaven en el desenrunament (eren les anomenades Trümmerfrauen o 'dones de les ruïnes') a canvi d'un grapat de patates. I per fi, el 3 de juliol, va arribar a Berlín l'exèrcit dels Estats Units per iniciar l'ocupació quatripartida de la ciutat. Als soldats nord-americans, carregats de cigarrets, xocolata i conserves de tota mena, ja no els va caldre forçar ningú per obtenir companyia o favors sexuals.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 02.04.2013, 14:32

  File Name : Segle XX - L'últim complot de Stalin [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 700 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:55:11
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x400
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1665 Kbps
  Factor de qualitat: 0,24 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 107 Kbps
  
  
  SEGLE XX - L'ÚLTIM COMPLOT DE STALIN
  
  L'últim complot de Stalin és el títol, i també la descripció del contingut, d'un esplèndid documental francès datat el 2009 que, amb el suport de testimonis molt valuosos, ens aproxima al tenebrós sistema que va governar la Unió Soviètica entre 1924 i 1953.
  
  En efecte, la història que ara coneixeran és incomprensible fora del context de l'stalinisme, una forma de poder basada en la sospita permanent, en la malfiança envers tot i tothom, en la convicció d'estar envoltats d'enemics ocults que calia desemmascarar i liquidar per mitjà de periòdiques purgues. En l'origen d'allò que serà conegut com "l'afer dels metges", o "el complot de les bates blanques", hi ha almenys tres factors. D'una banda, la campanya antisemita i "anticosmopolita" desfermada per Stalin des del 1947, que culminà el 1952 amb l'afusellament dels 13 membres del Comitè Antifeixista Jueu, creat pel mateix Stalin durant la guerra.
  
  També, el recel del líder soviètic envers alguns dels seus col·laboradors més pròxims (Molotov, Mikoian, Voroshilov, Beria) i especialment envers uns serveis de seguretat que considerava ineficaços i sospitosos de traïció. En tercer lloc, les relacions amb l'Estat d'Israel, a qui Stalin havia brindat un suport decisiu en el seu naixement el 1948, per sospitar al cap de pocs mesos sobre la doble lleialtat dels jueus soviètics, i veure'l després com un peó de l'imperialisme nord-americà en la fase àlgida de la Guerra Freda.
  
  Amb aquests vímets, i sempre per instigació de l'amo del Kremlin, a partir de la segona meitat del 1951 els serveis de seguretat van començar a fabricar el complot, a practicar detencions i tortures per obtenir "confessions" a mida, "confessions" al voltant de la tesi que Stalin formularia davant del Politburó l'1 de desembre de 1952: "tot jueu nacionalista és un enemic potencial a sou dels Estats Units. I entre els meus metges hi ha molts jueus sionistes". El 13 de gener de 1953, la suposada conjura dels metges "burgesos i sionistes" del Kremlin per liquidar la jerarquia soviètica va esclatar en un article a Pravda, mentre regnava a Moscou un clima de pogrom, corrien rumors de deportació massiva dels jueus soviètics i es trencaven les relacions diplomàtiques amb Israel.
  
  La mort de Stalin, aquell 5 de març, va tallar en sec la purga iniciada. La rapidesa (menys d'un mes) amb què els seus successors, i sobretot Beria, van alliberar i rehabilitar els detinguts, anunciant que tot el complot era fals, demostra que s'havia tractat de molt més que d'un rampell antisemita: Stalin, abans de desaparèixer, havia volgut suprimir la major part dels hereus potencials a fi de realçar pòstumament la seva pròpia grandesa.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 02.04.2013, 14:32

  Aparenment (puta crisis) no hi ha més documentlas de moment...

  • 
  •  
•  
•  

Usuaris en línia

• 171 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.