• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 16.04.2012, 14:31

  Nom del fitxer: Segle XX - Maig 1940, els nens de l'èxode, 2a part [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 548 MB
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:53:19
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x382
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1301 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 137 Kbps
  
  Segle XX - Maig 1940: els nens de l'èxode, 2a part:
  
  La segona meitat del doble documental francès titulat "Maig 1940: els nens de l'èxode" ens situa ja a primers de juny d'aquell any terrible, quan el curs desastrós de la batalla de França empeny els parisencs més prudents a començar a desplaçar-se cap al sud del país.
  
  Aviat, els esdeveniments es precipitaran. El bombardeig alemany del 3 de juny sobre la capital, i sobretot la decisió del govern de Paul Reynaud, el dia 11, d'evacuar París per traslladar-se primer a Tours i després a Bordeus, desfermen una desbandada general que portarà dos milions de parisencs a envair carreteres i estacions de tren amb una única obsessió: allunyar-se dels invasors i arribar a un imprecís Midi on esperen trobar seguretat. En aquells moments, el nombre total de persones voluntàriament desplaçades que omplen caòticament rutes i transports s'acosta als deu milions, gairebé una quarta part de la població francesa total.
  
  La caiguda de París, el 14 de juny, assenyala el definitiu col·lapse militar francès, però la temuda arribada dels alemanys a les diverses ciutats resulta més aviat tranquil·litzadora, perquè els conqueridors es mostren, en aquells primers moments, educats i respectuosos. El dia 17, tot just investit com a president del govern, el mariscal Philippe Pétain sol·licita a Berlín un armistici i, al mateix temps, demana als fugitius que retornin a casa.
  
  L'armistici de Rethondes, firmat el 22 de juny, va posar fi a les operacions militars, i va ser rebut per la immensa majoria dels francesos amb alleujament i confiança en la figura paternal del vell mariscal, el vencedor de Verdun. Tanmateix, el restabliment de la normalitat, la fi de l'èxode de deu milions de persones, trigarien encara moltes setmanes a completar-se. En efecte, no va ser fins al setembre, i després que el nou règim de Vichy posés en marxa una complexa operació logística, quan la gran majoria dels desplaçats van refer camí.
  
  No pas tots: jueus, comunistes, maçons i altres elements "indesitjables" van veure prohibit o van trobar imprudent el seu retorn a les regions de la zona ocupada pels alemanys, i esdevingueren refugiats a les ciutats de l'anomenada zona lliure. Per altra banda, aquella enorme i traumàtica estampida de finals de la primavera de 1940 va tenir, a banda de la humiliació moral, uns costos humans decididament tràgics: fins a cent mil civils, un 1 per cent dels desplaçats, van morir víctimes dels bombardejos sobre carreteres, trens i estacions, i cap a 90.000 infants van quedar orfes o van resultar separats de les seves famílies. Un pròleg sinistre per als quatre anys de l'ocupació.
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 23.04.2012, 12:30

  Nom del fitxer: Segle XX - Évian 1938, la conferència de la por [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi
  
  Tamaño de Archivo : 548 MB
  
  [Película]
  Válido : Sí [AVI]
  Duración : 00:54:57
  Película completa : Sí
  
  [Vídeo]
  Resolución : 680x382
  Códec : XviD MPEG-4 codec
  FPS : 25,00
  BitRate : 1261 Kbps
  Factor de Calidad : 0,20 b/px
  
  [Audio]
  Códec : MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nº de canales : 2
  Ratio de Muestra : 48000 Hz
  BitRate : 134 Kbps
  
  Segle XX - Évian 1938, la conferència de la por:
  
  El documental francès del 2009 titulat Évian, la conferència de la por ens permetrà conèixer certs prolegòmens mig oblidats del més gran genocidi del segle XX, el perpetrat pel nazisme contra els jueus europeus.
  
  La pujada de Hitler al poder i el desplegament de les seves polítiques antisemites havien fet que, des del mateix any 1933, centenars de milers de jueus alemanys, després austríacs, txecoslovacs i centreeuropeus en general se sentissin amenaçats i intentessin allunyar-se del perill. Els més matiners s'havien traslladat a França, a Holanda, a Bèlgica o a la Palestina sota mandat britànic, que n'havia acollit 175.000 en cinc anys. A l'alçada de 1938, però, la massa de jueus demandants d'asil seguia augmentant, alimentada per la creixent virulència del nazisme, i el nombre de països disposats a concedir-los visats d'entrada disminuïa de forma dramàtica.
  
  És en aquest context que el president Roosevelt va tenir la iniciativa de convocar una conferència internacional sobre els refugiats, sobre els emigrants forçosos jueus impacients per abandonar el Gran Reich alemany. La trobada se celebrà entre el 6 i el 16 de juliol de 1938 al luxós Hotel Royal d'Évian, a la riba francesa del llac Léman, amb assistència de delegacions de 32 Estats: 20 repúbliques llatinoamericanes, 9 democràcies europees i tres països de la Commonwealth.
  
  Al llarg d'aquells deu dies es van pronunciar a Évian desenes de discursos plens de bons sentiments, però tots els representants governamentals explicaren que els seus països no podien admetre més refugiats jueus. El mateix promotor de la Conferència, Roosevelt, estava lligat per la llei de quotes immigratòries nord-americana del 1924, els Estats d'Europa occidental es declaraven saturats, i a Llatinoamèrica, el Canadà o Austràlia la conjuntura econòmica de crisi i el recel racista envers els jueus s'ajuntaven per mantenir les portes tancades
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 07.05.2012, 13:42

  Nom del fitxer: Segle XX - El turbant i la creu gamada [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi
  
  Tamaño de Archivo : 560 MB
  
  [Película]
  Válido : Sí [AVI]
  Duración : 00:55:53
  Película completa : Sí
  
  [Vídeo]
  Resolución : 680x382
  Códec : XviD MPEG-4 codec
  FPS : 25,00
  BitRate : 1270 Kbps
  Factor de Calidad : 0,20 b/px
  
  [Audio]
  Códec : MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nº de canales : 2
  Ratio de Muestra : 48000 Hz
  BitRate : 131 Kbps
  
  
  Segle XX - El turbant i la creu gammada:
  
  Avui, el seu nom ha caigut en l'oblit, però fa 75 anys era una figura de projecció mundial, el líder nacional dels àrabs palestins, l'Arafat del segon quart del segle XX. Un documental de coproducció europea del 2009 que porta per títol "El turbant i la creu gammada" permet resseguir la trajectòria novel·lesca. Haj Amin al-Husseini havia nascut a Jerusalem cap al 1895 en el si d'una gran família aristocràtica, la més poderosa de la Ciutat Santa, els Husseini. Tot i haver lluitat durant la Primera Guerra Mundial contra els britànics, el 1921 aquests, desitjosos de garantir-se el suport del clan al-Husseini, van nomenar el jove Haj Amin muftí (o sigui, jutge islàmic) de Jerusalem, amb tractament protocol·lari d'Eminència. Eixamplant la seva autoritat del terreny religiós al comunitari, i autoascendit al rang de Gran Muftí, Haj Amin al-Husseini esdevingué en pocs anys el líder polític d'un nacionalisme àrabo-palestí cada cop més enfrontat als britànics, i el gran antagonista del sionisme.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 14.05.2012, 12:52

  Nom del fitxer: Segle XX - La batalla del Varsòvia [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi
  
  Tamaño de Archivo : 554 MB
  
  [Película]
  Válido : Sí [AVI]
  Duración : 01:04:09
  Película completa : Sí
  
  [Vídeo]
  Resolución : 640x360
  Códec : XviD MPEG-4 codec
  FPS : 25,00
  BitRate : 1075 Kbps
  Factor de Calidad : 0,19 b/px
  
  [Audio]
  Códec : MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nº de canales : 2
  Ratio de Muestra : 48000 Hz
  BitRate : 132 Kbps
  
  
  Segle XX - La batalla de Varsòvia:
  
  El títol del documental valencià, produït el 2011, que els proposem avui a 'SEGLE XX',
  
  La batalla del Varsòvia, no fa referència a cap episodi de la dramàtica història de la capital polonesa. De fet, ens parla d'un hospital i de les circumstàncies que el van fer necessari i possible, tot plegat, a Tolosa de Llenguadoc, l'epicentre de l'exili republicà del 1939.
  
  Havent jugat un paper molt rellevant en la resistència antinazi i en l'alliberament del sud de França, el 1944 els republicans catalans i espanyols representaven, en aquesta zona, una força políticosocial prestigiosa, i entre ells els més ben organitzats eren els comunistes del PCE i del PSUC. A l'octubre de 1944, just en el moment en què aquests posaven en marxa el fracassat intent de conquesta de la Vall d'Aran, van decidir també crear a Tolosa, en un castell abandonat del carrer Varsòvia, dins del barri de Saint-Cyprien, un hospital militar per atendre els ferits del maquis pirinenc, els retornats dels camps nazis, etcètera. Al capdavant s'hi van posar un seguit de metges del partit, la majoria catalans: Josep Torrúbia, Pere Grau, Víctor Viladrich, Joaquim Vinyes o el llegendari Josep Bonifaci, que havia estat el metge personal del primer líder important del comunisme espanyol, José Díaz.
  Amb la cobertura política dels ministres comunistes del govern provisional francès, i el finançament de diverses organitzacions cíviques i religioses progressistes dels Estats Units, el Varsòvia es transformà en un hospital civil, en l'hospital dels refugiats republicans de Tolosa, però sempre sota el control dels comunistes hispànics. Fins que el 1950, en plena eclosió de la Guerra Freda, la il·legalització del PCE i del PSUC a França decapità el centre sanitari.
  
  Si el Varsòvia subsistí va ser gràcies al compromís militant d'una sèrie de facultatius comunistes francesos i al suport de les esquerres locals. Uns i altres van crear una associació sense ànim de lucre.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• ameliapond
  

  • Registrat: 17.03.12
  • darrera visita:
  • Missatges: 3

  tramès: 17.05.2012, 10:40

  Segle XX - El turbant i la creu gammada
  l'estic baixant , en falten 7mb i m?he quedat sense fonts

  • 
  •  
• puput
  

  • Registrat: 30.11.99
  • darrera visita:
  • Missatges: 12

  tramès: 18.05.2012, 07:56

  Ja la tens a la xarxa.
  Salutacions!!

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 21.05.2012, 11:42

  Nom del fitxer: Segle XX - Dotze bales a la pell per a Pierre Laval [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi
  
  Tamaño de Archivo : 548 MB
  
  [Película]
  Válido : Sí [AVI]
  Duración : 01:03:20
  Película completa : Sí
  
  [Vídeo]
  Resolución : 680x382
  Códec : XviD MPEG-4 codec
  FPS : 25,00
  BitRate : 1100 Kbps
  Factor de Calidad : 0,17 b/px
  
  [Audio]
  Códec : MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nº de canales : 2
  Ratio de Muestra : 48000 Hz
  BitRate : 109 Kbps
  
  
  Segle XX - Dotze bales a la pell per a Pierre Laval:
  
  El nostre personatge d'avui encarna com cap altre el col·laboracionisme francès amb l'Alemanya nazi, però la seva biografia és molt més llarga i, de fet, ben representativa dels usos i costums polítics de la Tercera República. Els convidem a veure un excel·lent documental francès del 2009 que porta per títol 'Dotze bales a la pell per a Pierre Laval'.
  
  Pierre Laval havia nascut el 1883 a Châteldon, a la regió d'Alvèrnia, fill d'un modest taverner. Estudià gràcies a beques i a feines de mitja jornada i el 1907 es va instal·lar a París com a 'advocat dels pobres' mentre s'afiliava al partit socialista. El 1914 esdevingué el més jove dels diputats d'aquesta filiació i ho va ser al llarg de tota la Gran Guerra, si bé el 1922 es va donar de baixa de la militància socialista.
  
  Polític independent cada cop més decantat al centredreta, el 1923 va conquerir l'alcaldia d'Aubervilliers, que conservaria durant dues dècades tot compatibilitzant-la amb la condició de parlamentari i, des del 1925, de ministre en diversos gabinets. Al mateix temps, Laval també es va convertir en un pròsper empresari de premsa i ràdio i en un home de fortuna.
  
  La seva època de glòria va arribar amb la primera meitat dels anys 30. President del govern francès el 1931-32, de nou el 1935-36, i en l'interval, ministre d'Afers Estrangers, Pierre Laval es va erigir en una figura de la política internacional, rebut i festejat a Washington igual que a Moscou o Roma i vist arreu com el paladí d'un pacifisme sense matisos, que ho considerava acceptable tot, excepte la guerra. En aquell moment, això significava mostrar-se molt indulgent davant les agressions dels règims nazis feixistes.
  
  Aquesta inclinació de Laval cap a Mussolini i Hitler va fer que, amb el triomf del Front Popular el 1936, quedés arraconat i amargat, convençut de tenir raó contra tothom. L'ocasió de prendre revenja li va arribar amb la desfeta francesa del juny del 1940.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 29.05.2012, 13:04

  Nom del fitxer: Segle XX - La vida després del mur 1a part [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 549 MB
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:54:27
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x382
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1299 Kbps
  Factor de qualitat: 0,20 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 109 Kbps
  
  
  Segle XX - La vida després del mur 1a part:
  
  Sota el títol de "La vida després del mur", a 'Segle XX' els presentem a partir d'avui un doble documental alemany que, s obre la base dels testimonis de funcionaris, soldats, obrers, militants comunistes, activistes dissidents, persones corrents de tota mena, es proposa explicar com van viure els ciutadans de la República Democràtica Alemanya la fi del seu estat i la reunificació nacional.
  
  L'Alemanya de l'Est havia estat sempre un sistema a contracorrent de la realitat i dels anhels dels seus 17 milions d'habitants, però aquesta característica va esclatar dramàticament l'estiu del 1989 quan, perduda ja la protecció soviètica, 350.000 alemanys orientals van aprofitar les vacances per fugir en massa cap a l'oest. Amb tot, encara aquell 7 d'octubre van tenir lloc a Berlín les celebracions del 40è aniversari de l'RDA, sense que entre els seus jerarques hi hagués cap consciència de l'enfonsament imminent.
  
  Tanmateix, les manifestacions populars cada cop més nodrides van precipitar l'obertura del mur de Berlín el 9 de novembre del 1989 i, darrere d'ella, una cadena de canvis tan sobtats i dràstics que van deixar els alemanys de l'est perplexos i desorientats. Una població rigorosament controlada i enquadrada durant dècades, sense estructures de societat civil, es va trobar de sobte òrfena -el Partit Socialista Unificat va perdre tres milions i mig de membres en pocs mesos- i, a sobre, en fallida econòmica. Les eleccions lliures del 18 de març del 1990 van crear la il·lusió d'una RDA realment democràtica capaç de subsistir com a estat i d'unificar-se amb la República Federal de manera gradual, al llarg de diversos anys. Però la impaciència dels habitants de l'est per gaudir de la moneda forta i de les possibilitats de consum dels seus germans occidentals ho va fer impossible. Així, doncs, el 30 de juny del 1990 ja es feia efectiva la unificació monetària de les dues Alemanyes. Això, per altra banda, precipità la crisi de la indústria de l'est, incapaç d'afrontar la irresistible competència dels productes d'Occident. Podríem dir que va ser l'enfonsament econòmic de l'RDA el que imposà al canceller Helmut Kohl la urgència de la reunificació -potser seria més exacte dir-ne "absorció"- que es va fer efectiva aquell 3 d'octubre, quan no feia ni un any de la caiguda del mur. Restaven pendents, però, problemes gegantins, tant materials com morals. Entre aquests últims, els derivats de l'existència de 180 quilòmetres d'arxius de la Stasi, la temuda policia política comunista, amb informes sobre sis milions de persones.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 04.06.2012, 11:33

  Nom del fitxer: Segle XX - La vida després del mur 2a part [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 548 MB
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:54:04
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x382
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1308 Kbps
  Factor de qualitat: 0,21 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 109 Kbps
  
  
  SEGLE XX - LA VIDA DESPRÉS DEL MUR - 2NA PART
  
  Completem avui l'emissió del doble documental alemany "La vida després del mur", sobre les conseqüències més quotidianes de la reunificació alemanya per als antics ciutadans de l'RDA.
  
  Si la unitat juridicoformal entre els dos estats alemanys va quedar enllestida el 3 d'octubre del 1990, assolir la unificació espiritual, cultural, econòmica i social que havia assenyalat com a objectiu el canceller Kohl, aconseguir les mateixes condicions de vida a banda i banda de l'antic teló d'acer, això va resultar molt més difícil, sobretot per les enormes diferències econòmiques entre les dues Alemanyes.
  
  El 1989, el producte interior brut per càpita, el salari mitjà i la productivitat de l'Alemanya comunista eren un terç de les de l'Alemanya occidental. En allò que la propaganda havia proclamat "la desena potència industrial del món", la immensa majoria de les grans empreses eren estructuralment deficitàries, la situació mediambiental resultava catastròfica, només una de cada quatre llars tenia telèfon i la mà d'obra era poc adaptable a les exigències de la imprescindible reconversió. Privatitzar i fer rendible aquella economia va esdevenir una tasca dificilíssima.
  
  Això va provocar, en un parell d'anys, una taxa d'atur del 25 al 30 % i la profunda decepció de molts "ossis" (la denominació col·loquial dels alemanys orientals). Habituats al paternalisme social de l'RDA, ara se sentien perjudicats, incompresos, inútils. Al mateix temps, molts alemanys occidentals o "wessis" no dissimulaven el malestar o el recel davant la factura de la unificació que havien de sufragar ells amb els seus impostos. Paral·lelament, la restitució de béns immobles als antics propietaris expropiats el 1945 a l'est va donar lloc a nombrosos conflictes i va accentuar la sensació que la República Federal havia devorat l'antiga RDA.
  
  Tot plegat explica el desenvolupament, en una part de la població de l'est, d'una certa nostàlgia envers les seguretats del passat, i també explica la transformació del Partit del Socialisme Democràtic, l'hereu de l'antic comunisme governant, en el partit identitari de molts alemanys orientals. A més, com sempre després d'una llarga dictadura, la gestió de la memòria històrica constituïa una assignatura complexa i dolorosa.
  De qualsevol manera, i si ho mirem des de la perspectiva de l'any 2012, que la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de la República Federal, Joachim Gauck, siguin tots dos antics "ossis", ciutadans de l'Alemanya de l'Est, permet concloure que, amb totes les dificultats i els problemes, la reunificació alemanya ha estat un èxit.
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 11.06.2012, 11:52

  Nom del fitxer: Segle XX - Léon Blum [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 549 MB
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 01:00:56
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x382
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1150 Kbps
  Factor de qualitat: 0,18 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 110 Kbps
  
  Segle XX - Léon Blum
  
  Figura cabdal del socialisme francès de la primera meitat del segle XX, un documental d'aquesta nacionalitat ens permetrà conèixer la intensa trajectòria biogràfica de Léon Blum.
  Nascut a París el 1872 en el si d'una família jueva de classe mitjana originària d'Alsàcia, el jove Blum es llicencià en Lletres i en Dret i, el 1895, va guanyar una plaça de lletrat del Consell d'Estat mentre iniciava una brillant carrera com a crític literari. Va ser l'afer Dreyfus el que, a partir del 1897, el va empènyer cap a la política i cap al socialisme, de la mà de Jean Jaurès. En esclatar la Primera Guerra Mundial va ser durant dos anys cap de gabinet del ministre socialista Marcel Sembat.
  Diputat per París des del 1919, va ser l'any següent, en l'històric congrés socialista de Tours, quan Blum s'erigí en el paladí d'un socialisme francès resoltament democràtic, contrari a la via centralista i autoritària representada per Lenin. Després de quinze anys encapçalant els parlamentaris socialistes a l'Assemblea Nacional, la formació i la victòria electoral del Front Popular l'abril de 1936 el catapultaren, al cap de dos mesos, a la presidència del govern.
  Si, per a les esquerres, Léon Blum i el seu govern -el primer presidit per un jueu, el primer amb membres femenins, el que legislà la setmana de 40 hores, les vacances pagades, els convenis col·lectius, l'escolaritat fins als 14 anys- van representar una fita de progrés i conquestes socials, al mateix temps Blum esdevingué la bèstia negra de la dreta antisemita, odiat i injuriat com potser cap altre polític francès contemporani. Acusat, a més, de voler la guerra, això li impedí de desenvolupar una solidaritat més activa amb la República Espanyola enfront del cop militar d'aquell estiu de 1936.
  El seu govern va durar un any, fins al juny de 1937, però Blum restà com a símbol del Front Popular. Per això el règim de Vichy el detingué al setembre de 1940 i, el 1942...
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 19.06.2012, 14:02

  Nom del fitxer: Segle XX - L'Església rebel [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 647 MB
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 01:09:46
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x382
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1169 Kbps
  Factor de qualitat: 0,18 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 128 Kbps
  
  Segle XX - L'Església rebel:
  
  Documental sobre els grups cristians progressistes que, a partir del 1953 (quan es firma el concordat entre Espanya i el Vaticà), fins la mort de Franco, van aprofitar la protecció d'una part del clergat per desenvolupar activitats antirègim, canalitzades a Catalunya en dos grans corrents: el nacionalista i el sociolaboral. Això va donar lloc a una gran multitud de grups culturals, associacions socials i moviments sindicals que van conformar el teixit cívic que perdura encara avui, i del qual en són hereus directes els partits polítics catalans actuals.
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 25.06.2012, 14:00

  Nom del fitxer: Segle XX - El destí de ser rei [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi
  
  Mida del fitxer: 548 MB
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:55:39
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 680x382
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1268 Kbps
  Factor de qualitat: 0,20 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 109 Kbps
  
  Segle XX - El destí de ser rei:
  
  Va ser rei i, al cap de mig segle d'exili, primer ministre del seu país; ha circulat amb la mateixa naturalitat per les pàgines de la premsa rosa i per les més altes instàncies de la política internacional. Per mitjà d'un documental franco-búlgar produït el 2009, els convidem a resseguir l'extraordinària peripècia vital de Simeó de Saxònia-Coburg-Gotha, o Simeó II de Bulgària.
  Fill de Borís III i de la reina Joana de Savoia, Simeó va néixer a Sòfia el juny de 1937 i va ser des d'aquell moment príncep de Tírnovo, el títol dels hereus de la corona búlgara. Sis anys després, l'agost de 1943, la mort misteriosa del seu pare el convertí en rei Simeó II, sota la tutel·la d'un consell de regència. Un any més tard, el setembre del 1944, l'Exèrcit Roig ocupava Bulgària i, amb el suport soviètic, els comunistes locals emprenien la ràpida conquesta del poder. Al cap de dos anys més, un referèndum fraudulent abolia la monarquia i, el 16 de setembre de 1946, Simeó marxava a l'exili sense haver signat cap document d'abdicació.
  Establert primer a Alexandria d'Egipte i, des del 1951, al Madrid franquista, el jove Simeó va cursar estudis civils i militars al Estats Units i va emprendre una carrera com a home de negocis. Casat el 1962 amb una aristòcrata espanyola, Margarita Gómez-Acebo, mai no va perdre el contacte amb l'exili búlgar ni va deixar de seguir l'evolució del seu país sota la dictadura comunista.
  A partir del novembre de 1989, aquesta dictadura s'esfondrà, i Bulgària va emprendre una inestable transició política complicada per problemes econòmics que van culminar el 1996 en una gravíssima crisi financera, monetària i social. Aquest va ser el moment escollit per Simeó per tornar a Sòfia, on fou rebut com un salvador. Cinc anys després, i al capdavant d'una nova força política anomenada Moviment Nacional Simeó II, l'exrei guanyava les eleccions legislatives amb un 42,5 % dels vots i, el juliol de 2001, esdevenia primer ministre...
  
  
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 14.01.2013, 13:43

  Iniciada la temporada 2013!!!

  • 
  •  
• Teucre
  

  • Registrat: 17.06.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 7953

  tramès: 14.01.2013, 13:44

  File Name : Segle XX - On és Hitler [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.net] Per Teucre.avi
  Mida del fitxer: 699 Mb.
  
  [Pel·lícula]
  Vàlid: Sí [AVI]
  Duració: 00:56:51
  Pel·lícula completa: Sí
  
  [Vídeo]
  Resolució: 720x400
  Còdec: XviD MPEG-4 codec
  MPS : 25,00
  BitRate: 1608 Kbps
  Factor de qualitat: 0,23 b/px
  
  [Àudio]
  Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
  Nombre de canals : 2
  Velocitat de mostra: 48000 Hz
  BitRate: 112 Kbps
  
  
  SEGLE XX - ON ÉS HITLER?
  
  Des del 1945, les especulacions, els rumors, les teories i les llegendes sobre la supervivència d'Adolf Hitler i la seva fugida del Berlín en ruïnes han fet córrer rius de tinta i han embadalit tots els partidaris de la interpretació esotèrica o conspirativa de la història. Articles, llibres i, darrerament, pàgines web, han situat el Führer nazi amagat sota els gels de l'Antàrtida, o protegit per Perón a la Patagònia argentina després de passar per l'Espanya de Franco, o acollit per Stroessner al Paraguai, o camuflat com a monjo en un monestir budista del Tibet.
  
  Avui, a 'SEGLE XX', un documental alemany del 2010 que porta per títol On és Hitler? i que compta amb la col·laboració del prestigiós historiador britànic Anthony Beevor dóna una resposta categòrica a totes aquelles elucubracions. Hitler es va suïcidar el 30 d'abril de 1945, però el fet que les seves restes mig carbonitzades caiguessin en mans de l'Exèrcit Roig tres dies després, i la política obscurantista de Stalin sobre el tema han alimentat dècades de fabulació.
  
  En efecte, tot i que els soviètics havien localitzat i identificat sense marge d'error els ossos de Hitler i d'Eva Braun mal enterrats al pati de la Cancelleria, el règim de Stalin va decidir no donar-ne informació i mantenir els dubtes sobre la mort del dictador nazi, com un arma de propaganda en el context de la Guerra Freda. Si Moscou, des del 1947, acusava els governs occidentals de redimir el nazisme alemany per utilitzar-lo contra l'URSS, la insinuació que Washington i Londres podien haver amagat una "fugida" de Hitler cap a Sudamèrica resultava d'allò més coherent amb la propaganda soviètica.
  
  De fet, mentre a l'Alemanya federal proliferaven els imitadors i els pretesos parents o fills naturals del Führer, el destí legal del seu patrimoni va portar la justícia bavaresa a obrir un procés per tal de certificar-ne la mort.Va ser una investigació llarga i minuciosa, amb testimonis directes dels fets del 30 d'abril de 1945 al búnquer de Berlín, que desembocà el 1956 en una declaració oficial de defunció.
  
  Catorze anys després, el 1970, els soviètics desenterraven les restes d'Adolf i Eva de la base militar on les havien sepultat, a Magdeburg, a l'Alemanya Oriental, i les destruïen completament excepte alguna peça òssia que va ser enviada a Moscou. Caldria la caiguda de la Unió Soviètica i l'obertura parcial dels arxius del KGB per a què, el 1992, resultés confirmat allò que tots els historiadors solvents havien cregut. Això, és clar, no ha desanimat la imaginació dels mitòmans...
  
  Pàgina de descarrega

  • 
  •  
• suec
  

  • Registrat: 04.07.04
  • darrera visita:
  • Missatges: 37

  tramès: 14.01.2013, 14:24

  Hola!
  Al clikar l'elink amb diu que fa 175megas....

  • 
  •  
•  
•  

Usuaris en línia

• gossetinofensiu,
• xvie00
• i
• 169 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.