Segle XX  Top

Ves a la pàg: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 - 9 [+1]

  • Aquí hi ha el detall d'anteriors documentals publicats a l'antiga web: Episodis anteriors
  • File Name : Segle XX - Clinton i els Clinton [RIP TDT C33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 550 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:54:19
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 592x448
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1288 Kbps
    Factor de qualitat: 0,20 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps

    Segle XX - Clinton i els Clinton

    Biografia dels anys de la presidencia del Clinton

    http://i48.tinypic.com/2i0yhir.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Segle XX - Els atlàntics [RIP TDT C33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 549 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:16:10
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x480
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 880 Kbps
    Factor de qualitat: 0,12 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    Segle XX - Els atlàntics

    ELS ATLÀNTICS

    El programa que els proposem avui, un esplèndid treball enllestit el 2004 pels documentalistes de l'Instituto Luce, se situa en la intersecció entre dos temes aparentment inconnexos: la història de l'aviació, i la del feixisme italià. És la crònica del raid que va protagonitzar el 1933 una flota de 24 hidroavions de la Regia Aeronautica Italiana des del seu país fins als Estats Units d'Amèrica. És també l'epopeia d'un dels personatges més singulars del règim feixista: Italo Balbo.

    Nascut a Ferrara el 1896, combatent condecorat en la Primera Guerra Mundial, impulsor entusiasta de l'aviació militar italiana i un dels quatre comandants de la Marxa sobre Roma, Balbo va veure com la seva passió pels avions confluïa amb l'interès del feixisme per aquelles màquines futuristes, i amb el desig de Mussolini de projectar d'Itàlia una imatge moderna, avançada, de potència tecnològica i industrial. Resultà de tot plegat la construcció d'aparells molt sofisticats, com l'hidroavió Savoia-Marchetti SM-55, i diverses gires promocionals d'aquestes naus per la Mediterrània Oriental i la Unió Soviètica, o fins al Brasil el 1930.

    Amb aquests precedents Balbo, ministre d'Aeronàutica des del 1929, va convèncer el Duce d'organitzar el 1933 una gran expedició propagandística fins a Chicago, seu aleshores de l'Exposició Universal "Un segle de progrés" i centre de la immigració italiana als Estats Units. El raid, amb 24 aparells, gairebé 150 tripulants i un vaixell de suport a l'Atlàntic nord, va sortir d'Orbetello, a la costa toscana, l'1 de juliol, va fer escales a Amsterdam, Londonderry, Reykiavik, a la costa del Labrador, a Nova Brunswick i a Mont-real abans d'amarar a les aigües del llac Michigan, davant de Chicago.

    Si la rebuda a la metròpolis d'Illinois va ser triomfal, Nova York reservà a Balbo i als aviadors italians una acollida d'herois, i fins el president Roosevelt els convidà a la Casa Blanca. El retorn es va fer per Terranova, les Açores i Lisboa, fins arribar al Lido de Roma el 12 d'agost, enmig del deliri de les multituds i l'explotació propagandística del règim. Mussolini, tanmateix, començava a sentir-se gelós de la popularitat d'Italo Balbo, i l'any següent l'envià a Líbia com a governador colonial.

    Aquest allunyament, però, desvinculà el Mariscal de l'Aire de l'espiral bèl·lica del feixisme, de l'aliança amb Hitler i de l'adopció de les lleis racials del 1938, decisions a les quals Balbo era contrari. La seva mort misteriosa a Tobruk el juny de 1940 li estalvià de veure la ruïna del règim que ell havia contribuït a infantar. Com va dir el comte Ciano, gendre i futura víctima de Mussolini, "Balbo era, sobretot, un italià, amb els grans defectes i les grans qualitats de la nostra raça".

    http://i48.tinypic.com/2it23ki.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Segle XX - Lehendakari José Antonio Aguirre 1ra Part[RIP TDT 324H Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 536 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:54:11
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x464
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1254 Kbps
    Factor de qualitat: 0,17 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps

    Segle XX - Lehendakari José Antonio Aguirre , 1ra Part

    LEHENDAKARI JOSÉ ANTONIO AGUIRRE

    Nascut a Bilbao el 1904 en una família catòlica de classe mitjana, llicenciat en dret per la Universitat de Deusto, futbolista destacat de l'Athletic Club de Bilbao, José Antonio de Aguirre personifica el primer gran relleu generacional en la història del Partit Nacionalista Basc i el gir d'aquest, des de posicions ultracatòliques i reaccionàries, cap a la democràcia republicana. Elegit alcalde de Getxo l'abril de 1931 i diputat a les Corts constituents al cap d'uns mesos, l'aposta estratègica d'Aguirre pel pragmatisme, el possibilisme i l'acostament a les esquerres espanyoles va fer possible que a principis de la tardor de 1936, iniciada ja la guerra civil, les Corts de la República aprovessin l'Estatut d'Autonomia d'Euskadi. Aquell 7 d'octubre, elegit de forma unànim pels regidors i alcaldes bascos, Aguirre jurava sota el roure de Gernika el càrrec de lehendakari.

    Durant els deu mesos següents, sota les bombes feixistes i davant les ofensives de Franco, Aguirre va esdevenir per al món sencer la personificació del petit i valerós Euskadi en guerra, d'aquell país del qual, en acomiadar-se'n l'agost del 1937, ell mateix va dir: "el territorio habrá sido conquistado, el alma del pueblo vasco no lo será jamás". Després, un cop caiguda en mans dels franquistes tota la cornisa cantàbrica, des del novembre de 1937 la seu oficial del govern basc, el lloc d'acollida de milers de refugiats bascos i la residència del seu lehendakari va ser Barcelona, i aquesta estada va forjar una estreta relació d'amistat personal entre aquest i el president de la Generalitat, Lluís Companys. Aguirre també viatjava sovint a París, on el desembre de 1938 impulsà la creació de la Liga Internacional de Amigos de los Vascos. Però, davant la imminent caiguda de Catalunya, el lehendakari va voler tornar a Catalunya en un gest de fraternitat, i els dos presidents, Companys i Aguirre, van travessar junts la frontera francesa, camí de l'exili, el 5 de febrer de 1939.

    http://i49.tinypic.com/easjtf.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Segle XX - Lehendakari José Antonio Aguirre 2na part [RIP TDT 324H Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 479 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:49:19
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 624x448
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1228 Kbps
    Factor de qualitat: 0,18 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 130 Kbps

    Segle XX - Lehendakari José Antonio Aguirre , 2 part

    LEHENDAKARI JOSÉ ANTONIO AGUIRRE

    La segona meitat de la biografia del dirigent nacionalista basc José Antonio de Aguirre arrenca el 1939, amb la fi de la guerra civil espanyola i la instal·lació del lehendakari a París, dedicat a reorganitzar l'estratègia del PNB i del govern basc després de la derrota.

    El maig de 1940, però, l'escomesa de l'exèrcit alemany el sorprèn a Bèlgica en una visita privada. Més afortunat que Companys, Aguirre aconsegueix procurar-se una falsa identitat de ciutadà panameny i, durant quinze mesos de peripècies pròpies d'un film d'espionatge, viu camuflat al cor mateix del nazisme, a Berlín, amb l'ajut de diversos diplomàtics llatinoamericans. No és fins l'agost de 1941 que la família Aguirre pot sortir de Goteborg, a bord d'un transatlàntic suec, camí de Río de Janeiro.

    Un cop en la seguretat del continent americà, el govern basc a l'exili s'estableix a Nova York, i el lehendakari desplega una frenètica tasca política en diverses direccions: establiment de relacions privilegiades amb el govern i els serveis d'intel·ligència dels Estats Units; gires triomfals per diversos països llatinoamericans, en molts dels quals és rebut amb honors de cap d'Estat; i temptatives d'ajudar militarment als Aliats, si fos possible amb la creació d'un petit exèrcit basc.

    Investit d'una immensa autoritat moral tant dins com fora del nacionalisme, entre 1945 i 1947 Aguirre és una peça clau en els esforços de reconciliació dins l'exili republicà espanyol i en els treballs per posar el cas d'Espanya en l'agenda de les flamants Nacions Unides, treballs que l'inici de la Guerra Freda condemnarà a l'esterilitat. El 1946, el president Aguirre s'instal·la de nou a París, des d'on aprofita els antics contactes internacionals de la causa basca per desenvolupar una activa diplomàcia de signe europeísta i demòcrata-cristià.

    A mesura que el temps passa i que les esperances de fer caure Franco es dissipen, el lehendakari exiliat resta el guardià del nacionalisme dispers, el dipositari de les difuses esperances col·lectives, però la seva acció política i la del seu partit es van esllanguint. El cant de cigne és el Congrés Mundial Basc, que ell convoca i presideix a París el setembre de 1956. Allà apareix per primer cop un grup d'estudiants nacionalistes de l'interior que es diu Ekin i que, tres anys després, adoptarà el nom d'Euskadi ta Askatasuna, ETA. José Antonio de Aguirre, tanmateix, ja no veurà l'arrencada d'aquest nou i transcendental cicle històric, perquè mor sobtadament a París, el 22 de març de 1960, a l'edat de 56 anys.

    http://i45.tinypic.com/efq53o.jpg
  • File Name : Segle XX - El sorprenent destí del general Luo [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 549 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:55:25
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x480
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1257 Kbps
    Factor de qualitat: 0,17 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    EL SORPRENENT DESTÍ DEL GENERAL LUO

    Quan la República Popular de la Xina acaba de complir 60 anys, avui els volem fer conèixer un dels seus herois més insòlits i desconeguts, un metge occidental menys famós que el canadenc i antic brigadista internacional Norman Bethune, però que serví la causa de Mao Zedong d'una manera molt més perllongada i eficaç. Els convidem, doncs, a veure un documental francès del 2004 que porta per títol El sorprenent destí del general Luo.

    El protagonista d'aquesta història novel·lesca es deia Jakob Rosenfeld i havia nascut el 1903 a la Galitzia sota administració austríaca, en el si d'una família de la petita burgesia jueva perfectament integrada dins l'imperi dels Habsburg. Llicenciat en medicina, el doctor Rosenfeld va ser un professional benestant i sense especials inquietuds polítiques a la Viena d'entreguerres fins que, el 1938, l'Anschluss, l'annexió d'Àustria al Reich nazi, li canvià la vida. L'internament a Dachau i a Buchenwald i les tortures de la Gestapo li van desvetllar l'esperit combatiu i la consciència antifeixista. Alliberat el 1939 a condició d'abandonar el Reich en el termini de dues setmanes, Rosenfeld marxà cap a l'Extrem Orient, cap a la concessió internacional de Xangai, la "Petita Viena", l'últim refugi possible per a més de 25.000 fugitius jueus de l'Europa central.

    Un cop allí, el doctor Rosenfeld entrà aviat en contacte amb les xarxes comunistes clandestines i, a principis del 1941, s'enrolà com a metge de campanya de les tropes de Mao en lluita contra els invasors japonesos. Eficient, compromès i coratjós, el 1943 va ser ascendit a general -el general Luo- mentre esdevenia un mite per als combatents i els civils xinesos, les vides dels quals va salvar a desenes de milers.

    Quan, després de la derrota japonesa, el 1946 va reprendre la guerra civil entre comunistes i nacionalistes, Rosenfeld va ser el voluntari estranger que arribà més amunt en la jerarquia de l'Exèrcit Popular d'Alliberament; cap de la sanitat militar i metge de l'alt comandament, participà el 1949 en la conquesta de Pequin i assistí a la proclamació de la República Popular. Després, decidí tornar a casa; però la Viena de la seva joventut ja no existia i, malalt, el 1950 emigrà a Israel, a Tel Aviv,on va morir d'un infart dos anys després i va ser enterrat.

    Caigut en l'oblit sota el clima de xenofòbia de la Revolució Cultural, Jakob Rosenfeld, el general Luo, ha estat redescobert i rehabilitat aquests darrers anys per les autoritats de Pequín i el 2003, en el centenari del seu naixement, monuments i exposicions el van consagrar com un heroi de la Revolució Xinesa. Al mateix temps, la seva figura s'ha transformat, tant a Àustria com a Israel, en valuosa penyora d'amistat entre aquests països i la Xina emergent del segle XXI.

    http://i50.tinypic.com/357etuh.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Segle XX - Timewatch, la coronació d'una reina [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 550 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:51:18
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 560x320
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1370 Kbps
    Factor de qualitat: 0,31 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps

    LA CORONACIÓ D'UNA REINA

    Un documental produït per la BBC el 2007 dins la seva prestigiosa rúbrica Timewatch ens permetrà, avui, reviure un ritual que no s'ha pogut veure des de fa 57 anys, conèixer les interioritats d'un espectacle irrepetible: em refereixo a la coronació, el 2 de juny de 1953, de la reina Isabel II d'Anglaterra. A banda de les vistoses imatges d'arxiu en blanc i negre i en color, el programa ofereix els testimonis de dues de les sis dames d'honor, del realitzador de la transmissió televisiva, de britànics del carrer, d'alts funcionaris i d'oficials de la guàrdia reial.

    De fet, la pujada al tron d'Isabel II s'havia fet el febrer de 1952, després de la mort del seu pare, el rei Jordi VI. Quatre mesos abans, l'octubre de 1951, el conservador Winston Churchill guanyava les eleccions i tornava al càrrec de primer ministre. La cerimònia de coronació de la jove reina, doncs, coïncidia amb un canvi d'etapa política i volia marcar un punt d'inflexió en la vida dels britànics: la fi de la grisor i l'austeritat de la guerra i la postguerra, i l'inici d'una nova "època isabelina", d'una era d'abundància, de represa de les energies nacionals.

    Per a Churchill, vell servidor de la monarquia des dels temps de la reina Victòria, -que tres setmanes després patiria un seriós atac cerebral-, la coronació d'Isabel II era també l'apoteosi final, l'estiuet de Sant Martí d'un Imperi Britànic que ja havia començat la descolonització, però que encara era capaç de convocar a Londres exòtiques tropes multicolors i representants de 129 països i territoris d'arreu del món.

    I després hi havia, per primera vegada en la història d'un ritual mil·lenari, la dimensió mediàtica de l'esdeveniment. Per descomptat, centenars de milers de ciutadans de tot el Regne Unit, fins a 3 milions, es van aplegar pels carrers de Londres al pas de la sumptuosa comitiva. Però, tot i que amb un nombre modest de receptors, existia ja la televisió i, per tant, la possibilitat de transmetre la coronació en directe a tot el país. L'establishment hi era contrari, perquè temia que l'aura de la monarquia en sortís perjudicada, i a la fi només ho va autoritzar a condició que un botó permetés tallar la transmissió en qualsevol moment, si els responsables de la Cort trobaven les imatges de la cerimònia a Westminster inapropiades o poc respectuoses.

    De fet, la realitat va desmentir completament aquests temors, i la televisió esdevingué des d'aquell dia la millor aliada de la popularitat dels royals britànics. Gràcies a les imatges servides en directe per la BBC, 20 milions de ciutadans van veure la coronació millor que els espectadors presencials i van tenir, per primer cop, la sensació que la reina havia estat al saló de casa seva. Almenys en això, sí que començava una nova era.

    http://i49.tinypic.com/vifhn4.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Segle XX - Tancs a la ciutat daurada [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 550 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:55:49
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 512x384
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1250 Kbps
    Factor de qualitat: 0,26 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps

    Segle XX - Tancs a la ciutat daurada

    La invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia, el 21 d'agost del 1968, és el fet que reconstrueix aquest documental alemany del 2008. Ho fa a través de testimonis directes de persones implicades en la Primavera de Praga, i també d'altres homes i dones que van quedar atrapats pels esdeveniments.

    http://i50.tinypic.com/238l6w.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Segle XX - Gernika, el bombardeig [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 550 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:59:14
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 592x336
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1170 Kbps
    Factor de qualitat: 0,24 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps

    Segle XX - Gernika, el bombardeig

    Es tracta, sens dubte, de l'episodi més conegut de la Guerra Civil Espanyola. El bombardeig de Guernica, del qual ara en podran veure la reconstrucció minuciosa a través de testimonis directes i també de les anàlisis d'un grapat de prestigiosos historiadors europeus...

    http://i50.tinypic.com/2qxrmkk.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Segle XX - Tot un altre món, Una diferència abismal 1ra Part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 549 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:54:01
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 640x480
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1294 Kbps
    Factor de qualitat: 0,17 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    Segle XX - Una diferència abismal 1ra Part

    (Capítol 1: Una diferència abismal)

    Aquesta nit, el primer capítol de la sèrie està dedicat a l'espectacular filmografia rodada per Rosie Newman. Filla d'un banquer d'origen judeo-alemany, la senyoreta Newman pertanyia a l'elit social britànica, era veïna a Londres dels ducs de York -el futur rei Jordi VI i la seva esposa- i sentia autèntica passió pel cinema amateur.
    Gràcies a la seva posició i als seus mitjans, Rosie Newman va poder rodar en diversos escenaris d'Àsia, Àfrica i Europa, entre 1935 i 1940, un seguit de films que, avui, tenen un extraordinari valor documental. Unes imatges que ens permeten veure l'Índia britànica ja en plena ebullició independentista, l'Índia dels prínceps, de les caceres de tigres, de les indòmites tribus de la frontera del Nord-Oest, del pas de Kyber i la ciutat de Peshawar, avui altra vegada d'actualitat.
    També farem un cop d'ull a l'Escòcia dels castells i dels clans, a l'Anglaterra dels aristòcrates i les caceres, el país bucòlic, pròsper i endreçat que desconeixia l'impacte de la crisi econòmica mundial sobre les classes treballadores i mitjanes. I visitarem l'Egipte de 1938, sota la ferma tutel·la britànica; l'Egipte dels grans monuments faraònics encara no envaïts pel turisme de masses, però cada cop més agitat per uns moviments nacionalistes que presagiaven la Segona Guerra Mundial.
    Quan aquesta va esclatar, el setembre de 1939, la intrèpida Rosie Newman no es va quedar plegada de braços prenent el te. Al contrari: viatjà a França càmera en mà per recollir l'ambient de la drôle de guerre. I després de la desfeta francesa, a partir del juny de 1940, filmà el dia a dia del Londres en guerra, sota les bombes de la Luftwaffe, així com la vida a bord d'un dels vaixells de la Royal Navy que protegien la Gran Bretanya de les amenaces d'invasió de Hitler.
    Després, molt després d'haver enregistrat tantes imatges fascinants, la cineasta aficionada Rosie Newman va morir a Londres el 1988, a l'edat de 91 anys.

    http://i49.tinypic.com/rc206x.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Segle XX - Tot un altre món, Els Wright al voltant del món 2na Part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 550 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:52:02
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 496x288
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1349 Kbps
    Factor de qualitat: 0,39 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps

    Segle XX - Els Wright al voltant del món

    ELS ANYS 30 EN COLOR
    (Capítol 2: Els Wright al voltant del món)

    El segon capítol de la sèrie documental britànica "Els anys 30 en color" pren com a fil conductor les figures de dos magnats de l'acer nord-americans, els germans Harry i Bolling Wright, entusiastes del cinema en color i autors de fabuloses pel·lícules de viatges, de les quals ara en veurem una significativa mostra.

    El 1937, mentre els Estats Units tot just començaven a sortir de la Gran Depressió, mentre la crisi política europea s'agreujava per moments, la família Wright s'embarcava en l'exclusiu creuer de luxe Stella Polaris per fer la volta al món, i per fer-la càmera en mà. Gràcies a això podrem seguir el seu espectacular itinerari a través del canal de Panamà, la Polinèsia Francesa, Nova Guinea, Bali, Java, Sud-àfrica i Gibraltar, abans de travessar l'Atlàntic de retorn a Nova York. Sobre cada escala, les exòtiques imatges filmades pels Wright compten, a més, amb l'anàlisi d'experts locals.
    Evasió dels problemes col·lectius, ostentació de riquesa o genuí interès per conèixer països llunyans, el cas és que la família Wright va tornar a emprendre un gran periple, aquest cop per Europa i la conca mediterrània, el febrer del 1939, quan al Vell Continent ja havia començat el compte enrere per a la conflagració mundial. De les diverses escales que van fer i ciutats que van visitar (Madeira, Casablanca, Fes i l'Àfrica del Nord francesa, Venècia, Roma, Florència, Holanda, París, Londres, etcètera), em permeto recomanar-los especialment, per la seva raresa, les imatges rodades a les illes Canàries el febrer-març del 1939, a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola. S'hi poden veure els uniformes, els símbols i les consignes del franquisme victoriós en un indret on, de fet, la guerra havia començat i acabat el juliol del 1936 i on, per aquesta raó, l'afluència de camerògrafs estrangers va ser pràcticament nul·la.

    Els Wright van retornar als Estats Units amb la Guerra Mundial ja pràcticament estalonant-los. En els mesos que restaven fins al final de la dècada, la seva afició per les filmacions en color es va focalitzar sobre les dues Exposicions Internacionals que, als dos extrems del seu país, eren el cant de cigne de les esperances dels anys 30: l' Expo de Nova York, i la Fira Golden Gate, a San Francisco. La confiança en el futur, l'optimisme sobre el progrés humà que aquells dos certàmens expressaven, van quedar sepultats poc temps després sota les ruïnes de Varsòvia, de Rotterdam o de Coventry, entre els vaixells enfonsats de Pearl Harbour i, més tard, entre les filferrades d'Auschwitz.

    http://i45.tinypic.com/141qgw.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Segle XX - Els anys 30 en color, Aventures a les Àmeriques 3ra part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 550 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:52:26
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 528x304
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1338 Kbps
    Factor de qualitat: 0,34 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps

    Segle XX - Els anys 30 en color, Aventures a les Àmeriques 3ra part

    ELS ANYS 30 EN COLOR

    (Capítol 3: Aventures a les Amèriques)

    En la tercera entrega del documental britànic Els anys 30 en color no deixem encara la família Wright, els films de viatges dels quals ens van acompanyar en el capítol anterior, però ens centrem en un àmbit més especialitzat de la seva cinematografia no comercial.
    Un dels dos germans, Harry Wright, es va instal·lar a Mèxic, on augmentà la seva fortuna i esdevingué una figura de l'elit i de la vida social mexicanes, president durant molts anys del Country Club de la capital. A la dècada dels trenta, mentre des de la Casa Blanca Franklin Roosevelt desplegava envers l'Amèrica Llatina la política del "bon veïnatge" i la presidència mexicana del general Lázaro Cárdenas impulsava polítiques progressistes i modernitzadores, Harry Wright decidí encarregar i finançar un seguit de pel·lícules sobre la vida, els costums i les danses dels indígenes que habitaven les regions més remotes, aïllades i desconegudes de Mèxic.
    El resultat, del qual ara podran veure una àmplia mostra, són unes imatges d'alt valor etnogràfic i d'enorme força plàstica. Com és natural, els antropòlegs actuals en discuteixen a vegades el rigor científic, la puresa dels balls i dels rituals, i apunten la possibilitat que algunes cerimònies o danses fossin més o menys orquestrades pel camarògraf que les filmava, en benefici de la vistositat, però amb perjudici de l'autenticitat. És molt possible perquè, certament, la mentalitat de l'inspirador d'aquests films, Harry Wright, no era la d'un acadèmic, sinó la d'un amant del cinema que volia enlluernar els convidats a les seves projeccions privades.
    De qualsevol manera, i amb les matisacions que calguin, aquests films sobre els indis mexicans són el reflex d'un món que estava a punt d'esfumar-se. Al llarg dels anys quaranta i cinquanta, la millora de les comunicacions internes, l'arribada de l'autoritat estatal fins als últims racons del territori, les migracions des del món rural cap a les ciutats van diluir les identitats tribals, van desarrelar milions d'indígenes i van homogeneïtzar els seus costums. Per als nord-americans, Mèxic ja no era aquella reserva antropològica que havia fascinat Harry Wright, sinó més aviat un destí turístic a la vegada exòtic i proper, un destí sintetitzat en les idíl·liques platges d'Acapulco.

    http://i47.tinypic.com/2daknsg.jpg

    Pàgina de descarrega

    P.D.

    Els dos episodis anteriors s'han de reanomenar, disculpeu les molesties
  • File Name : Segle XX - Els anys 30 en color, La fi d'una era 4rta part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 550 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:51:26
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 544x304
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1367 Kbps
    Factor de qualitat: 0,34 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps

    Segle XX- Els anys 30 en color, la fi d'una era

    La quarta i última entrega del documental té un caràcter menys colorista i més dramàtic, perquè se centra en la situació europea dels anys 1937 al 1939 i, sense que els camerògrafs amateurs ho sàpiguen, enfoca cap alguns dels col·lectius que serien protagonistes de la tragèdia continental a punt de desfermar-se.

    http://i46.tinypic.com/293u6qf.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Segle XX - La revolució des de l'aire [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 550 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:01:06
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 512x288
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1157 Kbps
    Factor de qualitat: 0,32 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 102 Kbps


    Segle XX - La revolució des de l'aire

    L'emissió de dilluns, a "Segle XX", està dedicada a un documental alemany que porta per títol "La revolució des de l'aire" i que analitza el paper dels mitjans de comunicació audiovisuals en la caiguda del mur de Berlín i en el col·lapse del comunisme a l'Europa central i oriental.

    El sistema politicosocial imposat a la meitat est del continent a partir del 1945 es fonamentava en la por i en el control estricte de la informació, amb unes ràdios i, després, unes televisions estatals consagrades a la propaganda i a l'adoctrinament. En el context de la Guerra Freda, doncs, les potències occidentals van comprendre aviat la importància de fer arribar a l'altra banda del teló d'acer notícies i comentaris que trenquessin el monopoli oficial. És així com van néixer Radio Free Europe, Radio Liberty, Voice of America, la RIAS de Berlín, etcètera. Quan, el 1956 a Budapest o el 1968 a Praga, van esclatar moviments interns de caràcter democratitzador, el control de les ràdios nacionals hongaresa o txecoslovaca va ser objecte de xocs violents, perquè tothom era conscient del seu valor estratègic.

    Amb l'arribada de la televisió hertziana, algunes àrees del bloc soviètic van començar a poder veure i a entendre les cadenes occidentals: el nord d'Estònia captava la televisió finlandesa i, sobretot, la major part dels alemanys orientals podien evadir-se virtualment, cada vespre, sintonitzant les cadenes de l'Alemanya Federal, un factor que, a mitjà termini, seria crucial en la crisi de l'RDA. Quan, a partir de la visita de Joan Pau II a Polònia l'estiu del 1979, les televisions de l'Oest van començar a treballar també en aquest i altres països socialistes, els jerarques de Varsòvia, Budapest, Berlín Est o Praga ja no podien decidir què veien i què no veien els seus súbdits.

    Així les coses, l'entrada en escena des de principis dels anys 80 de les televisions per satèl·lit, encapçalades per la CNN, va precipitar la crisi d'un model de control de la informació i va accelerar la crisi del model polític que hi havia al darrere. Res del que va passar a l'Europa oriental, des de l'aparició de Solidarnosc el 1980 fins a la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, no s'acaba d'explicar sense el paper amplificador de les televisions occidentals, sense el descrèdit dels encarcarats mitjans oficials. És significatiu que, en totes les revolucions democràtiques del 1989-1990, canviar els dirigents de les radiotelevisions estatals fos més urgent que canviar les cúpules dels exèrcits. És significatiu que, en el procés d'emancipació de les repúbliques bàltiques engolides per Moscou, els únics morts es produïssin, el gener del 1991, durant l'assalt de les forces especials soviètiques a la torre de la televisió de Vílnius per silenciar les emissions del govern independentista lituà.

    http://i50.tinypic.com/20hm4b5.jpg

    Pàgina de descarrega
  • File Name : Segle XX - De Trípoli a Bergen-Belsen [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 550 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:54:15
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 608x352
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1315 Kbps
    Factor de qualitat: 0,25 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 102 Kbps

    Segle XX - De Trípoli a Bergen-Belsen

    El 1939 vivien al Nord d'Àfrica, si deixem de banda Egipte, un total de gairebé 450.000 jueus, en situacions jurídiques molt diverses. La comunitat més petita (unes 35.000 persones) era la de Líbia, on el domini italià establert el 1912 havia estat benèvol amb els hebreus, fins i tot després de la promulgació, el 1938, de les lleis racials mussolinianes.

    http://i42.tinypic.com/29zodqt.jpg

    Pàgina de descarrega

Ves a la pàg: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 - 9 [+1]

  • gossetinofensiu
  • i
  • 185 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació








Altres webs d'enllaços