File Name : Joan Peiró i la justicia de Franco (Xavier Muntanyà, 2004).avi
Mida del fitxer: 371 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:55:32
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 480x360
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 812 Kbps
Factor de qualitat: 0,19 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 122 Kbps
JOAN PEIRÓ I LA JUSTICIA DE FRANCO
Joan Peiró i la justícia de Franc
Imatge
Direcció: Xavier Muntanyà
Any: 2004
Idioma: Català - Català
"Joan Peiró i la justícia de Franco" recull testimoniatges dels seus fills i néts (Guillermina i Joan), així com d'Isidro Guàrdia, que va estar amb ell a les presons, i diversos companys i amics...
Militància sindical: Segons ell mateix la seva militància sindical es va iniciar en 1906, començant a tenir càrrecs de responsabilitat entre 1915 i 1920, tals com a secretari general de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers (1916-1920) i director de les publicacions El La Colmena Obrera (òrgan dels sindicats de Badalona) i El Vidrio (portaveu dels vidrieros federats). La seva agudesa intel·lectual li portaria més endavant a ser director del diari Solidaritat Obrera (1930) i del també diari Catalunya (1937).
Molt influenciat pel sindicalisme revolucionari francès, va començar a tenir tasques de responsabilitat en la CNT després de l'anomenat Congrés de Sants (1918) de la regional catalana d'aquesta organització en la qual, gràcies a la seva capacitat de treball, dots d'organitzador i gran prestigi, exerciria els més alts càrrecs.
Al Congrés de la Comèdia (1919) va defensar les federacions d'indústria que van ser rebutjades en aquella ocasió.
Els durs anys vint: Durant els anys vint va sofrir la repressió desencadenada per l'Estat i la patronal contra el moviment obrer. Tan sol en 1920 va sofrir dos atemptats i va ser detingut i empresonat en Soria i Vitòria.
En 1922 va ser triat secretari general de la CNT, celebrant-se durant la seva gestió la Conferència de Saragossa, en la qual es va aprovar la sortida de l'organització de la Internacional Sindical Vermella i la seva afiliació a la reconstituïda Associació Internacional dels Treballadors (AIT). En aquesta mateixa conferència Peiró va defensar al costat de Seguí, Pestanya i Viadiu l'anomenada «moció política», molt criticada pels sectors més ortodoxos de l'organització.
Es va establir a Mataró en 1922 i en 1925 va dirigir la constitució de la Cooperativa del Vidre que ja havia intentat organitzar amb anterioritat. Amb la dictadura de Primo de Rivera la CNT va ser il·legalitzada, clausurades les seves seus i suspeses les seves publicacions. Molts dels seus militants van ser detinguts (com Peiró que va ser empresonat en 1925, 1927 i 1928). Aquest últim any va ser novament triat Secretari General de la CNT.
Va criticar a la UGT per la seva defensa de jurats mixts durant aquella dictadura i també a Pestaña, amb el qual no obstant això coincidia en altres aspectes. També va criticar al sector més anarquista del sindicat, i a pesar que es va afiliar a la FAI mai va militar en ella, defensant per contra una organització de masses i més sindicalista, i oposant-se als grups d'acció i a les minories de militants dirigents.
República i Guerra Civil: En 1930 va signar el manifest de «Intel·ligència Republicana» pel que va rebre nombroses crítiques internes que li van portar a retirar la seva signatura. Va seguir defensant les federacions d'indústria fins que al congrés de la CNT de 1931 a Madrid va aconseguir un suport massiu enfront de les tesis faístas. En aquest mateix congrés va recolzar la ponència sobre la «Posició de la CNT enfront de les Corts Constituents» en la qual es defensava que la proclamació de la República podria suposar un avanç per a la classe treballadora. Aquesta ponència va ser aprovada amb algunes modificacions malgrat l'oposició dels sectors faístas que veien en ella un suport a la maquinària política burgesa.
També en 1931 va signar al costat d'altres 29 destacats cenetistas, entre els quals es trobava Ángel Pestaña, el «Manifest Treintista», on s'analitzava la situació econòmica i social d'Espanya i es criticava tant al govern republicà com als sectors cenetistas més radicalitzats. La reacció d'aquests últims va provocar la dimissió de Pestaña del seu lloc en el comitè nacional de l'organització i la sortida dels sindicats de Sabadell als quals posteriorment es van ser afegint uns altres que van acabar constituint un bloc denominat «sindicats d'oposició». Encara que Peiró va participar en aquesta escissió no va exercir responsabilitats destacades i va tractar de tendir ponts per evitar la ruptura definitiva. La reunificació es va produir en 1936.
Després de la revolta dels militars rebels, Peiró va actuar de vicepresident del comitè antifeixista de Mataró, marxant els seus fills al front. Va defensar l'entrada de la CNT en la Generalitat de Catalunya i al Govern de la República i va plantejar una República Social Federal com a forma d'estat quan s'acabés la guerra.
Al costat de García Oliver, Federica Montseny i Juan López va ser un dels quatre ministres anarquistes al govern de Llarg Caballero, encarregat de la cartera d'Indústria. Des d'aquest lloc va elaborar el decret de confiscacions i intervenció en la indústria i va projectar la creació d'un bàndol de crèdit industrial, encara que molts d'aquests projectes van ser retallats, ralentits o diluïts per Negrín.
A la caiguda del govern de Llarg Caballero va tornar a Mataró i a la Cooperativa del Vidre, dedicant-se també a donar conferències sobre el seu pas pel govern i a publicar durs articles contra el PCE per les seves actuacions contra el POUM.
En 1938 va entrar novament al govern, ara presidit per Negrín, encara que no amb el rang de ministre sinó de comissari general d'Energia Elèctrica, mantenint una actitud antiderrotista i proposant una certa revisió de l'anarcosindicalisme a la llum del desenvolupament la revolució i la guerra.
Exili, captura i mort: El 5 de febrer de 1939 va travessar la frontera francesa, sent breument detingut a Perpinyà, des d'on es va dirigir a Narbona per reunir-se amb la seva família. Més tard va marxar a París a fi de representar a la CNT en la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE), consistint la seva missió a treure als refugiats cenetistas dels camps de concentració francesos i facilitar-los el seu trasllat a Mèxic.
Després de la invasió nazi va intentar fugir, però va ser detingut quan es dirigia a Narbona i retornat a París, on les autoritats franceses van emetre contra ell una ordre d'expulsió del país a fi de sostreure-ho a l'acció de la Gestapo i així passar a la zona no ocupada i d'allí a Mèxic. Però va ser detingut novament per les tropes nazis i portat a Trèveris (Alemanya).
Al gener de 1941 el ministeri d'Afers exteriors franquista va sol·licitar la seva extradició, que es va materialitzar a Irun el 19 de febrer d'aquest mateix any, incomplint les lleis franceses i internacionals (s'unia així als casos de Lluís Companys, president de la Generalitat, Julián Zugazagoitia, socialista bilbaí, o Francisco Cruz Salido, responsable de l'oficina de premsa de la JARE).
Se li va traslladar a la Direcció general de Seguretat de Madrid, on va ser interrogat i torturat. Iniciat el procés i ajornat excepcionalment, se li va traslladar a València a l'abril de 1941. Al desembre d'aquest any es va obrir el procés sumarial en el qual Peiró va comptar amb nombrosos testimoniatges al seu favor emesos per institucions i persones del nou règim. No obstant això, la seva reiterada negativa a la proposta del govern de dirigir els sindicats franquistes determinaria la seva condemna.
Al maig de 1942 el fiscal va formular les acusacions, al juny li va ser nomenat el defensor militar d'ofici i el 21 de juliol va ser pronunciada la sentència de mort. Tres dies més tard seria afusellat al costat d'altres sis cenetistas en el camp de tir de Paterna.
Obres:
Trajectòria de la Confederació Nacional del Treball.
Idees sobre Sindicalisme i Anarquisme.
Perill a la reraguarda.
Problemes i cintarazos.
Problemes del sindicalisme i de l'Anarquisme.
Més informació
Pàgina de descarrega
Entrada d'usuaris
Fòrum
Assumptes recents:Programació
Altres webs d'enllaços
