Ejpanya es asin!!!  Top

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 ... 10 - 11 - 12 [+1]

  • Gallardón: 'La independència de Catalunya posaria fi a Espanya'

    El ministre de Justícia espanyol fa un discurs a Barcelona contra el procés d'independència i recordant que no es pot incomplir la constitució

    El ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz Gallardón, ha vingut a Barcelona a fer un discurs contra la independència de Catalunya després d'una reunió al Cercle d'Economia. 'L'error més greu que podria cometre Catalunya és renunciar al projecte compartit amb Espanya', ha dit Gallardón, que considera que la independència posaria fi definitivament a Espanya. 'Seria una realitat jurídico administrativa diferent. Espanya no s'entén sense Catalunya', ha dit.

    Gallardón fins i tot ha dit: 'Espanya no podria sobreviure dins l'euro sense Catalunya, i això ens costaria dècades reconstruir-ho'. 'El pitjor error que podria cometre Espanya és sortir de la UE, i el pitjor error de Catalunya seria abandonar el projecte compartit amb Espanya', ha afegit. I ha fet aquesta compració: 'Una extremitat no pot ser arrancada del tronc i que el tronc continuï vivint tot sol'.

    També ha declarat que la independència no és la solució als problemes. 'La solució a les dificultats que tenim no és ser més petits, sinó ser millors. L'aspiració de Catalunya no ha de ser sortir d'Espanya sinó liderar Espanya'.

    'Saltar-se la llei té conseqüències'

    I ha apuntat que l'estat actuaria contra un referèndum d'autodeterminació que fos inconstitucional. 'No contemplo que cap alt càrrec se salti la llei, però si algú ho fes la resposta l'estableix la constitució'. I ha insistit: 'L'estructura jurídica constitucional i estatutària és el resultat de la voluntat dels catalans. No puc contemplar cap altre situació que el compliment de la constitució i de la llei, que té unes conseqüències conegudes per tots i que no cal recordar.'

    I ha demanat a Unió que freni el sobiranisme de CiU: 'No coincidim gens amb els actors que aposten per aquests escenaris a Catalunya. Convergència està desbordada per un discurs que no ha escrit i pel qual s'ha vist desbordat. Ens preocupa que a Unió no hi hagi una veu més clara en la línia del què ha estat la seva història fins l'actualitat. I ens preocupa també que el PSC estigui desorientat també en les seves relacions amb el PSOE.

    Ruiz-Gallardón ha parlat amb els mitjans de comunicació després de reunir-se amb el president del Cercle d'Economia, Josep Piqué.

    http://www.vila…i-espanya.html

    I el que hem deixo!!!!. Si repassem el que des fa dies ens diu Escanya, es resumeix en un mot!!! POR (pànic) tenen i en volen fer (i s'ha de reconèixer que en tenen la ma trencada) com a mínim en tots els nostres pares que van gaudir dels famosos quaranta anys de pau... (pels (pijo)progres, encantats i similars hem refereixo a la dictadura franquista)

    Encara és l'hora que contra el desig de fer una consulta sobiranista a Catalunya (Que no una declaració d'independència!!!! NO ho oblidem!!!!!!!!!) d'Escanya no ha sortit res raonable... només desgracies i mals...

    Ni la gent assenyada (deuen haver emigrat fa temps) que reclamava fa poc dies en el diari Avui en Xavi Xirgo, ni els "intel·lectuals" escanyols (que mai han sortit quant tocava!!!, ni els pares de la patria (escanyola) ofereixen res, ni tant sols seguir com estem...

    La prioritat del govern (he he he) escanyol es "resoldre" la crisi i si de passada és poleixen l'autonomia catalana... "son sacrificis" pel bé comú (D'Escanya!!!!, naturalment)
  • Més de 500 famílies desallotjades per dia a Espanya

    Liana Aguiar
    Barcelona dimarts, octubre 9, 2012

    Soraya Urbano Oviedo viu en una casa "ocupada" amb el seu marit i els seus dos fills.

    Enmig de la crisi econòmica que afecta Espanya, més de 500 famílies són desallotjades dia rera dia al país per no pagar el lloguer o les quotes hipotecàries.

    Des de 2008 s'han produït prop de 400.000 execucions hipotecàries. En el primer trimestre d'aquest any, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entitat governamental, va reportar 46.559 desnonaments. Per dia, 517 famílies van ser desallotjades de les seves llars per incompliment de pagaments.

    La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), una entitat creada per cridar l'atenció sobre el problema, estima que a aquest ritme el país acabarà el 2012 amb prop de 180.000 famílies desallotjades.

    Ada Colau, activista dels drets d'habitatge i fundadora de la PAH, es queixa que la legislació protegeix els bancs però no a les persones que perden la feina i no poden pagar els préstecs.

    Ella diu que en l'època de l'auge immobiliari el govern "va facilitar crèdit irresponsable" i que ara anuncia retallades en la despesa d'educació i salut, mentre rescata les entitats financeres.

    La PAH recull firmes per a una iniciativa legislativa popular que proposa, entre altres coses, la suspensió dels desallotjaments durant la crisi i l'assignació d'habitatges desocupats per a lloguers socials.

    Ada Colau critica que la legislació protegeixi als bancs.

    Entre 1997 i 2007 es van construir 390.00 habitatges l'any a Espanya, i els preus de la propietat van augmentar un 200%. Avui dia, les cases estan buides.

    Segons dades preliminars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per al cens d'aquest any, entre 5 i 6 milions d'habitatges al país estarien buides, el que representa el 20% del parc d'habitatges residencials.

    Catalunya és una de les comunitats autònomes més afectades per la crisi de l'habitatge. Allà es produeix el 20% dels desnonaments d'Espanya, segons el CGPJ.

    En les accions col·lectives de la PAH, les famílies que van perdre casa legalment van prendre quatre edificis buits embargats pels bancs a Catalunya.

    Un edifici del carrer Pompeu Fabra, a Terrassa (a 23 km de Barcelona), està ocupada per 11 famílies des del mes de desembre.

    La presa d'habitatges va ser una manera de cridar l'atenció de les autoritats i exercir pressió sobre els bancs. I també l'única manera que aquestes famílies tinguin un sostre, encara que temporal.

    Això explica José Arturo Ramírez, de 44 anys, soldador aturat des de fa quatre anys, que ocupa un dels apartaments amb la seva dona, dos fills, gendre i nét.

    Ramírez és una de les víctimes del sector més castigat d'aquesta crisi econòmica, el de la construcció. "Ningú tenia ni idea que acabaria així, però els bancs sí que ho sabien. Era molt fàcil aconseguir un préstec", recorda.

    El soldador va tornar la propietat, però no va pagar completament el deute. L'apartament que li pertanyia, avui roman buit. "Volem un diàleg amb el govern i amb els bancs".

    Montserrat Colomer pot rebre una notificació de desallotjament en qualsevol moment.

    Enmig de les dificultats, Ramírez evita fer plans per al futur. "Vaig pensar en matar-me. Avui dia, segueixo el consell del meu metge i viu al dia. Si m'he d'ensorrar, qui m'aixecarà?"

    Al mateix edifici ocupat viu Soraya Urbano Oviedo, de 31 anys, juntament amb el seu marit i els seus dos fills. Quan va quedar aturada i el seu marit va haver de tancar el seu negoci a causa de la crisi, li van proposar al banc un refinançament del deute. "La resposta va ser que, si no pagàvem, ens traurien de la casa".

    El seu antic apartament també està buit. "El veig cada dia. Em fa molta pena, s'està deteriorant. Tinc ganes d'entrar allà", confessa. "No sé si tornaria a 'ocupar'. No és el que vull per als meus fills".

    Urbano i Ramírez són dels pocs que van aconseguir que els perdonessin part del seu deute hipotecari. La majoria no pot, com Montserrat Colomer, una operària de 34 anys.

    L'apartament on viu ara va ser subhastat l'any 2010 i pot rebre un avís de desallotjament en qualsevol moment. "Si em treuen de casa vaig a ocupar una altra, perquè els meus tres fills no es quedaran al carrer i ningú els va a allunyar de mi", adverteix.

    El dia de l'entrevista amb la BBC, un dels seus fills complia cinc anys. No hi va haver festa ni pastís. El proper salari de Montserrat està reservat per comprar llibres escolars.

    L'organització d'entitats caritatives catòliques Càritas va registrar un increment del 174,2% en les persones ateses des de 2007 fins 2011 al servei d'acollida i atenció, 3,5 vegades més gran que fa deu anys.

    L'entitat va començar a oferir serveis de mediació per l'habitatge en els últims anys i el 26% de la despesa en ajudes econòmiques està destinat a l'habitatge, només per darrere de les demandes d'aliments (39%).

    Segons un estudi realitzat per Càritas, la pobresa és un fenomen que en els darrers anys s'ha fet més extens, més intens i més crònic al país.

    http://www.bbc.…ucios_rg.shtml

    P.D.

    Traducció Meva (i del Google) les errades (ortogràfiques i de lèxic) son MEVES!!

    Trist article del canal internacional de la BBC, amb noms i cognoms que explica al món la realitat escanyola a peu de carrer, lluny de despatxos i tribunes públiques que no permeten veure el drama que passa al nostre voltant, sense feina, sense futur.

    Per això, per ells, pels meus fills, demanem (jo) demano la independència, per fer "senzillament" (he he) el meu país millor, un lloc millor
  • L'objectiu de Wert 'd'espanyolitzar els catalans', al Financial Times

    El prestigiós diari recorda que el 2009 el govern 'va aprovar una llei per protegir el català a les escoles' · I recull les dades del CEO, segons les quals el 74% dels catalans estan a favor d'un referèndum

    Les declaracions del ministre d'Educació espanyol, José Ignacio Wert, en què deia que l'interès del govern era el d'espanyolitzar els alumnes catalans' ja han rebotat a la premsa internacional. El Financial Times ha publicat aquest article, en què alerta de la tensió creixent entre Catalunya i Espanya per causa de les polèmiques declaracions del ministre.

    El diari remarca que les paraules de Wert arriben en un context preelectoral a Catalunya i enmig d'un gran auge de independentment. De fet, recull les dades del CEO, segons les quals el 74% dels catalans estan a favor de fer un referèndum sobre la independència. Finalment, avisa, en relació a les paraules de Wert, que l'any 2009 el govern 'va aprovar una llei per protegir el català a les escoles'.

    Wert veu 'problemes mentals' en les crítiques a les seves declaracions

    Lluny de matisar les seves pròpies declaracions, el ministre hi ha insistit aquest matí en una entrevista a Onda Cero: 'Com a representant del govern espanyol m'interessa que [els alumnes] comparteixin l'orgull de ser espanyols i catalans. Si això escandalitza algú o el fa pensar en el passat, o en el franquisme, és que té un problema de categories mentals', i encara ha afegit que 'de tant en tant val la pena remoure les aigües del discurs sobiranista'.

    Les paraules de Wert han estat fortament criticades per la comunitat educativa i també pels principals partits catalans.

    http://www.vila…ial-times.html
  • Sense dissimular

    sinceritat Wert admet que l'objectiu de la reforma educativa és contrarestar l'independentisme ?espanyolitzant? els nens catalans cinisme Montoro, en canvi, diu que en matèria territorial el govern del PP està ?descentralitzant?
    11/10/12 02:00 - MADRID - MONTSE OLIVA

    Cada vegada és més evident que José Ignacio Wert, quan agafa el micròfon, s'ho pren com un repte personal.

    Així que si un dia la diu de l'alçada d'un campanar, l'endemà es veu en la necessitat de dir-la més grossa; no fos cas que el titular del dia se'l endugui un altre membre de l'executiu de Mariano Rajoy. Ahir en una compareixença al Congrés, el ministre d'Educació tenia l'oportunitat de matisar o dissimular la seva apreciació que l'escola catalana és un niu d'independentistes. Però no només té clar que això és així, sinó que s'ha posat com a fita revertir aquesta situació ?espanyolitzant els nens catalans?.

    Wert, doncs, no es va ni immutar davant els retrets del diputat del PSC, Francesc Vallès, que va equiparar el model educatiu que propugna amb l'escola nacionalcatòlica del franquisme, i el fet que carregui contra l'educació catalana amb la voluntat de fomentar la divisió. ?Passarà a la història com a Wert el Segregador?, li etzibava Vallès, que va rebre els aplaudiments, no només dels seus, sinó de diputats d'altres formacions catalanes.

    En canvi, si li va voler deixar clara la seva opinió quan Vallès li va demanar si la vinculació que havia establert entre el model català i l'empenta de l'independentisme havia estat una relliscada o era fruit d'una intensa reflexió. Wert no només està convençut que els centres es dediquen a manipular els alumnes, sinó que, a més, va tenir més temps per argumentar-ho posant com a exemple que, pel que fa a l'assignatura d'història, ?s'oculta i es minimitza? la història espanyola, mentre que s'exagera ?fins a la caricatura? la catalana.

    ?Amor? al català

    Des del primer dia, el ministre d'Educació ha engegat una croada contra la immersió i ha insistir en la tesi que l'Estat està obligat a garantir que qualsevol família que ho desitgi tingui tot el dret a escolaritzar els seus fills en castellà. I ara, en ple debat sobiranista, ha decidit que és el moment de posar més llenya al foc. La prova és que la llei més recentralitzadora de la història la va presentar tres dies després de la manifestació de l'Onze de Setembre. Això sí, en més d'una ocasió, Wert procura suavitzar els seus estirabots acompanyant-los d'una mena de declaració d'amor a la llengua. ?Estimo el català com una llengua espanyola més. I la parlo i l'escric?, insistia.

    De fet, fins fa poc justificava la reforma de la llei educativa en la necessitat de millorar-ne la qualitat, però subratllava que, en cap cas, no persegueix laminar les competències de la Generalitat. Ara, però, Wert ha decidit treure's la careta i deixar clar que sí, que el seu interès ?es espanyolitzar els alumnes catalans, i que se sentin tant orgullosos de ser espanyols com de ser catalans?.

    Dues identitats

    La darrera part ?la d'afermar les dues identitats? també la va subscriure el president espanyol, Mariano Rajoy, que era a París. El que no sembla tan evident és que al líder del PP li hagi fet molta gràcia que el ministre aprofités el protagonisme que ahir va tenir al Congrés per revifar el debat lingüístic i identitari amb declaracions incendiàries.

    La prova que les seves observacions no van caure del tot bé és que hores després de la seva resposta a la cambra baixa, Wert es mostrava sorprès que se l'acusés de mantenir posicions preconstitucionals, alhora que intentava matisar les seves declaracions del matí subratllant que la seva aposta és, precisament, la d'aconseguir un ?equilibri? entre les dues identitats.

    Sigui com sigui, l'absència reiterada de Rajoy a les sessions de control permet que altres membres del govern capitalitzin l'atenció en el seus cara a cara amb l'oposició. I d'això també n'és conscient un altre dels qui els agrada posar-se sota el focus, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. El responsable de les relacions entre l'executiu espanyol i els governs territorials ?el qual sovint es vanta de tenir les autonomies subjugades? ahir se li va ocórrer dir que res del que fa el gabinet de Rajoy té ?intencions ni temptacions recentralitzadores?. ?Tot el contrari, estem descentralitzant?, replicava al socialista, Ramón Jáuregui, que s'havia queixat de les invasions competencials i l'excés de litigis que s'han generat entre l'Estat i els territoris des que han arribat a La Moncloa.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  • Sánchez-Camacho defensa Wert i acusa Rigau

    Redacció Actualitzat a les 12:54 h 11/10/2012

    La presidenta del Partit Popular català, Alícia Sánchez-Camacho, defensa les crítiques del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, sobre l'escola catalana, i acusa la consellera Irene Rigau de voler fomentar el nacionalisme amb el sistema educatiu.

    "Quan ells són els que, en roda de premsa, parlen de catalanitzar l'escola i el model educatiu català, d'una nació sense estat i de generar història, no d'explicar història sinó de generar-la, jo crec que els que han donar explicacions són CiU i la senyora Irene Rigau que hauria d'admetre que volen fer una aposta nacionalista pel model educatiu a Catalunya".

    Sánchez-Camacho ha defensat un model educatiu bilingüe que defensi tant els valors de sentir-se català com espanyol.

    Sánchez-Camacho ha fet aquestes declaracions en un acte amb motiu de la patrona de la Guàrdia Civil, la verge del Pilar.

    http://www.324.…-i-acusa-Rigau

    P.D.

    Segur que els assistents l'han aplaudida... icon_biggrin
  • #Espanyolisado: Els usuaris de Twitter responen a Wert amb humor

    L'etiqueta recull frases fetes i refranys traduïts literalment al castellà

    'Envuelve que hace fuerte!', exclama @jofrellombart. Des de primera hora del matí que els usuaris de Twitter fan anar l'etiqueta #espanyolisado, com a resposta a les declaracions del ministre d'Educació espanyol, José Ignacio Wert, sobre l'espanyolització dels alumnes catalans. Com és habitual en aquesta xarxa, la polèmica ha estat transformada i resposta amb sentit de l'humor, i desenes d'usuaris recullen en aquesta etiqueta frases fetes i refranys traduïts literalment al castellà, com en aquella cançó de la Trinca 'Coses de l'idioma'.

    'Es que de donde no hay no puede rajar', diu @QuimMonzo. 'Si es que hay para alquilar sillas!', deixa anar @DoctorMoriarty.

    L\@esmotiudecese escriu: 'Paresía que tenia que llovert a botes y a barrales pero al final no ha habido para tanto. Los del tiempo han errado el tiro'. I la @mangelsgarcia avisa 'No diremos blato hasta que no esté en el saco y bien ligado'.

    'A mi también me sabe grave, pero he de dejar el jástac ?#espanyolisado? para ir a ganarme un poco las algarrobas. A rever', s'acomiada @Jaumaulet.

    http://www.vila…ert-humor.html

    P.D.

    Aquestes son les respostes que mereixen aquests comentaris (tant) preocupatsp els nostres infants
  • Margallo compara ara el nacionalisme amb 'el nazisme i el marxisme'

    Culpa el sobiranisme de la mala posició d'Espanya als mercats

    El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha criticat aquest dijous al congrés espanyol el que ell ha qualificat de 'nacionalismes totalitaris', i els ha comparat amb 'el nazisme i el marxisme'. Segons el ministre són tres ideologies que posen 'l'individu al servei d'una idea abstracta', ja sigui 'la classe al marxisme, la raça al nazisme i el nacionalisme al servei de la nació absoluta'. Margallo ha dit que ell 'no és nacionalista' però 'sí un patriota' perquè 'estima Espanya'.

    García-Margallo ha fet aquestes declaracions en resposta a les intervencions del diputat de CiU Jordi Xuclà, que ha afirmat que cal que el debat de les pròximes setmanes sigui respectuós i ha recordat que els consensos de la transició 'han quedat enterrats'.

    Durant el debat per a la ratificació de l'entrada de Croàcia a la Unió Europea, Xuclà li ha recordat que 'hi ha un nacionalisme cívic i democràtic', i que 'per nacionalisme que sona malament, excloent, el d'un ministre del govern d'Espanya que diu que vol espanyolitzar els alumnes catalans', ha dit en referència a les manifestacions de José Ignacio Wert.

    En resposta al diputat d'Esquerra, Joan tardà, Margallo ha culpat el sobiranisme a Catalunya de la posició de debilitat d'Espanya en els mercats, justament al cap de poques hores de la rebaixa de la qualificació del deute per part de Standard & Poor's. I ha aprofitat també per dir que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea. 'Diguin el que diguin, fora d'Europa no hi ha salvació', ha afegit.

    http://www.vila…-marxisme.html
  • L'estratègia de desgast espanyola
    10/10/12 02:00 -

    En vista de la impossibilitat d'oferir arguments que demostrin que els catalans viuen millor a Espanya que no pas en una Catalunya independent, els poders espanyols continuen optant per una combinació d'ofec econòmic dosificat en el terreny de les finances públiques i l'estratègia cada cop més barroera de la por i l'estirabot demagògic, desencadenada no només des de tots els aparells de l'Estat sinó d'una manera quasi generalitzada des de tots els àmbits polítics i mediàtics espanyols.
    La primera conclusió que es pot extreure de l'actitud espanyola és que, finalment, han vist que el que està passant a Catalunya no és ni un episodi conjuntural, ni una tàctica oportunista de partit, ni una quimera, sinó una voluntat decidida i cada cop més arrelada socialment de canviar profundament les relacions amb Espanya començant per dotar Catalunya de la capacitat de decidir com a subjecte polític. La majoria de respostes que arriben de Madrid, de fet, no fan altra cosa que donar de facto carta de naturalesa a Catalunya com a entitat política diferenciada.
    Les coses encara s'han de complicar més a mesura que vagi acostant-se la campanya electoral. Posar la por al cos de l'electorat és l'única arma que li queda a un Estat espanyol que ha perdut tota la credibilitat, tot el prestigi i tot el respecte per part de bona part d'una ciutadania que, posada a perdre, també està perdent la por a les actituds infames i barroeres que només saben recórrer a l'ús de la prepotència i la posició de superioritat. De moment, cada pas que fa l'Estat per intentar retenir els catalans és una raó més per refermar la voluntat de marxar-ne.

    http://www.elpu…espanyola.html
  • Sense caretes

    11/10/12 02:00 - VICENT SANCHIS

    Durant dècades l'obsessió dels responsables polítics espanyols va ser demanar als partits catalans dits ?nacionalistes? que concretessin sense embuts on volien anar a parar. Com que ningú els atenia l'exigència, menyspreaven el catalanisme titllant-lo de ?fosc?, ?covard? i ?fenici?. Ara els partits ?nacionalistes? han parlat com ells volien.

    Finalment, clar i català són sinònims. L'objectiu és l'estat. Propi i europeu. D'acord amb aquest nou gir, ells també han rebentat de sinceritat. Per això ahir el ministre d'Educació i Cultura va dir, sense els eufemismes habituals que encara feia servir Mariano Rajoy, que el seu govern vol ?espanyolitzar els alumnes catalans?. Fer desaparèixer un sistema educatiu ?que exagera fins a la caricatura els particularismes?. És a dir, Wert i Rajoy proposen l'adoctrinament i la Formación del Espíritu Nacional. Gràcies per la sinceritat, senyor ministre. Ara només cal que el PP guanyi les eleccions a Catalunya per poder perpetrar el seu catecisme. I si no les guanya, el poden editar en pasta.

    http://www.elpu…es/583465.html
  • No dimiteixis, Wert!
    11/10/12 02:00 - XEVI XIRGO

    En un país normal un ministre d'Educació com José Ignacio Wert hauria dimitit. Li hauria caigut la cara de vergonya després de les declaracions d'ahir, dignes de la millor època franquista i preconstitucional. Quina sort, però, que Espanya no sigui un país normal.

    Quina sort que surti després el president del govern i en comptes de picar-li la cresta dient-li que un país plurinacional i plurilingüístic és signe de riquesa cultural; que en comptes de dir-li això, deia, li digui que sí, que té raó, que els catalans hem de ser més espanyols.

    Quina vergonya! Han vist vostès l'enquesta del CEO que es va fer pública ahir? Un 74% dels catalans enquestats estan a hores d'ara a favor d'un referèndum d'autodeterminació. I vostès creuen que és casualitat? Si això continua així, la propera enquesta del CEO s'acostarà al cent per cent, els partits independentistes (independentistes d'ampli espectre, s'entén) batran rècords i el PSC i el PP s'aniran enfonsant de mica en mica.

    Ni els seus electors a Catalunya ho acabaran entenent. Al ministre d'Educació, posats a acceptar que hi ha de ser, a mi m'agradaria sentir-lo a parlar dels mals resultats dels alumnes en matemàtiques, de la necessitat de traslladar-los la cultura de l'esforç, de com hem de combatre alguns mals hàbits, de com potenciem l'FP, de com millorem el rendiment, reduïm el fracàs escolar... Però no.

    A Wert li interessa la Formación del Espíritu Nacional. Posats a fer, i a aquestes altures de la pel·lícula, jo ja només li puc demanar a Wert que, si us plau, no dimiteixi. Parli, ministre, parli. Faci declaracions a tort i a dret. Vagi a ràdios, a teles i destapi's. Sense manies. Tot ajuda.

    http://www.elpu…es/583262.html
  • La Falange, Ciutadans, PxC i el PP es manifestaran demà junts per la unitat d'Espanya

    La concentració va néixer a partir d'una convocatòria a la xarxa · Han organitzat trenta autocars, alguns dels quals de fora de Catalunya

    La Plataforma d'Espanya i catalans vol aplegar demà a migdia a la plaça de Catalunya de Barcelona 'catalans no independentistes' en una concentració contra la independència, amb què volen respondre a la històrica manifestació de l'Onze de Setembre d'enguany. La unitat d'Espanya i l'orgull de ser espanyol són els eixos que articulen una manifestació que, si bé els promotors insisteixen que no té cap partit al darrere, té el suport de Ciutadans, la Falange espanyola i Plataforma per Catalunya. També hi aniran membres del PP a Catalunya, segons que va dir la mateixa presidenta del partit, Alícia Sánchez Camacho.

    La convocatòria va aparèixer a les xarxes socials, i actualment la pàgina a Facebook té 4.800 seguidors. El portaveu de la plataforma, Manuel Parra, diu que esperen una concentració pacífica i que els ultres no la converteixin en una exhibició de símbols feixistes, com acostuma a passar el 12 d'octubre a Montjuïc.

    Parra espera que hi hagi milers de persones, però es cura en salut, i diu que si són pocs no ho interpretaran com un fracàs. Ara per ara, han organitzat trenta autocars, alguns dels quals vindran de fora de Catalunya, tot i que no n'han especificat quants.

    Durant tot el dia els organitzadors repartiran clavells vermells i grocs a les estacions de metro de Barcelona i l'àrea metropolitana. A migdia, durant la concentració, es llegirà un manifest tant en català com en castellà i hi haurà actuacions d'un grup peruà i una agrupació 'rociera', que interpretaran el "Boig per tu".

    http://www.vila…-despanya.html

    P.D.

    Espero i desitjo que no els hi plogui!!!! aquesta manifestació hem recorda la que la Falange va dur a terme a Arenys de Munt molt parlar-hi, molt espantar-se i al capdavall van fer més pena que cap altra cosa...
  • Margallo i Wert mantenen el foc viu

    El ministre d'Afers Exteriors equipara nacionalisme amb nazisme i insisteix que fora de la UE fa molt fred
    El d'Educació no afluixa i diu que no es penedeix de voler ?espanyolitzar? els nens catalans
    12/10/12 02:00 - madrid - Montse Oliva

    Mentre Mariano Rajoy limita els seus estirabots contra les aspiracions sobiranistes de Catalunya a les seves aparicions en els mítings de la campanya basca i manté l'estratègia de rebaixar el to quan actua com president espanyol, altres membres del seu gabinet no tenen tants miraments i han decidit que cal mantenir viva la flama de la confrontació, li agradin més o menys a altres membres del partit els arguments que usin per plantar cara a l'onada independentista catalana. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, encetava la setmana obrint foc contra l'exhibició d'estelades al Camp Nou ?responsabilitzant-los de perjudicar la marca España? i la tancava equiparant el nacionalisme amb el nazisme i repetint que si la crisi s'agreuja, la culpa és dels catalans. I el seu company José Ignacio Wert no només no s'ha retractat de les seves intencions ?d'espanyolitzar? els alumnes catalans, sinó que ha insinuat que qui digui que això és un intent de recuperar els manuals d'adoctrinament de l'escola nacionalcatòlica franquista està tocat de l'ala.

    Enmig de tanta incontinència verbal, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, no sabia ben bé cap a on tirar. Així, mentre donava la raó a García-Margallo en la seva observació que si Standard&Poor's ha rebaixat el bo espanyol a la categoria de porqueria és per les turbulència catalanes, no s'atrevia a subscriure del tot la proposta de nacionalització de Wert, més enllà d'admetre que l'Estat ha poder tenir una resposta davant la manca de llibertat que se'ls hi pressuposa als castellanoparlants. I, sobretot, insistia que els alumnes catalans han de tenir el màxim coneixement d'Espanya, perquè ?és la seva nació?.

    El ministre d'Educació, però, no semblava haver percebut que en alguns sectors del PP no havia caigut gens bé la seva descarnada exhibició de nacionalisme espanyol. I molt menys encara li afectava que el PSOE hagi decidit portat la seva reprovació al Congrés. ?En un moment de tensió s'ha de saber ser subtil; i ell no ho és gens?, admetia ahir un diputat popular. Però acostumat que tothom li valori la seva sinceritat, Wert no només no rectificava sinó que es lamentava que una declaració de ?mer sentit comú? s'hagi convertit en ?l'espurna de l'incendi nacionalista?.

    I mentre Wert es passejava per les ràdios per insistir que no s'ha de penedir de res, el seu company García-Margallo compareixia al Congrés per ratificar l'adhesió de Croàcia a la UE, en un debat molt lligat a la situació política catalana i a les expectatives d'un futur estat català. El ministre d'Afers Exteriors, de fet, va ser el primer en introduir la discussió assegurant, com qui no vol la cosa, que ?sortir de la UE és extraordinàriament senzill; entrar-hi és extraordinàriament complicat?.

    El diputat d'ERC, Joan Tardà, va replicar-li que la UE va nàixer per sumar, i li va posar sobre la taula el cas de Kosovo, tot subratllant que mentre Espanya manté el boicot, Europa comença a obrir-li la porta. En el mateix context, va contraposar l'esperit democràtic de la dreta britànica respecte d'Escòcia, a l'actitud tancada del PP. Després d'aquesta intervenció, Margallo es va anar escalfant, sobretot després que el diputat de CiU, Jordi Xuclà, li fes retrets sobre l'equiparació entre nazis i nacionalistes i declarés enterrat el pacte constitucional. El ministre es mostrava esparverat per aquesta darrera apreciació i va concloure que el consens sempre ha de prevaldre, ?no fos cas que per llençar l'aigua de la banyera, llencin vostès també el nen?.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  • Espanya celebra un Dia de la Hispanitat marcat per la crispació sobre el futur de Catalunya
    Redacció Actualitzat a les 12:09 h 12/10/2012

    L'austeritat i el debat polític sobre Catalunya han marcat els actes oficials del 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat. Mariano Rajoy ha assistit per primera vegada en qualitat de president del govern espanyol a la desfilada militar pel centre de Madrid. No hi ha anat, en canvi, ni Artur Mas ni cap membre de la Generalitat.

    La desfilada militar ha començat amb la interpretació de l'himne d'Espanya i la hissada de bandera. El rei Joan Carles, que presideix la desfilada, ha passat revista de la Guàrdia Reial a peu i s'ha fet homenatge als soldats espanyols caiguts. Des de la tribuna central no s'han sentit xiulets, com si passava en l'època de José Luis Rodríguez Zapatero.

    La desfilada ha durat poc més d'una hora condicionada per l'escenari econòmic i l'austeritat. D'un pressupost de 2,8 milions d'euros el 2011, se n'ha passat a un de 900.000. Ha estat una desfilada sense tancs, avions ni helicòpters.

    Sense Mas ni els Ducs de Palma

    Als actes oficials, no hi ha participat el president de la Generalitat, Artur Mas, i tampoc hi han assistit els presidents de set comunitats autònomes més, per motius diferents. A la tribuna d'autoritats sí que hi ha hagut tots els ministres del govern espanyol, excepte el d'Economia, Luis de Guindos, que es troba al Japó en una reunió de l'FMI .

    També hi han estat presents tots els membres de la família reial espanyola, excepte els Ducs de Palma. Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina s'estalvien la presència després dels casos de corrupció que esquitxen el duc.

    Crispació entre Catalunya i Espanya

    L'escenari polític que acompanya la festa no és com el dels anteriors 12 d'octubre. La manifestació de la Diada ha canviat el discurs polític a Espanya i Catalunya, que s'ha anat crispant, especialment en l'última setmana, amb un intercanvi de declaracions i retrets entre els governs català i espanyol.

    La més recent és la polèmica que ha destapat el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, en què ha comparat el nacionalisme amb el nazisme o el marxisme. El portaveu del govern català, Francesc Homs, ha respost qualificant aquestes declaracions de molt greus.

    Durant la setmana, també s'ha debatut sobre la necessitat d'espanyolitzar l'escola catalana. Una proposta del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que ha provocat rebuig a Catalunya.

    El govern espanyol també ha atribuït als moviments sobiranistes la rebaixa de la nota d'Espanya per part de Standar&Poors. L'executiu assegura que l'estabilitat política "també cotitza a borsa".

    http://www.324.…r-de-Catalunya
  • Estrasburg condemna Espanya per no investigar les denúncies de tortura de Martxelo Otamendi
    Redacció Actualitzat a les 12:44 h 16/10/2012

    El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per no haver investigat els maltractaments denunciats el 2003 per Martxelo Otamendi, que llavors era el director del diari "Egunkaria". Otamendi va denunciar haver estat víctima de tortures durant la seva detenció incomunicada per presumpta pertinença i col·laboració amb ETA, càrrecs dels quals va ser absolt el 2010.

    La sala tercera del tribunal d'Estrasburg considera provat que l'Audiència Nacional va "romandre passiva" davant les denúncies del demandant i que les investigacions del jutge d'instrucció de Madrid que va portar el cas "no van ser prou profundes ni efectives". El tribunal europeu ha condemnat l'Estat a indemnitzar Otamendi amb 20.000 euros per danys morals i 4.000 per més per pagar les despeses judicials. En la sentència afegeix que els detinguts en règim d'incomunicació són "d'especial vulnerabilitat" i que per tant cal "prendre mesures de vigilància apropiades" per "evitar abusos" i "protegir la integritat física dels detinguts".

    Otamendi va ser detingut el febrer del 2003 i va estar cinc dies incomunicat. Posteriorment, va assegurar haver estat víctima de trets simulats, "cops d'intimidació als genitals", amenaces de tortura amb el mètode d'asfíxia de la bossa i insults homòfobs. També va assegurar que el van obligar a adoptar postures sexuals. Durant la detenció, un metge forense el va visitar quatre vegades i va assegurar que el detingut es va negar a deixar-se examinar. Tot i això, va afirmar que no detectar senyals de violència.

    Otamendi va portar el cas al tribunal europeu el 2008, després que el Constitucional rebutgés emparar-lo.

    http://www.324.…txelo-Otamendi

    P.D.

    Ja ho deia la cançó "Aquí no se tortura..."
  • La voluntat dels pobles
    16/10/12 02:00 - Vicent Sanchis

    Després de mesos de contactes i reunions, David Cameron i Alex Salmond han arribat a un acord perquè Escòcia celebri ?mai més ben dit? un referèndum la tardor del 2014. Cal remarcar un detall transcendent: Cameron és el primer ministre del Regne Unit i Salmond és el primer ministre d'Escòcia. No són, per tant, dos iguals. Cameron representa el tot ?el Regne Unit? i Salmond, només una part ?Escòcia?. I malgrat tot han arribat a un pacte entre iguals. Aquesta constatació és important per a tots aquells que proclamen que el tot i la part no poden negociar d'igual a igual. Sempre referint-se, no cal dir-ho, a Espanya i Catalunya. Sí que poden fer-ho. Almenys en indrets civilitzats que ací semblen paradisíacs. Al marge de les condicions de l'acord, que les dues parts han convingut i que satisfà totes dues, hi ha una frase de David Cameron que caldria gravar com a divisa en totes les administracions públiques espanyoles, incloent-hi les casernes: ?No es pot mantenir un poble dins el Regne Unit contra la seva voluntat.? I dins Espanya? Ai!

    http://www.elpu…es/584830.html

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 ... 10 - 11 - 12 [+1]

  • 132 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació








Altres webs d'enllaços