Garbo, l'home que va salvar el món - Edmon Roch - 2009

File Name : Garbo, l'home que va salvar el món - Edmon Roch - 2009 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org & comparteix.cat] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 1,09 Gb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:20:26
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x384
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1837 Kbps
Factor de qualitat: 0,27 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 110 Kbps

GARBO, L'HOME QUE VA SALVAR EL MÓN (Garbo)
Edmon Roch; Catalunya, 2008; 85 minuts

Una coproducció de Televisió de Catalunya amb Ikuru Films sobre la veritable història de l'agent doble català Joan Pujol. En un dels enganys més agosarats de tots els temps, Joan Pujol -nom en clau: Garbo- va allunyar els Nazis de les platges de Normandia, permetent la victòria aliada el Dia D. Però això és només la punta de l' iceberg. El Tercer Reich tenia l'Arabel. Els aliats tenien en Garbo. Ells dos van ser els espies més influents de la Segona Guerra Mundial. Després de la Guerra, l'Arabel va desaparèixer i en Garbo va morir de malària. Però tots dos eren una sola persona: en Joan Pujol, que vivia, feliç, a Veneçuela, trenta anys més tard.

1936. Barcelona, Guerra Civil. En Joan Pujol, un jove que havia plegat d'estudiar, avicultor d'una granja de pollastres, s'amaga en el pis de la seva promesa per tal d'escapar d'anar al front. En pocs mesos, perd més de vint quilos i adquireix l'aspecte d'un home de quaranta anys. Només en té vint-i-cinc. Així que fa veure que és un expert en telecomunicacions quan no sabia ni com anava el morse. Quan se n'adona que els Republicans estan perdent la guerra, creua les línies al bàndol de Franco per aconseguir el seu major objectiu: sobreviure la Guerra sense haver disparat ni un sol tret.

1940. En Pujol s'ha traslladat a Madrid. Les primeres notícies sobre l'Holocaust dels jueus arriben a Espanya. La neutralitat fa que Madrid sigui un brou de cultiu per totes les intrigues. En Joan Pujol decideix que "ha d'ajudar" els anglesos. Però no té cap pla d'acció concret. Tot el que intenta fracassa, però com que és un home tossut, no es rendeix mai. Ans al contrari: intenta treballar des de l'altre costat. Prova de convèncer els nazis de que és un feixista que pot espiar per ells, i, inesperadament, li fan cas. Els Nazis li donen feina -nom en clau: "Arabel".

Des de Madrid, en Pujol se'n va a Lisboa. Diu a l'Abwehr (el Servei Secret del III Reich) que té papers del cos diplomàtic que li permeten viatjar a Londres per treballar per ells. Enlloc d'això, lloga una habitació a Lisboa i comença a escriure missatges que s'inventa. Com a únic ajut compta amb una Guia Blava, un mapa d'Anglaterra i un horari de trens. Com que no sap ni una paraula d'anglès, fa servir un diccionari. I per saber què està passant, se'n va a la biblioteca a llegir els diaris. Com que no té possibilitats de que les seves cartes portin el franqueig anglès, s'inventa un pilot de la KLM que és qui porta els missatges a de Lisboa.

Com a explicació, s'inventa que són per la seva amant. Però la realitat és ben diferent: era el propi Pujol qui deixava les cartes, cada dia, a la caixa de seguretat.

Després d'una colla d'aventures en les que surten missatges codificats, tinta invisible, microfilms amagats a dins de pastissos, estrangers exòtics, falses amants i alguna vídua, en Pujol aconsegueix arribar a Londres, on esdevé el cervell de la xarxa d'espionatge més important dels Nazis a la Gran Bretanya. Convenç l'Abwehr que té fins a vint-i-quatre agents i espies, si bé només existeixen a la seva imaginació. Però cobren cada final de mes. I el que és més important: fa creure al Tercer Reich que el Desembarcament de Normandia és tan sols una maniobra per enganyar-los, i que el veritable desembarcament tindrà lloc, uns dies més tard, a les costes de Calais. El III Reich el creu i deixa allà les seves tropes. I el que és més greu: dos mesos més tard, encara espera un nou Desembarcament i atorga a Pujol el més gran honor: la Creu de Ferro. Uns anys més tard, al 1949, Pujol mor de malària -encara que altres versions parlen d'una picadura de serp- a Angola.

Quaranta anys més tard, l'escriptor de novel·les d'espies anglès Nigel West, queda fascinat per la seva història. Però no s'acaba de creure la seva mort, i guiat per un fort pressentiment, comença a buscar-lo. Contacta amb un professor d'anglès a Barcelona i acaba localitzant un nebot que diu que en Pujol viu a Veneçuela, on treballa com a professor per la Shell Corp. En Nigel West el truca i el localitza. En Joan Pujol llavors va revelar -en un llibre i moltes entrevistes, com la que va fer a "Identitats", amb en Josep Maria Espinàs, el 84- els secrets d'una vida fascinant, la vida d'un home al que van batejar com Garbo perquè "era el millor actor del món".

Fitxa tècnica:
Director: Edmon Roch
Productors executius: Edmon Roch, Sandra Hermida i Belén Bernuy
Productores associades: Victòria Borrás i Patricia Takata
Productor delegat TVC: Jordi Ambròs
Guionistes: Edmon Roch, Isaki Lacuesta, María Hervera
Directora de producció: Victoria Borras
Cap de producció: Oliver Stockman
Coordinadora de producció: Mercedes Ayesta
Compositor músiques: Fernando Velázquez
Sonidista: Adrian Zolotuhin
Disseny so: Oriol Tarragó
Directors de fotografia: Bet Rourich (Barcelona); Joacehim Bergamin (UK); Gabriel Guerra (Venezuela)
Muntador: Alexander Adams
Efectes digitals: Lluís Castells

Amb la participació de: Mark Seaman, Nigel West, Olivier Stockman, Juan Kreisler, Jorge Kreisler, Maria Eugenia Kreiler, Javier Juarez, Raul Del Pozo, Rafael Fraguas, Xavier Vinader, Domenec Pastor i Petit, Jose Escoriza, Carlos Miguel Pujol, Juan Carlos Pujol, Juan Miguel Pujol, Cesar Diaz, Kimberly Pierce, Antonio Lobo Antunes.

Més informació

http://i54.tinypic.com/8kgj.jpg

Pàgina de descarrega
Tinc el DVD... en cerca i captura!!!!
Hola!

A mi l'audio em va totalment desfassat (dessincronitzat)

suec

Hola!

A mi l'audio em va totalment desfassat (dessincronitzat)



... Jo no tinc el "first certificate" ni res de res... però a mi diria que hem quadra.... l'àudio amb el vídeo

He tornat a mirar m'ho i jo ho trobo bé (vaja!! tot el bé que pot ser un TDT (o DVB que diuen alguns!!) passat a mp3)
Hola Francesc!

A partir del minut 12 es desmadra la cosa, almenys a mi. Tant amb el Media Player Classic com amb el Windows Media.
Dons ho he tornat a mirar i el que et deia abans...

Jo ho veig... bé... utilitzo el winamp i el VLC (ho veig millor amb el winamp)

La veritat és que tampoc t'hi encaparris, divendres (és clar que hem van dir el mateix el passat divendres!!!!) tindré el DVD...

Com que el DVD han trigat tant en facilitar-me'l (i encara no el tinc!!!) per això vaig treure el TDT (bueno i que la "competència" també el va treure...)
Bé, no passa rés. L'he trobat V.O. subtitulada en "castellà". LA miraré i llavros ja desscarragaré la versió en DVD. Es curiòs que en castellà dura 5 minuts menys..

Merci per l'ajuda i la feina Francesc !!!

suec

Bé, no passa rés. L'he trobat V.O. subtitulada en "castellà". LA miraré i llavros ja desscarragaré la versió en DVD. Es curiòs que en castellà dura 5 minuts menys..

Merci per l'ajuda i la feina Francesc !!!


Baixa-la de mecanoscrit o de totsrucs!!!

Dons el DVD... tampoc me'l han donat aquesta setmana!!!! (i esperat!!... dic jo que hi haurà el català, que tampoc ho he mirat!!!!)
File Name : Garbo, l'home que va salvar el món - Edmon Roch - 2009 [RIP DVD VOSC per a rucatala.org & comparteix.cat] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 1,09 Gb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:25:49
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 560x304
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1377 Kbps
Factor de qualitat: 0,33 b/px

[Àudio]
Còdec: ATSC/A-52 Dolby AC3
Nombre de canals : 6
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 448 Kbps

GARBO, L'HOME QUE VA SALVAR EL MÓN (Garbo)
Edmon Roch; Catalunya, 2008; 85 minuts

Fitxa tècnica:
Director: Edmon Roch
Productors executius: Edmon Roch, Sandra Hermida i Belén Bernuy
Productores associades: Victòria Borrás i Patricia Takata
Productor delegat TVC: Jordi Ambròs
Guionistes: Edmon Roch, Isaki Lacuesta, María Hervera
Directora de producció: Victoria Borras
Cap de producció: Oliver Stockman
Coordinadora de producció: Mercedes Ayesta
Compositor músiques: Fernando Velázquez
Sonidista: Adrian Zolotuhin
Disseny so: Oriol Tarragó
Directors de fotografia: Bet Rourich (Barcelona); Joacehim Bergamin (UK); Gabriel Guerra (Venezuela)
Muntador: Alexander Adams
Efectes digitals: Lluís Castells

Amb la participació de: Mark Seaman, Nigel West, Olivier Stockman, Juan Kreisler, Jorge Kreisler, Maria Eugenia Kreiler, Javier Juarez, Raul Del Pozo, Rafael Fraguas, Xavier Vinader, Domenec Pastor i Petit, Jose Escoriza, Carlos Miguel Pujol, Juan Carlos Pujol, Juan Miguel Pujol, Cesar Diaz, Kimberly Pierce, Antonio Lobo Antunes.

Una coproducció de Televisió de Catalunya amb Ikuru Films sobre la veritable història de l'agent doble català Joan Pujol. En un dels enganys més agosarats de tots els temps, Joan Pujol -nom en clau: Garbo- va allunyar els Nazis de les platges de Normandia, permetent la victòria aliada el Dia D. Però això és només la punta de l' iceberg. El Tercer Reich tenia l'Arabel. Els aliats tenien en Garbo. Ells dos van ser els espies més influents de la Segona Guerra Mundial. Després de la Guerra, l'Arabel va desaparèixer i en Garbo va morir de malària. Però tots dos eren una sola persona: en Joan Pujol, que vivia, feliç, a Veneçuela, trenta anys més tard.

1936. Barcelona, Guerra Civil. En Joan Pujol, un jove que havia plegat d'estudiar, avicultor d'una granja de pollastres, s'amaga en el pis de la seva promesa per tal d'escapar d'anar al front. En pocs mesos, perd més de vint quilos i adquireix l'aspecte d'un home de quaranta anys. Només en té vint-i-cinc. Així que fa veure que és un expert en telecomunicacions quan no sabia ni com anava el morse. Quan se n'adona que els Republicans estan perdent la guerra, creua les línies al bàndol de Franco per aconseguir el seu major objectiu: sobreviure la Guerra sense haver disparat ni un sol tret.

1940. En Pujol s'ha traslladat a Madrid. Les primeres notícies sobre l'Holocaust dels jueus arriben a Espanya. La neutralitat fa que Madrid sigui un brou de cultiu per totes les intrigues. En Joan Pujol decideix que "ha d'ajudar" els anglesos. Però no té cap pla d'acció concret. Tot el que intenta fracassa, però com que és un home tossut, no es rendeix mai. Ans al contrari: intenta treballar des de l'altre costat. Prova de convèncer els nazis de que és un feixista que pot espiar per ells, i, inesperadament, li fan cas. Els Nazis li donen feina -nom en clau: "Arabel".

Des de Madrid, en Pujol se'n va a Lisboa. Diu a l'Abwehr (el Servei Secret del III Reich) que té papers del cos diplomàtic que li permeten viatjar a Londres per treballar per ells. Enlloc d'això, lloga una habitació a Lisboa i comença a escriure missatges que s'inventa. Com a únic ajut compta amb una Guia Blava, un mapa d'Anglaterra i un horari de trens. Com que no sap ni una paraula d'anglès, fa servir un diccionari. I per saber què està passant, se'n va a la biblioteca a llegir els diaris. Com que no té possibilitats de que les seves cartes portin el franqueig anglès, s'inventa un pilot de la KLM que és qui porta els missatges a de Lisboa.

Com a explicació, s'inventa que són per la seva amant. Però la realitat és ben diferent: era el propi Pujol qui deixava les cartes, cada dia, a la caixa de seguretat.

Després d'una colla d'aventures en les que surten missatges codificats, tinta invisible, microfilms amagats a dins de pastissos, estrangers exòtics, falses amants i alguna vídua, en Pujol aconsegueix arribar a Londres, on esdevé el cervell de la xarxa d'espionatge més important dels Nazis a la Gran Bretanya. Convenç l'Abwehr que té fins a vint-i-quatre agents i espies, si bé només existeixen a la seva imaginació. Però cobren cada final de mes. I el que és més important: fa creure al Tercer Reich que el Desembarcament de Normandia és tan sols una maniobra per enganyar-los, i que el veritable desembarcament tindrà lloc, uns dies més tard, a les costes de Calais. El III Reich el creu i deixa allà les seves tropes. I el que és més greu: dos mesos més tard, encara espera un nou Desembarcament i atorga a Pujol el més gran honor: la Creu de Ferro. Uns anys més tard, al 1949, Pujol mor de malària -encara que altres versions parlen d'una picadura de serp- a Angola.

Quaranta anys més tard, l'escriptor de novel·les d'espies anglès Nigel West, queda fascinat per la seva història. Però no s'acaba de creure la seva mort, i guiat per un fort pressentiment, comença a buscar-lo. Contacta amb un professor d'anglès a Barcelona i acaba localitzant un nebot que diu que en Pujol viu a Veneçuela, on treballa com a professor per la Shell Corp. En Nigel West el truca i el localitza. En Joan Pujol llavors va revelar -en un llibre i moltes entrevistes, com la que va fer a "Identitats", amb en Josep Maria Espinàs, el 84- els secrets d'una vida fascinant, la vida d'un home al que van batejar com Garbo perquè "era el millor actor del món".

Més informació


Pàgina de descarrega