File Name : Thalassa - La crida del Thö-Pa-Ga [TDT Rip C33 català per a rucatala] Per Borinot.avi

Mida del fitxer: 615 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:46:24
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1716 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

Thalassa - La crida del Thö-Pa-Ga

El Thö-Pa-Ga, el pailebot amb què el 'Thalassa' va recórrer les costes catalana i balear per celebrar el 25è aniversari del programa, es va enfonsar aquest estiu al canal de la Mànega, davant la costa de Bretanya. Exemple viu d'una goleta de càrrega antiga i fet amb la millor arquitectura naval tradicional del Mediterrani, va trobar el seu final en xocar contra un contenidor.
En aquest reportatge d'en Josep Lluís Secorún s'analitzaran les condicions del naufragi. L'equip del 'Thalassa' ha acompanyat l'expedició encarregada de comprovar l'estat del vaixell sota les aigües i les possibilitats de recuperar-lo. Malgrat les dificultats, encara hi ha esperança.

Una imatge de La crida del Thö-Pa-Ga



Pàgina de descarrega

File Name : Thalassa - Els nens del mar - New York 32, un vaixell molt exclusiu [TDT Rip C33 català per a rucatala] Per Borinot.avi

Mida del fitxer: 599 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:45:13
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1720 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

Els nens del mar:

És la història d'una família gairebé com les altres, una parella i cinc nens, que un bon dia decideix fer una ruta cap a Amèrica i arribar fins al cap d?Hornos...
Apassionat dels vaixells des de sempre, la parella de la Rochefoucauld desitjava viure una aventura nàutica des del dia en què es van trobar.
Pare de família nombrosa, a trenta anys, l?Olivier es pot beneficiar d'un permís de paternitat. Cécile, la seva dona, és una jove dona atípica seguidora de karate, llicenciada en Història i mare de cinc nens amb només vint-i-vuit anys.
Després de dos anys de preparació, el 2 d'Agost de 2005, deixen Bénodet, a bord de l'Atao, amb una tripulació ben especial: els cinc nens, que tenen entre divuit mesos i vuit anys... Tots plegats viuran una experiència excepcional: faran front a les còleres de l'Atlàntic, provaran les sensacions del Gran Sud i arribaran al cap d?Hornos.


?New York 32?, un vaixell molt exclusiu:

Ens embarquem a bord del ?New York 32?, una jornada de vela a l'abast de molt pocs navegants. Es tracta d'un model exclusiu, dels anys trenta, del qual se'n van fer unitats limitades.
Al cap de setanta anys del seu naixement, el ?New York? continua fent gaudir als amants del mar i la vela clàssica. Dels vint bucs construïts encara se?n conserven dinou, i només un, el del Manel López, es troba a Europa.
Després d'haver passat cinc anys oblidat en un magatzem, s'havia de refer tot: coberta, buc, pal, motor, instal·lació elèctrica? Sis mesos intensos de reparacions per tornar a posar a punt el ?New York? i dotar-lo de l'elegància que correspon a tot un clàssic.
Després d'haver format part de la glamurosa història de la vela dels Estats Units i d'haver estat anys abandonat, el ?New York 32? obre una nova etapa de la seva llarga història, ara al mar Mediterrani i amb el nom d'?Almaran New York?.


Una imatge de ELS NENS DEL MAR



Pàgina de descarrega

File Name : Thalassa - La ciutat dels dofins - El secret de les meduses [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
Mida del fitxer: 602 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:45:20
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1720 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

La ciutat dels dofins:

Dauphinville és el nom d'una comunitat de dues-centes cinquanta persones que viuen en una mateixa costa d'una illa
hawaiana. Tenen una història en comú: un dia, ho van abandonar tot per instal·lar-se aquí i viure a la vora dels
dofins.
Entre mil i dos mil dofins de musell llarg viuen al voltant de l'illa de manera sedentària. Després de passar la nit
en alta mar per alimentar-se vénen a les badies de matinada, i és allà on els homes els esperen i es produeix una
escena improbable: homes i dofins salvatges, juguen. Es desprèn una complicitat evident i misteriosa que no agrada a
tothom.
Els hawaians de soca-rel, descendents dels polinesis, se senten insultats: els dofins són divinitats en la seva
cultura i està prohibit acostar-s?hi.
Certs militants denuncien també aquestes natacions quotidianes. Quinze voluntaris de Kula Naïa, una associació
ecologista que treballa amb les autoritats federals, vigilen cada dia les badies i segons els seus estudis els homes
molesten els dofins en el seu son i els fan fugir. Com a conseqüència de les seves conclusions les autoritats
federals han reaccionat : d?aquí a uns quants mesos, ja no es podrà nedar a les badies amb els mamífers, o bé tan
sols algunes hores.

El secret de les meduses:

Les meduses van ser les reines dels oceans fa més de sis-cents milions d?anys, molt abans que apareguessin els
taurons primitius. Aquestes criatures gelatinoses que viuen flotant a mercè dels corrents marins han ocupat
sigil·losament el buit creat per la desaparició progressiva d?altres espècies.
Durant molt de temps la ciència les va ignorar, però des de fa uns quants anys la seva enigmàtica proliferació les
ha posat en la primera línia de la investigació. L?escalfament global i les alteracions produïdes per l?activitat
humana han creat una enorme incertesa en els ritmes dels ecosistemes marins.
Intentar fer front al poder reproductiu d?aquestes criatures marines, ja sigui amb l?explotació comercial o amb el
coneixement científic suficient per poder arribar a alterar els seus cicles reproductius, de moment sembla una tasca
inabordable. El que sembla clar és que si no aturem determinades accions de l?home sobre el medi, aviat els
ecosistemes marins passaran de ser rics en espècies a ser ecosistemes dominats bàsicament per organismes
gelatinosos. I les meduses tornaran a conquerir el seu regnat, com fa més de sis-cents milions d?anys.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer : Thalassa - Els senyors dels Cocos - Els nous pescadors de formentera [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 572 MB

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:42:40
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1735 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

Els senyors dels Cocos:

Sorra blanca, cocoters i al voltant, l'Oceà Índic. A l'arxipèlag de les illes Coco, territori australià d'ultramar, hi ha una mica menys de cinc-cents habitants. La majoria són descendents dels obrers que s'hi van dur el segle XIX, de grat o per força, per treballar a les plantacions de cocoters, sota l'autoritat d'una família, els Clunies Ross, propietaris dels camps de cocoters. Eren una simple força de treball que es podia explotar al màxim i no van ser ciutadans australians amb tots els drets fins l'any 1984. Sota un aspecte de paradís tropical, l'arxipèlag de les illes Coco va ser una mena de presó a l'aire lliure per a la població d'origen malai. No va ser fins els anys 80, sota la pressió de l'ONU que la situació va acabar canviant. Avui, John Clunies Ross, el patriarca, s'ha exiliat a Austràlia, però el seu fill s'ha quedat. Lluny dels preceptes i de l'educació que el seu pare li havia ensenyat, viu enmig de molts altres ciutadans que, cada matí, s'encarreguen dels seus animals i s'inventen una vida nova.

Els nous pescadors de formentera:

A l'illa de Formentera els mesos d'hivern les coses es posen difícils per als pescadors perquè, sense la demanda dels turistes, tenen molt poca gent a l'illa a qui vendre el peix. Per intentar solucionar això, en David i en Vicent han trobat una sortida: el peix sec. Es tracta d'una tradició gastronòmica de l'illa que consisteix a assecar peix de tipus cartilaginós que després es consumeix salat i en conserva. Ells han decidit fer aquesta tradició accessible a tothom comercialitzant el peix ja sec, tallat i envasat de manera que es pugui consumir immediatament.

El peix sec, aliment durant tants anys dels mariners pobres, ara esdevé un producte refinat. És la innovació d'una tradició. La imatge dels peixos oberts assecant-se al sol sempre ha format part del paisatge mariner d'aquesta illa. És el símbol d'una pesca tradicional que està en via d'extinció al Mediterrani, però que encara sobreviu aquí, a Formentera, gràcies, en gran part, a aquests joves que continuen il·lusionats per la mar.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Palau, la rebel·lió de les dones - La seda del Mar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 582 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:40
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1722 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

Palau, la rebel·lió de les dones:

L?arxipèlag de Palau és un paradís verge i un lloc estratègic on les dones són les grans defensores de la seva independència. És un laberint verd i blau enmig d'una pantalla de verdor, un rosari d'illes verd maragda col?locades sobre el blau intens del Pacífic... L?arxipèlag de Palau és un conjunt de més de tres-centes illes, escampades per gairebé cinc-cents quilòmetres quadrats. Situat entre les Filipines, Indonèsia i l'illa americana de Guam, és un lloc estratègic, un paradís verge i cobejat.
Sota la tutela dels Estats Units, després de la Segona Guerra Mundial, Palau reivindica la seva independència de cara al gegant americà. Una lluita difícil portada per les dones, perquè és una lluita per la terra. Avui Palau és una república independent, però l'ombra dels Estats Units encara és present...

La seda del mar:

A Sardenya coneixerem l?última artesana del bissus, un delicat teixit fet amb els fils de les nacres. Les aigües que banyen les costes de la petita illa de Sant?Antioco, al sud-oest de Sardenya, amaguen gelosament un tresor conservat durant segles. Grans colònies de nacres s?estenen al voltant de l?illa formant veritables santuaris, un extraordinari paisatge submarí, cada cop més difícil de trobar al Mediterrani. Aquest mol?lusc de dimensions excepcionals ha estat declarat en risc d?extinció. El valor històric de les seves apreciades conquilles d?interior nacrat i arts de pesca poc respectuoses n?han fet necessària la protecció rigorosa.
La riquesa marina d?aquesta illa ha conviscut amb un art antiquíssim que ha sobreviscut fins ara: l?elaboració de seda natural amb els filaments de la nacra. Durant segles, les dones han sabut mantenir un equilibri entre la responsabilitat de respectar el mar i mantenir viva un tradició històrica a punt de desaparèixer.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El golf de lleó, un reservori de peixos - Un coral tan vell com el món [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
Mida del fitxer: 588 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:52
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x510
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1735 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 127 Kbps


Sinopsi:

El golf del Lleó, un reservori de peixos

El golf del Lleó, una zona marítima rica en pesca on s?estudia fer la primera reserva transfronterera del Mediterrani. Al nord del cap de Creus la natura imposa les seves regles de joc als que viuen del mar. Sovint, la pesca al golf del Lleó durant l'hivern es converteix en una feina molt dura. Avui, el rendiment de la pesca amb palangre de fons als canons del centre del golf del Lleó ja no és el que va ser. Malgrat això, els científics marins que han estudiat aquesta zona del Mediterrani la consideren excepcional. Un lloc digne de ser protegit perquè hi criïn els peixos.

Si es compleix el que hi ha previst, durant aquest any el canyó submarí del cap de Creus i els seus voltants es convertiran en la segona gran àrea marina protegida d'Espanya. La proposta comprèn una àrea marina d'entre dos mil i dos mil cinc-cents quilòmetres quadrats, on les restriccions integrals per als pescadors estaran entre un cinc i un deu per cent del total.
El 2010 serà un any decisiu per a la protecció marina del golf del Lleó. La col·laboració amb França pot donar pas a la primera gran àrea marina transfronterera.



Un coral tan vell com el món

A Tahití descobrirem com el coral tan antic com el món és un preciós testimoni del temps. Per desxifrar la història del clima i saber que ha passat els últims vint mil anys només cal interrogar a aquells que són allà des de sempre i que tenen una memòria excel·lent. Hi ha ?algú? sobre el planeta que ha enregistrat tot: el coral.
Investigadors de tot el món s'han trobat a Tahití per fer el balanç de l?expedició científica més gran que s?ha fet mai sota la batuta de Gilbert Camoin, especialista en sediments marins al CNRS. Aquests dies obtenen els primers resultats d?una aposta crucial per al coneixement del clima. La història havia començat el 2005. Durant 42 dies van viure a bord del vaixell científic per aconseguir un or blanquinós: centenars de mostres de coral fossilitzat.
Els corals han desvelat alguns secrets: la temperatura, la salinitat i els nivells del mar del passat.
Aquestes informacions permetran entendre i predir l?evolució futura del clima, si tindrem els peus a l?aigua, qui, i quan...



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El pilot del Cala Millor [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 205 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:15:22

Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1728 Kbps

Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 129 Kbps


Sinopsi:

El pilot del Cala Millor:

El Cala Millor. La restauració d?aquest antic pailebot ha ajudat a crear un moviment de cultura marítima a Eivissa. El Cala Millor és un supervivent de la important flota d'embarcacions de cabotatge que van unir durant dècades els ports del Mediterrani amb les illes Balears. Als seus 62 anys, avui el Cala Millor ha sobreviscut a la jubilació forçosa a què es van sotmetre la majoria de pailebots durant la dècada de 1970. Poc li va faltar per no acabar desballestat.
La roda la mena avui un eivissenc que ja des de petit sent els pailebots com una cosa molt seva. És en Toni Tur, i és el pilot del Cala Millor, el vaixell que li té el cor robat.
Avui el vaixell és una peça clau en la formació dels joves eivissencs, ja que participa en un programa educatiu per donar a conèixer el patrimoni cultural i natural d'Eivissa.



Pàgina de descarrega

Petita nota del capturador Aquest reportatge, "El pilot del Cala Millor", el van emetre a continuació del programa sencer, de durada, principi i final habituals: "Thalassa - Un perfum de nou moscada - Retorn al mar de la infància" de pròxima publicació.
També es publicaran:
- Les dones de Pointe Sarène: Emesa a continuació de "Thalassa - Palau, la rebel·lió de les dones - La seda del Mar"
- Els últims pescadors de Mongat: Emesa a continuació de "Thalassa - El golf de lleó, un reservori de peixos - Un coral tan vell com el món"

...i la resta de reportatges, formin part d'un programa o no, els quals sigui capaç de capturar.



editat per: borinot, 08/Febrer/2010 - 15:36

Nom del fitxer: Thalassa - Un perfum de nou moscada - Retorn al mar de la infància [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 589 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 44:17.16
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1719 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 129 Kbps


Sinopsi:

Un perfum de nou moscada:

Les illes Banda. Aquestes illes a l?extrem de l?Indonèsia van ser fins al segle XVIII l?únic lloc del món que produïa la preuada espècia de la nou moscada. Les illes Banda, a l?extrem de l?Indonèsia, guarden un perfum d?aventura marítima i de misteri. Des de fa cinc segles, la nou moscada és el principal recurs d?aquest arxipèlag oblidat. Durant molt de temps, aquesta va ser l'espècia preferida dels europeus. Afrodisíaca, al·lucinògena, objecte de tots els desitjos, la petita nou perfumada val, al segle setze, tant com l'or. Portugal, Holanda, Espanya, Anglaterra, totes les grans potències navals europees es barallen per conquerir aquestes illes perdudes, envoltades de jardins coral·lins, guarnides de volcans que emergeixen del fons dels oceans.
Actualment, l'epopeia de les espècies s'ha enfonsat en l'oblit. Els habitants somien poder sortir del seu esplèndid aïllament. Als 82 anys, Dels Alwi, l'home més ric de l'arxipèlag, es baralla per retrobar-se amb aquest passat gloriós.


Retorn al mar de la infància:

Coneixerem la fal·lera d?en Toni Juncosa per col·leccionar joguines nàutiques d?arreu del món. Un mar de joguines s?ha apoderat de la passió de col?leccionista d?en Toni Juncosa. Vaixells de tota mena el transporten sovint cap a temps passats, cap a una època en què la llauna donava forma a tot tipus d?embarcacions, a personatges inventats que navegaven cap on volés la imaginació. Senzills mecanismes que feien més real aquest món navegable en miniatura.
Per en Toni, ha estat un món per descobrir que s?ha convertit en fascinació. Aquest univers lúdic, capaç d?omplir de fantasia els nens d?una època i de captivar els adults amb l?elegància i l?enginy durant dècades, és avui el somni d?un col·leccionista.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els últims pescadors de Mongat [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 249 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:18:37
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1738 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 124 Kbps


Sinopsi:

Els últims pescadors de Montgat:

Montgat, un poble on la pesca pràcticament ja és història però on encara queda una llotja a la platja com les d?abans.Montgat guarda entre la remor de la via del tren i la platja uns secrets de domini públic. En una passejada és fàcil trobar els racons típics de la tradició marinera, les cases de pescadors, la platja i la primera via de tren de tot l?Estat. Si el mar ho permet, hi ha rituals que comencen cada dia. Exactament a la una en punt. És l?última subhasta cantada de Catalunya. En no haver-hi el tradicional subhastador, cada pescador ha de cantar els preus i entregar el gènere en mà al comprador... Peix de costa acabat de pescar, subhastat a l?antiga, amb duros, però pagat amb euros.
Però en el Montgat d?avui, de pescadors, pocs en queden. En Xavi Matons és l?únic veí de Montgat que s?hi dedica. Les vint-i-quatre barquetes de la confraria Verge del Carme es reparteixen pels ports de Premià i del Masnou. Cada dia hi ha menys pescadors i menys peix a les xarxes.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - La doble vida de Benidorm - La certosa, una illa per navegants [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 599 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:48
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1730 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

La doble vida de Benidorm

Una incursió a Benidorm, un autèntic formiguer vora el mar que té la major concentració de gratacels després de Manhattan. La ciutat de Benidorm, a la Costa Blanca, és una mena de Manhattan espanyol. Però aquí no hi ha oficines, ni bancs, ni centres de negocis, tan sols hotels i apartaments, que cada any acullen milers de turistes. Benidorm és una de les ciutats del món on hi ha més concentració de gratacels per habitant.
Aquí, n'hi ha per a tots els gusts: quan uns acaben la nit ballant a la platja, els altres vénen a instal·lar els seus para-sols així que comença a clarejar, per ocupar els millors llocs.
Dia i nit, joves i vells, estrangers o espanyols, urbans o camperols... durant alguns dies de l?any les seves vides es creuen en aquesta ciutat de formigó: és la doble vida de Benidorm.


La Certosa, una illa per a navegants

La Certosa, una petita illa de la llacuna de Venècia, que s?ha convertit en escola nàutica i centre de navegants. La Certosa, situada just enfront de l?illa principal de Venècia, es troba només a 600 metres de la Plaça Sant Marc. Tot i que un ?vaporetto? regular la manté comunicada constantment amb la ciutat, l?illa està pràcticament deshabitada.
L?Alberto Sonino s?ha proposat recuperar l?illa amb l?objectiu de retrobar l?esperit nàutic de la ciutat de Venècia. Estudiants d?arreu han vingut fins a aquesta illa, perduda enmig de la llacuna de Venècia, per aprendre a dissenyar vaixells a l?escola que hi ha ubicat l?Institut Europeu del Disseny.
La Certosa no només vol ser un punt de trobada de navegants, sinó que també vol contribuir a innovar en aquest terreny. Avui, a La Certosa tot gira entorn de la nàutica.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Ocells marins en perill [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 272 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:20:17
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1740 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 123 Kbps


Sinopsi:

Ocells marins en perill

La pol·lució i la pesca amb palangre amenaça el seu fràgil ecosistema. Els ocells marins que passen més del 90% de la seva vida al mar, on obtenen l?aliment, només s?acosten a terra ferma en l?època de nidificació. La dificultat de seguiment i control han fet que durant molt de temps hagin estat els grans desconeguts del medi marí. Avui, els ocells marins són espècies molt amenaçades que viuen en un hàbitat cada vegada més complicat.
L?any 2004, l?organització per conservar els ocells BirdLife International va impulsar un estudi per determinar, en diversos indrets del món, les àrees que són importants i sovint, imprescindibles per a la vida d?aquests ocells. Intentant entendre més bé quins són els problemes en què es troben.

Només a Espanya hi ha prop de 30 espècies marines amenaçades, algunes de les quals, com la baldriga balear, es podria extingir en només 40 anys si no es prenen mesures.
Establir zones de protecció per als ocells marins és avui una de les mesures més importants per evitar les amenaces constants que pateixen.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Les dones de Pointe Sarène [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 159 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:11:56
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1726 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

Les dones de Pointe Sarène:

Al Senegal compartirem la vida de les dones en un petit poble que comercialitzen amb el ?yeet?, un mol·lusc de la regió. Pointe Sarène, el petit poble pesquer de la Petite Côte del Senegal, és conegut arreu del país pels mol·luscs que es pesquen no gaire lluny de les platges. Aquí tothom viu dels mol·luscs, del cargol de punxes i del ?yeet?. Això es nota a la platja, on hi ha esteses milions de cloïsses sense que ningú sàpiga què fer-ne. Ningú no gira la cara al mar i tothom en vol treure benefici per petit que sigui. Les dones també s?han organitzat per no quedar al marge de l?activitat pesquera que els dóna uns diners i els permet sortir una mica de les obligacions familiars tradicionals. Amb una petita associació, les dones han aconseguit organitzar-se per repartir-se la feina entre elles. Compren als seus propis marits i se?n guanyen el respecte a més d?aprofitar el valor afegit dels mol·luscs.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - L'illa de Christmas - L'Everest dels nedadors [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 590 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:10
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1719 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


Sinopsi:

L’ILLA DE CHRISTMAS

Anirem a l’illa de Christmas, anomenada les Galápagos de l’oceà Índic, famosa pels seus crancs vermells. L'illa de Christmas, anomenada per uns quants les Galápagos de l’oceà Índic, és famosa pels seus crancs vermells. Cada any, quan arriba l'estació de les pluges, baixen de la muntanya per anar a reproduir-se al mar. L'espècie amenaçada per colònies de formigues grogues ha passat de 120 a 80 milions d'individus, però una desena de vigilants, empleats del Parc Nacional de l'illa, busquen la manera d'eradicar aquest nou perill.
De fet, els anys trenta, el poblament de l’illa va provocar l’arribada accidental d’una espècie de formiga i, des d’aleshores, n’amenaça tot l’ecosistema. Els homes arribaven per explotar el fosfat, que era molt abundant en aquesta illa.
Avui, mentre que la mina de fosfat s'esgota i les noves activitats no arriben a prendre el relleu, tots s'interroguen. Hauran de marxar un dia i deixar que la natura reprengui els seus drets? O realment caldrà acceptar treballar al casino o la presó?


L’EVEREST DELS NEDADORS

La passió d’en Miquel Suñer per la natació a mar obert el porta cada dia a afrontar nous reptes. 19 de juliol del 2008. El nedador gironí Miquel Suñer surt de Cap d’Artruitx, a Menorca, disposat a arribar nedant fins a Mallorca. A les 5 de la tarda i després de 12 hores i 19 minuts nedant, tocava terra de Mallorca i es convertia en el cinquè nedador de la història que ha completat aquesta travessa.
Només un altre espanyol havia assolit aquesta fita; l’olotina Montserrat Tresserras va revolucionar el món de la natació a mar obert quan, fa 41 anys, completava el canal Menorca-Mallorca i moltes de les travesses més complicades del món: al riu Uruguai, al Coronda o al llac Zurich, a Suïssa.
Montserrat és tot un referent a la història de la natació. Ha estat pionera a superar moltes de les travesses per les quals avui s’entrenen els nedadors de llarga distància. Va ser la primera espanyola que va creuar el canal de Menorca, el de la Mànega, i la primera dona a l’estret de Gibraltar. Avui és una de les màximes representants de l’associació que organitza la travessa catalogada com la més difícil del món: el Canal de la Mànega.
El pròxim repte del Miquel és travessar el Canal de la Mànega. Pels corrents freds, el vent, les marees, les baixes temperatures de l’aigua i el trànsit de barcos, aquesta és una de les travesses de llarga distància més temudes del món.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els guardians del mar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 213 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:16:00
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1720 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


Sinopsi:

ELS GUARDIANS DEL MAR

Coneixerem la gent i els dispositius que s?encarreguen del salvament marítim a les nostres aigües. Des que, el 1993, la Societat de Salvament i Seguretat Marítima va entrar en funcionament ha fet molta feina. La barca de salvament del Port de Barcelona, està en servei de guàrdia les 24 hores i 365 dies l?any.
Quan arriba l?estiu, el nombre d?incidències al mar es multiplica per quatre. Generalment són problemes de manteniment, però també hi ha molts casos de varades per desconeixement de l?orografia marina, excés de confiança i manca d?experiència. També hi ha un altre tipus d?emergències que tenen una envergadura molt més elevada: els incendis. Diàriament, pels mars i oceans circulen centenars de vaixells carregats de mercaderies molt perilloses que poden provocar accidents molt greus.
Durant l?any 2007, a Espanya es van haver d?evacuar 360 persones i se?n van rescatar 13.693. El fenomen de la immigració clandestina ha disparat en els darrers temps les xifres d?emergències. Només en el 2007 més de 500 pasteres han hagut de ser socorregudes en aigües espanyoles.
En aquest reportatge coneixerem la gent i els dispositius que s?encarreguen del salvament marítim a les nostres aigües.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Port Fornells, cau de pescadors [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 384 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:28:46
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1729 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

Port Fornells: cau de pescadors

El petit món de Cala Fornells, a la Costa Brava. Un cau de pescadors de tota la vida. La Júlia i en Ramon solen pescar davant del cap de Begur, molt a prop d'on viuen, alternant la pesca amb xarxa i els palangres segons la temporada, l'estat de la mar i la demanda del mercat. Durant els estius tenen la base de la seva barca davant de la cala d'Aiguablava, a Port Fornells, enclavat en un dels paratges més idíl?lics de la Costa Brava. Un antic refugi de pescadors que ja fa molts anys es va transformar per al turisme.
Avui tan sols queden dues famílies de pescadors a Fornells, però només la família Deulofeu, la d?en Ramon, no ha viscut mai de cap altra cosa que no sigui la pesca.
En aquest reportatge coneixerem el petit món de Cala Fornells, a la Costa Brava, un cau de pescadors de tota la vida.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els currachs - La crisi de l'anxova [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 369 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:27:42
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1729 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

Els currachs:

A Barcelona coneixem en Mark Redden, un irlandès que s?ha volgut construir el tradicional bot de feina del seu país, el currach, per navegar pel Mediterrani. A les aigües de la Costa Brava hi navega un bot diferent, l?anomenat currach. Parlem d?un vaixell tradicional de la costa oest irlandesa i escocesa, acostumat a les aigües de l?Atlàntic. És la passió d?en Mark Redden, un irlandès instal·lat a Catalunya que vetlla perquè la tradició dels currachs es mantingui viva, fins i tot, lluny de la seva llar de creació..
Al barri de la Sagrera, en una antiga fàbrica de motllos que s?ha convertit en un taller marítim en plena ciutat, en Mark hi construeix aquests vaixells.
Per a fabricar els seus currachs en Mark utilitza lona i fusta. Aquesta construcció requereix diferents fases concretes de temps per, finalment, arribar a navegar. Però aquest procés de fabricació necessita algunes modificacions, per tal d?adaptar el bot a les característiques del Mediterrani.


La crisi de l'anxova:

Aquesta espècie tan popular i abans tan abundant ha entrat també en crisi. Al País Basc fa tres anys que no en pesquen i Catalunya comença a ressentir-se de la falta d?aquest peix. La pesca de l?anxova, des de molts anys enrere, va lligada amb la vida de les comunitats de pescadors del Mediterrani. Les moles de peix que omplien les xarxes semblava que no tindrien fi. Però ja fa massa temps que els pescadors veuen minvar cada vegada més la presència d?aquest peix. Al Cantàbric ja fa més de tres anys que es va disparar l?alarma. I el problema arriba ara a les nostres costes. Pobles com Cotlliure o l?Escala tenen associat el seu nom a la conserva de l?anxova, una indústria treballada durant generacions que, sens dubte, ara preocupa seriosament al conjunt de pescadors que han fet de la pesca de l?anxova la seva ocupació.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Les salines del delta [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 236 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:17:45
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1728 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

Les salines del delta:

Les salines del delta de l?Ebre, un microespai ple de vida i d?història. A la punta de la banya del delta existeix una harmonia especial entre natura i activitat humana. En Mateu Lleixà treballa perquè el poder del sol i el vent d?aquest indret produeixi sempre sal.
Sense cap veí al voltant, i amb el mar al peu de casa, la família d?en Mateu viu custodiant aquest parc natural protegit des de fa 25 anys, un espai únic per a la reproducció dels ocells a tot el Mediterrani occidental. Un veritable ecosistema que conviu en equilibri amb la salinitat.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El mar d'Aral ressuscita - Els Quèrquens, un paradís amenaçat [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 608 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:44:33
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1771 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

El mar d?Aral ressuscita:

Anirem al mar d?Aral. Després d?una de les grans catàstrofes ecològiques més grans del segle vint, hi torna l?esperança. Aralsk, l?antiga muralla kazakh del mar d?Aral. Dins el recinte del que havia estat un port, una trentena de dones participen en una jornada d?acció ecològica. Aquesta operació de neteja l?han organitzat Zanad i la seva associació ?Aral, vida digna?. Aquí hi havia el mar. Ara, les restes de vaixells es barregen amb les deixalles. El fons de l?Aral s?ha convertit en un abocament a l?aire lliure. Però ara existeix una autèntica embranzida de realitzacions concretes i de projectes per tornar a aixecar el port.
Ja fa gairebé trenta anys que Aralsk està extenuat. El mar es va enretirar més de cent quilòmetres. Literalment, es va evaporar, perdent els 2/3 de la seva superfície i del seu volum i deixant darrere un desert de sorra i de sal.
En aquesta regió colpida per una de les catàstrofes ecològiques més grans del segle vint, hi torna l?esperança: gràcies a un dic acabat el 2006, la part kazakh del mar d'Aral, al nord, que s?anomena el «Mar Petit» es salvarà. El dic permet canalitzar les aigües del riu Syrdarja que alimenten el Mar Petit i ja ha recuperat el 30% de la superfície que tenia.
Els pescadors han recuperat el mar i els peixos han tornat. Si tot va bé, l?aigua hauria de banyar el port d'Aralsk el 2011.
Finalment una llum apareix a la regió devastada de l'Aral.


Els Quèrquens, un paradís amenaçat:

Coneixerem la vida dels pescadors tradicionals a les petites illes dels Quèrquens, a la costa de Tunis A les illes dels Quèrquens, un paradís perdut a la costa sud de Tunísia, tot gira entorn del mar i de la pesca. Els seus habitants, lluny del tràfec de la ciutat de Sfax, de la qual depenen, s?han refugiat en aquest santuari pesquer on no hi ha cap activitat que no estigui relacionada amb aquest recurs.
Poques modernitats han arribat a aquest arxipèlag. Els seus habitants, impassibles als canvis, continuen vivint pràcticament igual que els avantpassats. Els mateixos pescadors es construeixen les embarcacions, planes i de poca profunditat preparades per navegar a les seves aigües. La major part a vela, el tret més característic del seu paisatge.
En aquest arxipèlag, com en tants altres llocs, la pesca artesanal també l?amenaça la pesca industrial i són els petits pescadors els que han d?afrontar les conseqüències de la sobreexplotació. L?esgotament general que pateix el mar també ha arribat a Kerkennah. Una situació difícil d?afrontar per una societat que en depèn totalment per sobreviure i per mantenir un sistema de vida sostenible arrelat al seu entorn.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els mars del meu avi - Pillatge en un poble tranquil [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 598 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:44:47
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1729 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

Els mars del meu avi:

La història de Salvador Maristany, un capità del Masnou que el segle dinou va viatjar per tot el món. Sara Masó i Maristany, periodista i escriptora, no va poder conèixer personalment el seu avi Salvador Maristany. Quan ella va néixer, feia molts anys que s'havia mort, però aviat va saber per la seva mare que va ser l'últim gran marí de la família.
A principis del segle dinou, els seus avantpassats, els Maristany, just en arribar de França, es van instal·lar a la platja d'Ocata del Masnou per pescar. Al cap de vint anys comerciaven amb els seus barcos. Al començament feien cabotatge, però aviat van optar per traficar amb Amèrica. El 1839, Agustí Maristany, el besavi de la Sara, carrega el seu místic català de 100 tones i posa rumb cap a l'Havana per primera vegada. Després vindrien moltes més travessies de l'Atlàntic, Agustí renovaria els seus barcos i els seus fills es farien capitans.
La família Maristany estava bolcada de ple en el negoci marítim, però no era l'única. A mitjans del segle dinou va ser l'època daurada de la marina de vela catalana, i per tota la costa proliferaven les sagues de marins que feien negocis amb els ports americans.
Si la Sara Masó no hagués escrit "Els mars del meu avi", la interessant història de Salvador Maristany no hauria sortit mai a la llum. Com tampoc no han sortit a la llum moltes altres històries d'anònims marins dels pobles de la costa catalana que, amb el seu esforç i la seva manera de fer, van contribuir al desenvolupament econòmic de la Catalunya del segle dinou i principis del vint. Una Catalunya oberta, amb mirada llarga que mai no perdia de vista el mar.


Pillatge en un poble tranquil:

A Branscombe, al sud d?Anglaterra, un portacontenidors de dos-cents setanta-cinc metres embarrancat a prop de la platja es converteix en atracció turística. El poble de Branscombe, al sud-oest d'Anglaterra, sempre havia sigut un lloc tranquil. Però això era abans del vint-i-dos de gener del 2007. El responsable d?aquest canvi va ser un vaixell: l? ?MS-Napoli?. Un matí, els habitants de Branscombe es van despertar amb aquest portacontenidors de 275 metres de llargada, embarrancat a 300 metres de la platja. Atrapats en una gran tempesta al Canal de la Mànega, amb les màquines espatllades i el timó bloquejat, el comandant decideix abandonar el vaixell, amb la tripulació, en una canoa de salvament. L?endemà s?intenta remolcar el ?Napoli?, sotraguejat per un mar desfermat. Però, cap a on cal anar per salvar la càrrega i evitar una catàstrofe ecològica? Els membres del salvament anglès i francès decideixen embarrancar el vaixell a la badia de Lyme, a poca distància de la costa anglesa. L?endemà mateix, desenes de contenidors omplen la platja de Branscombe. Trenta-sis hores de bogeria. Tot és gratuït i la platja es transforma en un supermercat. Una platja devastada i unes forces de la policia superades pels esdeveniments, perquè segons la llei sobre la Marina Mercant, tothom té dret a recuperar tot allò que arriba a una platja.
A Branscombe, aquest episodi va deixar un gust amarg. Els habitants testimonien la tempesta que ha guanyat el seu poble i que n?ha traumatitzat més d?un.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - L'illot de s'Espartar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 188 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:14:08
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1729 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

L?illot de s?Espartar

s?Espartar, el petit illot al costat d?Eivissa és un món ple de vida. L?espart és una matèria primera ideal per la confecció de cistells i altres estris. A Eivissa sempre s?ha recollit a l?illot de s?Espartar (d?aquí el topònim), una reserva natural de gran valor ecològic i etnogràfic. Per a desembarcar-hi, o per recollir-ne la planta, s?ha de demanar permís previ. I és que l?espart no és pas l?única matèria valuosa de l?illot. En un passat no gaire llunyà, la gran majoria dels habitants vivien de treballar la terra. Tot es feia a casa i predominava l?economia d?autoabastiment. La riquesa natural de s?Espartar, ha fet d?aquest illot el més ric del conjunt de les Reserves d?Eivissa.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Riva, passió per les llanxes - El patí català, elogi de la simplicitat [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 361 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:26:29
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1771 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps


Sinopsi:

Riva: passió per les llanxes

Un petit grup de gent a Catalunya navega amb aquestes clàssiques llanxes. Les llanxes poden despertar passions. Aquest és el cas d?en Xavier Solà, un apassionat de les mecàniques clàssiques, que va fundar, fa un parell d?anys, el Club Riva de Catalunya.
Les llanxes Riva són joies de la motonàutica. Però cal dedicar-s?hi, necessiten molta cura. Els amants de les Riva es desplacen per tot el continent amb assiduïtat per reunir-se amb altres ?rivamaníacs?. Fundades a la localitat italiana de Sarnico, a principis del segle vint, les drassanes Riva van agafar fama internacional quan, a la dècada dels quaranta, Carlo Riva, fill del fundador, va començar a dissenyar les llanxes i a popularitzar-les entre l'aristocràcia i el món del cinema. Els membres de la Riva Historical Society vetllen perquè aquest llegat sobrevisqui i es transmeti fidel al seu esperit original. Però per a molts, com en Xavier, tenir una Riva no és qüestió de prestigi o elitisme, sinó, senzillament, gaudir de les coses belles.



El patí català: elogi de la simplicitat

Navegarem amb el patí català. Aquest veler, simple i divertit, continua atraient navegants a tot arreu. És un catamarà simple. Navega sense orsa ni timó. Però ha atret i atrau a navegants de tot el món. A Menorca comprovarem l?entusiasme que provoca aquest giny entre joves vinguts d?arreu. Catalans, andalusos i belgues ens ensenyaran les possibilitats i l?aventura que ofereix el patí.
No calen grans maniobres ni preparació per endinsar-nos al mar amb aquesta embarcació. Per això, la seva navegació és molt dinàmica i agradable. Veurem perfecte unió entre natura i competició, i descobrirem perquè el patí de vela continua despertant passions.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Sota el vent nuclear - ?Is fassois?, les barques de la Llacuna [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 587 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:43:56
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1719 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


Sinopsi:

Sota el vent nuclear

Anirem a les Gambier. El tranquil arxipèlag de la Polinèsia es va utilitzar durant anys per proves nuclears. Les mentides i el silenci del govern francès van multiplicar els seus efectes nocius. És la història d?un secret. Un secret ben guardat, que va amagar l?inici de les proves nuclears franceses. La història d?un poble petit, al qual -durant molts anys- se li van amagar els perills i els riscos. A quatre-cents quilòmetres dels atols de Mururoa i de Fangataufa, hi ha l?arxipèlag de les Gambier, a l?est de les explosions nuclears franceses. Actualment, a l?illa principal, que es diu Mangareva, hi viuen vuit-centes persones.
Els anys seixanta, de Gaulle tria Polinèsia per al programa d?experimentació nuclear, tot i que hi ha informes alarmistes que insisteixen sobre la fragilitat de les poblacions dels atols polinesis. Tot i la propaganda oficial, els nivells més alts de l?Estat estan informats dels riscos que França fa córrer als polinesis. L?evacuació dels habitants de les Gambier queda exclosa, per motius polítics i psicològics.
Al cap de quaranta-dos anys de la primera explosió, ens trobem amb els testimonis d?aquella època. D?un total de cent deu proves, quaranta-una bombes nuclears van explotar enmig del cel del Pacífic. Aldebaran, Canopus, Antares? es deien així. Bombes, secrets i mentides.


?Is fassois?, les barques de la llacuna

A la llacuna de Cabras, a Sardenya, trobarem ?Is fassois?, unes barques molt especials. A la costa occidental de Sardenya destaca una extensa zona pantanosa, rica en fauna i vegetació, que ha determinat la història de la gent d?aquestes terres. L?escassa presència de població sarda a la costa s?ha traduït alhora en un major desenvolupament de l?activitat pesquera en aigües d?interior, com és el cas de la llacuna de Cabras, la més gran de Sardenya i avui dia reserva natural.
A Santa Giusta, un dels pobles de la llacuna, celebren la festa d??Is fassois?, una regata anual que se celebra des de fa 32 anys per conservar la memòria d?aquestes barques tradicionals fetes amb cànem que s?utilitzaven per pescar.
Avui les barques ?fassois?, símbol de la història d?aquesta regió, reten homenatge a tots aquells pescadors solitaris que van saber inventar de la natura els instruments necessaris per aprofitar la riquesa d?aquestes aigües per sobreviure.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - San Pietro l'illa de la tonnara [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 262 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:19:31
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1731 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 139 Kbps


Sinopsi:

San Pietro, l?illa de la ?tonnara?

A la petita illa sarda de San Pietro, tota la vida gira entorn de la pesca de la tonyina. San Pietro, la petita illa del sud-oest de Sardenya, ha estat lligada a la pesca de la tonyina des que la van ocupar grecs, fenicis i romans. Té una gran vinculació amb el mar. Sant Pere, el patró de l?únic poble habitat de l?illa, Carloforte, és també el sant de tots els pescadors i es prega i es venera perquè el mar continuï sent font de vida. Durant els mesos de maig i juny és quan es pesca la tonyina, o ?tonnara?, i quan els ?tonnarotti? poden treure el jornal de tot l?any. I és que la tonyina és més que una font de riquesa per a San Pietro, és identitat cultural. Per això, cal vetllar per la seva existència, a vegades amenaçada per l?abús que en fan alguns vaixells d?encerclament.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - La febre del raor - La Saga dels William Fife [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 386 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:28:53
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1725 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 132 Kbps


Sinopsi:

La febre del raor

Aquest peixet continua despertant la passió dels pescadors mallorquins. Coneixerem el món que envolta la pesca del petit raor, un peix que prolifera les aigües de les Illes Balears. Aquest peix, a Catalunya també conegut com a llorito o rosó, és cobejat per molts, i és considerat un dels més deliciosos del nostre litoral. Quan comença la temporada, centenars de pescadors surten al mar a cercar-lo. És quan arriba la febre del raor.

La saga dels William Fife

William Fife. Nombrosos velers de fusta del mític dissenyador escocès continuen navegant per tots els mars. Són joies de la navegació amb més de cent anys d?història. Van ser dissenyades a finals del s.XIX i representen el nivell més alt de construcció clàssica. Ràpids, elegants, són vaixells que enamoren. Pertanyien a les drassanes Fife, situades a Fairley, un poble mariner escocès. D?aquí en va sorgir la famosa nissaga dels Fife, de la qual en William Fife III va ser l?últim representant.
Avui, els amants dels clàssics han restaurat o reconstruït una part d?aquesta flota llegendària. Tan sols cal veure?ls per comprovar la immortalitat d?aquests dissenys. I és que no és tasca fàcil. Ara, trobar els materials adequats és difícil, però el que no varia és la delicadesa amb què es treballen. Unes embarcacions que desprenen una bellesa de somni. La fusta s?uneix amb perfecte harmonia amb el mar. Tot un regal per a la vista.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - De la presó al mar - Eli, pescadora de pops - El delta del Tigre [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 549 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:41:08
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1720 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 134 Kbps


Sinopsi:

De la presó al mar

A les Canàries coneixerem com els reclusos de la presó naveguen amb vela llatina, un programa revolucionari de reinserció social al mar.
Al Centre Penitenciari de Las Palmas de Gran Canària han posat en marxa un programa pioner en reinserció social. Un cop a la setmana, els presos surten al mar i competeixen en regates de vela llatina canària, esport que sempre ha generat gran expectació a la ciutat. La iniciativa va sorgir l?any 2006 quan el bot de la policia local, el Polivela, va decidir integrar en el seu equip presos per cobrir la demanda de tripulació. Ara, naveguen junts agents i reclusos.
Els presos han rebut la iniciativa amb gran il·lusió. La navegació els permet tocar la llibertat. A més, el programa permet preparar-los perquè, en el futur, continuïn vinculats al mar a través de la vela llatina canària.


Eli, pescadora de pops

Al delta de l?Ebre seguirem la vida de l?Eli, una pescadora de pops. A Deltebre coneixerem la feina d?una família dedicada, des de sempre, a la pesca del pop. l?Eli, n?és la més jove. En un moment en què el jovent renuncia a la pesca com a professió, ella continua, sense demora, lligada a la seva màxima passió, el mar. La feina és dura, però ella s?hi sotmet gustosa. Veurem com ha variat la manera de pescar aquest mol·lusc i quina sortida té al mercat. Coneixerem el llegat d?una família que ha viscut, amb respecte i amor, la feina al mar.


El delta del Tigre

Anirem al Delta del Tigre, una extensa regió natural a trenta quilòmetres al nord de Buenos Aires. Puerto Frutos és un antic port fruiter del sud del delta del Tigre, a l?Argentina. Cada setmana hi desfilen desenes d?embarcacions-tenda que proveeixen els racons més amagats. Pujarem dalt d?aquestes embarcacions avançant pel delta fins a llocs on la natura és salvatge. Els darrers trasbalsos mediambientals van escombrar els camps de fruites i verdures, cosa que va posar més difícil el mercat, a més de la crisi econòmica que també va fer disminuir els clients. Al delta hi han anat arribant desenes de pobres, que no tenen mitjans per continuar vivint a la ciutat. La vida aquí és diferent.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - En busca de les cranques perdudes [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 213 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:15:58
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1724 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 133 Kbps


Sinopsi:

En busca de les cranques perdudes

I coneixerem els intents per repoblar de cranques les nostres costes. Aquest cranc antigament tan habitual ha desaparegut a Catalunya i les Illes Balears.
La preocupació pel risc d?extinció d?algunes espècies cada dia és més alarmant. Però en el cas d?aquest crustaci es podria dir que ja ha desaparegut. Per aquest motiu, s?ha posat en marxa un projecte de cria i repoblació de la cranca mediterrània. S?estudiarà l?espècie, es buscaran exemplars adequats per afavorir la pesca en captivitat i s?investigarà com alimentar als jovenívols per a que arribin a l?edat adulta. Així doncs, no és pas una tasca fàcil. Cal constància i paciència per part dels investigadors i esperança poder veure, altra vegada, aquest crustaci a les nostres costes.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - L'ofici de fer nanses [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 207 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:15:33
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1713 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 139 Kbps


Sinopsi:

L?ofici de fer nanses

I seguirem el rastre dels antics oficis de mar. Els últims pescadors que encara fan i utilitzen gambines, llagosteres i congreres. Seguirem el viatge de Josep Mercader per anar a conèixer aquells pescadors que encara conserven les tècniques dels nansers. Moltes d?aquestes ja no les practica ningú i això fa que a poc a poc vagin desapareixent. L?art de fer nanses de pesca és el més difícil d?aprendre, en queden ben pocs que les sàpiguen fer. A la costa catalana va arribar al màxim esplendor cap als anys 40 i 50. Llavors era un sistema molt rendible. Els nansers treballaven al carrer seguint una tècnica que passava de generació en generació. Amb en Josep intentem recuperar aquesta cultura popular que s?ha perdut actualment.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els furtius del Delta [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 282 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:21:07
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1725 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 131 Kbps


Sinopsi:

Els furtius del Delta

La pesca furtiva al Delta, una pràctica tradicional que topa avui amb la normativa vigent. És una tradició que data de molts anys enrere. La pràctica de la pesca furtiva ha omplert sempre els camins del Delta, convertint el peix en un bon complement de l?economia familiar d?aquests pescadors. Però ara, molt de prop, els vigilen els agents rurals. Són els encarregats de controlar que tothom qui surti al mar tingui llicència. I és que en els darrers anys la normativa pel que fa a la pesca s?han enfortit i restringit molt. Però la pesca furtiva al Delta és tot un art transmès de generació en generació. Ara els qui la practiquen pateixen perquè cada vegada és més difícil conjugar la preservació del medi ambient amb costums com aquests, tan arrelats al territori.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Cita amb el drac - El meu gos i el mar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 637 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:47:37
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1719 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


Sinopsi:

Cita amb el drac

A la Xina coneixerem una onada gegant que cada any remunta el riu a contracorrent. És una de les manifestacions més insòlites de la naturalesa. A la Xina, una onada que remunta el riu a contracorrent. Els riberencs de Qiantang l'esperen amb temor o admiració des de fa més de dos mil anys.
El drac argentat -o mascaret xinès- no és una onada que es deixa dominar o comprendre fàcilment. Trobada entre la marea ascendent i el corrent que baixa del riu, aquest fenomen que envaeix l'estuari i remunta el riu ha sembrat durant molt de temps la desolació.
D'una potència terrible, el mascaret enfonsava els dics, i deixava escampar-se en els camps les aigües tèrboles i salades. La població implorava el seu perdó, oferia sacrificis, o disparaven amb l'arc en la seva direcció.
Adoptant formes estètiques i fugaces, el mascaret trenca, bordeja, accelera, s'enrotlla sobre ell mateix, i no compleix les previsions. Sorgeix on no se l'espera i suscita l'admiració dels científics.
Però el drac continua prenent vides...


El meu gos i el mar

Gossos mariners. A l?Escala coneixerem la convivència d?una família de pescadors amb els seus gossos, que surten a la mar. La Xuca i la Xoco són dues gosses germanes que van arribar a casa del Marc Castells i l?Eva Ribas quan eren unes cadells i que s?han adaptat des del primer dia a totes les rutines de la família, que aquí vol dir seguir els horaris de la mar. En Marc és pescador i l?Eva duu submarinistes a fer immersions.
Aquests gossos, apassionats pel mar, provenen de la zona de Terranova, on eren un suport indispensable pels pescadors de bacallà. Aquesta raça va ser seleccionada precisament per la seva capacitat d'adaptació al mar, i les qualitats per la feina i el salvament.

En aquest reportatge coneixerem com és la convivència d?aquesta família de pescadors amb els seus gossos, que surten a la mar.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Les dones del mar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 574 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:42:58
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1728 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 130 Kbps


Sinopsi:

Les dones del mar

A Galícia coneixerem les dones que es dediquen a pescar el percebe. A Corme, la part més inhòspita de la Costa da Morte, un grup de dones fan una perillosa feina que, tradicionalment, només feien els homes. Corme és un dels pobles més petits i pobres de la Costa da Morte, però posseeix una riquesa: el percebe. Com aquesta és una de les poques feines lucratives ja fa molt temps que també les dones es dediquen a la seva pesca. Un grup de quaranta percebeiras, moltes d?elles de més de cinquanta anys, allarguen la perillosa feina per poder accedir a la jubilació.
La vida del poble està ritmada pel mar, per l?arribada de les borrasques i per la recol·lecció del percebe en les roques i penya-segats.

En aquest reportatge conviurem amb la gent del poble i aquestes dones en plena campanya del percebe.

El percebe és un crustaci fruit d?una larva que viatja per les onades i que quan troba l?espai idoni, es fixa per créixer i alimentar-se. Per arribar a l?edat de consum, aquest animal patirà diferents transformacions i un canvi de sexe. Els penya-segats i les roques de la Costa da Morte batudes sempre per un mar molt ferotge es converteix en un hàbitat ideal on poder alimentar-se. A la zona de la Costa da Morte s?agafen els percebes més grossos i més preuats pel mercat. El preu del percebe es manté alt des de fa molts anys i no baixa.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Thalassa - Viatge al fons del mar - Els horitzons d'en Ben [TDT Rip C33 català per a rucatala] Per Borinot.avi

Mida del fitxer: 605 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:45:16
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1720 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


Sinopsi:

Viatge al fons del mar

Una expedició oceanogràfica per les zones més recòndites del Mediterrani. Biòlegs, geòlegs i geofísics han deixat els seus laboratoris per embarcar-se a bord del Pourquoi pas?, l?últim nadó de la flota oceanogràfica francesa, que ha marxat a una expedició de cinc setmanes batejada com ?Medeco?: ?med?, de Mediterrani i ?eco? d?ecosistema. Al programa hi ha: el congost de Var a 2.500 metres de profunditat i els esculls de coral d'aigua freda de l'Arc Calabrès. Al capdavant d?aquesta missió hi ha Jozée Sarrazin. És canadenca i investigadora del centre que Ifremer té a Brest. És la vintena campanya que fa. Del Pacífic a l'Atlàntic, ha viscut sovint l'emoció de descobrir la cara amagada de la terra.

Al fons els seus ulls i els seus braços seran els del «Victor 6000», un robot teleoperat des de la superfície. El Pourquoi pas? es converteix en un enorme laboratori flotant de 107 metres de llarg on hi ha emoció: crancs, peixos, esponges, branques de coral... tresors que contenen els fons... La Jozée ha de catalogar el conjunt d'aquest món desconegut, abans que sigui massa tard?



Els horitzons d?en Ben

La història d?en Ben Crawshaw, un anglès establert a Creixell que s?ha construït una petita embarcació i somia la llibertat del mar. En Ben Crawshaw és un anglès que es va instal·lar a Creixell fa ja vint anys. Amb l"Onawind Blue", el vaixell que ell mateix s'ha construït, ha anat amunt i avall de la costa catalana, fent servir com a derroter els llibres d?en Josep Pla o en Carlos Barral.
L?estiu del 2009 va protagonitzar la seva aventura particular: va fer la ruta de Dènia fins a Creixell, passant per Eivissa. 280 milles, tot sol, navegant a vela i a rem.

En aquest reportatge coneixerem la passió marinera d?en Ben.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els batecs del Cabanyal - Escil·la el balneari d'Ulisses [TDT Rip C33 català per a rucatala] Per Borinot.avi

Mida del fitxer: 615 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:46:04
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1717 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


Sinopsi:

Els batecs del Cabanyal

La lluita d?un barri mariner per mantenir la seva identitat. La història d'un barri no s'esborra per decret de la nit al dia, i menys si aquest barri és el Cabanyal, el barri mariner més singular de la ciutat de València, l'antic barri dels pescadors.
El 1993 el Govern valencià declara Bé d'Interès Cultural el Cabanyal, pel valor de la seva trama urbana i de l'arquitectura popular i eclèctica del seu conjunt històric.
Per qüestions polítiques, el pla de protecció i reforma no es concreta fins a l'any 2001, quan l'Ajuntament de València aprova prolongar fins al mar l'avinguda Blasco Ibáñez, fet que comporta la demolició de mil sis-centes cases i la fractura del barri en dos.
L?any 2005, es constitueix la societat mixta Cabanyal 2010, amb la participació de l'Ajuntament de València, la Generalitat i onze empreses constructores, per portar a terme el pla. No trigarien a arribar les primeres expropiacions i demolicions. On hi havia cases protegides, algunes d'un valor patrimonial indubtable, ara només trobem solars desèrtics.
Els veïns aglutinats en contra del projecte des del principi per la plataforma Salvem el Cabanyal no paren de mobilitzar-se als carrers i als jutjats per frenar l'espoli i la degradació social del barri.
Però últimament l'Ajuntament de València ha reprès les demolicions al Cabanyal, davant la impotència dels veïns que van intentar impedir-ho.
L'espoli del Cabanyal continua malgrat l'ordre del Ministeri de Cultura de frenar-lo. El futur del barri mariner de València continua amenaçat.


Escil·la, el balneari d?Ulisses?

Escil·la, a l?estret de Messina, tot l?encant de la Itàlia del sud, origen de llegendes i històries antigues. Escil·la, dalt de tot d?una roca, està situada a l?entrada nord de l?estret de Messina. És un mite. La cita l?Odissea, el poema èpic d?Homer: diu que Ulisses hauria passat per aquí, ha de travessar un estret, on l?esperen dos monstres, Caribdis i Escil·la. Aconsegueix fugir dels remolins mortals de Caribdis, però no pot evitar Escil·la, arraulida al fons d?una caverna, als peus d?una roca.
Escil·la és un port on viuen i treballen els pescadors d?emperador, que són dels últims que queden a l?estret de Messina. Des de sempre hi ha les llargues nissagues de pescadors, al costat de les grans famílies de pagesos. Hi ha el món dels mariners i el món dels rurals.
A Escil·la hi ha tot l'encant de la Itàlia del Sud...



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Illes en erupció - Viure en un vaixell [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 566 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:42:21
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1719 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


Sinopsi:

Illes en erupció

Anirem a les Petites Antilles, unes illes volcàniques al mig del Carib que són una amenaça permanent per als habitants de la regió.
Nicolas Fournier és vulcanòleg. És un dels responsables de la vigilància dels volcans de les Petites Antilles Anglòfones del Centre de Recerca Sismològica. Aquest centre d?investigació, el van crear els britànics l?any 1952, perquè hi va haver uns terratrèmols volcànics a les colònies del Carib. Aquí és on arriben les dades sismològiques de la zona del Carib. El més mínim tremolor del terreny, s?hi enregistra, es localitza i s?analitza.
Regularment, Nico marxa a les illes volcàniques de la regió; una de les seves destinacions preferides és l'illa Dominica. Una «illa-naturalesa», la més muntanyosa de totes les illes, on les muntanyes treuen fum amb els peus a l?aigua. L?illa Dominica compta de set a nou volcans sempre actius. Malgrat les erupcions veïnes - a Montserrat, el 1995, o la de la muntanya Pelée a Martinica, una de les més mortíferes de la història, vint-i-vuit mil morts el 1902- els dominicans no tenen por a una possible catàstrofe.
Al fons dels mars del Carib, les bombolles no les fan els peixos, sinó la respiració d?un volcà endormiscat. Demà -o potser d?aquí a mil anys- es despertarà i traurà la punta del nas. I així, sota el mar, un reguitzell d?illes-volcà, es preparen per néixer. En Nico té feina per a algunes eternitats...


Viure en un vaixell

Barcelona atreu gent de tot arreu i alguns d?ells han decidit viure-hi en una embarcació com la millor manera de gaudir de la ciutat. Barcelona és avui una ciutat cosmopolita que atreu tot tipus de gent vinguda d?arreu i n?hi han uns quants que l?han trobat idònia per viure en un vaixell.
Alguns ports es transformen en petits barris flotants integrats a la ciutat i arrepleguen gent que solen tenir en comú la fascinació pel viatge.

Els ports són punts subtils al mapa on es creuen històries de viatgers fascinats pel mar, com a fil conductor entre cultures, com a camí cap a inimaginables experiències. Per a molts viure al seu vaixell és viure més a prop d?aquest viatge constant. Un afany de no perdre?s l?oportunitat d?una vida intensa.

En aquest reportatge coneixerem unes quantes persones que han decidit viure en un vaixell.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - La vida torna als Aiguamolls - El negoci dels vaixells abandonats [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 557 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:41:38
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1726 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 133 Kbps


Sinopsi:

La vida torna als Aiguamolls:

Els Aiguamolls de l?Empordà. Fa vint-i-cinc anys van ser declarats parc natural: una fita de la política conservacionista de Catalunya.

Aquesta setmana Thalassa dedica un reportatge als Aiguamolls de l?Empordà amb motiu dels seus vint-i-cinc anys com a Parc Natural.

Avui són un espai ple de vida, però a la dècada dels 70 la zona estava condemnada a ser una macro-urbanització i la fauna havia pràcticament desaparegut. La lluita del moviment conservacionista, liderada per Jordi Sargatal i altres persones, va aconseguir que els Aiguamolls fossin declarats Parc Natural ara fa vint-i-cinc anys. Van ser set anys de mobilitzacions en el context de la transició democràtica, que van generar un important procés de conscienciació mediambiental a Catalunya. Es va aconseguir preservar la vida salvatge d?aquells paratges tan característics de l?Empordà.
Avui, els Aiguamolls ja han complert vint-i-cinc anys com a Parc Natural. La vida ha tornat però amb el pas del temps la zona ha de fer front a noves amenaces que posen en perill l?equilibri d?una àrea que s?ha anat refent poc a poc i que avui suporta una forta presència humana. Els reptes de futur passen per aconseguir un pla d?usos i per connectar diverses zones protegides perquè no quedin aïllades.


El negoci dels vaixells abandonats:

Anirem a Mauritània, davant la costa de Nouadhibou. Centenars de vaixells abandonats abasteixen el mercat del desballestament. Als anys vuitanta, Mauritània, país de nòmades, va decidir llançar-se a la pesca. Però no tothom coneixia prou el mar com per fer-se bon mariner. Els primers propietaris dels vaixells eren gent que s?havien venut els camells per comprar una embarcació. No sabien què havien de fer i ho van gestionar tot molt malament. Finalment, els vaixells es van quedar a la platja de Tourbleu, abandonats. Al costat d?aquests també se n?hi van anar abandonant d?altres estrangers, arrestats perquè pescaven il·legalment en aigües mauritanes. Ara el cementiri inclou més d?un centenar de vaixells de pesca encallats o, fins i tot, enfonsats i s?ha convertit en un mercat d?ocasió de peces soltes. Així, els abandonats ressusciten els avariats i donen feina a homes que fins ara no en tenien. Però també s?hi sumen milers de furtius per compte propi i la tasca de recuperació de peces esdevé perillosa.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Xile, l'epidèmia del salmó - Observadors del mar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 526 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:39:01
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1746 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


Sinopsi:

Xile, l?epidèmia del salmó:

A Xile el cultiu del salmó, que s?ha convertit en una gran riquesa, és també font de molts problemes.

Juliol de 2007: diversos milions de salmons moren a les granges marines a Xile. El virus, que provoca una hemorràgia interna en els peixos, es propaga a gran velocitat d'una granja a l'altra. Aquesta epidèmia ja va castigar els anys 80 i 90 a Noruega, al Canadà o a Escòcia. A Xile, els industrials travessen la crisi més greu mai coneguda.
Els noruecs van tenir la idea de criar salmó de l'Atlàntic Nord en ple Pacífic Sud. L'èxit és espectacular i en menys de vint anys Xile capgira el mercat mundial: divideix el preu del salmó per quatre. És un negoci enorme que, actualment proporciona més de dos mil milions de dòlars en divises. Tota l?activitat es concentra a l?arxipèlag de Chiloé. Tres-cents punts que representen tres-centes granges de cria. En vint anys d'activitat, les empreses de salmó han contaminat les aigües de Chiloé. Ara canviaran de lloc per trobar aigües netes i sanes, a la Patagònia, un dels últims llocs del món encara preservats.
Una vegada més, no s?ha après res dels errors del passat. I la Patagònia, està a punt de viure el mateix malson aqüícola que a Chiloé.

Observadors del mar:

La passió per l?observació científica, una manera d?apropar-se a la natura.

En Josep Pascual fa més de 40 anys que pren nota dels fenòmens meteorològics que es produeixen a l?entorn de les Medes. Des dels 14 anys i amb aparells inventats per ell mateix ha enregistrat la temperatura, la humitat, la pressió, la pluja, el vent? La passió i la perseverança d?en Josep ens han proporcionat unes dades de gran importància científica i experts d?arreu s?han interessat pels seus registres.
A la reserva de les illes Medes les dades d?en Josep són fonamentals per entendre molts dels canvis que afecten els fons marins de l?arxipèlag.

A en Miquel Sacanell, com en Josep, la seva passió pel mar i la ciència el van dur a embarcar-se en un projecte per conèixer com evolucionaven les espècies que viuen al fons marí de les Medes. La millor manera d?estar cada dia prop del mar és dedicant-se a la pesca. I això l?ha convertit en un científic particular: és un biòleg pescador.

En Josep i en Miquel han fet de la ciència una forma de vida i, tot i no tenir prou recursos per finançar els seus estudis, se les empesquen per continuar dia a dia engrandint el coneixement del mar.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El somni del pare Jaouen [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 203 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:15:14
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1734 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 131 Kbps


Sinopsi:

El somni del pare Jaouen:

Amb el Pare Jaouen coneixerem l?organització de marina tradicional, creada per aquest sacerdot bretó i la seva tasca social.

L?associació marinera des Amis de Jeudi-Dimanche va ser creada fa quaranta anys per un jesuïta i mariner incombustible que avui té vuitanta-vuit anys, el pare Jaouen. En tot el món, no existeix una associació semblant pel que fa al seu funcionament i objectius. Amb un esperit solidari i de compromís social, l?associació està destinada a la reintegració social. Acull a joves amb problemes i els inicia en els oficis del mar. Molts d?ells, s?embarquen en un dels dos vaixells de l?associació i naveguen pel món capitanejats pel pare Jaouen. Actualment, dur a terme projectes més oberts, on tota mena de persones s?afegeixen a aquesta aventura per redreçar el timó de les seves vides. L?associació del pare Jaouen, que sempre s?ha finançat únicament gràcies a les aportacions dels seus benefactors, s?ha convertit en tot un referent a França.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Un pintor submarí a Cuba - Pingelap, una illa en blanc i negre [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 586 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:43:47
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1733 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


Sinopsi:

Un pintor submarí a Cuba:

En aquest reportatge acompanyem el pintor submarí terrassenc Alfonso Cruz a fer una marató pictòrica. Durant disset dies, recorrerà l'illa de Cuba d'un extrem a l'altre, per intentar plasmar la llum i la riquesa dels seus paisatges subaquàtics.

L?Alfonso Cruz té cinquanta-dos anys, i és un cas insòlit dins del món de les arts plàstiques. En les últimes dues dècades ha pintat prop de nou-cents quadres dels fons submarins, que avui estan disseminats per col·leccions particulars i museus.
Amb la pintura submarina ha trobat un camí que congenia la seva vella passió pel mar amb les seves inquietuds com a artista.


Pingelap, una illa en blanc i negre:

A Pingelap, una illa del Pacífic, una bona part de la població té una malaltia que els fa veure el món en blanc i negre.

Diuen que, en una illa perduda enmig de l?oceà Pacífic, hi ha homes que, a la nit, troben el camí, com si fos de dia. No veuen els colors; només el negre i el blanc, prefereixen viure sota la lluna que a la llum del sol... se'ls anomena ?acròmates?. Tenen acromatòpsia, una malaltia genètica. A l'illa de Pingelap, a Micronèsia, afecta més d?una persona sobre deu. En canvi, a la resta del món, una persona de cada trenta mil... Un misteri que s'explica per una llegenda, la d'un tifó que el segle divuit ho va arrasar tot. Només van sobreviure una vintena d?habitants, entre els quals tan sols un home, el rei. Al cap d?unes quantes dècades, la població arriba a un centenar, una multiplicació fulgurant i consanguínia. La malaltia comença a aparèixer a partir de la quarta generació.

IMATGE PENDENT

Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Portocolom, un racó amb hitòria [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 162 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:12:05
Completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1732 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


Sinopsi:

Portocolom, un racó amb història

Anirem a Portocolom, a la costa est de Mallorca. Un petit port natural amb una llarga història.

A la costa llevant de Mallorca hi ha un poble que ha estat sempre íntimament vinculat al mar, Portocolom. Enclavament històric de la construcció de barques de fusta, aquest racó continua sent un refugi excel·lent per als vaixells. Descobrim la tradició de l?ofici de mar de la mà de diferents famílies que han treballat sempre aquestes costes, pescadors i mestres d?aixa. Ens endinsem en la història marítima d?aquest indret i intentarem saber quin futur mariner li espera.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El pas del nor-oest - Es guardians de Joal-Fadiout [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 601 Mb.

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:54
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1775 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps

Sinopsi:

El pas del nord-oest:

Anirem al Gran Nord, una nova ruta marítima s?obre travessant el pas del Nord-oest. Abastir els pobles de l?Àrtic Central és una tasca difícil, degut a les complicades rutes marítimes. Laberints de glaç compliquen la feina dels vaixells que fins ara no gosaven passar pel pas del Nord-Oest.

Amb l?escalfament global, però, part del glaç s?ha desfet i és possible convertir aquestes rutes, abans impossibles, en vies de transport comercial segures. Acompanyarem al Camilla Desgagnés en l?obertura d?aquesta nova ruta marítima als límits del Gran Nord Canadenc.


Els guardians de Joal-Fadiout:

A la costa del Senegal coneixerem com els pescadors es preocupen per mantenir els ecosistemes pesquers.

Ens traslladem fins a Joal-Fadiout, situat a la costa de l?oceà Atlàntic, davant del Senegal. Aquesta població, molt vinculada a la pesca, està sofrint canvis substancials que fan que el peix estigui desapareixent. Davant l?alarma, els pescadors de Joal han decidit crear el Comitè de Gestió Àrea Marina Protegida, per lluitar contra la sobreexplotació de la pesca i així preservar el fons marí d?aquesta costa, la primera activitat econòmica de la població. D?aquesta manera, la costa té zones on està prohibida la pesca, però més enllà, el que busca el Comitè de Gestió Àrea Marina Protegida és una consciència col·lectiva del problema.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Xico, la memòria de Sa Riera [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi.avi
Mida del fitxer: 269 Mb.

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:19:38
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1782 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 130 Kbps

Xico: la memòria de Sa Riera:

Coneixerem els últims pescadors de la cala de sa Riera. Descobrim la història de la cala Sa Riera, a Begur, de la mà de la família Florian. Tot un llegat de pescadors que, generació rere generació, han transmès i practicat l?ofici. En Xico, el més veterà, ens recupera la pesca en temps del rem i la vela. I en Francesc, el seu nét, ens ensenya l?art de la pesca del sonso. Els temps canvien, però no pas la manera d?entendre la pesca i, en definitiva, el món, per aquesta família que ha treballat aquesta cala durant quatre generacions.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Aromes de mar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 214 Mb.

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:15:37
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1774 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps

Aromes de mar:

Ens endinsem en la Barcelona més marinera i mediterrània. Farem un recorregut per diferents indrets genuïns de la ciutat que desborden història amb aroma de mar. El mercat del Ninot, el barri de la Ribera, la llibreria Nàutica, seran algunes de les nostres parades per trobar-nos amb gent de mar. Tot i que la ciutat ha canviat molt en els últims anys, aquestes persones i aquests indrets ens demostren que Barcelona encara té gust de mar. Un viatge inspirador cap a l'esperit marítim de la ciutat, que perdura.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els primers immigrants climàtics - El llarg viatge del Hulda [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 603 MB.

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:45:20
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1723 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


Sinopsi:

Els primers immigrants climàtics:

Anirem a les illes Carteret, a Papuàsia, que s?estan inundant per la crescuda del mar i han provocat l?aparició dels primers refugiats climàtics del planeta.

Els habitants de les illes Carteret intenten sobreviure en un arxipèlag condemnat. A causa del canvi climàtic, el mar ha pujat de manera considerable en algunes regions. Fins i tot, ha tallat una de les illes en dos. Segons els científics, d?aquí deu anys totes les illes s?hauran submergit completament. A més d?això, el mar ha contaminat els pous i des de fa tres anys l?única aigua potable de les illes és la que cau del cel. Tampoc tenen cultius, ni d?arròs ni de verdures, ja que la terra, corrompuda per la sal, es va tornar estèril.
La paradoxa de tot això és que a les illes Carteret no hi ha cotxes, no hi ha electricitat, no hi ha motors, ... són illes paradisíaques que ara es troben condemnades a un destí imposat. Els seus habitants es veuran obligats a l?exili. Alguns d?ells ja han marxat, altres s?hi neguen. Un exili amarg ja que ni el govern ni els organismes humanitaris fan res per aquestes persones que s?estan convertint en els primers immigrants climàtics del món.



El llarg viatge del Hulda:

I el Hulda, el somni d?un artista. Un escultor que va voler viure i treballar en un gran vaixell tradicional dels mars del Nord.

El Hulda és un vaixell convertit en museu. El seu propietari, l?Ilham Koman, era un artista turc. Una malaltia li va impedir ser enginyer naval, però això no va evitar que dediqués vida i esforç a la navegació. Així el Hulda es va convertir en el seu taller i en la seva llar.
Fa poc el vaixell va ser a Barcelona, exposat al port per tal de que la gent el pogués visitar i descobrís la ciència a través de les sorprenents escultures que va crear. Coneixerem el Hulda i l?obra del seu propietari acompanyats per qui millor el coneixia, la seva família. Descobrirem com el mar va inspirar a Ilham Koman.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El cargol punxenc [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 185 Mb.

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:13:33
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1780 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 132 Kbps


Sinopsi:

El cargol punxenc

Coneguem la vida i els miracles d?aquest petit mol·lusc de qui, durant segles, es va extreure el tint per fer la púrpura. Aquest mol·lusc és el cargol més abundant i conegut de les nostres costes. Actualment, omple els plats de la gastronomia catalana. Però, antigament, va tenir un gran valor econòmic perquè s?utilitzava en la producció del tint de porpra. El simbolisme d?aquest color en la indumentària va constituir un factor important de distinció social i de prestigi, que va anar desapareixent mica en mica al llarg de l?Edat Mitjana. Un dels factors decisius va ser la sobreexplotació dels cargols. Descobrim com era el procés d?elaboració de la tinta a partir d?aquest cargol que, avui dia, torna a estar amenaçat, aquesta vegada per l?explotació gastronòmica.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - La reina del kitesurf - S'Albufera, la petita mar [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 385 MB.

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:28:47
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1741 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 129 Kbps

Sinopsi:

La reina del kitesurf:

Anirem a Tarifa, el paradís del kitesurf, on coneixerem Gisela Pulido que només amb catorze anys, ha estat la campiona mundial d?aquesta especialitat.

Malgrat la seva joventut, la Gisela Pulido és una veterana esportista d?èlit. Des de fa cinc anys no té rival. És la millor kitesurfista del món. És una nena prodigi del surf d?estel. Des de ben petita ha entrenat ben fort per arribar on és ara. Ens traslladem a Tarifa per conèixer el dia a dia de la reina del kitesurf.



S'Albufera, la petita mar:

Al nord de Mallorca destaca una extensa zona de maresmes a tocar del mar: s'Albufera, que significa "petita mar". Aquesta regió es va declarar Parc Natural, el 1988, per la seva riquesa ecològica i també pel seu paper predominant en la cultura d'una societat al llarg dels segles.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Sellafield, radiacions cap a Noruega - Cuba, un jardí submarí [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 561 MB.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:41:58
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1732 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


Sinopsi:

Sellafield, radiacions cap a Noruega:

Radiació al mar. El descobriment d?elements radioactius al nord de Noruega dispara l?alarma. Qui contamina el mar?

Al principi dels anys dos mil, unes anàlisis científiques revelen la presència, a les costes noruegues, d?un element radioactiu a l?aigua del mar. La notícia sorprèn a tothom ja que aquesta radioactivitat no pot venir de Noruega, un país sense centrals nuclears ni armes atòmiques. Es tracta de tecneci noranta-nou, un producte procedent, forçosament, d?una planta reprocessadora de combustible de centrals nuclears. Es descarta la hipòtesi d?una contaminació procedent dels veïns russos i se centren les sospites en el Regne Unit. Aviat es confirma que els residus trobats a Noruega provenen de Sellafield, una planta situada lluny, a la riba del mar d?Irlanda, al sud d?Escòcia, a més de mil quilòmetres de la costa Noruega. Allà es concentren residus nuclears vinguts d?Europa, del Japó... d?arreu del món.
A Noruega es comença a relacionar l?augment dels casos de leucèmia i d?altres malalties amb la radioactivitat. S?inicia una lluita per demanar responsabilitats i fer tancar la planta de Sellafield.


Cuba, un jardí submarí:

Un passeig submarí pels millors llocs de busseig de Cuba.

Farem un recorregut per la Cuba submarina. Visitarem restes de naufragis, jardins de corall i els famosos ?cenotes?, que ens conduiran a un entramat de cavernes submergides espectaculars. Descobrirem un món ple de curiositats. Isla de Juventud, la península de Zapata, la badia de Cochinos,... explorarem els seus fons i descobrirem la majestuosa bellesa submarina de Cuba.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Verí a l'illa Martinica - Remeis mariners [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 517 MB.

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:38:38
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1761 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 110 Kbps

Sinopsi:

Verí a l?illa Martinica:

Anirem a Martinica, on no aconsegueixen eliminar un insecticida molt potent utilitzat durant anys i que ara amenaça els seus habitants.

Durant un quart de segle, a l?illa Martinica s?ha utilitzat un pesticida pel conreu del plàtan. Es tracta de la clordecona, una substància antiparasitària que ha contaminat el 20% de les terres de l?illa. Inalterable, indestructible, contamina tot el que toca: els cultius de terra, les parts aèries de plantes com ara la canya de sucre o la pinya americana i els animals de cria. És un verí que també amenaça a l?home, perquè la seva molècula es considera potencialment cancerígena. Ara es treballa per avaluar el dany que ha causat en el medi i per eliminar la molècula de la clordecona, però està resultant més difícil del que s?havia previst.



Remeis mariners:

Veurem quins remeis mèdics utilitzaven els pescadors d?abans per afrontar un món ple de curiositats.

Coneixerem els remeis dels antics pescadors. Les mancances mèdiques a bord han fet que, durant segles, els pescadors se les hagin arreglat per fer front a accidents i malalties. Una saviesa que s?ha transmès entre mariners. Pells de serp, ungüents, plantes, beuratges, tot un arsenal de medicina tradicional per alleugerir els mals i tornar a la feina.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - La tragèdia del Saint Prosper [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 192 MB.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:14:22
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1739 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 131 Kbps

Sinopsi:

La tragèdia del Saint Prosper:

La memòria del Saint Prosper, el vaixell francès enfonsat per les mines a la badia de Roses el 1939.

Ja fa setanta anys que el mercant francès Saint Prosper, fugint en plena nit d?una tempesta, va topar amb una mina a la badia de Roses provocant la mort als vint-i-set mariners que integraven la tripulació. Però fins fa quatre anys, els familiars dels tripulants no van saber res sobre l?enfonsament del Saint Prosper en aquestes aigües. La companyia naviliera els va amagar que hi va haver un submarinista, Eusebi Escardíbul, que va localitzar el vaixell l?any 1967. L?últim missatge emès des del Saint Prosper va ser un vuit de març de 1939, anunciant que capejava un gran temporal de vent del nord. Des d?aleshores, un vel de misteri ha envoltat tota aquesta tragèdia. A França, els dies següents al naufragis, la premsa parla de desaparició i la companyia naviliera diu que no té cap informació. Poc després començaria la segona guerra mundial i el silenci envoltaria durant dècades la fi del Saint Prosper i la seva tripulació. La casualitat va fer que un familiar d?un tripulant trobés per Internet un web de submarinistes on anunciaven que es podia fer una immersió a un mercant francès que es deia Saint Prosper. D?aquesta manera, els descendents dels tripulants saben on descansen les restes dels seus familiars i han pogut homenatjar als vint-i-set mariners perquè no siguin víctimes de l?oblit. Ara, Roses estarà sempre vinculada al nom d?aquest mercant francès i així ho demostra amb l?aixecament d?un monument sota el far que assenyala el lloc del naufragi.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - L'afer Sokaliquea - La recerca de les sípies [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 596 MB.

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:33
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1733 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps

Sinopsi:

L?afer Sokalique:

Un pesquer bretó és enfonsat per un mercant que fuig.

La matinada del disset d?agost del 2008, el pesquer bretó Sokalique és enfonsat pel mercant Ocean Jasper. La col·lisió es produeix davant de la costa de Ouessant, a la Bretaña francesa. L?armador del Sokalique, Bernard Jobard, gasta els últims minuts en repartir les posicions del bot de salvament per salvar els seus mariners. Un gest que li costa la vida: s?ofega amb el seu pesquer. El mercant Ocean Jasper fuig sense prestar cap tipus d?ajut. Els mariners del Sokalique finalment són rescatats per un altre vaixell.
L?afer commociona l?opinió pública, fins i tot adopta caire polític i és el mateix president de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, qui promet portar tot el procés legal a França. No serà tan fàcil. L?Ocean Jasper pertany a un ucraïnès, està noliejat per un armador turc, amb una tripulació àzeri i porta bandera de les illes Kiribati. Comença aquí una investigació laberíntica.
En aquest reportatge intentarem buscar responsabilitats, sempre acompanyats d?Ivette Jobard, la viuda de Bernard, que des del primer dia busca justícia perquè es castiguin els culpables de la col·lisió i perquè un afer com el del Sokalique no es torni a repetir.


A la recerca de les sípies:

Coneixerem els intents de crear refugis per facilitar la reproducció de la sípia pels pescadors de la costa catalana.

Quan s?acosta la primavera la sípia inicia un llarg viatge cap a la costa per encetar l?època d?aparellament. Els pescadors coneixen bé aquestes migracions i surten a la recerca d?aquest cefalòpode als alguers de les nostres costes, que s?han convertit en un oasis de fertilitat per les bones condicions d?aliment i refugi.
Fora de l?alguer, però, comença a ser molt difícil trobar sípies, cosa que posa en perill aquests espais de reproducció a causa de l?impacte de l?home.
Davant d?això, els pescadors estan preocupats i han previst un pla per dotar la costa d?espais per afavorir la posta d?ous i assegurar la seva continuïtat.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - La ruta de l'aniversari [TDT Rip C33 català per a rucatala] Per Borinot.avi

Mida del fitxer: 603 MB.

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:45:12
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1727 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 139 Kbps

La ruta de l?aniversari:

L'últim capítol de la temporada. La ruta del vintè aniversari de Thalassa. Naveguem per tota la costa catalana amb el veler Santa Eulàlia, de Portvendres a Sant Carles de la Ràpita.

Un programa especial de la ruta del vintè aniversari del programa.

És un programa sobre el viatge que l'equip de Thalassa va fer per la costa catalana a mitjans de juny.

Per celebrar el vintè aniversari l'equip del programa es va embarcar en el pailebot Santa Eulàlia i va recórrer el litoral català des de Portvendres a Sant Carles de la Ràpita.
Hem visitat deu poblacions (Portvendres, Port de la Selva, Roses, L'Escala, Palamós, Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, L'Ametlla de Mar i Sant Carles de la Ràpita). Una navegació on va copsar l'activitat marinera del litoral català.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Lloret de Mar, memòria marinera - El fotògraf dels naufragis [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 492 MB.

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:36:47
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1740 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 131 Kbps

Lloret de Mar, memòria marinera:

Anirem a Lloret de Mar, on ens endinsarem en la vida marinera d?aquesta vila.

És cert que Lloret de Mar s'ha convertit en un dels centres turístics més bast de Catalunya, però aquest poble guarda zelós una llarga història marinera que data d'abans de Crist. Caminarem a través dels carrers de Lloret per descobrir records del seu passat mariner. I és que el port de Lloret de Mar va ser un dels més importants per al desenvolupament del comerç del Mediterrani. Ara ja no queden barques de pesca professional a les platges de Lloret. Aquell món va desaparèixer a mitjans dels anys setanta per l'entrada del turisme, fenomen, però, que va dur al poble noves oportunitats i riquesa. Alguns dels pobladors anònims remenen en la memòria perquè no s'oblidin les arrels de Lloret de Mar.


El fotògraf dels naufragis:

Coneixerem a l'Enric, fotògraf de naufragis i apassionat dels fons marins.

L'Enric Madrenas és fotògraf submarí i ha dedicat gran part de la seva obra a retratar vaixells enfonsats. La seva passió per fotografiar naufragis l?ha dut a descobrir misteris que restaven amagats sota l'aigua i a reflotar històries dramàtiques oblidades darrere els naufragis. Acompanyarem a l'Enric en algunes de les seves immersions perquè ens mostri la visió inèdita que ens ofereixen les fotografies dels naufragis. Tot un món que podria acabar enterrat i que gent com l'Enric salven de l'oblit.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els maoris i el mar - Ocells marins en perill [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Tamaño de Archivo : 587 MB.

[Película]
Válido : Sí [AVI]
Duración : 00:43:56
Película completa : Sí

[Vídeo]
Resolución : 680x508
Códec : XviD MPEG-4 codec
FPS : 25,00
BitRate : 1730 Kbps
Factor de Calidad : 0,21 b/px

[Audio]
Códec : MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nº de canales : 2
Ratio de Muestra : 48000 Hz
BitRate : 139 Kbps

Els maoris i el mar:

A Nova Zelanda coneixerem la lluita dels maoris per aconseguir els drets de la pesca i explotar els recursos del mar.

Nova Zelanda, un decorat de somni per a un guió de Hollywood. Però darrera d'aquesta postal tan cinematogràfica, ¿què passa, realment, al país de "El Senyor dels Anells"? La història d'un país habitualment tan discret té elements sorprenents. És un exemple únic al món de la reconciliació entre dos pobles.

Fortament marginats, els maoris reclamen un nou repartiment de les terres i de les riqueses naturals. La seva arma és jurídica: és el vell tractat de pau de 1840. El van firmar els colons britànics i els primers ocupants maoris. El tractat de Waitangi garanteix la possessió i l'usdefruit de la terra i del mar. Però els anys passen i el pacte es transgredeix.
Trenta anys més tard, els maoris reprenen possessió de "Moana", el mar.

Avui prop de la meitat de l'activitat de pesca i aqüicultura a Nova Zelanda pertany a empreses maoris.
A Marlborough Sounds, una regió de fiords al nord de l'illa del Sud, es descobreix el nou imperi comercial dels maroris: el musclo verd, la nova estrella de l'exportació neozelandesa.


Ocells marins en perill:

La pol·lució i la pesca amb palangre amenaça el seu fràgil ecosistema. Els ocells marins que passen més del 90% de la seva vida al mar, on obtenen l'aliment, només s'acosten a terra ferma en l'època de nidificació. La dificultat de seguiment i control han fet que durant molt de temps hagin estat els grans desconeguts del medi marí. Avui, els ocells marins són espècies molt amenaçades que viuen en un hàbitat cada vegada més complicat.
L'any 2004, l'organització per conservar els ocells BirdLife International va impulsar un estudi per determinar, en diversos indrets del món, les àrees que són importants i sovint, imprescindibles per a la vida d'aquests ocells. Intentant entendre més bé quins són els problemes en què es troben.

Només a Espanya hi ha prop de 30 espècies marines amenaçades, algunes de les quals, com la baldriga balear, es podria extingir en només 40 anys si no es prenen mesures.
Establir zones de protecció per als ocells marins és avui una de les mesures més importants per evitar les amenaces constants que pateixen.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El temps no passa als Quèrquens - Els guardians del mar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 577 MB.

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:11
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1730 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


El temps no passa als Quèrquens:

A Tunísia, a les illes dels Quèrquens continuen pescant amb un sistema ancestral. Les branques de palmeres es planten al mar per guiar el peix cap a les trampes.

Els Quèrquens són unes illes apart, en l?espai i en el temps, un miratge flotant enmig d?enlloc. La terra hi és tan plana, que es confon amb l?horitzó, fina com una coca col·locada damunt de l'aigua salada, de la qual no emergeix res, només les palmeres. Perquè, als Quèrquens, tot comença amb una palmera. Aquí tothom és pescador: el perruquer, el dentista, el director de l?escola és pescador. No és un segon ofici, és una primera naturalesa. I, per pescar, primer de tot cal saber enfilar-se als arbres. Les branques de palmeres es planten al mar per guiar el peix cap a les trampes. Així és com viuen els habitants des de fa segles.


Els guardians del mar:

Coneixerem la gent i els dispositius que s?encarreguen del salvament marítim a les nostres aigües.

Des que, el 1993, la Societat de Salvament i Seguretat Marítima va entrar en funcionament ha fet molta feina. La barca de salvament del Port de Barcelona, està en servei de guàrdia les 24 hores i 365 dies l?any.
Quan arriba l?estiu, el nombre d?incidències al mar es multiplica per quatre. Generalment són problemes de manteniment, però també hi ha molts casos de varades per desconeixement de l?orografia marina, excés de confiança i manca d?experiència. També hi ha un altre tipus d?emergències que tenen una envergadura molt més elevada: els incendis. Diàriament, pels mars i oceans circulen centenars de vaixells carregats de mercaderies molt perilloses que poden provocar accidents molt greus.
Durant l?any 2007, a Espanya es van haver d?evacuar 360 persones i se?n van rescatar 13.693. El fenomen de la immigració clandestina ha disparat en els darrers temps les xifres d?emergències. Només en el 2007 més de 500 pasteres han hagut de ser socorregudes en aigües espanyoles.

En aquest reportatge coneixerem la gent i els dispositius que s?encarreguen del salvament marítim a les nostres aigües.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Vaixells per Angola - Tarifa, tocats pel vent [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 494 MB.

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:37:02
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1735 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 132 Kbps


Vaixells per Angola:

I a Arenys, seguirem la formació d?un grup de mariners angolesos. Una de les drassanes d?aquest poble construeix vaixells per a aquest país africà.

A les drassanes d?Arenys de Mar, l?empresa nàutica Aresa Boat?s ha liderat la construcció de dos-cents pesquers i cinc patrulles pel govern d?Angola. El projecte inclou, a banda de la construcció, la formació de les tripulacions, formada per angolesos i cubans que, un cop ensenyats, partiran cap a Angola per incorporar-se com a patrons de pesca i caps de màquines d?aquesta nova flota. Es tracta d?un projecte suculent que s?ha fet en el temps rècord de deu mesos i amb èxit per totes les parts implicades. La construcció d?aquests vaixells per Aresa Boat?s només és una petita part d?un pla molt més ambiciós del govern d?Angola que pretén construir cinc mil vaixells cada any durant els pròxims deu anys, amb la idea de posar en marxa definitivament el sector pesquer, considerat estratègic pel país. I és que la relació entre Aresa i el govern angolès seguirà demostrant els bons resultats que es desprenen dels lligams de la pesca.


Tarifa, tocats pel vent:

Anirem a Tarifa, on seguirem el rastre dels pioners del windsurf que van descobrir aquest indret fa vint-i-cinc anys.

Fa uns anys Tarifa era una terra salvatge, ignorada pel turisme. Però el vent fort que regna en aquest indret va cridar als primers windsurfistes de tot el món, que es van traslladar a Tarifa, on podien practicar aquest esport durant tot l?any. Des d?aleshores es va crear tota una cultura al voltant d?aquests esports de mar.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els últims colons de l'illa de Buda [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 204 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:15:16
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1730 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 135 Kbps


ELS ÚLTIMS COLONS DE L'ILLA DE BUDA:

I anirem a l?illa de Buda, un petit i fràgil racó del Delta de l'Ebre on en Josep i la Vincentica hi viuen des de fa més de trenta anys gairebé aïllats del món.

Coneixerem el racó més apartat i solitari del delta de l?Ebre, l?illa de Buda. En aquest indret viuen, completament aïllats de tot, en Josep i la Vicentica, els últims colons de l?illa. Cap als anys 50 l?illa va arribar a tenir prop de 200 habitants. Ara de tot aquell rebombori ja no en queda res. S?hi han quedat sols fent-se càrrec de l?única pesquera que queda. És com si el temps s?hagués aturat. Però aquest matrimoni segueix la seva rutina, aliens a qualsevol canvi, només acompanyats pel so del claqueig dels ocells i el xiulet de l?aire entre els canyars.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Port Fornells, cau de pescadors - Santorí, l'illa de l'Atlàntida [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 529 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:39:42
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1733 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 130 Kbps


PORT FORNELLS, CAU DE PESCADORS:

El petit món de Cala Fornells, a la Costa Brava. Un cau de pescadors de tota la vida.

La Júlia i en Ramon solen pescar davant del cap de Begur, molt a prop d'on viuen, alternant la pesca amb xarxa i els palangres segons la temporada, l'estat de la mar i la demanda del mercat. Durant els estius tenen la base de la seva barca davant de la cala d'Aiguablava, a Port Fornells, enclavat en un dels paratges més idíl·lics de la Costa Brava. Un antic refugi de pescadors que ja fa molts anys es va transformar per al turisme.
Avui tan sols queden dues famílies de pescadors a Fornells, però només la família Deulofeu, la d?en Ramon, no ha viscut mai de cap altra cosa que no sigui la pesca.

En aquest reportatge coneixerem el petit món de Cala Fornells, a la Costa Brava, un cau de pescadors de tota la vida.


SANTORÍ, L'ILLA DE L'ATLÀNTIDA:

Santorí, l?illa que va tenir una de les erupcions volcàniques més violentes de la història encarna el mite de l?Atlàntida.

És un dels mites més coneguts, la història d'aquesta civilització engolida, desapareguda en les onades en un dia i una sola nit. El mite de l?Atlàntida ha inspirat investigadors, arqueòlegs, poetes, somiadors... durant segles i segles. L?illa misteriosa s?ha buscat per tots els racons del món i se n?han escrit gairebé deu mil obres.
L'illa de Santorí és a l'oest d'Egipte. Aquí, un fet important uneix el mite amb la realitat. Es tracta d'una catàstrofe natural: l'explosió volcànica més gran mai vista. Va tenir lloc mil sis-cents trenta-cinc anys abans de Jesucrist. Un volcà que es desperta i fa explotar i bolcar l'illa al mar. La temptació d'imaginar-se l'Atlàntida a Santorí es va fer més plausible des que un arqueòleg grec, Spiros Marinatos, va començar les excavacions al peu del poble, els anys seixanta.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Gegants dels mars - Les salines del delta [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 564 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:42:18
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1727 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps

GEGANTS DELS MARS:

Anirem a Ulsan. De les enormes drassanes coreanes surten els vaixells més grans del món a un ritme frenètic: cada cinc dies s?avara un vaixell.

Fa vint anys la senyora Yang era la cuinera de la Hyundai Heavy Industry, ara es dedica a soldar plaques d?acer que serviran per a la construcció de bucs navals. Una conversió professional radical però, sens dubte, rentable.
La H.H.I., que s?ha convertit en una de les majors indústries de construcció de vaixells, se situa a 60 quilòmetres al nord del gran port comercial meridional coreà de Busan. Tots els grans del comerç marítim mundial conflueixen aquí, a Ulsan. Tret de grans vaixells de creuer, la H.H.I. ho ofereix tot, o gairebé tot: portacontenidors, petroliers, i fins i tot submarins Destroyer per a la marina de guerra. El resultat: un lliurament cada cinc dies.


LES SALINES DEL DELTA:

Les salines del delta de l?Ebre, un microespai ple de vida i d?història.

A la punta de la banya del delta existeix una harmonia especial entre natura i activitat humana. En Mateu Lleixà treballa perquè el poder del sol i el vent d?aquest indret produeixi sempre sal.
Sense cap veí al voltant, i amb el mar al peu de casa, la família d?en Mateu viu custodiant aquest parc natural protegit des de fa 25 anys, un espai únic per a la reproducció dels ocells a tot el Mediterrani occidental. Un veritable ecosistema que conviu en equilibri amb la salinitat.



Pàgina de descarrega

Thalassa - Gegants dels mars - Les salines del delta [TDT Rip C33 català] per Borinot.avi

Nom del fitxer: Thalassa - L'Antàrtida, el continent somiat - La crisi de l'anxova [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 572 MB

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:42:53
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1734 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 132 Kbps

L?ANTÀRTIDA, EL CONTINENT SOMIAT

Ens embarcarem cap a l?Antàrtida amb la navegant Isabelle Autissier i l?Erik Orsenna.

Des de sempre, l?Antàrtida ha despertat admiració i misteri. Cobert de gel, en el seu paisatge només es distingeix un color, el blanc. Exceptuant el pas d?alguns turistes durant l?estiu, l?Antàrtida conta amb pocs residents, la gran majoria no permanents. Aquest és el continent de més difícil accés, però també un dels més protegits. Aquí hi resideix el 70% de la nostra aigua dolça.
Viatjarem de la mà d?Isabelle Autissier i Erik Orsenna per les regions polars de l?Antàrtida. En forma de diari de bord a dues veus, ens relaten una aventura de set setmanes de duració a través dels camins freds del continent blanc. Una expedició farcida de pors i fascinacions, que ens mostra les rutes d?exploradors de llegenda. Un continent que segueix impressionant a tots aquells que en contemplen els seus paratges tan bonics i alhora tan hostils. Un indret que l?home poc ha trepitjat.


LA CRISI DE L'ANXOVA

Aquesta espècie tan popular i abans tan abundant ha entrat també en crisi. Al País Basc fa tres anys que no en pesquen i Catalunya comença a ressentir-se de la falta d?aquest peix.

La pesca de l?anxova, des de molts anys enrere, va lligada amb la vida de les comunitats de pescadors del Mediterrani. Les moles de peix que omplien les xarxes semblava que no tindrien fi. Però ja fa massa temps que els pescadors veuen minvar cada vegada més la presència d?aquest peix. Al Cantàbric ja fa més de tres anys que es va disparar l?alarma. I el problema arriba ara a les nostres costes. Pobles com Cotlliure o l?Escala tenen associat el seu nom a la conserva de l?anxova, una indústria treballada durant generacions que, sens dubte, ara preocupa seriosament al conjunt de pescadors que han fet de la pesca de l?anxova la seva ocupació.



Pàgina de descarrega

Thalassa - L'Antàrtida - La crisi de l'anxova [TDT Rip C33 català] per Borinot.avi

Nom del fitxer: Thalassa - Les melodies de Cap Verd - Els currachs [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 599 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:57
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1725 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


Sinopsi:

LES MELODIES DE CAP VERD:

Anem a Cap Verd amb la cantant Cesária Evora, que amb la música ha obert el seu país a la resta del món.

Per als habitants de les illes oblidades de Cap Verd, la música s?ha convertit en la companya més fidel de les seves vides.
La veu de Cesária Evora va ser l?encarregada de donar a conèixer al món aquest arxipèlag però, des de sempre, les seves costes han viscut envoltades de melodies. Nascut de la trobada forçada entre colons europeus, majoritàriament portuguesos, i esclaus africans, aquest poble construeix gran part de la seva identitat cultural a través de la música. Aquí es barregen des de ritmes africans fins a harmonies europees.
Per a tots els capverdians el mar és un tema omnipresent, ha estat sempre una font d?alimentació i una via d?emigració. Així doncs, la música s?ha convertit, per a aquest arxipèlag aïllat, no tan sols en un vector de fuga alhora que de comunicació, sinó tot un llibre de veritable història.
L?illa de Sao Vicente s?ha convertit en escala per les rutes marítimes entre Europa, Àfrica i Sud-amèrica. I mitjançant mariners estrangers arriben les altres influències, com de Cuba o Brasil.
Cesária Evora ha obert la porta per als artistes joves capverdians que esperen, ara, que les seves melodies segueixin obrint horitzons, com una llavor que podria garantir el desenvolupament econòmic del seu petit rosari d?illes.


ELS CURRACHS:

A Barcelona coneixem en Mark Redden, un irlandès que s?ha volgut construir el tradicional bot de feina del seu país, el currach, per navegar pel Mediterrani.

A les aigües de la Costa Brava hi navega un bot diferent, l?anomenat currach. Parlem d?un vaixell tradicional de la costa oest irlandesa i escocesa, acostumat a les aigües de l?Atlàntic. És la passió d?en Mark Redden, un irlandès instal·lat a Catalunya que vetlla perquè la tradició dels currachs es mantingui viva, fins i tot, lluny de la seva llar de creació..
Al barri de la Sagrera, en una antiga fàbrica de motllos que s?ha convertit en un taller marítim en plena ciutat, en Mark hi construeix aquests vaixells.
Per a fabricar els seus currachs en Mark utilitza lona i fusta. Aquesta construcció requereix diferents fases concretes de temps per, finalment, arribar a navegar. Però aquest procés de fabricació necessita algunes modificacions, per tal d?adaptar el bot a les característiques del Mediterrani.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - A l'ombra dels moai - Riva passió per les llanxes [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 595 MB

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:40
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1731 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 132 Kbps


A L?OMBRA DELS MOAI:

Anirem a l?illa de Pasqua. Els habitants reivindiquen orgullosament els orígens polinesis i també més autonomia davant del govern de Xile.

A l?illa de Pasqua hi viuen 3.000 persones, totes elles concentrades al poble d?Hanga Roa. La població, mestissa des de fa molt de temps, reivindica orgullosament els seus orígens polinesis, tot i que, actualment, l?illa pertany a Xile. Aquesta paradoxa, és el fruit d?una història tràgica. L'any 1862, l'illa és víctima d'una cacera d'homes. Els marxants d'esclaus s'emporten la meitat de la població i la deporten al Perú. Tots els dipositaris de la cultura oral, embarcats per força, moriran sense haver transmès tot el que saben. L?any 1881, un poble delmat -un centenar d'habitants sense memòria- firma l'annexió a Xile. A partir d'aleshores, el patrimoni es lliura als visitants. L?any 1896, s?aïlla als habitants del poble amb un mur i se?ls prohibeix sortir. La població viu presa dins la seva pròpia illa. Aquesta situació durarà fins a la meitat dels anys seixanta del segle XX. Actualment, encara es poden veure fragments del mur.
Paral·lelament, les expedicions arqueològiques es succeeixen, atretes per descobrir les claus del misteri de l?illa. Però, tot i així, pocs d?aquests visitants s?interessen per la sort dels habitants de Pasqua. No serà fins al 1966 que la població obtindrà el dret de ciutadania. A l?actualitat, els moai garantitzen renta a les famílies, ja que l?illa és considerada un paradís arqueològic, cosa que atrau 5.000 turistes a l?any. Però els habitants de l?illa de Pasqua volen que se?ls retorni la memòria esfumada per les tragèdies succeïdes. Demanen més autonomia al govern Xilè per a poder apropiar-se de nou de la història d?aquesta illa tan especial i preservar-la i transmetre-la de generació en generació.


RIVA, PASSIÓ PER LES LLANXES:

Un petit grup de gent a Catalunya navega amb aquestes clàssiques llanxes.

Les llanxes poden despertar passions. Aquest és el cas d?en Xavier Solà, un apassionat de les mecàniques clàssiques, que va fundar, fa un parell d?anys, el Club Riva de Catalunya.
Les llanxes Riva són joies de la motonàutica. Però cal dedicar-s?hi, necessiten molta cura. Els amants de les Riva es desplacen per tot el continent amb assiduïtat per reunir-se amb altres ?rivamaníacs?. Fundades a la localitat italiana de Sarnico, a principis del segle vint, les drassanes Riva van agafar fama internacional quan, a la dècada dels quaranta, Carlo Riva, fill del fundador, va començar a dissenyar les llanxes i a popularitzar-les entre l'aristocràcia i el món del cinema. Els membres de la Riva Historical Society vetllen perquè aquest llegat sobrevisqui i es transmeti fidel al seu esperit original. Però per a molts, com en Xavier, tenir una Riva no és qüestió de prestigi o elitisme, sinó, senzillament, gaudir de les coses belles.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Les xarxes de l'Abid [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
Mida del fitxer: 223 Mb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:21:38
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x390
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1332 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 110 Kbps


LES XARXES DE L'ABID:

La història de l?Abid, un marroquí que viu a la Barceloneta des de fa 15 anys i que ha trobat a Catalunya la possibilitat de continuar el seu ofici d?adobador de xarxes après a Alhucemas.

Quan l?Abid és a terra, no pot passar cap dia sense anar al port, encara que no hi tingui res a fer. És un costum que li ve de la infància a Alhucemas. Un costum que es va veure truncat quan va arribar a Barcelona i es va haver de posar a treballar durant 5 anys cuidant uns avis per guanyar-se la vida i poder poder tenir els papers en regla. Després, així que va poder va tornar a la pesca.
L?Abid ha fet d?amfitrió de molts dels seus compatriotes que avui estan embarcats com a mariners en barques de pesca. A més a més, és un dels pocs pescadors de Barcelona que encara saben adobar xarxes.
Davant la manca de perspectives de trobar feina com a adobador de xarxes, l?Abid ha decidit anar-se?n a Alhucemas, el seu poble natal, acompanyat d?alguns familiars. Nosaltres també hi anem amb ell...



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Maldives l'amenaça del mar - L'illot de s'Espartar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 578 MB

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:24
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1723 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 139 Kbps


MALDIVES, L'AMENAÇA DEL MAR:

Aquest arxipèlag de l?Índic està completament amenaçat per les inundacions del mar i pel canvi climàtic. En pocs anys molta gent haurà de marxar.

A l?arxipèlag de les Maldives el temps es conta amb por. Segons la previsió dels experts, en menys de cent anys, el país haurà desaparegut sota les aigües. El 80% de la superfície acabarà submergida si no es fa res per evitar-ho. Avui dia, l?arxipèlag no té mitjans financers o tecnològics per fer front a aquesta catàstrofe anunciada. Així, els habitants de les Maldives, fins a 400.000 persones, es podrien convertir en els primers refugiats climàtics del planeta.

L'ILLOT DE S'ESPARTAR:

S?Espartar, el petit illot al costat d?Eivissa és un món ple de vida.

L?espart és una matèria primera ideal per la confecció de cistells i altres estris. A Eivissa sempre s?ha recollit a l?illot de s?Espartar (d?aquí el topònim), una reserva natural de gran valor ecològic i etnogràfic. Per a desembarcar-hi, o per recollir-ne la planta, s?ha de demanar permís previ. I és que l?espart no és pas l?única matèria valuosa de l?illot. En un passat no gaire llunyà, la gran majoria dels habitants vivien de treballar la terra. Tot es feia a casa i predominava l?economia d?autoabastiment. La riquesa natural de s?Espartar, ha fet d?aquest illot el més ric del conjunt de les Reserves d?Eivissa.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El Queen Mary 2 - San Pietro, l'illa de la Tonnara [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 598 MB

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:48
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1732 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 132 Kbps


EL ?QUEEN MARY 2?:

Una luxosa travessia plena de glamur. Travessarem l?Atlàntic amb el ?Queen Mary 2?, un vaixell amb mil dos-cents membres de tripulació.

Viatjar a bord d?aquest transatlàntic és molt més que una simple travessia. Per als qui ho fan sembla que l?itinerari és només un accessori. El que realment es viu a dalt del ?Queen Mary 2? és luxe i glamur, un somni que neda sobre les aigües del mar. Aquesta verdadera ciutat flotant compta amb una tripulació de 1.200 persones que ofereixen els seus serveis als afortunats visitants. Un creuer ple de màgia on el transport és més important que la destinació. Viatjarem per l?interior d?aquesta joia naval amb tres dels membres de la seva tripulació que ens ensenyaran els secrets del gran ?Queen Mary 2?.


SAN PIETRO, L'ILLA DE LA "TONNARA":

A la petita illa sarda de San Pietro, tota la vida gira entorn de la pesca de la tonyina.

San Pietro, la petita illa del sud-oest de Sardenya, ha estat lligada a la pesca de la tonyina des que la van ocupar grecs, fenicis i romans. Té una gran vinculació amb el mar. Sant Pere, el patró de l?únic poble habitat de l?illa, Carloforte, és també el sant de tots els pescadors i es prega i es venera perquè el mar continuï sent font de vida. Durant els mesos de maig i juny és quan es pesca la tonyina, o ?tonnara?, i quan els ?tonnarotti? poden treure el jornal de tot l?any. I és que la tonyina és més que una font de riquesa per a San Pietro, és identitat cultural. Per això, cal vetllar per la seva existència, a vegades amenaçada per l?abús que en fan alguns vaixells d?encerclament.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El tresor de l'alga vermella [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 326 MB

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:24:22
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1731 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps

EL TRESOR DE L'ALGA VERMELLA:

Anirem al Marroc, a la costa atlàntica, on cada estiu homes, dones i nens es passen el dia recol·lectant l?alga vermella. Una veritable riquesa que alimenta moltes famílies.

És una de les matèries més preuades de la regió. L?alga vermella porta aliment a moltes llars i molts dels habitants del Marroc, majoritàriament homes, s?endinsen a buscar-la dins el mar. El problema és que ho fan en unes condicions molt poc segures i dins un mercat gens regulat. De fet, aquesta activitat ha esdevingut completament anàrquica i fins i tot s?han creat empreses intermediàries atretes només per l?afany de lucre. De l?alga vermella se?n extreu l?agar-agar, molt valorat als països desenvolupats, utilitzat tant per la gastronomia com per la investigació microbiològica. Moltes famílies al Marroc depenen totalment de la venda d?aquesta alga, amb tot el perill que això comporta...



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els reptes de la pesca artesanal [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 218 MB

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:16:21
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1734 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 130 Kbps


ELS REPTES DE LA PESCA ARTESANAL

Coneixerem el moviment Slow Fish, un moviment internacional per preservar els bons hàbits alimentaris i la pesca sostenible.

Un reportatge de Roser Corella

Davant la sobrepesca industrial i la pèrdua massiva de biodiversitat dels oceans que se?n deriva, cada cop són més els pescadors amb consciència de que s?ha de lluitar perquè l?explotació dels recursos marins sigui sostenible. A Gènova, s?acaba de celebrar l?última fira del moviment ?Slow Fish?, un moviment que congrega professionals de tot el món relacionats amb la pesca tradicional i els productes que se?n deriven per crear estratègies conjuntes de cara al futur. Pels pescadors agrupats en el moviment ?Slow Fish? el manteniment de la pesca artesanal és la millor solució per frenar la ràpida degradació dels recursos marins.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El caçador de records [TDT Rip TV3 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 336 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:16:14
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 2761 Kbps
Factor de qualitat: 0,33 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 132 Kbps


EL CAÇADOR DE RECORDS:

Anirem a Cadaqués, on coneixerem la passió marinera d?en Joan Manel, que fa anys que recupera la memòria del poble.

Part de la memòria marinera recollida de Cadaqués es deu a un home: Joan Manel Tajadura. Remena arxius des de fa més de vint anys, investigant el patrimoni marítim del seu poble. Recull tota mena d?informació i material i casa seva s?ha convertit ja en el museu del mar de Cadaqués. Tothom al poble coneix la seva tasca i l?ajuden a ampliar aquest recull del passat de Cadaqués. La vida marinera d?aquesta vila quedarà per sempre lligada a aquest arxiu.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Gaza, una plata bloquejada - El Pescador que no podria deixar de pescar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 494 MB

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:47:02
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1329 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


GAZA, UNA PLATJA BLOQUEJADA:

Anirem a Gaza, un dels territoris més tancats del món. A la costa bloquejada, els vaixells de pesca i la gent proven de viure com si no passés res.

Gaza, sis mesos després de l?ofensiva israeliana. Una platja sota bloqueig. Des que es va acabar la guerra, la reconstrucció no ha avançat. Quaranta quilòmetres de llargada i vuit d?amplada. Gaza és un enclavament envoltat de murs i de tanques electrificades, impossibles de travessar. Una presó a l?aire lliure, un dels territoris més tancats del món, amb les entrades i les sortides estrictament controlades. Al nord, una porta que controla Israel: Eretz. Gaza ve a ser una platja llarga, que es recorre de nord a sud en menys d?una hora. Aquí, hi viuen un milió cinc-centes mil persones. Al sud, filferro espinós: s?ha acabat la carretera. És la frontera amb Egipte, un punt de pas cap al món exterior, que gairebé mai és obert. Mar endins, un patruller de l?exèrcit israelià tanca l?horitzó.
L'aigua de mar és contaminada. Les dues depuradores de Gaza no funcionen, però no hi pot arribar cap peça solta, a causa del bloqueig. Per tant, de cap a cap del litoral, uns tubs continuen escopint aigües contaminades. Cada dia, s?aboquen al Mediterrani vuitanta milions de litres sense tractar.


EL PESCADOR QUE NO PODIA DEIXAR DE PESCAR:

A l?Estartit coneixerem en Miquel Garriga, un pescador de vuitanta-un anys que es resisteix a deixar de pescar.

En Miquel Garriga, un pescador de l?Estartit de vuitanta-un anys, no vol perdre?s cap pesquera. Setanta anys sortint pràcticament cada dia, fan que sigui un dels pescadors més grans que es poden trobar a mar.
Avui a l?Estartit queden unes quinze barques de pescadors i totes es dediquen a la pesca artesanal amb poca xarxa, tal com ho havien fet els seus avantpassats. En Miquel no pot deixar de fer el que ha estat sempre la seva vida. Sortir al mar cada dia el manté en plena forma i mentre pugui continuarà embarcant-se, perquè un pescador com ell no pot deixar d?anar al mar.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Les últimes foques caputxines mediterrànies - Es Trenc, un paradís fràgil [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 561 MB

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:42:04
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1728 Kbps
Factor de qualitat: 0,27 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


LES ÚLTIMES FOQUES CAPUTXINES MEDITERRÀNIES:

Seguirem el rastre de les últimes foques caputxines al Mediterrani. Dos programes de preservació a Grècia i Turquia treballen perquè no desapareguin.

És l'animal més emblemàtic i més rar del Mediterrani. La foca caputxina, present a les aigües blaves des de fa milers d'anys, és una espècie a punt d?extingir-se. L?únic enemic que tenen és l'home.
Trenta anys enrere, hi va haver una presa de consciència internacional. Tots els països de la conca mediterrània van firmar convenis per instaurar mesures de conservació i evitar-ne la desaparició irreversible. Antigament, aquest animal tan tranquil vivia a tot el Mediterrani i al mar Negre. Un segle enrere, n?hi havia milers. Actualment, després de ser explotades per la pell i destrossades pels pescadors, només sobreviuen uns quants centenars d?individus en alguns punts, bàsicament a Turquia i a Grècia. Aquests dos països protegeixen les colònies més importants. Dos països i dos mètodes d'intervencions diferents que treballen perquè no desapareguin.


ES TRENC, UN PARADÍS FRÀGIL:

Es Trenc. Un emblema de Mallorca que es vol preservar.

La platja d?Es Trenc ha estat durant els darrers vint anys l?objectiu de nombrosos plans d?urbanització i projectes de camps de golf. Però davant l?amenaça de desaparició de l?últim arenal verge de Mallorca, la gent del GOB va començar una lluita per preservar-lo, que encara avui continua. Tot i haver aconseguit que es declarés Àrea Natural d?Especial Interès, hi ha hagut intents d?urbanitzar-lo.
Avui, la platja d?Es Trenc s?ha convertit en un símbol de la Mallorca que vol sobreviure al turisme. Un emblema per aquells que reclamen conservar la riquesa natural pròpia de l?illa.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Alhucemas, els pescadors del parc [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 358 MB

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:26:51
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1727 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


ALHUCEMAS, ELS PESCADORS DEL PARC:

Anirem a Alhucemas, a la costa nord del Marroc, on la petita comunitat de pescadors artesanals treballa al parc nacional que s?hi acaba de fer.

Terra endins de la ciutat d?Alhucemas, el temps sembla que s'hagi aturat en una altra època. La majoria de la població viu d'una agricultura de subsistència que es desenvolupa pertot arreu en una terra àrida.
Fa pocs anys, la pesca aquí era molt abundant i les pasteres petites no havien d'anar gaire lluny per guanyar-se la vida. Però des que van arribar els vaixells d'arrossegament, pescant en qualsevol fons amb total impunitat, les captures van caure en picat.
La costa d?Alhucemas forma part del mar d?Alborán. Una de les zones amb més biodiversitat del Mediterrani, però també un mar molt amenaçat per l'ús de xarxes de deriva per pescar el peix espasa. Xarxes prohibides a la Unió Europea des de principis dels anys 90, moment en què els pescadors marroquins van començar a fer-les servir.
L'any passat, un tros de territori a l'oest de la ciutat d?Alhucemas va ser declarat Parc Nacional, amb la intenció de protegir trenta quilòmetres de litoral.
L?ONG ecologista marroquina AZIR, nascuda durant l'obertura política que es va iniciar al Marroc pels anys 90 treballa estretament amb ONG?s espanyoles que tenen projectes de cooperació en la zona.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El Senegal, els motius de l'exili - Els Mörker, nissaga de bussejadors [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 540 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:41:53
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1665 Kbps
Factor de qualitat: 0,26 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 136 Kbps


EL SENEGAL, ELS MOTIUS DE L'EXILI:

El Senegal, milers de joves fugen cap a Europa buscant un futur millor.

“Jo, que parlo amb tu, estic a punt d’anar-me’n. Surto dimecres. Me’n vaig. Al Senegal, no hi queda res. Tot és pobresa. Me’n vaig dimecres.” Mamadia és un jove pescador de 19 anys, originari de Thiaroye-sur-Mer, un port situat als afores de Dakar. Ha pagat el seu passatge cap a les illes Canàries. Sap els riscos a què s'exposa fent-se clandestí: 200 joves del seu poble han mort fent la travessia cap a Espanya.
Llavors per què posar-se en perill quan es va viu a la vora d'un dels mars amb més peix del món? Perquè el mar ja no pot alimentar els pescadors, cada vegada més nombrosos, perquè el sector de la pesca, totalment saturat, travessa la crisi més greu de la seva existència.

Milers d’agricultors fugint de la sequera han emigrat cap al litoral i s’han convertit en pescadors. Aquesta afluència massiva de gent ha trencat l'equilibri: 400.000 pescadors, més de 10.000 piragües, es mouen pels 730 quilòmetres de costa. Aquest sector s’ha desenvolupat sense control i la pressió sobre els recursos és exagerada. La pesca artesanal també s’ha convertit en una indústria. El mar és saquejat i la misèria s'instal·la en les comunitats de pescadors. Llavors els joves, sovint animats pels seus pares, agafen les piragües i fugen cap a aquest fals Eldorado que és Europa.


ELS MÖRKER, NISSAGA DE BUSSEJADORS:

Els Mörker, una nissaga de submarinistes que coneixen tota la badia de Roses.

Un reportatge de Joanna Pardos

Bernd Mörker, possiblement un dels bussejadors esportius amb més immersions del món, celebra la seva immersió nou mil.
Fa trenta-un anys que van abandonar la seva vida a Alemanya cridats per les meravelles del fons marí de la Costa Brava, i van muntar un centre de busseig a tocar de la platja de Santa Margarida on hi treballa, des de llavors, tota la família.
La nissaga de bussejadors Mörker es continua estenent i amb l'avi Bernd al capdavant, transmeten als petits de la casa, tal com ho han fet sempre, els valors naturals que amaga el fons del mar.

En aquest reportatge acompanyem els Mörker en la seva immersió número nou mil, una xifra extraordinària, que implica haver bussejat cada dia, durant gairebé quaranta anys.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els sentinelles de la Costa - Dubai, l'Eldorado per a uns quants [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 567 MB

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:42:36
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1729 Kbps
Factor de qualitat: 0,27 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 132 Kbps


ELS SENTINELLES DE LA COSTA:

Una mirada sobre Calella de Palafrugell a partir de l?arxiu de l?Arcadi Gili.

L?Arcadi Gili era un artista, un home amb una innegable mirada de documentalista, que va saber captar aquella Costa Brava tranquil·la i lluminosa dels anys 50 i 60, dels estiueigs anteriors a l'arribada del turisme de masses. L?Arcadi Gili va fer més d'un centenar de pel·lícules en la seva vida, entre documentals, ficcions experimentals i pel·lícules familiars.
L?Eulàlia, la seva filla, és una dona inquieta que s'ha compromès de ple a denunciar les irregularitats que hi ha al seu entorn. Ella pertany a l?organització Salvem el Crit-Arítjol, un grup ecologista constituït fa catorze anys.

El tram de costa que hi ha entre Begur i Calella de Palafrugell és un atractiu turístic de primer ordre on falta infraestructura portuària, per la qual cosa s'ha convertit en la zona amb més densitat de fondejos de tot Catalunya.
A l'estiu no hi ha cap cala que se salvi i les barques envaeixen totes les badies. Legalment hi ha dos mil cinc-cents amarratges permesos, però l'any 2009 l'organització Salvem el Crit-Arítjol en va comptabilitzar molts més.


DUBAI, L'ELDORADO PER A UNS QUANTS:

Anirem a Dubai, una nova versió d'Eldorado on sembla que tot és possible. Sota el luxe hi ha una realitat molt més crua.

Com tots els estrangers que vénen a Dubai, ells també busquen fer fortuna. Són els cinc-cents mil treballadors que construeixen edificis nous, dia i nit. Els recluten uns intermediaris que els fan endeutar, fins i tot abans d?entrar al país. Vénen aquí per guanyar diners ben de pressa però no tots ho aconsegueixen.
Són originaris de l'Índia, del Pakistan, de Bangla Desh i, fins i tot, de la Xina, no parlen anglès i de sobte es troben en un país estranger, a mercè d'empresaris amb pocs escrúpols que els allotgen en camps insalubres i els confisquen els seus passaports.
Les condicions de vida d'aquests treballadors són denunciades per associacions humanitàries. Salaris miserables, allotjaments insalubres, accidents de treball... Darrere l?aparador de l?èxit, també es fa present una altra realitat molt més crua.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Teo i la flota enfonsada [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 310 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:29:37
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1332 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 132 Kbps


TEO I LA FLOTA ENFONSADA:

Un reportatge de Josep Lluís Secorún

En Teodoro Rubio és un empresari de serveis elèctrics de Terrassa apassionat pel submarinisme. Probablement cap altre espanyol no s'ha submergit tantes vegades com ell a les restes de la flota de Cervera. Per a en Teo és una experiència única que l?obsessiona des de fa setze anys. Cada vegada que torna als vaixells enfonsats en reviu el tràgic final.

Encara avui es poden veure les restes de la flota de Cervera disseminades a poca profunditat al llarg de la costa oest de Santiago, al mateix lloc on van ser embarrancats en la seva fugida suïcida i abatuts per l'esquadra dels Estats Units.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Recollir ostres [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 170 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:12:48
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1720 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 133 Kbps


RECOLLIR OSTRES:

Mike Woods és la encarnació d?una generació de joves per al que l?illa de Vancouver ha esdevingut una veritable pàtria d?adopció. Desertor americà de la guerra de Vietnam, va passar la frontera per perdre?s en la natura de l?illa canadenca, després es va construir una nova vida sobre el rebuig dels valors antics per acabar avui sent el cap d?una petita explotació d?ostres innovadora i lucrativa i, sobretot, ecològicament correcte.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Cogombres de mar i dòlars [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 306 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:22:59
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1721 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps

COGOMBRES DE MAR I DÒLARS:

A les illes Galápagos els pescadors s?han multiplicat els últims anys per una pesca molt lucrativa: el cogombre de mar, un mol·lusc marí que es ven per una fortuna als mercats asiàtics.
Els cabussadors de les Galápagos s?arrisquen molt per pujar el preciós botí. Baixen a més de 15 metres i passen moltes hores sota l?aigua rascant els fons.
Però aquesta pesca massiva que s?ha practicat durant anys, ha estat a punt de fer desaparèixer els cogombres de l?arxipèlag. Per preservar les aigües de les Galápagos, s?han pres mesures draconianes i ara, la pesca del cogombre és de temporada i està sotmesa a les quotes.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El viatge dels sardinals [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 189 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:18:01
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1327 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


EL VIATGE DELS SARDINALS:

Ens embarquem en dos sardinals de vela llatina en un viatge de retrobament cap a la Catalunya Nord.

Un reportatge de Josep-Anton Trepat

En aquest reportatge ens embarquem en dos sardinals de vela llatina: el "Sant Elm", la barca de sardinal que van restaurar els bessons Xirau, i la "Santa Espina", la barca de sardinal de Pere de Prada.
És un viatge per retrobar-se amb els amics de la Catalunya Nord que, com ells, han restaurat aquestes barques de treball. El viatge és com un retorn als orígens. A les aigües del golf del Lleó que van solcar per primer cop fa més de vuitanta anys.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El camí que segueix la costa - El pare Benet Viñes i els huracans [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 501 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:47:38
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1331 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


EL CAMÍ QUE SEGUEIX LA COSTA:

L?illa de Vancouver. El camí litoral de la costa oest ha estat qualificat com l?excursió més bonica del món. El camí litoral més extrem, més dur, més llarg del món.

A l?illa de Vancouver, a la costa oest del Canadà, ens trobem amb el camí litoral que ha estat qualificat com l?excursió més bonica del món. Una senda mítica, el camí litoral més extrem, més dur, més llarg del món.
Vuit dies a la Costa Oest, a la Colúmbia Britànica, a la banda Oest del Canadà, davant la immensitat de l?Oceà Pacífic. Aquí, els caminants surten amb una autonomia completa per fer setanta-cinc quilòmetres en els quals no trobaran cap refugi en tota la setmana. I els excursionistes han d?estar a punt per trobar-se obstacles imprevistos. S?enfronten contínuament amb una natura en plena forma i amb una terra saturada de pluja tot l?any. A més a més, aquests excursionistes porten de vint a trenta quilos a l?esquena. La més mínima torçada significa parada i evacuació. Evidentment, segons el principi del camí costaner, val més caminar tant com es pugui a la vora de l?oceà... sempre que els penya-segats i la marea, ho permetin.
L'indret pertany a un Parc Nacional i està molt reglamentat. Només cinquanta persones poden entrar al camí cada dia i només s?obre des de l?u de maig fins al trenta de setembre, la resta del temps, el vent, les fortes pluges i les tempestes impedeixen al passejant assaborir la bellesa d?aquest indret.


EL PARE BENET VIÑES I ELS HURACANS:

En aquest reportatge anem a Cuba per seguir la pista del pare Benet Viñes, un català del Priorat que va ser el primer d?anunciar un huracà

Un reportatge de Josep Lluís Secorún

El 1870, Benet Viñes s'embarca a França per dirigir-se a Cuba. La missió del pare Viñes a l'Havana serà la de dirigir l'Observatori Meteorològic que té la Companyia de Jesús al Colegio de Belén.
L'octubre del 1875, el pare Viñes envia un avís urgent als diaris, pronosticant que un huracà entrarà per Orient i escombrarà gran part de Cuba sense arribar a l'Havana. Viñes ha encertat els pronòstics, és la primera vegada al món que algú fa una cosa així. L?any següent, tornarà a encertar amb dos huracans més.

Fa temps que hi ha per tot el Carib una xarxa d'estacions meteorològiques per prevenir els huracans, però pocs saben que la va crear el pare Benet Viñes el 1886, finançat per les empreses de navegació i les companyies d'assegurances de l'època.
La seva fama en les prediccions d'huracans va ser tanta que la marina americana el va voler fitxar, però ell no va voler mai abandonar l'Havana.

El 23 de juliol del 1893 mor a l'Havana el pare Benet Viñes. Tres dies abans ha acabat la seva obra cabdal: ?Investigaciones relativas a la circulación y traslación ciclónica en los huracanes de las Antillas?, un compendi de tot el que va descobrir en la seva vida estudiant els huracans i les lleis que els regien, amb tal encert que fins i tot avui és vigent.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Tokdo, l'illa de la discòrdia - Les veles de Stintino [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 459 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:45
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1330 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


TOKDO, L'ILLA DE LA DISCÒRDIA:

Un munt de roques al mig del mar del Japó són, des de fa anys, motiu de conflicte entre Corea i el Japó.

El cor del mar del Japó, a mig camí entre Corea del Sud i l?arxipèlag japonès pròpiament dit. Unes roques volcàniques orgulloses, especialment inhòspites però terriblement disputades des de fa més d?un segle. Els coreans en diuen Tokdo i els japonesos Takeshima.
Ara ?i des de fa cinquanta anys- Corea ocupa aquests illots. Però el Japó, els continua reivindicant i la disputa enverina les relacions entre les dues grans democràcies d?aquesta regió.


LES VELES DE STINTINO:

Un reportatge de Roser Corella.

Anem a l?illa de Sardenya. A Stintino fa 28 anys que es manté una trobada de navegació tradicional molt popular.

Fa 28 anys, es va celebrar a Stintino la primera regata de vela llatina de Sardenya.
Avui, el Circuit Mediterrani de Vela Llatina, pioner a Itàlia als anys 80 en el moviment de recuperació de les embarcacions tradicionals de pesca, s'ha convertit en tot un clàssic pels amants d'aquest tipus de navegació tradicional que, any rere any, s'apleguen al nord de l'illa.



Pàgina de descarrega

Thalassa - Quadern d'Alexandria - L'Ametlla, mar de migracions [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 455 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:15
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1331 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


QUADERN D'ALEXANDRIA:

Un quadern de ruta per l?Egipte mediterrani més desconegut i sorprenent.

L?Egipte sovint es resumeix en el Nil. Una llarga cinta blava i un immens triangle verd. La costa mediterrània queda al marge dels circuits turístics. Una costa ignorada que recorrerem des de la frontera líbia fins al desert del Sinaï. Seguirem el rastre dels beduïns, de la invasió dels exèrcits, de les llegendes... El-Alamein i els seus camps de batalla, Alexandria la cosmopolita... Intentarem arribar a la frontera oriental i Gaza, malgrat que és un recorregut sembrat d'obstacles...
Un quadern de ruta per l?Egipte mediterrani més desconegut i sorprenent.


L'AMETLLA, MAR DE MIGRACIONS:

Un reportatge de Joanna Pardos.

L?Ametlla de Mar, un poble de profundes arrels marineres que va poblar de pescadors tota la costa catalana.

L?Ametlla de Mar, al sud de la costa catalana, encara conserva tota la seva essència marinera i bona part de les famílies que hi viuen encara continuen treballant al mar. Aquí la feina al mar encara és una oportunitat laboral per als joves.
De fet, la singularitat d?aquest punt de costa i la riquesa dels seus fons estan al darrere de l?origen de la població de la cala, com anomenen els locals l?Ametlla de Mar. Entre el cap de Salou i la punta del Fangar, el Mediterrani té per als pescadors el nom de la Frau.
Els ?caleros? han sabut conservar tot allò que els van deixar els seus avantpassats mariners, però no estan al marge dels canvis convulsos que viu el mar. Aquest poble costaner es debat ara entre la il·lusió d?aquests joves pescadors que continuen mirant cap al mar i aquells que ja han començat a trencar amb les profundes arrels que els lligaven a la frau. Però el mar sempre és a prop.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els reis de la República [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 261 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:19:42
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1716 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


ELS REIS DE LA REPÚBLICA:

Wallis i Futuna són dues petites illes de la Polinèsia francesa governades per uns reis locals.

A 22.000 quilòmetres de França, tres reis regnen en dues illes de la Polinèsia francesa: Wallis i Futuna.
Els anys 60, els habitants van votar que volien ser francesos. Un poble que viu d?acord amb unes normes mil·lenàries, al marge de la modernitat.
En aquest reportatge coneixerem aquestes dues illes i la seva cultura, una vida que gira entorn les cerimònies reials, els costums polinesis i el ritual del ?kavà?. La tradició marca la vida de tots. La vida social, la professional i la religiosa.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - L'or dels manglars [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 212 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:20:14
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1326 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


L'OR DELS MANGLARS:

La reserva de fauna silvestre de Cuare, a Veneçuela, on una gran diversitat de boscos de manglars provoquen una gran explosió de vida marina.

Un reportatge de Joanna Pardos

Ens endinsem a la reserva de fauna silvestre de Cuare, a la costa nord-occidental de Veneçuela, un indret únic on es concentren una gran diversitat de boscos de manglars que provoquen una explosió de vida marina. Una riquesa que han sabut aprofitar els veïns de Chichiriviche, la població més propera a la reserva, on tot gira entorn a l'extracció de l?ostra de manglar.
Els habitants d?aquesta paratge del Carib ens mostraran com han aprés a conservar i respectar aquest fràgil ecosistema, amenaçat a tot el món.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Kivalina, un poble que desapareix - La patrona del mar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 446 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:42:22
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1332 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


KIVALINA, UN POBLE QUE DESAPAREIX:

Al poble de Kivalina, a Alaska, una petita comunitat de pescadors i caçadors és amenaçada per l?erosió de les seves costes.

Una tira de terra molt fràgil, de dotze quilòmetres de llargada, clavada entre una llacuna d?aigua salada i el mar de Txukotka.
Un d?aquells pobles d?Alaska, perduts al nord del Cercle Polar Àrtic, a seixanta-set graus de latitud nord... És Kivalina, un grapat de barraques de fusta que acullen uns quants centenars d?esquimals inuits, amb les famílies i els gossos dels trineus. Aquesta comunitat de caçadors-pescadors, aïllada de la resta del món, fa uns quants anys que viu amb una terrible maledicció, aliena a ells, que provoca l'erosió de les seves costes...
Els quatre-cents habitants de Kivalina, sota l?amenaça de la desaparició de les seves terres, formen part de la llarga llista de refugiats climàtics. És per això que han decidit portar als tribunals vint-i-set companyies americanes, de les més grans del sector de l?energia (Exxon Mobil, BP, Chevron, Shell...) David contra Goliat.
Si hagués de tenir lloc aquest procés contra els responsables del canvi del nostre clima, seria una primícia i obriria el camí a molts altres?



LA PATRONA DEL MAR:

La recuperació de la festa de la Mare de Déu del Carme per l??Associació de dones Anna Sáez?.

Un reportatge de Roser Corella

Al port d?Arenys, la celebració del dia de la Mare de Déu del Carme s?havia anat perdent, però des del dia que l??Associació de dones Anna Sáez?, ara fa 10 anys, va prendre la iniciativa d?organitzar-la, la festa ha recuperat la seva popularitat. Aquesta associació va ser creada per un grup de dones de pescadors que es trobaven cada matí al moll mentre esperaven els seus homes que tornessin de la mar. Moltes d?elles havien immigrat a Arenys als anys 70 amb les seves famílies per viure de la pesca. Actualment la majoria ja són dones jubilades o viudes de pescadors que no han volgut desvincular-se del port i s?han convertit en el motor de les festes més populars.

Per a aquestes dones, que el port ha estat la seva segona casa, la Festa de la Mare de Déu del Carme és la més esperada de l?any.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El mur de separació - Mallorca, laberint de coves [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 496 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:47:15
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1329 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


EL MUR DE LA SEPARACIÓ:

Una platja dividida per grans pilars d?acer marca la frontera entre Mèxic i els Estats Units.

A la vora de l?oceà Pacífic una platja partida per la meitat per grans pilars d?acer alineats com si fos una presó a l?aire lliure.
Arran del mur unes quantes famílies mexicanes fan un pícnic sota la mirada dels guardes fronterers. És el mur que marca la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Separa les ciutats de San Diego, a Califòrnia, i Tijuana. Un mur entre rics i pobres, reforçat per càmeres, radars i una policia fronterera omnipresent, l?objectiu de la qual és aturar la migració clandestina.
Al peu del mur hi ha enamorats que parlen, nens que juguen, adolescents que troben els seus parents que són a l?altre costat?
Del costat mexicà, els emigrants esperen el millor moment per passar Del costat americà, la policia fronterera patrulla dia i nit i els «Minute Men», la milícia privada d'extrema dreta, acorralen els clandestins.
Però el mur no ha aturat la migració clandestina, sinó que l?ha convertit en més costosa, més mafiosa i molt més sanguinària.


MALLORCA, LABERINT DE COVES:

A Mallorca ens endinsarem en un complex laberint de coves submarines.

Un reportatge de Roser Corella

Mallorca és un lloc idoni per la formació de coves litorals que encara avui configuren un territori verge per descobrir. Un fascinant món soterrat que s'ha mantingut intacte durant segles i que, de moment, només s?ofereix a aquells qui gosen aventurar-s?hi.
L'any 1994, un grup d'espeleòlegs insulars van aventurar-se dins les cavitats inundades, descobrint un laboratori perfecte per a conèixer la història de l'illa i les oscil·lacions del nivell del mar durant els darrers 17.000 anys.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El fotògraf dels pescadors - L'escàndol de l'amiant a Còrsega [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 410 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:39:10
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1328 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


EL FOTÒGRAF DELS PESCADORS:

L?Escala a través de la mirada del fotògraf Miquel Bataller, que fa anys que retrata els pescadors.

Un reportatge de Josep Lluís Secorún

En Miquel Bataller ha fet milers de fotografies de l'Escala. La seva mirada s?ha centrat especialment en el món dels pescadors, encara que també ha fotografiat paisatges i molts esdeveniments populars.
Sense proposar-s'ho, en Miquel ha fet la crònica fotogràfica dels darrers 40 anys de l'Escala. Les seves imatges han agafat valor amb el pas del temps.

L'any passat en Miquel va decidir posar a disposició del públic tot el seu arxiu fotogràfic de l'Escala, i va donar a l'Arxiu Municipal prop de 14 mil fotografies amb els seus negatius corresponents. Des de llavors les fotografies d?en Miquel formen part de la important col·lecció d'imatges de l'Escala que guarda l'Ajuntament i que comprèn tot el segle XX.


L'ESCÀNDOL DE L'AMIANT A CÒRSEGA:

A Còrsega coneixerem la història d?una gran contaminació: la fàbrica d?amiant a Canari.

La factoria de Canari explica l?explotació de l?amiant a Còrsega. L?amiant és un mineral que ve de la muntanya. Avui en queda una pedrera, damunt mateix de la factoria. És com un cràter, una ferida del paisatge.
La mina es va explotar des de l?any 1947 fins al 1965. Els homes, hi treballaven sense cap mena de protecció, enmig d?un núvol de pols blanca. Es triturava el mineral per extreure?n les fibres. Aleshores, quedaven en suspensió a l?aire tones de pols d?amiant. Un núvol constant. Aquí, hi van treballar 1.413 persones, amb una absència total de mesures de prevenció i d?informació. Una sola fibra d?amiant és suficient per desencadenar un càncer de pleura. Cada dia sortien sacs de fibra d?amiant cap al continent: se?n transportaven tones, cap al port de Bastia.
Actualment, és difícil avaluar el nombre exacte de víctimes de l?amiant a Còrsega. Però ja fa més de quaranta anys que la mina és tancada i la factoria encara és oberta, als quatre vents, en terreny departamental. Cap cartell no avisa el públic de la perillositat d?aquest lloc, cap cartell no indica que encara hi ha pols d?amiant...



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El camió del cinema al Senegal - El dibuixant de peixos [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 585 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:53
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1731 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 133 Kbps


EL CAMIÓ DEL CINEMA AL SENEGAL:

Al Senegal coneixerem la història d?en Jean i el seu cinema ambulant. Aquest ecologista recorre el país amb un camió divulgant la protecció dels recursos del mar.

Això passa al fons de tot de la sabana senegalesa. És la història d'un camió únic en el seu gènere, que travessa les pistes per defensar, a la seva manera, la causa de la natura i el medi ambient. La fauna i la flora del Senegal li poden donar les gràcies. Aquest camió-cinema és el seu millor aliat: de pel·lícula en pel·lícula, de poble en poble, denuncia la sobrepesca.
Ensenya també el bon exemple difonent un documental sobre la primera àrea marina protegida del Senegal: l'AMP de Bamboung.
En aquest reportatge acompanyem a aquest equip d?ecologistes estrambòtics (en Jean, en Yoro, l?Aziz i l?Eladge) amb els seu camió cinema pel Senegal.


EL DIBUIXANT DE PEIXOS:

La il·lustració científica continua sent avui tan important com a l?època de les grans expedicions.

Un reportatge de Josep-Anton Trepat

Els humans van aprendre molt abans a dibuixar que a escriure. Durant segles, el treball curós dels il·lustradors ha estat l'únic referent de moltes de les realitats que hi havia més enllà dels horitzons. Als ulls de tothom, aquells dibuixos precisos, gens imaginatius, eren la prova evident del resultat de moltes expedicions i avui són la prova de vida d'espècies que ja no existeixen.
En Jordi Corbera, il·lustrador i naturalista, veuen diferent la realitat. Són ulls de detectiu. Cap detall no li passa desapercebut. Els seus dibuixos omplen avui llibres científics i de divulgació. Nombroses descripcions científiques recolzen sobre el que en Jordi ha dibuixat. Uns dibuixos que parteixen a vegades d'apunts fets a la natura o del treball d'observació dels exemplars recollits per una expedició científica.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Un gueto al delta del Tigre - La revolució dels gliders [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 467 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:31
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1327 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


UN GUETO AL DELTA DEL TIGRE:

El delta del Tigre, al costat de Buenos Aires. Un paratge natural on ha nascut una mena de ciutat privada reservada per a la gent rica.

El delta del Tigre es forma davant de la capital argentina, Buenos Aires, a la desembocadura del riu Paraná, que va a parar a l?estuari del Río de la Plata. Centenars d?illes, un laberint de canals i milers d?hectàrees de selva, a quatre passos de la metròpoli. Però a les ribes del delta, hi ha aparegut una ciutat nova, construïda de cap a peus en uns aiguamolls insalubres, sobre setze mil hectàrees de sòl pantanós. És una ciutat privada, tancada, reservada per a la gent rica. Es diu NORDELTA. Per accedir-hi, s?ha de passar un primer control a l?entrada principal i un altre per passar a cadascun dels catorze barris de la ciutat. 150 persones s?encarreguen de la seguretat, dia i nit.
Però darrere mateix de les barreres del gueto de luxe, hi ha el poble de Benavídez, un municipi rural que abans vivia envoltat de camps i de terrenys pantanosos. Les barreres físiques s?aixequen, humiliants, entre rics i pobres. Separació d?espais, símbol de l?apartheid social. Un fenomen que està en plena expansió a l?Amèrica Llatina.


LA REVOLUCIÓ DELS GLIDERS:

A Mallorca coneixerem el projecte dels gliders, uns petits submarins autònoms cabdals per recollir dades dels oceans.

Un reportatge de Josep Lluís Secorún

Des de fa 25 anys, el petit poble d'Esporles, ancorat a la serra de tramuntana de Mallorca, és la seu de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, IMEDEA. Un centre mixt d'investigació dependent del CSIC i la Universitat Balear.
El Mediterrani és un oceà en miniatura, un laboratori privilegiat per estudiar el mar. La base dels processos que s?hi descobreixin pot extrapolar-se a la resta dels oceans del món, afirmen els investigadors marins de l'IMEDEA, que són pioners en l?ús de les últimes tecnologies disponibles per interrogar el mar. Com els petits prototips de submarins autònoms de tecnologia americana: els gliders, que han demostrat que són una eina molt útil.
En els darrers quatre anys, la doctora Ananda Pascual ha dirigit una investigació combinant les dades recollides per un satèl·lit altimètric amb les dels gliders, que li ha servit per desenvolupar una nova metodologia per a la predicció dels corrents marins a partir d'una visió del mar en tres dimensions.
Les Balears viuen en gran part gràcies al mar. Aquí s'ha entès amb encert que, per fer-ne una gestió sostenible que garanteixi el futur, cal apostar fort per les ciències marines.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El Canadà, un altre Eldorado - Vi de lluna [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 463 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:00
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1331 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


EL CANADÀ, UN ALTRE ELDORADO:

El canvi climàtic està provocant una guerra per la sobirania de les noves terres que emergeixen.

Al Nord del Canadà el subsòl és molt ric en diamants, or, ferro, urani i molts altres minerals més. A més a més, l?escalfament climàtic ofereix facilitats de transport i de logística. Un nou Eldorado neix i atrau moltes cobdícies.
El Canadà posa en marxa una autèntica estratègia per ocupar aquest terreny tan prometedor. Patrulles de la marina canadenca, el reclutament dels inuits per vigilar aquesta regió... tots els mitjans són bons per recuperar el poder sobre la sobirania d?aquestes terres.


VI DE LLUNA:

A la Costa Vermella, entre Banyuls i Cotlliure, els pescadors han estat sempre vinyataires.

Un reportatge de Josep-Anton Trepat

Fins fa no gaire, la majoria de gent del Rosselló que vivien arran de mar, en el que es coneix amb el nom de la Costa Vermella, gent de Banyuls i sobretot de Cotlliure, es dedicaven a la pesca i al conreu de la vinya.
Des de fa quinze anys, a Banyuls, se celebra la festa de la verema, que vol ser una remembrança d'aquells temps, però enguany un fort temporal els ha capgirat els plans. Tan sols els nens de l'escola de Banyuls, que s'encarreguen durant l'any d'una vinya ajudats pels avis, han pogut celebrar la festa al pati de la seva escola.

Per a conèixer aquells anys de pesqueres i veremes, hem anat a veure a en François Bernadi que, abans de ser escriptor i dibuixant, va ser un més en això de la pesca i la verema. Aquella vida del seu poble, la de Cotlliure, la va recollir en un llibre que du per títol: ?Vi de lluna?.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Les illes Salomó, entre terra i mar - La maledicció de Rapa Nui [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 465 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:20
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1327 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


LES ILLES SALOMÓ, ENTRE TERRA I MAR:

La llacuna de Langa Langa, a les illes Salomó. Un poble d?homes de mar viu al seu interior en illes artificials fetes per ells mateixos.

A la llacuna de Langa Langa, al sud de l?illa de Malaita, dos pobles es miren amb hostilitat. D?una banda ?els habitants del mar?: els anomenen així perquè viuen dins la llacuna en illes artificials fetes per ells mateixos. Els seus avantpassats van venir de les muntanyes de Malaita. S?hi van instal·lar per evitar les guerres de clans.
Davant d?ells, la gent del bush, els seus enemics hereditaris. Es van quedar a l?interior de Malaita, viuen exclusivament de la terra i no ho volen compartir amb ningú.
Entre els dos, un braç de mar ampli d?uns quants centenars de metres.
Però aquests darrers anys el canvi climàtic ha pertorbat el fràgil equilibri entre ambdós comunitats. El mar puja i els habitants del mar aviat hauran de recuperar la terra ferma. La seva salvació depèn únicament dels seus enemics hereditaris.


LA MALEDICCIÓ DE RAPA NUI:

A l?illa de Pasqua seguirem el rastre del pirata i negrer català Joan Maristany i Galceran, que es va dedicar al tràfic d?esclaus pel Pacífic Sud.

Un reportatge de Josep Lluís Secorún

Aïllada, inhòspita, lluny de tot, l'illa de Pasqua, també coneguda pel seu antic nom de Rapa Nui, es troba perduda al mig del Pacífic sud.
L'antiga cultura rapanui avui encara planteja seriosos enigmes a historiadors i arqueòlegs. Les causes que el misteri continuï són múltiples, però se sap que en part és degut als tràgics successos que es van esdevenir a l?illa de Pasqua al desembre de 1862. Una flota de pirates provinent del Perú, comandada per un cruel capità espanyol recordat per l'estrany nom de ?Marutani?, es va endur per força tota la família reial i un terç de la població per esclavitzar-la.
La ràtzia de ?Marutani? i els seus sequaços va ser un genocidi en tota regla. La flotilla es va emportar 1.407 rapanuis dels 4.000 que habitaven l'illa de Pasqua. La majoria van morir aviat. Solament quinze, afeblits i malalts, van ser repatriats al cap d?un any a l?illa, amb tanta mala sort que van contagiar la resta de la població de verola. Al final només en van sobreviure cent onze. D?ells descendeixen les trenta-sis famílies rapanuis que queden actualment.

L'historiador Francesc Amorós és un expert en les cultures de la Polinèsia i potser és l'espanyol que més coses sap de l?illa de Pasqua. Amorós n?ha escrit dos llibres i el 1985 va participar en la confecció del primer mapa arqueologicoturístic de Rapa Nui. Amorós fa deu anys va investigar i va desvelar l?autèntic nom de ?Marutani?.
En aquest reportatge seguim el rastre del pirata i negrer català Joan Maristany i Galceran, que es va dedicar al tràfic d?esclaus pel Pacífic Sud.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els nius d'oreneta de Birmània [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 399 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:29:59
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1721 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


ELS NIUS D'ORENETA DE BIRMÀNIA:

Els millors ous d?aquests ocells, molt preuats a tot Àsia, es recol·lecten a les grutes de les illes birmanes.

Els nius d?oreneta constitueixen un dels plats més exquisits de la cuina asiàtica. Els emperadors xinesos pensaven que conservarien la seva joventut gràcies a les virtuts d?aquests nius.
Els nius més buscats provenen de cavitats naturals gegantesques situades a les illes o les penínsules del sud-est asiàtic. Les grutes de l?arxipèlag de Myeick, al sud de Myanmar, l?antiga Birmània, són de les més impressionants. I al nord d?aquest arxipèlag hi ha l?illa de Mali, un enorme bloc de roques, sense arbres ni aigua potable. És un autèntic desert on, malgrat tot, viuen desenes d?homes. Treballen per a la Myanmar Limited Enterprise, una societat oficialment privada però que, realment, pertany a l?exèrcit birmà. Tots són aquí pels nius d?oreneta i durant uns quants mesos s?instal·len en unes barraques de fusta penjades a la roca. El botí tan desitjat el formen una mena de bosses literalment enganxades a la paret i els homes s?arrisquen cada dia per agafar-los.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els Alfacs, somnis d'un port [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 161 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:15:19
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1328 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


ELS ALFACS, SOMNIS D'UN PORT:

El port dels Alfacs, al delta de l?Ebre. Amb un llarg passat marítim i la flota d?arrossegament més gran de Catalunya, avui es debat per redefinir el seu futur.

Un reportatge de Joanna Pardos

Les excepcionals característiques del port dels Alfacs, en ple cor del Delta de l'Ebre, l'han fet dipositari de grans projectes al llarg de la història. Al segle XVIII, el rei Carles III va tenir el somni de convertir-lo en el primer port del Mediterrani. En l'època contemporània ha estat la seva important flota d'arrossegament la que l'ha tornat a fer destacat.
Avui, fràgil davant la important crisi que afecta el sector pesquer, el port rapitenc mira amb melancolia els seus anys de glòria.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Padang, la marmita del diable - Els oblidats de l'Orinoco [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 449 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:42:46
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1330 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


PADANG, LA MARMITA DEL DIABLE:

Padang, un lloc a Indonèsia enmig dels sismes més forts de la regió.

L?Institut Californià de Tecnologia estudia la història dels terratrèmols, especialment a Àsia. Al llarg de l'illa indonèsia de Sumatra, comproven l'amplitud dels moviments subterranis que es deformen el fons marí de la regió. Aquests moviments, relacionats amb les forces de compressió de les plaques tectòniques, són espectaculars: una illa pot pujar o baixar diverses desenes de centímetres, per un terratrèmol.
Els científics d'Indonèsia amb l'ajuda de les estacions de GPS i l'anàlisi d'una varietat de coral que és el millor testimoni dels moviments del sòl oceànic, des de fa segles, vigilen la regió. Malgrat això, la regió ha assolit un nivell alarmant: en 9 anys ha patit vuit grans terratrèmols. El més fort, el del 26 de desembre de 2004, també va ser el més mortífer. L'enorme tsunami que va seguir al terratrèmol, va causar la mort de més de dues-centes mil persones.
Aquest és el tipus d'amenaça per al qual es prepara la ciutat costanera de Padang, la capital de la regió Oest de Sumatra.
Segons els sismòlegs, l'energia acumulada al llarg de la ciutat, inevitablement, generaria un gran terratrèmol seguit d?un tsunami. Per protegir la població s?han de construir refugis i preveure el circuit d?evacuació. Darrere de l?ONG ?KOGAMI? hi ha la voluntat i l?energia d?una dona jove, Patra Rina, que no es desvia mai de l?objectiu que es va fixar: convèncer incansablement, d?un a un, tots els seus interlocutors que el perill és una realitat.


ELS OBLIDATS DE L'ORINOCO:

Al delta de l?Orinoco els warao, un poble de pescadors, viuen en un laberint d?aigua aïllats des de fa anys.

Un reportatge de Joanna Pardos

En aquest reportatge ens endinsem en el laberint d?aigua que conforma el delta de l?Orinoco, a Veneçuela, per conviure amb els indígenes warao. Una ètnia pescadora per excel·lència, que ha desenvolupat una cultura totalment aquàtica i lligada a la selva i a l?Orinoco.
Coneixem una forma de viure única en un moment clau on la seva supervivència es veu amenaçada per la penetració de nous valors i necessitats provinents de la societat que els envolta.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El crit d'angoixa de les belugues - El tresor de Cala Prona [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 468 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:36
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1330 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


EL CRIT D'ANGOIXA DE LES BELUGUES:

Els crits d?angoixa de les belugues. Se?ls deien ?els canaris del mar? perquè els seus cants fascinaven els mariners. La seva població minva contínuament.

Van ser anomenades ?els canaris del mar?: el seu cant va atreure navegants de tot el món. Al principi del segle XX, la població de belugues del riu Sant Llorenç, al Quebec, s?estimava en 10.000 i, ara, n?hi queden menys de 1.000. Avui dia veure una beluga és un privilegi.
L?any 1983, el govern del Canadà va declarar en perill d?extinció la població de belugues del Sant Llorenç. Però, per què, tot i les mesures preventives aplicades pel govern canadenc, no augmenta la seva població? Des de fa més de vint-i-cinc anys, aquesta pregunta turmenta a dos homes: un biòleg, Robert Michaud, i un veterinari, Daniel Martineau.
Mentre un observa i estudia els animals vius, l?altre fa l'autòpsia dels cossos de belugues que apareixen varades a la platja. Amb el pas dels anys, les xifres parlen: un 27% de belugues moren de càncer. Una cosa mai vista entre la fauna salvatge, que no supera el percentatge del 2%...


EL TRESOR DE CALA PRONA:

Cala Prona, la petita cala del Port de la Selva, ha estat sempre molt rica per pescar el bonítol amb l?art tradicional del bolig.

Un reportatge de Joanna Pardos

A la costa del cap de Creus hi ha cala Prona, que té fama de ser la més cobejada pels pescadors de tota la mar d?Amunt. Cala Prona continua sortejant-se i, per tant, només uns quants poden pescar-hi, pels afortunats és gairebé com si els hagués tocat un premi. Asseguren que amaga un gran tresor: diuen que és la cala on s?acumulen més bonítols de tota la mar d?Amunt.
En aquest reportatge assistirem a una pesquera ancestral, i gairebé extingida: el bolig, també coneguda com la bolitxa. Un art, que els pescadors de cala Prona han usat tradicionalment per atrapar els bonítols quan recorren la costa durant el seu viatge migratori.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Les lladres de sorra - La llacuna de Marceddì [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 456 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:31
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1328 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


LES LLADRES DE SORRA:

A Cap Verd per moltes dones recollir sorra al mar i vendre-la a la indústria de la construcció és l?única font de recursos. Les conseqüències ecològiques són desastroses.

L?arxipèlag de Cap Verd és una cinta volcànica enfonsada al mar, davant d?Àfrica. Un petit paradís perdut enmig de l'Atlàntic. Però malgrat això, aquestes illes rocoses tenen pocs recursos per als seus habitants. La majoria de les matèries primeres són importades, a excepció de la sorra. Aquesta sorra s'ha convertit en l'única font d'ingressos per a les dones a l'arxipèlag. La venen a la indústria de la construcció, en plena expansió.
Cada dia centenars de dones baixen a la platja, recullen i pugen la càrrega al cim del penya-segat. A aquestes dones, la gent les anomena ?les lladres de sorra?.
Però les conseqüències ecològiques de tot això són desastroses. A Sao Tiago, l'illa principal, el saqueig és diari. Les platges estan desapareixent i la sal es mou cap a l'interior, delmant les plantacions. El govern de Cap Verd ha prohibit l'extracció de sorra. Però en un país on la desocupació s'està disparant les alternatives són poques. Per a aquestes dones, no hi ha cap altra solució que continuar sent ?lladres de sorra?.


LA LLACUNA DE MARCEDDÌ:

La llacuna de Marceddì, a Sardenya, és reconeguda a tot Itàlia per les apreciades cloïsses que s?hi produeixen.

Un reportatge de Roser Corella

A la costa occidental de Sardenya, hi ha un petit poble de pescadors on el temps sembla que s?hagi aturat. Marceddì, que ha pres el nom de la llacuna que li ha donat vida, és conegut arreu d?Itàlia per les anomenades ?vongole verace?. Aquestes cloïsses que encara avui es recullen d?una en una, han determinat el ritme pausat d?aquest indret de terres pantanoses, i han atret pescadors i gourmets de tot Itàlia.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Observatori científic Darwin - Pesca il·legal de taurons [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 369 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:27:49
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1716 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


OBSERVATORI CIENTÍFIC DARWIN:

A les illes Galápagos coneixerem l?observatori científic Darwin, meca de biòlegs i laboratori viu de l?evolució.

Meca de biòlegs, un laboratori viu de l'evolució ... així és com els científics van batejar l?Institut d?Investigació de les Galápagos. Des de fa més de 40 anys ha rebut milers d'investigadors de tot el món. La seva missió: estudiar i sobretot protegir el laboratori a cel obert més gran de la Terra.
Constantment sorgeixen noves amenaces. Noves espècies de plantes i d?insectes arriben amb els equipatges dels turistes. Però l?amenaça més gran és l'augment de la població. Les Galápagos s?han convertit en Eldorado per a l?Equador i aquests nous habitants podrien arribar a alterar l?equilibri ecològic de la reserva. O sigui que, per als científics, és urgent reforçar tots els controls entre el continent i l?arxipèlag. I, per fer-ho, l?Institut de Recerca necessita uns mitjans enormes. Els científics haurien de rebre ben aviat l?ajuda de la banca mundial i de les Nacions Unides per protegir aquest microcosmos fràgil que és l'últim santuari de l'evolució.


PESCA IL·LEGAL DE TAURONS:

Però també coneixerem una altra cara de les illes Galápagos: la pesca il·legal de taurons.

Cada any milers de taurons són sacrificats a l'arxipèlag de Galápagos. L'escenari de la matança continua sent el mateix. Petites embarcacions de pesca de l'Equador o de països veïns d'Amèrica del Sud, entren il·legalment a la reserva marina. Desenes de taurons queden atrapats a les cordes que tiren els pirates. Una vegada que els animals són a bord, la carnisseria continua. Els pescadors tallen les aletes i després tornen els animals mutilats al mar.
A les Galápagos, la pesca de taurons està prohibida, però a causa de la manca de control de les autoritats, es practica amb regularitat.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El somni de Carl Faust [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 155 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:14:52
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1315 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps

EL SOMNI DE CARL FAUST:

El somni de Carl Faust, creador del jardí botànic de Blanes i mecenes dels estudis marítims.

Un reportatge de Roser Corella

Carl Faust va ser un empresari alemany establert a Catalunya a principis de segle XX que, un cop jubilat, va invertir tota la seva fortuna en fer realitat el seu somni vital: crear un jardí botànic a Blanes, que va batejar com ?Marimurtra?.
Motivat per la seva fascinació per la Costa Brava i la seva passió per la ciència, va voler crear un espai on científics d'arreu del món poguessin dedicar-se a la investigació envoltats d'un ambient idíl·lic entre la naturalesa i el mar El paper de Faust com a mecenes de joves científics va ser fonamental en els inicis de la biologia marina a les nostres costes.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Un any després del cicló - L'encanyissada del Mar Menor [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 442 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:42:07
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1329 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


UN ANY DESPRÉS DEL CICLÓ:

El 2 de maig de 2008, el cicló Nargis va devastar el delta de l'Irrawadi al sud de Birmània. Amb una potència excepcional, va provocar una onada immensa empesa per la tempesta com si fos un tsunami. Hi ha llocs, en què l'aigua va pujar gairebé cinc metres i s?hi va quedar a aquest nivell unes quantes hores.

Gravades per un aficionat, les imatges revelen la magnitud de la catàstrofe al món. Mostren centenars de cadàvers, víctimes atrapades a casa o, la majoria, ofegades a la vora del delta entre la terra i el mar.

Les autoritats reaccionen lentament i tanquen tota la regió. Per tots aquests motius, els supervivents viuran un autèntic malson. Les terres, han quedat inundades i això els fa impossible enterrar els morts. Les barques i els vaixells s?han enfonsat i, per tant, també és impossible desplaçar-se, arribar fins a les ciutats on començaran a arribar les ajudes? El balanç oficial va se de cent cinquanta mil morts i dos milions de sense sostre.

En aquest reportatge visitem el Delta un any després del pas del Nargis.


L?ENCANYISSADA DEL MAR MENOR:

Un reportatge de Roser Corella

L'art de l'encanyissada va constituir, durant segles, el tret més característic de la pesca tradicional al mar Menor de Múrcia. Cada un dels cinc canals de comunicació entre el Mediterrani i la llacuna litoral comptaven amb un d'aquests enginyosos laberints de canyes, on es capturava el peix aprofitant les seves migracions. Després de dotze anys d'inactivitat, en Tomás Albaladejo i els seus germans, van decidir recuperar aquest art mil·lenari, que va identificar el mar Menor, avui tan massificat pel turisme.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - L'ofici de fer góndoles [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 269 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:25:43
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1326 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


L'OFICI DE FER GÓNDOLES:

La Venècia de les góndoles. Coneixerem tot el món que hi ha darrere d?aquestes populars embarcacions.

Un reportatge de Joanna Pardos

Cap embarcació al món és tan coneguda com la góndola. Poetes, pintors i cineastes de totes les èpoques han representat la seva bellesa convertint-la en símbol de Venècia i metàfora de la seva singularitat. Però darrera d'aquesta representació idíl·lica hi ha un engranatge real d'artesans, mestres d'aixa, navegants... que han sabut mantenir vigent als nostres dies una embarcació d'altres temps.

En aquest reportatge ens endinsem a Venècia, una ciutat única a resguard dels visitants que ha mantingut l'essència del seus orígens, per conèixer tot el món que hi ha darrere de les populars góndoles.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els Beachcombers de Vancouver [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 194 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:14:41
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1706 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps

ELS "BEACHCOMBERS" DE VANCOUVER:

Milions de troncs de fusta es transporten per aigua, a través del golf de Vancouver. Cada dia se'n van a la deriva unes quantes desenes. Són restes perilloses per a la navegació però restes precioses que pertanyen a qui les recull, a qui s'hi esforça. És la fusta que espigolen uns determinats mariners, famosos a tot el país, anomenats beachcombers, una paraula que vol dir "aquell que pentina les platges". Steeve Laakso, n'és un. En aquest reportatge l'acompanyem per conèixer la seva feina.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa (especial Japó) - Okushiri, l'illa Ciutadella - Julio i els molins de vent [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 465 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:20
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1330 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps

THALASSA PROGRAMA ESPECIAL JAPÓ

En vista dels recents esdeveniments al Japó, aquesta setmana Thalassa fa una programació especial i emetrem un reportatge dedicat a l'illa d?Okushiri: un model d?illa protegida contra eventuals tsunamis que mostra un aspecte important de la realitat japonesa: la importància de la preparació de les poblacions costaneres davant del risc que corren degut a l?activitat sísmica del país.


JAPÓ, OKUSHIRI: L'ILLA CIUTADELLA:

Vista des del cel, l?illa d?Okushiri, al Japó, s?assembla a una ciutadella gegant. Una muralla de ciment de més de 14 quilòmetres s?estén sobre una gran part del litoral. Una paret que arriba als 16 metres d?altura per protegir l?illa dels tsunamis.

L?illa ja va patir dos cops la invasió dels mars: el 1983 i el 12 de juliol de 1993. El drama del 1993 va començar amb una sacsejada sísmica triple seguida, al cap de pocs minuts, d?un tsunami molt potent i, finalment, un gran incendi.

La construcció de la muralla va crear molta polèmica, però anys després d?aquesta obra faraònica i de 900 milions d?euros invertits l?illa se sent protegida.

Ara, a Okushiri, un terç de les cases són noves i hi ha un sistema de protecció contra els tsunamis dels més perfeccionats del món.


JULIO I ELS MOLINS DE VENT:

A Tivissa seguirem el gran navegant basc Julio Villar, que veu com el paratge natural on viu és amenaçat per la construcció de nous molins de vent. Energia eòlica, sí, però de quina manera?



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El patró d'Albaola - Història d'un petit submarí [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 411 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:39:13
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1327 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


EL PATRÓ D'ALBAOLA:

Un reportatge de Josep-Anton Trepat

Al País Basc, en Xabier Agote, ha estat capaç de motivar a un grup de gent a recuperar les seves arrels marineres més tradicionals i a recuperar les embarcacions de rem i vela pròpies de la seva costa, convertint aquest procés en un aprenentatge. Un aprenentatge que els ha dut a construir al port de Pasaia rèpliques de batels, traineres i txalupes baleneres, seguint les mateixes tècniques que feien servir els mestres d?aixa bascos des del segle XVI.

Però la seva activitat, que es projecta des de l?associació Albaola que ell va crear a finals la dècada de 1990, ha anat més enllà de la pròpia construcció d'embarcacions, ja que amb elles han realitzat viatges que els han permès conèixer encara més les tècniques de navegació i el modus de vida d?aquells mariners i pescadors bascos que durant molts anys van anar a pescar bacallà o balenes a Terranova.


HISTÒRIA D?UN PETIT SUBMARÍ:

Oficialment es diu "NSRS", però el seu pilot en cap, Tom Heron, es va afanyar a canviar-li el nom per "Nemo". Es tracta d'un petit submergible vermell i blanc, l'últim giny de salvament que ha nascut. Té vuit metres de llargada, un concentrat de tecnologia capaç d'intervenir fins a 600 metres de profunditat. Al davant, en un espai minúscul, hi ha dos pilots i un observador. Al darrere, separada del compartiment de pilotatge per una porta estanca, hi ha la cambra de salvament, prevista per embarcar-hi quinze persones.

Després de 10 anys de fabricació, aquesta màquina altament sofisticada és el resultat de la voluntat de tres països: França, Regne Unit i Noruega. Es tracta d'un projecte internacional dirigit per l'OTAN, en el qual hi participen onze nacions, que servirà per salvar tothom, sense fer distinció de banderes.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El llegat del doctor Adler - Samso, l'illa modèlica [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 470 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:38
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1334 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


EL LLEGAT DEL DOCTOR ADLER:

La història d?Ernesto Adler, un home que es va enamorar d?una Costa Brava que no coneixia encara cap turista.

Un reportatge de Josep Lluís Secorún

El record del doctor Ernesto Adler no desapareixerà mai. Fa 15 anys que va morir a Lloret de Mar i va ser enterrat al panteó dels lloretencs il·lustres. Adler va ser un flamant odontòleg reconegut internacionalment però sobretot va ser un enamorat de la seva terra d'adopció que considerava la millor del món, i del mar, que era la seva gran passió.
Adler ens va llegar una pel·lícula meravellosa: "Els llops de la Costa Brava", plena d'imatges del Lloret de Mar rude i bonic de la postguerra espanyola, on a més a més hi ha la primeres imatges submarines fetes a Catalunya. Tornar a veure les seves pel·lícules és retrobar-se amb la vella essència del Mediterrani.


SAMSO, L'ILLA MODÈLICA:

A Dinamarca, la petita illa de Samso, situada entre el mar Bàltic i el del Nord, s'ha convertit en el paradís de les energies netes, en punt de referència per a les energies renovables. Tot el que funciona amb electricitat, aquí, ve del vent. El cent per cent d'energia eòlica. Una revolució verda, que afecta a tothom.

Ja fa més de deu anys que Samso va fer aquesta particular revolució verda. Els euros de Brussel·les i les corones de Copenhaguen van començar el procés. Però va caldre un compromís massiu dels insulars per adoptar les energies renovables. Un exemple únic d'autodeterminació i de maduresa, que va germinar en la creació de l'Acadèmia de l'Energia, un lloc d'exposició i de reflexió creada per i per als habitants de Samso d'on van sortir la majoria de decisions.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - La riquesa maleïda - La poció màgica de l'illa de Phu-Cuoq [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 471 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:45:02
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1325 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


LA RIQUESA MALEÏDA:

A Bangla Desh la gran demanda de la gamba de cultiu està provocant grans problemes ecològics i socials.

La gran demanda de gamba als mercats internacionals ha provocat una ràpida expansió de la indústria del cultiu a Bangla Desh, convertint-se en el segon producte més exportat del país. El ràpid creixement no planificat d?aquest cultiu en terres costaneres, ha creat un greu impacte mediambiental: l?augment de la salinitat ha degradat les terres agrícoles i ha afectat l?aigua potable dels pobles costaners. Però mentre les indústries internacionals continuen enriquint-se, les comunitats costaneres d'agricultors i pescadors tradicionals s'empobreixen a passos agegantats, veient impotents com els seus mitjans de subsistència desapareixen i l'única opció que els queda és treballar per les empreses de cultiu de gamba que els han pres les terres.


LA POCIÓ MÀGICA DE L?ILLA DE PHU-CUOQ:

I anirem a la petita illa de Phu-Cuoq, al Vietnam, on des de fa segles produeixen un suc d?anxova de renom.

A la vora de Cambodja i el Vietnam hi ha una petita illa anomenada Phu Cuoq, on produeixen un suc de peix conegut i venut a tot el món: el nuoc mam. Una salsa que es fabrica de manera tradicional amb anxoves marinades durant gairebé un any. El nuoc mam el fabriquen centenars de famílies de l'illa, la senyora Thu n?és una.

Amb l?anxova de Phu-Cuoq, la senyora Thu ha fet fortuna. I aquest èxit, ha creat èmuls. Fa uns quants anys que, a l?illa, s?ha passat d?una desena de productors a més d?un centenar. Hi ha fàbriques i bótes escampades per tot arreu.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - La base científica de Machu Picchu - Un mar sense arrossegadors [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 438 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:41:51
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1327 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


LA BASE CIENTÍFICA DE MACHU PICCHU:

Anirem a l?Antàrtida. Al sud de l?illa del Rey Jorge visitarem la base científica peruana de Machu Picchu.

Igual que els seus veïns, Xile i Argentina, presents a l'Antàrtida, el Perú volia fer també acte de presència. El 1989 una expedició va venir per primera vegada per establir-hi una base científica. Des de llavors, cada any, desenes d'investigadors i molts soldats s'assenten durant uns mesos a la base anomenada "Machu Picchu", al sud de l'illa del Rey Jorge.

En aquest reportatge acompanyem els dos tècnics de l?expedició: Humberto, l?electricista, i el senyor López, el soldador. L?Humberto és el primer cop que hi va, i el senyor López hi torna per cinquena vegada.


UN MAR SENSE ARROSSEGADORS:

I a Veneçuela visitarem les poblacions on s?ha prohibit la pesca d?arrossegament, una mesura que vol recuperar els fons.

Veneçuela és el primer país del món que ha eliminat de les seves costes, per complet, la pesca d'arrossegament, considerada una de les més agressives amb l'ecosistema marí. Aquesta ha estat una mesura sense precedents que ha transformat la vida dels pescadors veneçolans i s'espera que tindrà un impacte determinant en la recuperació dels fons.

Viatgem un any després a l'estat de Falcón, on hi havia part important de la flota d?arrossegament del país, per conèixer els primers efectes d'una mesura, més que polèmica, que va treure de la circulació 200 vaixells dedicats a aquesta modalitat d'explotació dels recursos marins.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els homes flor - Joan Vehí, la mirada de Cadaqués [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 480 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:46:04
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1321 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 136 Kbps


ELS HOMES FLOR:

Els homes flor a Indonèsia, una comunitat que viu entre els manglars a prop del mar.

Rippé és un dels mentawaï, als quals s?anomena homes flor perquè viuen enmig de la selva. Però Rippé va trencar amb la cultura dels mentawaï. Ara el seu univers, el formen el manglar i el mar a l'illa de Siberut, a Indonèsia.

Rippé és un dels primers homes flor que van canviar la selva pel mar, els anys 70. El govern indonesi el va animar a fer-ho, a base de subvencions. Aleshores va descobrir els secrets de la vida moderna i la dictadura dels diners. Des de llavors, de tant en tant torna a la selva per visitar els seus amics mentawaï.

Aquesta vegada, anirà una setmana a veure en Dirik i l?Aman, els xamans d?un clan conegut.
Aman troba sospitosa l?ajuda social que les autoritats prometen als mentawaï que acceptin anar-se?n com Rippé. Aman pensa que, un cop deserta la selva, el govern no tindrà cap trava per fer-ne el que vulgui. Entre els incendis criminals, les tales salvatges i l?explotació intensiva, a Indonèsia, desapareix, cada hora, l'equivalent a 300 camps de futbol. Aquest país ostenta el trist rècord mundial d?índex de desforestació.
Una bomba climàtica de retardament que l?estat indonesi no vol tenir en compte. És igual que es creïn gasos amb efecte hivernacle: l?or verd és massa preciós per no espavilar-se a vendre?l a les multinacionals? fins i tot sacrificar la cultura i la forma de vida dels 30.000 homes flor de Siberut.


JOAN VEHÍ, LA MIRADA DE CADAQUÉS:

I coneixerem en Joan Vehí, el que va ser fuster de Dalí ha fotografiat els darrers 60 anys tot el que passava a Cadaqués.

A la petita badia de Port Lligat es troba la casa de Dalí. Refugiat en aquest racó, Dalí es va dedicar en cos i ànima a la pintura. Va ser bàsicament un lloc de treball que al llarg del temps es va impregnar del seu univers personal. Però aquest ?sancta sanctorum? va ser visitat moltes vegades per un home senzill del poble de Cadaqués, Joan Vehí, el fuster, que hi venia a fer feines i a ajudar el pintor.

Joan va compartir moltes estones amb Salvador Dalí i hi va establir una relació que va durar 35 anys. Però si el seu ofici va ser el de fuster, la gran afició d?en Joan durant tota la vida ha estat la fotografia.

Fotògraf curiós i prudent va captar amb la seva càmera molts moments privats i tranquils de la vida del geni. Però les fotos de Dalí són només una petita part de l?arxiu que guarda en Joan. Durant seixanta anys ha fotografiat la vila de Cadaqués i s?ha convertit en reporter de la quotidianitat gairebé sense adonar-se?n. El pas del temps ha acabat donant un gran valor documental a la seva obra.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Sant Petersburg es desperta - L'aventura de les anguiles [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 444 MB

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:42:27
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1326 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


SANT PETERSBURG ES DESPERTA:

Anirem a Sant Petersburg, “la Venècia del Nord”. La ciutat imperial es desperta d’un llarg somni.

A vegades, l’aspecte de Sant Petersburg és de clixé, de vella pel·lícula de vacances oblidada al fons d’una maleta... Sant Petersburg és un enorme museu a l’aire lliure que l’efervescència del món, sembla que hagi oblidat. Però, si mirem més de prop els moviments de la ciutat, veiem els canvis que s’han produït: els apartaments comunals es restauren i es converteixen en lofts enormes, les empreses informàtiques estrangeres vénen a buscar els joves quan encara no han acabat els estudis... Sant Petersburg agafa volada.

En dos anys les inversions estrangeres han augmentat més del doble. Cada mes, un dissenyador nou, una branca nova d’últim crit o un altre lloc modern, fa moure el clixé. És ben veritat que Sant Petersburg es va despertant.


L’AVENTURA DE LES ANGUILES:

I l’anguila, un dels animals més misteriosos de l’ecosistema marí, està desapareixent de les nostres costes.

Les anguiles s’acaben. Aquest missatge tramés per científics d’arreu ha obligat a la Unió Europea a endegar un pla per recuperar l’espècie que obliga a pescadors, científics i governs a comprometre’s per salvar-la.

Anem fins al Delta de l’Ebre on l’anguila, un dels animals més misteriosos de l’ecosistema marí, ha tingut, durant segles, un dels seus refugis.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - El port de la desmesura - Paddle Sur, retorn als orígens [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 471 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:45:25
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1313 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


EL PORT DE LA DESMESURA:

A 20 milles al sud de Xangai ha crescut un nou port que ha canviat la vida de tota la regió.

Fa uns quants anys, Xiao Yang Shan era una petita illa de pescadors. Ara és el regne de la desmesura, de les màquines i de la modernitat. Yang Shan és l?aparador de les ambicions mundialistes de la Xina. Un monstre que aviat superarà, en tonatge, Rotterdam o Anvers. Les terminals de contenidors en aigües profundes del complex portuari de Xangai, programat per ser el port de contenidors més gran del món que ha canviat la vida de tota la regió.


PADDLE SURF, RETORN ALS ORÍGENS:

I Paddle Surf. El surf a rem és l?última moda a l?aigua i cada dia té més adeptes.

El Stand Up Paddle Surf és una antiga forma de desplaçar-se sobre el mar mentre s?està de peu sobre una planxa de surf. El surf a rem acaba d?arribar a les nostres costes i no para de crear adeptes per les possibilitats que obre de surfejar en qualsevol condició, ja que no necessita grans onades per poder lliscar sobre el mar.

Aquest nou esport obre una nova mirada sobre el mar que ha captivat els amants del surf.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els pescadors de la Llacuna - Tornada a Dubai [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 443 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:42:46
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1311 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


ELS PESCADORS DE LA LLACUNA:

Ens endinsem a la Venècia marinera per seguir una de les darreres famílies de pescadors de ?moeche?, un cranc exquisit.

El ?moeche? és una exquisidesa que s'obté a partir d'un cranc comú i que només es produeix i es consumeix a Venècia.

En aquest reportatge ens endinsem a la Venècia marinera per seguir les peripècies d'una de les darreres famílies de pescadors de ?moeche?, els Bognolo, per capturar els crancs just quan canvien l?esquelet, procés conegut com a muda. Enxampar-los en aquest moment és el que els fa valuosíssims per al paladar i per al mercat. Saber detectar-los és un autèntic misteri que només coneixen aquells que s'han dedicat tota la vida a aquesta peculiar pesquera de la llacuna veneciana.


TORNADA A DUBAI:

I tornem a Dubai. L?imperi de l?extravagància immobiliària també es ressent de la crisi.

L?abril del 2007, un dels nostres equips va anar a Dubai per seguir els avenços d?un dels projectes immobiliaris d?aquest petit emirat que, en pocs anys, s?ha convertit en el símbol de l?avenç i del triomf...

Vam tenir l'oportunitat de descobrir "Palm Island", una illa artificial en forma de palmera i "The World" una illa construïda per donar cabuda a centenars de torres i hotels de luxe...

Ara tornem a Dubai per veure com l?imperi de l?extravagància immobiliària també es ressent de la crisi.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Un viatge per les illes Kerguelen - La riquesa del peix barat [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 422 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:40:40
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1314 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


UN VIATGE PER LES ILLES KERGUELEN:

Anirem a les llunyanes illes Kerguelen, un ric laboratori natural pels científics.

El ?Marion Dufresne? és més que un vaixell científic, és el cordó umbilical que connecta les Terres Australs franceses amb la resta del món. Cada any, fa quatre rotacions per proveir les bases científiques de les illes Crozet, les Kerguelen, Amsterdam i Saint-Paul.

En aquestes illes del sud de l?Oceà Índic no hi ha població civil, però sí que hi ha desenes d'investigadors que fan torns per observar la natura verge, lluny dels continents i dels principals centres de contaminació.

En aquest reportatge ens embarquem al ?Marion Dufresne? per fer un viatge per les illes Kerguelen.


LA RIQUESA DEL PEIX BARAT:

I parlarem de les virtuts del peix blau: bo, barat i sa, però moltes vegades menyspreat.

Segons la Societat Espanyola de Cardiologia, en el seu informe de l?any 2009, un 30% de les morts que es produeixen a Catalunya estan provocades per una malaltia cardiovascular. Unes malalties que segons metges i nutricionistes es podrien reduir molt si augmentés el consum de peix, sobretot de peix blau, que és la principal font d?Omega 3.Però els consumidors, en canvi, accepten de bon grat introduir a les seves dietes els productes enriquits artificialment amb Omega 3. Curiosament, bona part d?aquest Omega 3 introduït, es treu de les farines obtingudes del peix blau, pescat industrialment.

El peix barat, el peix de proximitat, que el consumidor per desconeixement considera que té poc valor, hauria de ser molt més present a les dietes setmanals. Els experts ens diuen que consumir sardines, seitons o verats és important, ja que ens aporten una bona colla d?elements necessaris per la nostra salut.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Els pollastres del Brasil - Fars de la Costa Brava [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 451 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:31
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1312 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


ELS POLLASTRES DEL BRASIL:

Coneixerem una peculiar ruta de transport marítim. Cada dia milers de tones de carn de pollastre circulen en vaixell d?un oceà a l?altre.

Cada dia, milions i milions de pollastres es produeixen i es sacrifiquen a tot el món.

Cada dia, milions de tones de carn de pollastre es transporten en vaixell d?un oceà a l?altre.

El 1998 el grup francès Doux, el líder europeu d?aquest ofici, un dels grans productors mundials d?aviram, es va implantar al sud del Brasil per continuar desenvolupant les seves activitats.

Avui en dia, el desenvolupament del transport marítim ha permès al Brasil convertir-se en el major exportador de pollastres del món.


FARS DE LA COSTA BRAVA:

I farem un recorregut pels fars de la Costa Brava.

En David Moré és nét i besnét de faroners. En total a la seva família n'hi hagut catorze. Però ell no ha fet mai de faroner. En canvi, és un dels millors especialistes en l'estudi dels fars i la vida dels faroners.

Amb ell viatjarem fins al far de Cala Nans, a Cadaqués, al far de Tossa de Mar i al de S'Arenella, al Port de la Selva. I coneixerem més coses d'un far que ja no existeix i que va ser el protagonista d'una pel·lícula rodada al Cap de Creus l'any 1971, on Yul Brinner i Kirk Douglas eren els seus actors principals.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Oceans, l'odissea d'un rodatge - El Serralló, barri mariner [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 527 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:50:55
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1309 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


?OCEANS?, L?ODISSEA D?UN RODATGE:

L?odissea d?un rodatge: ?Oceans?. Una pel·lícula de 60 milions d?euros de pressupost i uns resultats espectaculars.

Quatre anys de rodatge, setanta expedicions a tots els mars i oceans del món, catorze càmeres francesos, japonesos, americans i australians. Molts invents tecnològics perfeccionats contínuament per filmar més de cent espècies marines, d?una manera que no s?havia fet mai. Els equips han recorregut milles i milles amb canoa pneumàtica, amb helicòpter i amb avió; han transportat tones de material; s?han enfrontat amb onades, pluges i tempestes. Tot, per copsar la majestat del món marí. Al final, una única i immensa òpera salvatge, una immersió inèdita al món submarí, vist a través dels ulls dels mateixos habitants. No és cap documental: és cinema, de l?autèntic. La pel·lícula ?Oceans?, sota la direcció de Jacques Perrin i del corealitzador Jacques Cluzaud, una història des de l?altre costat del mirall.


EL SERRALLO, BARRI MARINER:

I el Serrallo. Una visita al barri mariner de Tarragona.

L?esperit d?un barri mariner no s?esborra de la nit al dia, i menys en un barri com el Serrallo, que ha conservat l?orgull de la gent de mar malgrat els canvis urbanístics que s?hi han fet en els darrers anys. Avui, en aquest barri singular de Tarragona, les tradicions més arrelades en el món de la pesca conviuen amb el protagonisme creixent d?un passeig marítim que afavoreix el turisme. Però malgrat que l?evolució de la façana marítima de la ciutat sempre ha estat supeditada a l?economia de cada època, hi ha racons que encara conserven, en essència, una autèntica olor de mar.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Yiwu, un aparador per a Àfrica - El somni de l'Ictineu [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 445 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:04
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1308 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 136 Kbps

YIWU, UN APARADOR PER A ÀFRICA:

Anirem a Yiwu, una localitat xinesa que s?ha convertit en un gran supermercat per a tot el món, especialment per a l'Àfrica.

Fa 20 anys Yiwu era una ciutat agrícola i ara és la capital mundial del comerç a l'engròs. S?ha convertit en el basar més gran del món.
La ciutat xinesa de Yiwu s'ha especialitzat en la venda de "xiao shangpin", petits articles de consum. És una ciutat en plena expansió, a la província de Zhejiang, d?on surten diàriament milers de contenidors per als cinc continents.
Per atraure els clients, particularment de l'Àfrica, la ciutat no escatima en recursos. Mesquita, restaurants halal i dansa del ventre: tot es fa perquè el visitant se senti a la Xina com a casa seva...

EL SOMNI DE L'ICTINEU:

El somni de Monturiol, el pare dels submarins.

En aquest reportatge ens endinsem en la figura exemplar de Narcís Monturiol, l?home que fa poc més de cent cinquanta anys va inventar i construir l?Ictineu, el vaixell peix, el primer submarí modern de la història concebut amb criteris científics.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Pirates a les illes Seychelles - El dilema de la pesca [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 499 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:47:55
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1318 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


PIRATES A LES ILLES SEYCHELLES:

Pirates a l?Índic. Una visita a una de les regions marines més conflictives.

Fa més de trenta anys que onze tonyinaires francesos i vint-i-dos d?espanyols treballen a l?Oceà Índic, amb base a les Seychelles. Hi pesquen tonyina, or blau. Una pesca lucrativa i legal, que cada any és més arriscada. La causa són aquests bandits procedents de la costa d?Àfrica. Cada vegada n?hi ha més que es dediquen a assaltar. L?any 2008, hi ha tants atacs al golf d?Aden, que tot el trànsit comercial corre perill. Des d?aleshores, una vintena de vaixells de guerra i el mateix nombre de nacions, s?ho combinen per controlar aquest fenomen i tornar a posar ordre a l?aigua. Aquest desplegament militar sense precedents en la història, proporciona seguretat a la ruta comercial: els atacs es desbaraten, però els pirates no es debiliten. Els mariners queden desbordats per una amenaça que s?estén i que ja afecta un terç de l?Oceà Índic.


EL DILEMA DE LA PESCA:

I veurem com els pescadors afronten la crisi pesquera i intenten fer-la sostenible.

El sector pesquer català arrossega una llarga crisi. En l'última dècada ha perdut un terç de la seva flota sense aconseguir solucionar els seus problemes. Els recursos continuen disminuint, els preus del peix estan estancats, el combustible cada vegada és més car i les subvencions s'acaben.
Pel 2013 ha d'estar aprovada la nova reforma pesquera comunitària. Del seu contingut i aplicació dependrà el futur de milers de persones i la recuperació de la vida al mar. Aviat sortirà la proposta de la Comissió Europea per ser discutida. Alguns pensen que tenim al davant l'última oportunitat per reconvertir el sector i fer-lo sostenible.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Illes en venda - La cantinera de Cabrera [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 565 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:01
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1697 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


ILLES EN VENDA:

Un reportatge que ens endinsa en el peculiar món que es mou entorn de la compra i venda d?illes, un mercat restringit i especial que mou somnis milionaris.


LA CANTINERA DE CABRERA:

La vida de na Cati, coneguda com "La Cantinera de l'illa de Cabrera". Na Cati va viure la seva infantesa a l'illa perquè el seu pare era l'únic colon civil durant els anys que la van gestionar els militars.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Suakin, una cuitat de corall - La Tossa dels pescadors [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 464 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:47
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1309 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


SUAKIN, UNA CIUTAT DE CORAL:

Suakin, al Sudan, una ciutat de coral plena d?història on un arquitecte anglès, en Michael Mallinson, l?intenta salvar de la destrucció.


LA TOSSA DELS PESCADORS:

A Tossa de Mar queden pocs pescadors. L?antiga vila marinera que va ser el paradigma del turisme a Catalunya, la postal més internacional de la Costa Brava, era bàsicament un pintoresc poble pescador. Avui els pescadors són pocs, i han quedat arraconats pel turisme, però continuen sortint cada dia al mar.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - Les onades de la tristor - Caçadors d'històries submergides [TDT Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 450 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:21
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1313 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


LES ONADES DE LA TRISTOR:

Medhya és una ciutat que s'ofereix a l'onatge i als capricis del vent. Està situada a cinquanta quilòmetres al nord de Rabat, i a l'estiu és un punt turístic i a l'hivern, un regne d'onades. Els rompents de l'Atlàntic són la causa, alhora, de la fama que té i de les seves desgràcies. Medhya és el bressol del surf marroquí, però l'entrada al port és una de les més mortíferes del món i, per això, el nombre de viudes joves de pescadors és altíssim.


CAÇADORS D'HISTÒRIES SUBMERGIDES:

Sota les aigües de l'illa de Menorca s'amaguen milers d'històries marineres que ja fa anys van captivar en Guido Pfeiffer i la Flori Calò, una parella de submarinistes italians que es van establir a l'illa atrets per la seva riquesa submergida. L'enigmàtic fons de l'illa, on es barregen els sinistres marítims amb una gran diversitat de plantes i espècies úniques, els ha arrossegat a explorar-ne els indrets més ocults.

Quan en Guido i la Flori van arribar a Menorca, ara fa 20 anys, van decidir establir-hi el camp base i de seguida van formar un equip de recerca que no va trigar a aconseguir les primeres troballes: el vapor francès 'Lamorecier', les embarcacions italianes 'Pegaso' i 'Impetuoso' o el primer submarí construït a Espanya, 'el B1'.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - 22x01 - Els hereus de Lesseps - Casetes de vorera [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 453 MB

[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:42
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1312 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps

ELS HEREUS DE LESSEPS:

Comencem la nova temporada i ho fem amb els hereus de Lesseps. Entorn del canal de Suez es desplega una bulliciosa i pròspera activitat.

Suez, una ciutat totalment al sud, a l?entrada del canal, a les portes del mar Roig. Abans, això era un desert. La història del Canal de Suez comença el 1869 amb Ferdinand de Lesseps, un visionari, un home que somiava veure passar vaixells pel desert, foradar l?istme de Suez, casar l?Orient i l?Occident. Gràcies a ell, aquest somni es va fer realitat. Va obtenir l?explotació per 99 anys i va crear la Companyia Universal del Canal de Suez. Durant gairebé un segle, aquesta via marítima va prosperar en mans dels europeus. Però el 1956, tot va canviar. Nasser, que arribava al poder, va decidir nacionalitzar el canal per finançar la presa d'Assuan. Egipte va tornar a fer-se càrrec de Suez i va crear la seva pròpia organització.

Avui dia el canal és la segona font d'ingressos després del turisme, un èxit impulsat per un trànsit cada vegada més gran.

CASETES DE VORERA:

I les casetes de Menorca. Una arquitectura popular que els menorquins no volen deixar perdre.

Al llarg de la costa de Menorca, antigues casetes de vorera esquitxen el paisatge. Aquestes petites construccions eren refugis de pescadors que aviat es van convertir en punts de trobada de grups d?amics i famílies. Les casetes de vorera són avui testimonis d'una època, d'una manera de gaudir del mar i la natura que s?ha mantingut arrelada a la cultura dels menorquins. Però el futur d?aquestes casetes vora el mar, que han sabut mantenir la seva modesta essència, es debat entre l?aplicació de la llei de costes i la conservació d?aquest ric patrimoni arquitectònic i etnològic de l?illa de Menorca.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - 22x02 - El dia de la medusa - El petit veler d?en Bosco [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 475 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:45:21
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1327 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


EL DIA DE LA MEDUSA:

Anirem al nord-est de la Xina. En el dia de la medusa, més de 800 embarcacions tenen un permís especial per pescar tant com vulguin.

Erjiegou podria ser una ciutat xinesa petita i sense història. Però cada any, al cor de l?estiu, hi passa el mateix. Durant uns quants dies, la ciutat es transforma en un con truncat. Policies, militars, funcionaris diversos i variats. Tots són aquí per protegir uns hidrozoaris gelatinosos, que la resta del món voldria que desapareguessin. A Erjiegou, cada any es vigilen les meduses com si fossin or pur. Aquests celenterats, sempre han estat una delícia molt buscada, a la Xina; un plat de luxe, que pot proporcionar molts diners. Per això, cada estiu, Erjiegou es transforma en una plaça forta, sota alta vigilància. I és que la pesca de la medusa només dura un dia, però durant aquest dia més de vuit-centes embarcacions tenen un permís especial per pescar tant com vulguin.


EL PETIT VELER D'EN BOSCO:

En aquest reportatge coneixerem en Bosco Plana, un professor d?institut apassionat pel mar que s?ha fet el seu vaixell i ha introduït la restauració d?una barca de fusta dins de l?escola.

En Bosco Plana és un professor d'institut a qui la seva passió pel mar l'ha dut a construir-se el seu propi veler amb el qual navega amb la seva família. Fins aquí podria ser la història de qualsevol, però ell ha fet un pas més, ja que ha dut fins al seu institut de Celrà, a Girona, aquesta passió pel mar i la navegació, aconseguint que uns alumnes amb dificultats acadèmiques s'engresquin a restaurar una barca de fusta i la posin altre cop a l'aigua.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - 22x03 - Mayotte, un mur entre dues illes - Saint Martin, un paradís amenaçat [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 464 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:41
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1314 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps

MAYOTTE, UN MUR ENTRE DUES ILLES:

L?illa de Mayotte, a les Comores, va decidir ser francesa quan es va votar la independència de l?arxipèlag. La diferència del nivell de vida amb les altres illes crea múltiples conflictes.

A l?entrada del canal de Moçambic, hi ha l?arxipèlag de les Comores. Després de més d?un segle sota l?administració francesa, quan es va fer el referèndum, l?any 1975, es va dividir en dues parts. Aquell dia, Mayotte va decidir continuar sent francesa i les altres van votar la independència, un autèntic regal per a França. Més endavant, França proposa la departamentalització. I ells, tornen a dir que sí. Molts lligams ancestrals uneixen els habitants de Mayotte i els de les Comores: la mateixa cultura, la mateixa llengua, la mateixa religió, la mateixa família...

Al principi, la separació només era administrativa i la població continuava circulant amb llibertat per les illes. Però, l?any 1995, amb la departamentalització a la vista, es fa un visat que gairebé impossibilita que els comorians accedeixin a Mayotte. Malgrat el visat, els comorians hi continuen venint, però clandestinament... En són molts, els que proven sort i els que són expulsats.


SAINT MARTIN, UN PARADÍS AMENAÇAT:

I Saint Martin, la petita illa de Bangla Desh, és un paradís de corall i biodiversitat únic, avui amenaçat per l?increment descontrolat del turisme.

La petita illa de Saint Martin és un paradís de corall i biodiversitat únic a Bangladesh, un enclau natural ideal per a la reproducció de les tortugues marines. Però en els darrers anys l'increment descontrolat del turisme ha despertat les alarmes, mentre el corall s'ha convertit en el souvenir estrella de l'illa i algunes platges ja no són prou segures pels ous de tortuga. Davant aquesta situació insostenible, en Noor Alam ha engegat un projecte amb el CNRS per protegir aquests fràgils ecosistemes abans que desapareguin.

Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - 22x04 - El rescatador de la Bretanya - Pescadors de Cadaqués [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 454 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:44
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1314 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps

EL RESCATADOR DE LA BRETANYA:

Ens embarcarem amb l?Abeille Bourbon, un potent remolcador de la costa bretona que assisteix als grans vaixells amb problemes.

Charles Claden, conegut per tothom com Carlos, coneix tots els mars del món i ha embarcat en tota mena de vaixells. És el responsable de l?Abeille Bourbon, un remolcador d?última generació dotat de tecnologia punta. Es necessita molta sang freda per maniobrar aquest vaixell sentinella que vigila l?estret d?Ouessant, una autovia marítima per la qual circulen uns cent cinquanta vaixells cada dia, prop de les costes bretones.

L?Abeille Bourbon és un vaixell nou, servit per una tripulació de mariners amb experiència, és el gos guardià del litoral bretó. Té una potència fenomenal. Els quatre motors, tenen una potència de vint-i-dos mil cavalls. És un remolcador musculós, concebut per afrontar les meteorologies extremes i remolcar els petroliers més pesants. En cada operació, hi ha perill i Carlos ha de pensar contínuament en la seguretat del seus homes.

PESCADORS DE CADAQUÉS:

I a Cadaqués coneixerem la vida dels pocs pescadors que queden.

La història de Cadaqués ha estat caracteritzada pel seu aïllament entre muntanyes, amb el mar com a única porta d?entrada i sortida. I aquest mar, sempre present, ha marcat durant dècades el ritme de vida de la gent d'aquest racó del Cap de Creus, que ha sabut treure profit de la riquesa del seu entorn.

Avui Cadaqués és un poble bolcat al turisme, però malgrat que els nous temps han anat esborrant l?estil de vida d'aquest indret, els pocs pescadors que queden en actiu, continuen gaudint de mantenir viu aquell Cadaqués d?abans, que sabia viure amb concordança amb els ritmes de la natura i amb el temperament dels forts vents de tramuntana.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: [b]Thalassa - 22x05 - Juan de la Cosa un vaixell hospital - Passió pel gran blau [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi[]/b

Mida del fitxer: 454 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:45:06
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1269 Kbps
Factor de qualitat: 0,19 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


JUAN DE LA COSA: UN VAIXELL HOSPITAL:

Ens embarcarem al vaixell hospital Juan de la Cosa que treballa des del golf de Biscaia a l?Atlàntic nord, per cobrir les assistències mèdiques de les tripulacions.

Cada any, quan arriba el mes de juny, més de 600 vaixells pesquen la tonyina en aigües del golf de Biscaia... Milers d'homes, milers de pescadors que practiquen un dels oficis més perillosos del món. En general són a més de 400 milles de la costa. Tothom sap que en cas d'accident, els caldrien tres o quatre dies de navegació per arribar a un port i obtenir ajuda... Però podrien tenir la sort de passar per la ruta d'un "Sant Bernat dels mars" un vaixell capaç de proporcionar-los assistència.

Des de fa quatre anys, aquest somni es va fer realitat: el ?Juan de la Cosa? és un vaixell hospital espanyol atípic que solca l?Atlàntic Nord per portar auxili als marins ferits. Fractures a les cames, problemes als ulls, hams enganxats als dits, cremades, amputacions... moltes situacions a les quals una infermera i dos metges han hagut de fer front durant els 6 dies que els nostres reporters van passar amb ells.
El ?Juan de la Cosa? navega entre les Açores i el Mar d?Irlanda per tranquil·litzar els pescadors perduts lluny de les costes, per portar assistència a tots els navegants, sigui quina sigui la seva nacionalitat. Una iniciativa única al món.

PASSIÓ PEL GRAN BLAU:

I coneixerem la passió d?alguns per ficar-se a l?aigua sense cap artefacte. L?apnea és una modalitat que cada dia guanya adeptes.

Des de temps immemorials l'home ha sentit el desig de conèixer les profunditats del mar i sentir-se, per una estona, part d'aquest món d'aigua. I malgrat que s'han anat desenvolupant diversos artefactes per superar les limitacions que suposa submergir-se amb una sola alenada d'aire, la immersió en apnea, que només depèn de la nostra capacitat pulmonar, continua sent pels amants d'aquest esport, l'experiència més natural i satisfactòria d'apropar-se al món submarí.

A Mallorca, coneixerem en Juan Amengual, un dels impulsors de l'apnea a les illes Balears, on només fa deu anys que es practica però any rere any guanya adeptes.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - 22x06 - La reserva marina del Rosselló - Els exiliats de l'illa de Lanta [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 441 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:42:30
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1312 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 139 Kbps


LA RESERVA MARINA DEL ROSSELLÓ:

Al Rosselló, entre Cervera i Banyuls hi ha, des de l?any 1974, una reserva natural marina amb una biodiversitat extraordinària.

L?any 1974 es va crear al Rosselló, la petita Reserva Natural Marina entre les ciutats de Cervera i Banyuls. En aquest petit espai marí, amb una biodiversitat extraordinària, hi conflueixen els interessos de molts col·lectius que tenen motivacions diverses: pescadors, submarinistes, turistes, científics? Els usos estan perfectament regulats, i a diari els agents de la reserva s?encarreguen, tant per terra com per mar, de vetllar pel seu compliment.

I és aquí també, a Banyuls, on l?any 1882 el zoòleg marí Henri de Lacaza-Duthiers va fundar el Laboratori Aragó, un dels centres pioners de la recerca oceanogràfica mundial.

A l?horitzó hi ha el projecte d?ampliar la zona marina protegida cap al nord i mar endins, fins a abastar els canons submarins que hi ha entre la plana d?Argelés i el Cap de Creus, creant d?aquesta manera un enorme parc marí transfronterer, ja que inclouria l?actual zona protegida del Parc Natural del Cap de Creus.


ELS EXILIATS DE L?ILLA DE LANTA:

I l?illa de Lanta, un paradís a Tailàndia colonitzat en gran part per privilegiats turistes suecs. Els drets socials els hi permeten passar llargues temporades.

A les platges i als nombrosos restaurants de l?illa de Lanta, a Tailàndia, el que més hi ha són turistes suecs. Lanta és un paradís domèstic per a milers de suecs més aviat contents de la pròpia sort. Tot gràcies a la generositat de Suècia, un estat paternalista que sembla ignorar les paraules ?crisi? i ?rigor?: permís per maternitat i paternitat a llarg termini, ajudes per a la creació d'escoles, estudis a distància, generosos préstecs estudiantils... tot és possible per als seus ciutadans. Per tant, no és sorprenent , que cada vegada més famílies canviïn la nit polar per la crema solar. Aquestes subvencions i drets socials converteixen els suecs en un poble de privilegiats. Uns privilegiats capaços de canviar de decorat amb un simple cop de cap, per uns quants mesos o per tota la vida...



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - 22x07 - Somnis de navegants - El mite d'Eivissa [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 456 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:51
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1315 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps

SOMNIS DE NAVEGANTS:

Qui no ha pensat alguna vegada agafar un vaixell, deixar-ho tot i anar-se?n a navegar?

Hi ha dies que et fan venir ganes de veure?ls des d?un altre lloc; de lluny, enmig d?una gran blavor, a l?altra punta del món... en un vaixell, per exemple. Canviar de vida i marxar per un any? Per deu anys o potser per sempre? És un somni que moltes persones fan realitat. En aquest reportatge visitem unes quantes persones que un dia van prendre aquesta decisió.

En Pierre Cosso, és actor i ja fa set anys que viu en una embarcació, ara a la Polinèsia Francesa. Aquí també trobem la família Motte que tenen dos fills i s?han agafat un any sabàtic. O en Mathieu i la Soizic que han format una família en un vaixell.

Anar-se?n, tornar, no anar-se?n, no tornar mai més... cadascú té la seva resposta i cadascú tria el que més li convé.

EL MITE D?EIVISSA:

I el mite d?Eivissa. Una illa descoberta per alguns intel·lectuals europeus a principis del segle XX i que encara atreu molta gent.

El somni de les illes és un llarg i antic viatge. L'existència d'un món arcaic a Eivissa, inalterable fins ben entrat el segle XX va contribuir en gran mesura a què els viatgers d'aquella època visquessin la seducció de la insularitat com a una experiència mítica.

Eivissa, mite turístic del nostre temps, ha estat al llarg del segle XX, una de les últimes utopies d'Occident. Expressió pura de les essències mediterrànies i terra cosmopolita per excel·lència, l'illa ha aconseguit seduir a nombrosos artistes, fotògrafs i arquitectes.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - 22x08 - Les empremtes de l'avi Charcot - El joc de la pesca [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 457 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:44:06
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1312 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


LES EMPREMTES DE L?AVI CHARCOT:

Anirem a l?Antàrtida darrere les empremtes de l?explorador francès Jean-Baptiste Charcot

L'estiu de 1903, ?Le Français?, una goleta de tres pals va sortir del port de Le Havre.

El comandant es deia Jean-Baptiste Charcot.
Després de cinc mesos de travessia quan van arribar a l?Argentina, ?Le Français?, totalment renovat, va carregar tot el necessari per passar un any a l?Antàrtida. L?expedició es va convertir en una autèntica aventura nacional.

Un segle després, Anne-Marie Vallin-Charcot, la néta del famós comandant, torna a fer el viatge seguint les empremtes del seu avi.

EL JOC DE LA PESCA:

I pesca esportiva. Un sector que atreu molta gent i que avui està obligat a reconvertir-se per contribuir a la recuperació dels recursos marins.

A Catalunya la pesca recreativa al mar és una activitat tradicional de pes. S'ha estimat que cada any hi ha entre 10 i 15 mil embarcacions de pescadors recreatius que surten almenys un dia a gaudir de la pesca.
Avui veurem com estan creixent el nombre de pescadors recreatius que aposten per un canvi de mentalitat en el sector per contribuir a la recuperació dels recursos marins amb l'assumpció de pràctiques de pesca més responsables i col·laborant amb els centres científics de referència que estudien la pesca.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - 22x09 - L'odissea del desert - Un mar de vinyes [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 474 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:45:35
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1317 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 137 Kbps


L'ODISSEA DEL DESERT:

Anirem al golf d'Aden i coneixerem la duríssima vida dels emigrants clandestins.

A les ribes del golf d'Aden, a la costa iemenita, arriben sempre els emigrants que intenten fugir de Somàlia o d'Etiòpia. I aquí, encara ara, també n?hi ha molts que hi moren. Són homes i dones que arrisquen la vida per fugir de la guerra i de la misèria. Cent trenta persones s?embarquen en un vaixell de deu metres de llargada. Durant tota la travessia els peguen i els intimiden perquè no es moguin...

Un reporter de Thalassa va aconseguir compartir el patiment dels refugiats durant el seu viatge. Però els que feien el transport els van tirar a l'aigua, a la vora de la costa iemenita. Tres anys més tard va tornar al mateix lloc per intentar esbrinar què passa amb aquests refugiats. Què se'n fa, on van a parar, un cop els camions els han tret de la platja? Què se'n fa, de les cinquanta mil persones -segons xifres de l'ONU- que cada any arriben, encara ara, a aquestes costes?


UN MAR DE VINYES:

I a Selva de Mar coneixerem Didier Soto, un antic navegant que ha acabat vivint en un mar de vinyes.

En Didier Soto és un somiador. Als anys 70, el mar li va despertar un somni de llibertat que el va empènyer a engegar un projecte en la construcció de vaixells per descobrir món i crear així la possibilitat de viure d'una altra manera. I va ser el mateix mar que el va portar a descobrir el Cap de Creus, un paisatge verge, salvatge i tel·lúric que el va captivar de tal manera que va decidir quedar-s'hi. Avui, després de vint anys, continua sent un somniador incansable que ha aconseguit reconquerir un tros de terra vora el mar, replantant les vinyes que un temps van fer créixer els mateixos pescadors. El seu vi, fruit de la riquesa d'aquestes terres dominades per la tramuntana, exporta avui arreu del món l'essència d'aquest paisatge dins una ampolla.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - 22x10 - El misteri Godard- Els guardians de la llum [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 495 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:47:14
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1328 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


EL MISTERI GODARD:

El cas Godard: la història d?un metge que va desaparèixer amb els seus dos fills al mar.

El doctor Yves Godard l?u de setembre de 1999 va sortir de Saint-Malo a bord del Nick, un veler llogat, amb els seus dos fills petits. No el tornaran a veure mai més. És el principi d?un creuer sense tornada, el punt de partida d?un misteriós cas judicial, amb el mar per escenari. Quan el propietari de Saint-Malo avisa la policia marítima perquè el veler no torna es crea l?alerta. Al principi, es parla d?una família desapareguda al mar. Amb prou feines se sap que la mare no hi anava. S?inspecciona el vehicle que Yves Godard havia deixat al port. Els inspectors hi descobreixen indicis de sang que s?havien intentat netejar. La comissaria de Saint-Malo es fa càrrec de seguida de la investigació. Es canvia de registre. Ja no es tracta d?un afer marítim, sinó d?un cas criminal. Marie France Godard ha estat assassinada pel seu marit? Es tracta d'un drama familiar, un suïcidi en massa? On és el vaixell llogat pel doctor Godard?

El setembre de 2006, al cap de set anys de la desaparició del veler, un pescador de Roscoff fa un descobriment: els ossos. La prova d?ADN confirma que Yves Godard és mort. El principal sospitós ha desaparegut i, amb ell, el seu secret.


ELS GUARDIANS DE LA LLUM:

I seguirem la vida dels actuals faroners a la costa catalana.

A principis de la dècada dels noranta es va suprimir oficialment el Cos de Faroners. Els qui no es van jubilar llavors, van passar a ser tècnics de senyals marítimes adscrits a les autoritats portuàries, encarregant-se de vigilar i controlar des del bon funcionament dels fars, fins a totes les innumerables balises lluminoses que hi ha al llarg de la costa. La conseqüència més immediata va ser que es van deshabitar els fars i que els tècnics ara van amunt i avall dins un cotxe revisant-ho tot personalment o des d'una oficina mitjançant dispositius de telecomandament. Sovint, però, anar a un far es converteix en una aventura ja que, per exemple, revisar el far de les illes Medes vol dir obrir-se pas entre els milers de gavines que habiten aquelles roques. I no sempre tenen una actitud gaire amistosa.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - 22x11 - Aigües profundes - Lisboa, retorn al mar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 455 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:29
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x394
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1325 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


AIGÜES PROFUNDES:

Deep Water ? Aigües profundes, paraules que sonen com una garantia de puresa absoluta. Aquesta és la imatge que ha permès que tres marques d?aigua profunda se situïn entre les deu marques més venudes al Japó, i això que costen de dues a tres vegades més que una marca d?aigua normal.

D?aquesta aigua els habitants de Muroto en diuen ?l?or dels mars?, perquè gràcies a aquest or marí ha nascut tota una economia, un èxit indiscutible i inesperat.


LISBOA, RETORN AL MAR:

Lisboa, és coneguda com la ciutat dels set pujols. Des de qualsevol lloc es pot veure com el Tajo arriba al mar. Aquest extraordinari estuari ha dotat la ciutat d?un port excepcional, punt de partida de les expedicions que van descobrir nous continents i va fer dels portuguesos uns mariners aventurers avesats a conquistar noves oportunitats a través del mar. Avui, per aquest port només naveguen els records del passat, els lisboetes i els portuguesos fa temps que van donar l?esquena al mar i ara, en un context de crisi econòmica, tornen a mirar cap a l?Atlàntic amb l?esperança de que l?oceà no només sigui el seu passat sinó que esdevingui també el seu futur.



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - 22x12 - Hidroavions, les ales del deliri - Cria de tonyina, l'últim repte [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 450 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:23
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1313 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


HIDROAVIONS, LES ALES DEL DELIRI:

El món dels hidroavions. Aquesta màquina voladora mig vaixell mig avió es va inventar fa cent anys. Avui continua fascinant molta gent.

L'hidroavió, aquesta màquina voladora mig vaixell mig avió es va inventar fa cent anys. El primer, el "canard" d?Henri Fabre, havia volat el 1910 només uns quants centenars de metres, però va ser el començament d'una època de debò.
L'edat d'or dels hidroavions es va produir quan ni tan sols es feien pistes reals i no sabien fer els trens d'aterratge prou forts com per portar els avions de grans dimensions.

Avui, els mercants voladors han desaparegut. Però, del Canadà a Escandinàvia, passant pels llacs americans, els petits hidroavions fan més que resistir. Biscarrosse és el pelegrinatge indefugible de l?hidroavió. Però, sobretot, hi ha una tribu de bojos voladors que adoren aquesta joguina per a nens que s?han fet grans. Per això, hi ha de tot: hidroavions sofisticats i d?altres que són una mica més rústics. Des d?aquí dalt, s?entén de seguida l?encant particular i emborratxador dels avions amfibis. Alliberar-se de l?obligatori ciment de les pistes de debò; sobrevolar les costes, les illes i els arxipèlags; parar-se pertot arreu, enmig d?enlloc, mentre hi hagi una mica d?aigua sota les ales.


CRIA DE TONYINA: L?ÚLTIM REPTE:

I coneixerem els últims avanços per criar la tonyina vermella.

Des de fa deu anys a la planta de cultius marins que té l'Institut Espanyol d'Oceanografia a Mazarrón, Múrcia, s'està investigant per aconseguir tancar el cicle de la tonyina vermella amb vies a criar amb tècniques de piscicultura i aquest any estan més a prop que mai d?aconseguir-ho.

La tonyina vermella és "el colós dels mars", l'espècie de peix més mítica que es troba al Mediterrani, també la de més valor comercial i per això la més amenaçada per la sobrepesca. Aconseguir la seva cria en captivitat és una gran fita científica que a més a més aporta coneixements per preservar les deteriorades poblacions salvatges.

Enllaç ACTUALITZAT

Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: Thalassa - 22x13 - L'or de Paita - L'artista i el mar [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 452 MB

[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:34
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1312 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps


L?OR DE PAITA:

Anirem al Perú, el primer productor de peix del món.

El Perú és el primer país del món per la quantitat de peix que s?hi pesca. De set a vuit milions de tones per any. Amb una especialitat: la pesca d?anxoves, però també la pesca del lluç, la sardina o el calamar. Durant molt de temps el Perú ha convertit aquest recurs en forma de farina per alimentar el bestiar. Ja feia més de trenta anys que el país s?abocava totalment a aquestes fàbriques de farina de peix, alhora que deixava de banda l?alimentació humana. El centenar de fàbriques que hi havia al país servia per generar divises. S?exportava tot. Però ara, privatitzades i sobredimensionades, s?enfonsen en els deutes. A més a més les autoritats han decidit prohibir la pesca de certes espècies com el lluç. Així doncs ara tothom es centra en el consum humà.

El futur dels ports d?aquesta costa, passa per la valoració dels recursos. Perquè així, aquest tresor que té el Perú mar endins deixi d?esfumar-se.


L?ARTISTA I EL MAR:

I coneixerem Pepe Ribés, un home que va deixar una prometedora carrera en el món de les finances per dedicar-se de ple a l?art i al mar.

Coneixerem Pepe Ribés un apassionat del mar nascut a Castelló de la Plana fa 67 anys. Un home que de jove va deixar una bona feina com a director financer en una empresa de Barcelona per dedicar-se de ple al que l?apassionava de veritat: les arts plàstiques i navegar pels mars del món.
Veurem com Pepe Ribés arregla després de 15 anys d'abandonament l?Uke, el veler que va construir amb les seves pròpies mans per omplir la seva vida d'aventures. I amb ell anirem a l'arxipèlag dels Columbrets, un lloc significatiu en la seva vida.



Pàgina de descarrega