File Name : Miss Nikki i les Tiger Girls - Juliet Lamont - 2012 [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 700 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:52:01
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 720x400
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1753 Kbps
Factor de qualitat: 0,25 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
MISS NIKKI I LES TIGER GIRLS
Direcció i Guió: Juliet Lamont
El documental explica la història d'un grup musical i del seu camí cap a l'autoexpressió; una mirada inspiradora del poder femení i de la unió quan té totes les circumstàncies en contra. És un treball fruit del seguiment de dos anys de la protagonista, Nikki, i la banda femenina de pop birmana Tiger Girls, que reflecteix la transformació d'un grup musical i, al mateix temps, del país on viuen.
"Miss Nikki i les Tiger Girls" reflecteix els canvis que hi ha hagut a Birmània durant els últims anys. A través del seguiment de cinc noies joves que trenquen amb la tradició a la recerca de la seva "veu original", el documental ofereix una metàfora poderosa per un país que, de sobte, ha aparegut en l'escenari mundial.
El setembre del 2010, les persones que havien estat vivint sota un règim militar repressiu durant més de 50 anys i que van sobreviure a la repressió brutal del 2007, miren amb un cert cinisme i cansament la perspectiva d'unes eleccions que tornaran la junta militar al poder.
Contra aquest teló de fons, les Tiger Girls neixen d'una aliança entre la senyoreta Nikki, un esperit lliure, una australiana d'esperit bohemi, i Peter Thein, un empresari birmà sense escrúpols que vol lucrar-se amb el grup. Però no serà fàcil. La Wai Hnin té molt mala oïda i és propensa als atacs de pànic; la Htike Htike no sap ballar; l'Ah Moon està obsessionada per progressar, i de la Kimmy tothom pensa que és lletja, tot i que és la que té més bona veu. L'últim membre de la banda, la Cha Cha, té una lluita personal amb el seu pare, un militar que la vol controlar. Però quan la Nikki ajunta aquestes cinc noies, sap que tenen alguna cosa especial.
Però les coses comencen a anar malament qual les noies no poden correspondre al "look" correcte i a l'estil d'actuació submisa d'altres artistes birmanes. Així que Pere Thein les acomiada. El grup vol mantenir el nom "Tiger Girls". Però Thein amenaça que si ho fan les demandarà.
Mentre Aung San Suu Kyi és alliberada del seu arrest domiciliari, les Tiger Girls comencen a treballar en cançons noves. Aquest serà un canvi radical per a la indústria de la música local i un gran risc financer per a Nikki que, amb el seu company Chris, està finançant l'enregistrament de l'àlbum i els clips de vídeo que acompanyen cada cançó. El repte és gran: a més, les seves lletres reflectiran l'esperit del poble birmà, que afronta un canvi polític tot anhelant la llibertat d'expressió.
El procés de gravació del documental
La directora del documental va fer 6 viatges a Birmània. Va fer-ho al·legant al seu visat "retir per meditació". Cada vegada va filmar de manera discreta amb una petita càmera digital i fent-se passar per turista. Ella i el seu acompanyant van ser perseguits, fotografiats i, finalment, detinguts pels serveis d'intel·ligència militar. Però van poder treure el material del país i fer-ne un documental.
Més informació
Pàgina de descarrega