Victus pica alt al cinema
Raimon Masllorens encapçala una gran coproducció internacional, d'entre 10 i 15 milions d'euros i probablement en anglès
06/06/13 02:00 - barcelona - Bernat Salvà

?Hi ha un 80% de probabilitats que es faci en anglès?, afirma Masllorens, el productor

?El repte és que la nostra història es conegui arreu del món, i l'ideal és fer-ho a través d'una pel·lícula?

Una coproducció internacional, que es rodarà el 2014 amb un pressupost d'entre 10 i 15 milions d'euros i molt probablement en versió original anglesa. El productor i propietari dels drets audiovisuals de Victus, Raimon Masllorens, avança en una entrevista a El Punt Avui algunes de les característiques que tindrà l'adaptació cinematogràfica que en prepara. La crònica de la caiguda de Barcelona el 1714 escrita per Albert Sánchez Piñol i editada per La Campana està arrasant a les llibreries (ja se n'han imprès 120.000 exemplars en castellà i 50.000 en català) i segons Masllorens, que en va adquirir els drets fa un any, abans que es publiqués, el projecte cinematogràfic ?ha aixecat força expectació, ha entusiasmat a fora?. ?A part del guió ?hi afegeix?, la resposta que rep la història és espectacular. Penso que és una gran història, i la gent ho percep així. A més, no ha estat explicada, si hagués passat als Estats Units, ja se n'haurien fet quaranta pel·lícules.?

Raimon Masllorens, a través de la seva productora Brutal Media, negocia una coproducció amb productors ?bàsicament anglesos, irlandesos, belgues, francesos i fins i tot de Luxemburg?. En funció de l'acord que es tanqui, que serà només amb dos o tres països, la pel·lícula es farà ?o bé en versió original francesa i catalana o bé en versió anglesa?. Aquesta última és l'opció més probable: hi ha ?un 80% de probabilitats que es faci en anglès?, perquè s'està treballant en ?una pel·lícula cara, necessitem un finançament gran?. Això permetrà, a més, ?tenir alguna estrella?. Si es fa totalment en anglès, ?moltes televisions i cinemes de molts països no doblen, tenim moltes més possibilitats de mercat, sobretot als EUA i al Canadà?.

No és segur encara qui en serà el director, tot i que les ?converses estan avançades?, ni els actors principals. El que és segur és que Albert Sánchez Piñol és l'autor també del guió, i ara mateix treballa en una nova versió. ?Volíem que ell escrivís el guió ?diu Masllorens?. A part de novel·lista, ha escrit alguns guions, i a més està molt documentat i té una gran capacitat, com els bons guionistes, per destriar allò que interessa més per a la història.?

Un punt de vista nou

Tal com ja ha avançat Sánchez Piñol, en el guió agafa relleu el personatge del duc de Berwick, el mariscal que va aconseguir conquerir Barcelona. Raimon Masllorens aclareix que no és que canviï el protagonista: ?Martín Zuviría seguirà sent el protagonista principal. El que hi haurà és alguna sorpresa per al lector de la novel·la pel que fa al punt de vista, com passa a Amadeus, en què la història de Mozart és explicada des del punt de vista del dolent.?

El cineasta és un entusiasta de la història, i ho transmet quan en parla: ?El setge a Barcelona va ser increïble, va durar tretze mesos, i en aquella època una ciutat no solia resistir un setge més de trenta dies. És una gran història d'un poble lluitant per la seva llibertat, i a fora ho han percebut així.?

Pel que fa als aspectes tècnics, Raimon Masllorens explica que ?s'hauran de treballar molt els efectes de postproducció, com passa amb les sèries de televisió, tipus Juego de tronos, amb les darreres tecnologies?. Amb independència de qui acabarà sent-ne el director, que no es descarta que pugui ser de fora, ?el gruix de l'equip ha de ser català?, diu el productor. Aquí tenim ?un talent immillorable per fer una gran producció com aquesta?.

Suport públic

De moment no se li han adjudicat ajuts públics, ni està garantida la participació de TVC. Un problema que afecta tot el sector cinematogràfic català, a causa de la crisi i les retallades. Però el productor diu que des de l'administració han expressat la intenció de donar-li suport financer, i confia que l'obtindrà. El que sí que ha rebut són molts missatges electrònics i mostres de suport de ciutadans anònims que ?s'ofereixen a fer de figurants gratis, especialment de miquelets, o propostes de vestuari i de música?. No aprofitarà, però, la simpatia que desperta un projecte així, en ple procés sobiranista, per buscar finançament a través del micromecenatge, com han fet altres projectes de temàtica semblant. ?No és el més adequat per a una pel·lícula d'aquestes dimensions?, opina.

Més enllà del terreny estrictament cinematogràfic, Raimon Masllorens diu: ?Com a productor i ciutadà, el que m'interessa és que es visualitzi una part de la nostra història que no s'ha donat a conèixer gaire; el gran repte és que sigui coneguda arreu del món, i la millor manera de fer-ho és a través d'una pel·lícula.?

http://www.elpu…al-cinema.html

Jaume I arribarà al cinema amb una gran producció internacional de seixanta milions d'euros

Produccions del Primer Cinquena presenta a l'Espai VilaWeb l'adaptació a la gran pantalla la trilogia sobre Jaume I d'Albert Salvadó · Us oferim una entrevista amb l'autor de la novel·la i el productor, Jordi Carbonell

L'escriptor andorrà Albert Salvadó va publicar l'any 2000 la trilogia sobre la vida de Jaume I el Conqueridor (1208-1276). Aleshores, un cop acabat de llegir el darrer llibre, Jordi Carbonell, un dels fundadors de la productora àudiovisual Produccions del Primer Cinquena, va veure clar que volia portar al cinema la vida d'aquell rei, en paraules seves, 'el més gran de tots els temps'. El seu somni s'ha començat a complir i, a més, amb expectatives de gran envergadura. No en va, el pressupost previst per als tres films que preveu rodar (un per a cada llibre) ronda els seixanta milions d'euros. El projecte s'ha presentat avui a l'Espai VilaWeb. En aquesta entrevista, Carbonell i Salvadó donen més detalls d'aquesta aventura, de com volen fer el film, de com era i com serà representat Jaume I, 'conqueridor de terres i dones', de quines són les previsions... i de perquè els catalans hem tardat tant a fer un film així, 'sobre la figura mundial més important del segle XIII, el pare de la nostra nació'.

?En quin moment sorgeix la idea ferma del film?
Jordi Carbonell: Quan acabo l'última pàgina del 'Parleu mateu-me'. I ho vaig dir a la família. Això un dia ho haig de rodar. Em van dir que estava boig, però jo ho veia clar. Estava redactat d'una forma tan cinematogràfica i tenia tantes subtrames i ingredients cinematogràfics que no va ser com una visió.

Albert Salvadó: Jo això no ho vaig saber fins al cap d'uns quants anys. Vaig rebre un correu electrònic del Jordi el 2012 parlant-me de la idea de la fer un film del llibre. M'ho vaig prendre amb filosofia, perquè de correus com aquest ja n'havia rebuts uns quants. Però vaig accedir a parlar-ne i va ser aleshores quan em van sorprendre. El plantejament em va deixar una mica fora d'òrbita.

?Per què?
A.S.: Doncs per la il·lusió sincera que em van encomanar de seguida i perquè no parlàvem d'una telesèrie sinó d'una trilogia de cinema. No em van demanar la cessió dels drets per després demanar subvencions i recuperar els diners més tard, com la gran majoria d'ofertes que vaig rebre. Aquí parlàvem de comprar els drets, de finançament privat de fora, d'un gran pressupost, etc.

?De quin pressupost parlem?
J.C.: Sí, de l'ordre d'entre quinze i vint milions d'euros per cada un dels tres films.

?Déu n'hi do. I d'on surten aquests diners?
J.C.: De finançament privat. Però penseu que una producció equivalent als Estats Units pot tenir un pressupost del doble o del triple d'això. Ara, no hi ha finançament públic. Hem fet un full de ruta, un pla de rodatge. Hem teixit unes xarxes internacionals, que ens han fet confiança arran del projecte 'Para Elisa', que s'estrenarà ben aviat. Neoart Entertaintment, una companyia encapçalada per l'ex-directora internacional de Filmax, és qui lidera el projecte el nivell internacional i s'encarrega de trobar el finançament, amb la filosofia de no demanar subvencions. Tot és capital privat de gent que vol guanyar-hi diners. El cinema, en el fons, és això. Ara som en contacte amb una sèrie de grups internacionals, els noms dels quals de moment no els podem dir, que hi posaran diners i ara tan sols falta definir les posicions de cadascú.

?Heu rebut ofertes de fora del nostre país per comprar els drets?
A.S.: Sí, unes quantes. Les més curioses són una d'una produtora de Beverly Hills i una altra de Canadà. Però van arribar mentre jo ja negociava amb en Jordi. I com que el seu projecte m'entusiasmava i tenia l'oportunitat de fer de guionista, em vaig decidir.

?Quin ha estat el paper dels governs català i andorrà?
J.C.: El paper de les institucions ha de ser el d'obrir-nos les portes per a tenir espais per rodar i de posar-nos en contacte en contacte amb els agents que calgui. No han de posar els diners dels ciutadans en aquesta mena de films en forma de subvencions. En tot cas els han de facilitar, sense intervenir-hi. Això és el que esperem del govern català.

A.S.: El govern andorrà està encantat. Li hem explicat el projecte i ens ha dit: 'Què necessiteu?' I li hem respost: 'No volem diners, però sí que volem logística i espais per rodar'. I ens ha dit: 'Trieu i demaneu'.

?Dieu que potser el cinema s'hauria de fer sempre així...
J.C.: S'ha de poder fer de tot, però és evident que fer només cinema subvencionat no crea indústria. Està molt bé el cinema d'autor, però també calen grans produccions, amb capital privat, perquè la indústria del cinema és això. A més, hi ha una gran paradoxa. Tenim 2.500 productores que només han fet un film, que és amb el que van rebre la subvenció. I a la vegada, tenim un dels planters tècnics més potents d'Europa en l'àmbit àudiovisual. Gent molt preparada, ben formada, que parla idiomes, que treballa a l'estranger, etc.

?Com és que arriba ara un film com aquest i no abans, tenint en compte la dimensió del personatge? Ens falta una mica d'èpica als catalans?
A.S.: Èpica i més coses! Ha faltat tot! Mireu, jo sóc andorrà! Evidentment que Andorra forma part dels Països Catalans i per tant Jaume I és també meu i va tenir un pes decisiu dins de la història andorrana també. Però fixeu-vos en els anglosaxons. Tenen una facilitat sensacional per vendre els seus personatges. En canvi aquí tenim un personatge d'una alçada espectacular, mundial, molt més potent que molts d'altres, i ens costa Déu i ajuda trobar-li una mica d'èpica. Penseu que al concili de Lió el Papa li va proposar de ser emperador! Ell va refusar l'oferta. I penseu que van venir de Mongòlia, al segle XIII, per conèixer-lo! És una figura increïble.

J.C.: Els catalans som botiguers. Massa sovint no veiem més enllà del nostre nas. Si no hi ha indústria cinematogràfica és perquè hem viscut els darrers 25 anys de la subvenció, i ja veieu el resultat. Ara comença a haver-hi una nova generació de productors que treballem diferent: els que han fet 'Lo Imposible' del Bayona, els que volen fer 'Victus', els Brutal Media, nosaltres, dins de la nostra modèstia.

?Som el que som per a Jaume I...
A.S.: Efectivament, quan comences a llegir les cròniques històriques i a investigar sobre ell, de sota terra emergeixen totes les arrels de la nació catalana. Per tot arreu. És fascinant entendre qui va ser i què va fer. Ell va pacificar catalans i aragonesos. I a l'hora de decidir què conqueria primer, si Mallorca o València, els aragonesos el van pressionar perquè anés a València, per tenir sortida al mar i estalviar-se els impostos que els feien pagar els catalans. Però ell va anar primer a Mallorca perquè el principal perill era la pirateria. I així, un cop controlades les bases de terra de mar endins, va conquerir València. Era intel·ligent. I és més estimat al País Valencià i a les Illes que no a Catalunya.

?Precisament dèiem que el llibre té tot els ingredients per esdevenir film. Quins són?
J.C.: N'hi ha molts! El que passa és que els catalans no ens hem acabat de creure mai que en la nostra història hi ha un personatge espectacular, que va despertar l'interès de tot el món i que va ser el rei més gran de tots els temps. Des dels dos anys fins que es va morir va viure una aventura rere l'altra. Amb centenars e batalles, amors, desamors, etc.

A.S.: Com diu la frase, que ara ja ha fet fortuna: 'Jaume I el Conqueridor, el rei que va conquerir terres i cors'. I és una frase real! Si comparem Enric VIII amb Jaume I, Enric VIII era un nen de pit! Jaume I tombava d'esquena les dones. Les cròniques ho expliquen molt bé. Té tants fills, entre legítims i il·legítims, que són difícils de comptar. Molta gent que s'havia llegit els llibres em deien: 'això és un film!'

J.C.: Aquí hi ha una altra clau. Quan s'escriu una novel·la històrica, cal omplir amb trames ficcionades els espais buits que la història real no ha deixat explicada. Cal novel·lar de manera versemblant tots aquests buits. I això és el que sap fer com ningú l'Albert. De biografies de Jaume I n'hi ha moltes, però la cinematogràfica és la bona. Aquesta és la bona!

?L'escola dels sons, on es forma Jaume I, per exemple?
A.S.: Sobre això tinc una anècdota bona. Al cap dels anys d'haver publicat els llibres, una mestra de València m'escriu demanant-me on podia trobar informació sobre l'escola dels sons, perquè volia educar els seus alumnes d'aquesta manera. I jo li vaig haver de respondre que l'escola dels sons només era al meu cap, que me l'havia inventada! Jo simplement necessitava trobar la manera d'educar un rei que acabaria essent el rei més gran de la cristianitat. Havia de ser una manera d'educar molt especial!

J.C.: Permeteu-me que hi posi un altre exemple que em va frepar. L'escena en què Jaume I s'arrenca la fletxa que li han clavat al cap i torna a pujar al cavall. A partir de llavors li canvia el caràcter.

A.S.: Home, vaig parlar amb neuròlegs i traumatòlegs! I em van explicar que sí que efectivament si s'havia quedat una esquirla dins el cap podia ser que el mateix cos la cobrís amb calç i que tot plegat acabés pressionant el cervell i fent canviar el caràcter de la persona! Penseu que a les cròniques s'hi descriu el canvi de caràcter del rei després d'aquells fets, però no se n'explica el motiu! Amb el temps, algun historiador m'ha dit: 'Saps que podries tenir raó...'

?Teniu ja un director i actors?
J.C.: Tenim diverses idees al cap i uns quants noms, però no els podem dir. En qualsevol cas serà una gran producció internacional i rodada en anglès. Per tant, tots aquests noms, tant de directors com d'actors, poden ser de fora. Ara, com dèiem, donarem pes a la indústria d'aquí, també.


?Home... No sabeu qui farà de Jaume I?
J.C.: Jaume I és el pare de la nació, però això no vol dir que forçosament hagi de ser un actor del país qui el faci. Ja us n'informarem.

A.S.: Tothom es preocupa de qui farà de Jaume I, però penseu que hi ha un personatge molt rellevant a la vida de Jaume i que ho serà també al film, que és Violant d'Hongria, una de les dones que més va influir en la vida de Jaume. Va ser determinant. Serà una gran protagonista femenina, amb qui va viure grans escenes d'amor.

?Tampoc sabeu qui farà d'ella, oi?
J.C.: No, ja us n'informarem. Abans de res, però, sabreu el director. En qualsevol cas, seran tots grans professionals. Volem fer una gran producció, potent, internacional, ben feta. I, a més, la farem. El projecte és en marxa i l'acabarem. Tothom ens deia que érem bojos, però ja hem demostrat que es pot. I demostrarem que es pot fer.

?Quins són els terminis a partir d'ara?
A.S.: El primer coll d'ampolla sóc jo, que faig el guió. I això tardarà al voltant d'un any. Hi treballo 24 hores al dia, durant 365 dies l'any.

J.C: Començarem a rodar el 2015. També tindreu notícies.

http://www.vila…ns-deuros.html

P.D.

Dos projectes, fets i pensats amb ambició!! des aquí molta sort!!! àmbdos!!!!