El missatge grec per a Angela Merkel

El president de la coalició de partits d'esquerra Syriza, Alexis Tsipras, publica un contundent article el dia de la polèmica visita d'Angela Merkel a Atenes en què refusa de ple les polítiques d'austeritat imposades per la troica · Us l'oferim íntegre en català

El president de la coalició de partits d'esquerra radical grecs Syriza, Alexis Tsipras, ha publicat avui un contundent article al Guardian, coincidint amb la polèmica visita d'Angela Merkel a Atenes. A l'article, Tsipras refusa de ple les polítiques d'austeritat imposades per la troica perquè 'eviten que l'economia torni al créixer' i creen 'un cercle viciós de recessió i un augment del deute que al seu torn condueix Grècia i els seus creditors a la calamitat'. I avisa que si no canvia res, 'Europa tornarà a un passat fosc que ens pensàvem que se n'havia anat per sempre'.

L'article, traduït al català:

'Angela Merkel visita Atenes aquest dimarts i hi trobarà una Grècia que viu el cinquè any consecutiu de recessió. El 2008 i 2009, la recessió va ser un efecte secundari de la crisi financera global. Des de llavors ha estat causada i aprofundida per les polítiques d'austeritat imposades a Grècia per la troica - del Fons Monetari Internacional, la Unió Europea, el Banc Central Europeu - i el govern grec.

Aquestes polítiques devasten el poble grec, en particular treballadors, pensionistes, petits empresaris i les dones, i per descomptat els joves. L'economia grega es va contraure en més del 22%, els treballadors i els pensionistes han perdut el 32% dels seus ingressos, i la desocupació ha assolit un nivell sense precedents del 24%, que puja fins al 55% en el cas dels joves. Les polítiques d'austeritat han causat retallades en les prestacions, la desregulació del mercat de treball i el deteriorament del discret estat de benestar que havia sobreviscut a l'atac neoliberal.

El govern argumenta que només l'agenda d'austeritat pot fer viable el deute públic grec. Però tot al contrari. Les polítiques d'austeritat eviten que l'economia torni al créixer. L'austeritat crea un cercle viciós de recessió i un augment del deute que al seu torn condueix Grècia i els seus creditors a la calamitat.

Tot això és conegut per les autoritats europees i gregues i les elits, com Merkel, que tenen per objectiu posar en pràctica programes similars en tots els països europeus amb problemes de deute, com ara Espanya, Portugal i Itàlia. Per què insisteixen tant dogmàticament en aquest camí desastrós polític i econòmic? Creiem que el seu objectiu no és resoldre la crisi del deute, sinó per crear un nou marc regulador a tot Europa, que es basa en mà d'obra barata, la desregulació del mercat laboral, la reducció en la despesa pública i exempcions fiscals per al capital. Per tenir èxit, aquesta estratègia utilitza una forma de xantatge polític i financer que té com a objectiu convèncer o obligar els europeus a acceptar paquets d'austeritat sense resistència. La política de la por i el xantatge utilitzat a Grècia és el millor exemple d'aquesta estratègia.

El meu partit, Syriza-United Front Social, respecta el contribuent comú europeu que sosté els préstecs als països en dificultats, com Grècia. Els ciutadans europeus han de saber, però, que els préstecs a Grècia van a parar a un dipòsit i s'utilitzen exclusivament per pagar els préstecs anteriors i per recapitalitzar els bancs privats propers a la fallida. Aquests diners no poden ser utilitzats per pagar salaris i pensions, o per comprar medicaments bàsics per als hospitals o la llet per a les escoles. La condició prèvia per a aquests préstecs és d'austeritat encara més, paralitzant l'economia grega i l'augment de la possibilitat d'incompliment. Si resulta que hi ha risc de què els contribuents europeus perdin els seus diners, aquest risc és causat per l'austeritat.

Això s'ha d'aturar ara. Europa necessita un nou pla per aprofundir la integració europea. Aquest pla ha de desafiar el neoliberalisme i conduir les economies europees de tornada cap a la recuperació. S'ha de donar prioritat a les necessitats dels treballadors, els pensionistes i els aturats, no als interessos de les empreses multinacionals i dels bancs en fallida. Syriza-USF s'ha compromès a seguir aquest camí. Sabem que és un any difícil. Però és l'únic pla que pot restaurar la visió europea de la justícia social, la pau i la solidaritat.

Aquest pla tindrà èxit només si les lluites populars canvien radicalment l'equilibri de forces. Aquestes lluites han començat i han donat lloc al sorgiment dels moviments d'esquerra i resistència a tot Europa. Mantenen viva la democràcia, la igualtat, la llibertat i la solidaritat, els valors més importants de la tradició política europea. Aquests valors han de prevaldre. En cas contrari Europa tornarà a un passat fosc que ens pensàvem que se n'havia anat per sempre.'

http://www.vila…la-merkel.html

La CE desafia l'Estat i vol el preingrés de Kosova

Brussel·les ignora les pressions de Madrid i proposa negociar amb Prístina

L'Estat espanyol, Eslovàquia, Grècia, Romania i Xipre es neguen a reconèixer la independència de l'exprovíncia sèrbia
11/10/12 02:00 - BRUSSEL·LES - ALBERT SEGURA

L'amenaça d'un vet espanyol a la Catalunya independent a la Unió Europea (UE) és només un espantall. La Comissió Europea va desafiar ahir l'Estat demanant que es comenci a negociar la preadhesió de Kosova, tot i la negativa dels governs de Rajoy i Zapatero a reconèixer la seva independència i el boicot de la diplomàcia espanyola a qualsevol acostament de Prístina a Brusel·les.

Ignorant les pressions de Madrid, que s'han intensificat després de la Diada, l'eurocomissari d'Ampliació, el txec Stefan Füle, va defensar que Kosova tingui el mateix estatus que Sèrbia i pugui entrar aviat a l'avantsala de la Unió.

Només l'Estat espanyol i quatre socis més de la UE, tots de poc pes, continuen sense baixar del burro i es neguen a reconèixer la secessió de l'exprovíncia Sèrbia: Eslovàquia, Grècia, Romania i Xipre. I l'executiu del PP, com el del PSOE, posa tots els pals possibles a les rodes per mirar de frenar el camí de Prístina cap a la UE; al febrer, en una de les seves primeres reunions a Brussel·les com a cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García Margallo fins i tot es va negar que s'elaborés un estudi sobre la ?projecció europea de Kosovo?. ?El govern espanyol ha canviat, però no la seva oposició a una secessió unilateral que és contrària al dret internacional?, va advertir llavors als seus homòlegs.

Progressos

Però ahir, Füle va tirar pel dret i va anunciar que ?Kosova està àmpliament preparada per obrir negociacions per signar un acord d'associació i estabilització?. L'eurocomissari, però, exigeix a Prístina que faci ?progressos a curt termini? en la lluita contra la corrupció i el crim organitzat, i per consolidar l'estat de dret. Tot i l'oposició de l'Estat espanyol, Brussel·les veu que Kosova ja té el ?marc legal i institucional estable necessari per començar a negociar? aquest acord que li permetrà convertir-se ser candidat en un futur. I fins i tot avisa Sèrbia que no s'hi oposi si no es vol acabar tancant les portes de la Unió: ?Sèrbia i Kosova haurien de millorar les seves relacions de manera clara i estable, perquè tots dos països puguin seguir els seus camins respectius cap a la Unió Europea sense vetar-se l'un a l'altre?, va dir el diplomàtic txec.

http://www.elpu…de-kosova.html

'Els demòcrates suecs hem d'anar a favor del referèndum'

Una diputada sueca dels Verds força el ministre d'Afers Exteriors a pronunciar-se sobre el referèndum català

'Emprendreu cap iniciativa per a reconèixer Catalunya com a nou estat? Facilitareu la incorporació de Catalunya a la Unió Europea? Adoptareu cap mesura per a fer costat a Catalunya en cas que Espanya no deixi fer un referèndum als catalans?' Aquestes tres preguntes no són agafades del carrer o de les xarxes socials, sinó, exactament, les que la diputada sueca dels Verds, Bodil Ceballos, va incloure el 4 d'octubre proppassat en aquesta interpel·lació directa (traduïda al català) al ministre d'Afers Estrangers de Suècia, Carl Bildt, al parlament suec. La resposta oficial del ministre al parlament, que és obligada, no arribarà fins el 25 d'octubre.

Ja hi ha hagut mocions al parlament britànic sobre la independència Catalunya i interpel·lacions al parlament europeu, però aquesta és la primera vegada que un ministre d'Afers Exteriors de la Unió Europea haurà de respondre, tant sobre el dret de fer el referèndum, com sobre el reconeixement del futur estat català.

N'hem parlat amb Ceballos, promotora de la iniciativa. Parla català perfectament, 'amb accent del Camp de Tarragona', diu, de quan hi va viure set anys, coincidint precisament amb la transició.

?Com comprendreu, per nosaltres és important que el vostre ministre hagi de respondre aquestes tres preguntes. És la primera vegada que passa...

?Sí, ja ho sé. Esperem que no esquivi gaire les preguntes. En la interpel·lació li vaig explicar una mica la situació que viu actualment Catalunya i vaig provar de fer-li entendre que el desig d'independència no ve només de la crisi econòmica, sinó que hi ha una llarga història al darrere, perquè aquí es tendeix a explicar que tot plegat ve de la crisi. És a dir, ja l'he preparat perquè tingui temps i es pugui documentar abans de la resposta del dia 25. A més, abans i després de la gran manifestació de la Diada, jo mateixa vaig alertar tots els mitjans de comunicació suecs i alguns en van fer un seguiment.

?Caram. D'on ve aquest interès per Catalunya?
?Vaig viure set anys a Catalunya, dels divuit als vint-i-cinc. Hi vaig viure la joventut i hi tinc molts amics. M'estimo aquesta terra. A més, és la terra dels meus fills: són catalans i, tot i que viuen a Suècia, parlen català i suec com a primeres llengües. I després, també, l'espanyol. I m'agradaria molt que a Suècia s'entengués la realitat catalana. Per això vaig fer la interpel·lació al ministre, perquè em sembla que és un moment històric per a tot Europa i que els suecs no en podem estar al marge.

?Ha estat una iniciativa particular vostra o del vostre partit? Un partit, per cert, el dels Verds, que és la tercera força del parlament, amb vint-i-cinc diputats...
?Meva, per iniciativa pròpia; però el meu partit és un partit de demòcrates i, per tant, les demandes que jo faig són perfectament enteses pels meus companys. En essència, el meu partit, els Verds, advoca per eliminar fronteres, no per afegir-ne, però és un partit que va a favor del dret de l'autodeterminació dels pobles. I si un poble vol ser lliure i ho decideix democràticament, qui s'hi pot oposar? Ni nosaltres ni ningú. Una cosa passa per sobre de l'altra.

?Com es veu tot aquest procés des de Suècia?
?Es veu lluny! L'estat espanyol és sovint vist com un país per a passar-hi les vacances; i si es parla d'independentistes en relació amb Espanya, molts suecs ho associen directament amb ETA i el País Basc. Mira, aquí tenim els lapons, que, és cert, és un cas diferent, no comparable, perquè són lluny de voler demanar la independència. Però si ho fessin, he d'admetre que els polítics suecs es quedarien una mica bocabadats i crec que no sabrien com reaccionar immediatament. Amb això vull dir que, del procés català, se'n sap ben poca cosa i que malauradament és un debat molt nou que de moment és molt lluny per a Suècia.

?Bé, el primer pas és el referèndum, però el govern espanyol ja diu que no és legal. En cas que impedís de fer-lo, quina posició prendria Suècia?
?Suècia va ser el primer estat que va reconèixer la independència de Kossovë, cosa que, per cert, Espanya encara no ha fet. I Suècia és un país demòcrata. Per tant, entenc que els demòcrates suecs hem d'estar en favor del referèndum. Això és exactament el que he demanat al ministre, i espero que doni una resposta clara i demòcrata. És a dir, quina posició prendrà Suècia, arribat el cas.

?I no teniu cap pressentiment?
?Suècia té dues opcions: o ajudar els catalans a fer el referèndum o, simplement, no dir ni fer res. A mi, em sembla que és força clar i evident que és antidemocràtic impedir o dificultar que un poble pugui votar. Vejam què diu el ministre.

?També s'haurà de pronunciar sobre la possible sortida de Catalunya de la Unió Europea...
?Bé, la comissària Viviane Reading ja va deixar clar que no hi havia cap llei que digués que, en cas de secessió, un dels dos territoris quedava automàticament exclòs de la Unió. I puc dir sense por que Suècia és molt probablement l'estat més favorable a ampliar la Unió. Recorda que sempre ha estat favorable a la incorporació de Turquia, per exemple. No crec que Suècia posés cap mena de pega a l'entrada de Catalunya a la Unió Europea, perquè, si s'hi oposés deixaria de ser coherent amb el tractament que ha donat als altres estats.

?Però segur que rebrà pressions...
?Sí, no podem oblidar que hi ha molta diplomàcia a Europa, pressions, converses, i que els estats, com Suècia, volen evitar conflictes amb els altres estats, com Espanya, però també com Catalunya mateix. Mira, en el fons, les preguntes que faig al ministre pretenen també que ell, i per extensió Suècia, no tingui solament la versió que arriba de Madrid, la diplomàtica, perquè aleshores no hi ha cap dubte que es perdrà una part molt important de la història.

http://www.vila…eferendum.html

France TV creu que Catalunya serà independent abans que no pas Escòcia o Flandes

Considera altament probable que el Principat esdevingui independent

Si fa pocs mesos Time no consignava les reivindicacions catalanes en un mapa dels problemes nacionals del món, després de l'11 de setembre la situació ha canviat radicalment i la reivindicació catalana ha guanyat credibilitat.

Tant és així que, segons France TV, a Europa únicament Catalunya té 'possibilitats elevades' d'esdevenir un estat independent. Per comparació, en un reportatge que apareix a la web informativa del grup, les televisions públiques franceses consideren que Escòcia té 'poques possibilitats' d'esdevenir independent i Flandes encara en té menys.

Sobre el cas català, France TV destaca que el congrés espanyol va tombar, tal com es preveia, la proposta perquè Catalunya pogués organitzar referèndums. Però remarca els sondatges que indiquen que una majoria de catalans votarien la independència.

http://www.vila…a-flandes.html

El Financial Times demana que Espanya deixi votar Catalunya

Comparant el cas escocès amb el català diu que Espanya ha de canviar 'perquè un matrimoni no s'arregla perquè algú declari il·legal el divorci'

Les reaccions a l'acord escocès pel referèndum creixen i enfoquen en molts casos la diferència entre el tracte que Espanya ofereix a Catalunya i el que Gran Bretanya ofereix a Escòcia. Així l'influient Financial Times ha comparat els casos en un article editorial de Gideon Rachman, titulat 'Spain, Britain and votes on independence'. L'autor reclama que Espanya deixi votar els catalans i ho sentencia amb una frase contundent: 'un matrimoni no s'arregla perquè algú declari il·legal el divorci'.

Rachman exposa en l'article la gran diferència entre l'aproximació britànica i l'espanyola. Recorda la intransigència espanyola a l'hora de permetre el referèndum i explica que Cameron ho podria haver però ha estat més intel·ligent, negociant i permeten fins i tot que sigui Escòcia qui organitzi el referèndum i no la Gran Bretanya. Per al Financial Times l'actitud de Cameron és més arriscada però també més intel·ligent i 'psicològicament astut'. De fet insinua que és més fàcil que Gran Bretanya acabi guanyant que no que ho faci Espanya 'amb el seu legalisme sense sentit'.

Rachman acaba l'article explicant que 'personalment m'agradaria que Gran Bretanya i Espanya aconseguissin mantenir-se unides. Però això només pot passar sobre la base del consentiment. El govern espanyol ha de deixar d'amagar-se darrere la llei i ha de permetre el referèndum català. Cap matrimoni saludable sobreviu només perquè algú declari il·legal el divorci'.

http://www.vila…catalunya.html

Editorial de Bloomberg: 'Cal garantir als catalans el dret de fer un referèndum'

La prestigiosa cadena diu que 'Espanya hauria de seguir l'exemple del Regne Unit'

'Per sobre de tot, Espanya hauria de seguir l'exemple del Regne Unit, garantint als catalans el dret de fer un referèndum sobre la independència i de negociar una secessió legal i ordenada si així ho volen'. Així s'expressa avui en un editorial la prestigiosa cadena d'informació econòmica Bloomberg, que no considera que una independència de Catalunya fos beneficiosa ni pels catalans ni pels espanyols però que defensa el dret dels catalans a poder decidir el seu futur.

De fet, Bloomberg opina que el govern espanyol hauria hagut de tenir més consideració amb Catalunya, invertint-hi més diners en infrastructures i no permetent un dèficit fiscal com el que hi ha. No limita, però, la causa de l'increment de l'independentisme a qüestions econòmiques, i també parla de raons històriques i jurídiques, i recorda la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'estatut català.

Segons diu l'editorial, el vot del PP, el PSOE i UPyD al congrés espanyol que va tombar la proposició perquè Catalunya pogués fer un referèndum va ser un error.

http://www.vila…eferendum.html

La Comissió Europea, sobre Catalunya: 'Arribat el cas, ja en parlarem'

La portaveu de la Comissió Pia Ahrekilde reitera en unes declaracions a VilaWeb la posició de l'executiu comunitari

'La Comissió no pot manifestar-se sobre la possible independència de Catalunya, ni en favor ni contra, fins que un estat membre no li ho demani explícitament aportant dades concretes sobre el cas.' Aquesta va ser l'explicació que la portaveu de la Comissió Europea, Pia Ahrenkilde, va donar a VilaWeb dels allargs la Comissió havia donat al govern espanyol.

Tanmateix, en la declaració oficial Ahrenkilde va dir que, si no hi havia 'una situació precisa', no se'n podia pas opinar. Per això VilaWeb li va demanar si havia volgut referir-se a la convocatòria d'un referèndum o a una proclamació d'independència. No ho va aclarir, però sí que va dir, vigilant les paraules que utilitzava, que la Comissió no podia pronunciar-se sobre cap d'aquestes dues possibilitats 'perquè no s'havien donat'. I va reiterar, de bell nou, que cap estat membre no havia demanat explícitament o de manera formal cap opinió sobre el cas català.

Sobre una possible exclusió de Catalunya de la Unió Europea en cas d'independència --que el govern espanyol considera automàtica i que presenta com un gran obstacle per al futur estat català--, Arhenkilde va dir a VilaWeb: 'En els tractats de la Unió no hi ha cap referència a la independència ni a la secessió de cap territori que ja formi part de la Unió i, per tant, de moment, la Comissió tampoc no es pot pronunciar sobre aquesta qüestió. Això sí, arribat el cas, ja en parlarem.'

El govern espanyol havia impulsat aquestes últimes setmanes una gran ofensiva diplomàtica a la Unió Europea per mirar de trobar-hi complicitats i frenar el referèndum sobre la independència i les aspiracions sobiranistes de Catalunya. Tot amb tot, ni els dirigents europeus ni la Comissió no han respost com el govern de Rajoy esperava.

En canvi, els governs escocès i britànic van signar ahir un acord històric per a convocar un referèndum sobre la independència escocesa (vídeo). I és que, com va dir Cameron mateix: 'No podem mantenir un poble dins el Regne Unit contra la seva voluntat.'

El president de la Generalitat, Artur Mas, va explicar ahir en una entrevista a TV3 els passos que pensava fer per a poder consultar el poble de Catalunya sobre la independència dins els quatre anys vinents: quan s'haurà constituït el nou govern demanarà de negociar els termes d'un referèndum, mentre es tirarà endavant la llei de consultes al parlament; si Espanya es nega a negociar, es provarà de fer una consulta regida per la llei catalana; i si la tomba el constitucional, 'ho haurem d'anar a explicar als tribunals europeus per internacionalitzar el conflicte'.

http://www.vila…-parlarem.html

Cameron dóna carabassa al PP per fer front comú contra l'independentisme

No tenen 'absolutament cap intenció' d'aliar-se per deixar fora de la UE una Catalunya o una Escòcia independents

El partit conservador britànic de David Cameron no té 'absolutament cap intenció' d'aliar-se amb el PP per expulsar de la Unió Europea una Catalunya o una Escòcia independents. Fonts d'aquest partit, que cita l'agència ACN, han confirmat contactes entre una delegació del PP, encapçalada per Esteban González Pons, i la líder de la formació a Escòcia, Ruth Davidson. A la trobada, però, 'no hi va haver cap acord, formal o informal, per fer res amb ells en cap moment del futur'.

Aquesta informació desmenteix la que publicava ahir el diari El Periódico, segons el qual el mes que ve es signaria a Madrid un acord entre els 'tories' i el PP per donar una resposta conjunta a les aspiracions independentistes de Catalunya i d'Escòcia. González Pons va participar a Birmimgham en la convenció dels conservadors britànics. També el PP va fer pressió fa dues setmanes en el congrés del PP europeu que es va celebrar a Bucarest per abonar les tesis espanyoles sobre la independència de Catalunya.

A diferència del govern espanyol, que es nega a acceptar i a permetre la possibilitat d'un referèndum sobre la independència, el govern britànic ha acordat recentment amb el govern escocès que es faci un referèndum la tardor del 2014. Fins i tot el parlament britànic debat la possible independència d'Escòcia, i va encarregar un informe que detalla com una Escòcia independent continuaria a la UE.

http://www.vila…ndentisme.html

Els mitjans estrangers destaquen la reculada de Mas i l'augment de l'independentisme d'esquerres

Els mitjans de comunicació internacionals, que han seguit amb molta atenció la campanya electoral catalana, comencen a fer-se ressò del resultat. Tant els francesos Le Monde i Le Parisien coincideixen a assenyalar la davallada del partit del president Artur Mas en benefici de l'independentisme d'esquerra. com l'italià La Repubblica també ho titulava així a primera hora de la nit, però ha canviat l'enfocament a mitjanit per afirmar que CiU recula i 'fa allunyar el somni de la independència'.

Un altre mitjà italià, La Stampa, qualifica d'amarga la victòria de CiU, que 'esvaeix el somni d'una majoria absoluta'.

'Catalunya posa en perill la unitat d'Espanya', diu Le Figaro, i Libération interpreta la nova composició del parlament com un desafiament a Espanya. El setmanari francès Nouvel Observateur opta per destacar que 'la coalició de dreta s'enfonsa a Catalunya' i Le Point parla de 'fracàs pels nacionalistes, malgrat l'empenta independentista'. Sense deixar França, l'agència France 24 observa una reculada de la dreta nacionalista al parlament. Una altra agència, Reuters, subratlla per la seva banda la victòria independentista a Catalunya.

La BBC té a la portada que 'els nacionalistes encapçalen les eleccions', com també The Guardian, que afegeix que els separatistes catalans 'queden lluny de la majoria' a les eleccions. Pel diari anglès, CiU haurà de buscar una aliança amb Esquerra. Una altra capçalera anglesa, The Telegraph, afirma que els votants catalans secunden el moviment independentista i amenacen Espanya, i The Independent destaca el triomf nacionalista.

Dos mitjans econòmics també en parlen: el Financial Times diu que els catalans fan un pas cap a la ruptura amb la victòria dels partits pro independència i el Wall Street Journal en fa una lectura curiosa: 'Els electors catalans donen suport a l'autonomia.'

Els mitjans bascos parlen del retrocés de Mas, tot i guanyar les eleccions (Gara i Berria), i en alguns casos subratllen l'ascens d'ERC (EITB). Des d'Escòcia, The Scotsman parla d'una nit ambivalent per als independentistes catalans.

L'agència Russia Today parla de la victòria de Mas, tot i perdre escons al parlament: 'Veus de 'Independència': els partits pro separatistes guanyen a Catalunya.' Amb el mateix argument obre la CNN a l'hora d'informar de les eleccions. Un altre mitjà nord-americà, el Houston Chronicle, considera que els electors catalans 'han castigat el dirigent pro referèndum'. I The Globe and Mail canadenc diu que la victòria separatista a Catalunya afegeix més pressió a l'economia espanyola.

Finalment, la cadena cataresa Aljazeera obria a mitjanit la portada de la seva web amb les eleccions catalanes, on observa una avanç dels partits independentistes: 'Les eleccions a Catalunya secunden els partits separatistes.'

http://www.vila…esquerres.html

The New York Times destaca la victòria de l'independentisme

'La victòria dels separatistes augmenta la possibilitat d'un referèndum', diu el diari nord-americà

'El votants catalans han donat la victòria als partits separatistes, augmentant la possibilitat que la regió més rica d'Espanya faci un referèndum sobre la independència que Madrid ha dit que blocaria', comença dient la crònica del New York Times sobre el resultat de les eleccions d'ahir. El diari diu que, malgrat l'aval al referèndum, 'els catalans no han donat un missatge clar sobre qui l'ha de liderar'.

I en aquest sentit, i atenent els resultats, 'Mas haurà de travar aliances amb partits més petits que comparteixen l'objectiu separatista, però no pas la política econòmica i social'.

El diari destaca l'ascens d'Esquerra Republicana de Catalunya, obtenint 21 escons, dos més que no el PP.

'El tomb separatista a Catalunya s'ha convertit en un enorme desafiament polític intern per al senyor Rajoy, que també ha quedat encallat en la primera línia de la crisi de l'euro i es troba sota pressió per decidir si Espanya necessita més assistència financera mitjançant compres de bons pel Banc Central Europeu Banc', afegeix el New York Times.

http://www.vila…ndentisme.html

The Guardian rectifica l'article de Matthew Tree després de manipular-ne el sentit

Li demana disculpes, segons que explica l'escriptor a Twitter

The Guardian va publicar dissabte passat un article signat per Matthew Tree que, segons que va alertar el mateix escriptor, havia estat manipulat, canviant-ne completament el sentit. Tree va explicar a VilaWeb que estava enfurismat, que havia demanat explicacions i que posava punt i final a la relació amb el diari. Ara The Guardian ha rectificat, ha editat l'article i ha demanat disculpes a Matthew Tree.

L'article, publicat dissabte dins la sèrie especial de The Guardian sobre Catalunya, anava titulat 'Catalonia: 'A country can exist quite happily without a state of its own' ('Catalunya: un país pot existir de manera prou feliç sense un estat propi'); i s'hi havien fet modificacions que feien que el sentit del text fos exactament el contrari.

'Mai no m'havia passat res igual', deia Tree a VilaWeb, i apuntava que segurament l'article havia 'anat a parar a mans d'algú contrari a la independència de Catalunya'. M'estranyaria --continuava-- que tot plegat hagués estat un accident, perquè el mateix titular que han triat ells és una frase fora de context que, a més, només tenia sentit si mantenien la part eliminada. Un desastre'.

Ara l'article apareix amb el títol 'Celebrating Catalonia's independent spirit' ('Celebrant l'esperit independent de Catalunya'), i al final s'hi ha afegit una anotació que informa que l'article ha estat modificat perquè l'edició de l'original n'eliminava l'últim paràgraf, canviant el sentit i el sentiment de la posició de Matthew Tree respecte Catalunya. I afegeix: 'El títol també ha estat modificat per reflectir millor els seus punts de vista'.

L'escriptor ens va fer arribar l'article íntegre, que reproduïm a continuació:

'Catalonia: what's in a name?'??

I first bumped into Catalonia in the late 'Seventies, when the place was only just beginning to divest itself of the cloak of invisibility Franco had wrapped it in so tightly for 38 years. Far from celebrating the discovery of a whole universe remarkably distinct from the uniform, monolingual and cliché-peppered Spain I had somehow got into my head, I brought the full force of a teenage Londoner's prejudices towards supposed minority cultures: I assumed Catalan was a dialect, that it was spoken by a handful of people, that it had no literature, and so forth. My Catalan friends quickly disabused me of these preconceptions over our first several meals, during which I initially had trouble getting down the raw salt fish salad called esqueixada, a typical starter, to say nothing of the main courses, often a weird local combination of insect-like crayfish and once-cute rabbit; though the anaesthetisingly heavy table wines of western Catalonia did help me to get used to the initially unnerving way that Catalans of both sexes touched each other (and me) the whole time as an extension of their conversation, which conversation was carried out on an equally unnerving basis of constant interruption. Anyhow, it was thanks to the conclusions I arrived at after getting through all this table talk, that I eventually began to speak (and write) their language; to marvel at its ubiquity (it is spoken by 9 and a half million people in a territory that goes quite a way beyond the frontiers of the Principality itself); to read its literature (which stretches from the great late medieval classics through to the 20th century boom in every genre conceivable, still expanding in the work of contemporary novelists such as Jordi Puntí and Najat El Hachmi). However, coming as I did from the land of the NF and the BNP, I could not throw off the negative nuances I sensed in the word 'nationalist', used by some, though not all, of my Catalan friends to describe their non-unionist opinions. It would take years more of conversation and observation to learn that Catalonia has a different social structure from the rest of Spain (Catalan civil law having historically favoured family smallholdings and a mercantile mentality); that ? unlike Spain - it has barely any ethnic concept of identity, its population being an amalgam of international passers-through (the language, knowledge of which can be active or merely passive, being the only true Catalan passport). On top of which, Catalonia has its own cuisine, its own artistic tradition (it is no coincidence that surrealism ? Dalí and Miró, and their mentors the philosopher Pujols and the poet Foix - found its first home in the chaotic Barcelona of the early 20th century); its own architectural styles (from Catalan Gothic through to Gaudí), its own history and even its own regions (divided as it is into 41 idiosyncrasy-proud cantons). In short, I realised that it lacked none of the attributes of any fully-fledged country. A country, of course, can exist quite happily without a state of its own. This is not now the case of Catalonia, unhappy as it mainly is with the state it was obliged to join three centuries ago. Hence the current push for independence, after which ? if the Catalans vote for political parties that favour it, as they seem due to do on November 25th ? articles like this defensively informative one will become thoroughly redundant.'

TRADUCCIÓ AL CATALÀ

Vaig venir a parar a Catalunya per primera vegada a finals dels anys setanta, quan el lloc estava tot just començant a desprendre?s de l?embolcall d'invisibilitat que Franco li havia col·locat estretament durant 38 anys. Lluny de celebrar el descobriment d'un univers remarcablement diferent del que deia el clixé de l?Espanya uniforme i monolingüe que d?alguna manera duia dins el cap, vaig portar tota la força dels prejudicis d?un londinenc adolescent cap a les cultures suposadament minoritàries: vaig assumir que el català era un dialecte que només parlaven un grapat de persones, que no tenia la literatura, etc. Els meus amics catalans ràpidament em van treure del cap aquestes idees preconcebudes mentre compartíem els primers àpats durant els quals inicialment vaig tenir problemes per engolir l?amanida de bacallà cru anomenada esqueixada, un primer plat típic, per no parlar dels plats principals, sovint una combinació estranya local d'insectes com els crancs i aquell conill que havia estat un conillat tan bonic; tot i que els forts vins de taula anestesiants de l'oest de Catalunya em van ajudar a acostumar-me a la forma inicialment desconcertant amb la que els catalans dels dos sexes es tocaven entre ells (i a mi) durant tota la conversa, conversa que s?esdevenia sobre una base igualment desconcertant d?interrupció constant. De tota manera, va ser gràcies a les conclusions a què vaig arribar després de totes aquestes xerrades de taula, que al capdavall vaig començar a parlar (i a escriure) la seva llengua, a admirar la seva ubiqüitat (és parlat per 9 milions i mig de persones en un territori que va bastant més enllà de les fronteres del propi Principat), a llegir la seva literatura (que s'estén des dels grans clàssics de la baixa edat mitjana fins a l?esclat al segle XX en tots els gèneres imaginables, encara en expansió en l'obra dels novel·listes contemporanis com Jordi Puntí i Najat El Hachmi). No obstant això, venint com jo venia de la terra del National Front i el British National Party, no podia desfer-me de les ressonàncies negatives que percebia a la paraula "nacionalista", usada per alguns, encara que no tots, els meus amics catalans per descriure les seves opinions no unionistes. Vaig necessitar un quants anys més de conversa i observació per aprendre que Catalunya té una estructura social diferent de la resta d'Espanya (el dret civil català que afavoreix les petites explotacions familiars i una mentalitat mercantil), que ?a diferència d'Espanya? no té gairebé cap concepte ètnic de la identitat, que la seva població és una amalgama de transeünts internacionals (la llengua, el coneixement de la qual pot ser actiu o passiu, és l?únic passaport català veritable). A sobre d'això, Catalunya té la seva pròpia cuina, la seva tradició artística (no és casualitat que el surrealisme - Dalí i Miró, i els seus mentors, el filòsof Pujols i el poeta Foix - trobés la seva llar per primera vegada a la Barcelona de principis del caòtic segle XX), els seus propis estils arquitectònics (gòtic català a través de Gaudí), la seva història i fins i tot les seves pròpies regions (41 idiosincràtiques i orgulloses comarques). En poques paraules, em vaig adonar que li faltava cap dels atributs de qualsevol país de ple dret. Un país, per descomptat, pot existir feliçment sense un estat propi. Això no és ara el cas de Catalunya, infeliç amb l'estat amb qui es va veure obligada a unir-se fa tres segles. Per això l?impuls actual per a la independència, després de la qual ?si els catalans voten els partits polítics que l'afavoreixen, tal com sembla que faran el 25 de novembre? articles com aquest, d?informació en defensa d?una nació, seran completament redundants.

http://www.vila…ne-sentit.html

'The Economist' assegura que l'independentisme no s'acaba

L'autor d'un bloc del setmanari considera 'il·lús' pensar que el sentiment 'desapareixerà' perquè hi ha una 'fornada de joves i partits al Parlament' que aposten per l'estat propi

L'autor es fa ressò de la importància del català i la repressió que va patir durant el franquisme
28/11/12 12:35 - barcelona - Pol Serrano

El setmanari The Economist, afirma, en un article titulat Catalonian confusion, que els partits que donen suport a l'autodeterminació tenen ara una àmplia majoria.

La publicació considera 'il·lús' pensar que 'l'independentisme desapareixerà, perquè hi ha tota una fornada de joves i i partits al Parlament que no estan d'acord amb l'estat de Catalunya dins d'Espanya'.

En l'article, l'autor, que se centra en analitzar la relació entre la llengua i el nacionalista, es pregunta 'quins són els factors lingüístics que hi ha en joc?'. Seguidament s'hi aporten dades, com per exemple, que el català és una llengua tant antiga com el francès o l'italià.

També explica el rol que va exercir Franco amb el català: 'tota llengua que no fos el castellà, va ser desencoratjada sota l'eslògan d'una bandera, una pàtria, una llengua'. En aquest sentit, la publicació conclou que en certa manera Franco va aconseguir el seu propòsit, perquè, segons la revista, la llengua catalana ha quedat relegada 'en l'àmbit privat més que no pas en l'ús públic i oficial'.

Tanmateix, 'el català pateix un altre desafiament', perquè durant els anys de bonança econòmica, molts llatinoamericans van emigrar a Espanya, i d'aquests molts a la 'benestant Catalunya'. 'Van portar el castellà', i en les grans ciutats 'van sentir poca necessitat d'aprendre el català'.

Pel que fa a la immersió lingüística, el setmanari afirma que els nacionalistes catalans no ho veuen com una imposició, 'volen que el català sigui a Catalunya com el francès és a França', però 'aquest és el problema de Catalunya, que encara no és un estat com França'.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Resumint, moltes vegades demanem la lluna sens voler agafar una escala i començar a pujar els graons...

La petició a la Casa Blanca a favor d'un referèndum ja supera les 13.000 adhesions

L'objectiu és aconseguir arribar a les 25.000 adhesions perquè el govern d'Obama es faci ressò de la consulta independentista

La demanda popular, iniciada per un ciutadà nord-americà, es va penjar al web dissabte
29/11/12 15:58 - barcelona - Redacció

La petició popularque un ciutadà nord-americà ha penjat al web de la Casa Blanca perquè l'administració d'Obama doni suport al referèndum català ja ha superat les13.000 adhesions.

La petició va ser inscrita a la secció de participació ciutadana del web de la Casa Blanca dissabte passat. Segons les normes de la secció, si s'arriba a les 25.000 signatures en línia abans del 24 de desembre, la Casa Blanca se n'ha de fer ressò, tot i que hi ha buits legals que permeten al president, Barack Obama, no fer-ne cas. No cal ser ciutadà nord-americà, tan sols registrar-se al web petitions.whitehouse.gov.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

Falten menys de 5.000 peticions perquè la Casa Blanca es faci ressò de la consulta catalana

La crida popular demana formalment als EUA que doni suport al dret del poble català a decidir lliurement el seu futur

La demanda es va inscriure el 24 de novembre i probablement assolirà les 25.000 adhesions requerides aquest divendres
30/11/12 11:42 - barcelona - Redacció

La peticiópopular que un ciutadà nord-americà va penjar al web de la Casa Blanca perquè l'administració d'Obama doni suport al referèndum català ja ha superat les 20.000 adhesions. Així només falten 5.000 firmes més per intentar què l'administració nord-americana se'n faci ressò. Tal com va informar el corresponsal d'El Punt Avui, Dani Triadó, hi ha buits legals que permeten al president, Barack Obama, no fer-ne cas.

La iniciativa, escrita en anglès, defensa que ?molts catalans no se senten espanyols, sinó ciutadans catalans sense estat?. ?El poble català té una cultura, tradicions i llengua diferenciades, que no són respectades pel govern espanyol. Durant la Diada Nacional, 1,5 milions de persones van prendre els carrers de Barcelona per demanar la independència, però Espanya simplement els ha ignorat?, s'afirma en la petició, en què es demana formalment als EUA que doni suport al dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

La petició va ser inscrita a la secció de participació ciutadana del web de la Casa Blanca dissabte passat. No cal ser ciutadà nord-americà, tan sols registrar-se al web petitions.whitehouse.gov.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

La ?CiA a l'ombra' veu l'independentisme reforçat

El secessionisme està més fragmentat però ?fort i constant?

L'anàlisi prediu que Mas governarà, però que ho ?tindrà difícil perquè es veurà obligat a pactar amb partits més petits contraris a l'austeritat?
30/11/12 13:55 - barcelona - Pol Serrano

L'agència Stratfor és un proveïdor d'anàlisis geopolítics, per entendre el context geopolític dels fets. El cas de les passades eleccions a Catalunya també és analitzat en un article titulat A Espanya, implicacions de les eleccions catalanes.

L'article comença dient que l'independentisme a Catalunya és fort, però ?complex i contradictori?, i el fet que el resultat de CiU sigui dèbil implica que ?Rajoy tindrà dificultats en la seva lluita contra la crisi?. A més a més, l'agència preveu que ?serà difícil que els partits independentistes acordin un pacte donades les seves diferencies?. També remarca que a Mas ?li han passat factura les retallades? i remarca que ?ERC ha tret un bon resultat?. Així com és ?notable? la irrupció de les CUP un partit ?proindependència i anticapitalista?.

Stratfor treu diferents tendències: ?el sentiment secessionista és fort i constant?; els quatre partits proindependència, ?controlen 87 escons, un més que en les passades votacions?; tanmateix, ?el debilitament de Convergencia i Unió, ha canviat el balanç de poder dins del món independentista?; finalment, els partits amb una gran ?afiliació europeista, han perdut pes, i han guanyat els europeistes, però crítics amb la política d'austeritat requerida per Brussel·les?.

L'anàlisi prediu que Mas governarà, però que ho ?tindrà difícil per assegurar la governabilitat perquè es veurà obligat a pactar amb partits més petits contraris a la austeritat?.

També hi haurà complicacions amb la independència de Catalunya, segons l'article, perquè ?tot i que hi hagi un acord per fer-lo, la constitució espanyola el prohibeix?. Tanmateix, ?també hi ha la opció de fer un referèndum no vinculant, tot i que també podria ser prohibit per Madrid?. A partir d'aquí només es veu la opció de demanar suport a Europa.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Notem que tot el que diu... encara que CIU hagés arrasat a les eleccions amb majoria absoluta, d'aquest informe poques coses canviarien...

?La independència de Catalunya reforçaria una tendència global?, segons el ?The New York Times'

L'autor explica que la independència d'una nació petita seria pacífica i beneficiosa
Les noves generacions que han après català pressionen per la independència, segons l'articulista
30/11/12 10:44 - barcelona - Pol Serrano

Un article al New York Times Descriu que en les eleccions del passat diumenge, ?la majoria dels escons els van guanyar diputats independentistes?. I aquest fet reforçaria una tendència general.

L'autor explica que des de la segona Guerra Mundial, ?el nombre de nacions ha crescut molt, sobre tot després de la implosió de la Unió Soviètica?.

També es fa menció dels trets identitaris que té Catalunya, com ?una llengua i cultura pròpies?. Tanmateix, aquesta llengua i cultura van ?ser suprimides pel règim de Franco?. També fa esment de la immigració interna que hi va haver, de terres d'Espanya a Catalunya. Així, ?durant el règim de Franco, molts castellanoparlants van arribar a Catalunya, i aquest fet, més el jou de Franco, van fer que amb la democràcia, l'independentisme no aixequés el vol?.

Tanmateix, ?les noves generacions han après el català, i aquestes pressionen per la independència?.

Després fa un repàs a la situació econòmica que viu Catalunya, en aquest sentit, l'autor afirma que ?una solució, per no arribar a la independència, seria no carregar tantes taxes als catalans, o oferir-los més bens públics?. Tot i això, a mesura que els estats i la redistribució creix, les regions més riques troben que les taxes són excessivament oneroses?. Llavors, amb ?la fi de la guerra freda, les petites nacions no troben que estar dins d'un estat més gran sigui un valor afegit en la seva seguretat?.

?La situació de Catalunya val la pena de ser observada? i acaba reblant que ?una nació petita pot ser establerta de manera pacífica i pot ser que tingui beneficis a llarg termini?.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

I en el pot petit la bona confitura... i bla, bla bla...

No seré pas jo que digui que un país per ser "gran" és ineficient... n'hi han molts paisos "grans" que no tenen els problemes que tenim a Escanya... (en tenen altres!!!)

Però el que té en comú Escanya amb altres paisos (grans o enormes i fins i tot més petits!!) com pot ser Serbia, Russia, El Congo o la Xina, per dir els primers que hem venen al cap... és una visió imperial del seu destí, la destrucció dels que no segueixen les directrius i un profund menyspreu als que pensem diferent, si Escanya no fos així (com ÉS!!) l'independentisme... seria residual (que no inexistent!!)

La premsa internacional remarca que Catalunya 'és una entitat sobirana'

CNN: Catalan parliament declaration pushes self-determination

Associated Press (la principal agència de notícies del món): Catalonia declares itself a sovereign entity

Foreign Policy (publicació diplomàtica especialitzada): Catalonia moves closer to independence referendum

The Guardian: Catalan parliament paves way for referendum on independence

The Washington Post: Spain?s Catalonia Parliament passes symbolic declaration of sovereignty, referendum expected

Christian Science Monitor (Boston, un dels diaris de més prestigi per la informació internacional als Estats Units): Catalonia declares intent to hold independence referendum

L'Express: Catalogne: renaissance d?une nation

RTBF.be (televisió belga en francès): Le Parlement catalan fait un pas de plus vers l'indépendance

La Nación (un dels principals diaris argentins): El Parlamento de Cataluña aprueba iniciar un proceso de autodeterminación

Excelsior (diari de Mèxic): Aprueba Cataluña declaración de soberanía; abre vía a independencia

ANSA (agència nacional de notícies italiana): Spagna: Catalogna prepara 'nuovo stato nell'UE'

Der Spiegel: Kataloniens Parlament will Abspaltung vorantreiben

N-TV (televisió alemanya): Katalanen unternehmen ersten Schritt zu Unabhängigkeitsreferendum

Tiscal (principal servei online a Itàlia): Catalogna, Parlamento adotta dichiarazione autodeterminazione

Le Devoir (diari sobiranista del Quebec): Indépendance - La Catalogne fait un pas de plus vers un référendum

Diario de Noticias (principal diari de Lisboa): Parlamento da Catalunha aprova declaração de soberania

Publico (diari portuguès d'esquerra): Parlamento da Catalunha aprova uma declaração sobre a soberania

Berria: Kataluniako Legebiltzarrak burujabetzaren aldeko adierazpena onartu du

The Star (Malàisia): Catalan lawmakers pass resolution on sovereignty

Europe Magazine: Catalan parliament approves referendum on independence

Global Post: Catalan lawmakers pass resolution on sovereignty

El Mundo: El Parlament aprueba la declaración que impulsa el 'derecho a decidir' de Cataluña

El País: El Parlament aprueba por amplia mayoría la declaración soberanista

B92 (ràdio progressista sèrbia) Catalan parliament declares 'sovereign entity'

Independenza (diari sard): CATALOGNA: APPROVATA LA DICHIARAZIONE DI SOVRANITA?

En Son Haber (diari turc): Katalanlar'dan ba??ms?zl??a bir ad?m daha

Agencia Venezolana de Noticias: Parlamento de Cataluña aprueba proclama de soberanía de su región

Agencia Prensa Latina (Cuba): Región española de Cataluña aprueba declaración de soberanía

Ta Nea (Grècia): ????????? - ????? ???? ???? ??? ??????????? ???????? ? ?????????

Kathimerini (el principal diari d'Atenes): ?? ??????????? ??? ?????????? ???????? ?? ??????????? ??? ??? ???????????

Irish Times (el principal diari de Dublin): Catalonia's 'declaration of sovereignty' is passed

Press Tv (televisió en anglès del govern de l'Iran): Catalan parliament approves declaration of state sovereignty

http://www.vila…-sobirana.html

P.D.

Respecte, curiositat, relat dels fets... (obviament en mitjans internacionals) en els mitjans escanyols... millor deixar-ho estar...

L'Escòcia independent podria continuar a la UE, segons un informe del govern britànic

Dos experts en dret internacional admeten que el debat sobre la pertinença de nous estats a la UE és 'especulatiu'

Els experts legals del govern britànic de David Cameron han admès que 'no és inconcebible' la permanència automàtica d'una Escòcia independent dins la Unió Europea. En el primer informe que Londres publica per defensar el manteniment de la unió entre Escòcia i la resta de la Gran Bretanya, dos professors de dret internacional reconeixen que Edimburg podria continuar a la UE 'si els òrgans europeus rellevants i els estats estiguessin disposats a ajustar els seus requeriments normals per a l'adhesió' al cas d'Escòcia. El text avisa que no seria cap obligació derivada de 'la llei internacional ni, encara menys, del sistema legal europeu'.

El govern britànic de David Cameron va començar ahir la campanya contra la independència d'Escòcia. Va publicar el primer informe dels seus assessors legals, que avisen de les 'implicacions internacionals' de la secessió, i que intenten defensar el manteniment de la unió. Els autors del text són els professors de dret internacional James Crawford, de la Universitat de Cambridge, i Alan Boyle, de la Universitat d'Edimburg. Hi asseguren que Escòcia seria considerada internacionalment 'com un nou estat després de la independència', mentre que la resta del Regne Unit mantindria els drets i les obligacions de l'antiga unió.

L'informe fou preparat el 10 de desembre i en circumstàncies normals hauria estat secret. Però el govern britànic l'ha volgut publicar com a inici de la campanya contra la independència.

Quan tracta de les institucions internacional, el text diu: 'Potser no hi ha una llei internacional que governi l'herència en la permanència dins les organitzacions internacionals. Però, almenys en el cas de l'ONU, es requeriria que Escòcia s'hi unís com un nou estat membre, mentre que la resta del Regne Unit hi mantindria el seu paper, inclòs el seient permanent al Consell de Seguretat.'

En el cas de la Unió Europea, la tesi dels experts és que s'hi hauria de renegociar l'adhesió, però admeten que tot el debat és especulatiu: 'A la pràctica, les conseqüències de la independència d'Escòcia a la Unió Europea dependran molt de l'actitud dels altres estats membres i dels òrgans de la UE, i de les negociacions.' I afegeixen: 'No hi ha cap precedent clar d'una part de la metròpoli d'un estat membre de la UE esdevenint independent i després demanant la permanència automàtica o el dret d'unir-se a la UE.' I encara: 'Ni mai tampoc un estat no ha sortit de la UE.'

Segons l'estudi, la situació més probable és que una Escòcia independent hagi de tornar a demanar l'adhesió a la Unió Europea. Però, diuen, el procés pot variar molt segons l'acord entre Londres i Edimburg, i segons la voluntat de les institucions comunitàries i, especialment, dels estats membres. 'La possibilitat que el procés d'adhesió es pogués variar en el cas d'Escòcia, tenint en compte que ja és subjecte a la llei de la UE com a part del Regne Unit, podria ser objecte de negociació', s'assegura. 'Però el resultat final de l'adhesió seria probablement el mateix: un tractat introduint les esmenes necessàries als tractats de la UE per augmentar-ne el nombre de membres.'

En aquest punt, els experts tampoc no desestimen un procés més ràpid. 'No diem pas que sigui inconcebible per a Escòcia d'esdevenir automàticament membre de la Unió Europea. Els òrgans rellevants de la UE o els estats membres podrien estar disposats a ajustar els requeriments normals d'adhesió d'acord amb les circumstàncies del cas d'Escòcia', defensen. 'Això seria una decisió que haurien de prendre ells, probablement per mitjà de negociacions, però no requereix ni la llei internacional ni, encara menys, el sistema legal de la UE', afegeixen.

Els dos experts consultats pel govern britànic també parlen d'una negociació del Regne Unit amb Brussel·les per la pèrdua de territori i població que implicaria la independència escocesa. 'Presumiblement, el Regne Unit tindrà poc marge per a resistir-se a una reducció proporcional' del seu pes a la UE, d'acord amb la sortida d'Escòcia.

El text també explora la possibilitat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea pugui intervenir-hi si es resisteix 'a permetre que una part d'un estat membre de la UE pugui sortir automàticament de la Unió, especialment perquè això afectaria els drets individuals dels seus ciutadans actuals'. Els experts assenyalen que aquesta intervenció del tribunal en tot el procés és 'molt improbable' i apunten a una negociació política si el cas escocès s'arribés a materialitzar.

http://www.vila…-britanic.html

P.D.

És el que passa quant "donés" drets... qui és el guapo que t'els treu!??

La UE només intervindrà entre Catalunya i Espanya si es trepitgen les ?competències? comunitàries

El director de la CE a Barcelona recorda que Brussel·les va prendre part en casos com la llibertat d'expressió a Hongria o l'expulsió de gitanos de França
El representant europeu recorda que el català no és oficial a la UE perquè l'Espanya no va proposar que ho fos quan va entrar
14/02/13 09:28 - Barcelona - ACN

La Comissió Europa (CE) no intervindrà en l'encaix entre Catalunya i Espanya ?sempre que no s'entri? en conflicte amb les ?competències? de l'executiu comunitari, ha explicat el nou director de la representació de la CE a Catalunya i les Illes Balears, Ferran Tarradellas. Exemples d'intervenció europea, ha recordat Tarradellas, han estat la llei de llibertat d'expressió d'Hongria o l'expulsió de gitanos romanesos de França, ja que en tots dos casos la CE va considerar que s'atemptava contra els drets fonamentals dels ciutadans europeus. Mentre això no passi, però, la CE intenta mantenir la ?neutralitat? per ?respecte? a catalans i espanyols, defensa el funcionari europeu.

Fidel a la prudència que sol marcar les declaracions dels representants europeus sobre l'autodeterminació de Catalunya, Tarradellas evita fer cap comentari sobre quina seria la posició de la Comissió en l'hipotètic cas que entressin en joc les forces armades. A dia d'avui, ?la UE té l'obligació d'ajudar els ciutadans de Catalunya, el territori català i les institucions catalanes [com en qualsevol altre territori europeu], però què passaria si Catalunya s'independitzés, és una cosa que es veurà si aquest esdeveniment es produeix?, exposa el nou director de la Representació de la CE a Barcelona.

Pel que fa a la llengua catalana, Tarradellas recorda que no és oficial a la UE perquè l'estat espanyol no va proposar que ho fos quan va entrar dins el club europeu. Ara bé, tot i que no és oficial, ?un bé cultural de primer ordre com una llengua pròpia, sí que el considerem important?, destaca el funcionari europeu, qui recorda que a la representació de la CE a Barcelona tot és en català.

El representant de la CE evita fer valoracions sobre la lluita contra la corrupció a Catalunya i l'estat espanyol, al·legant que -com en el cas de l'autodeterminació catalana- aquest tema és fora de les competències de l'executiu comunitari. Això sí: ?Com a principi, som favorables que hi hagi controls contra el frau estrictes?, subratlla.

L'octubre de l'any passat, el fins aleshores comissari de Salut i Política de Consumidors, John Dalli, va dimitir després que l'OLAF, l'oficina europea contra el frau, iniciés una investigació per presumpte tràfic d'influències en el negoci del tabac. ?El comissari Dalli no el va fer dimitir ningú, va dimitir ell mateix?, assegura Tarradellas.

El corredor del mediterrani

El marc financer plurianual 2014-2020 aprovat pel Consell Europeu la setmana passada, que encara ha de passar el vistiplau del Parlament Europeu, preveu una reducció en la partida d'infraestructures. Una disminució de fons que podria afectar el corredor mediterrani ferroviari, si bé encara no s'ha decidit com es repartiran els recursos econòmics. Sigui com sigui, ?el corredor mediterrani és prioritari per a la UE i hi donarem suport? assegura Ferran Tarradellas, qui ressalta la importància del projecte per ?estimular el creixement econòmic?.

Els pressupostos aprovats pels 27 també reserven fons per a ajuts a la pagesia, segons la nova versió modificada de la Política Agrícola Comuna (PAC). La nova PAC canvia les prioritats per ?adaptar-se als temps moderns i mirar de ser més productius i potenciar la sostenibilitat, amb cultius més ecològics i més protecció del medi ambient, afavorint els agricultors joves?, assegura el funcionari europeu. Davant les crítiques a la reforma d'alguns sectors del camp català, Tarradellas exposa que un dels seus objectius al capdavant de la Representació de la CE a Barcelona és explicar bé la PAC a la pagesia catalana.

Un altre gruix de recursos europeus dels quals es podrà beneficiar Catalunya entre 2014 i 2020 són els fons estructurals i regionals. Caldrà ?fixar-se més en què es gastaran els diners i els resultats que tindran?, explica Tarradellas. A tall d'exemple, es poden utilitzar per fomentar l'eficiència energètica, fet que faria ?baixar la factura energètica, a més de crear llocs de treball fent una inversió en un sector que no és deslocalitzable?.

D'altra banda, el pressupost europeu preveu 3.000 milions d'euros per combatre l'atur juvenil. Encara no se sap com es repartiran aquests fons, però es tracta de destinar-los sobretot a la formació i fer reformes estructurals per millorar l'ocupabilitat. Actualment, una altra eina per trobar feina a la UE és el portal Eures de mobilitat laboral, on hi ha un milió de llocs de treball a tot el territori europeu.

Ferran Tarradellas Espuny és cap de la Representació de la CE a Catalunya i les Illes Balears des de l'1 de gener del 2013, en substitució de Manel Camós, que va plegar per jubilació. Llicenciat en periodisme i història moderna, treballa a les institucions europees des de l'any 2000, on ha desenvolupat diversos càrrecs com portaveu d'Energia i de Cooperació Internacional, entre d'altres.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Dons jo, personalment, hem refio més d'aquests senyors, i d'aquesta institució, que no es mullen... ni que els ruixin!!!

Les opcions d'èxit d'una Catalunya independent, vistes per un ex-cònsol britànic

'Si estigués en el lloc de Catalunya, prepararia una ofensiva amable a París, Berlín, Brussel·les, Londres i possiblement Nova York', diu Geoff Cowling

'Colossal' i 'extraordinària'. Aquests són els dos adjectius utilitza per descriure la manifestació de la Diada Geoff Cowling, cònsol general del Regne Unit a Barcelona entre el 2002 i el 2005. En una entrevista amb l'ACN a Londres, Cowling es mostra partidari que Catalunya celebri un referèndum d'independència per decidir el seu futur. 'Ha de prevaldre la democràcia i la gent ha de poder decidir', assegura l'ex-cònsol general, que avisa la Generalitat que si vol aconseguir l'estat propi ha d'intensificar encara més la seva acció exterior. 'Cal anar a picar portes. Si no piques portes, no s'obriran. S'ha de sortir allà fora i provar-ho'.

Geoff Cowling ha treballat durant dècades per la 'Foreign Office', com a diplomàtic per a l'estat britànic a l'Amèrica Llatina, Dinamarca i l'Afganistan. El seu últim destí, i un dels que més l'ha marcat, va ser el consolat a Barcelona. Des que va tornar a Londres, fa set anys, Cowling ha seguit amb interès i un cert punt de sorpresa els esdeveniments polítics i culturals a Catalunya, i fins i tot va ser a la capital catalana durant la gran manifestació de Diada de l'any passat.

'Deien que era una manifestació, però no ho era, perquè no et podies moure de tanta gent que hi havia', explica Cowling al recordar aquella jornada. 'Catalunya ha canviat bastant significativament. Una de les coses que he notat més des que vaig marxar és l'augment de l'independentisme', afegeix. Cowling explica que l'any 2005, quan l'estatut retallat pel Constitucional ni tan sols s'havia aprovat, ERC era l'única força parlamentària clarament independentista i 'òbviament' hi havia manifestacions per la Diada de l'Onze de Setembre, però poca cosa més. 'No hi havia res com el que vaig experimentar el setembre passat, quan vaig anar a Barcelona', admet. 'Si a la marxa hi havia un milió i mig de persones, com diu la policia, significa prop d'un 25% de la població catalana. És colossal', exclama.

'Aquell entusiasme estava motivat des del carrer, i de fet va canviar la visió dels polítics, accelerant unes eleccions que no estaven previstes pel 25 de novembre', recorda. Cowling creu que, a diferència del procés que viu Escòcia, a Catalunya l'independentisme s'ha consolidat al carrer, i després ha contagiat el govern. 'A Escòcia hi ha una situació de dalt cap a baix, mentre que a Catalunya veig que prové de les bases', defensa. 'Escòcia farà un referèndum d'independència, però la idea de tenir un milió i mig d'escocesos sortint a Princess Street, a Edimburg, onejant la bandera, em costa de veure', admet.

A favor del referèndum

Per aquest ex-diplomàtic britànic, Mariano Rajoy hauria de permetre la celebració d'una consulta a Catalunya, igual que ha fet el primer ministre David Cameron amb Escòcia. De fet, creu que l'actitud conciliadora dels conservadors anglesos ha ajudat a "eliminar tensions" en tot el debat independentista. 'La situació al Regne Unit és completament diferent a la de Catalunya', admet, reconeixent que des de Londres sempre han 'estat conscients que Escòcia és una nació separada'. A més, Cowling creu que el fet que el Regne Unit no disposi d'una constitució facilita les coses.

'A Espanya hi ha una constitució que és molt rígida i aparentment difícil de canviar. A més, també hi ha, clarament, elements a Espanya que no volen nodrir la idea d'un referèndum català', explica l'excònsul general a Barcelona. 'Però la meva visió personal és que a tot això s'hi hauria d'encara de manera democràtica', afegeix. De fet, segons Cowling, encara que la constitució no permeti els referèndums a Catalunya, s'ha de respectar la voluntat del poble català.

'Segons la constitució espanyola, Catalunya és només una comunitat autònoma, però tot i això té un parlament, i si hi ha una majoria en aquest parlament que reflecteix la voluntat de la gent per organitzar un referèndum sobre el seu futur, no veig perquè no s'hauria de fer. Un referèndum no necessàriament ha d'acabar amb un 'sí, volem ser independents'', explica, defensant el dret democràtic de votar dels qui volen apostar per la unió entre Catalunya i Espanya. 'Però crec personalment que ha de prevaldre la democràcia, i la gent ha de poder decidir', remarca.

Més acció exterior

Després d'anys de moure's entre els passadissos del ministeri d'Exteriors britànic, i de recórrer països a tots els continents, Geoff Cowling defensa que una de les tasques més importants per a qualsevol país és la seva projecció exterior. Cowling evita predir si una Catalunya -o una Escòcia- independents estarien dins o fora de la Unió Europea però admet que la Comissió Europea encapçalada pel conservador José Manuel Durao Barroso 'fa remor' contra aquests processos.

Per Cowling, l'argument que un nou país independent hauria de tornar a demanar l'adhesió des de fora és tan especulatiu com el de que podria continuar com a membre de ple dret sense negociació. 'Tant Catalunya com Escòcia són actualment membres de la UE, i que sortissin implicaria l'expulsió d'unes comunitats molt substancials. Tampoc crec que això estigui dins dels límits constitucionals de la UE', assegura.

Però podria intervenir en el cas català la comunitat internacional o europea si Espanya bloqueja el referèndum? 'Dependrà de la situació que prevalgui en aquell moment en el sí de la UE. Personalment, m'agradaria dir que sí, això és el que diria el meu cor, però el meu cap em diu que no, que no ho farien. No voldrien perjudicar la seva relació amb l'estat espanyol', admet Cowling. Per evitar una situació en què la resta de països europeus descriguin la situació catalana com un 'afer intern espanyol', Cowling té una recepta: la internacionalització del conflicte.

'Abans que això passi, Catalunya realment hauria d'utilitzar les eines que té, a través de les delegacions, el Diplocat i Afers Exteriors, per projectar el seu missatge, particularment a nivell europeu', defensa. Segons Cowling, a les capitals europees s'escoltaran Catalunya, encara que Espanya no ho vegi amb bons ulls. 'Si ets en un racó i crides, i crides prou, algú et sentirà', defensa. 'Certament serien escoltats al Regne Unit, n'estic convençut', diu l'ex-cònsul general, que creu que amb els paral·lelismes amb Escòcia tard o d'hora algú des de Londres o Edimburg hauria de dir alguna cosa sobre Catalunya. De fet, Cowling coneix la tasca de la delegació a la capital britànica i creu que és molt positiva. 'Estan ben considerats i són rebuts a la Foreign Office i a Westminster', explica. 'Cal anar a picar portes. Si no piques portes, no s'obriran. Així que cal sortir allà fora i provar-ho', destaca.

'Si estigués en el lloc de Catalunya, prepararia una ofensiva amable a París, Berlín, Brussel·les, Londres i possiblement Nova York, utilitzant les delegacions que ja hi ha en aquestes ciutats, recomana Cowling. "És essencial explicar al món el que està passant. Quan em preguntes quina seria la relació de la comunitat internacional, crec que la comunitat internacional ha de ser informada del tema. Realment cal algun tipus de programa internacional de l'administració catalana per explicar el seu posicionament" diu l'exdiplomàtic, que assegura que desconeix si Madrid ja està fent la seva contracampanya a l'exterior. 'Hi ha d'haver negociacions, certament dins de la Unió Europea, amb tots els països, perquè cada un té un veto', afegeix. Per Cowling, el missatge és obvi: la independència de Catalunya 'és un tema europeu, i s'ha de discutir en els passadissos dels governs europeus'.

http://www.vila…-britanic.html

P.D.

Al capdevall... les coses son "complicades", per que ens les compliquem nosaltres mateixos... i les solucions senzilles... no estan de moda

El New York Times afirma que la monarquia pressiona els diaris espanyols per suavitzar els atacs a Urdangarin

El diari porta a la portada d'avui una llarga notícia sobre els casos de corrupció que acorralen Juan Carlos

El New York Times d'avui publica una llarga notícia sobre el cas Urdangarín on assegura que els darrers deu dies la casa real 'i també els serveis d'intel·ligència' han pressionat els principals diaris espanyols i diverses persones que podrien aportar informació sobre el cas Urdangarín. Segons el rotatiu les pressions reclamen 'baixar el to de les informacions' que afecten la monarquia i que estan acorralant Juan Carlos.

El NYTimes descriu la forma d'operar de la casa reial, aturant-se en les relacions entre Juan Carlos, la seva amant Corinna Zu Sayn-Wittgenstein i el propi Iñaki Urdangarin i afirma que 'més enllà de si Urdangarin va violar o no alguna llei, l'escàndol ha deixat clar com la família reial usava les seves connexions privilegiades per a aconseguir que alts càrrecs signin acords comercials, que permetin un estil de vida que superi les assignacions que els contribuients espanyols paguen a la família reial'.

http://www.vila…rdangarin.html

P.D.

O sía, tot això del Urdangarin, és només per que necessiten arribar a final de mes i el pobre xicot només feia el mateix que la resta de la parentela

Els hi fem una colecta???

Hernn Karits: 'La cadena humana al Bàltic va ser el cim en el procés d'independència'

Un dels organitzadors de la cadena humana a Estònia, Letònia i Lituània anima els catalans a fer de la cadena de l'11 de setembre un gran gest cap a la independència

Hernn Karits va viure de molt a prop de cadena humana dels països bàltics, que es va conèixer com la Via Bàltica. Aquell agost del 1989, dos milions de ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van cobrir, enllaçats de les mans, els 560 quilòmetres que separen Tallin de Vilnius. Va ser una gran demostració de força independentista que l'ANC vol repetir amb la cadena prevista per a l'11 de setembre. Karits, que després fou un dels encarregats de delimitar les fronteres de la nova república amb Rússia i Letònia, va viure la cadena humana com a organitzador, coordinant els diversos grups que la formaven. Ara és a Barcelona per a promocionar la Via Catalana de l'11 de setembre.

?La independència d'Estònia va ser un procés molt ràpid. Com el recorda i com recorda el paper de la cadena humana?

?A mi em sembla, vist des d'avui, com un somni molt llarg, no curt i ràpid. Segurament, des de la perspectiva de la història, que és tan llarga, tot el que va passar aleshores pot semblar ràpid, però en realitat, estant dins de tot aquest moment i vivint-ho en directe, a nosaltres ens semblava que per arribar a la fita de la independència el camí era interminable.

?Què va significar la cadena humana, la Via Bàltica?

?En aquell moment no podíem continuar fent el camí sols. Calia fer conèixer al món el llarg camí dels països bàltics: què desitjàvem a Estònia, Letònia i Lituània, quina era la situació i per què ens hi trobàvem. La cadena bàltica va ser un cim de la muntanya en tot aquest procés, el qual havia de demostrar al món que existien uns estats i unes nacions com aquestes que estaven a punt de naufragar. Per tot això, el principal objectiu va ser fer conèixer la nostra realitat, i això realment ho vam aconseguir. La cadena bàltica va arribar a tot arreu a través de la televisió.

?Contra el que vostès esperaven, Occident no els va ajudar i va pressionar molt perquè no trenquessin la Unió Soviètica. Quin record en té?

?Els estonians ja som d'aquesta manera: una mica tossuts i consistents; en un país nòrdic no es pot viure d'una altra manera. Ja sabíem i copsàvem que per part dels països occidentals, malgrat tot, no tindríem un gran suport. I això passava perquè a Rússia hi havia un procés de democratització, que hauria pogut durar desenes d'anys i encara ara no hi ha arribat del tot. Però nosaltres no teníem temps d'esperar. I és per això que de manera tossuda i consistent vam insistir en la independència conjuntament els tres països bàltics. No vam fer cas dels arguments que ens demanaven ajudar a la democratització de la Unió Soviètica i no trencar la relació amb ells. Era el moment de la nostra independència i no podíem acceptar condicionants de ningú.

?Creu que la cadena humana catalana de l'11 de setembre pot repetir l'efecte de la Via Bàltica?

?La Via Bàltica, ara, és fins i tot en les llistes de la UNESCO, i crec que realment va ser un fet que va impressionar les nacions del món. Per una altra banda, em sembla que realment els esforços dels catalans es coneixen poc. En aquest sentit la vostra cadena us pot aportar més autoconfiança per als vostres desitjos. I crec que el món us pot conèixer millor però no necessàriament perquè això sigui cap repetició; jo no ho veuria com una repetició de la nostra cadena. Més aviat és la vostra oportunitat històrica...

?Quina visió creu que tenen els estonians del procés independentista català?

?Els catalans sou una nació coneguda a Europa i els estonians coneixen prou bé desitjos i situacions anàlegs als vostres, ja que també Estònia va voler començar el camí amb la independència econòmica, és a dir, anant primer pel camí que podríem anomenar suau. La meva opinió és que amb Estònia no hi haurà cap problema per al vostre reconeixement, perquè nosaltres vam ser ràpidament reconeguts per tothom i ara la nostra missió és donar suport als altres, a Catalunya també.

?S'imagina com seria la seva vida si no s'haguessin arriscat en el procés i no haguessin obtingut la independència?

?Les emocions van ser fortíssimes en aquell moment i em sembla que no pensàvem mai en el risc que podríem tenir. No ens importava el risc ni els senyals de perill, tot i que hi havia confrontaments molt violents a Vilnius o a Riga. Era clar que no es podia preveure res. Però no sé ben bé què podria dir, ni m'ho imagino! La Unió Soviètica ja no existeix i jo no m'imagino que ara jo continués vivint en una Unió Soviètica, que en aquell temps dèiem que era la presó de les nacions. No m'imagino perdre les llibertats que tinc ara, com la de poder venir a una ciutat com Barcelona... És impensable per a mi.

http://www.vila…pendencia.html

P.D.

La "complicitat" internacional per a la independència dels Paisos Catalans (per el que ens toca) és una utopia, els estats és "protegeixen" entre ells, podrem gaudir de simpatia popular, però cap polític ens donarà suport.... fins que no aconseguim fugir d'aquesta preso anomenada Escanya... res de res

Un cop lliures, llavors si fem el que hem de fer, és a dir treballar amb ganes i mirar de fer-ho bé, no tindrem la simpatia internacional... tindrem la seva ajuda i cooperació i aquests cop... entre iguals... que total és el que volem els rojoseparatistasdetotalavida, ser nosaltres mateixos, ni més ni millors que altres

El vicepresident de Baden-Württemberg: ?Correspon als catalans decidir si se senten millor en el marc d'Espanya o sols?

El també ministre d'Economia del land alemany assegura que les empreses d'Alemanya ?no estan preocupades?, però avisa que ?odien la incertesa? i volen ?un marc molt estable i clar?
Nils Schmid considera que la Constitució hauria de preveure un referèndum o tenir un marc legal per poder-lo portar a terme
01/10/13 09:18 - Stuttgart - ACN

El vicepresident i ministre de Finances i Economia del land alemany Baden-Württemberg, Nils Schmid, defensa que ?correspon als catalans decidir si se senten millor en el marc d'Espanya o sols, els pertoca a ells decidir-ho?. En una entrevista a l'ACN, el també líder dels socialdemòcrates en aquest land assegura que les empreses alemanyes amb seu al Principat ?no estan preocupades?, però avisa que ?odien la incertesa? i que per invertir necessiten ?un marc molt estable i clar?. Schmid recorda que també Baden-Württemberg o Baviera pateixen un dèficit fiscal ?injust?, però admet que a Catalunya ?és una història diferent i també una qüestió de cultura i llengua?.

Schmid troba que, ?per descomptat?, el procés ?s'hauria de basar en un referèndum?, perquè correspon als catalans ?parlar clar i decidir?. I afegeix que ?la Constitució l'ha de preveure? o ?ha de tenir un marc legal?. Precisament l'SPD vol canviar la legislació alemanya per poder convocar no només referèndums locals i regionals, com ara, sinó també sobre ?qüestions nacionals?. El vicepresident de Baden-Württemberg, però, apunta que al Quebec els referèndums ?no han servit per resoldre? el problema i demana als catalans si ?ara és més important parlar de la independència o de l'economia i la creació d'ocupació?.

Schmid pregunta als catalans si realment ?els avantatges de la independència en compensarien els possibles inconvenients? i opina que ?el sistema federal espanyol està força desenvolupat? i que ?les regions ja tenen un alt grau d'autonomia?. ?És molt difícil respondre a aquesta pregunta, però és cosa dels catalans?, insisteix.

Baviera, Baden-Württemberg i Hessen van haver de pagar l'any passat en solidaritat interterritorial amb els länder menys rics 3.900 milions d'euros, 2.690 milions i 1.330 milions, respectivament. Baviera i Hessen ja han presentat un recurs al Tribunal Constitucional alemany contra la seva contribució al fons de finançament (tot i que l'aportació dels tres estats federats plegats no arriba a la meitat del dèficit fiscal que pateix Catalunya). Schmid també ho considera ?injust? i aposta per posar ?incentius? a les regions beneficiàries per obligar-les a ?millorar la seva situació?. ?S'ha de reformar el sistema de finançament, ha de ser just, però sense desmantellar-lo totalment, perquè hi ha d'haver un nivell mínim de solidaritat si som una sola nació, un sol Estat?, reivindica Schmid. El sistema de finançament del règim comú espanyol, afegeix, ?pot ser un mal sistema perquè és massa igualitari i sempre s'han de posar incentius?.

L'homòleg de Joana Ortega i Andreu Mas-Colell a Baden-Württemberg destaca que ?la base econòmica de Catalunya és molt potent?, perquè té ?una economia orientada a l'exportació, amb molta indústria, i aquest és un molt bon punt de partida? per superar la crisi. Schmid assegura que els empresaris alemanys ?per ara no estan preocupats? pel procés cap a l'Estat propi, però avisa que per mantenir les seves inversions a Catalunya o fer-ne de noves ?han d'estar segurs que podran seguir dirigint les seves empreses, que manaran a casa seva? i ?no perdran els seus diners i el seu poder?. ?L'estabilitat del marc legal és molt important, ser a la zona euro i continuar aplicant la legislació europea?, adverteix.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Notem la percepció que hi ha a l'estranger, ells creuen que Escanya és un estat descentralitzat, amb àmplia autonomia, i per sobre de tot quant arriben a acords els compleixen!! (com deu ser en les seus estats). Sí realment fos així... no hi hauria el rebombori independentista que hi ha... si s'arriba a pactes i es compleixen, no hi ha malestar, pot haver una negociació més o menys reeixida, però quant en Jordi Pujol ja et diu que no hi ha res a fer... és que hem fet el passerell els darrers quaranta anys!!

France 3 emet un programa especial sobre la independència de Catalunya

'Viure al país' emet en català, subtitulat en francès, un llarg reportatge sobre la Via i el concert del Camp Nou

'Viure al País', el programa en occità i català de France 3, ha emès un programa de mitja hora centrat en la independència de Catalunya. El programa ha estat ofert en català per a Occitània i Catalunya Nord, subtitulat en francès.

Un llarg reportatge sobre la Via Catalana al nord obre l'emissió que també compta amb una entrevista amb el politòleg Pau Canaleta i reportatges sobre l'impacte internacional de la Via Catalana i sobre el concert per la Llibertat, entre més.

'Viure al País' és un programa setmanal de la cadena pública francesa France 3 que s'emet en occità i en català.

http://www.vila…catalunya.html

Avery: 'No és decent demanar a cinc milions de ciutadans de la UE que en marxin'

El professor d'Oxford parla a TV3 de la continuïtat d'un estat català dins de la UE

[s]'No és políticament decent demanar a cinc milions de ciutadans de la UE que en marxin i tornin a sol·licitar d'entrar-hi'[/s]. Són declaracions fetes a TV3 pel professor d'Oxford Graham Avery, referint-se a Catalunya. Avery és també una autoritat a la Comissió Europea sobre la manera d'integrar un futur estat escocès a la UE i enguany va publicar un informe (traducció del text al català) encarregat pel parlament britànic, en què detallava com una Escòcia independent continuaria dins de la UE.

En aquesta entrevista, Avery veu una diferència fonamental entre el cas català i l'escocès sobre el fet que sengles estats independents continuïn formant part de la UE: la no-acceptació del procés per part del govern espanyol. [s]'Crec que cal trobar una solució amb sentit comú'[/s], diu el professor. [s]'Si els processos es fan d'acord amb els estats, es trobaran camins pràctics i de sentit comú perquè els milions d'escocesos o catalans no quedin exclosos de la Unió Europea.'[s]

I, encara sobre això, afegeix: [s]'Si la independència de Catalunya no anés d'acord amb les normes constitucionals, seria molt difícil per a la Comissió Europea i els estats membres de tenir-hi un punt de vista favorable.'[s]

Ara, també opina que el fet de continuar dins la UE o no no pot ser pas un argument contra la independència. [s]'Per més que la Unió Europea sigui important i que calgui discutir-ne la relació si un estat esdevé independent, crec que no s'hauria de presentar com un obstacle fonamental per a la independència.'[s]

P.D.

Seny, seny i seny, la llastima és que a Escanya, això anomenat seny a la resta del món mundial, només sigui una entelequia emprada per fer empàssar terceres vies en que no hi creu ningú (I els primers de tots els mateixos que les promouen)