Quin pot ser el full de ruta cap a la independència?

CiU, ERC i SI fan plantejaments diferents però que podrien arribar a confluir · L'ANC defineix un full clar

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit que a partir de la setmana que ve s'hauran de prendre decisions, que s'hauran de debatre al parlament entre els diferents grups parlamentaris. La incògnita és quines seran aquestes decisions. El president diu que en tot cas hauran de ser decisions democràtiques i majoritàries i en el marc de la Unió Europea i de l'euro.

Queda oberta la possibilitat aquest dimarts que ve, quan comença el debat de política general al parlament, de l'anunci d'eleccions avançades amb caràcter plebiscitari; ERC voldria que es fessin amb caràcter constituent, amb una unió de programa i de proposta de les formacions que defensen la independència. En el supòsit d'un avançament electoral, Convergència no es planteja d'entrada una candidatura unitària, sinó una possible suma posterior de diputats independentistes en el parlament sortint. En tot cas, la primera opció d'ERC és la convocatòria d'un referèndum d'independència.

En el cas de Solidaritat, aquesta formació demana que es constitueixi un govern d'unitat, sense necessitat de passar per unes eleccions, i que es convoqui també un referèndum sobre la independència.

El full de ruta de l'ANC

L'Assemblea Nacional Catalana va aprovar el mes de març passat un full de ruta cap a la independència. Avui aquesta entitat ha manifestat avui que donaria suport al president de la Generalitat si apostava per aquest camí cap a la independència.

El full de ruta de l'ANC plantejava que a mitjan 2013 es fessin consultes a tants municipis com sigui possible (avui n'hi ha 537 d'adherits a l'Associació de Municipis per la Independència) sobre la independència, un mateix dia; i que paral·lelament els partits parlamentaris anessin incorporant als seus programes l'objectiu dela independència i que promoguessin accions com la insubmissió fiscal.

La successió dels fets de les últimes setmanes, sobretot arran de la gran manifestació de la Diada, ha accelerat el procés, i l'ha situat en un moment diferent, amb el govern abocat probablement a unes eleccions avançades. En tot cas, en un context en què el govern espanyol es negués a negociar les condicions de separació, l'ANC ja preveia aquesta mateixa possibilitat, la convocatòria d'eleccions. I després, què? L'ANC diu això:

Referèndum

Els partits que s'hi avinguin proposaran la convocatòria d'un plebiscit nacional després de les eleccions.

http://www.vila…pendencia.html

Josep Manel Ximenis: 'Ara és moment de treballar tots junts'

Entrevista amb el batlle d'Arenys de Munt (CUP) · Proposa a ICV, ERC, SI, CUP i DC un front electoral per la independència

La CUP d'Arenys de Munt ha fet arribar una proposta a ICV, ERC, Solidaritat, la CUP i Democràcia Catalana de formar un front electoral independentista i d'anar plegats als comicis del 25 de novembre.

Josep Manel Ximenis, batlle d'Arenys de Munt, defensa en unes declaracions a VilaWeb la necessitat d'un 'front d'esquerres' per a evitar 'la fragmentació del vot, que, per aplicació de la llei d'Hondt, acaba perjudicant aquest segment electoral'.

Poc després de parlar amb ell Solidaritat ha anunciat que acceptava la proposta i que es posava a disposició del que decidís la CUP dissabte en l'Assemblea Nacional extraordinària, que ha de decidir si finalment es presenta a les eleccions. Més tard ha respost la CUP amb un comunicat (pdf), en què remet a la sobirania de la militància i al 'projecte propi i irrenunciable de transformació social des dels valors de l'esquerra'.


?En què consisteix exactament la proposta que heu enviat?
?A partir d'una crida a la unitat feta per gent independentista d'esquerres hem analitzat els problemes (no solament d'ara, sinó també del passat) per mirar d'aconseguir un front d'esquerres, i com que hem vist que no s'havien posat d'acord per qüestions com ara la campanya, el programa o les llistes, hem cercat un mecanisme més aviat tècnic que possibiliti aquest front.

?I en què consisteix aquest mecanisme?
?A deixar que cadascú mantingui els trets diferencials propis, les seves particularitats: que defensi el seu programa, preservi les sigles, tingui els seus candidats i una campanya pròpia..., però que això no impedeixi de participar en una llista única amb gent d'aquestes formacions. I això es pot fer amb una ponderació objectiva dels vots.

?Heu fet la proposta a ICV, ERC, SI, la CUP i DC. És viable un front amb aquestes cinc formacions?
?Quan va sortir per primer cop la idea de la consulta d'Arenys de Munt tothom va dir que era inviable, menys nosaltres, que hi crèiem fermament. Hi haurà dificultats d'entesa, però confiem en la generositat de tothom pel bé del país. No podem oblidar que anem a unes eleccions plebiscitàries, i que les eleccions següents poden ser les d'un país independent. De primer, hem de treballar pel país, i després ja treballarem per les idees i particularitats de cada formació política. Ara és el moment de treballar plegats.

?Fins ara les negociacions per una coalició independentista no han prosperat...
?L'esperança és l'última cosa que es perd. Hem posat aquesta proposta damunt la taula des de la modèstia d'una assemblea local de la CUP, però amb el detall que som els impulsors de la consulta del 13 de setembre del 2009. Gràcies a qüestions tècniques, aquella consulta va ser un èxit. Si solament hagués estat discurs, potser hauria fracassat i ara no seríem on som. Partint d'això, que és un aval, ara presentem aquesta proposta tècnica amb l'esperança que avanci cap a la independència. Perquè hi hagi unitat fa falta la generositat de tothom i posar el país al davant dels partits. Però, si les formacions polítiques continuen posant-se per damunt del país, la gent ho veurà, les penalitzarà, i qui acabarà recollint aquest vot serà CiU. A més, una majoria absoluta al parlament debilitaria el procés sobiranista, perquè hi hauria frontisme.

?Ja heu comentat la proposta amb alguna formació?
?Hi ha hagut converses informals en què s'ha manifestat la voluntat d'unitat. Ara llancem la proposta i ja veurem quina resposta tindrà. Si hi ha voluntat, vindrà un segon pas, que és la part més tècnica, i aleshores serà qüestió de seure a taula per parlar i confegir la llista electoral.

?I què faria aquest front al parlament?
?En determinats casos es defensarien propostes diferents dins un mateix grup parlamentari. Això aquí és una raresa, per la disciplina de vot, però a l'estranger no passa absolutament res.

?La proposta arriba dos dies abans de l'Assemblea Nacional extraordinària en què la CUP ha de decidir què fa el 25 de novembre. Hi té res a veure?
?La CUP ha de decidir, de primer, si va a les eleccions, i si hi va, haurà de fer unes llistes. En acabat, o alhora, pot decidir si participa en un front d'aquestes característiques, que també beneficiaria la CUP, per la llei d'Hondt. És qüestió de lògica, de coherència i fins i tot d'egoisme dels partits, perquè anant units poden aconseguir més diputats que no pas separats.

?I portareu aquesta proposta a l'assemblea de dissabte?
?La CUP d'Arenys som gent de la CUP, però també som gent mobilitzada i amb molta embranzida, amb idees innovadores per a sacsejar i dinamitzar el món independentista. Aquesta és una proposta en aquest sentit. La CUP farà el seu debat i el seu recorregut, que nosaltres respectem. Però això no ens ha d'impedir de fer propostes perquè el país avanci. Volem la unitat independentista per a arribar a la independència com més aviat millor. I el fet que hi hagi dues grans 'aglomeracions', una de CiU i una altra de l'esquerra independentista, faria que el país avancés més ràpidament cap a aquest objectiu, sia per la via del referèndum, sia per declaració unilateral.

?Pot passar que la proposta sigui acceptada, per exemple, per SI o ERC, però no per la CUP? En aquest cas, què passaria?
?Qui no acceptés una proposta d'aquesta mena es retrataria davant de tota la societat i de l'electorat d'esquerres. Si mires les cartes als diaris o els comentaris de lectors a les notícies digitals, veus que tothom demana unitat. A més, amb la solució que proposem cadascú pot continuar defensant les seves idees i el seu programa, i uns diputats que defensin les idees al parlament.

http://www.vila…lar-junts.html

Mas concreta la pregunta d'un referèndum d'autodeterminació

'Hauria de ser 'Desitgeu que Catalunya esdevingui un nou estat de la UE?', diu en una entrevista a La Vanguardia

El procés cap a una consulta sobre la independència, el paper com a president i els embats que segurament haurà de suportar Catalunya durant aquest temps centren una entrevista amb Artur Mas que publica avui La Vanguardia, en què per primer cop concreta la pregunta que creu que hauria de fer-se en un referèndum ('Destigeu que Catalunya esdevingui un nou estat de la Unió Europea?') i les vies per fer-lo.
Recollim algunes de les frases més destacades de l'entrevista:

'Hem d'assegurar una majoria social forta entorn de la pregunta'

'La pregunta del referèndum hauria de ser: Vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Unió Europea?'

'El més important és que en els propers quatre anys hi haurà, sí o sí, una consulta al poble català [...] Sempre dins d'un marc legal, però no un marc legal inamovible. Aquest marc legal pot ser la Constitució espanyola, la legislació catalana, una legislació internacional o altres camins per consultar al poble de Catalunya si tots aquests fallen'

'La llei de consultes catalana, seria, si ens falla la via de la legalitat estatal, una via per intentar consultar al poble de Catalunya.'

'No em negaré mai, mentre duri el procés fins a la consulta, a dialogar i negociar amb les institucions de l'Estat espanyol. En una democràcia madura hauria de ser així. Aquests dies ho veiem entre el Regne Unit i Escòcia. Mentre els britànics negocien, l'Estat espanyol amenaça'

'El meu horitzó polític vital se situa en fer la consulta i guanyar-la amb una majoria clara'

'Em poso al servei d'aquest procés i un cop el procés hagi culminat, jo em separaré de la presidència de la Generalitat'

'Anem cap a exercir el dret a decidir, que és un fet històric perquè no ho hem pogut fer mai en llibertat i en democràcia'

'S'havia d'intentar en aquests trenta anys, i un cop vist el resultat s'ha produït el canvi de mentalitat que va posar de manifest la manifestació de la Diada, i que ara s'ha de confirmar a les urnes. Aquest és un dels motius per anar a les eleccions'

'Catalunya mereix el respecte, el reconeixement i la possibilitat de progrés, i de moment, només ens llancen amenaces, provocacions i algun insult'

'Encara que hi hagués un rescat d'Espanya, les aspiracions de Catalunya es mantindrien perfectament vives'

'Amb la revolució dels joves i de les classes mitjanes del país assolirem els nostres objectius i l'economia hauria d'estar al marge d'aquest procés polític'

'El senyor Duran i jo estem absolutament d'acord i la consulta al poble de Catalunya és un objectiu absolutament compartit'

'Amb les pensions no passarà res, perquè se seguiran pagant en qualsevol cas'

'En aquest terreny de la incertesa, pors i provocacions ja hi som. I això anirà in crescendo. I hi haurà un altre intent de dividir la societat catalana'

'El castellà seguirà sent idioma oficial i d?aprenentatge obligatori a les escoles catalanes'

'En el cas eventual que hi hagi una nacionalitat catalana, també poden tenir la nacionalitat espanyola sense cap problema. Si no la tenen serà perquè Espanya els hi negarà'

'El que no val és quedar-te de president d?un país i donar l?esquena a la majoria del poble. Si no t?atreveixes te n?has d?anar. I si et quedes has d?assumir el patiment'

Mas es compromet a convocar la consulta en els 4 anys vinents

El president assegura que farà 'el que calgui' per encaixar el referèndum en un marc legal i l'inclou al programa electoral

CiU aprova unes llistes continuistes amb Ortega de dos i on guanyen pes Pujol, Turull i els consellers de CDC
15/10/12 02:00 - BARCELONA - ODEI A.-ETXEARTE

Artur Mas va solemnitzar ahir el compromís de convocar una consulta d'autodeterminació en els quatre anys vinents. No només va garantir que farà 'el que calgui' perquè tingui empara legal, sinó que l'ha inclòs en el full de ruta electoral de CiU, dins de la transició cap a l'estat propi.

Aquest és l'objectiu nacional estrella amb què Mas aspira a revalidar el càrrec de president de la Generalitat, bressolat amb una llista continuista. Així ho va aprovar el consell nacional de la federació per unanimitat, tant pel que fa a les candidatures com als pilars temàtics del futur programa electoral. Aquest cop, però, el ja cap de cartell de CiU busca una majoria 'àmplia' que, segons les enquestes, podria acabar en absoluta.

'Tenim encomanada una missió històrica però no messiànica', va sentenciar Mas. Intentava desactivar així un dels principals retrets que li fan des de l'oposició: el personalisme amb què planteja la campanya per rebentar les costures electorals de CiU. En la cursa fins al 25-N, Mas aspira a convèncer els que no s'han decantat per la consulta sobre l'estat propi. Els que encara no hi són 'per por o per dubtes'. Per fer viable el referèndum, Mas planteja esgotar primer el marc legal espanyol, intentant reformar-lo si no hi ha sortida. El pla B inclou posar la legalitat catalana per davant de l'estatal i, si la bel·ligerància de Madrid fa impossible la consulta, encara té un pla C: demanar aixopluc a Europa i el món.

Per afrontar una legislatura que, per repetició, s'endú ja l'apel·latiu d'històrica, Mas s'ha envoltat en la llista dels seus pesos pesants al partit i al govern, amb una excepció: Francesc Homs, a qui li ha reservat un paper 'molt i molt proper' en el futur executiu. Després de la socialcristiana Joana Ortega, que repeteix com a dos, hi va Oriol Pujol, el seu home al carrer Còrsega. En el número quatre hi ha Felip Puig, reforçat pel seu paper a Interior, i per Núria de Gispert, que es podria mantenir com a presidenta del Parlament. Els consellers de CDC Lluís Recoder, Irene Rigau i Josep Lluís Cleries han guanyat posicions entre els quinze primers, mentre que Andreu Mas-Colell tanca la llista, just abans de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. El conseller d'Economia, que tampoc ha estat diputat durant aquesta legislatura, es perfila com un dels imprescindibles del futur govern de Mas, que s'entreveu més reduït i amb un fort caràcter polític. També han escalat posicions Jordi Turull, el gran pilar de Pujol al grup parlamentari, i Josep Rull, secretari d'organització de CDC. Rull va just per sobre del secretari del govern, Germà Gordó. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha propulsat els seus dirigents de confiança als primers llocs reservats al partit, com ara Ramon Espadaler o Marta Llorens, a Barcelona, i Josep Maria Pelegrí (dos per Lleida). En canvi, el sector sobiranista socialcristià, encapçalat per Antoni Castellà, ha perdut pes. Completen l'equip els caps de cartell Santi Vila (Girona), Albert Batet (Tarragona) i Albert Batalla (Lleida).

Duran tanca files amb Mas fins a la consulta. 'Reivindiquem el dret a decidir i a no tenir por', va dir. Unió ha assumit l'objectiu electoral de l'estat propi, però el president socialcristià manté l'ànima confederal. Ho va aclarir perquè ningú no interpretés que, amb l'entonació del lema més emblemàtic de Manuel Carrasco i Formiguera, assumia la independència com a horitzó polític: 'Amunt, avant, vista Catalunya lliure.'

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

El full de ruta d'Òmnium cap a l'estat propi

El presentarà avui en un gran acte a Santa Coloma de Gramenet, amb el lema 'Tots construïm un nou estat d'Europa'

Òmnium Cultural també es partidari d'un estat propi. Però, de moment, encara no s'ha definit sobre qüestions bàsiques ni sobre el model d'estat que anhela. Doncs bé, avui al vespre es definirà davant una representació de la societat civil en un gran acte al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, en què presentarà el seu full de ruta per a avançar cap a la independència. VilaWeb us n'oferirà els moments més significatius en vídeo.

Qui vulgui podrà mantenir la nacionalitat espanyola

Tot i que Òmnium encara no ha donat detalls d'aquest nou full de ruta, en la celebració dels quaranta anys de Òmnium al Penedès, feta aquest cap de setmana, la presidenta de l'entitat, Muriel Casals, ha demanat als catalans que no tinguessin por de la independència i que el procés fos tan inclusiu com fos possible. A tall d'exemple, ha proposat que en el nou estat propi qui se sentís espanyol pogués preservar la nacionalitat espanyola, si volia: 'No farem triar ningú. Tothom serà català, però si ningú se sent també espanyol i vol mantenir la nacionalitat espanyola, l'ha de poder mantenir.'

Presentació del vídeo 'Tots construïm un nou estat d'Europa'

En l'acte, l'entitat cívica també presentarà el vídeo que va estrenar fa uns quants dies, en què es recullen les raons de la independència: un seguit de ciutadans anònims, des d'una mestra a un desocupat, passant per un empresari, un pagès, un geòleg i una jubilada hi manifesten la seva opinió. Heus-ne ací una mostra:

Marce, geòleg: 'Vull que Catalunya pugui tenir un estat propi perquè vull un futur millor per als meus fills.'

Fattem, integradora social: 'La societat catalana està molt il·lusionada amb aquest projecte i fa molt temps que ho espera.'

Mònica, mestra: 'Per a poder construir una escola que garanteixi la cohesió social, sense interferències ni lleis adverses.'

Ramon, empresari: 'Perquè els empresaris estem acostumats a grans desafiaments, a crear riquesa, i no ens podem frenar. I aquest nou desafiament és Catalunya, nou estat d'Europa'..'

Josep, pagès: 'Perquè els diners que es fan aquí es distribueixin aquí.'

Ildefons, desocupat: 'Per a poder decidir sobre les nostres infrastructures.'

Clàudia, estudiant: 'Vull un estat propi per a poder exercir la meva catalanitat amb normalitat, sense haver de donar explicacions a ningú.'

La María, jubilada i castellanoparlant, diu: 'Si la independència pot ser perquè Catalunya vagi millor, la prefereixo. I que la joventut pugui tenir millors possibilitats de feina i d'estudis.'

http://www.vila…tat-propi.html