La majoria de catalans votaria a favor de la independència

El 44,6% hi votaria a favor, el 24,7% en contra, i el 24,2% s'abstindria · CiU tornaria a guanyar les eleccions, segons el CEO

La majoria de catalans votaria a favor de la independència si ara es fes un referèndum. Així ho apunta l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, presentat avui. El 44,6% d'enquestats diu que hi votaria a favor, una xifra que dobla els qui votarien en contra (24,7%).

Entre els arguments esgrimits per votar-hi a favor, hi ha la 'capacitat i el desig d'autogestió econòmica', el fet de considerar que Catalunya milloraria (21,4%), un sentiment d'incomprensió (13,8%), el poder guanyar capacitat de decisió (13,7%), per un sentiment identitari (12,8%).

El CEO indica que el 30,8% dels enquestats creu que Catalunya hauria de ser un estat dins d'una Espanya federal. Un 29% considera que hauria de ser un estat independent; i un 27,8%, una comunitat autònoma d'Espanya.

Més de la meitat dels enquestats es mostra 'totalment a favor' que l'administració catalana recapti i decideixi la distribució de tots els impostos. Un 51,2% al qual s'hi afegeix el 25,3% que s'hi mostra 'més aviat a favor'.

CiU tornaria a guanyar les eleccions

Segons el CEO, si avui hi hagués eleccions al Parlament de Catalunya, CiU les tornaria a guanyar, i mantindria els 62 escons actuals amb la possibilitat de guanyar-ne un més. CiU ampliaria així distància amb el PSC, que continuaria caient, entre 2 i 3 escons, mantenint-se com a segona força. El baròmetre també apunta a un creixement d'ERC, que seria la força que més augmentaria, passant dels 10 diputats actuals a 14-15.

'Aquest desgast inicial no és prou fort com perquè li costi alguns escons', ha explicat el director de l'ens demoscòpic, Jordi Argelaguet, que ha destacat que el descens en intenció directa de vot a CiU --en un 30,4% respecte del 34,5 de fa un any-- no es tradueix en una reculada en la seva representació parlamentària.

L'ens demoscòpic, que incorpora per primer cop la projecció en escons de la intenció directa de vot, també preveu que Solidaritat Catalana quedaria fora del Parlament, mentre que el PP i ICV mantindrien els seus escons o bé en guanyarien un.

http://www.vila…pendencia.html

És curiós!! la independència guanya!?!... i els partit/s i moviments separatistes... fora del parlament?

Perdoneu-me, però aquí fallen MASSA coses...

Pujol diu a Espanya que votaria sí a la independència

Reacció contraposada a Twitter entre catalans i espanyols sobre les declaracions de l'ex-president a la Sexta

L'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol ha deixat clar que si avui es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya votaria sí. I, a diferència de les últimes entrevistes i conferències que havia fet últimament, ho ha dit per a una audiència diferent, d'àmbit espanyol. Pujol ha remarcat en una entrevista amb Jordi Évole al programa Salvados de la Sexta que no té arguments contra els independentistes. 'Tenen raó', ha reblat.

'Hi ha una sensació que Catalunya està maltractada. S'ha acceptat durant anys que havíem de fer una aportació solidària a Espanya. Però hi ha una voluntat d'Espanya de portar-nos a la residualització, que és el pas previ a desaparició', ha declarat Pujol.

'Jo sóc català, i sóc espanyol si puc. Però ara no puc ser espanyol, és cada vegada més difícil', ha afegit, recordant que durant seixanta anys havia lluitat per una Catalunya dins d'Espanya en harmonia. 'He perdut', ha admès.

L'ex-president també ha qualificat de penosa l'entrevista, per haver d'admetre aquest fracàs en a construcció de ponts entre Catalunya i Espanya, de la mateixa manera que ja va reconèixer que no li hauria agradata de pronunciar la conferència 'Residuals o independents' (pdf), en què va exposar per primera volta tot aquest argumentari.

El pastor Fundador de Jaén també votaria sí

Les declaracions de Pujol han fet que Twitter tragués fum, i l'etiqueta #PujoladiosEspaña de seguida ha estat 'trending topic'. Les opinions de catalans i espanyols són molt contraposades: uns entenent, en general, els arguments exposats per l'ex-president per a votar sí a la independència; els altres, expressant la perplexitat per aquests mateixos arguments.

La mateixa perplexitat que ha causat entre els tuitaires espanyols la declaració del pastor Fundador, de Centelles i nascut a Jaén. Fundador s'ha trobat amb Pujol i Évole a mitja entrevista al Tagamanent, i en una breu conversa que ha mantingut ha dit que votaria sí a un referèndum sobre la independència, per més que hagi nascut a Jaén, i recordant que fa quaranta anys que viu a Catalunya.

http://www.vila…pendencia.html

Crida de mossos d'esquadra per la independència

Un grup de la policia catalana crea la sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana, 'Mossos per la independència'

Cap sector de la societat catalana no es manté al marge del suport social a la independència de Catalunya. Tampoc el cos dels Mossos d'Esquadra, que des d'avui tindrà un grup que promourà l'estudi dels avantatges que la independència tindria per al model policíac i per a la seguretat pública. Avui a migdia es presentarà a Girona la sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana, Mossos per la independència.



Els policies integrats en aquest grup faran una crida a la resta de membres del cos perquè se sumin al projecte independentista i perquè siguin 'un vagó més del tren cap a la llibertat', en termes dels organitzadors que han parlat amb VilaWeb.

L'ANC promou la formació d'assemblees sectorials en tots els àmbits professionals i socials possibles. La sectorial dels mossos d'esquadra es presenta avui perquè dissabte vol ser part de les sectorials constituents que participaran en la gran assemblea del Palau Sant Jordi de Barcelona.

http://www.vila…pendencia.html

Un directiu del tennis franquista vol expulsar Àlex Fàbregas del Reial Club de Polo

Pablo Llorens ho ha demanat al director del club

'Diu que no sent els colors d'Espanya i sent els de Catalunya, això m'ha produït una repugnància tan gran que he trucat al president del Reial Club de Polo, que es diu Bonet, i li he dit que aquest senyor l'expulsarem del club', ha dit aquest matí Pablo Llorens, ex-director del Reial Club de Polo de Barcelona, l'equip en què juga actualment Àlex Fàbregas.

Llorens, que ha fet aquestes declaracions en una entrevista a l'agència Efe, va presidir la Federació Espanyola de Tennis entre el 1970 i el 1984 i fou membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Tennis.

A sobre, ha criticat 'l'estupidesa de tota aquesta gent que demana seleccions catalanes'. Segons Llorens, és totalment impossible que n'hi hagi, perquè ho prohibeix el Comitè Internacional Olímpic i solament poden participar en els Jocs Olímpics els jugadors dels estats independents i reconeguts per les Nacions Unides.

http://www.vila…club-polo.html

Jaume Ciurana: 'Per canviar la marca del MNAC no cal amagar la nació que representa'

El tinent de batlle de Cultura de Barcelona diu que 'si es vol guanyar visibilitat internacional el que cal canviar és l'status de Catalunya'

El tinent de batlle de cultura de Barcelona, Jaume Ciurana, s'ha pronunciat en declaracions a VilaWeb sobre la proposta de canvi de nom del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Segons Ciurana 'si a la marca MNAC se li ha d'afegir Barcelona i això suma perfecte, però en cap cas s'ha d'amagar la nació a la qual l'art del Museu representa. Si es vol guanyar visibilitat internacional el que cal canviar és l'status de Catalunya, no el nom del Museu Nacional'.

Serra ha dit a Catalunya Ràdio que el MNAC havia de 'canviar de nom per fer-se conèixer' (àudio). Per ell, el museu de Montjuïc ha de ser el museu de referència de Barcelona: 'No es pot anar pel món amb un nom com MNAC i no es pot renunciar una marca com Barcelona.'

Per Serra, que troba redundant 'Catalunya', perquè el terme 'nacional' ja hi remet, el centre hauria d'incorporar 'Barcelona'. El conseller de cultura Ferran Mascarell s'hi ha mostrat a favor de la proposta.

http://www.vila…epresenta.html

Gabancho explica el fracàs del catalanisme

Patrícia Gabancho, encarregada de la lliçó inaugural de la UCE té clar que 'Hem de girar full i posar fi al model del catalanisme.

La XLIV Universitat Catalana d'Estiu s'inaugura avui, i això fa que Prada (Conflent) sigui, una vegada més, fins el dia 23, el centre polític i cultural del país. 'Fa dos anys hi discutíem sobre la unitat de l'independentisme, i ara el tema és pacte fiscal o independència; per això el debat de la UCE serà: passem pel pacte fiscal o no hi passem?', diu a VilaWeb Patrícia Gabancho, encarregada enguany de la lliçó inaugural. Amb el títol 'Aspiracions i solidesa', Gabancho hi parlarà del fracàs del catalanisme.

'Hem de posar fi al model del catalanisme. Fa un segle i mig que pretén dues coses: modernitzar Espanya i aconseguir un espai propi per desenvolupar el seu projecte. Cap no ha sortit bé. De primer ho van intentar amb la política, amb Cambó i la Lliga, amb ministres; i de la transició ençà, pagant. Han pagat la modernitat espanyola. Però ni la modernitat espanyola no té en compte Catalunya ni tenim espai propi. Hem de girar full i anar cap al sobiranisme', explica Gabancho.

Commemoracions i cursos

La programació de la UCE inclou cursos, commemoracions, jornades, tallers i concerts. De la commemoració dels cinquanta anys de 'Nosaltres els valencians' de Joan Fuster a la jornada sobre viabilitat econòmica d'una Catalunya estat. Del naixement de Joan Sales al curs 'La salut en temps de crisi'. Del record d'Heribert Barrera, Joan Coromines i Pompeu Fabra a cursos sobre medi, història, dret i literatura. Més una glossa de l'obra i la figura de Lluís Maria Xirinacs, les jornades de la Fundació Irla, col·loquis sobre el sector agrari, jornades sobre cooperativisme i la presentació de l'institut Triangle de Mar Blava.

'L'eco del pensament polític del país'

Una programació que continua essent el reflex del moment polític i cultural del país. 'Abans ho havien estat totes les universitats d'estiu. Ara ja no, però en canvi, la UCE encara manté aquest paradigma, aquest paper d'altaveu, sobretot, del nacionalisme català. És l'eco del pensament polític i nacional del país', manifesta Gabancho. També destaca la participació dels alumnes de la universitat en aquests debats. 'La part acadèmica és un espai amb debats importants sobre el país i el pensament nacional. També hi ha una part més lúdica i divertida: en un alberg s'ajunta gent de tots els Països Catalans, amb qui no sempre hi ha ocasió de conviure-hi d'una manera tan pràctica durant dies'.

'L'Onze de Setembre serà per a dir a Espanya que fins aquí hem arribat'

Una de les qüestions que més ocuparà la UCE enguany és el procés independentista i la petició del pacte fiscal aprovada pel Parlament de Catalunya. 'Jo em penso que el pacte fiscal és simbòlic --diu Gabancho--. És veritat que molta gent el té el cap, i ho hem de respectar, però Espanya no està en condicions de concedir-lo. Per tant, el procés haurà de continuar, perquè no podem encallar-nos en el pacte fiscal. Que hi vagin aquesta tardor, que rebin el no, i aleshores continuem el camí cap a la independència. En aquest sentit, la manifestació de l'Onze de Setembre serà per a dir a Espanya 'Fins aquí hem arribat, ara ens posem a treballar per la independència, i aquesta vegada, va de debò.'

Tornant amb el fil de la lliçó inaugural sobre la fi del catalanisme, Gabancho sosté que 'la del 10-J va ser l'última manifestació del catalanisme, la resposta a una agressió d'Espanya. En canvi, la d'aquest Onze de Setembre serà la primera manifestació del sobiranisme. No té una causa directa, no anem a contestar res, sinó a proposar el camí de futur. En aquest sentit, trenca amb el catalanisme, que és sempre un acord de mínims.'

http://www.vila…talanisme.html

Sala i Martín desmunta els arguments del no

L'economista compara la situació actual entre Catalunya i Espanya amb la d'un divorci

L'economista Xavier Sala i Martín ha publicat un apunt al seu bloc on equipara la situació actual entre Catalunya i Espanya amb la d'un divorci: 'Els marits possessius tendeixen a reaccionar predictiblement quan la seva esposa els anuncia que es divorcia: primer posen cara de sorpresa, després neguen els fets, tot seguit amenacen de no signar els papers i, finalment, intenten fer-li creure que la separació l?enfonsarà econòmicament a ella perquè, sense ell, la dona no és res.' La reacció de la 'maquinària espanyola' a la manifestació de l'Onze de Setembre, diu Sala i Martín, segueix 'el guió predictible dels marits possessius'.

Partint d'aquesta comparació, l'economista analitza amb detall tots els passos: la sorpresa, el desconcert inicial, la negació, la justificació i l'oposició a concedir la separació. 'Però com que en una democràcia és molt difícil negar-se a acceptar la voluntat de la majoria, diran que al referèndum haurien de votar tots els espanyols! I és que hi ha qui pensa que Catalunya i els catalans som propietat d?Espanya i que, per tant, la decisió l?han de prendre tots els espanyols. En països on les dones són propietat dels homes, elles no es poden separar sense l?aprovació dels marits. Però en els països lliures, democràtics i moderns, la dona que vol el divorci no necessita l'aprovació de ningú', rebla.

Finalment, afegeix, vindrà la batalla psicològica: 'Intentaran fer-nos veure que nosaltres, sense ells, no valem res. Intentaran explicar que tot el que tenim és gràcies a Espanya, la seva marca, la seva immaculada reputació internacional i la seva extraordinària generositat. Ens diran que el nostre principal mercat és Espanya i que si ells no compren cava, les nostres empreses s?arruïnaran. Ens diran que si marxem, ens faran fora de l?euro i de la UE i que impediran que mai no siguem europeus. I que sense ells i sense Europa serem més pobres que Xipre (per cert, l?il·luminat que va dir això hauria de saber que el PIB per càpita de Xipre és un 81% més elevat que no el d?Extremadura!).'

'I tot això serà només per fer-nos entrar por al cos. Els suposats estudis que estimaran 'amb precisió' que el PIB català caurà en un 10%, 30% o 60% seran tots una monumental farsa', afegeix: 'Resumint, després de la manifestació del dia 11, comença una batalla mediàtica i política que intentarà ficar-nos la por al cos. Es diran mentides i s'exagerarà. I se?ns insultarà i menystindrà. Ara, com més virulenta sigui la campanya, com menys intel·ligents i més testiculars siguin els arguments, com més ens insultin i com més ens denigrin, més quedarà palesa la seva desesperació.'

La serenor, la generositat i la fermesa han de ser, per Sala i Martín, la reacció contra els insults i les campanyes de la por: 'De la mateixa manera que serem generosos, serem ferms i defensarem amb il·lusió, arguments i vots, el nostre dret a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat'.

http://www.vila…arguments.html

Mas: 'Barrera tenia raó sobre l'evolució i el futur de Catalunya'

Va lliurar la Medalla d'Or de la Generalitat a Barrera a títol pòstum per 'la seva llarga i meritòria trajectòria com a polític i com a científic i pel seu compromís amb Catalunya'

El president de la Generalitat, Artur Mas, féu ahir el discurs de cloenda de l'acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a l'ex-president del Parlament Heribert Barrera a títol pòstum. I en destacà que 'era d'aquelles persones que no s'acomoden a les majories del moment i que acostumen a nedar contra corrent. I ara sobreviuen les seves idees i els seus ideals.'

Entre més coses, Mas va dir: 'Acabem de viure uns moments emotius, pel record del president Barrera i pel moment que viu Catalunya... Barrera era un home de caràcter, de molt de caràcter. Una persona en alguns moments incòmoda, com totes les persones de caràcter fort. No era d'un tracte esquerp, sinó generós i afable. Un caràcter que naixia de la força de les conviccions, de les idees i dels ideals.'

'Quines lliçons n'hem après?', va demanar-se Mas: 'Jo en vull destacar tres: la integritat personal --política i honestedat poden anar juntes--, ell era d'una integritat a prova de bomba; les idees clares i constants, les persones que hi veuen clar abans que hi vegi clar la resta; i la fidelitat insubornable a Catalunya, integral. Tot això combinat amb un alt nivell intel·lectual i la capacitat de projectar-ho al món.'

També va parlar de 'la lucidesa, vista amb el pas del temps, que és quan té valor... Veient com va l'evolució del nostre país, es pot dir que amb aquesta lucidesa el president Barrera tenia raó. Podem dir sense marge d'error que la lucidesa de Barrera sobre el futur del nostre país és innegable. Ell ja va dir que la constitució espanyola no era respectuosa amb les necessitats del poble català.'

És així que 'el millor homenatge que podíem fer a Barrera va ser la manifestació de l'Onze de Setembre, que enllaça amb la del 10 de juliol, en què ell sí que hi va ser, a primera línia i aguantant com qui més.' I és que 'cada dia més gent de Catalunya veu que necessitem la sobirania pròpia i plena. Ens cal estar en peu d'igualtat, perquè és l'única manera d'establir bones relacions. El president Barrera hi veia clar. I va inspirar moltes persones de Catalunya que ara hi veuen clar com ell.'

Finalment, va citar unes paraules d'Enric Prat de la Riba: 'Tots volem per a Catalunya un cos d'estat'. I va comentar: 'Allò que Prat de la Riba intuïa i va deixar per escrit, que la generació del president Barrera va mantenir, avui podem dir que ha passat de generació en generació i que té continuïtat.'

Un acte emotiu

En l?acte, hi va intervenir l?ex-president del parlament, Joan Rigol, que va fer una glossa de Barrera. A continuació, el secretari de govern, Germà Gordó, va llegir el decret de concessió de la Medalla d'Or, i el president de la Generalitat va lliurar la distinció a la vídua d?Heribert Barrera abans de cloure l?acte amb el parlament. Finalment, la Coral de Sant Adrià va interpretar 'Els Segadors'.

El consell executiu va atorgar a Barrera aquesta distinció en reconeixement de 'la seva llarga i meritòria trajectòria com a polític i com a científic i pel seu compromís amb Catalunya'.

La Medalla d?Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga el govern a individus i entitats que han prestat serveis destacats o extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

http://www.vila…catalunya.html

Pel Financial Times, l'independentisme és imparable, si Rajoy fa avui un cop de porta

'?digui què digui el rei', diu el diari en un editorial

El Financial Times ha publicat avui un editorial titulat 'El discurs del rei', en què acusa Mariano Rajoy de ser incapaç de gestionar la crisi i l'independentisme de Catalunya. El text es refereix a la carta que va publicar a la web el rei espanyol Juan Carlos I, contra la independència de Catalunya i cridant a la unitat dels espanyols. 'És feina del govern de cercar compromisos amb els catalans i els bascos. Avui el senyor Rajoy es reuneix amb el president català, Artur Mas. Si no fa cap gest plausible sobre les demandes catalanes, el separatisme serà imparable, digui què digui el rei', opina el diari.

En aquest editorial, el Financial Times diu que la publicació de la carta del rei espanyol fou un gest insòlit, i que l'últim precedent que hi va haver fou el missatge durant l'intent de cop d'estat del 1981. Considera que Juan Carlos intenta suplir la manca de sentit d'estat de Mariano Rajoy.

http://www.vila…cop-porta.html

Els EUA consideren 'admirable' el debat 'pacífic i democràtic' sobre la independència de Catalunya

L'ambaixador dels Estats Units a Espanya, Alan D. Solomont, considera 'admirable' que el debat sobre la independència, obert arran de la manifestació de l'Onze de Setembre, sigui 'pacífic i democràtic'. Solomont va dir ahir, en una reunió amb els periodistes a Barcelona, que les empreses amb interessos econòmics a l'estat estaven preocupades per les tensions entre Catalunya i Espanya, si bé confiava que hi hauria una resolució basada en l'estabilitat. També va explicar que havia parlat amb el president de la Generalitat, Artur Mas, sobre les relacions entre Catalunya i Espanya.

Aquesta posició contrasta amb l'actitud de Juan Carlos que, en una carta publicada a la web de la casa reial espanyola, va cridar dimarts a la unitat dels espanyols bo i oposant a la independència els 'valors que havien brillat en la transició'.

'En un temps en què la gent de tot el món lluita per expressar-se, veure els espanyols expressar-se i debatre temes difícils com aquest és admirable i més si es fa d'una manera pacífica, democràtica i responsable', va dir Solomont. També va manifestar respecte per la democràcia espanyola i va recordar que els anys 70 no s'hi permetien les grans manifestacions. En fi, va celebrar que la manifestació independentista de l'Onze de Setembre es vagi desenvolupar pacíficament.

http://www.vila…catalunya.html

La independència de Catalunya, a debat als mitjans anglosaxons

El principal programa econòmic de la BBC veu viable una Catalunya independent

El programa radiofònic World Business Report de la BBC ha debatut aquest dijous sobre la possible independència de Catalunya amb l'economista gal·lès Edward Hugh i l'especialista financer David Kuo. Hugh, instal·lat al nostre país, hi ha afirmat que el que cal entendre és que Catalunya se sent, en relació amb Espanya, com Alemanya se sent en relació amb la resta de la zona euro. També ha dit que la qüestió no és si una Catalunya independent pot sobreviure, sinó si Espanya pot sobreviure sense Catalunya, 'atès el deute que té'.

Per la seva banda, Kuo ha comparat Espanya amb una petita Europa i ha afirmat que algunes nacions europees observen amb deteniment el procés català i s'hi identifiquen.

Paral·lelament, el New York Times dedica un llarg article a la reunió d'ahir entre els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy i constata que el mandatari espanyol 'no va aconseguir dijous resoldre el que s'ha convertit aquests últims temps en el principal desafiament polític domèstic: el clam separatista de la regió més potent econòmicament, Catalunya'. L'article repassa el creixent independentisme català i acaba amb unes paraules de Mas d'ahir: 'Sigui quin sigui el camí que seguirà Catalunya, ha de ser europeu'.

El diari anglès The Telegraph, per la seva banda, explica en aquest articleque Espanya s'arrisca al trencament perquè Mariano Rajoy encén 'la fúria catalana'. I The Guardian destaca que la negativa del president espanyol a oferir més poder econòmic a Catalunya 'pot esperonar el suport a la independència, tal com indiquen les enquestes'.

I encara el setmanari britànic The Economist es demana en un article si Catalunya no serà 'el pròxim estat independent d'Europa', fent-se ressò de la manifestació de l'11 de setembre i de la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy.

http://www.vila…glosaxons.html

El govern català activa una oficina de relació amb la premsa estrangera

Martí Estruch, delegat de la Generalitat a Alemanya amb el tripartit, en serà el director

El govern català posarà en marxa una oficina de relació amb la premsa estrangera, amb el nom de pla Eugeni Xammar. Martí Estruch, que fou delegat de la Generalitat a Alemanya amb el tripartit i anteriorment cap de redacció de VilaWeb, en serà el director. El propòsit és de fer més fluït el contacte amb els mitjans de tot el món, en un moment en què l'atenció sobre la situació política a Catalunya és més gran que mai.

Fins ara, una de les principals tasques de relació amb els mitjans internacionals l'ha duta a terme el Col·lectiu Emma, que és en contacte amb els corresponsals a l'estat espanyol dels principals mitjans de tot el món per fer-los entendre la situació política catalana, des d'una òptica no espanyola i no estrictament econòmica.

El pla de comunicació que aprova avui el govern agafa el nom del periodista de l'Ametlla del Vallès Eugeni Xammar (1888-1973), que va treballar, entre més publicacions, a La Veu de Catalunya i La Publicitat. També va fer la carrera de diplomàtic i va acabar treballant a la Societat de Nacions, primer, i a les Nacions Unides, després. Un any després de la seva mort es va publicar un llibre de memòries titulat 'Seixanta anys d'anar pel món'.

http://www.vila…strangera.html

Ripoll, Igualada i Vilafranca es declaren 'territori català lliure'

A banda aquestes tres capitals de comarca, ahir també s'hi va declarar Manlleu

El degoteig de municipis del Principat que es declaren 'territori català lliure' continua. Ahir mateix, el ple de l'Ajuntament de Ripoll va aprovar una moció en aquest sentit, presentada a proposta de l'Assemblea Nacional Catalana. També demana a les institucions que comencin un procés de separació d'Espanya i la creació d'un estat català en el marc europeu. Hi van votar en favor els regidors de CiU, ERC i PxC, mentre que el PSC s'hi va oposar perquè la proposta no preveia un referèndum. Dues capitals més de comarca, Vilafranca del Penedès i Igualada, també es van declarar 'territori català lliure i sobirà'.

En el cas de Vilafranca, la moció va prosperar amb els vots en favor de la CUP, ERC, ICV-EUiA i CiU, que va proposar com a condicionant per donar-hi suport una versió simplificada, sense el punt que defensava la unitat dels Països Catalans. Per la seva banda, el PSC i el PP hi van votar en contra, com també van fer en una altra moció que demanava que es pengés l'estelada a la façana de l'ajuntament permanentment.

El ple de l'Ajuntament d'Igualada, per la seva banda, va aprovar una moció de declaració d'Independència de Catalunya impulsada pels partits de govern de la ciutat, CiU i ERC-RCat, en què s'instava al parlament a 'ordenar la transició fins a la constitució formal de l'estat català'. El text va rebre els vots favorables de l'equip de govern i del PSC, mentre que ICV s'hi va abstenir i el PP i PxC hi van votar en contra.

Manlleu va ser el quart municipi que ahir va aprovar de declarar-se 'territori català lliure i sobirà', amb el suport d'ERC, ICV i CiU, mentre que el PSC s'hi va abstenir i els tres regidors de PxC hi van votar en contra. Els socialistes de Manlleu van presentar una moció que reclamava un referèndum i la reforma de la constitució espanyola per modificar l'article 2 sobre la indissoluble unitat de la nació, que va ésser tombada per l'equip de govern, d'ERC i ICV.

http://www.vila…la-lliure.html

CiU, ERC, ICV-EUiA, SI i Laporta votaran a favor de fer la consulta la pròxima legislatura

La resolució pactada aquest dimecres entre la federació nacionalista i Esquerra rebrà el suport d'una àmplia majoria parlamentària ?Volem que el Parlament avui es mulli?, asseguren els ecosocialistes
27/09/12 11:10 - barcelona - ACN/Redacció

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i el diputat no adscrit Joan Laporta han anunciat aquest dijous que, com ICV-EUiA, també votaran a favor de la resolució conjunta pactada per CiU i ERC aquest dimecres per convocar una consulta d'autodeterminació ?prioritàriament? la propera legislatura.

Fons de SI s'han queixat que no van poder participar en la negociació del text i que simplement el van poder veure quinze minuts abans de l'entrada a registre. Per això, SI, tal com també ha fet ICV-EUiA, ha presentat la seva pròpia proposta de resolució que insta el Parlament a realitzar la declaració i constitució de l'estat català en la propera legislatura. També plantegen la constitució d'un govern d'unitat nacional de transició a la independència després de les properes eleccions que vagi preparant les estructures d'estat necessàries.

El diputat d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio, que votaran a favor de la resolució d'ERC i CiU perquè ?volem que el Parlament avui es mulli?. Bosch ha remarcat que ?el resultat d'avui serà una àmplia majoria a favor d'una consulta d'autodeterminació? i ha assegurat que des d'ICV-EuiA es vol que el referèndum se celebri ?la pròxima legislatura?.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

Personal diplomàtic dels EUA i Alemanya segueix al parlament el debat de política general

El cònsol alemany a Barcelona, un tècnic del consolat dels EUA i un diputat quebequès van assistir al discurs de Mas

Els esdeveniments polítics que tenen lloc a Catalunya són seguits amb interès i deteniment per mitjans internacionals i també per governs de tot el món. Ho demostra, clarament, el debat de política general català d'aquesta setmana, on s'han acreditat més mitjans internacionals que mai, com també la presència de representants d'alguns països al discurs que va pronunciar el president Artur Mas dimarts.

Així, des del Parlament de Catalunya mateix el discurs de Mas va ésser escoltat amb atenció pel cònsol general d'Alemanya a Barcelona, Bernhard Brasack, i per un tècnic del consolat dels EUA a la capital catalana. També hi havia el diputat de l'Assemblea quebequesa Alain Therrien, en qualitat d'assessor parlamentari del ministre de Relacions Internacionals del Quebec.

Àmplia representació de mitjans internacionals

Quant a mitjans de comunicació internacionals que han demanat l'acreditació per a professionals seus al debat de política general, el departament de premsa del parlament esmenta al-Jazeera, les agències France Press, Associated Press i Reuters, el diari La Presse del Quebec, el neerlandès Volkskrant, Sud Ouest, Proceso de Mèxic, la ràdio francesa Europe 1, l'agència d'imatges Getty, Deutsche Welle, The Times i el World Street Journal.

http://www.vila…a-general.html

Financial Times: Preguntes i respostes sobre el procés independentista català

El diari Financial Times ha publicat un article amb tot un seguit de preguntes i respostes sobre el procés independentista de Catalunya. L'autor, Tony Barber, constata l'auge de l'independentisme, recorda la lluita històrica pels drets del poble català i escriu que, arribat el moment, a la UE, no li tocarà més remei que avenir-s'hi. També assegura que no serà fàcil i creu que l'exèrcit espanyol podria tornar a l'arena política, si veiés que la secessió catalana era una possibilitat real seriosa.

Us oferim la traducció al català de l'article:

?Es trencarà Espanya com a estat?
?De moment no sembla possible. Però la pressió independentista creix ràpidament a Catalunya, la regió autònoma més poderosa de les disset que té Espanya. És la prova més seriosa del sistema de govern descentralitzat espanyol des del retorn a la democràcia a final dels anys 70 després de la dictadura de Franco.

?Com afectarà la crisi econòmica espanyola el resultat?
?En cert sentit la crisi alimenta el sentiment secessionista de Catalunya. Fa que els catalans culpin dels seus problemes econòmics el sistema fiscal que, segons el seu punt de vista, els obliga a fer una contribució desproporcionada a la resta d'Espanya. En un altre sentit, enforteix la mà del govern central a Madrid. Catalunya ha demanat 5 mil milions en ajut de liquiditat del fons del govern per les regions amb problemes d'endeutament. Previsiblement, Madrid vol veure un exercici de restricció dels catalans en la qüestió de la independència com a contrapartida.

?Què volen exactament els dirigents polítics i empresarials de Catalunya i l'opinió pública?
?Artur Mas, president de Catalunya, i el govern de centre-dreta de Convergència i Unió no formen part de cap moviment explícitament independentista. El seu principal objectiu a curt termini és aconseguir més control sobre els impostos recaptats a Catalunya, un dels objectius amb el qual simpatitzen els empresaris catalans. Però Mas i el seu partit no mantenien el ritme marcat aquests últims mesos per amplis sectors de l'opinió pública i, en conseqüència, han començat a endurir la seva postura. El Parlament de Catalunya debatrà una resolució [aprovada ahir] que indica que l'encaix entre Espanya i Catalunya és 'un camí sense direcció'

?Com veu la Unió Europea una Catalunya independent?
?Sense entusiasme. Hi ha altres països, com Bèlgica, Xipre, Itàlia, Romania, Eslovàquia i el Regne Unit, en què els moviments separatistes i les minories nacionals podrien inspirar-se en el secessionisme català. En últim extrem, però, la UE no tindria més remei que respectar un procés d'independència que observés escrupolosament el dret internacional. A la UE no li va agradar la ruptura de Txecoslovàquia el 1993 però, no obstant, la va acceptar.

?Quan va agafar volada la idea de la independència de Catalunya?
?Catalunya té una orgullosa tradició d'autogovern que data de l'edat mitjana. La revolta catalana contra la sobirania espanyola del 1640 i la guerra posterior, en què Catalunya va perdre, encara ressonen avui. En els temps més recents, el moment decisiu va arribar el 2010, quan el tribunal constitucional espanyol va rebutjar el nou estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat pel parlament nacional el 2006. L'estatut es va veure afavorit per l'ex-govern socialista d'Espanya, però amb l'oposició del centre-dreta del Partit Popular, que ara té el poder a Madrid.

?Fins on arriba la crisi de regionalisme d'Espanya més enllà de Catalunya?
?En els temps moderns el nacionalisme violent basc ha turmentat Espanya des de la restauració de la democràcia. Les eleccions del País Basc del 21 d'octubre poden reforçar els partits nacionalistes, però no hi ha un suport públic a la secessió com hi ha a Catalunya. Els bascos ja gaudeixen d'una àmplia autonomia en matèria tributària.

?I en algun lloc més?
?També el 21 d'octubre hi haurà eleccions a la regió nord-occidental de Galícia, però l'atenció se centrarà en el PP. Mariano Rajoy, president espanyol, és gallec. En termes més generals, la crisi regional és una crisi de finances públiques i recessió econòmica, causada principalment per la caiguda de la construcció a Espanya, la destrucció de la bombolla immobiliària i els vincles dels bancs amb interessos polítics regionals poc saludables.

?Pot Catalunya esdevenir un estat independent?
?Sí, però no serà bufar i fer ampolles. Els catalans tenen un gran sentit d'identitat nacional. Fins i tot molts catalans de segona generació (infants de parla espanyola que van arribar a Catalunya procedents d'altres parts d'Espanya des de la dècada de 1960) se senten atrets per la perspectiva de la independència. Però l'economia catalana ha estat lluitant aquests últims anys: l'ingrés disponible per càpita i la productivitat laboral ha crescut més lentament que no la mitjana espanyola.

?Quin paper tenen les forces armades espanyoles en tot això?
?L'exèrcit ha estat a les casernes des del fallit cop d'estat del 1981, però històricament s'ha vist a si mateix com el garant final de l'estat espanyol. Una possibilitat seriosa de secessió catalana podria fer-los tornar a l'arena política.

http://www.vila…ta-catala.html

?Cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la UE si s'independitza?

La vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, nega que un estat català se situï fora d'Europa
La número dos de José Manuel Durão Barroso no creu que Catalunya ?vulgui deixar Europa
01/10/12 07:28 - barcelona - Redacció

Rotund desmentiment a l'argument del PP que un futur estat català es quedaria fora de la Unió Europea. I per boca ni més ni menys que de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding. ?Cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la Unió Europea si s'independitza?, sostenia aquest diumenge en una entrevista publicada al Diario de Sevilla.

Reding restava així valor al que és un dels principals missatges d'agitació de la por: l'expulsió de la Unió Europea i, fins i tot, de l'euro. I tornava a posar veu a un possible encaix a Europa d'una Catalunya independent. Això, malgrat les pressions rebudes per la CE per part de l'Estat espanyol perquè ignori el procés català.

Qüestió interna

En tot cas, la vicepresidenta de la Comissió Europea insistia que la possible secessió de Catalunya és una qüestió de ?política interna? de l'Estat espanyol. ?Resolguin els seus problemes?, hi afegia Reding.

La número dos de José Manuel Durão Barroso no creu que Catalunya ?vulgui deixar Europa?. ?Conec els catalans des de fa molt temps, he estat una de les poques persones no catalanes en rebre la Creu de Sant Jordi i sé que el seu sentiment és profundament europeu?, afirmava. I es mostrava confiada en ?la mentalitat europea dels catalans?.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

O dit d'altra manera... D'alguns et pots refiar i d'altres....

Els catalans, presoners d'Espanya, al New York Times

Els periodistes Jaume Clotet i Ricard Gonzàlez expliquen les causes de l'augment independentista en el diari nord-americà

El New York Times publica avui un article dels periodistes Jaume Clotet i Ricard Gonzàlez, titulat 'Spanish prisoners' ('Presoners espanyols'), en què expliquen les raons per les quals l'independentisme ha arribat a ser majoritari a Catalunya. Exposen l'espoliació fiscal que pateix Catalunya, els incompliments del govern espanyol, 'la humiliació de demanar un rescat' a l'estat, els atacs a la llengua i les amenaces per part del govern espanyol a l'obertura d'un procés democràtic cap a l'estat propi.

'Catalunya representa al voltant d'una quarta part de les exportacions espanyoles. Però per cada euro que els catalans paguen en impostos, només 57 cèntims s'inverteixen a la regió. Abans d'impostos, Catalunya és la quarta comunitat autònoma més rica; després d'impostos, que cau a la novena - una forma de redistribució forçada sense parangó a l'Europa contemporània', expliquen en l'article.

Però no restringeixen a l'àmbit econòmic les raons de l'augment de l'independentisme: recorden també el procés de l'estatut, les campanyes per boicotar productes catalans, la impossibilitat d'una Espanya federal i ara la recentralització de l'estat i l'acusació a les comunitats autònomes de ser les responsables del dèficit de l'estat.

Recorden, a més, que el nacionalisme català és cívic, 'a diferència del nacionalisme ètnic que sovint ha estat una plaga a Europa. De fet, la majoria dels dos milions d'espanyols que van emigrar a Catalunya els anys 1960 i 70, s'han integrat plenament avui i molts d'ells tenen ideals secessionistes'.

També argumenten la major viabilitat econòmica dels estats petits en la Unió Europea, i remarquen que els espanyols i els catalans, amb un estat català, continuaran essent membres d'una comunitat de nacions, i que els vincles econòmics i culturals més importants es preservaran.

Però observen que, 'en canvi, hi ha les amenaces per part del govern espanyol, a diferència de la posició que ha tingut el govern britànic, que s'ha avingut a negociar amb el primer ministre escocès, Alex Salmond, la celebració d'un referèndum el 2014.'

http://www.vila…ork-times.html

Els mossos i la policia espanyola deixen clara la seva fidelitat en cas de conflicte

La delegada del govern espanyol amenaça la Generalitat amb la policia espanyola · I els mossos recorden que deuen fidelitat a la Generalitat i els fets de la República

El 14 d'octubre farà vuitanta anys que el president de la Generalitat republicana, Lluís Companys, va ordenar el desplegament dels Mossos d'Esquadra per tot el territori català. La guerra del 36-39 va frustrar aquest primer intent de reconstituir l'històric cos de policia, sorgit en un primer moment al començament del segle XVIII. El portaveu dels mossos, Joan Miquel Capell, va recordar ahir que, quan va esclatar el conflicte amb Espanya, la policia catalana va ser fidel al president i a la Generalitat.

Una exposició commemora al Palau Robert de Barcelona aquesta data.

La delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna, va dir justament ahir, en un acte amb els policies espanyols que encara hi ha a Catalunya, que eren la força que caldria per a imposar la constitució espanyola, si el govern de la Generalitat feia un referèndum o declarava la independència.

Ara, el conseller d'Interior, Felip Puig, no va voler opinar sobre les declaracions de Llanos de Luna; solament va dir que la delegada era del PP i que les seves opinions 'devien ser coincidents' amb les del vice-president del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras. Però abans d'inaugurar l'exposició dels mossos va recordar que la policia catalana estava al servei del país i que una de les estructures d'estat que desitjava la majoria dels catalans.

http://www.vila…conflicte.html

Una àvia extremenya que viu a Catalunya respon Vara

Isabel afirma que s'ha integrat i que no pensa tornar a Extremadura
Assegura que els catalans l'han tractat molt bé durant tots aquests anys
03/10/12 11:57 - barcelona - Redacció

Isabel, una àvia extremenya que viu a Catalunya, ha penjat un vídeo al Youtube en que respon amb duresa les controvertides declaracions que va fer la setmana passada l'actual líder del PSOE d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara. El socialista va arribar a afirmar que si Catalunya esdevé un estat haurien de retornar les ?150.000 persones que van ser sostretes, més els seus fills i els seus néts?.

Isabel, en un vídeo de poc més d'un minut, afirma en castellà que ella i els seus germans s'han ?integrat a Catalunya i que durant tots aquest anys els catalans ?ens han estimat molt?. Isabel assegura que Vara no se l'emportarà a Extremadura perquè a ella ?no li dóna la gana? i que si vol que els extremenys tornin els hi ha de proporcionar ?treball i un habitatge digne?. Finalment, afirma visiblement enfadada que parlen català i s'han integrat i que si a Vara no li agrada ?que le den morcilla?

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

Maragall es planteja trencar amb el PSC i crear un nou projecte

L'exconseller apunta que el manifest de militants socialistes és l'embrió ideològic de la nova formació
Afirma que el document 'depassa i desborda absolutament les fronteres' del Partit dels Socialistes de Catalunya
04/10/12 12:03 - barcelona - ACN

L'exconseller i diputat socialista Ernest Maragall es planteja trencar amb el PSC i crear un projecte polític nou, segons ha avançat a RAC-1. Maragall, que ja va anunciar que no anirà a les llistes dels socialistes per a les eleccions del 25-N i ha trencat la disciplina de vot dues vegades en els últims dos mesos, una a favor de la hisenda pròpia i l'altra per donar suport a la resolució de convocatòria d'un referèndum, considera que el manifest fet públic per un centenar de companys del seu partit demanant a la direcció que inclogui l'estat propi en el seu programa és l''embrió ideològic' de la nova formació.

'El document és un punt de partida. Ara cal veure com ho convertim en projecte polític', ha manifestat Ernest Maragall, cada dia més visiblement allunyat del PSC. Ell defensa que l'esquerra catalana 'no té un referent propi, català, que tingui capacitat de fer alternativa', i veu 'evident' que el plantejament del document publicat ahir 'depassa i desborda absolutament les fronteres del PSC'.

Tot i dir que és afiliat al PSC 'amb tota honra, totes les conseqüències i tota la convicció', Maragall vol aconseguir una 'alternativa progressista, una força capaç de ser l'altra cara de la moneda del país', enmig d'un 'monopoli de centredreta'.

Sobre el document signat per un centenar de militants, entre ells Àngel Ros, Marina Geli i Antoni Castells, l'exconseller assegura que 'no li demana res a Pere Navarro, el que fa és proposar a la societat'. A banda, assegura que fa tres setmanes que el van escriure, quan encara no sabien que hi hauria eleccions anticipades, i és una idea que 've de fa molt de temps'.

L'exconseller d'Educació també ha valorat la proposta del ministre José Ignacio Wert de subvencionar escoles que garanteixin l'ensenyament en castellà, i ho ha qualificat de 'suma de barbaritats una darrera l'altra'. Al seu parer, Espanya intenta recuperar la imatge d'homogeneïtat de 'una grande y libre'.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

No hi ha gent centrada, a Espanya?
03/10/12 02:00 - Xevi Xirgo

'On són, en aquest debat, els intel·lectuals espanyols' No n'hi ha? S'amaguen? O és que pensen tots com aquest tal Wert??

Doncs mirin, potser és que hem d'arribar a la conclusió que no. Perquè si hem de fer cas de les reaccions que ens han vingut fins ara, la veritat és que estem 'o que estan, vaja' ben arreglats.

Un dia surt un coronel retirat i demana que ens enviïn els tancs, un altre dia surt un director de diari demanant el mateix, i l'endemà surt un senyor d'un altre planeta dient bajanades.

I ahir surt el ministre Wert relacionant el fenomen independentista amb el model educatiu català. Diu Wert que hi ha 'algunes evidències' que relacionen el creixement del sentiment independentista 'amb la direcció que ha portat el sistema educatiu'. Caram, Wert. Què vols dir? Què a les escoles de Catalunya impartir l'assignatura d'història de Catalunya és contraproduent perquè als alumnes els agafa una mena de sentiment de pertinença? Wert, que no és una persona qualsevol sinó el ministre d'Educació, diu això i queda tan ample. Visca l'educació! Diu que no pretén pas recentralitzar el sistema educatiu, no. Diu simplement que vol 'eliminar el desenfocament que ha tingut el procés educatiu'. Ha!

A pastar fang, senyor ministre. Si no li ho diu així de clar la consellera Rigau o el govern en pes, que aquests sí que són ben educats, ja li ho dic jo directament, que no ho sóc tant: a pastar fang.

Jo esperava d'Espanya un debat més seriós, de fons. M'esperava gent centrada, intel·lectuals de prestigi, amb pros i contres damunt la taula. Però no en veig ni un. No tenen opinió els intel·lectuals espanyols? S'amaguen? O és que estan tots d'acord amb els Pedrojotas de torn? No ho sé.

Ben mirat, en un país on Wert és ministre qualsevol cosa és possible...

http://www.elpu…es/580978.html

L'ANC de Mallorca comença a caminar

Es posa a treballar pel dret de decidir · S'ha establert un secretariat provisional que prepararà un full de ruta de cara a la propera reunió

Mig centenar de persones va reunir-se ahir al monestir de la Real de Palma per tirar endavant l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, amb la mirada posada a la resta de les Illes, i mantenint els vincles amb l'ANC. Fa uns mesos que van començar els contactes entre activistes mallorquins i el secretariat nacional de l'ANC, i ahir hi va haver una primera trobada a Palma per donar cos a una entitat que treballi pel dret de decidir. 'De moment no hem parlat d'independència sinó de treballar per la consciència de la pròpia identitat, que és el que dóna dignitat, i la dignitat és molt mala de tombar', diu a VilaWeb Maria Antònia Font, una de les promotores i membre del secretariat provisional que ahir es va constituir.

La reunió va servir per establir la relació amb l'ANC i dibuixar els fonaments i un full de ruta de cara a la propera reunió, que tindrà lloc el 29 de novembre. Alguns dels assistents eren partidaris de no mantenir cap relació amb l'ANC i anomenar-se Assemblea Nacional Mallorquina, però aquest postulat va ser minoritari i, per àmplia majoria, es va decidir de constituir una Assemblea Nacional Catalana de Mallorca 'vinculada' a l'Assemblea Nacional Catalana. 'Des del primer moment, quan l'ANC es va presentar al Palau Sant Jordi, ens hi vam sentir inclosos', diu Font. 'Pensam que som un sol país, tenim una llengua i una cultura comuna, una nació comuna, i volem treballar en aquest àmbit territorial que mos uneix, encara que els tempos siguin diferents. Em va agradar molt el que va dir un senyor: 'Jo som català de Mallorca, i som tan català com un que viu a Martorell'. És important anar prenent consciència de la pròpia identitat, i no hem de tenir por. Som catalans. De Mallorca, però catalans'.

Sis dels assistents es van presentar voluntaris per formar un secretariat provisional, que treballarà per establir ponts amb Menorca i les Pitiüses. 'Encara s'ha de veure què volen fer: si creem una ANC de les Illes, si cada illa vol fer el seu propi camí, o bé si cada illa es vol vincular directament amb l'ANC del Principat. La insularitat pesa molt, i cada illa és un món', diu Maria Antònia Font, que també és portaveu de l'STEI-i i impulsora d'Enllaçats pel català. El secretariat també s'encarregarà de redactar una proposta d'objectius, que es presentarà a la propera reunió, i establirà accions a fer i contactes amb la resta de les Illes i amb el Principat.

http://www.vila…a-caminar.html

L'eurocambra avisa Espanya que ha de negociar amb Catalunya i evitar accions militars

El responsable d'Exteriors espera que Espanya no veti l'accés d'una Catalunya independent a la UE

El president del comitè d'Afers Exteriors de l'eurocambra, Elmar Brok, ha instat el govern espanyol a no recórrer a la violència ni fer servir el dret de vet a la UE en cas que Catalunya s'independitzi. 'Es tracta de negociar, i no d'altres coses', ha respost Brok a la pregunta de si la UE permetria una intervenció militar espanyola a Catalunya. Tot i admetre que Espanya tindria dret a vetar una Catalunya independent dins la UE, l'eurodiputat, membre de la CDU d'Angela Merkel, ha dit que esperava que no s'arribés mai a la situació d'una Catalunya fora de l'euro, de Schengen i vetada a la UE.

En una entrevista amb l'ACN, Elmar Brok, parla d'un possible procés d'ampliació interna de la Unió Europea arran de la independència de Catalunya, Escòcia o Flandes. 'Crec que ser membre automàtic de la UE sense la voluntat de l'estat no seria possible', admet, i recorda el poder de vet de cada estat i que hi hauria la possibilitat que Espanya vetés Catalunya.

Brok espera que no s'arribi mai a una situació en què Catalunya quedi fora de l'euro i de Schengen, fet que forçaria a crear una nova frontera dins la UE i aïllar un territori amb més de quatre mil multinacionals. Però també admet que és 'totalment legal i clar que un estat membre de la UE té dret de vet'.

L'eurodiputat no ha volgut valorar la carta del seu company de grup parlamentari, Alejo Vidal Quadras, en què demanava la intervenció de la guàrdia civil per frenar el procés cap a la independència i acusava l'independentisme de no ser ni pacífic ni democràtic. 'És una qüestió d'un debat polític de dins d'un estat membre', diu, 'cada país intenta mantenir la cohesió i la unitat'. Però preguntat si la UE es quedaria de braços plegats en cas d'una intervenció militar a Catalunya, respon: 'D'acord amb la constitució espanyola, no es permet cap divisió del país, de la mateixa manera que no és permesa en cap altra constitució'.Però el Regne Unit, que tampoc no preveia els poders per fer un referèndum, els cedirà a Edimburg, igual que el Canadà reconeix el dret dels quebequesos de decidir el seu futur. 'És una qüestió de negociació, i no d'unes altres coses', afegeix, descartant la intervenció militar com a moviment acceptable en el sí de la Unió Europea.

http://www.vila…-militars.html

La premsa internacional destaca les reivindicacions d'independència

Magic Johnson, la llegenda de la NBA, assisteix al partit i diu que no havia vist mai un camp 'tan elèctric'

El partit ha estat marcat per una participació molt notable del públic. La llegenda de la NBA Magic Johnson hi ha assistit des de la zona presidencial i ha dit que mai no havia vist un estadi 'tan elèctric' posant de relleu la passió dels espectadors.

Us oferim enllaços a la premsa internacional:

- CNN: Messi and Ronaldo ensure honors shared in 222nd El Clasico.

The passionate atmosphere Sunday went up a notch as Barcelona officials allowed fans to display the yellow and red colors of Catalonia in a giant mosaic, holding up cards to get the effect.

And at exactly 17 minutes and 14 seconds, chants for independence rang out in reference to the Catalans' military defeat to the Royalists in the War of Spanish Succession in 1714.

-L'Équipe: Un drapeau catalan déployé

La monumentale "senyera", le nom du drapeau de la Catalogne, rayé rouge et jaune, a été accompagnée dans les tribunes par de nombreuses "estelades", le drapeau frappé d'une étoile blanche sur fond bleu, symbole des revendications d'indépendance de la Catalogne. A la 17e minute, le Camp Nou tout entier a également entonné d'une seule clameur : "Independència".

- France Press: Spanish passion play becomes homage to Catalonia

Although a vital league game between Spain?s top two clubs, the clash represents a fierce political tradition between the centralism of Madrid and the rights of the autonomous region of Catalonia.

One banner amongst the 98,000 fans read simply: ?Freedom for Catalonia?.

- The Guardian: Chant about Catalan independence goes up around the stadium

After 17 minutes and 14 seconds, a chant about Catalan independence goes up around the stadium. They want it back basically. But why that time, you ask? They lost it in 1714, says Professor Steinberg, shamelessly cribbing off someone else's notes. There endeth tonight's history lesson.

-Publico: Messi e Ronaldo dividiram o jogo e mantêm o duelo na Liga espanhola

A meia hora do final, parecia que o Barça tinha o jogo controlado. O hino ?Més que un club? era entoado no estádio que se vestiu com a ?senyera? (a bandeira da Catalunha) e fez um enorme mosaico ao grito de ?independência? ao minuto 17

- La Repubblica: Messi e Ronaldo da favola

L'ingresso delle squadre è da brividi: lo stadio diventa interamente giallorosso a rappresentare la 'senyera', la bandiera catalana realizzata con quasi 100 mila cartoncini dei due colori.

-The National: Shooting stars for Real and Barcelona share the spoils

At 17 minutes and 14 seconds - Barcelona fell to a Franco-Spanish army in the 1714 Spanish War of Succession - fans held those flags up and shouted for independence, knowing that a worldwide television audience in excess of 400 million would be watching.

- So Foot: Cristiano Ronaldo et Lionel Messi font match nul

La première mi-temps démarre réellement quand, à 17 minutes et 14 secondes, le Camp Nou crie « Indépendance ». 1714, comme la date de la chute de Barcelone dans les mains de la couronne d?Espagne.

- Público: Clamor independentista en el Camp Nou

- La Gazzetta dello Sport: Messi e Ronaldo show. È 2-2 tra Barcellona e Real

- Marca: El mosaico de la senyera al grito de "independencia"

- Dawn: More than just soccer

http://www.vila…pendencia.html

Bosch: 'Hem de demostrar fins a l'extenuació que hi ha vies legals per a l'autodeterminació'

El congrés espanyol vota avui una proposta d'ERC-RCat-Sí de transferir la convocatòria de referèndums a la Generalitat

El ple del congrés espanyol votarà avui la proposta d?ERC-RCat-Catalunya Sí que demana que es transfereixi a la Generalitat, en un termini màxim de mig any, la competència de convocar referèndums. I que es faci segons l'article 150.2 de la constitució espanyola. El diputat republicà Alfred Bosch és conscient de la previsible reacció dels partits espanyols, però creu que cal exhaurir totes les vies legals per a l'autodeterminació.

I això que proposen avui és un pas en aquesta direcció. 'La primera cosa que et diuen en tot debat és que les coses s'han de fer d'acord amb la llei. I aquesta és la demostració que un referèndum es pot fer d'acord amb la llei, a tenor del 150.2 de la constitució. Solament cal voluntat política', ha manifestat Bosch a VilaWeb.

I assenyala que ja hi ha un precedent: 'És el mecanisme que s'ha dut a terme al Regne Unit, amb un marc constitucional comparable, en què David Cameron n'ha aprofitat un article per delegar al govern d'Escòcia la convocatòria del referèndum. El fet no és solament legal, sinó que ja s'ha donat en uns altres llocs'.

Bosch vol que, en el debat i la votació d'aquesta proposta 'es mullin tots els grups'. I hi insisteix: 'Hem d'exhaurir totes les vies legals per a avançar en l'autodeterminació, tant si són catalanes, espanyoles com internacionals. S'han de proposar totes i que mai no ens puguin dir que vam fer les coses fora de la llei o d'una manera poc democràtica. Hem de demostrar que hi ha aquestes vies. Fins a l'extenuació.'

http://www.vila…erminacio.html

Tepper: 'M'importa un rave la independència, però és imbècil qüestionar-ne la viabilitat'

Explica a 'Singulars' la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent

L'economista Jonathan Tepper va ser ahir al programa 'Singulars' (TVC) de Jaume Barberà per analitzar la viabilitat d'una Catalunya independent. 'M'importa un rave la independència de Catalunya, però és imbècil qüestionar-ne la viabilitat. Ara ho demostraré', va ser el preludi de Tepper, que va explicar que un estat català se situaria entre els llocs 30 i 36 del rànquing de països per PIB, dins la mitjana de la UE i per davant de Hong Kong o Espanya.

'Si al món hi ha 150 països més petits que Catalunya, i són perfectament viables, per què Catalunya no ho hauria de ser?', es demana Tepper, que explica que una Catalunya independent podria tenir més control del dèficit i controlar el pressupost. A més, afirma que un estat català podria continuar dins de l'euro i que el BCE no podria fer res per aturar-ho.

http://www.vila…iabilitat.html

P.D.

Es pot dir més fi... però no més clar!!!!

Un 53% dels empresaris de la Cecot, a favor d'un nou estat català

Només un 2% dels empresaris opta per no canviar la situació actual de Catalunya dins d'Espanya

Un 53% dels empresaris adscrits a la Cecot, la patronal catalana de pimes i autònoms, està a favor de la independència de Catalunya. Aquest és un dels primers sondatges fets a l'empresariat català (vegeu-lo íntegre i en pdf). Els resultats els ha presentat avui el president de la Cecot, Josep Antoni Abad. Dels entrevistats, uns vuit-cents empresaris, un 44% assegura que veu amb incertesa el camí que s'ha obert des de la manifestació de l'Onze de Setembre, mentre que prop d'un 30% viu aquests moments amb il·lusió. Per contra, un 13% el refusa, un 11% diu que té por i un 3% es mostra indiferent.

Ara, responent a la pregunta de quin escenari desitjaria per a Catalunya, un 53% de les empreses enquestades creu que Catalunya hauria de ser un nou estat d'Europa; un 17% opta per tenir un pacte fiscal o concert econòmic amb una quota solidària amb la resta de l'estat; un 15%, per millorar el finançament i un 13% formar part d'un estat confederal. Només un 2% creu que la situació actual és bona i que cal mantenir-la.

http://www.vila…or-catala.html

P.D.

El que hem crida l'atenció... és que encara quedin persones entestades en el pacte fiscal, federalistes, confederats!!! i altres utopies... que els governs de Madrid ja ha descartat de ple... (i ens deien somiatruites als independentistes (vaja!! com a mínim ami m'ho han dit força cops!!!)) Escanya és UNA!!!

Catalunya i el dòlar
11/10/12 02:00 - VICENT PARTAL

Em sembla ben significatiu el debat que estem tenint sobre si la república catalana seria o no membre de la Unió Europea. Com que encara vivim atemorits i amb ànima d'esclaus ens preocupa si ens deixaran ser-ne membres. Discussió que amb els dos peus a terra no té cap sentit ni ningú no planteja de debò a Brussel·les. Entre els alts funcionaris de la Unió no hi ha ningú que pose en dubte que Catalunya en seguirà sent membre després de la independència. Però, alerta, no ho fan perquè siguem bona gent o tinguem raó, sinó per pura conveniència. D'ells. La Unió Europea tem una Noruega al sud i això és el que som nosaltres. Tothom sap que alliberats de l'espoli seríem un dels països més dinàmics i pròspers d'Europa. Girem el debat doncs i deixem de menystenir-nos.

La Unió Europea té l'aspiració de sumar com més països millor. Per això va néixer i aquest és el seu objectiu. Per raons històriques, Noruega i Islàndia sempre n'han quedat fora i això ha estat sempre una pedra a la sabata de Brussel·les. Que aguantaven però no per gust. I que aguanten molt malament ara quan l'economia va tan malament i resulta que Noruega va millor. El missatge terroritza els passadissos de Barleymont: la millor economia d'Europa és la que està fora de l'euro i la Unió. Que com és ben senzill d'entendre no és precisament una bona propaganda.

Imagineu, però, com tremolen a Brussel·les de pensar que en pocs anys a Noruega i Suïssa, països que encara poden presentar com una excepció curiosa, se'ls unís Catalunya i comencés a circular pel continent la hipòtesi contrastable que a fora s'està millor que a dins. No només això, sinó que encara els podríem atemorir més. Quedar fora de la Unió no vol dir quedar fora de l'euro ?en definitiva, països com ara Andorra o Montenegro tenen l'euro com a moneda?. Però tampoc no vol dir que l'haguem de conservar. Imagineu-vos, doncs, que Catalunya adoptés el dòlar com a moneda, igual que ja han fet Panamà, Timor, l'Equador, Uruguai, el Líban, les Bahames, Nicaragua... Proveu a fer l'amenaça i ja veureu com corren...

http://www.elpu…es/583395.html

Catalunya aporta a la Seguretat Social 25.000 milions d'euros més del que rep en prestacions

El saldo positiu català entre 1995 i 2010 ha permès reduir el dèficit global de l'estat espanyol, segons el departament d'Economia

Espanya sense Catalunya tindria un saldo negatiu de 2.228 euros per persona i equivalent a un 10,1% del seu PIB
11/10/12 09:24 - BARCELONA - ACN

Un total de 24.774 milions d'euros. És el saldo acumulat de la Seguretat Social entre els anys 1995 i 2010 positiu per a Catalunya. Això significa que les aportacions catalanes al sistema han estat superiors a les prestacions rebudes. Si més no, així ho recull un estudi del departament d'Economia sobre el sistema de la Seguretat Social, del qual es desprèn que Catalunya, per ella mateixa, podria fer front clarament a les pensions i altres pagaments socials.

L'informe també mostra que les prestacions rebudes pel conjunt de l'Estat sense Catalunya han estat molt superiors a les aportacions realitzades. És a dir que l'aportació positiva de Catalunya ha permès reduir el dèficit global de la Seguretat Social al conjunt de l'Estat.

Les aportacions catalanes al sistema de la Seguretat Social de l'Estat han estat superiors als recursos que ha rebut Catalunya. Segons es desprèn de l'estudi que ha realitzat el departament d'Economia, a Catalunya el saldo acumulat de la Seguretat Social va ser positiu en el període comprès entre els anys 1995 i 2010 amb 24.774 milions d'euros.

En canvi, les prestacions que va rebre el conjunt de l'estat espanyol sense Catalunya en aquest mateix període són molt superiors a les cotitzacions, les aportacions que va realitzar. En aquest sentit, assoleix un saldo negatiu de 86.332 milions d'euros.

D'aquesta manera, l'aportació positiva de Catalunya ha permès reduir el dèficit global de la Seguretat Social de l'estat espanyol en 67.558 milions d'euros.

L'informe mostra que mentre Catalunya tindria un saldo acumulat positiu de 3.384 euros per persona i equivalent al 12,7% del PIB català, Espanya sense Catalunya tindria un saldo negatiu de 2.228 euros per persona i equivalent a un 10,1% del seu PIB.

D'altra banda, l'estudi destaca que entre el 2009 i el 2010 a Catalunya hi va haver un dèficit conjuntural ja que van pujar les prestacions i van baixar les cotitzacions. Tot i així, al conjunt de l'Estat les prestacions van superar les contribucions aportades. Així, a l'Estat hi va haver dèficit durant nou dels catorze anys del període, és a dir que només va aportar recursos nets al conjunt del sistema durant el període 2003-2007.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

Reagrupament: En moments excepcionals, actituds excepcionals

Reagrupament demana als ciutadans que donin un ampli suport al president Mas al 25N plebiscitari

Davant la impossible unitat de totes les organitzacions polítiques

"Ara és el moment de la responsabilitat amb el país. Ara és el moment de la generositat amb Catalunya", ha dit la vicepresidenta Rut Carandell

La vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell, ha presentat aquesta tarda a la seu nacional de l'associació independentista la presa de posició de Reagrupament davant les pròximes eleccions plebiscitàries del 25N. En veu de Rut Carandell, atenent el fet que el president Mas s?ha posat al capdavant del procés per l?assoliment de l?Estat per a Catalunya i ha manifestat públicament la seva ferma decisió d?encapçalar-lo, Reagrupament ha decidit demanar als ciutadans que donin un ampli suport a les properes eleccions plebiscitàries al president Mas. "Aquesta ?ha dit? és l?actitud responsable que demana el transcendental moment històric que ens toca viure.·"Cal que el projecte que encapçala el president Mas, ha afegit, surti molt i molt reforçat en les properes eleccions del 25 de novembre. Els legítims interessos dels partits polítics han de quedar en segon terme."

Reagrupament fa temps que treballa per assolir que totes les organitzacions polítiques que han estat treballant en els darrers anys per assolir que Catalunya es doti d?un estat propi, lliure i independent hi vagin conjuntament i encapçalades pel president Mas. Malgrat els nostres esforços, aquesta unitat no ha estat possible.

Rut Carandell ha expressat l'agraïment de Reagrupament a les generoses ofertes que tant ERC com SI han fet separadament per bastir-ne coalicions. "Ho agraïm sincerament ?ha manifestat?; però no les podem acceptar. Ara és el moment de la responsabilitat amb el país. Ara és el moment de la generositat amb Catalunya.

Per aquest motiu, Reagrupament ha decidit demanar als ciutadans que donin un ampli suport a les properes eleccions plebiscitàries al president Mas. "Aquesta és l?actitud responsable que demana el transcendental moment històric que ens toca viure", ha dit Rut Carandell. "Estem en un moment històric i il·lusionador i tots nosaltres hem de ser responsables de les nostres accions. El món mira a Catalunya i no podem fallar. En moments excepcionals, actituds excepcionals", ha reblat la vicepresidenta de Reagrupament.

La decisió presa pe la Junta Directiva Nacional de Reagrupament, serà ratificada durant la celebració de la 5a Assemblea Nacional, que se celebrarà a Vic el pròxim 21 d'octubre.

http://www.reagrupament.cat/

Joan Carretero: «Qui és que no vol ajudar el President?»

Joan Carretero (Tremp, 1955) és una de les personalitats més conegudes i controvertides de l'independentisme. Indubtablement, és el líder independentista amb més facilitat per generar titulars impactants. Quan era conseller de Pasqual Maragall va dir que "Zapatero és un espanyolista demagog" i va comparar el Govern amb el Dragon Khan; durant el segon tripartit va escriure que ERC havia passat "De planeta a satèl·lit del PSC" i l'any passat va afirmar que "Qui es diu independentista i vota CiU és idiota". Ara, dóna suport a Artur Mas o sigui que comencem just per aquí...

- Una cita d'ara fa un any: "Qui es diu independentista i vota CiU és idiota"...
- Fa un any, es presentava com a cap de llista de CIU una persona que afirmava, dia rere dia i de manera categòrica, que estava contra la independència de Catalunya, que votaria no en un hipotètic referèndum d'autodeterminació i, a més, menystenia tot el moviment independentista.

- Doncs què comparteix vostè amb Josep Antoni Duran Lleida per donar suport a les mateixes llistes?
- Nosaltres volem donar suport al president Mas, l'únic governant de la Generalitat moderna que ha fet passes decisives cap a l'estat propi, no pas la totalitat. A més, tinc entès que Duran també és seguidor de Barça i no per això jo deixaré de ser-ho.

- Vostès estan representats en els diputats d'ERC al Congrés i en els regidors Portabella i Laporta a Barcelona. La decisió d'aquestes eleccions no es contradiu amb pactes anteriors?
- És evident que les properes eleccions son absolutament diferents a totes les que hi ha hagut fins ara a Catalunya. Són eleccions plebiscitàries, són unes eleccions les quals, si la ciutadania ho vol, seran un acte de sobirania. Per tant, cal que el President, que és qui ha iniciat aquest projecte i pot liderar-lo i l'únic que pot dur-lo a bon port, en surti molt i molt reforçat. La nit del 25 de novembre totes les cancelleries miraran amb lupa els resultats del President. Tota la resta són qüestions secundàries.

- Això significa una ruptura política amb ERC?
- No. Tenim pactes en diversos llocs que nosaltres sempre hem portat amb gran lleialtat i esperem tornar a tenir tractes en d'altres ocasions. Qui no entengui que les properes eleccions son una cruïlla molt important de la nostra història pot esdevenir una nosa per aconseguir la fita de l'estat lliure de Catalunya.

- Tenien obertes converses amb CiU abans de la cimera independentista de la setmana passada?
- Nosaltres no hem encetat cap negociació amb CIU, volem donar suport al president perquè pensem que és el millor per Catalunya.

- En què es concretarà aquest suport a CiU?
- Volem donar suport al president Mas, no a CIU. Ens hagués agradat més una candidatura unitària encapçalada per Mas, però en tot cas volem que el President se'n surti. Tots els enemics del procés cap a tenir un estat el què volen és que el president Mas s'estavelli.

- Hi haurà candidats de Reagrupament a les llistes de CiU?
- Com deia, nosaltres no hem negociat res. Donem suport de franc!

- Com es visualitzarà aquest suport? Hi haurà presència als mítings, per exemple?
- Encara no hem parlat de tot això, nosaltres tenim dues mil persones de molta vàlua, amb molt d'entusiasme, moltes de les quals participaran per aconseguir els màxims suports al president Mas.

- Quina ha de ser la relació de Rcat amb CiU l'endemà de les eleccions?
- L'endemà de les eleccions vetllarem, dins les nostres possibilitats, perquè el procés engegat pugui avançar sense entrebancs i, amb tota la prudència i amb tota la determinació, Catalunya regeixi el seu propi destí.

- Per què els electors independentistes haurien de votar Artur Mas, havent-hi d'altres ofertes de trajectòria inequívocament independentista?
- L'únic que pot dur a terme el procés d'emancipació nacional és el president Mas, des de posicions minoritàries és impossible. Quan des del partit majoritari, inclòs el seu líder, apostaven pel peix al cove o la pedagogia a Madrid, en definitiva, per l'encaix i l'autonomia, calia estar amb l'independentisme clàssic. Quan el President Mas lidera el full de ruta independentista, qui és que no el vol ajudar?

http://www.reag…r_el_president

El 'problema català' de Marine Le Pen

Un article de Le Monde escruta tots els angles de la relació entre el Front Nacional i la Plataforma per Catalunya

Aquest és el títol de l'article publicat al bloc Droite(s) extreme(s) del diari Le Monde, sobre les relacions creixents entre el Front Nacional (FN) de Marine Le Pen i la Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada.

Aquestes dues formacions xenòfobes van coincidir a Xipre fa dues setmanes, en una reunió de l'Aliança Europea per la Llibertat de partits d'extrema dreta, i és a partir d'aquí que l'article relaciona els punts de contacte i, de discrepància, entre totes dues.

En concret, segons els periodistes que signen l'article, l'acostament del FN a PxC trastoca 'l'estratègia de respectabilitat internacional' que cerca Marine Le Pen, entestada a col·laborar únicament amb 'partits creïbles i de primera fila'.

Encara que els resultats de PxC siguin modestos, el FN troba interessant que la formació racista faci comptes de presentar-se a les eleccions espanyoles amb una Plataforma per la Llibertat. Per una altra banda, el FN tampoc no veia amb bons ulls un possible independentisme de PxC, que s'ha esvaït amb el temps. Un altre punt de discòrdia, potser el més difícil de superar segons els autors de l'article, l'explica el dirigent nord-català del FN, Louis Aliot. Si bé no li sembla greu que Anglada comencés la carrera política amb el franquista Blas Piñar, sí que el preocupa que el responsable d'afers internacionals de PxC, Enric Ravello, sigui un ex-militant de Cedade, el més ben organitzat dels grups nacionalsocialistes d'Europa i que tenia la seu a Barcelona.

A Catalunya Nord encara tenen una altra objecció a la normalització de les relacions entre aquestes dues formacions, i és que PxC hi ha creat una secció local sense que el FN en tingués esment. Això fa que Aliot no vulgui ni sentir parlar de la possibilitat, manifestada per Anglada, d'anar plegats a les municipals del 2014.

Totes aquestes qüestions, segons els articulistes, són les que comprometen la formació de Marine Le Pen i la decisió de donar suport explícit i ferm a Plataforma x Catalunya, un suport que, arribat el cas, podria concretar-se en un acte de presència al final de la campanya d'Anglada per les eleccions del 25 de novembre.

http://www.vila…ne-le-pen.html

P.D.

No oblidem mai, que aquests estan al nostre costat per fer-nos la guitza!!! ignorar-los és fer-los el joc

Ernest Maragall abandona el PSC i funda Nova Esquerra Catalana

No es presentarà a les eleccions del 25-N · Es declara partidari de l'estat propi 'en un període constituent immediat'

L'ex-conseller i dirigent històric del PSC, Ernest Maragall, va manifestar ahir a VilaWeb que abandonava el partit per fundar una nova formació anomenada Nova Esquerra Catalana. Aquesta nova formació, decidida en una reunió al centre Cívic de Can Fabra de Barcelona, proposarà 'amb claredat un estat propi per a Catalunya' i l'exercici del dret d'autodeterminació 'en un període constituent immediat'.

Maragall, que encara no ha comunicat la seva decisió a la direcció del PSC, descarta de presentar-se a les eleccions del 25 de novembre, ni tot sol ni amb cap formació: 'Ni volem fer aventures ni volem perdre caràcter.'

Després de la reunió fundacional, que havia de ser discreta però que ha transcendit, Maragall va dir que continuar al PSC seria 'incongruent i una ficció', després d'haver decidit la formació d'un partit nou. Això sí, va recalcar que sentia un immens respecte pel PSC i pels seus membres.

La reunió d'ahir entre Maragall i un grup de militants del PSC i d'independents vol ser el punt de partença d'una nova formació que representi 'una esquerra nacional forta, alternativa a la dreta nacional forta representada per CiU', cosa que el PSC no ha sabut fer.

Els promotors expliquen que encara són en una fase embrionària i que la base ideològica és el manifest que la setmana passada van impulsar 145 militants del PSC, entre els quals hi havia els ex-consellers Marina Geli, Antoni Castells, Ernest Maragall i Joan Manuel del Pozo, el paer en cap de Lleida, Àngel Ros, i l'eurodiputada Maria Badia.

http://www.vila…-catalana.html

Milers de persones es concentren a Barcelona contra la independència i en defensa de l'espanyolitat
Redacció Actualitzat a les 13:00 h 12/10/2012

La plaça Catalunya ha estat l'escenari escollit per la Plataforma d'Espanya i Catalans per defensar l'espanyolitat dels catalans. El moviment ha protagonitzat una les tres manifestacions convocades per al Dia de la Hispanitat a Barcelona. En aquest cas, però, els organitzadors rebutgen qualsevol implicació política i defensen un esperit cívic i festiu.

Milers de persones han respost a la crida sota el lema "Catalunya som tots". La Guàrdia Urbana xifra en 6.000 persones el nombre d'assistents.

Els manifestants porten banderes de Catalunya, Espanya i alguna d'europea. Els organitzadors han repartit una bandera doble amb els colors de la senyera i de l'espanyola. També s'han pogut veure unes quantes banderes espanyoles amb el perfil del brau, així com de comunitats com Galícia, Lleó o Astúries. A més, hi ha hagut moltes pancartes amb lemes com "Tenim un sol cor", "Seny", "Jo també sóc català" o "Real Madrid + Barça = La Roja".

L'ambient és pacífic, familiar i festiu, amb diverses actuacions musicals. L'organització ha muntat un dispositiu per evitar que els manifestants portin símbols independentistes o banderes espanyoles inconstitucionals.

Representants del PPC, Ciutadans i UPyD participaran en la manifestació. A la concentració hi assisteix la presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, i diputats del Partit Popular. També hi ha el líder de Ciutadans, Albert Rivera.

"Som espanyols i catalans"

En declaracions al programa "El matí de Catalunya Ràdio", el portaveu de l'organització, Manel Parra, ha explicat que aspiren a una manifestació participativa per demostrar "un sentiment que ens agermana: que som espanyols i catalans". Parra deixa clar que no van "contra ningú ni contra res".

El portaveu de la plataforma no s'ha volgut mullar sobre xifres, però ha assegurat que serà una concentració "massiva" tot i que només han tingut, diu, 20 dies per preparar-la.

Contra "la cacera" dels Ultra Sur

Parra ha desvinculat l'esperit de la plataforma de qualsevol acte violent. Per la xarxa circula un text atribuït al grup ultra del Reial Madrid, els Ultra Sur, en què afirmen que vindran a fer "una cacera a Barcelona".

La Plataforma d'Espanya i Catalans rebutja cap relació amb posicions com aquestes. Parra assegura que la penya madridista ha desmentit que hagi escrit aquest text.

http://www.324.…-lespanyolitat

Camacho i Rivera assisteix a la concentració espanyolista de Barcelona

10.000 persones, segons l'organització, s'apleguen a plaça Catalunya sense incidents

Centenars de persones s'han aplegat a migdia a la plaça de Catalunya de Barcelona, en la concentració convocada per la plataforma 'D'Espanya i catalans' contra la independència i per la unitat d'Espanya. Entre els assistents, la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que hi ha anat acompanyada d'una repesentació del PP. També hi era el president de Ciutadans, Albert Rivera, i altres membres del seu partit, que ha donat suport a la convocatòria juntament amb la Falange espanyola i Plataforma per Catalunya.

L'organització parla de deu mil assistents, xifra que la guàrdia urbana rebaixa a sis mil. La concentració ha transcorregut sense incidents, tal com demanaven els organitzadors, que també van demanar que els ultres no convertissin la concentració en una exhibició de símbols feixistes, com acostuma a passar el 12 d'octubre a Montjuïc. Hi ha predominat, doncs, un ambient familiar, si bé també s'hi han pogut veure membres de grupuscles ultres i extrema dreta

S'havien organitzat una trentena d'autocars, uns quants arribats de fora de Catalunya, tot i que els responsables no n'han volgut especificar la xifra. Durant el matí, els organitzadors han repartit clavells vermells i grocs a diferents punts de la ciutat i l'àrea metropolitana.

Amb aquesta convocatòria, els organitzadors volien aplegar 'catalans no independentistes' com a seva resposta a la històrica manifestació de l'Onze de Setembre d'enguany, i defensar la unitat d'Espanya i l'orgull de ser espanyol.

http://www.vila…incidents.html

P.D.

Tenim entre 6000 i 10.000 manifestant a favor d'Escanya... (Ja se sap!! si plou molts (moltíssims s'hauran quedat a casa!!!!)) i no s'hauran mullat (he he he)

Mas: 'Si no ens deixen fer una consulta, haurem d'internacionalitzar el conflicte'

El president del govern defensa una 'interdependència' amb Espanya i la Unió Europea, ja que la 'independència clàssica no ens convé'

Adverteix que davant l'absència de precedents, la UE s'haurà de preparar per si un Estat membre es divideix, 'per si passa a Gran Bretanya, Bèlgica o Espanya'
15/10/12 09:32 - BARCELONA - REDACCIÓ

'Ens toca exercir el dret que tantes vegades hem explicat que tenim, el dret a decidir el nostre futur'. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha tornat a deixar clar que, passi el que passi, en els propers quatre anys es preguntarà al poble de Catalunya pel seu futur. I si a Espanya 'no ens deixen, haurem d'internacionalitzar el conflicte'. En concret, i segons ha detallat en una entrevista a Els Matins de TV3, el primer pas serà demanar fer un referèndum a Madrid. 'Com molt probablement ens diran que no, paral·lelament haurem d'enllestir una llei de consultes -argumenta Mas-, i si tot i així, ens la tomben, haurem d'anar a Brussel·les a explicar que no ens deixen ni tan sols consultar a la gent. En termes democràtics, seria molt fort perquè vindrem d'unes eleccions on s'haurà votat per això'.

De fet, el president de la Generalitat ha pronunciat obertament aquest dilluns la paraula independència i ho ha fet per subratllar que no vol defensar la independència clàssica a Europa sinó una relació d'interdependència amb Espanya i amb la Unió Europea (UE). 'Hem de fer pedagogia perquè la independència clàssica no ens convé perquè quedaríem fora de la UE?, ha subratllat'.

En aquest sentit, i preguntat sobre la possibilitat de quedar fora de la Unió Europea, si Catalunya se separa d'Espanya, Mas ha remarcat que ningú a la UE ho sap del cert donat que no hi ha cap precedent. En la seva opinió, 'la UE haurà d'establir les seves regles. S'haurà de preparar per si un Estat membre es divideix, per si passa a Gran Bretanya, Bèlgica o Espanya'.

El president del govern ha reconegut, però, que si s'agafa la lletra estricta dels tractats, Catalunya quedaria fora en un primer moment, 'però ningú diu si Espanya també quedaria fora en tant que Estat diferent al del moment del seu ingrés'.

Pel que fa a les polèmiques declaracions del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, Mas ha reiterat que darrere la paraula espanyolitzar, utilitzada pel ministre, 'hi ha una manera d'explicar Espanya des de la unitat com una cosa sagrada'.
'El senyor Wert vol recentralitzar l'educació i això va contra l'Estatut i contra el que vol el poble de Catalunya', ha sentenciat Mas després de remarcar que els alumnes catalans treuen les mateixes notes en castellà que els de la resta de l'Estat espanyol.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Només vull deixar-vos unes preguntes a l'aire...

Quan Alemanya és va reunificar... va ser expulsada?

(És a dir... Quant un estat (RFA)va absorbir un altre (RDA)que NO COMPLIA cap dels requisits habituals d'ingrés a la Comunitat, va ser "expulsada" i va tenir que demanar el "reingres"...?)

No és norma internacional que quant és crea un nou estat, aquests, automàticament i mentre no manifestin el contrari, hereten els drets i deures contrets amb els tractats internacional...

Això de que sortirem de la Unió, personalment, ho veig més com a subterfugi(de escagarrinar!!!) que no pas com altre cosa.

Tremosa i Romeva: 'Brussel·les no ha respost com esperava Rajoy, i això és positiu'

Tots dos eurodiputats valoren a VilaWeb la posició de la UE sobre el procés d'independència

Les paraules de la portaveu de la Comissió Europea, Pia Ahrenkilde --que ahir va dir que Brussel·les es manifestaria sobre la independència quan hi hagués una petició formal d'un estat membre i una situació precisa-- han estat rebudes amb optimisme pels eurodiputats catalans Raül Romeva i Ramon Tremosa. Tots dos entenen que les declaracions de la portaveu comunitària deixen la porta oberta i, sobretot, que van en el sentit contrari d'allò que esperava el govern espanyol. 'La CE diu a Espanya que aquesta qüestió no es pot resoldre com al segle XIX', diu Tremosa a VilaWeb. I Romeva interpreta: 'La cautela de la CE va a favor de l'exercici del dret d'autodeterminació.'

Romeva: 'La CE diu a Rajoy que no hi ha motiu perquè Catalunya hagi de deixar la UE'

'Brussel·les és conscient que hi ha moltes incerteses, i que prendre posició ara podria ser contraproduent. Per això fa bé de no comprometre's amb les peticions de García-Margallo, de si Catalunya restaria fora automàticament o si la vetaria. Tècnicament, com que no hi ha jurisprudència, tot és obert. I tot dependrà de les negociacions polítiques que es facin. En aquest sentit, interpreto que la cautela de la Comissió és un bon senyal en favor, si més no, d'una consulta ciutadana', comenta l'eurodiputat d'ICV Raül Romeva.

Per ell, la Comissió no es manifesta perquè encara no hi ha cap realitat concreta: 'Ve a dir que no és igual fer una consulta que doni no, fer una consulta que doni sí, fer una consulta que doni sí amb un 51% o fer una consulta que doni sí amb un 70% o un 80%. Vol un cert marge per a poder reaccionar, segons les situacions possibles. I em sembla correcte. Ara ens ha de preocupar més la dimensió democràtica de poder fer una consulta. I en aquest sentit, no ha dit que hi hagi cap impediment legal per a fer-la. Diu a Rajoy a través de Margallo que, quan hi haurà una realitat, ja es pronunciarà, però que mentrestant tot és possible. En el cas escocès, la CE no pot dir res si el govern britànic i Edimburg es posen d'acord a fer una consulta, i això mateix passaria en el cas català'.

Romeva en fa una lectura positiva, sobretot, 'perquè la Comissió no respon allò que esperava García Margallo, que la CE digués que, en cas de secessió, Catalunya restaria automàticament exclosa de la Unió. Ben a l'inrevés la CE respon que no hi ha cap motiu perquè això sigui així.'

Tremosa: 'La CE obliga Espanya a parlar amb Catalunya i a deixar el dogmatisme intransigent'

En aquest mateix sentit es manifesta l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa: 'No és la resposta que voldria el govern espanyol, i em penso que és molt bo, perquè deixa el terreny obert. Si bé la conclusió és que els catalans no podran fer el procés unilateralment i s'haurà de pactar d'una manera o altra a escala europea, els espanyols tampoc no podran actuar unilateralment'. Tremosa ho relaciona amb el cas de Kossovë: 'És molt significatiu que, justament la setmana passada, en plena ofensiva dels ministres espanyols amenaçant Catalunya per totes bandes, la Comissió Europea anunciés les converses amb Kossovë.' És molt revelador que el mandat s'activi justament ara, si tenim en compte que Espanya hi està en contra pel precedent que pot representar.

'La CE diu a Espanya que no podrà actuar unilateralment, i amb tota la cautela del món, crec que és positiu per a Catalunya. Perquè la pressió que fa el govern espanyol a Brussel·les no aconsegueix la resposta que Rajoy voldria. Hi ha un respecte al procés electoral de Catalunya i al que consideren que és un procés intern.' I acaba: 'El govern espanyol havia tancat la porta a Catalunya, i ara la CE l'obliga a seure a la taula amb Catalunya i a deixar el dogmatisme intransigent; d'aquesta manera també eleva Catalunya a agent negociador directe. Això és molt important.'

http://www.vila…o-positiu.html

Rubalcaba diu que no comparteix el dret a decidir que proposa el PSC en el programa electoral

El secretari general del PSOE assegura que entén que els catalans hagin entrat en aquest debat perquè és permanent a Catalunya

El líder socialista subratlla que sí comparteixen ?l'essencial?, que és que Catalunya segueixi formant part d'Espanya
29/10/12 09:52 - MADRID - AGÈNCIES

El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha assegurat aquest dilluns que no comparteix ?la fórmula del dret a decidir? que planteja el PSC en el seu programa electoral per a les eleccions catalanes.
Tot i això, entén que els socialistes catalans hagin entrat en aquest debat perquè és permanent a Catalunya aquests dies, ha assegurat en declaracions a Onda Cero.

Rubalcaba ha reconegut que, com a partit autònom, el PSC defensa en ocasions coses amb les quals el PSOE no està d'acord, però ha subratllat que sí comparteixen ?l'essencial?, que és que Catalunya segueixi formant part d'Espanya.

Sobre la reunió de l'executiva federal que el PSOE celebra avui vuit dies després de la patacada electoral a Galícia i País Basc i preguntat pel president de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, Rubalcaba ha apuntat que ell té ?les seves posicions, les expressa i avui ho farà dins de la direcció del partit?, i ha afegit que ?mai? li ha dit que vulgui liderar.

Després d'afirmar que cal analitzar el motiu dels mals resultats electorals, ha assenyalat que ?el més important és deixar de parlar de nosaltres mateixos?, ?sortir de la retòrica interna? i ?fer els canvis a més velocitat?. ?La direcció que tinc al cap és la correcta, però cal canviar els ritmes?, ha matisat.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

L'amo (actual) ha parlat!! Ara Sr. Navarro empesquis un altra per enredar al seu personal

Duran condiciona la consulta a una majoria absoluta de CiU

Creu que s'ha de fer encara que no tingui valor jurídic, 'per saber què pensen els catalans'

El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha condicionat una consulta sobiranista al fet que la federació obtingui la majoria absoluta a les eleccions del 25 de novembre. 'Si no tenim una majoria àmplia no podrem portar a terme els nostres objectius, com ara la consulta', ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio, en què ha retret al govern espanyol que posi la constitució per davant de la voluntat dels ciutadans.

'La democràcia passa per consultar, escoltar, perquè la gent pugui decidir el seu futur. Segurament no tindria valor jurídic però sabrem què pensen els catalans'.

Sobre la convocatòria d'un referèndum, el programa de CiU diu: 'El proper govern de la Generalitat impulsara? una consulta la propera legislatura per tal que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democra?ticament el seu futur col·lectiu. Aquesta consulta es fara? d?acord amb la legalitat que s?esdevingui i amb tota la legitimitat democra?tica.' Duran ha dit que CiU vol fer la consulta en el termini de quatre anys i que només seria possible si el partit aconseguia com a mínim 68 escons.

També ha comparat el programa de CiU amb el del PSC, que preveu una reforma de la constitució i una consulta sobre el dret de decidir. Per Duran, es tracta d'una proposta fictícia, perquè no té el suport del PSOE. 'El PSC té un gran problema, i és que depèn del PSOE, que és qui els ha d'autoritzar'.

http://www.vila…oluta-ciu.html

P.D.

Les (declaracions) del Sr Duran, no sé mai si posar-les a "Catalunya es així" o a "Ejpanya es asin"....

Grífols no invertirà més a Espanya "mentre les coses no canviïn"
Actualitzat a les 14:17 h 22/11/2012

El màxim responsable de Grífols, el grup català fabricant de plasma sanguini, no s'ha mossegat la llengua. Víctor Grífols va assegurar dimecres a la nit que no invertirà ni un euro més ni a Catalunya ni a Espanya i que prefereix fer-ho als Estats Units, on té millors condicions i més facilitats. Va afegir a més que abans que a Madrid invertiria a Gibraltar.

"No em veig capaç de continuar invertint a Espanya. O canvien les coses, o lentament anirem marxant des d'Espanya fins als Estats Units", va advertir ahir a la nit Grífols durant el sopar de gala de l'Associació Espanyola d'Analistes Financers, que va premiar la trajectòria professional de l'empresari català.

En un discurs dur, que va fugir d'allò políticament correcte, i que va deixar atònit més d'un, Grífols va dir que si prefereix invertir als Estats Units en comptes de fer-ho a Espanya, no és perquè allà les condicions laborals o salarials siguin millors, sinó perquè aquí, va exemplificar, no es garanteix "una cosa tan trivial com l'aigua". I concretament, va dir que fins ara cap govern de la Generalitat li ha garantit l'aigua que necessita per a la planta de Parets del Vallès i que a més no cobra les factures pendents que té.

"Si haguéssim nascut a Alemanya avui seríem més grans que Pfizer"

L'empresari va deixar clar que el fet d'haver sorgit a Espanya ha representat un desavantatge competitiu per a la seva companyia, que és actualment una de les firmes líders del seu segment a tot el món. "Si haguéssim nascut a Alemanya avui seríem més grans que Pfizer", el seu principal competidor, va indicar Grífols, que va assegurar que a Espanya "hi ha empreses boníssimes que neixen castrades" per les limitacions del país.

Sobre el model d'Estat: "Alguna cosa ha de canviar"

El propietari de Grífols va afirmar amb molta contundència que el model d'Estat ja no serveix i que cal tornar a començar, com en certa manera s'està plantejant a Catalunya. "Tenim un país" -va assenyalar- en què "la monarquia comença a patinar", els sindicats "no saben què fan", les autonomies "són accessoris que a sobre molesten" i existeix un Senat que "no se sap per a què serveix". "Algú ha de canviar alguna cosa en aquesta màquina que està trencada i en la qual no s'han realitzat canvis en els últims 35 anys", va remarcar Grífols.

Grífols també s'ha pronunciat sobre l'èxode d'espanyols a l'estranger: "Avui es diu que la gent emigra. Què cony! Són expatriats, gent a la qual s'envia fora i tornarà més rica del que era", va manifestar Grífols, que va afegir: "No enviem morts de fam fora", sinó que "exportem talent".

http://www.324.…ses-no-canviin

Els catalans a l'exterior animen a votar el 25-N

Residents a l'estranger que no podran exercir el seu dret demanen en el vídeo ?El 25N, vota per mi' que no es desaprofiti l'oportunitat d'anar a les urnes
Asseguren que seran ?les eleccions més importants de la història del nostre país?
23/11/12 16:02 - Barcelona - Redacció

La majoria dels residents catalans a l'estranger no podran exercir el seu dret bàsic de vot en els comicis del proper diumenge degut a tota mena d'entrebancs burocràtics. Per aquest motiu, han fet una crida als qui ho poden fer perquè no desaprofitin l'oportunitat de votar ?en les eleccions més importants de la nostra història?.

Retards en la tramesa de paperetes, traves als consolats, i dificultats de tota mena faran que el proper diumenge milers de catalans no hauran pogut elegir els seus representants malgrat els seus esforços per exercir aquest dret. Alguns d'aquests afectats protagonitzen del vídeo, El 25N, #votapermi, en el qual animen des d'Islàndia, els Estats Units, la Xina, Alemanya o Mèxic a no faltar a la propera cita a les urnes. ?Vota per mi, i per tots els catalans que no podrem fer-ho en les eleccions més importants del nostre país?, demana el Jordi des de Nova York.

La iniciativa ha estat de La fàbrica, que fa dues setmanes va penjar a la xarxa el vídeo Cauen els murs, amb la col·laboració de Catalans al món i The Catalan Way.

http://www.ruca…art=30#pid3451

López Tena: 'Catalunya ha optat per l'extinció i no per la independència'

Solidaritat, sense representació al parlament

El candidat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a la presidència de la Generalitat, Alfons López Tena, no ha volgut trobar-se amb els mitjans, quan ha sabut que el seu partit no havia obtingut cap escó. En un discurs a la militància, ha dit que 'Catalunya havia optat per l'extinció' i 'no per la independència'. El número dos, Uriel Bertran, sí que ha fet declaracions a la premsa: 'Els resultats no han estat els que esperàvem', i ha avançat que SI 'continuaria lluitant fins aconseguir la independència d'aquest país', confiat que el full de ruta de Solidaritat 'tindria noves oportunitats'.

Solidaritat Catalana per la Independència ha obtingut menys de la meitat dels vots que va aconseguir el 2010, quan es va presentar amb Joan Laporta al davant. Si fa dos anys va sumar 102.921 vots (un 3,29% de les paperetes), aquesta vegada n'ha sumats 45.925 (amb el 98,81% escrutat), és a dir un 1,28%.

El 2010, doncs, va entrar amb quatre diputats al parlament (encara que el març del 2011 en va perdre un, Laporta), però ara els ha perduts tots, perquè la barrera legal per a tenir representació al parlament és del 3%. De fet, fins i tot Plataforma per Catalunya (PxC), amb un 1,66% dels vots, ha superat SI.

Aquests resultats no es corresponen gens amb les expectatives del partit. 'Desitjàvem repetir', ha admès Uriel Bertran, bo i puntualitzant: 'Estic segur que hem sembrat unes llavors que recollirà el país'. I per als qui han donat suport a SI ha dit: 'Que ningú no es desanimi: és un vot útil en favor d'un full de ruta molt clar i que tindrà noves oportunitats al nostre país.'

http://www.vila…pendencia.html

Ara un cop de morros a terra.... (o a la realitat!!!)

Si fem el compte de la vella, podem dir ben alt que l'esquerra nacional l'hem cagat no anat junts a les eleccions...

La fallida unió de ERC més SI, Democracia Catalana (Laporta) i Reagrupament, hauria estat millor en resultats amb diferència i que sens dubte haurià fet callar els escanyadors, però com sempre els nostres pitjors "enemics"... som nosaltres mateixos (i no entrem en per que no va fruir l'unió)

CIU. D'entrada el missatge messianic d'Artur Mas ha fallat, i, encara que jo aquest cop l'he votat, ho he fet amb una pinça al nas , guants i mirant cap un altre cantó... (El Sr. Carretero, va donar arguments per "empenyer" CIU cap al independentisme declarat... i hem va convencer) tot i això, si fem números... tot i la reculada CIU representa ella sola la suma dels nacionals (PSC+PP+C's), tot i perdre 100.000 vots... suma més d'1100.000 vost!!! (i ara si que podem dir que son nets de pols i palla!!!) Però no deixa de ser un fracas, ara hem de veure si de CIU o d'en Mas...

SI ha estat substituidada per la CUP, pel que jo sé d'ells... en la meva opinió son com Iniciativa, queixar-se esta molt bé, però les seves receptes... només i creuen i les compren ells... (espero equivocar-me!!)

Ara seguirem encallats en el mentrestant... i és aquests lapse, el que ens farà com sempre més mal. I del únic que podem estar segurs és que estarem molt distrets el que duri aquesta legislatura...

La unió hauria fet força

Una aliança independentista entre ERC i SI hauria afegit dos diputats més als 21 dels republicans, que haurien estat set més en total, 28, si s'hi hagués apuntat la CUP

Per contra, C's i UPD no haurien sumat més vist l'escàs suport als de Rosa Díez

Una entesa a la grega entre ICV i la CUP els hauria donat dos escons més

Una llista únicaamb ERC, SI i la CUP hauria obtingut el millor resultat d'una coalició sobiranista en democràcia

Els intents històrics d'assolir una llista unitària de partits independentistes van reaparèixer amb força les setmanes prèvies al 25-N, fins al punt que es va organitzar una cimera, a què la CUP va declinar assistir mentre decidia si s'acabava presentant per primer cop, per mirar que ERC, SI, Rcat i Democràcia Catalana anessin juntes. L'acord no va ser possible, i finalment els de Joan Carretero van decidir no concórrer a les eleccions per donar suport a CiU, igual que van fer els de Joan Laporta, que van demanar el vot per CiU o per ERC.

Amb els resultats electorals a la mà, i tenint en compte que SI no ha obtingut cap diputat i per tant no han tingut traducció parlamentària els 46.000 vots que va rebre, avui es pot dir que aquella coalició somiada hauria obtingut força millors resultats, ja que hauria superat el PSC com a segona força també en vots (uns 543.000 pels 523.000 dels socialistes). En concret, i segons l'aplicació de la llei d'Hondt, una única llista ERC-SI hauria pujat fins a 23 escons, guanyant-ne un a Girona en detriment de CiU, i un altre a Barcelona en detriment de Ciutadans. Molt més espectaculars haurien estat els resultats si la CUP s'hagués afegit a la coalició, ja que una candidatura unitària hauria obtingut 669.000 vots (de lluny els millors resultats d'una llista sobiranista des de la recuperació de la democràcia, si no es tenen en compte, és clar, els de CiU del 2012) i 28 escons, set més, i hauria deixat el PSC i el PP empatades com a tercera i quarta forces, a nou diputats de distància. En concret, els independentistes sumats haurien guanyat un representant en cada demarcació, a costa de quatre damnificats diferents: CiU (Girona), el PSC (Tarragona), ICV (Lleida) i C's (Barcelona).

Però la ficció també es pot fer a la inversa, amb els partits minoritaris espanyolistes, és a dir, amb la hipotètica aliança que C's i UPD havien buscat en les anteriors convocatòries electorals, si bé al final tampoc s'arribaria a concretar. Què hauria passat? Doncs la veritat és que res, ja que els pobres resultats dels de Rosa Díez (no han arribat a 15.000 vots, tot i que gairebé n'han triplicat el nombre respecte al 2010) haurien mantingut inalterables els nou escons dels d'Albert Rivera. Això sí, amb l'aliança haurien retingut el vuitè diputat de Barcelona davant una hipotètica entesa ERC-SI, si bé sí que l'haurien perdut igualment si s'haguessin enfrontat a una coalició ERC-SI-CUP.

Posats a fer simulacions, en cercles polítics encara n'havia corregut una altra de possible: una emulació catalana de la Syriza grega, és a dir, una coalició dels partits situats més a l'esquerra per fer front a les polítiques neoliberals que imposa la UE, com serien ICV i la CUP. En aquest cas, haurien guanyat dos escons, fins a 16 (un a CiU a Girona, i l'altre al PSC a Tarragona), i haurien superat el PP com a quarta força en vots (uns 485.000, 14.000 més), quedant a poc més de 10.000 d'ERC.

El reequilibri convergent
En espera encara que s'aprovi una llei electoral pròpia, les eleccions del 2012 s'han regit per la mateixa que les del 1980, que reequilibra el pes dels territoris. Una ponderació que beneficia CiU, ja que en l'hipotètic cas d'una circumscripció única hauria perdut cinc escons, i ERC un altre, en benefici de C's (2), la CUP (2), ICV i el PSC.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

'La investigació de Sabadell corrobora la vox populi'

Parlem amb Xavier Oca (CUP), Carme Garcia (ICV) i Virgínia Domínguez (Entesa) sobre el cas de presumpta corrupció de Sabadell

L'escorcoll de la casa de la vila de Sabadell i la imputació de Manuel Bustos, el batlle de la ciutat, i de gairebé una trentena més d'implicats, entre empresaris i càrrecs públics, no sembla que hagi sobtat gaire els veïns. 'Tothom ho sabia', deien ahir en una improvisada concentració a la plaça de Sant Roc.

Efectivament, ja fa uns quants anys que activistes i partits de l'oposició denuncien una gestió pública irregular. De fet, tot indica que l'operació 'Mercuri' arrenca d'una denúncia de pràctiques anòmales entre l'ajuntament i alguns empresaris que ICV va presentar a la fiscalia el 2010.

'És curiós que, dos anys després, les investigacions corroborin la vox populi de Sabadell. La sorpresa hauria estat que ni amb denúncies el cas no hagués arribat més enllà.' Ho diu a VilaWeb Xavier Oca, ex-regidor de Sabadell per la CUP (1999-2003). Recorda que, quan ell va entrar a l'ajuntament, a final dels noranta, 'hi havia veus a la ciutat' que insinuaven possibles irregularitats, i que entre determinats sectors, com el dels empresaris, corria la veu que per a aconseguir llicències d'obres i serveis 'calia entendre's amb l'oncle d'en Bustos'. Però mai no van tenir cap document ni prova escrita que ho confirmés.

'Quan vam entrar a l'ajuntament el 1999, l'aliat més fiable que tenia Bustos era un regidor del PP, com ara, que es deia Andreu Gil; un senyor amb un passat tèrbol, constructor, i que des del 2009, si no l'han trobat, és en cerca i captura, acusat de delictes mercantils.' I continua: 'En aquells anys tot just es començaven a gratar, aquestes qüestions... Poc després, va saltar el cas de la fundació Barnola: teòricament una fundació sense ànim de lucre, però que, ves per on, es dedicava bàsicament a la compra-venda d'habitatges i immobles. Es va investigar i es van demanar explicacions, que no van arribar mai, però sí que alguns dels patrons van augmentar substancialment el seu patrimoni immobiliari.'

ICV va denunciar a la fiscalia un cas de presumpta corrupció el 2010

Carme Garcia, portaveu municipal d'ICV, conta que alguns empresaris els havien notificat que l'ajuntament els exigia comissions per a poder accedir amb avantatges a contractacions públiques. Aquesta pràctica, el grup va portar-la a la fiscalia l'any 2010. Garcia recorda que tota la informació que havien anat recollint, algú va provar de robar-la entrant a la seu sabadellenca del partit i se'n va endur dues torres d'ordinador i expedients de la caixa forta. En la denúncia interposada als mossos consta que els panys no s'havien forçat, i per això van sospitar d'algú que tingués la clau de la seu. Concretament, dos ex-membres d'ICV que foren expulsats del partit per deslleialtat i que, més endavant, van passar al PSC. Malgrat el robatori, Iniciativa va poder fer arribar la documentació a la fiscalia perquè en tenia una còpia.

'Tard o d'hora havia de sortir a la llum alguna cosa'

Virgínia Domínguez, regidora d'Entesa per Sabadell, es confessa molt sorpresa pels fets d'ahir, encara que ja fa temps que pensava que tard o d'hora 'sortiria a la llum alguna cosa' --si bé deplora que encara no tinguin informació oficial de l'operació. Tot amb tot, recorda que feia anys que constataven irregularitats, sense que mai poguessin demostrar que fos corrupció. Un botó de mostra: 'l'urbanisme a la carta'; és a dir, canvis de qualificació de terrenys 'per a afavorir determinats sectors privats', fet que sempre han comunicat a la Generalitat quan s'hi han trobat. 'Però això d'ara va molt més enllà; això no és una irregularitat i prou. Ens temem que no sigui molt més greu que no sospitem.'

No diu gaire res més, llevat repetir que l'operació 'té un abast molt gran'. Per això l'Entesa ha demanat el nomenament d'un alcalde accidental fins que no s'aclareixin els fets, i que Bustos es retiri temporalment. 'A Sabadell no ens podem permetre un alcalde imputat. És l'abecé de la corrupció. Els partits sempre parlen de mesures contra la corrupció i a l'hora de la veritat, què fan? Nosaltres respectem la presumpció d'innocència, però demanem que tant Bustos com els altres regidors implicats es retirin dels càrrecs públics temporalment', recalca.

'Bustos ha teixit una xarxa d'amiguisme i clientelisme'

'Manuel Bustos ha anat teixint una xarxa de clientelisme que li ha servit molt per moure's per la ciutat. Però suposo que ha arribat un moment que hi havia massa boques a alimentar i alguna es deu haver enfadat --diu Xavier Oca--. Quan va arribar, vam interpretar que l'ajuntament havia quedat en mans d'una gent que tenia com a únic interès fer-se rica. Amb molts pocs principis polítics i dubtosos principis morals. Un exemple: fins aleshores donaven els diners que els regidors rebien de dietes a cooperació internacional; això es va acabar. També es van augmentar les assignacions i l'ajuntament anava gastant diners per comprar voluntats i mantenir una mena de 'star system' sabadellenc que va ser un pèl escandalós. Des d'un punt de vista moral, no em sorprèn gens això que ha passat. És més, tenia la recança de si al final això els sortiria de franc o no.'

http://www.vila…ox-populi.html

Segons els matins de Catalunya radio, han declarat que les autoritats judicials reconeixen que s'haurien d'haver fet les detencions i imputacions fa dies, però per no "interferir" en la campanya és posposaven fins passades les eleccions. (quin detall)

Alícia Sánchez Camacho, ja ha saltat!! demanant que dimiteixin tots els implicats (i també un senyor en bicicleta que pasava tres carrers més enllà!!) l'exemple d'honestetat del PP és reconegut a tot el món mundial, excepte en els llocs on manen, que tots sabem que son exemple de transparència i honestetat també a nivell mundial.

No deixa de ser curios que les martingales del Sr Millet al Palau de la música que esquitjen CIU, i a ajuntaments socialestes a Catalunya surtin de nou, dons el clima que escanya vol és aquest... crispació, esquitjar merda a tothom (i com a Catalunya pinten només el que els deixen) així el PP apareix com a gran garan de la justicia, que ERC es prepari dons d'aquí pocs dies també els tocarà...

L'evidència canta

El vot sobiranista s'imposa a la pràctica totalitat del territori català i els unionistes vencen en només 43 de les 947 poblacions
L'única capital de demarcació on guanyen opcions antiindependentistes és Tarragona
28/11/12 02:00 - barcelona - David Brugué

L'arc parlamentaries divideix en tres terços: CiU, les altres opcions sobiranistes i els unionistes

Esculli qui esculli CiU per governar ?o encara que ho faci sola? els resultats de les eleccions de diumenge configuren un hemicicle parlamentari dividit en tres parts gairebé iguals. Un primer terç dels d'Artur Mas en solitari, un segon format per partits favorables al sobiranisme de Catalunya (ERC, ICV, SI i CUP) i un últim que conformen els partits que advoquen per la unitat de l'Estat espanyol (PSC, PP, Ciutadans). Així doncs, almenys dos terços dels escons pertanyen a opcions sobiranistes: 87 diputats enfront de 48. La forquilla que més altera la composició del Parlament és la del segon grup, que creix en 13 representants. Aquestes dades, que ja es coneixen des de la nit electoral, tenen una traducció uniforme en el territori de Catalunya. Dels 947 municipis que hi ha al Principat, la pràctica majoria tenen uns resultats en què l'opció sobiranista s'imposa amb claredat. És el que passa en 904 poblacions. En canvi, a les 43 restants es produeix la situació inversa. Una repassada al mapa dels resultats elaborat per Vilaweb permet constatar que l'anomenat vot espanyolista es concentra sobretot en tres grans àrees, dues de les quals ja registren habitualment aquesta situació. La primera d'elles és la Val d'Aran, amb poblacions com ara Viella, Bossòst i Arres. Cap canvi de tendència respecte d'altres convocatòries. La segona zona és l'àrea metropolitana de Barcelona, que electoralment es coneix com el cinturó roig perquè és on el PSC obté el gruix dels electors. Ciutats com ara Sant Boi de Llobregat, Badalona, el Prat, l'Hospitalet i Cornellà han tornat a fer bona la tendència. Destaca, però, el cas de la ciutat de Barcelona; en unes eleccions autonòmiques hi sol guanyar CiU ?fins aquí, cap variació?, però el PSC, que solia quedar segon, en aquests comicis ha passat a ser la quarta força.

La sorpresa es produeix en la tercera àrea on es concentra el vot espanyolista: Tarragona i els seus entorns. La diferència entre les dues opcions a la capital de demarcació ?que és l'única de les quatre catalanes on això passa? és mínima, però s'imposa la pinça unionista amb 28.819 vots enfront dels 28.163 sobiranistes. També es repeteix la situació en pobles com ara Vila-seca, Salou i Constantí, cosa que es tradueix en la consecució del primer diputat de Ciutadans a la demarcació. L'únic municipi de les comarques gironines on l'independentisme perd és Fogars de la Selva.

En nombre de vots, tant l'opció unionista com la sobiranista creixen. Comparant-ho amb les eleccions del 2010, el vot a favor dels partits dirigits cap a la sobirania nacional ha pujat de 344.735 persones, mentre que el dels que aposten per l'opció de mantenir-se a l'Estat espanyol augmenta en 185.144. Respecte a la convocatòria de fa dos anys, hi ha hagut 504.820 vots nous; percentualment, significaria que un 68% han estat per a CiU, ERC, ICV, CUP i altres opcions similars. El 32% se l'haurien endut partits com el PSC, el PP i Ciutadans, bàsicament.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

Unionistes!?!?

A casa a aquests senyors els deien els nacionals i ells mateixos també s'hi anomenaven (i ben cofois!!!)

La prohibició de símbols i les retallades encenen els centres mallorquins

Més d'un centenar de centres se sumen a la convocatòria per protestar contra les retallades i la marginació de la llengua

La comunitat educativa de Mallorca s'ha sumat àmpliament a la iniciativa de la plataforma Crida de fer tancades reivindicatives aquest vespre, i la protesta tindrà lloc en un total de 118 centres. Amb aquesta jornada, que porta com a lema 'Tancat per retallades, obert per educació' i inclou més de la meitat dels prop de dos-cents centres de l'illa, professors, pares, mares i alumnes protesten contra les retallades i l'ofensiva contra el català en el sector educatiu. Les tancades arriben pocs dies després de fer-se públic l'esborrany de l'avantprojecte de llei sobre l'ús dels símbols institucionals, que preveu multes per als llaços quadribarrats que pengen d'escoles i altres edificis en defensa de la llengua.

En la majoria de centres la tancada comença a quarts de sis del vespre. Escoles i instituts han organitzat tot d'actes, entre els quals una assemblea per avaluar les conseqüències de la política del govern Bauzà en l'educació. La plataforma, amb el suport dels sindicats, ha elaborat un manifestque es llegirà en cada centre. Els convocants també esperen convertir aquestes tancades en jornades informatives, un espai on fer saber la realitat diària dels centres a través de debats. A banda, cada centre complementarà la jornada amb activitats de tota mena. Després dels actes, hi ha previst que tant professors, com alumnes i pares passin la nit als centres, com a forma de protesta.

La plataforma ha criticat que durant l'organització d'aquesta jornada alguns centres s'han trobat impediments i 'pressions per part de la inspecció educativa'. Fins i tot, alerta, 'han posat en qüestió el dret de les associacions de mares i pares a demanar de reunir-se en centres escolars per tractar qüestions relacionades amb l'educació dels seus fills'. La Conselleria d'Educació va enviar dilluns una circular on advertia dels límits legals de la protesta, però no sembla que hagi tingut efecte en gairebé cap centre.

Per la seva banda, el sindicat STEI ha animant la comunitat educativa a participar en aquestes tancades, en defensa d'una educació de qualitat i un 'model d'escola integrador, plenament públic, vinculat a l'entorn, amb la llengua pròpia com a vehicular i vertebradora'.

http://www.vila…acs-bauza.html

P.D.

Els salvadors de la pàtria (ja sabem quina)no paren mai!!! amb les seves lleis aconsegueixen atacar a l'hora els interessos dels treballadors, dels pares i les sensibilitats no escanyoles i com sempre... els dolents no ho son ells!! no!!! sino el típic contubernio rojoseparatista

Això és el que volen per Catalunya... el que fan a les Illes i al País Valencià

Catalunya, amb un 3,5%, i quatre comunitats més superaran de llarg l'objectiu de dèficit aquest any
Redacció

Actualitzat a les 13:20 h 28/11/2012

L'endemà que el govern espanyol fes públic que l'administració de l'Estat complirà amb el seu objectiu de dèficit, el quart informe de l'Observatori Fiscal i Financer de les comunitats autònomes, de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA), publica que Catalunya i quatre comunitats més - Castella-la Manxa, Múrcia, Extremadura i la Comunitat Valenciana - no ho faran. I és que, segons conclou, les cinc comunitats superaran el 3% de dèficit i, per tant, s'allunyen molt de l'Objectiu d'Estabilitat Pressupostària de l'1,5% del PIB fixat per l'executiu aquest any.

És més, pel que fa a Catalunya, estimen que el seu dèficit augmentarà fins al 3,5%. Una previsió podria variar si aconsegueix augmentar els ingressos amb la venda d'immobles, amb què preveu recaptar prop de mil milions d'euros. L'estudi destaca que Catalunya té aquest dèficit "desmesurat" perquè els càlculs que es van fer el mes d'agost passat quan encara no havia venut cap immoble. En aquest sentit, si ho aconsegueix, Catalunya s'acostarà a un dèficit del 2% del PIB de mitjana.

Per contra, segons les estimacions de la fundació, nou comunitats: Navarra, Castella i Lleó, La Rioja, Galícia, Balears, Astúries, Cantàbria, Madrid i Aragó sí que compliran amb l'objectiu de dèficit de l'1,5%.

En qualsevol cas, els autors de l'informe asseguren que l'economia espanyola continua en recessió amb perspectives de creixement negatives per a aquest any i pel 2013. En l'apartat d'ingressos, els autors de l'informe han destacat un descens del 5,4% de la recaptació via impostos i en el de despeses, l'augment en un 39% pels interessos dels impostos, així com la reducció de les despeses en personal en un 4%.

A més, creuen que algunes autonomies estan alentint la comptabilització de les despeses corrents en béns i serveis i les despeses en transferències corrents.

L'Observatori considera que "és molt difícil complir amb el dèficit si no es retallen les despeses de personal o s'apugen els impostos" i s'han referit a l'IVA, a l'IRPF o a l'impost sobre patrimoni.

http://www.324.…cit-aquest-any

P.D.

La barca es segueix enfonsant i els que remen segueixen ofegats...

Noteu que no és parla per enlloc del País Basc, però si de Navarra i per assenyalar que ells si que compleixen amb els números (tramposos) imposats per un estat central.

Les comunitats que amb Catalunya no quadren els comptes públics son el País Valencia, Murcia, Castella la Manxa i Extremadura, o sía n'hi tant de les que "paguen" i de les que "cobren".

En quant als que "compleixen" els números, tornem a tenir la comunitat de Madrid al davant, els que donaven lliçons i al final van reconeixer que feien trampes... a veure si tornarà a passar, dons ara la cantarella es que Escanya va bien i les comunitats autonomes (Catalunya) son un llast per a un estat tant collonut com el que gaudim

Duran condiciona 'els somnis i l'ambició' al marc jurídic espanyol

Pressiona perquè s'explori un acord amb el PSC i admet 'una certa inestabilitat' entre CDC i Unió pel procés d'independència

El president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, condiciona la convocatòria d'una consulta sobre la independència de Catalunya a la legislació espanyola o a la catalana. 'Si no es pot canviar la legalitat, ja es dirà el que s'hagi de dir', ha declarat Duran avui al matí a Onda Cero. 'Quan es consulti s'ha de fer en un marc legal en base a legislació espanyola o catalana. I no hi veig una altra alternativa. S'ha de canviar la legalitat. Si no es pot canviar la legalitat, ja es dirà el que s'hagi de dir.'

'Les forces polítiques interpreten els somnis de la població. La política també ha de tenir un component d'utopia. I l'ambició ha de poder tenir una empara legal; i si no és així, quedaran allà l'ambició i el problema', ha afegit Duran.

I sobre la manifestació de la Diada, ha dit: 'Hi vaig anar deixant clar que ho feia de suport al president de la Generalitat. Hi vaig anar no per anar d'acord amb la pancarta sinó perquè el president havia fet un requeriment el juliol en defensa del pacte fiscal. Aquest era el motiu pel qual vaig anar a la manifestació'.

A més, Duran ha insistit que cal deixar oberta la possibilitat d'un pacte entre CiU i el PSC, i cal esperar a saber quines són les propostes dels socialistes, a més de les d'ERC.

I també ha admès una certa tensió entre CDC i Unió. 'Hi ha molts punts de confluència amb CDC pel que fa al dret d'autodeterminació', ha dit. Però ha recordat que la posició actual d'unió és confederal i que ell no és pas independentista. 'Hi ha una certa inestabilitat, que durarà més temps de l'habitual'. Ha descartat una ruptura: 'Només faltaria que es trenqués CiU, per dinamitar més el mapa polític de Catalunya.'

http://www.vila…-espanyol.html

Jo no sé si aquests senyor és protagonista... o li donem protagonisme...

Catalunya ha cremat les naus
03/12/12 02:00 - Carles Ribera
?Hem cremat les naus. Els catalans, i els espanyols també. Mirem de no cremar els nostres mariners?

Després del 25-N, més enllà de l'increment del vot pel dret a decidir i la gran diferència respecte del suport unionista, hi ha una constatació que no resulta menor a l'hora de valorar l'avenç del sobiranisme: actualment no hi ha cap força parlamentària que estigui en condicions de recosir, d'una manera raonable per a totes dues bandes, les malmeses relacions amb Espanya. El paper de pont que ha intentat fer el PSC durant trenta anys ha quedat dinamitat. Per la voluntat del PSOE, que ha virat cap al constitucionalisme estricte, i per la desorientació del PSC, on prou feina tenen per recompondre les peces després de la trencadissa electoral. Mireu si tenen feina que, enlluernats per la patacada de Mas, per començar encara no s'han adonat que ha estat una trencadissa. Respecte de CiU, l'altre gran partit amb vocació pactista, per més que el senyor Duran maldi per ser el salvador de la pàtria autonòmica, la realitat és que des de fa una setmana l'encara forta centralitat que acredita la seva formació depèn d'un suport marcadament sobiranista.

Si amb això no n'hi hagués prou, hi ha un altre símptoma inequívoc del camí sense retorn: qui es pot entendre amb una Espanya que ha basat la reacció no pas en la contraproposta sinó en l'insult, l'ofensa, l'amenaça i la falta de respecte més lamentable? Què podem negociar amb algú que no ens vol com a germans sinó com a presoners, i que ho ha manifestat sense embuts? Hem cremat les naus. Els catalans, i els espanyols també. Mirem de no cremar els nostres mariners, doncs, ara que som en bona ruta cap a l'estat català, tocant més que mai de peus a terra.

http://www.elpu…es/598880.html

P.D.

En la meva opinió aquest article (i amb tot el respecte!!) és incongruent!! el PSC, sempre ha estat el que és... una quimera que tracta de, primer de tot, posar ordre en les seves families internes, però que a l'hora de la veritat els "catalanistes" han estat escombrats i arraconats i jubilats... per servir la matriu estatal.

CIU, precissament, ha fet aquest paper, "Sí a Madrid son així, però nosaltres... tant raonables que som ho arreglarem..." fins que s'han adonat que a Escanya no son res... la crossa necessaria per al moment puntual, els fenicis que es venen per quatre llenties i mentre han fet la viu viu aquests anys... mira anem tiran... "de dilluns a dissabte treballem per Espanya!! i diumenge preguem per la independència!!!" finalment s'han adonat que no son els responsables garants del bé d'un estat que ens ha d'ajudar, sino l'ase que tira del carro, en Mas & Company, no s'han fet independentistes... per convicció, pura i simple necessitat de sobreviure. Aquí també podem raonar que una part de la "punxada" convergent ho ha estat per la tradició Convergent de no dir les coses pel seu nom!!! (Estructutres d'estat!?!?!) i a CIU només hem sentit el Sr Duran contra aquest canvi del missatge, però que amagat sota la "faldilla" de la calició, el Sr Duran, es dona una importancia que, particularment, trobo sobrevalorada, de fa anys i panys!!!

El canvi de la estrategia pujoliana, del "peix al cove", de "l'avui no toca" també pot haber influit en els resultats, però les sumes i restes no poden deixar de fer nos adonar que CIU té més d'1.100.000 vots, ERC no arriba als 500.000.

Els partits nacionals (segueixo insistint, a casa a aquesta colla els diem "els nacionals" i res hem farà canviar-los el nom!!!) PP, Ciudadanos... han tocat sostre i a partir d'ara només podem anar i venir entre ells i el poc que puguin acabar de xuclar del cadaver (polític) que es el PSC/PSOE.

Estem com estem... no per haber cremat les naus, sino per que ens han cremat amb tanta tonteria!!!!

L'atur torna a augmentar a Catalunya i supera per primer cop els 652.000 parats

El mes de novembre 5.785 persones es van quedar sense feina, un 0,90% més que a l'octubre i 36.422 més que fa un any
A l'Estat, el nombre de desocupats ha augmentat en 74.296 i la xifra total se situa en els 4.907.817
04/12/12 09:39 - barcelona - Redacció

L'atur ha tornat a augmentar a Catalunya al novembre per cinquè mes consecutiu, amb 5.785 persones que s'han inscrit a les llistes del Servei d'Ocupació (SOC), un 0,90% més que a l'octubre i un 5,92% més que fa un any (36.422 persones més). El nombre total de desocupats supera per primer cop els 650.000, amb una xifra rècord de 652.091 parats registrats fins ara a Catalunya des que es van començar a comptabilitzar l'any 2000. Fins ara, el rècord el tenia el febrer d'aquest any amb 641.948 persones.

Pel que fa a demarcacions, a Barcelona és on es registra un augment més moderat, del 0,56% respecte a l'octubre, amb 2.689 persones. Girona és on es registra un increment de l'atur més important, del 2,24% respecte al mes anterior, amb 1.327 parats més. A Tarragona, 1.300 persones s'han inscrit a les llistes del SOC, un 1,78% més que a l'octubre. I a Lleida, hi ha 469 desocupats més, un augment de l'1,49% respecte al mes passat.

Pel que fa a l'Estat, el nombre de parats ha augmentat en 74.296, un 1,54% més que a l'octubre, fet que situa el nombre d'aturats per primer cop per sobre dels 4,9 milions, en concret fins als 4.907.817.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

I com tots sabem això és per culpa de "los rojoseparatistas!!!!", però no ens preocupem que l'Alicia (NO!!, la del país de les meravelles no la del PP!!) i tota la seva trepa (ups!! volia dir tropa...) ho arreglará!!!

Dos estudiants valencians interrompen un acte del Defensor del Poble espanyol per l'ensenyament en català

'Nosaltres sabem parlar perfectament la seva llengua i demanem que es garanteixi l'ensenyament en la nostra', diuen

Ismael i Amparo, dos joves estudiants d'Alfara i Meliana, respectivaent, van reivindicar ahir, espontàniament, en un acte del Defensor del Poble espanyol de poder estudiar en català, cosa que la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert no garanteix. Va ser durant la lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans al congrés espanyol.

Els joves, de 17 anys i 18, estudiants de l'IES Font de Sant Lluís de València, van considerar que la seva assistència al congrés era 'un bon moment' per a fer aquesta reivindicació, ja que no els la deixen fer al carrer, en referència a les càrregues policíaques i les prohibicions de la 'primavera valenciana'. Els joves van reconèixer, tanmateix, que no esperaven res més que 'bones paraules' dels diputats presents a l'acte.

'És molt bonic tot això que es diu en aquesta declaració, però no és realitat. Tot això és teoria, perquè la pràctica desgraciadament és molt diferent', va dir Maria Amparo, que va participar en la protesta. 'Nosaltres sabem parlar perfectament la seua llengua i demanem que es garantesca l'ensenyament en la nostra', va dir Ismael, l'altre participant.

http://www.vila…nt-catala.html

P.D.

I seguim amb la cantarella del atac al català a l'escola... mireu a les Illes i al País Valencià, com allí manen (Els que toca!!!) la "feina" bruta ja se la fan ells solets, però com a Catalunya no deixen de ser una cosa "rara" (politicament parlant) el "grema gran" els hi ha de fer la feina i la pobre Alicia (NO!!! la del país de les meravelles NO!! la del PPc) s'enfada dons no l'han tingut en compte (vaja!! que aquesta senyora, com el Sr Duran, s'entesten en donar lliçons que ningú (ni els seus) els hi compren)

Mariam i Ismael: 'Era una obligació moral, eixir al congrés a defensar la llengua'

Parlem amb els dos estudiants que van interrompre un acte del Defensor del Poble espanyol per l'ensenyament en català

Els havien convidats a anar al congrés espanyol a llegir uns fragments de la Declaració Universal de Drets Humans i van decidir que ho havien d'aprofitar per defensar la llengua i l'ensenyament en català. Mariam Campos i Ismael Sempere estudien segon del batxillerat d'arts escèniques a l'IES Font de Sant Lluís de València. Saben prou bé què és voler estudiar en català i no poder-ho fer. 'Era una obligació moral, eixir allà i dir què pensem tots els qui defensem la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets', diuen en una entrevista a VilaWeb.

'Ismael, he pensat que hauríem de dir alguna cosa', va dir la Mariam quan es va trobar amb el seu company de classe a l'estació, dilluns. 'Jo també ho he pensat.' I en el viatge amb el TGV cap a Madrid van acordar que, un cop llegits els articles de la Declaració dels Drets Humans, hi dirien la seua. I així ho van fer: amb una mica de nervis, la Mariam i l'Ismael van adreçar-se cap al Defensor del Poble espanyol, Francisco Fernández Marugán, i el secretari primer del congrés, el valencià Ignacio Gil Lázaro, per dir-los: 'Tot això que es diu en aquesta declaració és molt bonic, però no és realitat. Tot això és teoria, perquè la pràctica desgraciadament és molt diferent. Nosaltres sabem parlar perfectament la seua llengua i demanem que es garantesca l'ensenyament en la nostra.'

Mariam Campos, delegada de la seua classe, explica a VilaWeb: 'Jo sóc la primera que hi creu, en la Declaració dels Drets Humans, però no és la realitat, com vaig dir. I encara que Gil Lázaro ens digués que l'ensenyament en la nostra llengua era fora d'aquella lectura, jo crec que no, que és dins del mateix context, perquè són els nostres drets.' Ismael Sempere diu que l?oportunitat de dilluns no la podien deixar escapar: 'Moltes vegades se centra tot en el Principat, i cal que la gent sàpiga que a València també hi ha moviment, i que hi ha molta gent que vol estudiar en valencià i no pot.?

L?Ismael és d'Alfafara, on va estudiar la secundària obligatòria, i ho va poder fer en català. Canta en el grup Badok i forma part de l'Assemblea de Joves de la Serra de Mariola, que va constituir-se fa poc per treballar en la defensa de la llengua i la cultura. L'any que ve vol estudiar dret. És molt crític amb el projecte de llei de Wert: 'Rebaixar la nostra llengua a la condició de llengua forastera és una burla. En un estat modern, la diversitat de les llengües hauria de ser més valorada, però l'estat central menysprea el català fins a intentar exterminar-lo. No ho han aconseguit en tres-cents anys, no crec que ho aconseguesquen ara, però dificulten molt les coses, i crec que la gent hauria de respondre-hi d?una manera més activa.'

'Volem parlar, estudiar i fer vida en valencià'

Tant la Mariam com l'Ismael van marcar la casella per estudiar en català aquest curs. Però l'única classe que fan en català és la de llengua i literatura. 'Sempre hi ha algú que demana al professor que parle en castellà ?explica ella?. A mi em fot molt, i ja em vaig queixar al director. Jo vull que les classes me les facen en valencià, perquè hi tinc dret.? I l'Ismael hi afegeix: 'El problema és que ens sentim deixats per les institucions i l'administració. És la nostra llengua, hem viscut tota la vida en aquesta llengua. I que conste que sabem el castellà perfectament, i no hi tenim cap problema. Però volem parlar, estudiar i fer vida en valencià.' Per ell, caldria fer una reforma profunda del sistema educatiu amb una nova política lingüística més ferma. Retreu que l'actual model segrega els alumnes segons la llengua. 'Això és un problema, perquè crea divisió.' L'altre problema, diu, és que l'oferta no abasta tota la demanda i hi ha centenars de xiquets que no poden estudiar en català.

Cap dels dos no es pensava que la intervenció de dilluns tingués cap repercussió fora del congrés espanyol. Però han eixit en alguns mitjans, la notícia ha anat circulant i el vídeo corre per la xarxa. Companys de l'institut els han felicitats, alguns professors els han donat les gràcies, i el director del centre els ha dit que se sent orgullós d'ells. 'És el nostre professor de valencià, i ens el trobem quan anem al Micalet a veure alguna obra, o siga que ja sabia que nosaltres érem així, però se n'ha alegrat molt', diu la Mariam, que l'any vinent espera poder entrar a l'Institut del Teatre.

'Estic orgullosa que haja tingut aquesta repercussió ?conclou?, i espere que això consciencie la gent per fer coses, encara que tinga por. Jo estava molt nerviosa, però a la gent que té por li diria que ha de fer allò que siga per reivindicar els seus drets. Que isca i que lluite.'

http://www.vila…r-llengua.html

Sort!!, que encara queden persones, que alguna cosa clara tenen ;)

La cimera de la Generalitat es compromet a aplicar la llei catalana si la "llei Wert" és aprovada al Congrés
Ramon Radó i Victòria Miró Actualitzat a les 10:15 h 13/12/2012

Els assistents a la cimera de la Generalitat sobre l'ensenyament en català s'han compromès a fer prevaldre la llei catalana d'educació sobre la "llei Wert", si finalment aquest text és aprovat pel Congrés. Representants de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA i finalment també la CUP, que s'ha presentat a la porta de la reunió al palau de la Generalitat i han acabat sent acceptats pel president en funcions, Artur Mas, han pactar un full de ruta comú per aturar la reforma educativa impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert. Un cop acabada la reunió, els partits assistents han acordat impulsar una esmena conjunta durant tot el procés al Congrés, però han resolt que si no és aprovada i no aconsegueixen canviar el text perquè es respecti l'actual model educatiu de la immersió lingüística es continuarà aplicant la LEC per sobre de la "llei Wert".

Segons ha explicat Oriol Pujol per part de Convergència i Unió, els assistents a la cimera han coincidit que es farà una "esmena profunda" de l'esborrany de projecte de llei perquè "intenta sacsejar un model d'èxit" i confrontar dos drets: el de no separar els nens per raó de llengua, que "és constitucional i està reconegut", amb l'opció lingüística per part dels pares que, segons ha valorat, és "la voluntat d'imposar un dret que ni és reconegut i que té sentències del TC contràries".

Pujol, acompanyat del conseller Josep Maria Pelegrí, ha indicat que actuaran "de manera unilateral amb el que és el marc competencial de Catalunya, que és la LEC". I, després de celebrar totes les mostres de suport a la immersió de la societat civil i de molts partits polítics, ha volgut "felicitar i encoratjar els que l'han estat aplicant amb èxit en els darrers 30-35 anys".

Els portaveus de CiU a la cimera també han explicat que la reunió ha escoltat la declaració que prepara el Consell Escolar per poder-la lliurar a Madrid i que els partits polítics la comparteixen completament. "El català és un patrimoni del poble de Catalunya, no dels partits, i no pot estar subjecta a les ideologies", ha conclòs Josep María Pelegrí, que ha demanat que el govern espanyol "no manipuli sentències que donen per bo el model d'immersió lingüística". Per la seva banda, Oriol Pujol ha declarat que "la immersió mai no ha estat un problema a Catalunya i així seguirà sent".

Pel que fa a la reunió que Rigau mantindrà amb Wert divendres a Madrid, Oriol Pujol ha explicat que la consellera d'Ensenyament hi anirà amb un "mandat" de la cimera i amb l'ordre d'actuar d'acord amb els consensos assolits durant la trobada.

Junqueras insisteix que la llengua "mai ha estat cap problema"

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha subratllat exactament la mateixa idea que Oriol Pujol quan ha dit que "la qüestió lingüística mai ha estat cap problema" i ha reclamat la independència com la millor sortida davant d'aquesta situació. Junqueras, que ha hagut de marxar ràpidament, ha cedit la paraula a l'exconseller d'Educació Josep Bargalló, que ha manifestat que "no s'entén la immersió lingüística sense la qualitat del sistema i no s'entén la qualitat del sistema sense la immersió". Bargalló també ha explicat que a la cimera s'ha acordat presentar esmenes conjuntes a l'avantprojecte al Congrés dels Diputats i al Senat i ha demanat que "si la llei mai s'arriba a aprovar, el govern de la Generalitat no l'acati perquè entengui que l'Estatut i la LEC van cap a un altre camí".

Navarro obre la porta a sumar el PSOE a les esmenes conjuntes

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha defensat l'educació com a "element estructural" de la societat catalana i ha apuntat que pel que fa a la presentació d'esmenes conjuntes al Congrés i al Senat buscaran un "punt d'acord per presentar esmenes de manera conjunta en tot allò que signifiqui defensar l'esperit de la LEC".

Navarro ha considerat "fonamental" la immersió lingüística, però també ha defensat "el principi de legalitat" davant la possibilitat de no acatar la LOMCE: "les lleis s'han d'acatar, el que hem de buscar són sistemes legals per acatar una llei, que en aquest cas és la LEC, i no una altra".

Herrera alerta sobre les retallades

El secretari general d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Joan Herrera, ha estat molt dur amb l'avantprojecte del ministeri, que creu que "supera totes les línies vermelles" perquè "atempta contra el model educatiu català" i és "profundament ideològic, ultraconservador, a vegades sembla fins i tot un projecte preconstitucional".

Per al líder ecosocialista, la LOMCE segrega per raons de llengua però també per motius econòmics, ja que consagra "un model d'escola exclusiva, confessional i que no respecta gens ni mica la pluralitat" i tracta l'educació com un servei en comptes d'un dret. Iniciativa també ha proclamat que l'avantprojecte de llei "no s'acatarà perquè és una barbaritat" i s'ha mostrat partidària de "no acatar no només la llei Wert sinó totes les lleis que atempten contra el model educatiu català", com ara l'augment de ràtios a les escoles públiques. A més, també ha demanat incorporar "la marea groga", el moviment en defensa de l'educació pública, en reunions com les d'aquest dimecres.

La CUP vol que el govern espanyol "s'abstingui de legislar sobre Catalunya"

El diputat electe de la CUP Quim Arrufat ha demanat al govern de la Generalitat que "es planti i desobeeixi l'aplicació d'aquesta normativa" i ha avisat que, en cas que no ho faci: "serà la comunitat educativa i nosaltres al darrere que procurarem desobeir-la". A la sortida de la cimera, Arrufat ha manifestat el suport de la CUP a la proposta de resolució que ha presentat el Consell Escolar de Catalunya.

Tal com ha insistit durant les darreres setmanes, la formació independentista és partidària d'oposar-se a la LOMCE "des del carrer i des de les institucions", ja sigui amb les concentracions convocades aquesta setmana i també demanant al futur executiu català que sol·liciti "a l'estat espanyol que s'abstingui de legislar sobre Catalunya mentre no se celebri la consulta" d'autodeterminació.

Per la CUP, l'avantprojecte de llei "és un atac a la línia de flotació de la principal victòria lingüística que ha tingut aquest país des de la transició" i ha advertit dels efectes que pot tenir al País Valencià i a les Illes Balears, on han indicat que "plou sobre mullat".

Finalment, la CUP sí que hi assisteix

Excepte el Partit Popular i Ciutadans, tots els partits de l'arc parlamentari han assistit a la cimera en defensa del català i del sistema d'immersió lingüística. La sorpresa l'ha donat la CUP, que a última hora s'ha afegit a la cimera, tot i que en un principi no hi estava convocada perquè, segons havia argumentat el govern tota la setmana, encara no han pres possessió els seus diputats. El procediment que els ha dut fins a la reunió ha estat com a mínim curiós. Malgrat no estar-hi convidats, el diputat electe al Parlament per la CUP Joaquim Arrufat i el membre de la formació independentista Jordi Salvia s'han presentat a la Generalitat reclamant accedir a la cimera. Aleshores, segons han explicat fonts del govern, el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, ha accedit que tots dos fossin a la cimera.

http://www.324.…ada-al-Congres

P.D.

Les CUP,per mi, han estat els que més "l'han clavada", tant incongruent era la posició de CIU de no "convidar-los" com clara i contundent ha estat la resposta que mereixen tots aquests "professionals"

Intermón adverteix que Espanya podria arribar als 18 milions de pobres el 2022
L'ONG reclama un canvi de rumb en les polítiques socials i econòmiques per mitigar els efectes de la crisi
L'Estat lidera el rànquing de les desigualtats
14/12/12 02:00 - barcelona - Jordi Panyella

Espanya és l'estat de la Unió Europea on les desigualtats entre rics i pobres són més importants i el club dels desafavorits continuarà creixent si no s'adopten mesures urgents per frenar les perverses conseqüències de la crisi. Aquest és el negre panorama que dibuixa un informe de l'ONG Intermón Oxfam, Crisi, desigualtat i pobresa, fet públic ahir, en què s'indica que l'any 2022 l'Estat espanyol podria arribar a la quantitat rècord de 18 milions de pobres.

L'evolució de la crisi queda reflectida en l'increment del nombre de pobres, que dels 10,6 milions del 2008, un 23% del total de la població espanyola, ha passat aquest any a la quantitat de 12,7 milions i un percentatge del 27%. Si es confirma l'evolució prevista per Intermón, d'aquí a deu anys el percentatge de pobres a l'Estat arribaria al 38%.

L'eclosió d'aquesta classe desafavorida ha evolucionat de manera paral·lela a l'augment de les retallades en les partides destinades a finalitats socials. Això ha fet, per exemple, que entitats com ara Càritas hagin vist incrementar un 174,2% el nombre de persones que han atès.

El drama de l'habitatge

Un dels factors que analitza l'estudi és l'habitatge i el fenomen creixent dels desnonaments per impagament de la hipoteca. Intermón posa xifres a aquest ?drama? i recorda que entre l'1 d'abril i el 30 de juny passat 526 famílies van perdre cada dia l'habitatge.

En l'eixamplament de les desigualtats, hi té molt a veure l'increment de la fiscalitat indirecta, que ha provocat que l'esforç fiscal recaigui de manera més important en les persones de renda mitjana i baixa, s'afirma en l'informe. A la vegada, hi ha hagut un increment de la sortida de capitals a l'estranger.

En vista d'aquesta situació, Intermón proposa un pla d'acció que consisteix, en primer lloc, a implantar un sistema tributari just que s'inspiri en els principis d'igualtat i proporcionalitat. Es pretén una lluita més efectiva contra l'evasió fiscal a través de millorar la transparència sobre la informació financera de les multinacionals, un reforç de la cooperació fiscal entre països i una millor responsabilitat fiscal de les empreses.

Una taxa internacional

Una de les mesures concretes que es proposen és l'establiment d'una taxa que gravi les transaccions financeres internacionals. Segons l'ONG, un sol dia d'aquesta taxa suposaria una recaptació de 13,7 milions d'euros per a les arques públiques de l'Estat.

En el capítol de les obligacions, Intermón reclama blindar els drets bàsics dels ciutadans i mantenir els compromisos contrets en l'ajuda a la cooperació internacional.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

A Intermón també deuen ser rojoseparatistas....

"Bromes" a part, el que és un fet és que Escanya es un pou sense fons, les festes s'han acabat i tal i com està muntat aquests estat ja sabem a qui tocarà pagar-ho, tenint en compte que ara aviat Escanya deixarà de ser perceptor net d'ajudes de la Unió Europea, pasant a ser contribuient!!!!

L'Estat ja deu a Catalunya 2.658 milions en infraestructures

La Cambra de Comerç de Barcelona denuncia que l'incompliment de l'addicional tercera sumarà l'any que ve 728 milions més
El 2013 en correspondrien 1.990
18/12/12 02:00 - barcelona - M. Moreno

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, va denunciar ahir que l'Estat espanyol sumarà el 2013 un dèficit d'inversions finalistes destinades a infraestructures a Catalunya de 728 milions, xifra que caldrà sumar al deute acumulat per aquest concepte des del 2007 fins a final d'aquest any i que se situa en 2.658 milions.

En una breu compareixença davant la premsa, Valls va lamentar que l'Estat ?incompleixi reiteradament? els seus compromisos d'inversió, establerts legalment a la disposició addicional tercera de l'Estatut, i va precisar que, de cara a l'any vinent, aplicant el percentatge que representa Catalunya sobre el PIB total de l'Estat, un 18,7%, l'executiu presidit per Mariano Rajoy hauria d'invertir 1.990 milions al Principat, dels quals només n'hi ha pressupostats 1.262,3 milions, de manera que el dèficit inversor anual seran els esmentats 728 milions.

Rècord mínim

El líder cameral va alertar que, si l'executiu espanyol continua amb la tònica dels últims anys, és a dir, la d'executar tan sols un 70% del que es recull en els pressupostos, la xifra real destinada a Catalunya ?potser no arribarà als 900 milions?, un volum tan baix que no té precedents en l'última dècada.

Finalment, les dades recopilades per la Cambra també indiquen que la inversió que l'Estat durà a terme a Catalunya l'any vinent serà un terç de la que va realitzar el 2009. Aquesta reducció, a més, no és proporcional a la que, en principi raonablement, s'aplica a la resta de comunitats a causa de la crisi i l'austeritat a què obliga el compliment d'objectiu de dèficit públic. Així, fent equivaldre a 100 la inversió pressupostada de l'Estat a Catalunya el 2009, el 2013 aquesta ràtio baixarà a 33, amb una reducció del 67%, mentre que al conjunt de comunitats autònomes la caiguda serà del 57% fent que la ràtio passi de 100 a 43.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Escanya, segueix tractant els països catalans com el que son, una colonia, aquests "senyors" s'omplen la boca de legalitat quant ells son (i han esta!!) els primers que se l'han passada pel forro!!, però no patim Alícia!! (No, la del país de les meravelles no!!! la del PP) ho arreglarà, que ella té fil directe amb el capo (ups!!) amb el Sr. Rajoy!!

Les famílies d'Unió, un partit 'de quadrets'

Repassem els corrents interns del partit controlat per Duran i Lleida amb especial atenció als sectors sobiranistes

Després de les eleccions del 25 de novembre ha esclatat una crisi interna a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), amb l'estripada de carnet del batlle de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal ?un cognom de ressonància històrica en el partit?, i alguns altres militants que l'han acompanyat. La interpretació dels resultats electorals que va fer Josep Antoni Duran i Lleida ha causat una profunda indignació entre els sectors sobiranistes i entre les bases del partit. La consideren una greu deslleialtat envers el president Mas, el programa defensat a les eleccions i els documents estratègics aprovats per les bases. Per entendre els moviments dins aquest partit històric, fundat el 1931, en fem una radiografia que ens mostra quines famílies el conformen.

Unió és un partit 'de quadrets' ?l'expressió que va fer servir per definir-se el dirigent dels anys trenta, Pau Romeva?, més grans o més petits, però de cap manera monolític. Si bé és cert que hi ha un sector oficial presidit per Duran que domina la direcció i els altaveus mediàtics, també hi ha grups i famílies que viuen a banda d'aquestes lleialtats. Vegem quins són.

Duran, les lleialtats assaonades

Unió va arribar a la transició desballestada per una segona meitat del període franquista en què havia perdut l'impuls dels anys 1930 del segle passat i de la postguerra immediata. Duran va fer-se un lloc al partit a principi dels anys 1980 i va emprendre una tasca incansable de modernització de les estructures i els quadres. UDC havia fet valer els bons contactes i connexions a l'estranger ?especialment a Europa? i el llinatge de partit històric per a establir el pacte de coalició amb la Convergència de Pujol els primers anys després de la transició. Però el partit, de dimensió molt petita, havia d'aportar noms a les llistes electorals i a les institucions que governava la coalició, i aquesta va ser una tasca en què Duran, sense defallença, va excel·lir. Fou llavors que Duran va trenar un bon reguitzell de lleialtats a tot el territori que li han permès d?aguantar al capdavant del partit contra tots els desafiaments amb què ha ensopegat.

El grup de Duran té un nucli de màxima confiança format pel diputat al congrés espanyol Josep Sánchez Llibre i el responsable de finances, Antoni Isac. El secretari general, Josep Maria Pelegrí; Ramon Espadaler i Núria de Gispert formen una segona corona de lleialtat a Duran. Acompanyat d'aquesta guàrdia pretoriana, Duran va construir un partit a imatge i semblança seva i ha assaonat les fidelitats construïdes durant aquests trenta anys de domini total. Això li permet de continuar rebent un suport personal intern al marge de la tendència sobiranista general de les bases del partit.

Vila d'Abadal, el cavaller de Vidrà

El batlle de Vic, que ja no formarà part del mapa d'Unió perquè en va plegar, és un independentista d'última fornada en ple segle XXI. És el batlle del municipi més gran presidit per Unió i s?havia entestat a fer un canvi de rumb, així com ho anava fent el país, cap al sobiranisme. Vila d'Abadal ha estat l'últim que ha desafiat públicament Duran, a qui va disputar el control del partit al darrer congrés, el maig d'enguany.

El llinatge de Vila d'Abadal entronca amb l'època fundacional del partit, a principi dels anys 1930 ?el seu avi Lluís Vila d'Abadal va ser-ne un fundadors? a la vegada que té un vincle històric amb el carlisme. La seva família va adquirir la masia Cavaller de Vidrà, considerada una de les més importants de Catalunya, que durant la guerra carlina havia fet servir de quarter general i d?escola militar.

Vila d'Abadal no tenia cap grup propi fort i nombrós amb què pogués preparar una estratègia de poder dins el partit, i anava a la seva en quasi totes les accions. La iniciativa de l'Associació de Municipis per la Independència li ha donat més relleu públic i, d?ara endavant, enfocarà la seva estratègia de política nacional en aquest àmbit.

Antoni Castellà i els antics joves d'Unió

El sobiranisme ha estat representat dins el partit des dels anys noranta per una generació que va fer-se càrrec de la Unió de Joves, netament independentista, i es va consolidar com a grup cohesionat. Ha anat treballant sense fer gaire soroll i presentant esmenes als congressos i consells nacionals. La veu pública més coneguda del grup és la del secretari d'Universitats del govern, Antoni Castellà, acompanyat d'Assumpció Laïlla, Pep Martorell i Marta Vidal, entre més.

Van entrar al partit perquè s?identificaven amb la línia històrica dels fundadors i malden per retornar a aquell camí compromès amb la llibertat nacional i la justícia social. Aquesta generació va recuperar l'estelada com a símbol dels joves del partit i la integra al logotip. Són un grup de resistència dins el partit i han plantat cara a Duran qui-sap-les vegades aquests anys.

Però, malgrat aquests xocs amb Duran, no han estat arraconats ni han perdut la confiança bàsica del grup dirigent. Formen part de la direcció actual i alguns ocupen posicions de responsabilitat al govern, gràcies a una capacitat i una formació professional reconegudes. Entre els cercles propers al partit, són anomenats 'sector coneixement'. Han tingut una certa sintonia amb les altres línies sobiranistes del partit, però no han arribat a cercar-hi unitat d'acció en cap moment.

Els més 'matiners'

Un altre grup clarament sobiranista que ha presentat batalla a la línia oficial els últims anys és l'associació El Matí. És un grup dirigit per Carles Puigdomènech, Joan Capdevila i Vicenç Pedret, juntament amb Emili Batlle i Erika Casajona. Van presentar una alternativa a Duran al congrés anterior, de Sitges, el 2008. Ja fa uns quants anys que planten cara, però no reïxen a fer trontollar Duran.

Finalment, després d?haver plegat Vila d'Abadal, a qui havien donat suport al congrés d'enguany, van anunciar que abandonarien el partit i demanarien l'afiliació a Convergència.

L'independentisme amb corbata

El desembre de 2008 va sacsejar el panorama del partit l'anunci de la creació d'una entitat impulsada per militants d'Unió, presidida per l'ex-conseller Agustí Bassols, juntament amb Manel Cardeña i Antoni Castella, amb un programa obertament independentista. Algun analista parlà de 'independentisme amb corbata' per referir-se a aquest grup, format per advocats i professionals liberals d?àmbits diversos.

Mai no han plantat cara a l'interior del partit, sinó que han decidit d?impulsar un pensament independentista d'orientació demòcrata-cristiana i fer una feina de grup d'opinió i de pressió, més que no de grup de poder. Han fet jornades sobre el procés de creació d'un estat i organitzen conferències amb experts i polítics internacionals de primer nivell.

http://www.vila…-quadrets.html

David Fernàndez: 'Ja saben que tindran un corcó'

El diputat de la CUP parla de propostes econòmiques i nacionals de la seva formació, dins el cicle 'Implicats' amb membres de +VilaWeb

'Els qui es dediquen a la gestió ja saben que tindran un corcó demanant transparència, demanant les despeses, demanant que hi hagi debats públics', ha dit el diputat de la CUP David Fernàndez en el col·loqui amb lectors de +VilaWeb dins el cicle 'Implicats'. Fernàndez ha explicat com seran les actuacions de la CUP al parlament: 'S'han acabat les velles maneres de fer política', ha dit. També ha exposat les propostes de la formació que representa en matèria econòmica i nacional.

Fernàndez ha desestimat la possibilitat que la CUP participi en una hipotètica coalició de forces d'esquerra, en una Syriza catalana. 'La democràcia que ha d'arribar ja té el camí traçat, no tan sols pels partits polítics, sinó per moltíssima gent que fa política, des de l'acció social comunitària. La definició d'un full unitari de les esquerres, fins i tot la Nova Esquerra Catalana que s'ha fundat aquest cap de setmana, també incorpora aquesta triple anàlisi, la nacional, la social i la democràtica. Per tant, som en fase de recomposició. I la CUP és assembleària i té escrit el seu programa. I aquell amb qui coincidim, ja hi coincidirem. Però s'han acabat les maneres velles de fer política.'

Com funcionarà la CUP al parlament

La CUP té com a criteri de funcionament intern una limitació en el càrrec de diputats de quatre anys, i una limitació de sou. Fernàndez n'ha parlat així: 'Aquests dies es discuteix com ha de funcionar la CUP al parlament. Són clars els criteris que limiten les qüestions de l'acció política en relació amb els càrrecs electes, amb la limitació de sous, la duplicitat de càrrecs i la limitació de mandat, però falta realment articular-ho. Per nosaltres, és un laboratori, perquè venim del municipalisme, on la interacció amb el carrer és molt més fàcil. Ens ho prenem com una escola d'aprenentatge.'

I encara ha afegit: 'Nosaltres no reivindiquem la cultura de la delegació, sinó de la coresponsabilitat. O ens hi impliquem tots o no ens en sortirem. S'han acabat els messies. Només el poble salvarà el poble.'

En les fórmules per a aprofundir la radicalitat democràtica de la política no és pas partidari de les llistes obertes com a solució: 'Al final també es poden pervertir', diu. 'El camí és la democràcia directa; una persona, un vot.' Però admet que 'la fórmula encara s'ha d'inventar'.

Islàndia com a model

Si la CUP tingués seixanta-vuit diputats, quina decisió prendria per sortir de la crisi econòmica actual?, ha demanat un dels lectors en el col·loqui. El diputat ha respost: 'Islàndia és un bon model. En un any ha fet cinc coses que els mercats financers diuen que no es poden fer. S'ha negat a pagar el deute privat, ha anul·lat el deute hipotecari de les famílies que havien caigut en l'estafa immobiliària, ha jutjat banquers i els ha empresonats, ha processat governs per complicitat amb la bombolla financera i ara fa un nou procés constituent, instituent, on prohibeixen l'especulació financera en la constitució. Té ombres, com tot procés polític. Però han alçat el cap.'

Considera que cal una nova política fiscal. 'El discurs dominant ens parla d'austeritat, però 'la Caixa' en cinc anys de crisi ha guanyat 8.000 milions d'euros. Per exemple.'

El dret de decidir

I sobre el procés cap a l'autodeterminació: 'El camí cap a la independència passa pels fulls traçats al segle XXI i cercant un procés d'expressió democràtica, majoritària i pacífica. I segurament de desobediència civil. Perquè tot procés de ruptura finalment implica un cert trencament amb l'ordre constituït.'

http://www.vila…ran-corco.html

P.D.

Llegir-ho no deixa de ser una agradable sorpresa, tenint en compte els recels que hem donaven, una esquerra clara, pancatalanista de fets i no de boqueta, realment si saps on ets i saps on vols anar... res és complicat!!!

CiU i ERC tanquen l'acord: consulta el 2014

La possibilitat de prorrogar la data només si hi ha acord de totes dues formacions ha desencallat el pacte

El pacte entre CiU i ERC per a la governabilitat ja és realitat. Artur Mas i Oriol Junqueras l'han tancat en una reunió al Palau de la Generalitat. La investidura d'Artur Mas, a la qual Oriol Junqueras s'ha compromès novament a donar suport, es farà dijous i divendres, segons que ha confirmat la presidenta del Parlament, Núria De Gispert. L'acord estableix que en el primer ple de la legislatura hi haurà una declaració solemne al parlament per a reblar el compromís amb el dret de decidir; i inclou la determinació de CiU i ERC de fer la consulta sobre la independència el 2014, amb la possibilitat d?ajornar-la si totes dues parts s?hi avenen.

Sobre la consulta, Junqueras ha dit que l'acord garanteix 'les clàusules per a posar el futur de Catalunya en mans dels ciutadans'. El compromís és de fer-la el 2014. Però si CiU i ERC es posessin d?acord es podria ajornar.

Aquest és el document amb el compromís de CiU i ERC per a fer la consulta el 2014.

'Queden alguns detalls menors que segurament es resoldran dimecres al matí', ha afegit Junqueras, que s'ha confessat satisfet perquè el pacte també implica 'canvis en les polítiques econòmiques i socials'. I ha afegit que una mostra d'aquesta disposició d?implantar canvis és l'anunci que ha fet el govern en funcions d'aplicar un impost sobre els dipòsits bancaris, tal com havien demanat els republicans.

Junqueras ho ha reblat en una piulada: 'Els reptes que tenim davant són enormes. Avui encetem un nou període per sortir de la crisi i fer el referèndum per la independència.?

? Oriol Junqueras (@junqueras) desembre 18, 2012

Just abans de sortir del Palau, el president d'ERC ha fet una encaixada de mans amb el portaveu del govern, Francesc Homs. Junqueras també ha confirmat que la investidura serà a final d'aquesta setmana.

Diagnòstic de la situació

CiU i ERC acorden de treballar per consolidar una majoria social àmplia per garantir l'èxit de la consulta. Això arriba un cop constatat que una part molt important del catalanisme ?diu el text de l'acord? s'ha compromès a fons amb la transformació de l'estat per fer-hi encaixar Catalunya, però ha vist com els intents i les 'reiterades respostes negatives' d?Espanya són ja 'una via sense recorregut'.

D?aquí ve que calgui consultar el poble perquè decideixi el seu futur democràticament i lliure, i ara tenim 'una oportunitat que només es presenta una generació de cada moltes?. CiU i ERC remarquen que s?escauen alhora 'l'oportunitat de construir un nou país; l'oportunitat del poble català de ser protagonista de la seva història; l'oportunitat de posar la política al centre del debat públic; l'oportunitat de construir una societat millor basada en la justícia social i l'equitat; l'oportunitat de refermar el compromís amb la democràcia, amb la pau i amb Europa'.

Cal disposar de l'instrument d'un estat, diu l'acord, perquè Catalunya pugui desplegar amb la màxima ambició un projecte propi de país. Ambdós partits subratllen que Catalunya podria viure molt millor que no ara si tingués tots els diners que generen els ciutadans i les empreses catalanes i si tingués la capacitat de decisió del poder polític sobre allò que li és propi.

http://www.vila…ulta-2014.html

P.D.

Només volem claretat, honestetat, transparència, responsabilitat i... il·lusio!!! (Sí!! ja posats no ens hi posarem per poc!!!!)

Jordi Pujol: 'No ens ha quedat més remei que acceptar la confrontació'

L'ex-president defensa que no s'ha de 'renunciar al règim de llibertat i d'autogovern i a un tracte econòmic just'

L'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol ha tornat a parlar de les relacions tenses entre Catalunya i Espanya. 'No ens ha quedat més remei que acceptar la confrontació. I no ens queda més remei que mantenir-la', destaca Pujol en el seu últim editorial a la Fundació Centre d'Estudis que porta el seu nom. En el text, Pujol defensa que no s'ha de 'renunciar al règim de llibertat i d'autogovern i a un tracte econòmic just que la nostra continuïtat com a poble i com a societat equilibrada i convivencial requereix'.

'I per difícil, i perillós, i ple d'amenaces que sigui el repte caldrà mantenir-lo', diu Pujol. Defensa un repte que es pugui dur a terme 'democràticament, respectuosament envers tots els ciutadans de Catalunya i oberts a tots els diàlegs que es pugui' perquè, apunta, 'si s'aguanta no es pot perdre'. 'No podem perdre, ni que l'objectiu principal no s'assoleixi'.

?Sosté que si el 'combat es manté amb fermesa, i amb la fermesa que cal perquè el repte sigui seriós, els termes de la relació amb Espanya hauran canviat 'substancialment' a favor de Catalunya.

http://www.vila…frontacio.html

P.D.

I com veiem, si volem un trActe just, el que hem de fer/dir és ADÉU ESCANYA!!!!

Mas a Camacho: ?Qui són vostès per silenciar la voluntat del poble??
El presidenciable demana a la líder popular que deixin de posar ?les lleis i la Constitució com un mur infranquejable?

El líder convergent etziba a la popular: ?El dia que vostès defensin la supressió de l'Estat espanyol jo contemplaré la possibilitat de deixar de reivindicar un estat català?
21/12/12 11:16 - barcelona - Pol Serrano

El president en funcions i candidat a la reelecció per CiU, Artur Mas, ha carregat durament contra el discurs de Sánchez-Camacho en la segona jornada del debat d'investidura al Parlament de Catalunya. ?Qui són vostès per dir que no hi haurà consulta? Qui són vostès per silenciar la veu del poble? Per què Espanya pot tenir un estat i Catalunya no??, s'ha preguntat Mas.

En aquesta línia, ha assegurat, en la seva rèplica a la presidenta del grup parlamentari del PP català, que els comicis es van celebrar amb uns programes molt clars pel que fa al dret a decidir. ?Si el projecte era el dret a decidir, comenci a sumar?, ha dit. ?Vostè està en una minoria total?, ha afegit Mas, que ha posat de manifest que aquesta realitat no es pot discutir perquè és ?el mandat del poble de Catalunya?. Per tant, ?deixin de posar les lleis i la Constitució com una paret infranquejable? perquè Catalunya avanci en els seus anhels d'aconseguir una major sobirania.

I és que, segons li ha recordat, ?juristes de prestigi com Rubio Llorente ja els han explicat q no es pot silenciar la veu d'un poble que vol parlar? i les lleis i la Constitució es modifica quan és necessari, ?com va fer el PSOE i el PP a instàncies d'Angela Merkel?. Així és que, ?treballi (a Alícia Sánchez-Camacho) per modificar la Constitució i poder celebrar la consulta?, ha reclamat Mas.

Segons el candidat a la reelecció, és ?impresentable? que Espanya no respecti el dret a decidir, mentre el Canadà ho respecta amb el Quebec, i el Regne Unit ho farà amb Escòcia. ?Volen silenciar la veu d'un poble?, ha assegurat. I ha etzibat: ?El dia que vostès defensin la supressió de l'Estat espanyol jo contemplaré la possibilitat de deixar de reivindicar un estat català?.

Mas ha remarcat que, en més de 30 anys de democràcia, al govern de la Generalitat mai hi ha estat el PP, i aquest fet ?els hauria de fer reflexionar?. Per tant, en la seva opinió, el PP ?no pot dir que ha fracassat un projecte, perquè CiU ha tret 50 diputats, i vostès 19; a més vostès mai han passat de 20 diputats, CiU mai ha baixat de 42?, i ha acabat reblant que ?vostès estan en una minoria total?.

El president en funcions també ha recordat a la presidenta del PP de Catalunya que ?també van votar que no? a la seva investidura quan, llavors ?no hi havia projecte de consulta ni pacte amb ERC?.

Respecte a la demanda de la popular perquè hi hagi un pacte per l'ocupació, Mas li ha recordat a Sánchez-Camacho que l'executiu espanyol encara no ha pagat els 191 milions d'euros per a polítiques actives d'ocupació que hauria de traspassar a la Generalitat.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

AI!!! Artur....

Sí només fos a l'Alícia (No!! la del país de les meravelles no!! la del PP ;)) a qui li hauries d'haver dit això....

Potser un dia et faig una petita llista...

Mordaç felicitació de Nadal de Mònica Oltra a les Corts

'Els desitjo a tots vostès un bon Nadal en proporció a la bondat que hagen fet pitjant el botó dels seus escons', diu

La diputada de la Coalició Compromís, Mònica Oltra, ha desitjat un bon Nadal als diputats de les Corts, però ho ha fet amb una intervenció molt especial. Ha desitjat un bon Nadal en proporció a la bondat feta pels diputats en les votacions al parlament. Oltra ha acabat la felicitació amb contundència: 'Els desitjo a tots vostès el Nadal que passaran els desheretats, els desemparats i els oblidats; el mateix destí dels desafavorits de la terra; aquells que aquests dies tornaran a nàixer en un portal.' A continuació us oferim el vídeo i la transcripció de la intervenció:

Mònica Oltra: 'En Fabra els ha enviat a tots una felicitació: 'Et desitge un bon Nadal i un 2013 ple de benestar i esperança.' Doncs sí, perquè a falta de fe i caritat el que ens quedarà és l'esperança. Per mi, les felicitacions de Nadal han de ser una mica més espirituals, ja siguen religioses o paganes. Però han de servir perquè puguem créixer en esperit com a mínim? Jo els desitge a tots vostès un bon Nadal en proporció a la bondat que hagen fet pitjant el botó dels seus escons; en funció del destí al que hagen condemnat els depenents; el destí al que han condemnat els pobres; al destí que han donat als discapacitats amb el seu botó; el destí que els treballadors i treballadores que, en lloc de la felicitació de Nadal del senyor Fabra, han rebut una carta anunciant-los l'acomiadament per un ERO; el destí de famílies que no apleguen a final de mes; el destí que li han donat als que estan en llista d'espera d'un banc d'aliments. Els desitge senyories un Nadal en proporció al destí que han donat als xiquets d'arreu del món que moren per malalties incurables. Els desitge el destí que tenen aquells que han quedat exclosos de la sanitat per no tenir un carnet o per no poder encarar el pagament, el repagament i el 'requetepagament'. En definitiva, senyories, els desitge a tots vostès el Nadal que passaran els desheretats, els desemparats i els oblidats; el mateix destí dels desafavorits de la terra; aquells que aquests dies tornaran a nàixer en un portal. Moltes gràcies.'

http://www.vila…tra-corts.html

David Fernàndez ofereix 'mà oberta per l'autodeterminació, i el puny tancat contra les retallades'

Us oferim en vídeo el discurs íntegre del president del grup parlamentari de la CUP-AE, que s'ha estrenat al faristol de l'hemicicle durant el debat d'investidura de Mas

David Fernàndez, diputat de la CUP-AE, s'ha estrenat al faristol del Parlament de Catalunya amb el discurs del ple d'investidura d'Artur Mas; un discurs en què ha criticat el lligam entre autodeterminació i retallades, perquè 'el dret de decidir ve de lluny i és de tothom'. Ha defensat un 'acord multipartit amb tots els agents socials, sindicals i culturals en favor de l'alliberament nacional i també social' i ha reivindicat l'autodeterminació dels Països Catalans.

Ha definit la CUP-AE com a 'insubordinats als mercats financers' i anticapitalistes, i ha posat d'exemple Islàndia com a alternativa per a sortir de la crisi. 'No ens fa gens de por de desobeir la limitació al marge del dèficit. Sí que ens en fa obeir els mercats; cal sortir de la ?debitocràcia? i buscar una via pròpia.'

Fernàndez s'ha adreçat al PP i a Ciutadans, que ha anomenat 'bancada de la por', dient que ell era un català provinent de Zamora, nét de llauradors: 'Us felicito perquè durant vint anys de guerra mediàtica, política i judicial contra la nostra llengua heu aconseguit que dotze famílies no vulguin estudiar en català.' Aquests mots han arrencat els aplaudiments dels diputats d'ERC i algun altre, com ara Jordi Turull (CiU).

Ha resumit, doncs, que la CUP-AE oferia 'mà oberta per l'autodeterminació, i el puny tancat contra les retallades', i ha dit que els adversaris de Catalunya eren l'estat espanyol i els mercats financers. 'Ítaca avui és intervinguda i rescatada per la troica. De manera que ens trobarem més problemes quan hi arribem.' I ha acabat citant el poeta Blai Bonet, que avui fa quinze anys que es va morir: 'Lluita si pots, i si no pots batalla. La impotència ens dirà què cal fer.'

http://www.vila…etallades.html

Enhorabona!!!! fins i tot el Sr. Duran reconeix nivell i només utilitzant "senzillament" honestedat i claredat en el teu discurs, si la resta de grups, seguissin aquestes receptes no ens queixaríem pas dels polítics. Podem estar-hi d'acord o no, però això és la política!! (O hauria de ser-ho!!!!!)

Carta de Puigdemont a Rajoy i a Pastor: 'La nostra manca d'entusiasme és per fatiga'

'Ens agraden tant els trens que en vam llogar per a la Diada', etziba el batlle de Girona al president espanyol

El batlle de Girona, Carles Puigdemont, ha adreçat una carta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i a la ministra de Foment, Ana Pastor, per queixar-se del retard amb què arriba el TGV a Girona i dels perjudicis que les obres han causat a veïns i a comerciants. Justifica la manca d'entusiasme de la ciutat amb aquesta inauguració d'avui per la fatiga, i recorda que a Girona li agraden els trens, tant que en l'última Diada va oferir-ne als ciutadans, i a un preu econòmic, puntuals i generant beneficis per al Banc dels Aliments.

Puigdemont, que ha publicat la carta als diaris El Punt Avui i el Diari de Girona i al seu bloc, comença dient que la connexió del TGV entre Barcelona, Girona i Figueres és una notícia positiva. 'També és una bona notícia l?aplicació d?unes tarifes adequades, que aproparan més als usuaris un mitjà de transport cridat a coliderar la mobilitat del nostre temps.'

Però de seguida en destaca el retard: 'Quan ens han planificat des del Govern espanyol, com en l?ocasió que ens ocupa avui, ens han situat a la cua.'

I remarca el patiment dels gironins per les obres del TGV i per la deixadesa amb el tren convencional: 'L?acte d?avui no ha d?amagar els patiments soferts fins ara i els que encara caldrà suportar. Ni pot amagar el més flagrant dels incompliments: el soterrament del tren convencional i la rearticulació de la ciutat a partir de la desaparició del viaducte que es va inaugurar aquest estiu farà 40 anys.'

Demana que es rescabalin els comerciants i veïns: 'Hem de parlar del patiment durant quatre llargs anys de la gent directament afectada i del de la ciutat en el seu conjunt, ara també perquè no es complirà amb allò promès i projectat. N?hem de parlar perquè això s?ha de rescabalar degudament, de tal manera que les pèrdues es compensin i que es reinverteixi en la reactivació sòcioeconòmica dels sectors perjudicats.'

També demana al govern espanyol que no es desentengui ara d'això: 'Girona no es mereix que a partir de demà el Govern espanyol pensi que ja ha complert fent circular i aturar els AVE i més endavant els TGV. El seu compromís no ha d?acabar aquí. Deixar-ho a mitges i sense cap compensació ?si us plau, no ens diguin que la compensació és l?estació? seria una actitud impròpia d?algú que es consideri responsable i seriós. I sobretot seria una ofensa innoble a tanta gent que avui no pot compartir l?alegria d?una inauguració que jutgen, amb raó, que no és seva.'

Els trens de la Diada

I acaba recordat que a Girona li agraden els trens per connectar Girona amb altres nuclis de desenvolupament econòmic. I afegeix: 'Ens agraden tant que el passat mes de setembre els Ajuntaments de Girona i Figueres en vam llogar dos per facilitar la mobilitat dels nostres ciutadans a la festa nacional del dia onze a Barcelona. Uns trens que, gestionats per nosaltres, van arribar puntuals, van oferir un preu de bitllet sensiblement més econòmic que la tarifa comercial, i van generar un benefici de gairebé 2.500 euros que van ser donats al Banc dels Aliments de les comarques gironines.'

http://www.vila…me-fatiga.html

Duran, el 2002: 'Si hi hagués finançament irregular a UDC jo hauria de demanar perdó'

El president d'Unió també va dir dos anys abans que dimitiria si es demostrava

El president del comitè de direcció d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar el 21 de novembre del 2000 que dimitiria el càrrec si finalment es demostrava que el seu partit s'havia finançat irregularment amb els fons de formació ocupacional del Departament de Treball. I ahir Unió va admetre que s'havia finançat irregularment quan va arribar a un acord amb la fiscalia sobre el cas Pallerols, pel qual els condemnats evitaven d'anar a la presó a canvi del pagament de multes i indemnitzacions.

En unes declaracions al programa ?La Ventana? de la Cadena Ser, Duran va dir que UDC no es podia finançar tan sols amb les quotes dels militants i les assignacions dels resultats electorals, i que per això rebia aportacions de particulars. Però negà rotundament que hi hagués finançament irregular.

Dos anys més tard, el 29 d'octubre del 2002, Duran i Lleida va declarar: 'Si hi hagués finançament irregular a Unió jo m'en sentiria responsable, és clar que sí. Si hi ha hagut finançament irregular políticament hauria de demanar perdó, perquè em sentiria responsable d'això'.

http://www.vila…dimiteixi.html

Creix la pressió sobre Duran perquè dimiteixi

L'oposició en bloc li demana que assumeixi responsabilitats · El conseller Vila troba 'absolutament necessari' que Unió doni explicacions sobre el cas Pallerols

La resolució del cas Pallerols, amb Unió acceptant un acord amb la fiscalia en què admet que es va finançar irregularment, ha desencadenat una allau de crítiques al paper del president del partit, Josep Antoni Duran i Lleida. Duran va dir l'any 2000 que dimitiria el càrrec si finalment es demostrava que el seu partit s'havia finançat irregularment amb els fons de formació ocupacional del Departament de Treball. Tota l'oposició al parlament, PSC, ERC, ICV, PP, CUP i Ciutadans, li demanen que plegui.

ERC: 'Que plegui'

El portaveu adjunt del grup parlamentari d'ERC, Oriol Amorós, ha demanat a Unió que 's'assumeixin responsabilitats polítiques' al partit. I en referència a Duran ha dit que esperava que fos coherent. 'La paraula és el primer patrimoni que té la persona, i esperem que tothom sigui coherent amb la seva paraula'. I ha afegit: 'Sempre que hem demanat responsabilitats polítiques en casos que hem vist indicis raonables de corrupció se'ns ha dit que havíem d'esperar al procés judicial. Doncs bé, ara ja tenim el procés judicial fet; i demanem que s'assumeixin responsabilitats polítiques', ha declarat Amorós.

ICV-EUiA: 'Ja no parlem de presumptes'

ICV-EUiA ha demanat al presidnt de la Generalitat, Artur Mas, que cessi Duran de les responsabilitats en les comissions bilaterals estat-Generalitat. La portaveu, Dolors Camats, ha dit que seria inacceptable i fora de lloc que Duran assumís cap mena de representació de la Generalitat. 'No parlem de presumptes, sinó de culpables, de gent que ha admès el delicte. És la primera vegada que un partit a Espanya admet que ha robat diner públic'.

PSC: 'Cal una resposta contundent'

El president del grup parlamentari socialista, Jaume Collboni, ha dit que era imprescindible que Duran i Unió donessin una resposta contundent i que hi hagués responsabilitats penals i es tornessin els diners. 'No entenem l'acord a què ha arribar l'advocat de la Generalitat', ha afegit Collboni.

PP: 'Es pot donar sensació d'impunitat'

El portaveu adjunt del PPC al Parlament, Santi Rodríguez, ha demanat la dimissió de Duran perquè l'any 2000 s'hi va comprometre si es demostrava que hi havia hagut finançament irregular. Rodríguez ha valorat negativament l'acord entre les parts per evitar la presó dels condemnats, perquè considera que pot donar una sensació d'impunitat davant la corrupció política i evita que se sàpiga tota la veritat del cas.

També la CUP ha demanat la dimissió de Duran. El diputat David Fernàndez ha dit a Twitter: 'Estic ben lluny de l'estètica i el projecte d'Unió, però Duran té raó quan diu que cal dimitir si es confirma corrupció'. Ciutadans s'ha afegit a la petició perquè Duran compleixi la paraula i, tal com va dir l'any 2000, dimiteixi.

El conseller Vila troba 'absolutament necessari' que Unió s'expliqui

El conseller de Territori del govern català, el convergent Santi Vila, veu 'absolutament necessari' que Unió doni explicacions sobre el cas Pallerols de finançament irregular del partit dirigit per Duran i Lleida. 'La justícia es torna a imposar. Hi ha un reconeixement de culpa i hi ha una solució que es ben habitual en la pràctica judicial', ha declarat a RAC-1. Segons Vila, aviat es veurà si finalment hi ha responsabilitats polítiques.

En canvi, el diputat de CiU al congrés espanyol, el també convergent Pere Macias, ha evitat avui fer cap mena de crítica a Unió quan li han preguntat sobre el cas Pallerols en una entrevista a la cadena Ser.

Macias ha demanat respecte per als companys de federació i ha dit que Unió ja va assumir responsabilitats quan tocava, quan es van expulsar els acusats en el cas que militaven a Unió. 'Un partit polític, com qualsevol organització, pot cometre errors', ha dit. I ha afegit que Unió sabrà
explicar les pròximes hores com encara l'acord d'ahir amb la fiscalia per evitar la presó dels condemnats a canvi d'indemnitzacions i multes.

http://www.vila…dimiteixi.html

P.D.

Dimitirà (o no!?!?)... tècnicament el més segur és que faça això:

Posarà el càrrec (del partit) a disposició de tots els que ell ha col·locat en el partit!!! durant tots aquests anys i aquests li negaran la renúncia!!!!!, tothom ha de saber que el Sr. Duran "és" Unió (Que ja m'agradaria veure que li diria el fundador de Unió, l afusellat pels nacionals a Burgos el 1938, Manuel Carrasco i Formiguera!!!!) com podia ser la Sra. Maria Antònia Munar que "era" Unió Mallorquina i tots aquests altres professionals del bé comú que campen per tots els partit polítics d'aquest estat democràtic enveja del món mundial... i tenen una manera escanyola de fer que cap xampu anticaspa pot acabar de treure!!!

El fiscal general de l'Estat afirma que no hi ha hagut tracte de favor en el cas Pallerols

Torres-Dulce considera 'escandalós' que s'hagi tardat gairebé vint anys a instruir el procediment sobre el desviament de fons per al desviament il·legal d'Unió

Assegura que el pacte a que s'ha arribat està contemplat 'per a tothom' en la Llei d'Enjudiciament Criminal
09/01/13 12:01 - toledo - Efe

El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha assegurat avui que en el cas Pallerols no ha existit tracte de favor cap als acusats de desviar fons per al finançament il·legal d'UDC, encara que considera 'escandalós' que s'hagi tardat gairebé vint anys a instruir el procediment.

A preguntes dels periodistes a Toledo, on ha acudit per donar una conferència a la Universitat de Castella-la Manxa, Torres-Dulce ha insistit que la conformitat en els procediments existeix 'per a tots' a la Llei d'Enjudiciament Criminal i ha destacat que els implicats en el cas Pallerols tornaran els 388.000 euros desviats de fons públics.

Segons el seu parer, hi ha un factor que ho il·lumina tot i és l''excessiu i escandalós' temps que ha trigat la instrucció, cosa 'inassumible en un estat de dret i una cosa per la qual estic lluitant'.

'No es tracta d'un tracte de favor, sinó, de l'aplicació estricta de la legalitat atenent les circumstàncies penoses i escandaloses de dilació del procés', ha insistit el fiscal general de l'Estat en relació amb l'atenuant per dilació indeguda.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Tracte de favor... si us plau!!!

Unió descarta la dimissió de Duran perquè 'no hi va haver finançament irregular del partit'

La portaveu d'UDC, Marta Llorens, afirma que el partit només és responsable civil i que no ha estat condemnat

Demana disculpes en nom dels qui van intervenir en els fets i que 'ja han estat donats de baixa o expulsats del partit'
09/01/13 14:15 - barcelona - Europa press

La portaveu d'UDC, Marta Llorens, ha descartat aquest dimecres que el líder la formació, Josep Antoni Duran i Lleida, dimiteixi pel cas Pallerols, ha negat que el partit s'hagués finançat irregularment i ha assegurat que només és responsable civil: 'UDC no ha estat condemnada, no hi ha finançament irregular d'UDC'.

En roda de premsa, ha reaccionat així després que ERC, ICV-EUiA, PP i Ciutadans hagin demanat la dimissió de Duran en coherència amb les declaracions que va fer l'any 2000, en què va afirmar que ho faria si es demostrava que UDC s'havia finançat irregularment. Llorens ha afegit: 'Demanem disculpes en nom dels qui van intervenir encara que hagin estat donats de baixa o expulsats del partit'.

'UDC no ha tingut finançament irregular sinó una responsabilitat civil, que significa que, sense tenir coneixement dels fets ni haver-se finançat, van tenir una repercussió en el mateix partit', ha destacat.

P.D.

És parla força sovint de la "superioritat" moral de les esquerres envers les dretes, recordeu-vos del Sr. Bustos abans d'e badar boca!!!! i mirem sense parpellejar les "critiques" ferotges...

Els partits "professionals" tenen això... malauradament en aquests món burges i capitalista en el que vivim els partits, les empreses i fins i tot les persones!!! ens enredem tots!!! i al final queden enganxats en unes teranyines d'interessos que ens fan perdre el món de vista.

La proposta de declaració de la CUP: Països Catalans i desobediència civil

La formació registra al parlament el text i comença a negociar amb els altres partits

La CUP-AE ha entrat avui al registre del parlament una proposta de resolució de declaració de sobirania, i ha obert un procés de diàleg amb els altres partits per acordar-ne el contingut definitiu que es voti en el ple del dia 23. En el text es demana al parlament que assumeixi la desobediència institucional per fer respectar el dret de decidir del poble català; que la resolució tingui en compte els Països Catalans i que no es condicioni la independència a l'acceptació de tractats internacionals signats per l'estat espanyol.

Heus ací la declaració íntegra:

Prea?mbul

Els Pai?sos Catalans so?n una nacio?, i com a tal tenen el dret a exercir l?autodeterminacio?.

Durant tot el segle XX la voluntat d?autogovernar-se dels i de les catalanes ha estat una constant. Ho fou durant el peri?ode republica?, en el debat de l?Estatut de Nu?ria, l?aprovacio? del qual fou condicionat per la intransige?ncia de les Corts espanyoles. La resiste?ncia poli?tica en el marc de les dues dictadures i dels re?gims mona?rquics so?n tambe? exponents d?aquesta voluntat que es perllonga en el temps. En l?actual monarquia parlamenta?ria espanyola, el poble catala? fou condemnat. El text constitucional negava el poble catala? com a subjecte poli?tic i el fragmentava en diverses Comunitats Auto?nomes, prohibint expressament la federacio? dels territoris que configuren els Pai?sos Catalans. Cal recordar que aquest text constitucional, redactat en un context de mi?nimes garanties democra?tiques, preveu la intervencio? militar en cas que algun dels territoris de l?Estat decideixin exercir els seus drets nacionals.

Amb el maltracte econo?mic, institucional, territorial o cultural l?encaix del nostre poble en el marcs institucionals france?s i espanyol s?ha demostrat inviable. Els atacs a la llengua arreu dels Pai?sos Catalans o al model d?immersio? a l?escola al Principat so?n tan sols exemples recents d?aquesta voluntat, reiterada, de l?Estat a fer desapare?ixer la forma de veure el mo?n i de viure que tenim els i les catalanes.

La crisi desencadenada pel debat estatutari a partir de la segona meitat de la de?cada del 2000 i l?auge de les consultes populars per la independe?ncia, han convertit en majorita?ria la voluntat de decidir del poble. Aquesta eclosio? ha fet coincidir en el dret a decidir a una part majorita?ria de la societat. Les mobilitzacions del 10 de juliol del 2010 i de l?11 de setembre del 2012 obliguen als representants poli?tics a moure fitxa i a facilitar que el poble catala? pugui exercir el seus drets col·lectius, en llibertat i sense condicions. Aquests representants so?n conscients del paper protagonista del poble en el proce?s d?autodeterminacio?.

Cal recordar, tanmateix, que aquest proce?s te? lloc en el marc d?una crisi capitalista especialment dolorosa, que ve acompanyada de les retallades me?s importants en el sector pu?blic i la negacio?, fins i tot, dels drets me?s elementals (habitatge, treball...) per una part important de la societat. En aquest sentit i per fer el proce?s el me?s ampli possible, e?s imprescindible que aquest vagi acompanyat d?un replantejament del marc econo?mic, dels tractats internacionals contrets per l?Estat i de la forma que prendra? la nostra democra?cia.

Per tal de continuar el proce?s d?autodeterminacio? del poble catala?, el Parlament de Catalunya, reunit en sessio? plena?ria en l?inici de la X legislatura, formula la segu?ent:

Declaracio? de sobirania del poble catala?

1- El Parlament de Catalunya constata que la conscie?ncia nacional del nostre poble ha avanc?at molt aquests darrers anys. Fruit d'aixo?, una gran majoria d'aquesta cambra es manifesta a favor de la realitzacio? d'un refere?ndum democra?tic per decidir quin ha de ser el seu futur.

2- El Parlament de Catalunya considera que els intents d'encaix del nostre poble a dins l'Estat espanyol i france?s han esdevingut una via sense recorregut. Els catalans i les catalanes, maltractats durant segles per part de l'Estat espanyol, tenen dret a manifestar les seves legi?times aspiracions nacionals mitjanc?ant un refere?ndum, com a part d'un proce?s constituent en el marc dels Pai?sos Catalans.

3- El Parlament de Catalunya, com a o?rgan de representacio? d'una part del territori de la nacio? catalana, aspira a participar en un proce?s de vertebracio? del conjunt dels Pai?sos Catalans, sempre i quan aquesta sigui la voluntat majorita?ria expressada democra?ticament per aquests territoris. Consequ?entment, insta el Govern de Catalunya a obrir un proce?s de dia?leg amb els agents socials, econo?mics i culturals dels Pai?sos Catalans per sondejar la seva voluntat de sumar-se a un proce?s de sobirania me?s ampli, i explorar possibles vies per a seva verterbracio? nacional.

4- E?s per tot aixo? que el Parlament expressa la necessitat que el poble catala? faci el seu propi cami?, constatant la necessitat de decidir lliurement i democra?tica el seu futur col·lectiu, com a u?nica via per tal de garantir el progre?s i la justi?cia social i el foment de la cultura i la llengua pro?pies. Constatem la necessitat de construccio? d'una societat me?s democra?tica, igualita?ria i justa, fonamentada en l'Estat del benestar, les llibertats poli?tiques, els drets socials i ecolo?gics i la solidaritat internacional.

5- El Parlament insta el Govern de la Generalitat i les forces poli?tiques i els agents socials, econo?mics i culturals a impulsar un acord el me?s ampli possible per tal de portar a terme aquest proce?s democra?tic i el full de ruta consegu?ent, amb dia?leg amb la comunitat internacional, per tal que les catalanes i catalans puguin autodeterminar-se en un marc de plena llibertat, respecte al pluralisme i el foment del debat i de la participacio?. El Parlament es compromet a acompanyar un proce?s de mobilitzacio? i organitzacio? popular, promovent si cal la desobedie?ncia civil davant dels obstacles institucionals que s'oposin a la sobirania del poble.

6- El Parlament de Catalunya constata que l'obertura d'un proce?s orientat a l'exercici de la plena sobirania per part del poble catala? comporta necessa?riament el debat profund sobre el model poli?tic, institucional, econo?mic, social i cultural. Aixo? tambe? implica el replantejament de les relacions internacionals del pai?s, inclosa la convenie?ncia d'esdevenir un Estat membre la UE.

7- El Parlament de Catalunya constata la necessitat urgent que el poble catala? pugui determinar lliurement i democra?tica el seu futur col.lectiu i insta el govern a fer un refere?ndum d'autoderminacio? amb una pregunta expli?cita sobre la constitucio? d'un nou estat independent. Aquest refere?ndum s'ha de celebrar el me?s aviat possible, en cap cas me?s enlla? del 2014. Aquest refere?ndum ha de contemplar la participacio? de totes les persones del pai?s, al marge del reconeixement actual de la seva ciutadania.

8- Finalment, el Parlament de Catalunya e?s conscient de les dificultats del proce?s cap a l'autodeterminacio? del poble catala?, i per aixo? anima a les catalanes i catalans a mantenir-se actius i mobilitzats per defensar el dret a decidir i ser protagonistes d'aquest proce?s.

http://www.vila…cia-civil.html

I que visca les comarques i els municipis!!!!!

Artur Mas: 'L'Estat espanyol va a sac'

El president de la Generalitat denuncia l'asfíxia financera que està patint Catalunya

Acusa el govern de Rajoy de no donar alternatives després que ahir el TC va suspendre cautelarment l'euro per recepta
16/01/13 10:58 - barcelona - Redacció

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat aquest dimecres que l'Estat espanyol 'va a sac' després que fa uns dies va recorre l'euro per recepta al TC i que ahir l'Alt tribunal va suspendre de manera cautelar la mesura. Mas ha criticat l'estratègia de l'executiu de Rajoy que està portant Catalunya a 'una situació d'asfixia financera', sense donar cap 'alternativa' i a més exigeixen que es compleixi els objectius de dèficit més difícil que el que té el propi Estat. 'Ells no donen alternativa, ells van a sac i ja t'espavilaràs', ha sentenciat.

En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Mas ha afirmat que quan els catalans 'pensem coses per sortir del pou i mantenir l'Estat del Benestar' a Madrid les rebutgen i 'ens obliguen a reduir el dèficit, a retallar la despesa, i sinó ho fem així no ens transfereixen els recursos i ens posen en una situació asfixia financera'. En aquest sentit, el president de la Generalitat considera que l'euro per recepta és un 'sacrifici' necessari que 'permet mantenir el sistema sanitari en un moment de crisi econòmica' gràcies a l'estalvi de 200 milions d'euros en medicaments.

Mas, que ha pronosticat un 2013 pitjor que l'any anterior, ha recordat que el govern espanyol segueix sent l'únic que pot finançar Catalunya, el que suposa que 'el grau de dependència' de Catalunya respecte a Espanya és 'cada vegada més gran'. 'Ens posen absolutament contra les cordes', ha constatat i això repercuteix a la sanitat, a la llei de dependència

Ara bé, ha assegurat que la Generalitat continuarà afrontant els seus pagaments, però el problema és que ho farà amb retard com a mètode precisament de finançament, ja que l'Estat no està cobrint el 100% del que gasta Catalunya. Ha posat l'exemple de les farmàcies.

El president de la Generalitat ha recordat que Catalunya és el territori més productiu i que aporta més d'Espanya i que per tant si els catalans no se'n surten tampoc ho faran els espanyols. En aquest sentit, Mas ha assegurat que el 'primer interessat' en què no hi hagi una fallida de Catalunya és l'Estat. 'Catalunya és massa important dins d'Espanya com perquè en algun moment no pogués atendre els seus compromisos. Si Catalunya fallés, tot l'Estat espanyol queda en qüestió', ha argumentat.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

I en la meva opinió aquí tenim el principal argument del "canvi" convergent, de què emmerdar-se amb autodeterminació, nou estat i tota la pesca... si no és per existir!!!... amb Escanya els "pares de la pàtria" han arribat (a la fi!!!!) a la conclusió que no hi ha res a fer, moltes paraules i al final ganivetada per l'espatlla, Escanya no accepta l'autonomisme i els darrers 30 anys no son més que la constatació d'aquests fet, realitzat en el seu moment per tapar boques i adormir consciencies.

Ara els que s'ho han de fer mirar... (que no son pas pocs!!!!) son els que ens expliquen que això no pot ser, no toca, i demés collonades... dons encara és l'hora que fora del insult, l'atemorir, l'exabrupte o el menystenir... hagin donat una sola raó amb fundament per continur amb "allo" anomenat Escanya

El conductor que es va negar a parlar en espanyol guanya el judici

El jutge anul·la les denúncies de la guàrdia civil contra Carles Mateu Blay · Fou retingut tres hores en un control rutinari

Carles Mateu Blay, el conductor d'Almenara (Plana Baixa) que va ser retingut i humiliat durant més tres hores en un control rutinari perquè es va negar a parlar en espanyol, ha guanyat el judici contra la guàrdia civil. El jutge ha anul·lat les tres denúncies que els agents li havien posat i que, per tant, han estat considerades falses. L'havien denunciat perquè no portava el cinturó de seguretat ni l'armilla reflectant i per haver-se negat a sotmetre's al control d'alcoholèmia. Totes tres acusacions, falses: sí que va sotmetre's a les proves d'alcoholèmia, amb resultat negatiu, i hi ha fotografies que demostren que va portar en tot moment l'armilla reflectant. A més, la suma de totes tres denúncies implicava la retirada de dotze punts i, per tant, del carnet de conduir.

Amb aquesta resolució, que es va saber ahir al vespre, Carles Mateu conserva tots els punts del carnet i no haurà de pagar cap multa. Per a la decisió del jutge ha estat determinant la declaració d'un dels agents de la guàrdia civil, que va arribar al lloc dels fets més tard, i que va negar i desmuntar les acusacions i denúncies dels seus companys. També ha estat rellevant que un dels agents reconegués al jutge que efectivament li havia demanat que parlés en espanyol.

'Una primera victòria, ara ve la segona'

'Això demostra que si denunciem les agressions, i sobretot les lingüístiques, les més humiliants, podem guanyar-les, perquè ells no tenen raó', explicava en Carles ahir, exultant, a VilaWeb. I va afegir: 'He guanyat un judici contra els cossos de seguretat de l'estat espanyol, que no és poca cosa.' També va recordar que moralment ja se sentia guanyador abans de saber el resultat del judici, 'pel suport increïble de la gent' i perquè tenia la consciència molt tranquil·la. La victòria judicial, però ?admet?, és encara més reconfortant i alliberadora.

Tot amb tot, encara hi ha una segona batalla judicial. En Carles ha d'anar avui al jutjat de primera instància número 4 de Castelló en una sessió d'un altre procés: el que ha començat ell mateix contra la guàrdia civil per denúncies falses. 'No sé si guanyarem, però ha quedat clar que es van inventar les acusacions. Per tant, per què no puc guanyar? A més, seria una gran satisfacció guanyar aquest segon assalt contra tot el cos de la guàrdia civil per acabar de demostrar del tot que no tenen raó i que no poden fer això que fan.'

Els fets

Tot va passar el 21 de desembre en un control rutinari a la sortida d'Almassora (Plana Alta), poc després de les 17.00. Una patrulla de la guàrdia civil va fer aturar en Carles en una rotonda de la CV-18, a la sortida d'Almassora, per a un control d'alcoholèmia. Ell anava a recollir el fill a l'escola. El fet que el cotxe que conduïa fos el de la seva cunyada i no el seu va suscitar preguntes dels agents sobre la documentació. Aleshores ja va intuir que alguna cosa no acabava d?anar a l?hora, però no es podia pas pensar què acabaria passant. 'Vaig veure de seguida que es van molestar perquè jo parlava en valencià i no canviava de llengua. Però no m'imaginava que pogués acabar així! De fet, puc dir que m'han retirat el carnet de conduir per haver parlat en valencià; és escandalós i intolerable.'

Des d'aquell moment, la conversa va esdevenir un atac i una humiliació. En Carles no pogué arribar a casa fins al cap de més de tres hores 'amb tres denúncies falses que sumen mil euros i, curiosament, dotze punts del carnet de conduir'. Mentre va estar retingut, va haver d'aguantar insults de tota mena i fins i tot més d'una empenta. Van obligar-lo a esperar-se dins el cotxe fins que no arribés un altre agent responsable d'atestats. Quan finalment va arribar, els dos primers guàrdies civils se?n van anar i van deixar-li tota la documentació i les denúncies corresponents. Aquest tercer agent és qui va desmuntar dies més tard davant el jutge les acusacions dels seus companys.

Vegeu el relat complet dels fets.

http://www.vila…ya-judici.html

P.D.

Cap agressió sense resposta!!! quin pal fer servir slogans de fa 20 anys que encara son plenament vigents!!!!!

La crisi situa Catalunya entre els països amb més desigualtats

Tot i l'augment de l'escletxa creixent entre rics i pobres, el país manté una estructura poc classista en què els fills poden tenir una vida millor que la dels pares

Un estudi avisa que la secundària ja no evita el risc d'exclusió
18/01/13 02:00 - barcelona - Sònia Pau

L'Estat espanyol, entre els països europeus amb més població en risc de pobresa

L'escletxa que separa el 20% de població més rica del 20% de població més pobra a Catalunya va augmentar un 23% entre el 2005 i el 2010. Aquesta escletxa diferencial encara va créixer més a l'Estat espanyol, un 25%, mentre que a Alemanya ho va fer un 18% i a l'Estat francès, un 12%, però a Noruega es va reduir un 17%; al Regne Unit, un 8%, i a Holanda, un 7%. Aquest augment de les desigualtats socials és un dels elements que destaca l'estudi Crisi, trajectòries socials i educació (2003-2009), que ahir va presentar la Fundació Jaume Bofill, que assenyala que, a causa de la crisi, Catalunya abandona la zona moderada per passar a formar part del grup de països tradicionalment desigualitaris, que són Espanya, Itàlia i el Regne Unit.

De totes maneres, malgrat aquest augment de la desigualtat de renda, l'estudi destaca que l'ascensor social encara funciona i que l'estructura social és menys classista que en països com ara França, Itàlia o el Regne Unit [vegeu gràfic]. ?Hem trobat elements positius, com per exemple que l'origen social d'una persona no determina a Catalunya el seu destí social?, va explicar ahir el professor de sociologia de la UB Xavier Martínez-Celorrio, autor de l'estudi juntament amb el també sociòleg Antoni Marín. Aquest grau de fluïdesa social i d'igualtat d'oportunitats ?en què els fills poden viure millor de com van viure els pares, per exemple?, però, queda lluny encara de països mirall del no classisme com ara Holanda o Noruega.

Crisi, trajectòries socials i educació s'ha elaborat a partir de l'anàlisi de les trajectòries de classe social i mobilitat d'ingressos de 1.294 individus entre el 2003 i el 2009, que formen part del Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) de la Fundació Jaume Bofill. A causa de la crisi econòmica, la destrucció dels llocs de treball i la precarització dels sous, un 38% de les llars catalanes es van empobrir i un 36% van viure el que s'anomena trajectòries de vulnerabilitat social; és a dir, una disminució dels ingressos, una baixada de classe social o bé d'estatus laboral.

?Fent un càlcul aproximat, podem dir que avui ja hi ha prop d'un 44% de la població afectada per la crisi i en una situació vulnerable?, planteja Martínez-Celorrio. I hi afegeix: ?És un percentatge molt alt i una regressió cap enrere, perquè estem en una societat que empitjora per a gairebé tothom. Ja no parlem de col·lectius vulnerables molt concrets o de minories excloses, sinó d'una mica menys de la meitat de la població que perd ingressos o estatus?.

Aquest risc de vulnerabilitat és més freqüent entre les dones (40%) que entre els homes (31%) i la franja d'edat més insegura és la situada entre els 55 i els 64 anys, amb una taxa del 53%. ?La vulnerabilitat social segueix una lògica molt sexista i també l'edat és un element discriminatori?, va afirmar el sociòleg. Pel que fa a l'educació, l'estudi dóna un important senyal d'alerta: ja no n'hi ha prou d'assolir un nivell de secundària. El nou llindar de benestar és l'educació terciària, perquè amb l'FP superior es redueix un 29% el risc de perdre benestar i amb un grau universitari, un 70%.

El perfil que descriu l'informe amb un menor risc de perdre nivell de renda o de benestar és un home, menor de 49 anys i graduat superior en el camp de les ciències, la salut o l'enginyeria, amb un 10%. Si es tracta d'una dona en aquesta mateixa situació, però, el risc és d'un 26%.

Per mantenir una estructura social menys classista i apujar la igualtat d'oportunitats, els autors de l'anàlisi reclamen no retallar l'educació pública, més places i beques en l'FP superior, un sòlid sistema de beques universitàries i també més recursos a tasques socials.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Que BIBA Ejpaña!!!! que semos ejemplo de poderio y bravura en to el mundo, lo que pasa es que nos tienen envidia y más los catalanufos

Ser català passant per Egipte!?!?!

En aquest món digital... si vols ser català, ho menges merda a cada minut o ens podem fer-nos passar per egipcis!!

No, no m'ho he mirat, però suposso que en aquests joc és en castellà, anglès, frances italià i tot els idiomes que els seus creadors creguin convenients, però com a catalanoparlants... en els llocs espanyols d'aquests tipus no som (en general) gaire ben rebuts... i en molts ni tant sols tolerats

Ens hem de tancar en subcomunitats tancades on allí podem ser com volem (i ser conscients que en el lloc espanyol som en un guetto que ens creem) o internacionalitzar-nos jugant en les versions angleses (que seran com és vulgui) però (i és el que importa!!) a ells tant els hi fa....

http://rucatala…pic&topic=1874

Una sàtira sobre el passat falangista de Samaranch, en vinyetes

El còmic recrea amb estil tintinià les aventures juvenils de l'expresident del COI, en què hi apareixen Josep Pla i Franco
Hernán Migoya, Joan Escandell i Daniel Acuña són els creadors d'aquesta sàtira, que no té ?ànim revengista?
21/01/13 12:20 - Barcelona - ACN

Joan Antoni Samaranch, falangista convençut, donant informació durant la Guerra Civil als ?nacionals' i més en concret a Josep Pla, que treballa per Franco com a espia, o Samaranch fent bromes amb Franco. Són part de Las aventuras falangistas del joven Samaranch de la sèrie Nuevas hazañas bélicas, que l'editorial catalana EDT (Editores de Tebeos) publicarà el febrer. Hernán Migoya, Joan Escandell i Daniel Acuña són els creadors d'aquesta sàtira sobre el que va ser president del COI i que va militar des de ben jove a la Falange. El còmic pren l'estètica de Tintin i, segons ha assegurat Migoya ?l'ànim de la història no és revengista?.

Nuevas hazañas bélicas és una sèrie que cada mes des de fa un any inclou dos còmics apaïsats: l'episodi roig vist des del punt de vista republicà i el blau des del punt de vista franquista. Totes les històries estan escrites pel mateix Migoya, però dibuixades per diferents persones. La sèrie és un homenatge a les clàssiques Hazañas bélicas (1948) de Boixcar, que se centrava en la Segona Guerra Mundial, però mai en personatges espanyols.

Samaranch és el protagonista del pròxim còmic, el número 19, de la sèrie blava. Migoya ha explicat que Les aventures falangistas del joven Samaranch és ?un dels episodis més satírics, còmics i humorístics que ha fet a les Nuevas hazañas bélicas?. De fet, ha destacat que a la sèrie general hi ha èpica, aventura i humor i ha indicat que en aquest cas és ?sàtira pura perquè és la història de Samaranch que a la Guerra Civil espanyola va canviar de bàndol de la República i es va convertir en falangista?. A Migoya li feia gràcia tractar ?aquesta trajectòria des d'un punt de vista humorístic?.

La història bàsicament tracta d'un Samaranch obligat a allistar-se al bàndol republicà a la Guerra Civil i que, després de passar diferents aventures, deserta a França i es reintegra a l'exèrcit franquista i es converteix en íntim amic de Franco. També es dedica una vinyeta a l'arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona. Migoya ha defensat que al còmic s'està dient una realitat i és que aquests jocs del 92 es van aconseguir ?gràcies a un falangista. La veritat és aquesta, però l'ànim de la història no és revengista?.

En aquest sentit, ha manifestat que la ?paradoxa de Samaranch és que és un falangista convençut i l'hem convertit en l'heroi de la història d'una forma irònica?.

Ficció o realitat, Migoya ha destacat que el que és mentida és ?molt fàcil d'endevinar?. ?No crec que Samaranch s'hagi desplaçat per un camí de cabres damunt d'unes bales?, ha bromejat. El guionista ha insistit que la base del còmic és que ?va ser falangista i no es va penedir mai públicament?. Migoya ha reconegut que el que més li va costar va ser la part de la documentació i ha indicat que el període de la Guerra Civil de Samaranch ?és molt fosc i no hi havia massa informació sobre què va fer?. ?Ens hem inventat coses i hem mesclat una mica la seva passió per l'esport a situacions on es veu involucrat de la Guerra Civil i fa servir les seves habilitats esportives?.

Al còmic hi apareix esporàdicament l'escriptor Josep Pla convertit en espia franquista. ?Sembla que hi ha proves que Pla va ser espia franquista?, ha explicat Migoya, qui ha insistit en que no ho citen ?per posar el dit a l'ull ni fer revisionisme?. ?Em semblava interessant que les veritats es puguin saber, Josep Pla era un gran escriptor i pensador, però si va ser espia franquista està molt bé que se sàpiga?, ha destacat.

Estètica del Tintin d'Hergé

L'estètica del còmic recorda i imita a la dels còmics de Tintin d'Hergé. Migoya ha apuntat que a Tintin també se'l va acusar de ?feixista?. El còmic equipara a un Samaranch amb serrell a Tintin i a Cobi amb Milú?. Migoya ha explicat que cada episodi està dibuixat per un autor diferent i en aquest cas el va portar a terme el veterà Joan Escandell (Eivissa, 1937). Per a ell, ha assenyalat Migoya, ?era bastant fàcil imitar l'estil del còmic de Tintin i es tractava d'això. El jove Samaranch amb una mica de serrell podia passar pel Tintin fàcilment i fent servir, a la vegada, el llenguatge innocent que tenen les seves aventures per fer més satíric tot el que s'explica que són coses bastant bèsties?.

L'editorial EDT també publica aquest mes en la sèrie roja, el número 20, el còmic Jan Europa en ... ¡Moreneta del destino! amb el guió del mateix Migoya i amb la participació d'Edmond F. Ripoll i Daniel Acuña. Jan Europa s'enfrontarà a Himmler, el cap de les SS, durant la seva visita al Monestir de Montserrat l'any 1940, on els nazis creien que s'hi ocultava el Sant Grial.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Catalunya és així... Pla passava informes als nacionals i el tenim com a referent cultural, i del Samaranch... tothom que vulgues ja sàbia que era afí al règim, cap dels dos s'en va desdir... Home!! en Pla el que no era és comunista!! (i ja posats... com l'Herge) però un cop acabada la "reconquista nacional" en Pla ja va veure que havia fet el pressec, però en Samarach!!! aquests és va aprofitar tot el que va poder!!!

Per què el PSC diu no a la declaració de sobirania?

La paraula 'sobirania', el marc legal, la negociació amb Espanya són els motius de la negativa dels socialistes a afegir-se a l'acord entre CiU, ERC i ICV

El PSC continua lluny de la declaració de sobirania que subscriuran CiU, ERC i ICV demà al parlament. Els socialistes no accepten un text en què es consideri sobirà el poble català i que no se cenyeixi a la legalitat espanyola per començar el procés d'autodeterminació. La declaració hauria de ser en favor del dret de decidir, diuen els socialistes, i no pas de la 'sobirania'. Ni CiU ni ERC ni ICV-EUiA no estan disposats a acceptar aquestes condicions.

No a la 'sobirania'

El concepte de 'sobirania' és el principal obstacle perquè el PSC s'adhereixi al text. Els socialistes veuen la proposta de CiU i ERC com una declaració unilateral d'independència, més que no pas com una declaració en favor del dret de decidir. No acceptaran un text que reculli la sobirania del poble català i que no s'enquadri en la legalitat espanyola per emprendre el procés cap al dret de decidir.

En declaracions a VilaWeb, la diputada Marina Geli explica així el problema del concepte de sobirania: 'Al carrer, sobirania es confon amb independència. I entre tots hi hem fet un mal favor. Per mi, sobirania és tenir la capacitat política ?que tenim? i jurídica i legal ?que no tenim? de fer un referèndum. I és així, no la tenim: no podem enganyar el personal en una cosa tan important. La paraula "sobirà" sembla, segons la interpretació d'alguns, que vulgui dir que el Parlament de Catalunya pot decidir de convocar un referèndum vinculant. I això no és veritat.' I encara afegeix: 'Jo crec que tots demanem que Catalunya pugui ser sobirana per a convocar un referèndum. I, per tant, el temps del verb [que pugui ser sobirana] s'hauria d'acceptar, perquè és evident que Catalunya és un subjecte polític i jurídic, però no és pas veritat que en aquest moment hi hagi un acord polític o una legalitat espanyola que ho empari.'

Subjecte polític i jurídic

Segons les declaracions de Geli, els socialistes admeten que Catalunya és un subjecte polític, i fins i tot jurídic, tal com van exposar en la reunió d'ahir a horabaixa al parlament amb CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Però en cap cas creuen que sigui un subjecte sobirà. Per ells, aquesta definició és inconstitucional i, per tant, dóna peu a un procés cap al dret de decidir des de la il·legalitat.

El marc legal

El respecte 'a la legalitat vigent' és l'altre gran entrebanc del PSC per a unir-se a l'acord sobre la declaració de sobirania. Els socialistes demanen que el text es refereixi explícitament al compliment de la legalitat espanyola en el procés cap al dret de decidir. ERC va portar al congrés el mes d'octubre passat una proposta que s'incloïa dins el marc constitucional espanyol, en què es demanava la transferència de la competència de convocar referèndums a la Generalitat. La proposta fou tombada. Però Geli diu: 'Això no es pot exhaurir amb una iniciativa d'ERC al congrés. Perquè si escoltes alguns constitucionalistes diuen que cal una llei orgànica. No caldria ni modificar la constitució.'

Laia Bonet, membre de l'executiva del PSC, també deia ahir en un article a La Vanguardia que el marc legal actual permetia més marge d'actuació que no semblava per poder exercir el dret de decidir. 'La llei de consultes populars per via de referèndum del 2010, aprovada i vigent, pot contenir la clau per sortir de l'atzucac en què ens trobem. Ningú no pot discutir que la Generalitat de Catalunya, en l'àmbit de les seves competències, fins i tot de les seves funcions, pugui consultar la ciutadania per iniciar, amb més força i legitimitat, un procés de renegociació competencial, de pacte fiscal o de relació amb l'estat', deia Bonet.

El diàleg amb Espanya

I sobre la manca de voluntat política per part dels dos principals partits espanyols, PP i PSOE, Geli respon: 'Ens diuen: "És que vosaltres sabeu que Espanya ens dirà que no." També la UE diu que hi ha d'haver un acord amb l'estat. I penso que sortirà un Cameron a Espanya. Vull pensar-ho. Que no surt? Doncs ja ho veurem. Ara discutim què fem a Catalunya.'

Segons Geli, els socialistes defensen que es deixi 'un temps prudencial' de negociació amb l'estat espanyol: un màxim de dos anys, per comprovar si efectivament Espanya vol permetre que Catalunya exerceixi el seu dret de decidir o no.

http://www.vila…sobirania.html

P.D.

Resumint, el PSC no existeix, no ha existit (Si en Pallach els veies...) ni existirà... ideologicament els socialistes son espanyols, progresistes i gent guapa, i tot aquests rotllo del nacionalisme el troben pages i ells ni ho son ni ho volen ser!!. El problema és que a Escanya tampoc son res... dons tota la pesca de les identitats culturas, mal que els pesi, existeixen aquí a Catalunya, allà a Escanya i a tot arreu!!!! no volen recordar que aquesta terra és meva, però el món és de tot!! i així els va (i anirà)

Montserrat Tura: 'Moltes persones del PSC ens sentim incòmodes aquests dies'

'És estrany que l'acord s'encalli en la paraula sobirania', diu l'ex-consellera socialista en aquesta entrevista a VilaWeb

L'ex-consellera Montserrat Tura és una de les veus més crítiques envers la posició del PSC sobre la declaració de sobirania. En parla com a militant, i amb la incomoditat que confessa que li causa estar en un partit que 'quedi al marge d'un procés d'exercici de llibertats tan important com pot ser una consulta al poble català'. Fins i tot es qüestionarà de continuar-hi si finalment els socialistes mantenen la negativa d'adherir-se a una declaració que defineixi Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà. Recorda que encara queda un marge de negociació, i esperarà a veure què fa finalment el PSC.

Com veieu la posició del PSC sobre la declaració de sobirania

Si em permeteu, la qüestió és quina és la posició del PSC a l'inici d'una legislatura en què tots ens vam presentar sabent que faríem tant com poguéssim perquè Catalunya exercís el dret de decidir. Es tracta d'això. I crec que el PSC no pot quedar al marge d'una declaració que a l'inici de la legislatura adopta com a compromís que el poble de Catalunya es pugui expressar. No en pot quedar fora. De cap de les maneres. Per tant, discrepo d'això que s'ha dit. Però encara falten unes quantes hores i confio que hi haurà un acord.

El principal entrebanc és el mot 'sobirania'.

És estrany que la cosa s'hagi encallat en la paraula 'sobirania', tenint en compte que en aquests moments Europa és sobirana en aquelles coses que li són competents. Els municipis són sobirans en aquelles coses que li són competents? Encallar-se aquí és bastant absurd i no té res a veure amb la legalitat que se suposa que es discuteix. Hi havia un compromís en el programa electoral de facilitar que el poble de Catalunya es pogués expressar, i a l'inici d'aquesta legislatura hi ha d'haver una declaració dient que el poble de Catalunya es podrà expressar. I el PSC hi ha de ser.

El PSC diu que el concepte de 'sobirà' aplicat al poble de Catalunya no és emparat per la legalitat vigent espanyola.

Però si encara no sabem si serà un referèndum o una consulta, ni quina pregunta s'hi farà. Només diem que, tenint en compte que Catalunya s'ha sentit menystinguda socialment, econòmicament i culturalment durant anys, i els darrers mesos novament amb la llengua, el poble de Catalunya té dret de decidir quina relació vol amb l'estat espanyol. Tothom pot agafar-se a la lletra que vulgui i fer les anotacions al marge que vulgui. Però al capdavall, a l'inici d'aquesta legislatura hi ha d'haver una declaració que digui que el poble de Catalunya tindrà aquest dret.

CiU i ERC van retirar la referència a l'estat propi del text. Quin gest hauria de fer el PSC?

Una de les raons que exposen CiU i ERC és el de la legitimitat democràtica, i fan una menció interessant a la pluralitat d'opcions del poble de Catalunya, i que totes s'han de poder expressar i han de tenir les mateixes oportunitats. Seria bo que tots els partits s'agafessin a aquesta qüestió i que no donessin per fet cap resultat, sinó que el dia que hi hagi la consulta cada ciutadà serà dipositari de la seva llibertat d'opinar i dipositari de la seva sobirania personal. Hi ha moltes maneres de trobar raons per afegir-se a aquest acord.

I si finalment el PSC en resta al marge?

Ja sabem quina interpretació se'n farà: que el PSC, que sempre ha defensat la igualtat i la llibertat, quan és el moment d'aplicar la llibertat de vot del poble de Catalunya en queda al marge. I a mi no m'abelleix ni em satisfà que el que ha estat el meu partit durant tants anys quedi al marge d'un procés d'exercici de llibertats tan important com una consulta al poble català.

I si passés, us resultaria incòmode?
Efectivament.

I prendríeu cap decisió sobre la continuïtat en el partit?

No puc respondre avui. Perquè encara falten unes quantes hores per veure què fa el partit i perquè m'agradaria parlar-ne amb molta més gent del partit que sé que aquests dies se senten igualment incòmodes.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4076068/20130122/montserrat-tura-moltes-persones-psc-ens-sentim-incomodes-aquests-dies.html

Cinc diputats del PSC exigeixen llibertat de vot demà

El grup parlamentari es reuneix aquesta tarda per fixar la posició definitiva sobre la declaració de sobirania

Cinc dels vint diputats del grup parlamentari socialista han exigit avui al matí a Pere Navarro que hi hagi llibertat de vot en la votació demà de la declaració de sobirania, segons que ha sabut VilaWeb. Navarro no accepta aquesta demanda i, de fet, avui mateix ha negat aquesta possibilitat públicament en declaracions a RAC-1. La posició defensada per aquests diputats evidencia la tensió interna en el PSC sobre el debat.

Aquests últims dies, a mesura que s'acostava la data del 23 de gener, el debat en el PSC sobre la posició en la declaració de sobirania s'ha anat tensant, tant des de fora de la cúpula socialista i del grup parlamentari com des de dins. Avui mateix en una entrevista a VilaWeb l'ex-consellera admet que tant ella com 'moltes persones del PSC' se senten incòmodes per la negativa del partit a subscriure una declaració que defineixi Catalunya com un subjecte polític i jurídic sobirà. El també ex-conseller Joaquim Nadal s'ha manifestat en aquests termes, en declaracions avui a Catalunya Ràdio: 'Desparegut de la declaració l'objecte de la consulta, l'estat propi, no veig cap motiu perquè el PSC no hi sigui'. I ha afegit: 'Això pot acabar demà en situació compromesa i hi ha diputats que se senten molt incòmodes. Vull creure que el PSC no quedarà entre l'espasa i la paret'.

Els diputats que es poden sentir més incòmodes són aquells que formen part del corrent més catalanista, com ara Marina Geli, Àngel Ros o Joan Ignasi Elena, impulsor del corrent crític Avancem. Aquest corrent ha defensat les últimes setmanes que hi hagi generositat i voluntat de consens per part del PSC per afegir-se a una declaració unitària sobre el dret de decidir. Una observació que també va fer fa uns dies la diputada Rocío Martínez-Sampere en el seu Twitter: 'El dret a decidir serà més fort si es defensa des de posicions democràtiques, independentment d'horitzons nacionals. Generositat i consens.'

http://www.vila…-vot-dema.html

P.D.

Si tant incomodes estan (ara!!!) sempre podran anar amb l'Ernest Maragall... ja se sap (o hauria de saber-se) si no hi ets a gust... MARXES!!! (que mira és el que fan més cada cop que voten els "seus" electors)

El poble català, sobirà per decidir

CiU, ERC i ICV-EUiA impulsen l'inici del procés i la cambra es polaritza
Navarro entra en el bloc unionista amb el PP i Cs i els catalanistes del PSC se'n desmarquen
24/01/13 02:00 - BARCELONA - Odei A.-Etxearte

El PSC es decanta pel PSOE i margina l'opció del projecte propi

El Parlament va obrir ahir formalment el procés per a l'exercici del dret a decidir. Amb el reconeixement, solemne, que el poble de Catalunya té ?caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà? per determinar el seu futur, la cambra catalana va inaugurar la legislatura de la consulta. La de la declaració de principis ha estat la primera de les moltes votacions que se sotmetran a la cambra si CiU i ERC segueixen al peu de la lletra el pacte de governabilitat. L'inici del procés ha sacsejat i polaritzat el Parlament. L'hemicicle es divideix ja en dos blocs: el dels 85 diputats del ?sí? (la federació, els republicans, ICV-EUiA) i el dels 41 del ?no? (el PSC, el PP i Ciutadans). Només la CUP navega amb un ?sí crític? expressat amb un vot a favor i dues abstencions. El titular, però, se l'enduia el PSC. El partit de Pere Navarro passa a engreixar el bloc unionista.

La consigna de Nicaragua d'oposar-se a la declaració no va provocar tan sols un desmarcament puntual de cinc diputats del sector catalanista, que finalment van decidir no pronunciar-se. Aprofundeix, sobretot, en la crisi ideològica del partit i decanta el projecte nacional del PSC cap al del PSOE, marginant l'opció d'aprofundir en l'organització pròpia i diferenciada que van promoure des dels inicis Joan Reventós i Josep Pallach.

Un abans i un després

Navarro defensa que els catalans només tenen dret a decidir en el marc de la legalitat espanyola i supedita aquest dret al vistiplau de Madrid a la consulta. El PSOE ja s'hi ha manifestat radicalment en contra. El reconeixement de la sobirania del poble català desafia els fonaments de la Constitució espanyola, segons la qual ?la sobirania nacional resideix en el poble espanyol?. Defugint qualsevol posició de confrontació amb Madrid, Navarro insisteix en l'encaix federalista de Catalunya dins d'Espanya mentre que Carme Chacón es prepara per a l'assalt de Ferraz. El ?nou PSC?, a la rereguarda, espera que CiU, ERC i ICV-EUiA s'estavellin políticament en el procés.

Als passadissos del Parlament, la declaració sobiranista esventrava el PSC mentre que CiU s'esforçava a fer pinya. Amb el clar propòsit de no deslluir una jornada ?històrica?, CDC i UDC van fer pinya per transmetre una imatge de normalitat. Les direccions dels dos partits es van comprometre a resoldre les discrepàncies en els òrgans de federació i van llançar missatges públics conciliadors en espera que l'executiva de Convergència es pronunciï formalment sobre la declaració del Consell de Barcelona contra Josep Antoni Duran i Lleida. Per al president de la Generalitat, Artur Mas, les ?tensions? que afloren en els partits són ?lògiques en els moments que estem vivint?.

El de la ?sobirania?, no obstant això, és només el primer del rosari de principis que inclou la declaració. El text també fixa el ?caràcter principal? de l'hemicicle en el procés. ?Estem en un moment que en aquest Parlament es necessiten grans consensos, al més amplis possible?, va insistir Mas durant la compareixença del matí, en què va explicar el projecte i la composició del nou govern.

Diàleg dins i fora

El president va reiterar que el seu executiu ha nascut ?amb vocació de ser ampliat?, si cal, per superar les vicissituds, i allargava la mà als partits per tirar endavant tant el full de ruta sobiranista com la gestió diària, inclosos els pròxims pressupostos. El líder dels republicans, Oriol Junqueras, hi va afegir un incís determinant: el consens ?no depèn només del govern, també de les forces polítiques?. Els de Joan Herrera hi volen ser. Però no a qualsevol preu. ICV-EUiA demana ?modèstia? al govern i insisteix que s'han d'esgotar les vies de pacte perquè es convoqui una consulta acordada amb la Moncloa. Aquesta opció, compartida per CiU i ERC, queda reflectida en el text aprovat en el principi del ?diàleg?: ?Es dialogarà i es negociarà amb l'Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.?

Ara bé, els d'Herrera no admeten que la llei es converteixi en una ?arma? contra la voluntat d'un poble. ?Espanya ha de triar si vol la democràcia o la Constitució?, va sentenciar Herrera des del faristol. A diferència del PSC, els ecosocialistes consideren que si el federalisme té alguna possibilitat pràctica de prosperar és des de l'exercici del dret a decidir. Per això combreguen amb un altre dels principis cabdals de la declaració, el que estableix que per a la convocatòria de la consulta ?s'utilitzaran tots els marcs legals existents?.

La CUP s'afegeix al bloc del ?sí?, però amb matisos. Es resisteix a donar un ?xec en blanc? al procés mentre afronta, amb discussions internes, una nova etapa crucial al Parlament que posa a prova el seu funcionament a àmbit nacional com a força política assembleària.

Rivalitats unionistes

El PP i Ciutadans, mentrestant, van donar la benvinguda al PSC i s'erigeixen com a garants de la pràctica ?democràtica? que s'empara en la legalitat espanyola. Els uneix l'oposició a la consulta, però rivalitzen en la cacera de l'electorat unionista, que identifiquen sense embuts amb bona part del votant castellanoparlant. Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera es van batre en un nou duel lingüístic: el de Ciutadans va ser qui va parlar menys segons en català. Camacho, que confia en la proposta de finançament que ofereixi Mariano Rajoy a Catalunya per frenar el procés sobiranista, va abandonar la sala de plens amb la resta de diputats populars després de la votació com a senyal de protesta. Darrere dels escons de CiU, mentre les forces del ?sí? es desfeien en aplaudiments, les butaques del PP es quedaven buides, la CUP s'aixecava en una expressió de respecte i el grup parlamentari del PSC es mantenia assegut.

?Un sol poble?

En un nou esforç de pedagogia, Mas i Junqueras van insistir que el país podria sortir de la crisi sense amenaçar l'estat del benestar si no depengués de Madrid. El de la ?cohesió social? figura en la declaració com un altre principi cabdal. És la sobirania com a oportunitat per oferir als catalans un projecte pròsper que mantingui Catalunya unida, com ?un sol poble?.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

Els arbres i el bosc
24/01/13 02:00 - Xevi Xirgo

L'important del ple d'ahir al Parlament, no s'enganyin, no és ni la crisi oberta entre CDC i UDC ni aquest guirigall que hi ha en aquest PSC que les darreres eleccions va fer un discurs tan brillant que va obtenir els pitjors resultats electorals de la seva història. Les dues crisis, la de CiU i la del PSC, ja saben vostès que no són cap novetat: els dos socis de la coalició de govern fa molt temps que es miren de reüll, i de les dues ànimes del socialisme català (que ara sí que em sembla que ja només és una) en parlem des de fa unes quantes legislatures. Que no ens passi allò dels arbres i el bosc. L'important del ple d'ahir és la declaració de sobirania que en va sortir, aquest posar fil a l'agulla d'una vegada al procés que ens ha de dur a l'exercici del dret a decidir, sigui per quedar-nos com estem o per anar-nos-en. A mi em sembla que les divisions internes viscudes les últimes hores (incloses les de la votació de la CUP, que francament em sembla que no ha entès gaire ningú) són sanes, molt sanes, i que són justament conseqüència de la transcendència de la declaració d'ahir. Una transcendència tan gran que, finalment, ha obligat a tots, diputats del PSC inclosos, a pronunciar-se. I, al líder del PSC, a posar-se a l'altura de l'Alícia Sánchez dient que consultar els catalans és un error, un ridícul, un engany i no sé quantes coses més. Aclaridor. Perdonin que els ho digui, però jo sóc l'optimista de la pel·lícula. Sortirà bé o no, que això va a gust del consumidor, però avui, ni que sigui tècnicament, estem més a prop de la consulta que ahir. I com que a mi em sembla que fer consultes no és cap daltabaix, n'estic satisfet. I molt.

http://www.elpu…es/613044.html

P.D.

"detallets" els nacionals (PP. PSOE, El Mundo, ABC, La razón (d'ells!!)) no paren de dir que és inconstitucional, no paren de dir el que els hi rota... però el nacional ministre d'exteriors escanyol Sr Margallo, reconeix que no poden dur al seu tribunal constitucional la declaració dons no hi ha res que pugui ser enmendat!!!

La postura de la CUP, l'entendran els seus membres, els que hi estem fora...

El PSOE a Catalunya és el que hi ha i els que creien en "allò" anomenat PSC que comencin a baixar de la figuera i no s'emprenyn si els diuen TONTOS.

CIU que s'ho miri també i no s'estrany si molta gent no es creu encara el seu gir independentista, si ells son els primer en donar peixet a en Duran i donar (i emprer ) noms estrambotics, filigranes verbals...

ERC, enhorabona!! per fi i des fa anys el seu discurs per fi va acompanyat dels gestos i decisions que ho fan creible.

El PPc i Ciudadanos, dons en el seu lloc, ni estan ni s'els espera, rere les seves trampes dialectiques, mentides i

Rebel·lió al PSC contra el tomb espanyolista de Navarro

Un centenar de càrrecs signen un document en favor dels diputats rebels. També reben el suport d'agrupacions com les de Girona i Igualada

La declaració de sobirania aprovada ahir al Parlament de Catalunya continua esquerdant el PSC. Ahir la cap del grup municipal del PSC a Girona, Pia Bosch, ja va expressar el suport de tot el grup socialista als cinc diputats rebels que havien decidit de trencar la disciplina del partit negant-se a votar contra la declaració.

El grup municipal socialista d @gironapsc donem suport a @rociomsampere @nuriaventura @marinageli @angelrosdomingo @joanignasielena

? Pia Bosch (@pia_bosch) gener 23, 2013

També ahir el grup municipal del PSC d'Igualada, format per cinc regidors, va expressar en un comunicat el suport als cinc diputats rebels. Però, a més, va donar suport explícit a la declaració de sobirania.

El no que la direcció del PSC havia imposat a la declaració va originar una discrepància interna que ja es va fer palesa ahir. Les reaccions han continuat. L'executiva del partit a Granollers va elaborar un comunicat defensant un vot afirmatiu del PSC a la declaració, i ja hi hagué les primeres estripades de carnet. L'ex-batlle de Copons (Anoia), Jordi Bertran, ho explica en un apunt al seu bloc titulat 'Punt i final'.

Més veus crítiques: la de l'ex-conseller Joaquim Nadal, que ahir al matí deia a Twitter que mai no s'havia sentit tan lluny del PSC i a l'horabaixa va anunciar que no es veia amb cor de continuar essent membre del consell nacional. També ho va fer a través de Twitter:

El projecte PSC depassa conjuntures i errors reiterats. Em dec als amics de Girona. Ja no em veig amb cor de seguir al consell nacional.

? Joaquim Nadal (@quimnadal) gener 23, 2013

Manifest a favor dels cinc diputats

Un centenar de càrrecs i ex-càrrecs socialistes han publicat un manifest en el qual expressen el suport als diputats que van trencar la disciplina de vot. Entre els signants hi ha Raimon Obiols, ex-dirigents com Joaquim Nadal o Montserrat Tura i regidors i batlles, com ara el candidat a la batllia de Barcelona, Jordi Martí, o una dotzena de batlles de diverses comarques.

L'explicació dels cinc diputats

La diputada Núria Ventura ha publicat un article en el seu bloc explicant el perquè de la decisió:

'Per contribuir a la unitat del catalanisme polític'

Catalunya està en una cruïlla, immersa en una transició del model econòmic, social, mediambiental i alhora nacional. Hi ha un sentiment majoritari de necessitat de revisar a fons l?encaix Catalunya i Espanya. Uns des de la ruptura i altres des de les reformes en profunditat de base federativa. Hi ha una majoria social que vol decidir a través d?una consulta o referèndum el seu futur.

Cinc formacions polítiques portàvem en els nostres respectius programes electorals el dret a decidir. El resultat electoral del passat 25N dóna un Parlament de 107 diputats/des a favor del dret a decidir.

El president Mas s'equivoca al patrimonialitzar el dret a decidir amb l?acord de Govern amb ERC i amb una confusió entorn al sobiranisme o la independència. El PSC ha fet, amb diàleg i amb renúncies, tot el possible per arribar a un acord majoritari, del catalanisme plural pensant amb Catalunya sencera. No ha estat possible l?acord i la direcció del PSC ha proposat votar no a la declaració de CIU-ERC-ICV.

Nosaltres vàrem defensar en tot moment esgotar la negociació. Al no ser possible un sí crític defensant el nostre posicionament però deixant clar que el PSC és aliat assenyat, no obstacle; al no poder convèncer la direcció, respectant els arguments de cadascú, proposàrem la llibertat de vot i, al no ser consensuada, ens reafirmem: no podem votar no.

Entenem la disciplina de vot i sempre l?hem respectat però no podem emetre avui un vot negatiu, per coherència. No per fracturar, sinó per sumar.

Formem part d?un partit, el PSC, que ve de lluny i que ha sigut i ha de ser pal de paller de la cohesió social i nacional. Un partit de bases i votants plurals, d?alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores arreu, de tot el territori de Catalunya, rural i urbà. Volem contribuir a prevenir el frontisme nacional i social en què ens estem instal·lant.

Hem decidit no votar no i optar per ésser-hi, per representa, des d?un PSC plural, de vocació majoritària, des del catalanisme polític integrador i social que volem. Volem col·laborar a asserenar el debat entorn el dret a decidir i a treballar decididament per construir un consens nacional i social per una alternativa d?esquerres a Catalunya.

Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere, Marina Geli, Àngel Ros, Núria Ventura

http://www.vila…a-navarro.html

La plantada dels crítics sacseja el PSC i atia la divisió
Cinc parlamentaris eviten votar ?no? a la declaració de CiU i ERC per ?coherència? en la defensa del dret a decidir del PSC
Malestar greu en la direcció i ?tristesa i disgust? en el portaveu del grup
24/01/13 02:00 - Barcelona - Emma Ansola

La posició del PSC respecte al dret a decidir va culminar ahir finalment amb el llançament d'un torpede a la direcció del partit, que per primera vegada observava com fins a cinc dels vint diputats al Parlament trencaven la disciplina de vot. Àngel Ros, Marina Geli, Rocío Martínez-Sampere, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena optaven per no prémer, contràriament a l'ordre de la direcció, el botó del no en la votació de la declaració que sortia aprovada amb els 85 vots dels diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA i un de la CUP.

Per als cinc diputats crítics que ahir van trencar la disciplina de vot, el PSC no podia quedar al marge del dret a decidir que el partit portava en el programa electoral ni tampoc podia aparèixer com un ?obstacle? per a la consulta. ?No podem emetre avui un vot negatiu, per coherència?, assenyalaven els crítics en un manifest que van presentar amb el suport de més de cent militants i càrrecs dels PSC [vegeu pàgina següent]. A l'hora de justificar l'actuació, el sector díscol apel·lava a la pluralitat del partit. ?No és un vot de trencament?, asseguraven.

La decisió dels cinc diputats es va prendre al llarg del matí, després d'una última reunió una hora abans del ple i en què es va demanar a la direcció del grup que permetés la llibertat de vot després de descartar emetre un ?sí crític? o una abstenció a la proposta que concentrava més suport, tal com reclamaven els cinc diputats. Una demanda que, segons fonts socialistes, havia rebut en els debats anteriors més suports que els del cinc diputats, però que finalment va decaure per la decisió de la majoria d'emetre un vot negatiu.

És per aquesta raó ?democràtica? i per les hores de debat en el si del grup que ahir la direcció rebia amb molt malestar l'actuació diferenciada dels cinc diputats. El número dos del PSC al Parlament, Maurici Lucena, assegurava que se sentia molt ?trist i disgustat? pel resultat de la votació socialista, i sobretot tractant-se d'un tema?tan transcendental? com el del dret a decidir, que consideren que s'havia convertit en un ?frau democràtic? perquè ?prefigura? un resultat, la sobirania de Catalunya.

Si bé la preocupació es podia percebre en el rostre de tots els diputats socialistes, l'empipament era més visible en els membres de la direcció, que ahir es comprometien a debatre el conflicte dilluns que ve, en l'executiva del partit, i en el grup parlamentari, així com aplicar les sancions que corresponen als cinc diputats per haver trencat la disciplina de vot. Fins i tot, fonts de la direcció desmentien que els diputats crítics haguessin informat amb antelació el primer secretari, Pere Navarro, de la decisió de no participar en la votació, tal com algun d'ells va assegurar després de la votació. Serà el diputat Xavier Sabaté, president del grup i responsable de la disciplina dels diputats, qui haurà de proposar la sanció a l'executiva. L'exdiputat Ernest Maragall va ser penalitzat amb el pagament de 400 euros quan en la legislatura anterior no va acatar el sentit de vot de la direcció. Aquesta vegada, però, la direcció està força més enutjada per la repercussió mediàtica que ha tingut l'acció.

Tot i la mesura disciplinària, el debat no es donarà per acabat, ja que el partit celebrarà un consell nacional el 2 de febrer en què tornarà a aparèixer el dret a decidir.

http://www.324.…putats-discols

El PSC adverteix de possibles sancions als cinc diputats díscols
Redacció Actualitzat a les 12:45 h 24/01/2013

La direcció del PSC admet que el debat intern arran de la declaració sobre el dret a decidir ha provocat fortes tensions dins del partit. L'endemà que el Parlament aprovés la Declaració de Sobirania presentada per CiU, ERC i Iniciativa i amb el suport d'un diputat de la CUP, el PSC centra totes les mirades després que cinc diputats del sector catalanista van trencar la disciplina de vot i es van inhibir en la votació.

El portaveu del PSC, Maurici Lucena, no ha volgut dir què farà la direcció. Ara bé, ha comparat l'actitud dels diputats díscols amb una indisciplina professional, a la qual -diu- caldrà veure com s'aplica el reglament sancionador del grup parlamentari del PSC. El portaveu socialista, que ha recordat, en aquest sentit, que tots els partits tenen un reglament intern aprovat per ells mateixos que estableix una sèrie de sancions, ha dit: "Hem de mirar com encaixa el que va passar ahir amb aquest reglament, tenint també present que va ser una votació molt important".

En qualsevol cas, el portaveu dels socialistes catalans ho ha volgut matisar: "Jo no parlaria de represàlies sinó de l'aplicació d'un reglament acordat i pactat també per les persones que van decidir no seguir la directriu del grup parlamentari".

Abans, Lucena ha assegurat a "El matí de Catalunya Ràdio" que se sent profundament trist i considera que les discrepàncies són fruit del mateix debat sobiranista, que també ha afectat la federació de CiU. És més, Lucena creu que el PSC ha actuat correctament pensant en el seu electorat, que diu que no hauria entès que el PSC votés a favor d'un text que se salta, segons diu, el marc legal espanyol.

Joaquim Nadal, que va anunciar que deixa el consell nacional, ja ha advertit que si se sancionessin els diputats que van trencar la disciplina de vot "seria la pitjor de les solucions". Es tracta de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, l'exconsellera Marina Geli, Rocío Martínez-Sampere, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura.

Geli diu que el PSC corre el risc de ser un partit residual

Geli considera que si no hi ha cop de timó el PSC corre el risc de ser un partit residual. L'exconsellera, que assegura que té vocació majoritària, creu que hi pot haver gent interessada en aquestes discrepàncies en l'encaix d'Espanya i Catalunya. Àngel Ros ha explicat, per la seva banda, que no podien votar contra el dret de Catalunya a decidir el seu futur.

A la discrepància mostrada al Parlament, s'hi van sumar uns noranta militants i càrrecs territorials. Encapçalats per Joaquim Nadal, van signar un manifest on acusen la direcció del partit de no estar a l'alçada dels compromisos electorals del PSC i d'apartar-lo de la seva trajectòria i projecte històrics. Entre els signataris hi ha Montserrat Tura, Raimon Obiols o Laia Bonet.

Davant d'aquest posicionament, des del PSOE Carme Chacón remarcava que els socialistes no quedaran fora de la legalitat.

http://www.324.…putats-discols

P.D.

Al cap i a la fi, hem de reconeixer que amb el PSOE, estarem distrets aquests dies!!!

L??indepe? innocent

Una vegada més, l''indepe' innocent hi ha tornat a caure: es pensava que ara sí que sí, que el Dia Històric Número 1, el dia que havia de posar el cronòmetre a zero, marcaria la línia de sortida de la unitat nacional. Sobirania punt sí, sobirania punt no. Fàcil, oi? Ai, que innocent que és l''indepe' innocent. Sempre li aixequen la camisa.

Nosaltres ens n'anem fotent que 'Spain is different', però Catalonia Déu n'hi do, si n'és de 'different'. Aquí, les coses fàcils no ens motiven. I per demostrar-ho, ho ratifiquem en les ocasions més sonades, perquè quedi clar a tot el món. I aleshores ens mosseguem els punys quan a Brussel·les ens diuen: Mirin, saben què?, aclareixin-se primer vostès, i quan ho tinguin clar ens ho vénen a explicar. No la saben llarga, no.

I davant d'això, l''indepe' innocent viu en el desconcert. Perquè encara pensa en l'11-S, el dia per excel·lència de l'ara sí que sí. O en el 25-N, el dia per excel·lència de l'ara sí que també. L''indepe' innocent va arribar a creure's que ja no caldria ni referèndum. Tenim pressa, oi? Doncs té: 87 escons sobiranistes, i si hi sumem els diputats del PSC que no pronuncien 'peesezé', arribem als 90 llargs. Declaració unilateral, reconeixement internacional, tal i pasqual... Quanta innocència!

L''indepe' innocent no entén res perquè, quan es tracta d'independència, sempre s'hi posa bé. Troba que un document que declari Catalunya sobirana ha de ser molt mal escrit perquè vulgui dir tot el contrari, o una mica el contrari, o tres quarts del contrari. No entén que el resultat ens tingui pendents com si fos un partit de bàsquet: ara 80, 81, 82... Si el resultat ja s'hauria de saber des del 26-N! Que no anava així, això? I aquí és on entra l''indepe' llest.

L''indepe' llest, tot això ja ho sabia. És aquell del 'a mi no me la fotran'. El que desconfia de sa mare. El que sempre està de mal humor. Oh, és que la declaració diu que Catalunya és monàrquica i tropical, i no pot ser altra cosa que republicana i boreal, llamp de llamp. Mentre que l''indepe' innocent, com que és innocent, pensa: com si vol dir que és un moniato reescalfat: cada quatre anys pots votar moniato, albergínia o col-i-flor i que guanyi el millor.

L''indepe' llest tot ho troba mal fet i, si pot ser, mal fet des del començament, que encara és més mal fet. Perquè si fos a fer ell, sempre ho faria millor. Per alguna cosa és llest, i l''indepe' innocent és ruc. I com que és ruc, sempre li aixecaran la camisa, sempre el fotran. Perquè la independència que vol l'innocent és una mè d'independència, i per a ser independent amb una mè d'independència més val continuar essent dependent amb una mè de dependència. I amb aquesta filosofia, l''indepe' innocent mai no entén res perquè li fa la impressió que, al final, els qui l'acaben fotent de debò i li aixequen la camisa són els 'indepes' llestos.

http://www.vila…-innocent.html

L'acte de Foment del Treball contra el sobiranisme perd força

La junta de la patronal es reuneix avui per decidir si el manté o el desconvoca · Diverses organitzacions empresarials se n'han desmarcat per la seva politització

La junta de la patronal Foment del Treball es reuneix aquesta tarda per dirimir si manté en agenda l'acte empresarial previst per al 14 de febrer, que té per lema 'Anem per feina' i vol reivindicar el pacte fiscal i qüestionar el procés sobiranista. El possible canvi de parer de la patronal arriba després de l'anunci de diverses organitzacions empresarials de deixar de donar suport a l'acte per la seva politització.

Fonts pròximes a Foment del Treball citades per Europa Press afirmen que el seu president, Joaquim Gay de Montellà, vol continuar endavant malgrat la divisió que ha despertat l'acte. Diversos empresaris li van fer saber, durant la reunió del Civet aquest cap de setmana, que eren partidaris de cancel·lar l'acte o, en cas de fer-se, de desmarcar-se de qualsevol missatge polític com el pacte fiscal.

La convocatòria tenia, en un primer moment, el suport de Pimec, l'associació Aijec i el Consell de Cambres de Catalunya. Però mica en mica diverses veus han anat desvinculant-s'hi. Així, la setmana passada la Cambra de Barcelona va obrir un període de reflexió per decidir si finalment hi assistira o no, a causa del component polític de la convocatòria, que s'allunyava del pretès caràcter exclusivament empresarial.

També se n'ha desvinculat el Cercle Català de Negocis, que assegura que ha recollit moltes crítiques d'empresaris i autònoms sobre aquest acte, i el Cercle d'Economia, que ha refusat la seva presència, tot i que en un principi s'havia plantejat la participació del president, Josep Piqué.

http://www.vila…erd-forca.html

P.D.

A mi el que hem fa "emprenyar" son aquells que no tenen el valor (aquí volia emprar un altre expressió però era ...) per no posar-se a favor, si no que "en nome de..." hi estan en contra!!! aquets "senyors" s'entesten en demanar el que no poden donar i el pitjor... saben que tampoc ho volen donar els seus "amiguets"

Navarro evita censurar el retorn de Bustos i considera que ?no s'han de posar tots els casos al mateix sac?

El líder del PSC recorda que l'alcalde socialista de Sabadell ?va demanar apartar-se del càrrec sense cap motiu?

Critica que l'escàndol mediàtic i popular que es munta al voltant d'alguns casos acaba sent molt superior al que realment hauria de ser
07/02/13 13:58 - barcelona - ACN

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha evitat censurar el retorn del socialista Manuel Bustos a l'alcaldia, moments després que s'hagi fet efectiu la seva reincorporació. D'aquesta manera, el líder del PSC ha tornat a avalar la figura i l'actuació de Bustos i fins i tot ha volgut recordar que l'alcalde ?va demanar apartar-se del càrrec sense cap motiu?. I és que Navarro confia en que quan es conegui tot el sumari complet, Bustos quedarà exculpat i podrà reprendre la seva activitat també al partit. En aquest sentit, el primer secretari ha demanat ?no posar tots els casos d'imputacions en el mateix sac?.

Després de recordar que en el cas de Bustos s'ha aplicat el codi ètic del PSC i se l'ha desposseït dels seus càrrecs al partit, Pere Navarro ha defensat que hagi tornat aquest dijous a l'alcaldia de Sabadell. Així, ha assegurat que l'actuació dels socialistes en aquest cas no és incoherent i que, en tot cas, s'està donant ?una imatge de sentit comú?. I és que per Navarro ?no val posar a tots en el mateix sac?, i ha explicat que no és comparable el cas de Bustos amb, per exemple, el de l'extresorer del PP, Luís Bárcenas, ?a qui li han descobert 22 milions a Suïssa?.

Navarro, a més, ha reconegut que la cúpula del PSC coneixia d'avançat la decisió de Bustos de tornar a l'alcaldia, i ha considerat com un punt positiu que, en el seu dia, decidís voluntàriament apartar-se temporalment del càrrec ?sense cap motiu?.

?M'agradaria saber quina serà la sentència del cas Pretòria, després de tot l'enrenou?

Malgrat aquests arguments, Navarro ha defensat que el PSC aplica una política de ?tolerància zero? amb els casos de presumpta corrupció i que el seu codi ètic així ho demostra. En aquest sentit, ha tornat a demanar ?celeritat a la justícia? en tots els casos de presumpta corrupció, un enduriment de les penes pels polítics condemnats i un ?gran pacte per determinar com i quan hem d'actuar tots els partits?. De fet, ha deixat anar que, en algunes ocasions, l'escàndol mediàtic i popular que es munta al voltant d'un cas acaba sent molt superior al que realment hauria de ser, i ha posat com a exemple el cas que va afectar l'Ajuntament socialista de Santa Coloma de Gramanet. ?M'agradaria saber quina serà la sentència del cas Pretòria, després de tot l'enrenou que hi va haver?, ha conclòs.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

No, no és el mateix!!! En Bustos és dels "teus" i els altres... dons això!! son dels altres!! (No si les vostres vares de mesurar ja les tenim molt asumides!! )

El govern suprimeix les subvencions als mitjans de comunicació, tret de les del foment del català
Redacció Actualitzat a les 12:11 h 08/02/2013

El govern català suprimirà les subvencions als mitjans de comunicació, tret d'aquelles que estiguin directament relacionades amb el foment del català. És un dels anuncis que ha fet el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en la seva primera compareixença a la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament. Homs ha justificat aquesta decisió perquè, en les circumstàncies econòmiques actuals, "s'ha d'escollir i el govern escull el català".

Segons les primeres estimacions del Departament de la Presidència i a l'espera encara de concretar els pressupostos per a aquest any, la partida de subvencions als mitjans passaria dels 22 milions d'euros el 2010 a entre 5 i 6 milions aquest 2013.

Encara sobre els mitjans de comunicació, Homs ha assegurat que els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) són per al govern una "prioritat de primer nivell" pel seu triple paper de promoció de la llengua catalana, de servei públic i de motor de la indústria audiovisual. Malgrat això, però, el conseller ha avisat que els mitjans de la CCMA també es veuran afectats per les retallades: "Ningú pot ser aliè a aquesta necessitat de sotmetre's a sacrificis".

http://www.324.…ent-del-catala

P.D.

A partir d'ara compta amb qui posa a parir el govern de la Generalitat, que veurem sortir un fotimer de crítics (i tot pel nostre bé!!!)

José Zaragoza va manar enregistrar el dinar de l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola amb Camacho, segons 'El Mundo'

El diari madrileny assegura que l'exsecretari d'Organització del PSC va contractar l'agència Método 3 el 26 de maig del 2010 per espiar Victoria Álvarez
Publica que formava part d'una investigació per conèixer les finances de CiU
12/02/13 09:34 - barcelona - ACN

El diari El Mundo publica aquest dimarts que va ser l'exsecretari d'Organitzacoió del PSC José Zaragoza qui va encarregar espiar la parella de Jordi Pujol Ferrussola. Segons el diari, el considerat número dos de José Montilla va contractar el 26 de maig del 2010 els seguiments a Victoria Álvarez a l'agència Método 3, que formava part d'una investigació integral per conèixer les finances de CiU. En la informació, apunten que va ser ell personalment qui va encarregar que es gravés la cita entre la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho i Victoria Álvarez, en un restaurant de Barcelona, on l'exparella li va revelar a la popular secrets sobre les finances del fill gran de l'expresident de la Generalitat.

El PSC va negar aquest dilluns les acusacions d'haver espiat l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola. El seu portaveu, Jaume Collboni, va afirmar que el PSC mai ha utilitzat ?mètodes il·legals per fer política?.

Per la seva banda, Sánchez-Camacho ha dit que posarà el cas en mans de la justícia i denunciarà els que van investigar i els que van sol·licitar l'espionatge.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Com és ben sabut... tinc una pèssima opinió del socialistes (d'ací i d'allà) i aquestes "maniobres" no hem sorprenen, el que hem sorprèn son els escarafalls de la resta... (serà per que encara trago menys la hipocresia)

La corrupció esvera el parlament

Camacho demana a Mas un 'pacte de la Moncloa' sobre corrupció · Junqueras, 'repugnat' per la proposta · ICV dóna un decàleg contra la corrupció al president

'El fet que alguns partits polítics amb dotzenes d'encausats i fins i tot condemnats per corrupció s'atreveixin a proposar-se ells mateixos com a inquisidors i fiscals contra la corrupció en aquest parlament repugna el sentit més bàsic de l'ètica', ha dit indignat el president d'ERC, Oriol Junqueras avui al parlament. Es referia a la proposta que la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, havia fet a Mas per a un pacte amb Rajoy per la transparència. Els casos de corrupció que esquitxen diversos partit han marcat la primera sessió de control de la legislatura.

Camacho ha demanat a Mas que col·labori amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per prendre mesures contra la corrupció i per arribar a un gran pacte per la transparència política. I ha avançat que el PP proposaria una nova llei per obligar els partits a fer públics els comptes a internet i per fer que tots els càrrecs encausats hagin de plegar immediatament.

Mas ha suggerit a Camacho que porti aquesta proposta a la ponència conjunta que tirarà endavant el projecte de llei de transparència. I li ha recomanat que presenti una demanda per les presumptes escoltes de què fou víctima en una trobada en un restaurant amb amb l'ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola. 'Jo quan m'he trobat amb un d'aquests casos de guerra bruta he presentat querelles criminals contra gent molt poderosa', ha dit el president, que ha dit que aquest seria un gest de transparència.

Camacho ha volgut replicar, però la presidenta del parlament, Núria de Gispert, li ho ha impedit perquè ja havia exhaurit el temps d'intervenció. Camacho ha insistit, però De Gispert li ha negat la petició. 'No faré cap excepció', ha reblat.

Hi ha hagut un altre moment de tensió quan Joan Herrera s'ha aixecat de l'escó per lliurar a Mas un document amb tot un seguit de mesures contra la corrupció. Herrera ha dit que amb això volia parlar directament de compromisos, i no de 'cimeretes ni teatrets', en referència a la reunió de la setmana passada al parlau de la Generalitat amb jutges, fiscals i altres òrgans institucionals per acordar mesures contra la corrupció. Mas li ha retret que només volgués treure'n una foto, amb aquest gest. I tot seguit ha afegit que cap partit, inclosos ICV, CiU, ERC ni Ciutadans, ha remarcat, no ha complert pas un article de la llei de finançament de partits que diu que s'han de passar els comptes per una auditoria interna.

http://www.vila…parlament.html

P.D.

Que l'Alícia, vulgui TORNAR a donar lliçons... dons tampoc bé de nou, tant sols el paperet per sortir a la foto i als minutets dels telenotícies!!! (he!! i si només fos ella!!!!!) hi ha corrupció on les lleis son fetes per saltar-se les i no complir-les, els tràmits son foscos i "complicats" i necessites advocats fins i tot per anar al lavabo!!! tinguem en compte que als països on no n'hi ha corrupció (tampoc siguem innocents!!) a aquesta escala, les lleis son senzilles, clares i la transparència regna, o sia que Europa sí que comença als Pirineus (i jo diria que força més amunt!!!!)

Com imposaran els toros a Catalunya?

La llei espanyola prevaldria per damunt de la catalana · Quedaria en mans del Constitucional resoldre el conflicte de competències · Ho analitzem amb el jurista Hèctor López Bofill

Les corregudes de toros es van abolir a Catalunya l'any passat, després de la ILP aprovada pel parlament. Ara una altra ILP tramitada al congrés espanyol vol que es declarin les corregudes de toros bé d'interès cultural, fet que suposa un nou xoc amb la sobirania catalana. El parlament té competències per regular sobre la protecció dels animals, de manera que cap llei espanyola no hauria d'invalidar una decisió del parlament, però on queda la competència catalana si hi interfereix el congrés espanyol?

Si la ILP tira endavant al congrés i s'aprova la llei espanyola, serà aquesta la que s'aplicarà també a Catalunya, perquè preval respecte la llei catalana, segons que explica el jurista Hèctor López Bofill, que afirma que ens trobarem davant d'un conflicte de competències: una llei catalana que aboleix les corregudes de toros i una llei espanyola que declara les corregudes de toros bé d'interès cultural, i de retruc, estableix que s'hauran de promoure a tot el territori estatal.

Segons López Bofill, 'es pot considerar que en aquest cas opera la competència en matèria de cultura, que és justament l'únic supòsit de concurrència perfecta. Això vol dir que és una matèria en què, en principi, legisla la comunitat autònoma, però que si ho fa l'estat, la norma estatal pot desplaçar la norma catalana i prevaldre'.

L'única via, recórrer al Constitucional

Davant d'aquesta situació, l'únic que podria fer el govern de la Generalitat seria recórrer al Tribunal Constitucional, que precisament ara té damunt la taula la llei catalana de protecció dels animals, recorreguda pel PP. L'única via per evitar la nova llei espanyola, doncs, seria que el TC la declarés inconstitucional, per a la qual cosa podrien passar anys, si és que arribés a fer-ho.

Si el congrés aprovés la llei en qüestió, un empresari no tindria cap problema per organitzar una correguda de toros en alguna plaça de Catalunya. En tot cas, la Generalitat podria obrir-li un expedient sancionador per vulnerar la llei catalana, que l'empresari podria recórrer al jutjat contenciós administratiu. El més probable és que el jutjat plantegés una qüestió d'inconstitucionalitat i el conflicte de competències arribés al Tribunal Constitucional.

Mentrestant, la llei espanyola es mantindria en vigor

Un procés llarg durant el qual es mantindria en vigor la llei espanyola, que no es pot suspendre, a diferència de la catalana: 'Si el parlament aprova una llei i l'estat la recorre, opera la suspensió automàtica de la llei catalana per un mínim de cinc mesos. Això no passa amb la llei de l'estat, que continua en vigor si la Generalitat la recorre. És una diferència significativa i perjudicial per a Catalunya', diu López Bofill.

On queda, doncs, la sobirania del Parlament de Catalunya? 'El parlament no és sobirà, d'acord amb el sistema espanyol', diu el jurista. 'El parlament té autonomia, i l'estat no pot interposar-se en l'àmbit de competències de la Generalitat, però en última instància, és el Tribunal Constitucional qui decideix, quan hi ha un recurs, si l'estat s'hi interposa o no. Sense oblidar la diferència processal esmentada, que és que mentrestant s'aplicarà la llei espanyola.'

En mans del TC

Arribats al Constitucional, queda a mans del tribunal resoldre el conflicte, 'que sempre podria fer una interpretació àmplia de les competències de l'estat' i, per tant, això no asseguraria el restabliment de la prohibició de les corregudes de toros a Catalunya.

http://www.vila…catalunya.html

P.D.

Curios país Espanya!!! fins i tot els que el defensen, no paren de dir-nos que s'ha de reformar... però d'aquests la meitat volen demanar tornar als finas del seixanta del segle passat i l'altra meitat demana... bé si la direcció central de Madrid els hi permet (he he he!!!) la lluna en un cove!!!

Per la dreta "cavernicola" l'estat actual és va concebre en un moment de "debilitat" i no han parat ni pararan en tornar a l'Escanya imperial del tardofranquisme (que com tothom sap era quant es vivia molt bé... (sempre que no fosis catalanoparlant, basc, homosexual, rojo, escriptor, periodista, empleat, mestressa de casa, gitano, cantautor, universitari (desafecto!!), sindicalista (NO vertical!!!), cientific))

Polítics de diversos partits catalans van ser espiats, segons La Vanguardia

La policia investiga 'enregistraments de manera generalitzada' durant uns quants anys

El cas de presumpte espionatge a la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, podria ser només un exemple de tot un seguit de casos d'espionatge il·legal a polítics de diversos partits, segons la informació que publica avui La Vanguardia. Aquest diari diu, citant fots de la policia espanyola a Barcelona, que hi ha 'més que indicis fefaents' que l'agència de detectius Método 3 es va encarregar de diverses operacions d'espionatge tant al restaurant la Camarga, on van dinar el 2010 Sánchez Camacho i l'ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola, com 'en un altre conegut local' freqüentat també per dirigents polítics i directius empresarials.

Les fonts policíaques que cita La Vanguardia parlen de 'més enregistraments'. Diuen que investiguen l'existència d'una xarxa d'escoltes secretes il·legals que hauria fet 'enregistraments de manera generalitzada' durant uns quants anys. I, citant càrrecs policíacs, el diari diu que diverses formacions polítiques van ser víctima de pràctiques irregulars.

El responsable Método 3, Francisco Marco, ha negat al mateix diari que hi hagi enregistraments il·legals de converses organitzades per Método 3. Diu, això sí, que l'agència treballava per a diferents partits a Barcelona i també a Madrid.

L'ex-secretari d'organització del PSC, quan hi va haver la trobada entre Sánchez Camacho i l'ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola, José Zaragoza, va admetre que el partit havia contractat els serveis de l'agència. Però va precisar que els encàrrecs van ser per comprovar que a la seu del PSC, al carrer Nicaragua, no hi hagués cap dispositiu d'enregistrament. I, en la compareixença que va fer ahir, Zaragoza va negar que es fes cap encàrrec per enregistrar converses de Sánchez Camacho.

http://www.vila…anguardia.html

La tensa entrevista de Basté a la detectiu de Método 3

Elisenda Villena admet haver treballat per al PSC però nega haver fet escoltes

L'ex-detectiu de l'agència Método 3 que apareix a les informacions publicades a diversos mitjans de comunicacions sobre les presumptes escoltes a Alícia Sànchez-Camacho en un dinar amb l'ex-parella de Jordi Pujol Ferrussola ha admès haver treballat pel PSC però ha negat haver fet escoltes. Hi ha dit avui al matí, en una tensa entrevista (àudio) amb Jordi Basté a RAC-1. Villena ha negat que siguin certes les informacions publicades, i ha recordat que els detectius privats treballen a l'empara d'una llei. 'No som espies'', ha dit Villena, i ha admès que tots els partits que tenen necessitat d'aportar evidències davant d'un tribunal contracten serveis de detectius.

Villena diu que va treballar pel PSC perquè volien comprovar la seguretat a la seva seu, i els va fer un 'escombrat', és a dir, intentar localitzar si algú ha posat cap dispositiu que emeti ones sonores. Ha detallat que hi ha aparells que serveixen per detectar aquests dispositiu.

Aquest és un fragment de l'entrevista d'avui entre Jordi Basté i Elisenda Villena:

Jordi Basté: Vostè va escoltar converses entre Alícia Sánche-Camacho i Maria Victòria Álvarez al restaurnat la Camarga el 7 de juliol del 2010?

Elisenda Villena: Bé, aviam. No entenc? Ni he escoltat ni sabia que s'haguessin reunit? Tot això ni sé d'on surt ni sé per què m'hi fiquen al mig. No he escoltat res ni sentit res ni he vist res de tot això que es diu.

JB: Res?

EV: Res. A més, jo només he estat una vegada en aquest restaurant, per sopar-hi. I ni recordo com és

JB: Vostè sap qui li va encarregar l'escolta?

EV: Aquesta és una pregunta que no entenc. No entenc aquesta pregunta. El que puc dir és que la relació amb el PSC va ser de fer uns serveis de seguretat, que en fem molts. I com que jo sóc directora de seguretat i a Método 3 no hi havia cap altre director de seguretat cada vegada que es feia un 'escombrat' hi anava jo. Sobre el que em preguntes, no et contestaré perquè no són preguntes coherents ni lògiques. Feu la vostra tasca, esbrineu-ho?

JB: No em dirà vostè quines són les preguntes coherents ni les lògiques. Jo li pregunto el que crec que és convenient i vostè em contestarà el que li doni la gana, com és lògic. Només vull saber si aquesta mena d'escoltes serien habituals en una empresa d'aquest tipus

EV: No són habituals a cap lloc. Ja li he dit que els detectius aquesta mena de coses no les fem.

(?)

JB: Quina és la relació entre Método 3 i La Camarga?

EV: Això li haurien de preguntar a Método 3 o a la Camarga. No és la meva feina.

(?)

JB: S'hi continua dedicant vostè a aquesta feina?

EV: Si això continua com està potser ho hauré de deixar. Però en principi vull continuar

JB: Però ja no és a Método 3

EV: Des de fa set mesos, no.

JB: Va plegar.

EV: L'empresa, sí.

JB: Vostè va plegar de l'empresa?

EV: Jo i l'empresa.

JB: L'empresa la va fer fora?

EV: No, van fer un ERO.

JB: Una última pregunta. Avui La Razón diu que va ser arrestada per revelar secrets en el marc de l'operació Pitiüsa, que és aquella trama de comercialització de dades privades. És cert?

EV: No.

JB: No. Vostè no està encausada en l'operació Pitiüsa.

EV: Escoltim, a veure. Vostè de què pregunta ara?

JB: D'una informació d'avui del diari La Razón, on parla de vostè i diu que va ser arrestada per revelar secrets de l'operació Pitiüsa. Per això li pregunto.

EV: No, a mi em van preguntar, com al 80% dels detectius a Espanya. I jo crec que ja en tenim prou. D'acord?

JB: Perdó?

EV: Que tingui vostè molt bon dia.

JB: Igualment, moltes gràcies.

http://www.vila…-metodo-3.html

P.D.

Aquesta espiral d'intrigues (d'estar per casa!!) preguntes "compromeses" i TONTERIES varies, ens marquen el nivell, i... (quina merda de nivell!!!)

La solucció serà emigrar!!!!

La llei de consultes comença a avançar al parlament

CiU, ERC, PSC i CUP registren la ponència conjunta · ICV, en canvi, se'n desmarca

El PSC i la CUP han decidit finalment de signar la petició per a crear una ponència conjunta sobre la llei de consultes populars que han impulsat CiU i ERC. ICV, en canvi, se n'ha desmarcat, argüint que se sent menystinguda perquè no s'ha acceptat la creació d'una comissió parlamentària específica sobre el dret de decidir. Tanmateix, treballarà amb la intenció de consensuar la futura llei, que té l'encàrrec principal d'establir una base legal per a convocar la consulta sobre l'estat propi. CiU i ERC han demanat a ICV que s'hi afegeixi.

El portaveu del PSC al parlament, Maurici Lucena, ja va anunciar abans-d'ahir que el seu grup signaria la ponència, perquè el PSC, va dir, 'dóna suport inequívocament al dret de decidir'. 'Posem el comptador a zero perquè puguem discutir i debatre una llei que hauria de ser una peça més en el camí cap al referèndum, que desitgem que es faci respectant la llei i seguint els models canadenc i britànic', va dir.

La CUP ha explicat en un comunicat que havia signat la ponència perquè considerava que havia de permetre al poble 'd'expressar-se democràticament sobre el seu futur i també sobre qualsevol altre àmbit que requereixi la presa de decisions col·lectives'. Amb tot, ha lamentat 'l'excessiu dirigisme i la manca de diàleg per part de CiU i d'ERC'.

Ara, doncs, es reprendran els treballs de la ponència en el punt on s'havien quedat abans de la convocatòria electoral del novembre.

http://www.vila…parlament.html

P.D.

El PSOE (ups!! psc... ;)) s'hi apunta com el PP l'altre dia a la iniciativa popular de la PAH... volen ser a la foto per "professionalment" treballar pel bé comú.

ICV s'en desmarca pel mateix motiu, "marcar paquet" i que s'hi parli

Manuel Bustos: 'Renuncio a l'alcaldia sent innocent'

El dirigent socialista imputat pel cas Mercuri dimiteix davant la impossibilitat de governar, però no renuncia a l'acta de regidor
Els cinc grups de l'oposició negociaven una moció de censura contra l'alcalde del PSC i, segons Bustos, 'bloquegen totes les decisions de l'Ajuntament'
14/02/13 11:33 - Sabadell - Redacció

L'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha anunciat aquest dijous que renuncia a l'alcaldia del municipi pel bé de la ciutat i de la política, però no a l'acta de regidor. En una roda de premsa convocada de forma urgent, Bustos ha fet pública la seva decisió d'abandonar l'alcaldia tot i que mantenint la seva innocència en el cas Mercuri, en el que la està imputat per tràfic d'influències i malversació de fons públics. ?Que quedi clar, renuncio a l'alcaldia sent innocent?, ha reiterat.

Els cinc grups de l'oposició, que sumen majoria a l'Ajuntament, estaven negociant presentar una moció de censura contra l'alcalde del PSC. 'L'oposició ha anunciat una moció de censura i bloquegen totes les decisions de l'Ajuntament', ha remarcat el dirigent socialista. 'El projecte del meu equip, que va guanyar les eleccions, ha de continuar, l'encapçali qui l'encapçali', ha afegit. Bustos es va apartar voluntàriament del càrrec fa dos mesos per preparar la seva defensa. Fa tot just una setmana es va reincorporar a l'alcaldia.

No obstant això, Bustos ha assegurat que el d'avui és un 'punt i seguit' a la seva vida política perquè vol continuar treballant per a la societat i vol contribuir en la ?recuperació de la confiança? dels ciutadans en els polítics. Bustos assegura que ni ell que ni cap membre del seu equip ha participat en cap cas de malversació ni de tràfic d'influències. 'Prenc aquesta decisió amb la consciència ben tranquil·la'. Així, ha afirmat que no sap quan trigarà, però que sap que tard o aviat 'se sabrà tota la veritat i es posarà a cadascú al seu lloc'.

I després d'agrair el suport rebut per tots aquells que li han demanat que no renuncïi, ha conclòs: ?Aquesta decisió la prenc pensant en Sabadell. En el seu present i en el seu futur?.

Mentrestant, la justícia continua investigant la presumpta trama de corrupció en la qual s'acusa Bustos d'haver participat en el cobrament de comissions sobre les concessions d'obres i serveis des de l'Ajuntament de Sabadell.

En concret, el jutge del cas Mercuri sosté en un recent acte que Bustos i el diputat del PSC Daniel Fernández 'van pressionar' l'alcaldessa de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), Maria Elena Pérez, perquè col·loqués a la administració municipal una exalt càrrec del tripartit utilitzant la seva 'prevalença' per les seves responsabilitats en el partit.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Un altre "sacrificat" innocent, el seu únic delicte... estar envoltat de "presumptes"..., això sí!!!!!! tant envoltat que fins i tot els tenia a casa seva!!!!

Detingut l'alcalde de Sant Hilari Sacalm en relació amb una trama de suborns
Redacció Actualitzat a les 13:14 h 14/02/2013

El Servei de Vigilància Duanera ha detingut aquest dijous Robert Fauria, alcalde de Sant Hilari Sacalm, a la Selva, per la seva suposada vinculació en una trama de suborns entre polítics i empresaris per a l'adjudicació de serveis públics. La detenció s'ha fet a partir de la investigació sobre l'"operació Pokémon", amb l'epicentre a Galícia, que instrueix la titular del jutjat d'instrucció número 1 de Lugo, Pilar de Lara. A més de Robert Fauria (CiU) també ha estat arrestat dins de la mateixa operació el regidor de Seguretat de l'Ajuntament de Santiago, Albino Sánchez Aldrey (PP), entre altres persones.

En relació amb aquesta trama, agents de Servei de Vigilància Duanera fan un escorcoll judicial a oficines del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona i la seu de Xaloc, l'organisme recaptador d'impostos de la Diputació de Girona, el germen de la futura Agència Tributària de Catalunya. En aquests dos llocs hi ha un cartell que informa que les oficines estaran tancades fins a nou avís. Els agents han entrat a les dependències i n'han tret unes quantes capses plenes de material.

http://www.324.…nat-de-Turisme

P.D.

No, si al final, farem net de tants "presumptes" com s'estan "enganxat" aquests dies!!!!

I un 10 per als que bategen les operacions policials... operació Pokémon (si, és clar, son corrupteles de dibuixos animats!!!!)

Alguna cosa es mou
14/02/13 02:00 - Xevi Xirgo
?Pocs mesos després que Rajoy parlés d'una Constitució intocable, ara la troba perfectament millorable. Caram!?
Xevi Xirgo Teixidor

Alguna cosa es mou. No fa ni mig any, al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a Madrid els periodistes li preguntaven sobre una possible reforma de la Constitució per satisfer les demandes dels nacionalistes catalans, i ell responia frases com aquestes: 'La Constitució és plenament vigent i això ho sap tothom', 'L'hem de conservar tal com està durant molts anys'. I algun dia encara anava més enllà i s'atrevia a afegir-hi una mena d'advertiment cap als catalans: 'Apartar-se de la Constitució és apartar-se de la prosperitat' o'Jo he jurat guardar la Constitució i, creguin-me, faré el que sigui necessari'.

I ara, de cop, aquesta setmana, en una entrevista a The Economist surt i diu el mateix de sempre ('Podré mantenir Catalunya dins Espanya'), però hi afegeix frases com: 'Jo mai em negaré a una reforma de la Constitució, perquè ja he participat en dues' o 'La Constitució és perfectament millorable'.

Caram. Alguna cosa es mou. El PP rectifica, com ho ha fet amb la ILP de la dació en pagament? No. Simplement, comencen a adonar-se que tenen un problema de veritat i canvien d'estratègia.

Ara perquè tots plegats estem enfangats parlant un dia rere l'altre de casos de corrupció (i costa de creure que sigui cap casualitat), però veuran com un dia d'aquests sortiran amb el que s'està coent de veritat a Madrid: un pacte fiscal que no en diran així però que ho serà, la garantia que ens blindaran la immersió lingüística i un tracte diferenciat per a Catalunya.

S'està coent. A foc lent, molt lent. Però s'està coent. I la qüestió no és aquesta. La qüestió és saber si caurem a la trampa i els ho acabarem comprant.

http://www.elpu…es/619502.html

P.D.

I aquests és el que!!!, un estat "central" que en el seu moment va "delegar" a contracor i des el mateix moment en que que ho va fer a maldat per recuperar-ho amb lleis fetes a la seva mida, amb imposicions, deslleial... tornarem a ser enganyats??? (tant pels d'ací com els d'allà!!!)

Renombrem el post, dons en aquests vaixell que fa aigües per tot arreu... tots hi estem amb els mateixos grillons...

P.D.

I per que hem feia mal el fetge tractar del País València i les Illes en l'apartat d'Escanya!!!

Aterra el 'primer avió' a l'aeroport de Castelló

Un Beechcraft-350 realitza un vol de prova d'AENA, que costa cent vint mil euros

El polèmic aeroport de Castelló ha acollit aquest matí el primer vol de prova d'un Beechcraft-350, que ha costat a Aerocas, l'empresa pública dependent de la Generalitat i la Diputació de Castelló, cent vint mil euros, que els haurà de pagar a AENA. L'aeronau ha aterrat a un quart de dotze a l'aeròdrom de Vilanova d'Alcolea provinent de l'aeroport de Manises. Es tracta de la primera aeronau que aterra a l'aeroport, inaugurat fa dos anys. AENA té previst de fer més vols de calibratge de la infraestructura durant els dies vinents. Uns vols que es produeixen en paral·lel al procés de venda de l'aeroport que ha començat la Generalitat Valenciana i pel qual hi hauria diverses ofertes sobre la taula, segons el govern valencià.

El vol de prova és un pas previ obligatori abans que AENA aprovi el funcionament de l'aeroport, o bé indiqui què s'hi ha de modificar. Però el cas és que, després d'aquest primer avió, purament de proves tècniques, sense passatgers, no se sap quan aterrarà el primer vol comercial.

El vice-president de la Generalitat Valenciana i portaveu de l'executiu, José Ciscar, va explicar el passat divendres al ple del Consell que hi havia diverses ofertes per l'aeroport de Castelló. Preguntat sobre si es podien avançar més detalls sobre aquestes ofertes, Ciscar va assenyalar que era partidari de la discreció per tal de no perjudicar les negociacions.

'Ara ens gastarem cent vint mil euros públics per al vol de prova que, suposadament, ha de servir per aconseguir els darrers permisos d?obertura d?un aeroport inaugurat fa tres anys i que ens ha fet ser la riota del món, amb allò de ser un aeroport sense avions. I esperem que ara almenys les instal·lacions passen la prova, perquè només faltaria que alguna cosa no estigués en ordre i que s?hagués de tornar a començar, amb una nova sobredespesa', deia el diputat de Compromís Josep Maria Pañella a VilaWeb Castelló la setmana passada.

'En el procés d?aprovació i construcció de l?aeroport, tot s?ha fet a l'inrevés de com hauria estat raonable: primer se'n va aprovar la creació i després se'n va plantejar la viabilitat; primer es va construir i després es va pensar com fer-lo rendible; primer es van demanar els permisos i després s'hi van fer les reformes que calien; primer el van inaugurar i després van mirar que fos autoritzat, i ara primer pretenen obtenir el permís definitiu i després es preguntaran si té comprador real o si és viable econòmicament', denunciava Pañella. Rere aquest funcionament 'cap per avall', el diputat hi veu un nom, Carlos Fabra, 'que fa i desfà, per damunt del consell, quan presidia la Diputació i quan la va deixar, i que, inexplicablement, el president de la Generalitat continua mantenint al capdavant d?Aerocas, malgrat els encausaments, els errors i les decisions unilaterals'.

http://www.vila…-castello.html

P.D.

Carlos Fabra, un altre patriota Carlos Fabra, un altre patriota incompres....

Què poden fer els serveis d'intel·ligència espanyols per aturar la independència?

Informe de VilaWeb sobre les estratègies a l'abast dels organismes d'informació vinculats a la seguretat de l'estat per boicotar el procés sobiranista

La independència de Catalunya posa en perill dos principis fonamentals del nacionalisme espanyol: la integritat territorial i la viabilitat econòmica d'Espanya. Tots dos fonaments han garantit fins ara un 'modus vivendi' que ha permès a l'estat de finançar grans infrastructures de 'modernització' --encara que moltes vegades en la línia equivocada: AVE, aeroports, etc.-- i un nou estatus en l'ordenament internacional. I ho ha garantit gràcies a l'escanyament financer dels Països Catalans, que integren tres de les comunitats autònomes amb més dèficit fiscal de l'estat.

Que una part --el Principat-- d'aquesta font generadora de riquesa decideixi d'acabar aquest model i fer el seu propi camí, no és vist per això des de les estructures de poder espanyoles com una opció política raonable democràticament, sinó com un risc enorme per a Espanya. Per això, l'estat pensa a activar totes les estratègies i els recursos que tingui a l'abast per frenar i tallar de soca-rel la possibilitat de la independència de Catalunya.

I els estats, tots els estats en general, tenen a l'abast una eina expressament pensada per a garantir la integritat del territori i la viabilitat del seu projecte: els serveis d'intel·ligència. En el cas espanyol, hom parla habitualment del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), però hi ha molts més aparells i organismes de l'estat que s'ocupen d'aquesta tasca. Per esmentar-ne tan sols alguns, hi ha la Comissió Delegada del Govern per a Afers d'Intel·ligència (CDGAI), que aplega els responsables dels principals organismes sota la supervisió directa de la presidència del govern; el Centre de Coordinació Antiterrorista (CNCA), del Ministeri d'Interior; el Centre d'Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CICO); la Comissaria General d'Informació (CGI) de la policia espanyola; el Servei d'Informació de la Guàrdia Civil (SIGC); el Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS); el Centre d'Operacions de Seguretat de la Informació del Ministeri de Defensa (COSDEF); el Servei de Vigilància Duanera i la Unitat d'Intel·ligència Financera, del Ministeri d'Hisenda (SEPBLAC); etc.

Hi ha doncs tot un exèrcit de funcionaris dedicat a garantir la viabilitat de l'estat espanyol. Però, quin és l'objectiu concret dels serveis d'intel·ligència? Obtenir, posar en comú, sistematitzar i analitzar la informació específica sobre els fets, les amenaces, els riscs i els conflictes que afecten la seguretat i la viabilitat interior i exterior de l'estat. Amb l'objectiu de prevenir i anticipar l'evolució d'aquests riscs, actuar per neutralitzar les actuacions contràries i condicionar les decisions d'aquells que posen en perill l'estat.

Com poden actuar els serveis d'intel·ligència contra l'independentisme?

Després d'haver consultat experts en seguretat i defensa, us podem oferir una llista de les actuacions que l'estat està en condicions d'activar contra el procés sobiranista. El cicle de l'activitat d'intel·ligència té cinc fases bàsiques: planificació, obtenció d'informació, processament, anàlisi i intervenció. Ens centrem en les dues fases que tenen un caràcter operatiu i es fan sobre el terreny: obtenció d'informació i intervenció. Per això, classificarem les actuacions en aquests dos apartats.

Obtenció d'informació

?Interceptar comunicacions. Com s'ha pogut comprovar per les informacions sobre casos de corrupció que han esclatat darrerament, els qui recullen informació per a l'estat tenen la capacitat i la competència d'interceptar les comunicacions dels investigats. Com que necessiten una autorització judicial, els serveis d'intel·ligència tenen adjudicat un magistrat del Tribunal Suprem per a obtenir-la. Inclou les escoltes telefòniques, però també les intercepcions en qualsevol dels canals de comunicació personal a l'abast: correu electrònic, videoconferències, xats, reunions enregistrades, etc. S'ha sabut de casos en què fins i tot s'ha recorregut a pirates informàtics per entrar en ordinadors.

?Captura d'imatges. Com diu la famosa frase, a vegades, una imatge val més que mil paraules, i això ho saben prou bé els agents d'espionatge. Obtenir una imatge sensible i compromesa d'algú pot aportar molta informació i sempre pot ser un roc a la faixa en la fase de difusió. La captura d'imatges es pot fer principalment amb mitjans fotogràfics o videogràfics i a través de satèl·lits.

?Informadors. La forma menys sofisticada d'obtenir informació és, probablement, la més freqüent i la més antiga. Els agents d'intel·ligència despleguen totes les tècniques que tenen a l'abast per establir una xarxa de confidents 'civils' que subministrin tota la informació que considerin rellevant o d'interès especial mercès a la seva posició professional, d'amistat o de relació familiar. Els informadors poden col·laborar amb els serveis d'intel·ligència espanyols per tres motius principals: convicció patriòtica; compensació econòmica, material o professional; i amenaça o coacció.

?Infiltrats. A diferència dels informadors, els infiltrats són agents d'espionatge que han reeixit a fer-se passar per civils i obtenir una posició beneficiosa per a la captació d'informació en llocs privilegiats o ben situats. L'objectiu principal d'aquests agents són els partits polítics, les institucions, les organitzacions cíviques --d'activisme, sindicals, patronals, etc.--, les empreses estratègiques, els mossos d'esquadra, les policies municipals, etc. Un cop infiltrats, els agents actuen d'acord amb la posició que ocupen, mirant de no aixecar mai sospites, i subministren als analistes dels serveis d'intel·ligència tota la informació que són capaços d'obtenir.

?Seguiments. Una altra fórmula per a obtenir la màxima informació d'algú és fer-ne un seguiment. Es pretén saber amb qui es reuneix l'individu investigat, els llocs que freqüenta, els hàbits, les reaccions en cada situació, els horaris, etc. Aquesta informació serveix bàsicament per engreixar els famosos dossiers d'informació compromesa que l'estat fa servir en fases posteriors per a neutralitzar o desactivar individus que fan nosa.

?Interrogatoris. Un cop obert un procés judicial o quan s'ha fet una detenció, els afectats --encausats, detinguts, víctimes o testimonis-- són interrogats per la policia i declaren davant el jutge. Els serveis d'informació tenen molt interès en aquesta informació, encara que l'objecte del procés no sigui allò concret que investiguen, perquè els pot aportar pistes sobre punts febles i noves línies d'actuació. En alguns casos, els agents dels serveis d'intel·ligència poden participar en els interrogatoris de la policia o bé demanar que s'interrogui sobre qüestions que els interessen particularment.

?Mitjans de comunicació. Els organismes d'intel·ligència fan un buidatge sistemàtic de tot allò que publiquen o emeten els mitjans de comunicació convencionals (diaris, televisions, ràdio...). Amb ginys tecnològics de detecció de mots sensibles, també revisen la informació publicada a internet: als blocs, als portals d'informació, a les xarxes socials... D'aquestes fonts en treuen grans quantitats d'informació, i la feina principal que fan és destriar el gra de la palla.

?Altres organismes de l'estat o estrangers. La recollida d'informació no és un monopoli dels organismes de l'estat. Hi ha moltes organitzacions públiques i privades que tenen aquest objectiu. Un cas molt clar són les ambaixades, que envien cablegrames amb informació d'interès estratègic al Ministeri d'Afers Estrangers i que, majoritàriament, aixopluguen agents dels serveis d'intel·ligència. També les policies autonòmiques i municipals recullen informació per a investigacions pròpies. Hi ha empreses privades de seguretat i espionatge. I, sobretot, els serveis d'intel·ligència estrangers d'estats amb interessos estratègics al nostre país. La intel·ligència espanyola té relacions, mira de controlar els moviments de tots aquests altres organismes i, si hi té interès, cerca la manera de bescanviar-hi informació útil o comprar-ne.


Intervenció

?Conflictes i divisions. Els serveis d'intel·ligència espanyols poden mirar de crear divisions i conflictes dins els agents del sobiranisme per crear confusió, entrebancar el procés i provocar desconfiança. Hi ha mètodes per fer-ho, especialment dos: l'actuació d'infiltrats que poden suscitar desinformació i fer circular rumors o informació confidencial compromesa; dins l'independentisme, les divisions i els conflictes interns a les organitzacions és el pa de cada dia. Hom no pot establir quin percentatge dels casos es poden imputar a la tradició i al caràcter dels propis independentistes i quin cal atribuir a l'obra de la intel·ligència espanyola.

?Rumors inspirats. Aquesta és una de les armes més poderoses que tenen els aparells d'estat per intervenir en un conflicte o en un front de dissidència. Per naturalesa, un rumor s'estén com una taca d'oli, circula més de pressa que la pólvora i és molt difícil de combatre per part de l'afectat. Els rumors inspirats ja van ser una arma de primer ordre a la Segona Guerra Mundial, quan els estats en conflicte van organitzar autèntiques màquines de producció i difusió de rumors amb tècniques prou sofisticades. Actualment, a Catalunya, tothom sap i pot identificar alguns dels rumors que circulen i que mai no s'acaben de contrastar ni de resoldre. Per fer circular un rumor interessat i que afecti l'autoritat, la confiança o el bon nom d'algun dirigent polític o social, els serveis d'intel·ligència recorren a missatgers aparentment neutrals, que molt sovint no arriben a ser conscients de ser utilitzats. La força d'un rumor és que fins i tot els activistes independentistes més combatius se'n fan ressò i l'escampen inconscientment.

?Desercions i coaccions. Com hem dit abans, la intel·ligència acostuma a preparar dossiers confidencials sobre persones i organismes amb la informació que ha obtingut. Aquests dossiers serveixen per identificar les debilitats i vulnerabilitats del moviment independentista i els seus agents. Un cop identificades, aquests dossiers poden servir per desactivar un individu considerat potencialment perillós per l'estat. La coacció consisteix a advertir-li que la informació del dossier serà filtrada als mitjans o portada a un jutjat si continua pel camí 'equivocat' o no plega.

?Opinió pública. Un altre dels fronts que hom pot utilitzar per mirar de canviar i aturar la voluntat democràtica dels catalans és procurar intervenir en la creació d'allò que s'anomena opinió pública. Principalment, la manera de fer-ho és afavorint que els mitjans de comunicació s'orientin en una línia política determinada, en aquest cas unionista, i que els creadors d'opinió i periodistes en siguin els propagadors. Els mitjans de comunicació social, juntament amb els rumors inspirats, són les eines més eficaces per formar un estat d'opinió contrària a la independència. En aquest terreny trobarem, sense anar gaire lluny, exemples clars i evidents de l'ús dels mitjans per mirar de capgirar l'evolució previsible del procés independentista.

?Ambient crispat i violència. Un dels fantasmes identificats per la intel·ligència espanyola que sobrevola la creació de l'estat propi és el 'trencament de la cohesió social' i de la pau i la seguretat actual. Els serveis d'intel·ligència dels estats que s'han encarat a processos de secessió interns no han renunciat a incentivar la crispació i a afavorir els brots violents per crear un estat de por paralitzant. A Catalunya encara no hi ha hagut casos de violència explícita vinculats directament al procés d'independència o no s'han expressat d'aquesta manera. Hi ha hagut alguna intimidació i algun excés policíac, però res de nou que no passés abans de situar la independència al centre de l'agenda política.

?Grups unionistes. Entre les tasques de la intel·ligència hi ha la de crear grups organitzats que defensin els interessos de l'estat al territori, més enllà dels partits polítics o utilitzant els partits com a plataforma d'actuació. Els fons reservats de l'estat poden servir per finançar l'activitat d'aquests grups i dotar-los de més visibilitat que la que els correspon per suport social. A Catalunya, ja hi ha grups que actuen per pressionar en aquest sentit, bé des de plataformes empresarials, bé des d'entitats aparentment cíviques.

?Escampar porqueria. Amb l'objectiu de fer perdre completament la confiança en els agents polítics, es pot desplegar una estratègia de desgast per la via policíaca i judicial. De corrupció n'hi ha i sempre n'hi ha hagut, en un grau o altre, però és simptomàtic que comencin a esclatar casos que no són pas recents en el moment de màxim desafiament de les institucions catalanes a l'estat. L'estat no ha d'inventar-se pas corrupció on no n'hi ha --encara que també sigui una possibilitat, en casos concrets a casa nostra--, però sí que pot engegar el ventilador quan més li convé. D'aquesta manera, es pot fer perdre la confiança en els polítics que han de dirigir el procés i distreure l'atenció de la societat cap a direccions diferents de la independència.

?Operacions especials. Finalment, els serveis d'intel·ligència poden planificar accions operatives contra elements determinants del procés d'independència si fallen la resta d'opcions enumerades. En principi, l'estat es reserva de fer operacions de sabotatge quan el conflicte és obert i directe. Però cal tenir present la llei 11/2002, que estableix la missió del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) espanyol, i que diu que ha de 'neutralitzar les activitats de grups o persones que posin en risc, amenacin o atemptin contra l'ordenament constitucional, els drets i les llibertats dels ciutadans espanyols, la sobirania, la integritat i la seguretat de l'estat'.

http://www.vila…pendencia.html

P.D.

Que quedi molt clar!!!. Qualsevol coincidència amb la realitat... és deu a la mala imaginació de la gent!!!!, a Escanya amb els toros, en Barcenas i els "negociets" de el Rei i l'Urdangarín... no tenen temps per aquestes "bajanades" de províncies... o no!!

Una dona es crema a l'estil bonzo en una oficina bancària d'Almassora

S'ha ruixat amb líquid inflamable i s'ha pres foc · L'han traslladada en helicòpter a l'hospital de La Fe

Una dona de 47 anys s'ha cremat a l'estil bonzo en un caixer automàtic d'una entitat bancària d'Almassora (la Plana Alta). Els fets han tingut lloc passat el migdia, dins d'una oficina de CaixaAlmassora situada a l'avinguda José Ortiz, sense que se sàpiguen encara els motius de l'acció. Segons que ha explicat la guàrdia civil, la dona, mentre s'encenia, cridava: 'M'ho heu pres tot!'. I segons que informa el diari El País, els veïns d'Almassora que hi havia a l'entitat han explicat que la víctima tenia dos pisos amb els quals va avalar un tercer habitatge. Pel que sembla, havia acabat perdent totes tres cases, tot i que el banc no ho ha confirmat. Segons fonts citades per agències de notícies, la dona hauria anat a l'entitat a refinançar el deute que hi tenia.

La dona s'ha ruixat amb líquid inflamable i s'ha calat foc. Quan han arribat els agents de la policia local, l'han traslladada fins a una superfície àmplia per tal que un helicòpter medicalitzat a l'hospital de La Fe de València la recollís i la portés a un hospital. El seu estat és molt greu, amb cremades al 48% del cos.

Diversos testimonis que cita el diari El Mundo, la dona, que és veïna d'Almassora, s'ha calat foc dins del banc i després ha sortit cap al caixer. Un dels treballadors ha intentat ajudar-la ruixant-la amb un extintor fins que han arribat els serveis d'emergència. Deprés de ser atesa d'urgència, l'han traslladat en un helicòpter medicalitzat fins a l'hospital de la Fe de València. Els testimonis diuen que s'ha cremat sobretot les cames i que en el moment de ser evacuada era conscient.

Cap dels treballadors de l'entitat, diu el mateix diari, no ha estat ferit.

http://www.vila…almassora.html

Un dels detinguts de Método 3 declara que Sánchez-Camacho sabia que seria gravada a La Camarga

Ni el ministeri d'Interior ni el PP donen validesa a aquesta declaració ja que consideren que és una estratègia de defensa del detingut
El PP assegura que quan la declaració sigui confirmada per fonts oficials es querellarà per injúries i calúmnies
19/02/13 09:34 - Barcelona - ACN

Un dels quatre detinguts de l'agència de detectius Método 3 ha declarat que la líder del Partit Popular (PP) català, Alícia Sánchez-Camacho, sabia que seria gravada durant el dinar amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrussola al restaurant La Camarga de Barcelona. Fonts policials han confirmat que el ministeri d'Interior no dóna validesa a la declaració ja que considera que és una estratègia de defensa del detingut. En la mateixa línia s'ha pronunciat el Partit Popular, que consideren ?rotundament? falses aquestes informacions i argumenta que forma part de l'estratègia del treballador per deslliurar-se del delicte.

Alguns mitjans de comunicació asseguren aquest dimarts que l'empresa de detectius li havia ofert a Alícia Sánchez-Camacho portar el micròfon a sobre, però que no va ser acceptat i que es va optar per altres sistemes de gravació. Des del PP s'ha assegurat que quan la declaració sigui confirmada per fonts oficials més enllà de les informacions que publiquen els mitjans de comunicació, es querellaran contra aquest tècnic de so per injúries i calúmnies.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Si jo fos el gran (insigne, magnífic i il·lustre geni i lluminària de les lletres (i tebeos) castellanes) Francisco Ibáñez... Demandaria a tota aquesta colla per competència deslleial, això no és fa!!

Avui no sabia si comprar el diari o un Mortadel·lo i Filemon!!

Conyes a part, anem al gra... a veure... tenim uns ex-policies (que segons informacions "periodístiques") tornen (??) a formar part del cos de policia (Nacional (I supose!!)) que resulta que en la seva feina en una agencia de detectius, han espiat a polític i altre gent "important", ara que l'agencia està en fallida tornen al cos (??) i han informat de tot de tasques il·legals i arribem a la incommensurable Alícia (NO!! la del país de les meravelles no!! la del PP... però al pas que anem....) que resulta que fa ANYS va tenir una conversa on li explicaven les MARTINGALES d'un dels fills del Sr. Pujol... la Alícia (bona persona com és) no va exposar públicament, ni les sospites ni va denunciar aquests MARTINGALES en el seu moment, aquí podem tenir el dubte de la fiabilitat de la font (una ex-parella del artífex de les MARTINGALES) que ja deu haver-ho explicat fins i tot al Papa de Roma (un altre motiu de la seva dimissió??) o a les carpetes que es guarden per a les "grans" ocasions de l'alta política???

En fi... el que deia a l'inici, si jo fos Francisco Ibáñez, el denunciava per intrusisme professional!!

L'oposició exigeix d'escatir la implicació de Rita Barberá en els contractes d'Urdangarin a València

Els socialistes estudien mesures judicials i Compromís sol·licita una auditoria forense de la fundació Turisme València Convention Bureau

L'oposició a Rita Barberá a València va exigir ahir d'escatir la implicació de la batllessa en els contractes que la fundació València Convention Bureau va signar amb l'institut Noos per organitzar la València Summit. El grup municipal socialista va informar que estudiava d'emprendre un procediment judicial contra Barberá, atès que la batllessa havia negat que hagués intervingut en les negociacions. I Compromís reclamà una auditoria forense de la fundació Turisme València Convention Bureau. Aquests darrers dies s'han anat sabent detalls de les negociacions, a partir de la declaració judicial del soci d'Urdangarin, Diego Torres, i dels correus bescanviats entre la fundació i Nóos.

Segons el portaveu socialista, Joan Calabuig, s'ha constatat que s'havia mentit en el ple de l'ajuntament i públicament sobre la participació del govern municipal en les decisions de l'institut Noos. Calabuig va dir ahir que exigiria claredat absoluta i que el seu grup es reservava noves iniciatives polítiques i judicials.

El PSPV-PSOE denuncià que l'equip de govern de Barberá havia mentit reiteradament dient que no sabia res sobre l'organització d'aquest esdeveniment i remarcant que la Fundació Turisme València Convention Bureau (FTVCB) era privada, autònoma i deslligada de l'ajuntament. Calabuig va titllar aquest argument de 'absolutament fals' i afegí que era el consistori que prenia les decisions: 'I no únicament això, sinó que ara s'ha demostrat que les prenia a través del vice-batlle de València, Alfonso Grau.'

El portaveu municipal de Compromís, Joan Ribó, va recomanar a Barberá que reconegués el seu fracàs i canviés l'estratègia de defensa en el cas Noos: 'A mesura que passen els dies, i amb els correus publicats, és més evident que sense el seu concurs no hauria estat possible el València Summit ni els múltiples negocis que Urdangarin va intentar fer passar a costa dels impostos dels valencians.'

Ribó va denunciar que la Fundació Turisme València era una regidoria externalitzada i opaca al servei dels interessos de Barberá i Alfonso Grau. Per això Compromís sol·licità una auditoria forense de la Fundació Turisme València des del començament.

També el grup d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), a través del portaveu, Amadeu Sanchis, va insistir a demanar que es dissolgués la fundació València Turisme Convention Bureau. Per Sanchis, no es poden crear fundacions ni mantenir-ne 'perquè les classes privilegiades d'aquest país es diverteixin a costa dels diners dels ciutadans'.

Sanchis creu que el vice-batlle Grau s'equivoca quan veu en aquesta proposta l'objectiu de desgastar la figura del govern municipal: 'Si algú es desgasta a passos gegantins és justament la batllessa, per la seua estratègia de silenci.'

http://www.vila…-valencia.html

Joan Ribó: 'El que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací en València'

Rita Barberá i Francisco Camps van estar directament implicats en tot el procés de contractació i organització del València Summit. Açò és molt clar i, a més, hi ha un mail en què es parla d'un dinar de Rita i Camps a la Zarzuela. Tot plegat lliga molt amb la manera d'actuar de Rita Barberá.

Què ha passat ara? Que, com que hi ha problemes, ella ha intentat escudar-se darrere una fundació teòricament privada, el València Turisme Convention Bureau. Però a la pràctica aquesta fundació de privada no en té res. Té un president nomenat per Rita Barberá i el 80% dels recursos provenen de l'ajuntament. És a dir, a la pràctica és una fundació pública que, a més, actua com una regidoria de turisme, encoberta, semiclandestina, opaca.

Per tant, parlem d'una qüestió vinculada claríssimament a l'Ajuntament de València, amb responsabilitat directa de la batllessa i del qui era aleshores president de la Generalitat. Ara proven d'amagar-se, però ja no tenen eixides. No els queden llocs on ocultar-se.

La senyora Barberá hauria d'explicar d'una volta què va passar exactament i qui exercia cada responsabilitat, tinguen la importància que tinguen les persones que puga haver-hi implicades o aquelles amb qui va negociar. Això per una banda. En segon lloc, hauria de tornar tots els recursos de l'Ajuntament de València que es van usar fraudulentament. I ens agradaria que ho fes ella i que no fos un jutge qui li ho demanés.

En aquesta fundació hi ha moltes coses amagades. Per això també hem demanat que es faça una auditoria forense seriosa i que, si s'hi troba res irregular, que s'hi trobarà, es porte al jutge directament. A més, pensem que hi ha una cosa clara sobre el cas Urdangarin: això que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací a València.

Joan Ribó, regidor de l'Ajuntament de València per Compromís

(Comentari recollit via telefònica per la redacció de VilaWeb.)

http://www.vila…-valencia.html

P.D.

Alícia!!!. Millo (Josep Enric Millo i Rocher)!!! on pareu!!! encara cerqueu micros??? demaneu transparència als altres mentre els vostres "companys" de l'anima son una colla (presumptament ) de mafiosos (encara que els de la màfia no crec que arribin on aquests "personatges"!!!)

?Tinguem-ho tots clar: estem en guerra?

?L'Estat va per nosaltres i farà tot el possible per destruir-nos?

?Cal crear unes estructures d'intel·ligència com cal?

?Aniran contra els mitjans públics i la cohesió social?
20/02/13 02:00 - barcelona - Ricard Palou

Considerat un dels màxims experts a Catalunya en matèria de seguretat, Miquel Sellarès (Barcelona, 1946) fa anys que defensa la necessitat de dotar el país d'uns serveis d'intel·ligència. Entre altres motius, per evitar ofensives com la que l'exdirector general de Seguretat Ciutadana considera que l'Estat està llançant contra Catalunya i el seu impuls sobiranista. Sellarès, que actualment presideix el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) i que va ser fundador de CDC i l'ANC, a més d'un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya, va predir la situació actual en l'article Les clavegueres i el CNI, publicat en aquest diari el 31 de gener passat.

Tant es veia a venir?

Aquest país té un gran dèficit en qüestions d'intel·ligència com el tenia de policia fa molts anys. Hi ha tots uns esquemes d'actuació que són bàsics, de manual, i són els que l'Estat espanyol està portant a terme. És una operació clàssica de desestabilització per a la qual utilitza tots els seus mitjans.

Fins on pot arribar?

Això ja ho veurem. Ara l'objectiu és aturar les aspiracions independentistes de Catalunya, igual que en un moment determinat ho va ser el País Basc. És una maniobra lògica, no ens posem nerviosos. El que no és lògic és que fem un procés cap a la sobirania anant tots amb el lliri a la mà.

Què vol dir?

Doncs que no podem anar pel món pensant-nos que tot s'arregla sent bones persones. Tinguem-ho tots clar: estem en guerra. En una guerra moderna, que vol dir sense violència, almenys la que hem conegut històricament. La Generalitat n'ha de ser conscient i les forces sobiranistes també. L'Estat va per nosaltres i farà tot el possible per destruir-nos.

L'ofensiva comença després de la manifestació de la Diada?

Potser sí. Van començar amb allò de la llengua, després van posar una delegada del govern, María de los Llanos de Luna, que busca un enfrontament entre les diferents forces de seguretat amb l'objectiu de convertir els Mossos en una mena de guàrdia urbana arregladeta, i deixar clar que l'autèntica policia és la seva. I per això veiem cada cop més controls de trànsit de la Guàrdia Civil que ningú sap què controlen exactament... La qüestió és exhibir-se, i fer-ho, a més, en un moment en què falten efectius d'aquests cossos a la resta de l'Estat. Pensi que ara mateix a Catalunya hi ha uns sis mil agents de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional per fer unes tasques que amb dos mil es podrien fer de sobres.

L'operació contra l'espionatge, feta al marge dels Mossos d'Esquadra, forma part d'aquesta estratègia?

Totalment, i és inconcebible. Com pot ser que els Mossos, que són els encarregats de protegir les nostres institucions, siguin exclosos d'una operació en què s'investiga una suposada xarxa d'espionatge a destacats membres d'aquestes institucions? És increïble. I recordi que fa poques setmanes encara circulava aquell suposat informe amb el segell del Cuerpo Nacional de Policía que encara ningú ha explicat d'on va sortir però on es deien unes coses molt gruixudes que es veu que eren falses per molt que un diari les publiqués a so de bombo i platerets. I ara resulta que el cos d'on suposadament van sortir aquells papers és l'encarregat d'investigar la trama d'espionatge? D'investigar, o de tapar-ho tot? Perquè tots sabem que els serveis d'intel·ligència d'arreu del món recorren a empreses privades per fer aquelles operacions que els poden comprometre més directament. I amb això no vull dir que Método 3 sigui una empresa vinculada al CNI. Però em poden assegurar els responsables d'aquesta agència que no hi han treballat mai, per al CNI?
Método 3 també va treballar per a la Generalitat.

Jo tinc un gran respecte per la Generalitat com a institució. Però sí que és veritat que s'han comès molts errors. Per exemple, no es pot posar al capdavant de certes coses una persona que havia fracassat en el Barça.

Es refereix a Xavier Martorell, excap de seguretat del FC Barcelona i director general d'Anàlisi i Prospectiva del Departament de Presidència durant la legislatura passada.
Efectivament. Tinc respecte pel senyor Martorell, que va ser director general de Seguretat, com jo. Però sota la seva responsabilitat es van cometre errors greus al Barça i a la Generalitat. Ara el que cal és fer foc nou i posar al capdavant d'aquestes institucions diguem-ne de risc persones joves, sense passat i desconnectades del món empresarial de la seguretat. Evitem totes les temptacions d'aquest món, que n'hi ha moltes, i apostem per gent transparent.

Martorell no és transparent?

Deixem-ho aquí.

Què li recomanaria, al govern, per frenar aquesta ofensiva contra els Mossos?

Molta tranquil·litat.

Només?

Home, això i deixar d'anar amb el lliri a la mà. En aquests moments, el gran pas a fer és demanar la retirada dels cossos de seguretat de l'Estat a Catalunya i el desmantellament de la delegació del govern de l'Estat, que és una institució que no té cap mena de sentit. I després, el que cal és crear unes estructures d'intel·ligència com cal.

No em dirà que un servei d'intel·ligència hauria servit per evitar aquesta ofensiva?

Home, com a mínim l'Estat hauria tingut clar que si treia un dossier, des d'aquí se n'hi hauria tret un altre de semblant.

O sigui, guerra bruta.

Digui-n'hi com vulgui, però els estats funcionen així.

Vol dir que a Catalunya li cal, un CNI, una CIA o un Mosad?

Que a ningú li tremolin les cames, que no demano res més del que tenen la Caixa, Repsol o el Banc de Santander. Un departament que si no pot ser d'intel·ligència, perquè encara no som un estat, que s'encarregui de l'avaluació dels riscos que pot tenir la Generalitat.

Utilitzant com a embrió els Mossos d'Esquadra?

No, això mai. Una cosa és la policia i l'altra són els serveis d'intel·ligència. La policia té l'obligació de posar a disposició dels jutges qualsevol informació que li arribi sobre un fet suposadament delictiu. I els serveis d'intel·ligència posen allò que obtenen o els arriba a disposició del govern, que ho utilitzarà o no en funció de la seva conveniència. Una cosa no té res a veure amb l'altra, i s'ha de diferenciar. No m'invento res; es fa així a tots els països del món, i fins i tot al País Basc, on si m'ho permet li diré que ho han fet força millor que nosaltres.

No em dirà que els casos de suposada corrupció política també s'han inventat...

No. Fa trenta anys em van expulsar de Convergència Democràtica de Catalunya, el partit que vaig ajudar a fundar, per haver acusat Lluís Prenafeta de fer pedagogia de la corrupció. Perquè creia que s'estava creant una certa tolerància en el món de la política, en el sentit de considerar determinades pràctiques com a normals perquè els polítics cobraven poc, o perquè els partits necessitaven diners. Jo, en aquell moment, i parlo de fa trenta anys, era partidari de fer una neteja a fons. Ara Madrid ha engegat el ventilador i ha sortit tota la merda. Cal anar amb molt de compte, fent una neteja a fons fins i tot assumint el risc de ser injustos. Però tenint clar que l'objectiu de l'estat no és fer net, sinó embrutar el prestigi i el bon nom de les nostres institucions.

L'actual model de partits sobreviurà, a aquesta operació de neteja?

És que s'ha de canviar. Estem davant d'un moment històric, que té aspectes negatius però que també n'ha de tenir de positius, i els hem d'aprofitar per donar pas a una nova generació de polítics que encara no han complert els cinquanta anys i que haurien de ser capaços d'agafar el relleu. I després, aprofitem el moment per trencar alguns mites falsos com ara el de la Transició i les seves grans mentides.

Quin serà, el pas següent?

L'Estat ha atacat el nostre model d'ensenyament, està atacant la nostra policia i aviat llançarà una ofensiva a tots els nivells contra la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que per molt inflada que estigui és un dels nostres eixos diferencials i l'eina que fa que tinguem un imaginari col·lectiu diferent del de la resta d'Espanya. S'imagina una Catalunya sense TV3 i amb tots plegats mirant Tele 5 i Antena 3? I després, intentarà atacar l'autèntica columna vertebral del nostre país, que és la nostra cohesió social. Recordi que José María Aznar va dir no fa pas gaire que abans es trencaria Catalunya que Espanya. I Aznar és un home que pensa molt abans de parlar. Jo penso que això no ho hem de permetre, i confio que no ho aconseguiran. Però l'amenaça hi és i fa por.

http://www.elpu…en-guerra.html

El sí a la independència podria superar el 70% en el referèndum

Els vots negatius no arribarien al 30% ? Segons el CEO, la majoria partidària de la independència de Catalunya continua augmentant

El percentatge de gent que votaria sí a la independència continua augmentant, segons les dades de l'últim baròmetre del CEO. Si demà hi hagués un referèndum, un 54,7% votaria sí a la independència; un 20,7% votaria no i un 17% s'abstindria. Hi ha un 6,4% dels enquestats que no sap què votaria o que no contesta. Aquestes dades que ofereix el CEO parlen del percentatge de la població, però no indiquen el percentatge de sí i de no en un referèndum. El sí superaria el 72% i el no, en canvi, no arribaria al 23%.

Per fer aquesta projecció de dades, no hem tingut en compte el 6,4% d'enquestats que diu que no sap què votaria o que no respon, perquè no els podem atribuir ni al sí ni al no. Agafem, doncs, el 54,7% del sí i el 20,7% del no com a suma de participació en el referèndum. El 75,4% que sumen els vots afirmatius i els negatius són el 100% de la participació, de tal manera que el resultat final seria que el sí obtindria un 72,5% dels vots i el no, un 27,5%.

La gran majoria dels qui votarien que sí a la independència ho faria per raons econòmiques (29,4%), seguit del fet que 'Catalunya milloraria' (18,8%), per la incomprensió per part de la resta de l'estat espanyol (14,7%), per guanyar capacitat de decisió (13,5%), per un sentiment identitari (10,7%), etc.

El motiu més esgrimit pels partidaris del no és la preservació de la unitat d'Espanya (31,2%), el sentiment identitari (18,6%), perquè pensa que no seria positiu per a Catalunya (14,6%) i perquè troba que la independència és inviable (12,5%).

Més sentiment catalanista que no espanyolista

A la pregunta sobre quin és el sentiment dels enquestats, la resposta és la següent:

Només espanyol, 2,9%
Me?s espanyol que no català, 2,7%
Tan espanyol com català, 35,1%
Me?s català que no espanyol, 27,9%
Només català, 29,1%

En l'enquesta també es demana quina és la relació amb Espanya que es prefereix. L'opció de l'estat independent és la que guanya, seguida, a força distància, de la d'un estat dins d'una Espanya federal. Aquests són els resultats:

Una regió d'Espanya, 4,4%
Una comunitat auto?noma d'Espanya, 20,7%
Un estat dins una Espanya federal, 22,4%
Un estat independent, 46,4%

http://www.vila…eferendum.html

Un 54,7% dels catalans votaria a favor de la independència

Un 20,7% votaria en contra i un 17% s'abstindria o no aniria a votar, segons l'últim informe d'opinió del CEO
El suport a favor del ?sí? en un referèndum es redueix respecte a l'octubre passat, que s'arribava al 57%
21/02/13 12:18 - barcelona - Redacció

Un 54,7% dels catalans votaria a favor de la independència de Catalunya i un 20,7% votaria en contra. Aquest és el resultat de l'enquesta elaborada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat fet públic aquest dijous. Segons l'estudi del CEO davant la pregunta de si demà se celebrés un referèndum per decidir la independència de Catalunya, un 17% s'abstindria o no aniria a votar. Un 5,4% encara es mostra indecís i assegura que no sap que votaria.

El percentatge de suports a favor de la independència ha baixat respecte a l'estudi del CEO de l'octubre del 2012, en què els catalans a favor de la independència se situaven en el 57%, però es manté més alta que en el resultat del juny del 2012, quan era del 51%. Respecte a l'informe d'ara fa un any, al febrer del 2012 els ciutadans que votarien ?sí? a la independència de Catalunya no arribaven al 45% (44,6%).

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

Què farien els abstencionistes si acabessin votant en el referèndum?

Una part de l'abstenció s'inclinaria pel no si acabés votant · L'altra part no ho té clar o està desmotivada políticament

El resultat d'un referèndum sobre la independència de Catalunya que es celebrés demà tindria un resultat de més d'un 70% del sí i de menys d'un 30% del no, tenint en compte les dades de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió que s'ha fet públic avui. Aquest és el resultat que surt amb un percentatge d'abstenció que, segons l'enquesta, seria del 17%. Què passaria, però, si finalment la participació fos molt més alta? Què passaria si fos gairebé del 100%, tal com va passar en el referèndum del Quebec del 1995, quan va ser del 94,5%?

Les dades del CEO permeten veure que aquells que es declaren abstencionistes s'inclinarien majoritàriament pel no a la independència si acabessin votant. Aquests serien gairebé la meitat del 17% d'abstenció. L'altra meitat es repartiria gairebé a parts iguals entre els que declaren que no votarien perquè no tenen una posició ferma (25,3% de l'abstenció) i els que diuen que estan desmotivats amb la política (24,2%).

L'altra meitat d'abstencionistes, doncs, exposen motius contraris a la independència. Quins motius? Preservació de la unitat d'Espanya (15%); que no es veu com un procés prioritari o viable (8,3%); un sentiment identitari més espanyol que català o tan espanyol com català (6,2%); perquè no seria positiu per Catalunya (5,8%); perquè no li interessa el tema (5,3%); perquè troben que Catalunya no està preparada (3%); perquè prefereixen un model federal (2,8%) o perquè ho troben 'massa radical' (2,1%).

Es pot entendre (això no ho diu l'estudi) que en aquests casos la manera d'oposar-se a la independència no és pas anar a votar no, sinó no participar en el referèndum.

Ara, per més que tota l'abstenció (tot aquest 17%) anés a votar no a la independència el sí continuaria sent majoritari, segons les dades del CEO.

P.D.

La mateixa noticia, però amb titulars més cridaners en el cas de Vilaweb... però és interessant l'anàlisi dels abstencionistes

Junqueras: 'Espanya perdrà Catalunya com ja va perdre Cuba, Portugal i Holanda'

Terrabastall a la xarxa per l'entrevista del diari El Mundo al president d'ERC

El diari El Mundo publica avui una entrevista al president d'ERC, Oriol Junqueras, tot just l'endemà del baròmetre del CEO que atorga a la formació independentista el primer lloc en intenció de vot directa. Les declaracions de Junqueras han causat un bon terrabastall a la xarxa aquest matí. El dirigent d'ERC afirma, en l'entrevista que 'Espanya perdrà Catalunya com ja va perdre Cuba, Portugal i Holanda'.

Heus ací les frases més destacades de l'entrevista:

'Insistirem, explorarem totes les vies possibles, ens carregarem de raons per deixar en evidència una Espanya que es nega a deixar-nos expressar la nostra voluntat.'

'El més probable és que si no hi ha referèndum, hi hagi eleccions'

'Podríem presentar-nos [CiU i ERC] amb un programa compartit en què la independència sigui l'únic punt'.

'Quan aconseguim constatar de manera fiable que existeix aquesta majoria --mitjançant un referèndum o, si no ens deixen, amb unes eleccions plebiscitàries, Europa i els EUA no tindran més remei que acceptar-ho i reconèixer-nos.'

'No entenc la tossuderia d'Espanya, que sempre vol o tot o res i guanyar per golejada. De què li serveix? Mai no vol cedir, mai no vol pactar. Així va perdre Cuba, Portugal i Holanda, i així perdrà Catalunya. Amb tots ha fet igual i ho ha perdut tot.'

'Una cosa ens seria de gran utilitat: que Rajoy perdés el control del PP i tornés Aznar, que és e millor estímul que he tingut per a la independència. Ha estat el més gran creador d'independentistes. Ni jo no el guanyo.'

'Si Oriol Pujol és encausat, haurà de dimitir per no perjudicar el seu partit. I ja serà molt més del que acostumen a fer PP i PSOE.'

'Espanya necessita que algú comenci a fer les coses amb sentit comú. Serem estat, i assessorarem Espanya perquè deixi d'enfonsar-se.[...] No vull ser ministre d'Economia, però el millor que pot fer un espanyol és tenir com a ministre d'Economia ERC'.

http://www.vila…l-holanda.html

P.D.

La llastima és que a El Mundo, només s'hi accedeix per subscripció... seria clarivident (per tots aquests que s'omplen la boca de federalisme, Ejpanya i altres tonteries) poder repassar els comentaris...

El govern valencià, forçat a rectificar les llicències de TDT a empreses afins al PP

Anul?la les llicències de TDT, complint la sentència del Suprem, i retrotrau el procés per a una nova adjudicació

La Generalitat Valenciana ha anul?lat les llicències de TDT concedides el 2006, segons que publica aquest dilluns el Diari Oficial. D'aquesta manera compleix la sentència del Tribunal Suprem del setembre passat, que detectava irregularitats en el procés d'adjudicació de les TDT, i donava la raó a TeleElx, que s'havia quedat fora del repartiment de canals.

La conselleria de Presidència publica avui l'anul?lació (pdf) de la concessió de les quaranta-dues llicències de TDT atorgades pel govern de Francisco Camps a empreses relacionades amb el PP, i duu el procés al moment previ a la proposta d'adjudicació. En la resolució de Presidència, el govern entén que el Suprem va anul?lar les llicències per un defecte de forma, perquè les concessions no estaven prou motivades.

La sentència del Suprem basava l'anul?lació en el fet que el govern havia delegat en l'empresa Doxa Consulting la valoració de les propostes. I considerava que una empresa privada no reuneix les garanties d'objectivitat i imparcialitat que se li pressuposen a l'administració. També deia que en la comunicació efectuada pel govern no constava pas la valoració feta per Doxa Consulting i que, per tant, no permetia que els aspirants coneguessin per què no s'havia acceptat la seva oferta.

http://www.vila…-afins-pp.html

P.D.

Hem jugo 1 euro que aquests ha estat el primer pensament a la seu del govern valencià... "Empreses afins, empreses afins... el que passa és que els rojos, homosexuals i separatistes no tenen un duro i és clar... per algún cantó s'ha de notar els que vam guanyar la guerra!! (i encara mamem del cuento!!!!)"

Per altre cantó (avui va de cantons...) notar la "agilitat" de la justícia... 6 anys per 'resoldre-ho'!!!!

Rubalcaba troba coherent que el PSC voti a favor del dret a decidir al Congrés però no ho comparteix
Redacció Actualitzat a les 12:26 h 26/02/2013

El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha volgut treure ferro que el PSC pugui votar a favor del dret a decidir al Congrés i trenqui la disciplina de vot dels socialistes per primer cop en 35 anys. I és que, segons ha justificat, ja que ho portava en el seu programa electoral. "Coherent és; votarà el que ha votat a Catalunya i el que ha defensat davant dels ciutadans catalans", ha manifestat Rubalcaba per tancar la polèmica.

No obstant, no ho comparteix. "És un tema de què discrepem, estem en desacord, ells creuen que Catalunya té dret a decidir i nosaltres no", ha etzibat en un esmorzar informatiu amb altres socialistes el líder del PSOE, que reconeix que li "preocupa" la diferència de vot.

En qualsevol cas, ha assegurat que el més important és que els dos partits comparteixen el "no" a la independència de Catalunya i ha insistit que si alguna vegada s'arribés a fer a Catalunya una consulta, les dues formacions farien campanya pel "no".

Rubalcaba, però, no ha volgut aclarit si la direcció del grup socialista sancionarà els diputats catalans que trenquin la disciplina de vot ni tampoc ha volgut pronunciar-se sobre què farà l'exministra Carme Chacón, que s'ha manifestat contrària al dret a decidir.

Mentrestant, diversos mitjans expliquen que el líder del PSOE es va reunir amb Navarro i aquest dilluns per fer canviar d'opinió el PSC i oferir com a sortida alternativa presentar esmenes als textos de CiU i Iniciativa.

P.D.

I el Sr Duran i molts (i molts!!) a Iniciativa ... també estan en "aquest" carro... molt a favor del dret a decidir però per mantenir-nos a Escanya!!! i ESTÀ bé!! però el PSC necessita que (per variar) no és parli d'ells per escandols i per això que si el rei abdiqui... que si ara a favor del dret a decidir!!! (es veu que la declaració del Parlament era una "TRAMPA") en fi... política!!! (el que no sé és si és alta o baixa)

Quin desastre al PSC!
27/02/13 02:00 - Xevi Xirgo
?El PSC vota per primer cop de manera diferent que el PSOE al Congrés i tot el protagonisme se l'endú Carme Chacón?
Xevi Xirgo Teixidor

El problema del PSC no és què va fer ahir Carme Chacón, que en tot cas té el mèrit d'haver dit en veu alta una cosa que tots ja sabíem que pensava, i és que posats a triar ella tria Espanya.

El problema del PSC és que per dins és un desastre. No s'han refet encara de la sèrie de patacades consecutives (fa tres anys que perden pes i poder en totes les eleccions, una rere l'altra) i no acaben d'aclarir cap on van. Uns quants remen en una direcció, uns quants van per lliure i uns quants es dinamiten un timoner que prou feina té a mantenir-se dret.

Del problema que té el PSC se'n diu credibilitat. Ahir els socialistes catalans van votar per primer cop de forma diferent que el PSOE al Congrés, i el gest haurà acabat passant desapercebut perquè Chacón serà qui s'endurà avui la majoria de titulars.

Navarro anuncia que el PSC en bloc votarà a favor de la proposta de CiU i d'ICV sobre el dret a decidir de Catalunya (un paperàs, també, el de Francesc Vallès) i li surt el tret per la culata. Un desastre.

Quan això passava a ERC tots dèiem que era un tip de riure. El PSC ja arrossegava fins ara un problema de credibilitat, perquè l'equip de Navarro aposta clarament per un model federal que ningú del PSOE ha defensat fins ara, i això ja és un problema.

Però la votació d'ahir (i la disbauxa que hi va haver tot el dia) evidencia també una altra cosa, i és que Navarro no només té un problema de credibilitat amb el PSOE (abdicació del rei a banda) sinó també a casa seva. Quanta gent al PSC pensa com ell? Quanta gent pensa com Chacón? Què és, en definitiva, el PSC? Això, em fa l'efecte, tot just acaba de començar.

http://www.elpu…es/623290.html

P.D.

Un reflex del que hi ha... el moviment sobiranista, neix d'un sentiment arrelat al carrer, que les accions per donar forma al federalisme del PSC, el peix al cove pujolinià i demès formules "sensates" l'únic que han aconseguit és afartar (tant a Escanya!! com a casa nostra!!!!) i els "polítics" s'hi posen davant (hehehe) OBLIGATS!!!! i molts (i tots tenim memòria!!!) fan el paperot demanat el que ells no volen i així ens (i els) va!!

El PP i UPyD impedeixen una millora del finançament del País Valencià

Van tombar la proposta d'EUPV, que va tenir el suport de Compromís, socialistes, CiU i ERC

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha expressat alguna vegada la necessitat que el País Valencià tingui un millor sistema de finançament. Ahir al congrés espanyol hi va haver una nova oportunitat per obrir aquest camí, amb la presentació per part del diputat d'EUPV Ricardo Sixto d'una proposta de resolució per a revisar el sistema de finançament. La majoria absoluta del PP, amb el suport d'UPyD, va tombar la proposta, que va tenir el suport del grup d'Esquerra Plural, de Compromís, dels socialistes, de CiU i d'ERC. Cap diputat del PP valencià no va trencar la disciplina de vot.

La proposta presentada per Sixto recollia les demandes de molts sectors polítics i socials valencians, i demanava al govern espanyol que obrís un procés per corregir els desequilibris en el sistema de finançament per resoldre i compensar els dèficits de finançament del País Valencià. Aquests dèficits han agreujat les tensions financeres de la Generalitat, que no té recursos per encarar l'enorme volum d'impagaments a proveïdors i a ajuntaments.

No només hi ha consens polítics a les Corts sobre la necessitat de millorar el sistema de finançament, sinó també en l'àmbit empresarial, fins al punt que el mes de desembre passat el president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, Vicente Boluda, va demanar el concert econòmic per al País Valencià. Però tot i això el PP i UPyD es van oposar ahir al congrés a fer algun pas en aquest sentit.

Sixto va lamentar el doble discurs dels diputats valencians del PP, quan exhibien molta bel·ligerància en aquesta qüestió al congrés quan governava Zapatero i ara, en canvi, no alcen la veu.

http://www.vila…-valencia.html

P.D.

Escanya roba!! a qualsevol que no sigui espanyol i als que ho volen semblar... també!!! si una cosa tenim en comú els països catalans és l'espoli, però reconeixem que a València... (els que hi manen!!) ho fan per "ofrendar nuevas glorias a España!!! i les escoles que s'ensorrin!!! (que els seus xiquets van a escoles guais!!!)

La resposta a l'Estat: reforçar el dret a decidir

El Parlament ratificarà la necessitat de la consulta
CiU, ERC i ICV-EUiA donaran suport a una proposta del PSC similar a la que va esberlar el PSOE al Congrés
Mas veu la llibertat ?amenaçada?
06/03/13 02:00 - BARCELONA - Odei A.-Etxearte

La bel·ligerància de Mariano Rajoy amb el procés precipita el full de ruta sobiranista. La decisió del Consell de Ministres d'impugnar la declaració del Parlament i l'actuació del fiscal general de l'Estat que ha acabat amb la destitució del fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, no arronsen l'executiu. Arran de l'envestida i de bracet amb ERC, fa un pas endavant en defensa de la consulta. El Parlament ratificarà la setmana vinent l'aposta pel dret a decidir ?aquest cop amb el PSC?, s'articularà abans de Setmana Santa el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i la cambra ja ha decidit accelerar els tràmits per aprovar la llei de consultes. ?La resposta que des del govern pensem que cal donar és d'escrupolosa vocació de compromís democràtic?, va defensar el conseller de la Presidència, Francesc Homs.

Més de dos terços

Dues tasses de caldo per resposta, doncs. Aquesta vegada, però, el pronunciament del Parlament sobre la consulta superarà els tres terços de l'hemicicle. El tripartit format per CiU, ERC i ICV-EUiA s'engreixarà amb els de Pere Navarro. El text que s'aprovarà, de fet, és una proposta de resolució dels socialistes catalans amb un contingut similar al de la iniciativa de CiU amb què els diputats del PSC al Congrés es van desmarcar del PSOE. Els socialistes catalans esperen que la resta de partits no hi presentin esmenes per donar-hi el vistiplau. En concret, el redactat ?insta el govern de la Generalitat a iniciar un diàleg amb el govern de l'Estat per tal de possibilitar la celebració d'una consulta a la ciutadania catalana per decidir el seu futur?. Si, com es preveu, tira endavant, se solemnitzarà a l'hemicicle l'entrada del PSC en el bloc dels partidaris de l'exercici del dret a decidir de manera pactada.

Ara bé, com es negocia amb un govern tancat en banda? Perquè aquesta és la tesi de la Generalitat, segons Homs: ?Estem davant del govern espanyol menys dialogant de la democràcia.? El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, però, no veu ?obstacles? per al diàleg encara que Madrid recorri insistentment al TC. L'obligació del govern espanyol ?va afirmar? és ?complir i fer complir la llei?. Homs va mantenir l'hermetisme sobre la reunió pendent entre els presidents català i espanyol, oficialment la primera d'ençà que Mas va ser reelegit, atès que els dos executius volen que es faci fora dels focus de les càmeres.

Reunió a tres bandes?

Mas va qualificar l'afer de Rodríguez Sol d'?escàndol monumental?. Segons va dir el president, la llibertat està ?amenaçada? i la democràcia ?no està ben fonamentada? a l'Estat espanyol. ?La llibertat és la millor arma per a la nostra defensa?, va argumentar. La Generalitat, a més, va demanar al govern espanyol que aclareixi si al darrere de l'operació del fiscal s'amagava l'interès partidista del PP. Homs va assenyalar que dilluns es podrien haver reunit Torres-Dulce, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, i la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal. Si realment es va produir aquesta trobada, per Homs seria ?extremament greu?. Per aquest motiu, va instar els populars a desmentir-ho.

ERC, el PSC i ICV-EUiA també van considerar desproporcionades les represàlies contra Rodríguez Sol. Només el PP i Ciutadans van avalar l'expedient de Torres-Dulce que va desencadenar la renúncia.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

Nou cop del govern aragonès al català

Anul·la les subscripcions a les escoles de l'única revista íntegrament en català, Temps de Franja

El govern aragonès ha anul·lat vint-i-nou subscripcions de la revista Temps de Franja. És una altra envestida al català, marginat pel PP amb la nova llei de llengües. Són les vint-i-nou subscripcions que arribaven a les escoles de la Franja, de manera que s'han quedat sense l'única revista editada íntegrament en català al territori.

De fet, Temps de Franja perilla de desaparèixer, tal com expliquen des de l'Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), una de les entitats que edita la revista, dins la Iniciativa Cultural de la Franja. És una revista mensual que s'edita des del 2000. Ara una part ja ha deixat de publicar-se en paper i és tan sols digital.

El govern ha adduït motius de pressupost per anul·lar aquestes subscripcions, i ha negat a l'ASCUMA que tingui res a veure amb la llengua de la revista ni amb les referències que s'hi fa als Països Catalans, segons que explica Cèlia Badet, una portaveu de l'ASCUMA. Però l'entitat és ben conscient de les agressions i el menyspreu del govern aragonès al català de la Franja.

Badet, a més, es manifesta molt crítica amb les institucions de Catalunya: 'La revista està condemnada, i els qui haurien de donar-hi suport no en donen.' Destaca que no han rebut mai cap suport del govern català 'ni de cap d'aquests que enarboren la bandera i s'omplen la boca parlant de nosaltres'.

Ara les entitats editores de Temps de Franja es reuniran i decidiran si continuen publicant-la o no, tenint en compte la manca total de suport institucional.

http://www.vila…es-catala.html

Catorze entitats s'uneixen per crear una web que sintetitza les claus de la independència

?ElClauer.cat? recull un argumentari de les raons que justifiquen la independència amb l'objectiu de convèncer els indecisos

Muriel Casals destaca que el projecte pretén denunciar com de malament es viu a l'estat espanyol i anunciar com de bé es viurà al futur estat català
07/03/13 15:41 - barcelona - ACN

Fins a catorze entitats de la societat civil s'han unit en un projecte consistent en la creació d'una pàgina web que sintetitza les claus de l'estat propi. ElClauer.cat recull un argumentari de les raons que, segons els impulsors, justifiquen la independència. La web ofereix respostes a 70 preguntes que el debat sobre la possibilitat de que Catalunya es converteixi en Estat ha generat entre els ciutadans i pretén, sobretot, convèncer als indecisos. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha destacat que s'ha de denunciar com de malament viuen els catalans dintre de l'Estat espanyol, però també anunciar com de bé es viurà en el futur Estat català. I ElClauer.cat hi contribueix, ha afegit.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

ElClauer.cat

El cinema Boliche reobrirà amb pel·lícules en versió original subtitulades en català

Rafael Dalmau, empresari dels cinemes Maldà, aposta per reobrir la sala amb dues sales de cinema d'autor i dues de comercial

Una empresa faria de forma gratuïta la sincronització dels subtítols i Plataforma per la Llengua seria l'encarregada de les traduccions
08/03/13 13:49 - Barcelona - Europa Press

Rafael Dalmau, empresari dels cinemes Maldá, ha comprat el cinema Boliche, a l'avinguda Diagonal de Barcelona, que havien tancat per problemes econòmics, per reobrir-lo i fer-hi dues sales de cinema d'autor i dues sales de cinema comercial amb una oferta de pel·lícules en versió original subtitulades en català.

Concretament, en una entrevista a El Món a RAC1, Dalmau ha explicat que està en contacte amb Disney, Columbia i Fox per aconseguir la còpia de l'original, ?i nosaltres hi afegirem els subtítols en català?, feina que considera que ?no pot ser tan difícil?. Segons l'empresari, després ?de parlar amb tothom?, ?tothom m'ha dit que és una idea molt bona i original. Per això ens hem decidit a tirar-ho endavant?.

Dalmau ha detallat: ?Ho vaig consultar amb diverses distribuïdores. Elles no farien la versió en català, però sí que ens ho facilitarien?. De fet, segons ha assegurat, ja han trobat una empresa que faria de forma gratuïta la sincronització dels subtítols i Plataforma per la Llengua seria l'encarregada de portar a terme les traduccions.

I és que, al seu entendre, ?a Barcelona hi ha un mercat que respondria positivament? a aquesta oferta de la sala.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

Torres-Dulce diu que el fiscal català va plegar ?lliure i voluntàriament?

La dimissió del fiscal en cap de Catalunya s'ha produït després que fos expedientat per opinar en una entrevista sobre la consulta sobiranista catalana
Eduardo Torres-Dulce elogia Rodríguez-Sol i assegura que és ?un magnífic fiscal amb una trajectòria extraordinària?
08/03/13 11:42 - Huelva - EFE

El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, s'ha referit aquest divendres per primer cop a la dimissió del fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez-Sol, i ha assegurat que ha estat adoptada ?lliure i voluntàriament? per part seva. En declaracions als periodistes a Huelva, abans de pronunciar la conferència inaugural del XIV Congrés de Justícia Penal, Torres-Dulce ha declinat valorar aquesta decisió, tot i que ha tingut paraules d'elogi per a Rodríguez-Sol. Ha assegurat que és ?un magnífic fiscal amb una trajectòria personal i professional extraordinària?, i alhora ha indicat que li va agrair el fet que valorés les circumstàncies en les que podia produir-se una renúncia que, tal com ha tornat a confirmar, ha estat acceptada.

La dimissió del fiscal en cap de Catalunya s'ha produït després que fos expedientat per opinar en una entrevista sobre la consulta sobiranista catalana. Per aquests fets el fiscal general de l'Estat li va obrir un expedient de remoció que va quedar arxivat per falta d'objecte després del seu cessament.

La renúncia al càrrec no es durà a terme de forma immediata, ja que les necessitats de govern de la Fiscalia Superior aconsellen que l'actual fiscal continuï en el càrrec en els pròxims dies.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Jo personalment sento una gran simpatia per les persones amb deficiències psíquiques... però... quant llegeixes segons que... no saps ben bé si ho son ells o t'hi tracten a tu!!!!

Ahir... hem vaig quedar pasta boniato amb tota la colla de polítics (de diferents partits) que TAMBÉ van comparar la "situació" amb les impagables histories del (Gran, magnific i excelentissim!! ) Francisco Ibañez!!!!

No sabia que tingues aquesta mena de lectors!!
(se non è vero, è ben trovato)

P.D.

Per cert!!!!!! JA és possible, des fa un temps!!, trobar albums de les aventures de Mortadel·lo i Filemó en CATALÀ. Des aquí MOLTES GRÀCIES!!!!!!!!

Hisenda pentina les falles i desconcerta el PP

Inspectors d'Hisenda visiten els casals exigint documentació · Rita Barberà diu que és 'increïble' i el PSPV li recorda que ho està fent el seu partit

Inspectors de l'Agència Tributària s'han presentat en les comissions falleres de la Secció Especial de València per a sol·licitar als seus responsables factures de l'exercici 2012-2013 corresponents a despeses d'estes entitats i proveïdors com il·luminació, floristeria, grua, pirotècnia i construcció del monument faller. La sorprenent actuació en plena plantà dels monuments ha desencadenat una crisi política per al PP. Rita Barberà ha dit no entendre el que cerca el ministre Montoro i el PSPV ha aprofitat per a carregar contra el PP.

L'alcaldessa de València, Rita Barberá, ha considerat una "autèntica insensibilitat" la presència d'Inspectors de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) en les comissions falleres de la Secció Especial de València per a sol·licitar a les seues responsables factures de l'exercici 2012-2013 corresponents a despeses de proveïdors i clients.

Barberá ha qualificat d'"increïble" esta actuació, que ha subratllat que li sembla un "desconeixement total, un disbarat i un despropòsit". L'alcadessa ha explicat que ha traslladat aquesta opinió personalment al despatx del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, amb qui no ha pogut parlar, i que també l'ha fet arribar a responsables del partit".

Reacció del PSPV

El secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, ha qualificat de "provocació" les inspeccions que l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) ha portat a terme a les comissions de les falles de la Secció Especial, coincidint amb el moment en el qual s'estan muntant els monuments, "després de l'amnistia fiscal que ha impulsat Rajoy als autèntics defraudadors".

Per al dirigent socialista, "és evident que cal aplicar la llei i que tot el món deu complir-la, però és especialment greu que el PP vaja a la caça de les falles en vigílies de la 'plantà', que són autèntics motors de l'economia de la Comunitat Valenciana, mentre manté en els seus càrrecs a presumptes defraudadors com Carlos Fabra, per a qui el jutge demana una fiança de quatre milions d'euros; o a l'exalcalde d'Alacant i actual diputat autonòmic, Luis Díaz Alperi, a qui la Fiscalia prepara una querella per tres delictes fiscals", ha subratllat.

Ximo Puig s'ha preguntat què haurien fet el president de la Generalitat, Alberto Fabra, i l'alcaldessa de València, Rita Barberá, si esta inspecció "s'haguera fet en temps de govern socialista". "Segurament, haurien convocat un ple extraordinari en les Corts i a l'Ajuntament per declarar persona 'non grata' al president del Govern", ha destacat.

http://www.vila…ncerta-pp.html

Els euros andorrans començaran a circular el 2014

El govern d'Andorra obre un concurs per a decidir el disseny de la nova moneda

L'1 de gener del 2014 començaran a circular els primers euros andorrans, amb disseny propi, segons que ha anunciat el ministre de Finances, Jordi Cinca. Això serà possible malgrat que Andorra no forma part de la UE i en virtut de l'acord monetari signat entre el Principat i la UE el 2011 després d'una negociació de set anys. L'acord permetrà emetre uns 2,5 milions d'euros en monedes, un 20% de les quals s'encunyaran per als col·leccionistes. En aquest cas, Andorra no podrà imprimir bitllets.

Dels dos milions d'euros que es posaran en circulació, 400.000 seran en monedes de dos euros; 580.000 en mondes d'un euro i 500.000 en monedes de 50 cèntims. De les des deu, dos i un cèntim se n'emetran un milió de monedes de cada.

El govern andorrà ja ha decidit que en la moneda de dos euros s'hi inscriurà l'escut del país. Per a decidir el disseny de la resta de monedes, ha obert un concurs per als majors de 18 anys residents a Andorra. La condició és que hi apareguin motius relacionats amb la Casa de la Ball, l'art romànic i la natura, la fauna i la flora característiques d'Andorra. En totes hi haurà la inscripció 'Andorra' i l'any d'emissió de la moneda, el 2014.

Això significarà un pas més de la integració d'Andorra la Unió Europea, ha destacat el ministre Cinca.

http://www.vila…ular-2014.html

P.D.

Ves per on!!!... Andorra no és a la UE i emet moneda (de la UE!!)... així que ja ho podeu explicar-ho als acollonits de sempre que fora de Escanya i de la UE no farem res...

Les entitats avisen que el país està al límit de viure ?una tragèdia nacional?

La presidenta de la Taula del Tercer Sector reclama que es posi fre a l'atur i a les polítiques d'austeritat
Demana canvis fiscals i una regeneració democràtica
21/03/13 02:00 - barcelona - Redacció

?El país està al límit de passar d'una situació d'emergència social a una de tragèdia nacional.? Ho va advertir ahir la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras, que, en nom de 4.000 organitzacions que treballen per atendre les persones més vulnerables de la societat, va reclamar als polítics un canvi de rumb per ?posar fre a l'atur i a les polítiques d'austeritat?.

Guiteras, en el marc d'una conferència al Fòrum Europa-Tribuna Catalunya, va presentar un plec de mesures per sortir d'aquesta ?emergència social? i va aprofitar la presència del conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, per proposar-li que s'augmentin les inspeccions a les grans fortunes i a les empreses per evitar el frau fiscal. També li va exposar la preocupació de les entitats que atenen infants, gent gran o discapacitats, perquè en els concursos públics competeixen amb empreses que es poden desgravar l'IVA mentre que les entitats no ho poden fer.

Canvis en la política fiscal i una regeneració democràtica i de valors ?que inclogui l'honestedat en la política?, segons Guiteras, serien elements que podrien ?parar l'hemorràgia social?. Un dels arguments que repeteixen els responsables del tercer sector és que, si a Catalunya es recaptés una quarta part del que es defrauda, el govern tindria 4.000 milions d'euros. ?No caldria fer retallades?, va exposar contundentment la presidenta de la taula.

?Estem en una situació d'emergència social. Cada dia hi ha més persones sense feina, famílies que pateixen per arribar a final de mes i més pobresa. Un de cada quatre catalans ja és pobre i els desnonaments no s'aturen. Moltes situacions acaben en tragèdia?. Aquest és el dur retrat de la realitat que va plantejar Guiteras, que va recordar, a més, que un de cada quatre euros es genera en l'economia submergida i que els deures tributaris recauen amb més duresa en les capes més baixes de la societat.

Per sortir-se'n, va reclamar una aposta per les polítiques de lluita contra la pobresa, per una reactivació econòmica i també per una renovació democràtica. Tot això en un escenari on els governs assumeixin responsabilitats i enforteixin la societat civil. En aquest escenari, el tercer sector tindria també un paper clau com a element de cohesió social. Guiteras va aprofitar per denunciar l'?asfíxia financera? que pateixen les entitats i va demanar al govern que faci d'intermediari perquè les entitats bancàries mantinguin les línies de crèdit a les organitzacions.

I per facilitar l'accés a l'habitatge es va declarar partidària de recuperar el sistema de lloguer forçós de la llei de l'habitatge de Catalunya.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Dons ja ho sabem!!!, a Escanya el que es demana es impossible... així hem de treballar per que en una (/s països catalans ) Catalunya independent sigui AIXÍ!!!!!

Missatge a les elits: la independència és viable i inevitable

El Col·lectiu Wilson es presenta al Cercle d'Economia exposant els arguments per un estat propi

'El moviment independentista va de baix a dalt, del carrer al Cercle. I la funció de les elits és facilitar allò que és inevitable. Hi ha vibracions, hi ha neguit? Però hem de fer un esforç per permetre que això sigui possible'. Aquest és el missatge que el professor Carles Boix ha adreçat en nom del Col·lectiu Wilson als representants de les elits econòmiques i polítiques del país que s'han aplegat al Cercle d'Economia per escoltar els arguments d'aquest grup de prestigiosos professors universitaris. S'han presentat en públic enmig d'una gran expectació i desplegant tots els arguments per demostrar a un auditori tradicionalment renuent que el procés d'independència és viable i necessari.

'És un dels dies que ho he vist més ple, això', deia el president del Cercle d'Economia, Josep Piqué, al començament de l'acte, on s'han vist cares conegudes com la del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls; la del president d'Abertis, Salvador Alemany; la del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell; i la de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, que fins i tot ha intervingut per deixar clar que els països petits, com seria una Catalunya independent, són viables econòmicament. I ha enumerat cinc casos que ho demostren: Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia i Eslovènia.

'No són cap argument, però són una experiència que diu que això es possible. Val la pena que ens ho estudiem. La independència és una cosa molt seriosa', ha dit Pujol en el torn de preguntes, al final de l'acte.

'Cap país no ha demanat de tornar a Espanya'

De fet, els integrants del Col·lectiu Wilson han aportat seriositat, rigor i dades als empresaris i polítics que se'ls escoltaven expectants. Pol Antràs (Harvard), Carles Boix (Princeton), Jordi Galí (CREI, UPF, Barcelona GSE), Gerard Padró (London School of Economics), Xavier Sala i Martín (Columbia) i Jaume Ventura (CREI, UPF i Barcelona GSE) han començant desmuntant les mentides i les afirmacions falses que s'han fet córrer contra la independència de Catalunya.

'Si fos una bogeria crear un país nou, per què se'n continuen creant? Per què no se'n penedeix ningú? Cap país no ha demanat de tornar a Espanya', ha dit Jordi Galí, que ha posat més exemples d'afirmacions sense fonament. 'Per què hi hauria d'haver una caiguda brutal de les exportacions? Per què? L'única raó seria que deliberadament els països europeus posessin unes barreres que no existeixen per a cap altre país, ja sigui de la UE o no, al moviment de mercaderies i de persones. Per què ho farien? Com a càstig? Per quin motiu?'

I ha continuat: 'Els bancs catalans perdrien liquiditat i l'accés al BCE en cas que Catalunya volgués mantenir-se en l'euro, diuen alguns. Si el Citibank americà, l'UBS suís i el Barklays anglès ho poden fer, per què els catalans, pels mateixos mitjans, fins i tot fora de la UE i de la zona euro, no haurien de poder accedir a liquiditat com tants altres?'

Sala i Martin: 'Si marxem ens podrem negar a pagar-los'

Xavier Sala i Martin ha continuat desmuntant arguments catastròfics sobre la independència de Catalunya, i ho ha fet en una intervenció carregada d'ironia, rebuda amb rialles i somriures per bona part dels assistents al Cercle d'Economia, però escoltada amb un posat molt seriós per part del seu president, Josep Piqué, que presidia la taula de ponents.

Sala i Martin ha recordat que en aquest mateix espai, només una setmana abans, es van abocar arguments apocalíptics sobre la independència de Catalunya, per part de l'Instituto de Estudios Económicos de Madrid. El professor de Columbia ha demanat que es posi a la balança 'la catàstrofe de marxar i la catàstrofe de quedar-nos'. I ha respost així a aquells arguments: 'Haureu de pagar el deute si marxeu!, diuen. I si ens quedem, qui collons l'haurà de pagar? Com a mínim, si marxem hi haurà la possibilitat de negar-nos a pagar.' I ha afegit: 'Diuen: us quedareu sense crèdit internacional! Si no en tenim, ara!'

Més respostes: 'Si marxeu d'Espanya ?amenacen-- us quedareu fora d'Europa durant tres generacions! I què passa si ens quedem a Europa? Potser l'espectacle de Xipre ens hauria de fer reflexionar sobre la bellesa d'estar a Europa. Europa pot ser un bastió de democràcia i llibertat. Però potser també ho és Suïssa, on gràcies als vots de la gent limiten els bonus als banquers'.

Un estalvi de 1.800 euros per persona i any

L'estat propi és una oportunitat, ha explicat Jaume Ventura, que ha posat xifres a la balança entre el cost i la despesa que implicaria per a Catalunya tenir un estat i mantenir-ne l'estructura. Per fer-ho, ha esgrimit l'estudi elaborat per Núria Bosch i Marta Espasa sobre quant costaria tenir un estat català.

'Diu que si volem replicar exactament l'estructura de l'estat espanyol això ens costaria 383 euros per persona i any. I això, suposant que volguéssim mantenir les mateixes ambaixades, el mateix nombre de canons, etc.' Aquest seria el cost per cap, ha dit Ventura. Però això ho ha contraposat a l'estalvi que significaria no ser dins l'estat espanyol, eliminant el dèficit fiscal anual, comptabilitzat en uns 16.000 milions.

'Els catalans paguem per persona i any 2.251 euros en excés de contribució a l'estat espanyol. De 100 euros que paguem en impostos, només 57 es gasten a Catalunya. Per què aportem aquests diners extra? No perquè tinguem pensions més baixes que a Espanya. La prestació de desocupació també és la mateixa. L'explicació del dèficit és que a Catalunya no s'inverteix en infrastructures. Tenim l'estoc de capital públic més baix de Catalunya.'

I què podríem fer, amb això que ens estalviaríem, que són 1.868 euros? 'Amb un terç d'aquests diners, aturaríem les retallades, amb 500 euros d'aquests 1.868 passaríem a ser el sisè país amb més inversió en el sector educatiu, i amb 550 euros per persona i any dels que ens estalviaríem seríem el tercer país a Europa en inversió en recerca i desenvolupament.

Una gran oportunitat de canviar les regles del joc

I vist això, la pregunta que el professor Ventura es feia era: 'Què triaríem? Quin tàndem volem? Espanya i Europa o Catalunya i Europa? Podríem triar. L'estat català seria igual d'eficient o ineficient que l'estat espanyol. No seríem ni millors ni pitjors. Però tenir un estat propi serà una gran oportunitat de canviar regles del joc. Tindrem una ocasió única de fer lleis pròpies, crear riquesa i fer regeneració democràtica, i tenir una administració amb criteris de gestió empresarial. Seria un oportunitat de corregir.'

El 'procés òptim' cap a la independència

Aquestes son les oportunitats que ofereix, segons els membres del Col·lectiu Wilson, el procés d'independència. Però el camí per a arribar-hi no és fàcil, des d'un punt de vista diplomàtic. 'A mi m'ha tocat ballar amb la més lletja', deia Carles Boix amb el seu mig somriure irònic. En efecte, li tocava parlar de la complexitat d'aquest camí.

Segons Boix, la no-regulació del principi d'autodeterminació en casos com el català o l'escocès en el dret internacional no equival a la prohibició. I, de fet, hi ha jurisprudència que ho avala, amb el precedent més clar de la sentència del Tribunal Suprem canadenc en el cas del Quebec: respon que la constitució del Canadà no és una camisa de força. I que per a exercir l'autodeterminació només es necessita una pregunta clara i una majoria suficient.

'Tenim un espai flexible per a poder fer pacíficament el procés, per a portar el vaixell on la gent vulgui', conclou Boix. I dibuixa quin seria el procés òptim: que es permetés de fer un referèndum, 'en què s'expressaria de manera legal l'opinió i s'obriria un procés de negociació, de reconeixement internacional, amb un repartiment d'actius i de passius amb Espanya, amb el reconeixement per part dels organismes internacionals? Això minimitzaria costos a tothom: a Catalunya, Espanya, la UE i les multinacionals?'.

Però Espanya s'hi oposa, i això, recorda Boix, pot endarrerir el procés. No ha sabut dir quant de temps el podria endarrerir, però sí que té clar que el moviment creix, que és imparable, i que 'va de baix a dalt', des dels carrers plens de gent de l'Onze de Setembre fins a l'auditori del Cercle d'Economia ple de patums, a les quals Boix expressa: 'Cal permetre que això sigui possible.'

http://www.vila…nevitable.html

I per això continuem existint!!, dons si fos per aquestes "elits" seriem (amb tot el respecte) com els aragonesos... els que manen han estat submisos amb un poder que els hi ha donat peixet i NOMÉS quant els seus "xiringuitos" s'han vist amenaçats... s'han posat al costat del poble ras (que amb més o menys entusiasme ja fa temps) que nota que això anomenat Escanya és can pixa!!!

El Suprem força el Consell a mostrar la documentació sobre Gürtel

Condemna el govern valencià per haver-la negada a Compromís · També obre la porta a resoldre més peticions de documents sobre casos de corrupció

L'informe de Price Waterhouse sobre l'ERO a RTVV, la còpia d'estudis demoscòpics del Consell, la còpia del cànon de la fórmula 1, la justificació de les despeses del programa de reforma de centres escolars, etc. Són exemples de documentació en poder del govern valencià i que, fins ara, ha estat inaccessible. Repetidament, el Consell ha negat l'accés a aquesta mena de documentació a tots els diputats que l'han demanada, especialment de Compromís i EUPV. Però ahir hi hagué un canvi important: segons una sentència del Tribunal Suprem, el Consell va vulnerar els drets dels diputats de Compromís perquè l'any 2009 va negar-los l'accés a la documentació sobre els contractes de la Generalitat vinculats al cas Gürtel.

La sentència, feta pública ahir, obliga el govern a facilitar a Compromís tota la documentació referida als contractes que la Generalitat va signar amb empreses relacionades amb la trama Gürtel entre el 2003 i el 2008. El govern va negar-hi l'accés amb l'argument que el cas restava sota secret de sumari. En canvi, el tribunal diu que aquests contractes no ho eren pas, de secrets, i que els criteris per a negar-s'hi eren indeterminats. De fet, l'any 2011 el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ja va donar la raó a Compromís, però la Generalitat va presentar un recurs al Suprem. Aquest recurs és el que ha estat refusat amb la nova sentència, que, ara sí, el govern ha de complir tant sí com no.

Oltra: 'Obri una línia de jurisprudència nova'

La portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra, es va afanyar a destacar ahir que aquesta sentència obria 'una línia de jurisprudència nova molt important'. De fet, va voler recordar que encara hi havia moltes peticions de documentació similar judicialitzades al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. I va posar els exemples de la fórmula 1 i l'informe sobre l'ERO a RTVV.

La sentència, que també condemna la Generalitat a pagar dos mil euros de costes, diu clarament que la negativa del vice-president del govern d'aleshores, Gerardo Camps, era 'una negació del dret de participar en política'. La sentència afegeix, respecte de la petició dels diputats de Compromís: 'Els diputats no cercaven cap resposta a cap qüestió política general, sinó informació necessària per a emprendre més iniciatives de control sobre aquest govern.'

Més de mil cinc-centes peticions

En total, l'any 2009 Compromís féu 1.508 peticions d'informació parlamentàries. No li'n van acceptar cap. Segons la sentència, no és la Generalitat que ha d'establir 'mitjançant la definició dels seus límits, el dret d'informació'. I, encara: 'La conclusió inevitable és que el govern valencià va incomplir l'obligació de facilitar la informació que li havia estat demanada, perquè no hi havia raons fundades en dret que emparessin aquesta posició.' La diputada de Compromís va avisar ahir que l'acumulació de sentències d'aquesta índole podria constituir un delicte de prevaricació i, doncs, es podria denunciar el Consell per la via penal.

http://www.vila…io-gurtel.html

P.D.

Cada cop que sent(ia)o a algú del PP català demanant transparència i tota la resta de collonades que altres no fan... penso amb els seus amiguets a València, a les Illes!! (vaja!! a qualsevol lloc on manin!!) i comparo..., i la veritat!! no hi ha color... allí on manen si vols saber!! ho has de fer mitjançant pleits!!!!

A mi la gent d'ordre... cada cop m'agrada menys!!!

Un pas més contra el català
11/04/13 02:00 -

La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir les classes en castellà a les aules on així ho hagi demanat un alumne, i la seva demanda hagi obtingut una sentència judicial favorable, és un graó més en el despropòsit social i lingüístic amb què l'Estat espanyol, aquest cop per la via del poder judicial, intenta combatre la normalització lingüística. Una aberració com aquesta només pot emanar d'unes estructures estatals decidides a enfrontar-se amb la que consideren la seva pròpia població a Catalunya; concentrades a dinamitar la convivència lingüística si és necessari encenent els focs que convingui perquè el conflicte agafi força. La temeritat dels poders de l'Estat espanyol no només està posant en perill la convivència política, perquè són una fàbrica constant d'independentistes, sinó que intenta llançar uns ciutadans contra els altres en una espiral demencial.

No cal oblidar que la interlocutòria del TSJC no és cap altra cosa que l'esclat d'una de les mines judicials que va sembrar la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. No ha estat el primer ni serà l'últim d'un seguit d'atacs que aconseguiran situar Catalunya fora de la legalitat espanyola, no tant perquè Catalunya incompleixi la llei, sinó perquè es demostrarà que les lleis espanyoles estan fetes contra els catalans, que majoritàriament abonen amb els seus vots reiteradament la política lingüística i altres fonaments polítics de l'autogovern. El TSJC suma un altre argument a la llista de motius pels quals la població d'aquest país cada cop té més clar que l'única solució per sobreviure com a poble a la península Ibèrica és situar-se fora d'una Espanya intolerant i intolerable.

http://www.elpu…el-catala.html

P.D.

Com si haguessin parat algun cop...

i per cert!!

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!!
http://www.vila…u-patesca.html

El PP eliminarà 580 milions d'euros en habitatge de protecció oficial a Catalunya

El govern denuncia que una mesura inclosa en el projecte de llei de foment del mercat de lloguer pot afectar 21.000 famílies catalanes, a més de promotors i entitats del tercer sector
El conseller de la Presidència critica que l'esmena que s'aprovarà dilluns al Senat s'ha fet ?per la porta del darrere?
19/04/13 11:19 - barcelona - ACN

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha denunciat que el PP aprovarà dilluns al Senat ?per la porta del darrere? una esmena a la llei de foment del mercat de lloguer que suposarà que deixin d'arribar a Catalunya 580 milions d'euros en subvencions a promotors que construeixen habitatge social i subsidis a tipus d'interès. En declaracions a Catalunya Ràdio, ha alertat que això pot perjudicar unes 21.000 famílies catalanes, i ha carregat contra el govern espanyol per rebutjar la retroactivitat en la dació en pagament i aplicar-la, en canvi, en aquesta mesura. ?Quan es tracta de bancs, la dació no pot tenir efectes retroactius perquè això generaria inseguretat jurídica, però quan afecta famílies aquí sí?, s'ha queixat.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Com deiem ahir.. un nou exemple de "bona gestió"...

Bauzá aprova el trilingüisme i liquida la immersió a les Illes

El decret del trilingüisme l'aplicarà a partir del curs vinent i implica la fi de la immersió lingüística

El consell de govern acaba d'aprovar el decret de trilingüisme als centres docents no universitaris de les Illes, pel qual el català a l'escola passarà a partir del curs vinent d'una quota mínima del 50% al 20%. El decret representa l'eliminació de la immersió lingüística dels últims trenta anys.

Segons el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, amb aquest projecte es pretén que els alumnes de les Illes 'acabin l?educació obligatòria amb prou competència lingüística i comunicativa en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera, preferentment l?anglès'.

El decret s'ha aprovat gràcies a la majoria absoluta del PP, que no ha fet cas de les crítiques unànimes que ha rebut dels principals sindicats educatius, associacions de pares i partits a l'oposició.

http://www.vila…sio-illes.html

P.D.

Abans (i no fa pas tant!!) aquetsts amants de la llei i l'ordre, exclamaven "Antes roja que rota!!" ara ho diuen (o volen dir-ho.... preferentment en anglès!!!)

El govern convida a pagar els impostos a la Generalitat per bastir la hisenda pròpia

Transferirà els diners a l'estat espanyol però disposarà de més informació fiscal

El govern català tindrà a punt aquest estiu vinent un protocol legal perquè els ajuntaments i les empreses puguin pagar els impostos a través de la Generalitat, ha dit avui el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Ha aclarit que un cop l''Agència Tributària Catalana. rebi l'ingrés dels diners els acabarà transferint a l'agència espanyola per no haver d'incórrer en una il·legalitat, però això permetria al govern disposar d'un gruix d'informació que podria ser útil per bastir més endavant una hisenda catalana pròpia.

Això permetria 'guanyar volum, tenir més coneixement i informació estadística' de cara al futur, ha dit Homs.

Justament ahir els batlles d'onze municipis (Arenys de Munt, Llinars del Vallès, Premià de Dalt, Alella, Gallifa, Sant Jaume de Llierca, Ripoll, Campdevànol, Viladamat, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Marçà) van ingressar els impostos que generen els seus consistoris a l'Agència Tributària Catalana. Amb aquest acte simbòlic, segons els portaveus de la plataforma Catalunya Diu Prou, es vol demostrar que és possible pagar els impostos a la Generalitat de manera legal. El govern transferirà aquests diners a l'estat, tal com va fer l'any passat amb els diners que van ingressar els primers municipis i empreses que van decidir de fer sobirania fiscal. Tot amb tot, els ajuntaments han instat l'executiu a destinar-los a cobrir 'les necessitats del país'.

D'acord amb el plantejament exposat avui per Francesc Homs, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) vol que tots els ajuntaments adherits prenguin acords en favor de la sobirania fiscal. D'aquesta manera, passarien a ingressar l'IVA i l'IRPF a la hisenda catalana. Malgrat que finalment els diners fossin enviats a Madrid, Catalunya tindria una idea de quin volum de diners genera.

http://www.vila…da-propia.html

P.D.

Està bé, però la gràcia de "tenir" la clau de la caixa no rau en el fet de agafar els diners i correr... sino de decidir nosaltres en que volem invertir... en tanc o en escoles, en industries o en bancs, en braus o en amples de via europeus (per exemple!!)

El govern cobrarà una taxa a bancs i promotors pels habitatges buits

Santi Vila anuncia que el departament de Territori i Sostenibilitat ultima un gravamen per posar al mercat de lloguer els 80.000 pisos nous tancats que hi ha a Catalunya
L'impost s'inclourà en la llei d'acompanyament dels pressupostos
22/04/13 10:11 - barcelona - Redacció

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha anunciat aquest dilluns que el seu departament crearà un nova taxa que gravarà els habitatges nou buits i que només afectarà persones jurídiques, és a dir, bancs i promotors immobiliaris. Les persones físiques en quedaran exemptes. El nou impost s'inclourà dins la llei d'acompanyament de pressupostos.

En una entrevista a El món a RAC 1, Vila ha explicat que a Catalunya hi ha 80.000 habitatges nous buits i que la taxa s'aplicarà en una setantena de municipis on la Generalitat ha detectat una demanda de pisos. L'objectiu del nou gravamen és promoure l'habitatge de lloguer.

?Hem detectat que hi ha 80.000 habitatges nous buits i no ho podem permetre?, ha assegurat Vila, que també ha explicat que el parc d'habitatge buits de segona mà, pendents de rehabilitació o altres obres, és d'entre 350.000 i 400.000.

Vila ha explicat que per crear aquest nou gravamen s'han basat en el model francès, que al cap de cinc anys d'implantar-lo ?va reduir un 40% els habitatges nous buits?.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

En principi sembla correcte, s'aconsegueix matar tres ocells d'un sol tret!! i aparanment sense suar gaire!!!!

1/ Tenim al personal content dons el "nostre govern" governa, amb propostes que (molt) poca gent discutirà i a més a més tenint en compte que aquest govern autonòmic dels millors no ha aprovat ni una nova llei des fa gairebé 9 mesos...

2/ L'Alícia fotrà el crit al cel i els "nostres" amos a Madrid (hehehe!!) ja deuen haver-ho impugnat!!! dons trenca el marc legal de un sol mercat (grande i libre)

3/ Tot seguirà igual amb un altre mostra del "respecte" estatal a les iniciatives "regionales" que només fan coses para "joder" en comptes de lluitar contra la crisi (de torn)

Germà Gordó: "Ni el poble d'Israel té l'origen el 1948, ni Catalunya amb la Constitució de 1978"

El conseller de Justícia argumenta que Catalunya és 'un poble amb ànima i amb territori, perfectament identificable entre els pobles del món'
Gordó subratlla la voluntat de ser ?un país on invertir si es busca progrés, innovació, tecnologia i excel·lència?
22/04/13 08:35 - Barcelona - ACN

El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha afirmat aquest diumenge, amb motiu del 65è aniversari de la proclamació de l'estat d'Israel, que 'ni el poble d'Israel té l'origen el 1948, ni Catalunya amb la Constitució de 1978'. 'Som més que el que diuen les lleis. Som un poble amb ànima i amb territori, perfectament identificable entre els pobles del món', ha sentenciat Gordó, que ha participat en els actes organitzats per la comunitat jueva a l'escola Hatikva de Valldoreix. El conseller, que ha estat acompanyat en tot moment per Uriel Benguigui, president de la Fundació Keren Hayesod de Barcelona, ha destacat la capacitat d'Israel en el desenvolupament de nous productes i tecnologies.

En el seu parlament, el titular de Justícia ha volgut fer una menció especial a la capacitat d'Israel en el desenvolupament de nous productes i tecnologies en els sectors més dinàmics. Així mateix, ha posat de manifest que les seves empreses i productes competeixen en els sectors amb major contingut tecnològic, com ara comunicacions, informàtica, productes farmacèutics i biotecnologia, entre d'altres.

Gordó ha subratllat que Israel 'ha rebut la denominació de start-up nation, que fa al·lusió a la seva capacitat per a crear noves empreses amb fort contingut tecnològic'. A més, s'ha referit a la voluntat del poble de Catalunya de ser també una start-up nation, 'un país on invertir si es busca progrés, innovació, tecnologia i excel·lència'.

Durant la seva visita als actes de celebració de l'aniversari d'Israel, conegut com a Yom Haatzmaut, el conseller de Justícia ha aprofitat per conèixer els productes i serveis dels diferents estands de la petita fira organitzada amb motiu de la diada i per degustar alguns productes típics del país.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Després de la "cantada" de la setmana passada, el Excel·lentíssim Conseller de Justícia, ha trigat en treure's la senyera i brandar-la... és que som (molt) dolents i a aquestes alçades encara no ens creiem el gir de Convergència (...els d'Unió hahaha!!!)

Catalunya ha encapçalat el rànquing d'inspeccions fiscals durant 9 anys

El Govern i ERC denuncien un tracte discriminatori cap als catalans de l'Agència Tributària
El portaveu d'Esquerra al Congrés, Alfred Bosch, ha constatat la diferència amb Madrid i Andalusia arran d'una pregunta parlamentària
26/04/13 12:02 - barcelona - Redacció

Catalunya ha encapçalat el nombre d'inspeccions fiscals fetes a l'Estat entre el 2004 i el 2011. Des del 2004 fins el 2011 Catalunya sempre ha encapçalat aquest rànquing, per sobre de Madrid i Andalusia. Només l'any passat, a Catalunya es van fer 3.782 inspeccions i a Andalusia 4.172. És l'única vegada en nou anys en què Catalunya no és la líder en revisions fiscals, malgrat que Andalusia té un milió més d'habitants. En la majoria d'ocasions. Andalusia ha ocupat la tercera posició, superada sempre per Catalunya i Madrid.

Aquestes dades, avançades aquest divendres per RAC 1, s'han conegut a través d'una pregunta parlamentària d'Esquerra Republicana al Congrés i que ha contestat per escrit l'Agencia Tributària. ?Teníem la percepció que hi havia una proporció exagerada i desproporcionada a Catalunya. Ho vam denunciar en el seu moment. I això era rigorosament veritat?, ha explicat el portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, a El món a RAC 1.

La xifra d'inspeccions a Catalunya s'ha anat rebaixant els últims exercicis. Destaca, però, que en l'any 2005-2006, just quan s'estava discutint el nou Estatut, a Catalunya es van fer 7.000 inspeccions mentre que a Madrid en van ser 5.000 i a Andalusia, 4.400.

Felip Puig, conseller d'Empresa i Ocupació ha valorat, també a RAC 1, que ?hi havia clarament una sensació de discriminació i d'excessiva pressió sobre les empreses catalanes?.

Per Bosch, ?els anys Zapatero van ser pitjors, crec que aquesta és la interpretació correcta. No és cap coincidència que, aleshores, s'estigués discutint l'Estatut?.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Tampoc ho trobo estrany... dons no som precisament els catalans els lladres els que espolien Escanya??

Ferran Requejo: 'Hi haurà un moment de ruptura democràtica'

'Ens aniran tallant totes les vies legals', avisa el catedràtic i membre del Consell Assessor de la Transició Nacional

El govern espanyol està disposat a tancar totes les vies legals del procés sobiranista a Catalunya. El recurs de l'advocat de l'estat contra la declaració de sobirania per a impugnar-la n'és una bona mostra: avisa que unes eleccions autonòmiques amb caràcter plebiscitari serien il·legals i nega el caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà al poble català. Vist això, hi haurà 'un moment de ruptura' en el procés, com explica en aquesta entrevista a VilaWeb Ferran Requejo, catedràtic de ciència política i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

?Què pot passar si el recurs del govern espanyol contra la declaració de sobirania va endavant?

?Es tracta d'una declaració que no té efectes jurídics. En principi, al tribunal li serà difícil de sentenciar que la declaració sigui il·legal, perquè no modifica la legalitat existent. De fet, fins i tot l'admissió a tràmit ja presenta punts de controvèrsia. Si s'admet a tràmit i no es declara inconstitucional perquè no té efectes jurídics, el tribunal potser podria anar més enllà d'allò que li demanen i podria establir que qualsevol acte polític o administratiu que es derivi d'aquesta declaració quedi afectat. La mateixa doctrina del Constitucional estableix que només es pot dictar la inconstitucionalitat de les resolucions, disposicions i actes que s'integren en l'ordenament jurídic o quan es lesionen drets fonamentals de les persones. Dos supòsits que òbviament no escauen en aquest cas. A més, de declaracions d'autodeterminació ja n'hi ha hagut més, al parlament, i no han estat pas impugnades. Si el TC declara la inconstitucionalitat de la declaració del parlament, el desprestigi del tribunal encara serà més gran que no és ara. Però, vista l'experiència recent, no hi ha res descartable.

?Segons això que dieu, podria passar que es declaressin il·legals accions possibles en el futur, com unes eleccions plebiscitàries o una declaració d'independència. L'estat espanyol, aleshores, podria invalidar legalment cap d'aquests supòsits?

?Sí, exacte.

?I, en vista d'això, què podríem fer, si incorrem en una il·legalitat a ulls de la comunitat internacional?

?En qualsevol cas, hi haurà un moment de ruptura democràtica. No es pot fer un procés d'independència per una via legal a partir d'una constitució que no ho permet. Això és impossible. Quan es produirà, i a partir de quin acte, aquesta ruptura? Vindrà un moment que el govern central aplicarà l'article 155 i suspendrà l'autonomia de Catalunya? Òbviament, això tindria repercussions internacionals i interiors, però és segur que l'estat reaccionarà amb totes les armes jurídiques, polítiques, econòmiques, internacionals i mediàtiques de què disposa. No som pas en un estat en què prevalgui la cultura del pacte, sinó la de la imposició. Aquest procés no es pot fer jurídicament, si no és que hi ha un acord polític previ. Legalment, amb aquesta mateixa constitució, el president del govern espanyol podria autoritzar un referèndum perquè els ciutadans de Catalunya es pronunciessin.

?Però res no fa pensar que això hagi de passar.

?Tanmateix, des del govern de Catalunya s'han d'exhaurir totes les vies legals. Així la legitimitat pròpia en sortirà reforçada. La via de la nova llei catalana de consultes, quan hagi estat aprovada pel parlament, probablement serà objecte de recurs immediat al Tribunal Constitucional. Ens aniran tallant totes les vies legals. Hem de comptar-hi. Però aquests passos tenen un recorregut que s'ha d'anar establint.

?Una declaració unilateral s'hauria de fer amb un parlament nou o l'actual ja tindria legitimitat per a fer-la?

?Una declaració unilateral, en una democràcia, és l'últim recurs. Les vies 'normals' en una democràcia avançada de caràcter plurinacional serien les que acaben en una consulta legal a la població, com al Quebec o a Escòcia. Quan això quedi clar que no es pot fer, ja ens plantejarem unes altres coses. Però sóc renuent a parlar de decisions polítiques de futur, perquè només fan soroll i la realitat aporta informacions i situacions no sempre previsibles. Primer hem d'exhaurir totes les vies legals.

?La sentència de la Cort Internacional sobre Kossove del 2010, en què ens pot ajudar?

?Són casos molt diferents. Kossove venia d'una guerra, d'una implicació internacional efectiva dels EUA, de l'ONU? El cas de Catalunya no hi té res a veure, si més no de moment. És molt diferent. Som en una democràcia liberal, amb un drets de ciutadania, no som pas en guerra i Catalunya disposa d'un cert autogovern, d'una llengua pròpia que no és prohibida. No són casos comparables.

?Però per al reconeixement internacional dels passos que Catalunya pugui fer més endavant, Kossove no seria un precedent?

?Ho seria en cas de ruptura total entre la legitimitat democràtica i la legalitat constitucional. Hi ha un últim punt en la sentència de Kossove que pot ser una referència, quan estableix que la democràcia és més important que no la legalitat. En termes democràtics és indigerible d'obligar una col·lectivitat a romandre dins un estat contra una majoria clara de la població. Però Kossove ara no serveix d'exemple. Seria un error polític d'invocar Kossove en aquests moments.

http://www.vila…mocratica.html

P.D.

Escanya i els del seu tipus (tots exemples de demòcrates destacats com Russia o Serbia per dir-ne dos en un moment).... el que fan és amotllar la llei als seus interessos, això fins ara era la norma però mira per on... GRACIES a la GLOBALITZACIÓ, ara cada cop és més dificil i encara que pot resultar pesat... recordem que a Escanya els feixistes van guanyar una guerra van seguir amb una pau (de cementiri) de 40 anys i una transició...

Extremadura finança la solidaritat amb els nostres recursos

El director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), Carles Llorens, assegura que si Catalunya fos independent la Generalitat no deuria 14 milions a les ONG
03/05/13 14:22 - barcelona - Europa press

El director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), Carles Llorens, ha acusat aquest divendres el Govern d'Extremadura de finançar les seves tasques de cooperació amb els recursos econòmics dels catalans, mentre que la Generalitat ha hagut de reduir en un 90% el pressupost per a aquest sector en els últims dos anys. A més, Llorens ha reconegut que la Generalitat té un deute de 14 milions amb les ONG.

?Extremadura és solidària amb els nostres recursos?, ha criticat Llorens durant la seva compareixença a la Comissió d'Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament, en què ha criticat el sistema autonòmic, i ha advocat per la independència de Catalunya.

Llorens ha lamentat que Catalunya ?només pugui tenir nou milions per a cooperació i Extremadura pugui gastar fins a 17?, i ha reprotxat al president de la comunitat extremenya, José Antonio Monago, que hagi criticat la possible flexibilització del dèficit a la Generalitat.

?Altres comunitats tenen un pressupost deu vegades més? que el de l'ACCD, ha afirmat Llorens, i ha apostat per canviar el model de redistribució perquè, segons ell, perjudica la Generalitat.

El responsable de la cooperació catalana ha afirmat que si Catalunya fos independent ?la Generalitat no tindria cap deute amb les entitats de cooperació?, mentre que ara els deu més de 14 milions.

A més, ha assegurat que ?la situació seria molt diferent? si el Govern espanyol complís les sentències del Tribunal Constitucional (TC) que reconeixen el dret de les autonomies de gestionar els recursos procedents del 0,7% de l'IRPF.

?Si ens arribessin els diners que ens toquen, no tindríem problemes econòmics ni deutes?, ha tancat Llorens, que ha recordat que el pressupost de l'ACCD ha caigut en un 90% en els últims dos anys, fins a 9 milions d'euros.

A més, ha conclòs que Catalunya ?seria un referent en cooperació si no depengués de l'actual model autonòmic?, un sistema que, segons la seva opinió, condemna la Generalitat a les retallades.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

UI!!! el que ha dit!!! un altre nazi!! com el Sr Mas, El Sr Junqueras!!... no si al final ens expulsaran del paradís a la terra!! (en que habitem per gràcia divina) que és aquest estat Escanyol tant ben parit que patim

El TSJ valencià avala el nom de 'català' per a la llengua però refusa 'País Valencià'

La sala estima parcialment un recurs de la Universitat Jaume I contra l'exclusió d'aquests termes en els seus estatuts

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha estimat parcialment un recurs de la Universitat Jaume I de Castelló contra el Decret 116/2010 pel qual s'aproven els estatus de la universitat. En aquest recurs es discutia la conformitat dels termes i expressions 'País Valencià', 'acadèmicament llengua catalana' i 'àmbit lingüístic català'. Segons la resolució, el TSJ obliga el govern que presideix Fabra a esmenar en el termini de tres mesos aquests estatuts per incloure les expressions 'acadèmicament llengua catalana' i 'àmbit lingüístic català'.

El tribunal entén que aquests termes no contradiuen l'estatut valencià. Però no passa el mateix amb el terme 'País Valencià', que el tribunal entén que no s'utilitza com antecedent històric.

Segons que publica avui el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) va presentar un recurs a la sala contenciosa-administrativa del TSJ valencià en contra de l'exclusió d'aquestes tres expressions de la proposta formulada en el claustre de la universitat. Aquestes tres mencions no varen aparèixer en el text final de l'estatut que va aprovar el Decret del govern valencià.

En relació amb el terme 'País Valencià', el TSJ entén que l'ús que fa la UJI no fa referència a un antecedent històric del nom oficial, tot i que aquest mateix terme apareix en el preàmbul de l'estatut valencià. La sala assenyala que utilitzar 'País Valencià' per definir el territori no seria correcte i aconsella utilitzar 'Comunitat Valenciana'.

http://www.vila…-valencia.html

P.D.

Com diu la canço d'Obrin pas "ens han ferit creant fronteres..." dons quant el govern d'un lloc està en contra del poble, no és per que si... el PP (& dearly friends) treballen (activament) pel seu poble, ni ignorancia ni mala fe, ells treballen per Escanya... aquí, al País Valencià i a les Illes i a Ciudad Rodrigo (però allí ho tenen més fàcil!!!)

El PP vol vetar qualsevol iniciativa que dugui el nom 'País Valencià'

Les Corts Valencianes debatran la proposta la setmana vinent

Les Corts Valencianes debatran en el ple del 15 de maig una iniciativa del PP valencià que, entre més, proposa de vetar totes les iniciatives parlamentàries que duguin el nom 'País Valencià' per referir-se al territori, nom d'ús habitual entre els grups de l'oposició. Segons que ha anunciat en una conferència de premsa el vice-portaveu del PP al parlament, Rafael Maluenda, la iniciativa és una resposta a una declaració institucional de l'Ajuntament de Barcelona del juny del 2012, que es referia als Països Catalans, incloent-hi el País Valencià. Maluenda ha afegit que la proposta 'no pretén reobrir un debat que ja és tancat i que va guanyar el poble valencià, tal com es plasma en l'estatut'.

'Volem que quan es parle de la nostra regió es parle de la Comunitat Valenciana, quan es referisquen a la nostra llengua li diguen valencià i la nostra bandera, la senyera', ha dit Maluenda, que serà el defensor de la iniciativa a les corts. Ha acabat dient que la intenció del PP valencià és 'que es respecte el nostre estatut d'autonomia i s'utilitze la terminologia que corresponga'.

El síndic del grup, Jorge Bellver, ha afegit que el PP respondria 'arran d'una ingerència en les nostres senyes d'identitat'. En referència amb la declaració institucional que ha motivat aquest debat, Bellver ha explicat: 'No té res a veure la denúncia i la crítica contra la posició d'una institució, en aquest cas, l'Ajuntament de Barcelona, que atempta clarament contra les nostres senyes d'identitat, amb el fet que la prioritat del grup popular, com del govern valencià, és i serà la reactivació de la nostra economia i la creació d'ocupació.'

Bellver ha recordat que els dos pronunciaments de les corts en relació amb el terme han estat motivades per declaracions institucionals del Parlament de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona.

Sobre les crítiques de l'oposició, que diuen que, havent-hi tanta desocupació, el PP busca el conflicte identitari, Jorge Bellver ha defensat que el 99% de les iniciatives parlamentàries dels populars tenen relació amb l'ocupació. Per contra, el síndic del PP ha criticat la gran quantitat de peticions de comissions d'investigació per part de l'oposició, que ha acusat de voler paralitzar l'activitat parlamentària.

http://www.vila…-valencia.html

El català i l'aragonès deixaran de ser reconeguts a l'Aragó aquesta setmana

Dijous es votarà la polèmica nova llei de llengües imposada pel Partit Popular

El català i l'aragonès són a un pas de perdre el reconeixement a l'Aragó. Aquest dijous es votarà a les Corts d'Aragó la polèmica llei de llengües imposada pel Partit Popular, que ben probablement serà aprovada, tenint en compte que té el suport tant del PP com del Partit Aragonès (PAR).

La nova llei pràcticament esborra tant el català com l'aragonès i els deixa sense cap mena de protecció per part de l'administració. D'una banda, implica la derogació de l'anterior llei de llengües, que reconeixia, per exemple, l?existència dels catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que mantenia l'espanyol com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de les llengües per uns sorprenents eufemismes: el català passarà a dir-se 'lengua aragonesa propia del área oriental' (LAPAO); i, l'aragonès, 'lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica' (LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la Franja.

Aquesta llei, propugnada per la presidenta de l'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, juntament amb la consellera d'Ensenyament Dolores Serrat, que curiosament va néixer a Ripoll i hi va viure la infantesa, ja ha estat debatuda en comissió parlamentària durant vuit mesos, però no pas sense polèmica: els partits de l'oposició han acabat abandonant la comissió per manca de consens. Aquesta aprovació tan ràpida de la llei contrasta amb la tramitació de l'anterior, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar d'avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l'estatut d'autonomia aragonès, aprovat l'any 1996.

http://www.vila…o-setmana.html

P.D.

Quant els nostres amiguets de la llei i l'ordre, ens tornin a emprenyar amb el que interessa a la gent, que no s'oblidin de les curses de braus... que els trobo a faltar demanant el que "interessa"

I a més se'n riuen
procés L'advocat de l'Estat es burla dels municipis declarats territori català lliure
En un recurs manté que es tracta d'un acudit que podrien explicar uns amics fent copes
08/05/13 02:00 - BARCELONA - Marc Bataller

L'Estat espanyol ataca per terra, mai i aire tot allò que fa flaire d'independentisme i utilitza totes les armes que té a la seva disposició. Fins i tot, la guerra bruta. Però també és capaç de riure's i burlar-se del procés català, i menystenir les iniciatives sobiranistes que poden sorgir del món local.

Això és el que ha passat en la demanda que ha presentat l'advocacia de l'Estat al jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona contra l'Ajuntament de Castellterçol (Vallès Oriental) per haver-se declarat territori català lliure. El recurs, al qual ha tingut accés aquest diari, ridiculitza al màxim aquesta campanya municipalista que va engegar Sant Pere de Torelló (Osona) l'any passat, que ja té prop de 200 adherits i en què les poblacions es proclamen ?lliures? d'Espanya. El lletrat, que representa la delegació del govern espanyol, manté que la declaració és com un ?acudit? que podrien explicar un grup d'amics que van a prendre unes copes.

També dóna un toc d'atenció als grups municipals ?CiU i Alternativa Independentista de Castellterçol? que van tirar endavant la resolució en el ple i els exigeix que se centrin en els seus assumptes municipals. Fins i tot, els mig culpabilitza de la ?situació en què es troba Espanya entera? i els alerta que la seva ?actitud? encara pot ?agreujar? més el
panorama actual.

Però aquí no s'acaben les sortides de to. L'advocacia recorda que les consultes sobiranistes són la base dels territoris catalans i lliures, i que a Castellterçol ?només? van participar-hi un 44% del cens electoral. En aquest sentit assenyala que tot plegat és un ?insult? a la resta de la població espanyola.

Enmig d'aquesta amalgama d'atacs, de sornegueria i de menfotisme, la demanda judicial conté
algunes equivocacions d'apreciació. Per començar, menciona una sèrie d'?organitzacions independentistes? com l'AMI, Òmnium i l'ANC, i també hi inclou erròniament l'Associació Catalana de Municipis, una entitat municipalista que aixopluga un gran nombre d'ens locals.

I més perles. La impugnació va dirigida cap a Castellterçol, població que estranyament confon en algun punt amb Santa Maria de Palautordera, que va fer aquest pas sobiranista el 29 d'octubre de l'any passat. També és curiós el fet que l'advocacia fa servir un enllaç de la Viquipèdia per explicar què significa ser un territori català i lliure

La sobirania espanyola

La majoria d'aquestes mocions, inclosa la de Castellterçol, insten el Parlament a aprovar la declaració ?unilateral de sobirania nacional? de Catalunya. Un punt que la representant legal de l'Estat tampoc no passa per alt i que aprofita per carregar durament contra la cambra catalana. Li adverteix, en un argument que alguns partits sempre repeteixen com un mantra, que la sobirania ?nacional resideix en el poble espanyol?. És per aquest motiu que subratlla que ni els ajuntaments ni el Parlament són ?ningú? per impulsar aquest tipus de processos. Per emfatitzar aquesta idea ho posa en majúscules: ?No és Ningú.?

A partir d'aquí enumera una sèrie de sentències per remarcar que els ajuntaments no tenen competències en aquest àmbit i, sobretot, branda la Constitució per reclamar al jutjat que anul·li la moció.

La delegació espanyola ha denunciat uns quants ajuntaments que han seguit aquesta via sobiranista. Tot i això hi ha casos, com ara el de Celrà (Gironès), en què el jutjat ha desestimat la demanda perquè considera que l'acord només representa una voluntat política que no té conseqüències jurídiques.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

En el segle XXI i a Europa occidental, mal que els pesi... els nostres riallers escanyols no poden actuar com els "seus" amics (ideologicament parlant) serbis, rusos i símilars, gent tolerant i riallera com ella sola que amb aquest somriure als llavis han arrasat tot allò que no era... dels "seus"!! a Bosnia, Georgia, Textxenia i tants i tans altres llocs que han gaudit o (malauradament gaudeixen) dels democratanonacinalistesdetotalavida

Resposta a Enric Millo

Benvolgut Sr Millo, l'altre dia, llegia en el Diari Avui, que vosté troba normal, que tractin als rojoseparatistas (com jo mateix) de nazis...

Només voldria que li fessin arribar aquesta noticia...

Llanos de Luna commemora els combatents espanyols a l'exèrcit nazi

En un acte d'homenatge a la guàrdia civil en què hi participaren membres de la 'Hermandad de Combatientes de la División Azul'

La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, va assistir el passat cap de setmana en un acte d'homenatge als combatents espanyols a l'exèrcit nazi, la División Azul. Segons que informa la Directa, Llanos de Luna va entregar un diploma a la 'Hermandad de Combatientes de la División Azul', que va participar en un homenatge a la guàrdia civil a la caserna de Sant Andreu de la Barca. 'En l'acte, una dotzena de nostàlgics de la División Azul van representar la 'Hermandad' vestits de falangista', diu la notícia.

A la fotografia que publica la Directa, s'hi veu Llanos de Luna estrenyent la mà a un representant de l'entitat d'ex-combatents i nostàlgics de la División Azul, vestit amb l'uniforme de la Falange Espanyola Tradicionalista de las JONS. Al costat de la delegada del govern espanyol, el batlle de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca (PSC), i Ángel Gozalo Martín, general en cap de la guàrdia civil a Catalunya.

Segons la Directa, entre els assistents, vestits de falangistes, hi havia Carlos Oliva, dirigent de les joventuts de Plataforma per Catalunya (PxC) i Joan Garriga, ex-militant del PP i ara al PxC. A més, el regidor de PxC a Olot, Nacho Mulleras, va penjar una fotografia al seu Facebook on apareixen els assistents i hi va escriure: 'Visca la Hermandad de la División Azul de Barcelona! Excel·lent, la vostra desfilada de dissabte'.

El pati interior de la caserna va ser l'escenari de l'acte d'homenatge a la guàrdia civil, que és el primer cop que es fa a Catalunya.

http://www.vila…rcit-nazi.html

P.D.

Però de debó no hi ha ningú entre tots els "pares de la pàtria" que tingui el valor de dir-los la veritat a la cara!?!?!

Els dinou passos cap a la independència, segons el Consell Assessor per a la Transició

El govern català disposarà al juliol de les recomanacions sobre com fer la consulta i quan

El govern disposarà a final del mes de juliol d'un estudi del Consell Assessor per a la Transició Nacional amb les recomanacions sobre com fer la consulta, quan fer-la i quina pregunta formular-hi. Ho ha anunciat avui el president del consell, Carles Viver Pi-Sunyer, que ha exposat la feina que farà aquests mesos vinents: elaborarà dinou informes, la majoria dels quals sobre els passos que caldria fer per a avançar cap a l'estat català independent.

El primer estudi serà sobre el moment de convocar la consulta i la manera de fer-ho. Pi-Sunyer ha deixat oberta la possibilitat que hi hagi més d'una pregunta, és a dir, que siguin dues o fins i tot tres, 'en forma d'arbre'. 'Analitzarem també les garanties que ha de tenir la consulta ?ha dit? i els possibles resultats i conseqüències. I quina pot ser la reacció de l'estat.' A banda l'anàlisi jurídica de les opcions per a convocar-la, també ha deixat clar que s'examinarien 'les vies alternatives, més polítiques, per poder-la fer.'

Els altres divuit informes es lliuraran, la majoria, a final d'any, entre l'octubre i el desembre; i els darrers, el primer trimestre del 2014. Seran anàlisis de les decisions fonamentals que s'hauran de prendre preveient que la consulta porti a la constitució d'un estat independent. 'Ajudem a analitzar les estructures previstes per al supòsit de resultat favorable a l'estat independent', ha dit Pi-Sunyer, que no ha tancat pas la porta al fet que el consell analitzi fórmules d'estat federal o confederal.

Aquests són els dinou informes que preveu d'elaborar el consell:

1. La via per a la convocatòria de la consulta.

2. Les relacions del nou estat amb la UE. En formaria part o no? Si en quedés fora, com podria tornar-hi a entrar? Com l'afectarien els acords de Schengen i l'Espai Econòmic Europeu?

3. Les relacions de l'estat català amb la comunitat internacional, des de l'ONU fins a la UNESCO, passant per organitzacions internacionals i analitzant com l'influirien els tractats que té signats Espanya.

4. Les relacions futures amb l'estat espanyol. 'El nou estat hauria de tenir relacions estretíssimes amb l'estat espanyol', ha dit Pi-Sunyer.

5. La successió de les normes jurídiques. 'El primer dia amb el nou estat ens trobaríem que l'ordenament jurídic podria tenir llacunes', observa Pi-Sunyer. 'No tindríem codi penal, llei d'enjudiciament criminal? Ho hem de preveure, això. Què en fem, del codi penal? S'hauran d'idear fórmules de remissions a unes altres legislacions. I els contractes amb l'estat?'

6. Com cal fer el procés constituent. Cal tenir una constitució. 'Potser una idea seria fer una constitució provisional, no intentar fer la constitució catalana de seguida, la primera setmana', diu el president del Consell, que considera que hi hauria d'haver recollits de seguida els drets fonamentals, amb remissions a l'estatut del 2005, i s'hi haurien d'incorporar decisions importants, com ara la nacionalitat doble o el reconeixement de llengües.

7. El poder judicial a Catalunya. Diu Pi-Sunyer: 'Quants jutges tindrem, i quants secretaris de justícia? Cal assegurar que es podrà administrar la justícia des de la primera setmana. Què en fem, dels processos pendents en tribunals d'àmbit espanyol. Com abordem l'execució de sentències des d'aquests tribunals? Caldrà un òrgan de govern del poder judicial.'

8. Informe sobre seguretat interna i internacional.

9. Les administracions sectorials, com ara l'administració electoral.

10. Qüestions econòmiques, com la hisenda de l'estat propi, els sistemes de recaptar impostos, tributs.

11. La definició de l'agència tributària catalana.

12. Les institucions financeres, com el banc central, i el manteniment de l'euro.

13. Les agències i organismes reguladors que hi haurà d'haver, alguns dels quals exigeix la UE.

14. El repartiment d'actius i passius que hi hauria d'haver entre la Generalitat i l'estat espanyol, inclòs el deute.

15. Els efectes de l'estat propi en les relacions comercials entre Espanya i Catalunya.

16. El funcionament de la seguretat social catalana.

17. Com assegurar el subministrament d'energia i de recursos hidràulics des del primer moment de la independència.

18. La definició de l'espai de telecomunicacions.

19. La internacionalització del procés.

http://www.vila…transicio.html

P.D.

Anem per feina!!!

Espanya, carinyo, lo nostre no funciona

El nou videoclip del duet Mali Vanili frega les 6.000 visites a la xarxa en 24 hores
La cançó, amb una tornada que enganxa, parla amb humor de la independència
31/05/13 13:43 - Barcelona - Redacció

Espanya carinyo, lo nostre no funciona és el segon videoclip del duet còmico-musical Mali Vanili, format per Miquel Malirach i Jofre Borràs. Realitzat per la Mar Orfila, el vídeo porta 24 hores a la xarxa i ja frega les 6.000 visites a Youtube.

La cançó, amb una tornada que enganxa, parla amb humor de la independència. 'Ens ho hem passat molt bé creant aquesta cançó i encara millor fent el videoclip. Portem molts anys intentant ser espanyols i no ens en sortim, potser és l'hora de separar-nos i que cadascú faci el seu camí, no? Però tan amics, eh!', escriu el duet en la presentació del vídeo.

La cançó també pot descarregar-se en mp3 des de la web del grup.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

http://www.malivanili.cat/

Joaquim Nadal: 'Votaria sí a la independència'

Explica que si s'avança en el procés caldrà un partit per a vehicular el vot de progrés i d'esquerres

L'ex-conseller socialista Joaquim Nadal (@quimnadal) ha dit avui al Matí de Catalunya Ràdio que en una consulta votaria sí a la independència de Catalunya. 'Tinc la sensació que ens hi porten arrossegats', ha dit, afegint que el problema no és Espanya. 'Espanya no em molesta. Gens. El que em molesta és l'estat, com a estat, amb l'actitud. Em molesta tothom qui frena una evolució natural.' Nadal ha explicat que mai no s'ha sentit independentista, però ha argüit que ara no veu a cap més opció que no sigui votar sí a la independència.

'No he estat mai independentista. Diria, fins i tot, que no me'n sento, o que me'n sento a contracorrent. Hauria volgut i pensat que era possible el somni impossible. Però en aquests moments, és així de simple, dic que jo votaria sí, perquè tinc la impressió que ens hi porten arrossegats. La política del PP i els sectors espanyolistes de la política, la gent que no ha volgut assumir la història del país, tornen a reconstruir les velles fal·leres centralitzadores que ara topen amb una majoria social a Catalunya, que diu que vol anar en una altra direcció.'

També ha avisat: 'Si em cansés de la meva formació política, sortiria per la porta del darrere, sense fer merder.' Finalment, ha dit: 'Si es materialitza el procés independentista caldrà un partit que vehiculi el vot de progrés i d'esquerres.' Ho podeu escoltar al començament de la tertúlia:

Tensions amb Pere Navarro

Nadal ha dit que no pensava deixar el seu partit, tot i que ha admès que hi havia 'algú al PSC' a qui molestava que ell digués 'que votaria que sí', recordant la polèmica viscuda aquest cap de setmana a Twitter amb el primer secretari socialista, Pere Navarro: 'Jo reclamo la meva herència, amb virtuts i defectes. I no em sembla correcte administrar el patrimoni d'un partit a base d'intentar liquidar l'herència rebuda. Seria molt difícil, molt, trobar en els últims anys una escletxa de declaracions meves en què hagi malparat del primer secretari del meu partit. Ell parla de mi i jo replico, dient que les coses s'han de plantejar d'una altra manera'.

Nadal es referia a les declaracions que va fer Navarro PSC a RAC1, on va dir: 'Nadal ha estat portaveu del govern i conseller, i ara sembla que pensa coses diferents de les que defensava aleshores. La seva opinió és respectable però no compartida. [...]. Nosaltres hem rebut una herència i un dels autors d'aquesta herència, entre altres, és el senyor Quim Nadal. És evident que la situació del partit no l'hem creat nosaltres, ens ha vingut, i nosaltres ho intentem administrar per reconstruir el partit. Per tant, m'hauria agradat que persones com ell i altres que ara són tan crítiques haguessin actuat de la manera que prediquen ara quan tenien altíssimes responsabilitats.' Les paraules de Navarro van rebre respostes contundents de Nadal a través de Twitter, i també de Montserrat Tura.

http://www.vila…pendencia.html

P.D.

No deixa de ser curiós!! un altre polític que un cop "acabat" el seu servei... resulta que tampoc veu gaire futurs com a esclau... (és podria dir més fi però no més clar)... Pujol, (els) Maragall han canviat radicalment el seu discurs i ara li "toca" a en Quim Nadal... qui serà el proper?? (L'Alícia????....)

Duran veu 'un error' seguir amb la consulta si PSC i ICV-EUiA s'aparten

Considera que el procés quedaria debilitat i demana 'no enganyar ni crear emmirallaments' perquè Catalunya no pot ser independent 'd'un dia per a l'altre'
El líder d'Unió insta Rajoy a retirar la Lomqe per evidenciar que es pren 'seriosament' Catalunya
07/06/13 13:17 - barcelona - Europa press

El líder d'UDC, Josep Antoni Duran, ha assenyalat aquest divendres que seria 'un error? que CiU i ERC seguissin endavant amb la consulta si PSC i ICV-EUiA decideixen apartar-se.

'Dividiríem profundament la societat', ha assegurat el també portaveu de CiU al Congrés en la seva carta-web setmanal a la militància del seu partit.

'Si s'aparten PSC i ICV-EUiA del procés de la consulta, quedaria debilitat. Ja sé que hi ha molta gent a qui li agradaria que CiU i ERC continuéssim cap endavant igualment, però seria un error', ha observat.

Duran també ha ressaltat que tant ell com Mas, tant CDC com UDC, tenen un mateix compromís: 'Convocar una consulta legal, previ diàleg -i per al meu, si pot ser, pacte- amb el Govern de l'Estat, i fer-ho el 2014' o més endavant, sempre en aquesta legislatura catalana.

Ha admès que poden haver matisos entre CDC i UDC, però que el que importa és el compromís comú dels dos partits amb la consulta, i també ha fet un emplaçament cap a la serenitat, que 'no significa renunciar', però no generar frustració a la societat.

'Hi ha molta gent il·lusionada que s'ha cregut que Catalunya serà d'un dia per l'altre un Estat independent. I això no serà així, agradi o no, s'estigui d'acord o no', ha destacat, tot demanant 'no enganyar ni crear emmirallaments' en aquest sentit.

'No convé que avivem el foc dient coses que no són o abonant la pressa, que és clarament enemiga de les aspiracions i necessitats del país', ha detallat.

Duran ha fet també una petició al president del Govern central, Mariano Rajoy, 'd'agafar el toro per les banyes' i propiciar un gran pacte a nivell estatal contra la crisi i a favor de la recuperació.

A més, ha apreciat que el millor signe que podria fer Rajoy per demostrar que 'es pren seriosament el que passa a Catalunya i les demandes d'una gran majoria de la societat' seria que retirés la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomqe).

Aquest no ha de ser l'únic gest que faci Rajoy amb Catalunya, perquè també hauria de fer possible que aquesta comunitat tingui un 'nou estatus' que faci possible una consulta on els catalans poden expressar la seva voluntat pel que fa a les relacions amb la resta de l'Estat.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Avui mateix, el Periodico de Catalunya, mostra una enquesta que preveu l'ensorrament de CIU, baixada del PPc i debacle dels "nostres" amiguets sociates... curiosament només guanyen ERC, Ciudadanos i IC (Com tothom pot notar... aquests partits deuen parlar del que interessa)

La CUP segons l'òrgan oficial del pijoprogresisme (si ja ho sé que s'em nota molt que no soc fan ni dels sociates ni del seu diari!!!) chupigüai és manté.

Aquests discursos de la puta i la ramoneta (que ja hi ha joc "oficial"!!!! http://www.324.…-joc-de-cartes) noooo fan perdre vots, amb el centrats i seriossos que son, perden vots per que els rojoseparatistes de tota la vida ara aconseguim/eixen els seus objectius d'enganyar a la "bona i innocent (per sobre de tot innocent!!!) gent" que els ha votat sempre... estar cansats de ser la darrera colonia d'Escanya no hi té res a veure...

Ejpanya me mima!!

El valencià és un llenguatge iber, segons una proposició delirant del PP a les Corts

Vol aprovar una proposició no de llei de tramitació d'urgència per exigir a la RAE el reconeixement del valencià com a llengua no catalana

El Partit Popular continua la seva deriva contra la llengua al País Valencià i ho fa sense cap mena de raó acadèmica. Ara vol aprovar una 'proposició no de llei de tramitació especial d'urgència' que exigeix a la Real Academia Espanyola de la Llengua el reconeixement 'del valencià en la seva categoria de llengua o idioma propi dels valencians', amb una argumentació delirant. Afirma que el valencià és una evolució de l'ibèric que va tenir després aportacions fenícies, gregues i llatines fins a arribar a la forma actual.

En una exposició de motius plena de faltes d'ortografia, el PP diu que 'després de desenes de milers d'anys de vida durant la prehistòria, amb la cultura ibèrica en el territori de l'actual Comunitat Valenciana, des del Sènia fins al Segura, els valencians comencem a escriure un dels períodes més brillants de la història d'Espanya'.

'En la cultura ibèrica trobem els valencians el germen de la nostra actual, plasmada de manera fefaent en els documents arqueològics que es van descobrint: festes, costums, folklore, economia, religió, societat i llengua.'

I hi afegeix: 'La parla dels valencians, que parteix sens dubte de la més profunda prehistòria, s'escriu des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en què la coneixem.'

I encara: 'Actualment, el nostre idioma valencià, després del fecund Segle d'Or de les lletres valencianes, el primer de la península, i després del cultiu posterior durant poc més de sis-cents anys, ha aconseguit una identitat i personalitat pròpies que permeten considerar-la, sens dubte, com a llengua o idioma, de manera que els valencians tenim tot el dret del món de denominar-la i regular-la com considerem convenient, tal com han reconegut i reconeixen els més reputats i independents filòlegs i lingüistes.'

I a continuació reclama a la RAE el retorn a la definició que va fer del valencià en ple franquisme, el 1959: 'La Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, en el seu diccionari de 1959, va definir el valencià com a "llengua parlada en la major part de l'antic Regne de València", segons acord acadèmic de la docta institució.' I denuncia el canvi d'aquesta definició el 1970, un canvi que atribueix a l'acadèmic Rafael Lapesa. Des d'aleshores, la RAE defineix el valencià com a varietat del català.

I resol: 'Les Corts insten el Consell a dirigir-se a la RAE, sol·licitant que en virtut dels acords del 1959, i de quant establix el vigent Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, es reconega al valencià la seua categoria de llengua o idioma propi dels valencians que es parla a la major part de la Comunitat Valenciana, i així ho faça constar en la pròxima edició del Diccionari.'

http://www.vila…-pp-corts.html

El Parlament Europeu reconeix el català com a llengua en perill de desaparició

Un informe aprovat per la comissió de Cultura ha incorporat una esmena presentada per l'eurodiputat Ramon Tremosa

La comissió de Cultura del Parlament Europeu ha aprovat que es fomenti des dels primers nivells educatius l'aprenentatge de les llengües minoritàries amenaçades de desaparició, entre les quals el català. La petició forma part d'un informe sobre diversitat lingüística a la UE elaborat per l'eurodiputat cors Francois Alfonsi i aprovat per unanimitat amb esmenes dels diferents grups polítics.

Una esmena presentada pels eurodiputats Izaskun Bilbao (PNB) i Ramon Tremosa (CiU) citava 'les polítiques educatives d'immersió' i l'efecte que tenen 'sobre la protecció de les llengües europees no hegemòniques'. L'esmena finalment adoptada considera que els estats membres han de fer una política lingüística que capaciti els nens a 'aprendre la llengua en perill, com a llengua materna, des de la més primerenca edat'.

Aquest informe aprovat en comissió serà presentat al ple al setembre amb l'objectiu d'instar la Comissió Europea a completar amb mesures legislatives la defensa de les llengües minoritzades i en perill d'extinció, segons un comunicat de l'eurodiputada del PNB.

A més, l'informe reconeix el multilingüisme 'com una riquesa i una expressió de la diversitat europea' i demana finançament per al període 2014-2020 per a donar suport a les llengües en perill.?? També considera que les societats multilingües ben cohesionades i que gestionen la seva diversitat lingüística de manera democràtica i sostenible contribueixen a la pluralitat, són més obertes i estan en millors condicions per a contribuir en la riquesa que suposa la diversitat lingüística.

http://www.vila…saparicio.html

P.D.

Quant hem pregunten per que soc un separatista... la resposta és que NO SOC MASOQUISTA!!!

L'ANC obre les inscripcions per a la cadena humana de l'Onze de Setembre

L'Assemblea Nacional Catalana fa una crida a la població perquè es comprometi en la iniciativa i poder assignar a cada persona un tram de la Via Catalana
L'objectiu és unir el Pertús i Alcanar en la pròxima Diada
04/07/13 13:41 - barcelona - Redacció

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha obert aquest dijousles inscripcions per participar en la Via Catalana, la cadena humana que es formarà des del Pertús amb Alcanar el pròxim Onze de Setembre a les 17.14h de la tarda.

A diferència de l'any passat en la manifestació que va congregar milers de persones a Barcelona, la iniciativa per a la pròxima diada necessita una logística important i garantir que al llarg del recorregut hi haurà les persones necessàries per fer realitat la Via Catalana.

És per aquest motiu que l'ANC ha obert les inscripcions per confirmar la presència de la gent que necessària i assignar-los un tram concret on hauran d'anar l'11 de Setembre. A més, els organitzadors han anunciat que es muntarà un dispositiu fotogràfic aeri i terrestre perquè ?quedi constància de cada català i catalana que ha contribuït al llarg del recorregut a què Catalunya es converteixi en un nou Estat d'Europa?.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

Obertes les inscripcions per a la cadena humana per la independència

Us oferim una guia completa amb tota la informació sobre la Via Catalana de l'Onze de Setembre

Aquest migdia s'han obert les inscripcions per a la cadena humana per la independència, que l'Onze de Setembre enllaçarà el Pertús (Vallespir) amb Alcanar (Montsià) (podeu fer les inscripcions en aquest formulari).

És un envit organitzatiu de primer ordre. L'Assemblea Nacional Catalana treballa sense descans per facilitar-hi la participació de centenars de milers de catalans. Un dels organitzadors de la iniciativa, Ferran Civit, ho explica així: 'Si bé l'any passat l'objectiu era mobilitzar aquella majoria que dibuixaven les enquestes per forçar els polítics a fer passes endavant, enguany la Via Catalana necessita que tot el poble de Catalunya surti al carrer per fer un salt endavant fins a tocar de la independència.'

Per quins municipis passarà la cadena humana?

La cadena humana per la independència recorrerà més de 400 quilòmetres per 86 municipis. Són els següents: el Pertús, la Jonquera, Pont de Molins, Figueres, Santa Llogaia d'Àlguema, Bàscara, Orriols, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Girona, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Tordera, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Vallirana, Ordal, Cantallops, Sant Cugat Sesgarrigues, Olèrdola, Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, la Ràpita, Castellet i la Gornal, Bellvei, l'Arboç, Coma-ruga, Creixell, Clarà, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Reus, Riudoms, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, l'Hospitalet de l'Infant, l'Ametlla de Mar, el Perelló, l'Ampolla, Camarles, l'Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.

El tram que travessa per Barcelona passarà per uns quants carrers principals; enllaçarà la ronda litoral amb la carretera de Collblanc i es bifurcarà en dos recorreguts dins la ciutat. En aquest enllaç podeu consultar el recorregut detallat dins Barcelona.

Amb quins criteris s'ha triat el recorregut?

L'organització diu que la decisió es deu a motius polítics i sobretot logístics, no pas a criteris culturals, paisatgístics ni d'equilibri territorial. Amb aquest recorregut ?diuen? es vol aconseguir el màxim de mobilització 'i arribar al gruix dels indecisos'. Per això passa per allà on hi ha la majoria de persones encara amb dubtes sobre el procés. També s'argumenta que aquest recorregut permet de visualitzar que el país no s'acaba al Principat, sinó que continua cap al País Valencià i Catalunya Nord.

Quanta gent cal per a fer tot el recorregut?

El càlcul de participants que hagi fet l'ANC per cobrir tot el recorregut de la Via Catalana és una incògnita, a hores d'ara. Però sí que sabem que la distància que es pretén cobrir és d'uns 400 quilòmetres. A la cadena hi participaran nens, adults i gent gran, que tenen una llargada de braços variable. Es pot comptar, de mitjana, 1,5 metres per participant. Així doncs, per a abastar els 400 quilòmetres caldrien entre 250.000 participants i 280.000. Ara, els organitzadors avisen que la cadena humana pot tenir més d'una filera i, en alguns trams urbans, es compta que hi haurà aglomeracions.

Per participar en la cadena cal inscriure-s'hi?

L'organització ha dividit tot el recorregut de la Via Catalana en trams. L'objectiu és que la cadena sigui completa i no quedin sectors sense prou individus per a enllaçar amb els contigus. Així doncs, l'organització ha de poder saber en quins trams es col·locarà la gent a fi d'omplir i equilibrar els espais. La inscripció s'obrirà aviat Caldrà omplir un formulari i apuntar-se a un tram concret. Prèviament, cada voluntari haurà de donar el seu codi postal i hom li oferirà d'apuntar-se als trams que tingui més a prop de casa o que hi siguin més ben comunicats.

Com es podrà arribar al tram assignat?

En el moment de fer la inscripció, el voluntari sabrà quins són els trams on encara hi ha places per omplir, i rebrà informació pràctica de com arribar al lloc a temps i estalviar-se embussos. Òbviament, no s'impedirà que la gent baixi al carrer i participi en el recorregut, independentment de si s'hi ha inscrit o no. Però l'organització remarca que la importància de l?acció està a omplir tot el recorregut.

Es poden fer inscripcions de grups?

En un formulari d'inscripció s'hi podran apuntar fins a cinc persones per poder anar junts a la cadena. Si la colla és més nombrosa, caldrà omplir uns quants formularis apuntant-hi grups de cinc cada vegada. Les entitats i col·lectius podran posar-se en contacte amb l'assemblea local més propera per inscriure-s'hi com a grup. Així tindran garantit que aniran tots junts.

Si algú ha fet una inscripció individual i més endavant vol canviar-la per una de col·lectiva, caldrà que prèviament es doni de baixa de la primera. Només serà vàlida una inscripció. De la mateixa manera, si algú vol canviar d'emplaçament, s'haurà de donar de baixa de la primera inscripció i escollir el nou tram.

A quina hora es farà la cadena humana?

L'acció es farà simbòlicament a les 17.14 de l'Onze de Setembre. Però per poder-la tenir a punt, caldrà mobilitzar-se més d'hora i ser-hi amb prou temps de marge. Per això recomanen de dinar a prop del tram assignat per tenir temps suficient. Cal recordar que dues hores abans del començament de la cadena, hi quedarà tancat el recorregut al pas dels vehicles.

Què cal fer per arribar fins al tram assignat?

Algunes assemblees territorials organitzaran autocars. De manera que es recomana que, un cop inscrit, cadascú s'hi posi en contacte per saber si hi haurà autocar i, si és el cas, escatir si hi ha places. En el supòsit que no fos possible, es recomana de coordinar-se amb més gent per omplir vehicles privats i anar cap al tram en qüestió. Això també facilitarà que no es col·lapsin les carreteres.

Què en farà, l'ANC, de les dades d'inscripció?

L?ANC és un moviment cívic de base amb un objectiu finalista: la independència. Per tant, un cop aconseguida la independència, es dissoldrà i eliminarà els bancs de dades. Aquesta informació no serà mai traspassada a una empresa ni tindrà fins mercantils ni partidistes, i en tot moment es podrà demanar que sigui rectificada o eliminada.

http://www.vila…pendencia.html

P.D.

M'hi he apuntat al meu poble!! ;)

Vaga indefinida a les escoles de les Illes

L'STEI-i i CCOO registren la convocatòria a partir del dia 13 · L'Assemblea de Docents critica la reunió d'ahir amb la conselleria i defensa tirar endavant la vaga

El sindicat majoritari de l'ensenyament a les Illes, l'STEI-i, i la Federació d'ensenyament de CCOO han registrat aquest migdia la convocatòria de vaga indefinida a partir del 13 de setembre, primer dia del nou curs escolar. L'STEI també prepara concentracions per al dia 13 a Mallorca, Menorca i Eivissa. Justament ahir, les bases de l'STEI van decidir de tirar endavant la vaga indefinida i l'Assemblea de Docents també s'hi va manifestar a favor.

Les bases del sindicat majoritari de les Illes, el STEI-i, van votar ahir a favor de fer una vaga indefinida. Així ho van decidir L

Entre un seixanta i un setanta per cent dels assistents majoria d'assistents a les tres assemblees de docents de l'STEI d'anit a Menorca, Mallorca i Eivissa van votar a favor de la vaga indefinida i es van convocar mobilitzacions i concentracions als centres a partir del dia 13. El debat d'ahir en les assemblees del STEI-i era entre fer una vega indefinida o fer l'anomenada 'vaga sostinguda' que consistiria en fer vaga dos dies de cada setmana.

Per la seva banda, l'Assemblea de Docents ha criticat la reunió de la Mesa Sectorial d'Educació d'ahir per no tenir 'contingut real', i per això ha anunciat la determinació del comitè de vaga de tirar endavant la preparació de la vaga indefinida.

Sindicats i conselleria obren negociació

En aquesta reuinó d'ahir, la conselleria d'Educació balear i els sindicats van acordar d'obrir un procés negociador sobre l'aplicació del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) als centres docents. El document presentat per la conselleria als sindicats inclou mesures com ara obrir un procés de negociació amb sindicats per a examinar les condicions laborals, fer una oferta pública de places o constituir una mesa d'experts per a avaluar el TIL. Amb tot, la consellera Joana Maria Camps va insistir que el decret no es retiraria, però que, això sí, havien ofert als sindicats de negociar la catalogació de places, la millora de la formació dels professors o l'avaluació del sistema d'ensenyament trilingüe.

D'una altra banda, la conselleria es va comprometre a instar l'instructor a actuar tan de pressa com pogués per resoldre els expedients disciplinaris dels tres directors i les al·legacions de les mesures cautelars.

Vaga indefinida i gran mobilització

L'STEI exigeix que es retirin els expedients dels directors de Maó. 'La suspensió cautelar és excessiva i fora de lloc', diu Maria Antònia Font. Explica que el professorat se sent insultat pel parlament i la consellera d'Educació. L'STEI també anuncia que ja s'han començat a constituir assemblees de centres i que a partir d'ara promouran la creació de més assembles de centre arreu. El sindicat portarà aquestes decisions a una reunió amb els altres sindicats i convocarà la comunitat educativa, les entitats cíviques i l'Obra Cultural Balear per preparar una gran manifestació aquest mes.

Enllaçats crida a la solidaritat de la resta del país

Mentrestant el col·lectiu Enllaçats per la Llengua ha emès un comunicat en el qual demana al conjunt del país que expressi de forma oberta la seva solidaritat amb els vaguistes, no només a través de comunicats i concentracions sinó també donant suport econòmic a través dels comptes que faran públics.

http://www.vila…les-illes.html

Els partits, desbordats per la Via Catalana

L'èxit d'una nova iniciativa de la societat civil força els partits a prendre posició · Repassem quina és la posició de cada partit

La Via Catalana per la independència de l'Onze de Setembre serà massiva, tenint en compte que queden pocs trams per omplir en tot el recorregut de quatre-cents quilòmetres. La iniciativa, sorgida de la societat civil, ha agafat una dimensió tan gran que ha obligat els partits a posicionar-se, ja sigui a favor, contra o prenent una posició més o menys ambígua. CDC, ERC i la CUP hi donen ple suport; el PSC no hi anirà, però té molts militants i càrrecs que sí que ho faran, ICV convoca a encerclar la Caixa, EUiA encara no s'ha posicionat, Unió no dóna cap consigna però Duran diu que cap dirigent que hi vagi ho farà per la independència...

Unió no s'hi expressa a favor

El president del comitè de govern d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, ha volgut deixar clar que els dirigents del seu partit que participin a la Via Catalana ho faran per defensar l'exercici del dret de decidir, i no pas la independència, 'diguin el que diguin els organitzadors'. En un missatge a Twitter, Duran ha dit que alguns membres de la direcció d'Unió participarien en la cadena humana, que ho faran 'a criteri de cadascú' però que en cap cas no serà per la independència, 'diguin el que digin els organitzadors'. Duran i Lleida no ha deixat clar si hi aniria, però ja va dir que aquell dia tenia 'un problema d'agenda'.

CDC no ha aconeguit que Unió tanques files amb la Via Catalana, malgrat les declaracions que fins ahir havia fet el secretari d'organització dels convergents, Josep Rull. Va dir que hi cabia tothom, a la cadena humana: ''tots els demòcrates que pensin que les urnes no són el problema, sinó que són la solució, els que creuen que el poble té el legítim dret de decidir el seu futur nacional i aquells, com CDC i com CiU, que consideren que el millor que pot fer aquest país és dotar-se d'un estat propi'.

ICV convoca a encerclar la Caixa

També ICV va prendre una decisió sobre la Via Catalana. Finalment, la direcció va decidir de no convocar els seus militants a la cadena humana per la independència, i, en canvi, sí que ha fet una crida a participar a la cadena impulsada pel Procés Constituent per encerclar la Caixa aquell mateix dia. Això no obstant, Iniciativa considera que la cadena humana per la independència serà tot un èxit i sumarà 'en favor de l'objectiu compartit de realitzar una consulta sobre el futur polític de Catalunya'. Segons els ecosocialistes, l'ANC té tota la legitimitat per convocar la cadena però creuen que les mobilitzacions d'aquest Onze de Setembre 'haurien de ser més unitàries, inclusives i representatives de la pluralitat que s'expressa en la societat'

Igualment, la formació coliderada per Joan Herrera i Dolors Camats ha assegurat que continuaria 'treballant amb la màxima voluntat unitària i rigor perquè la ciutadania de Catalunya pugui votar lliurement el seu futur polític'.

En canvi, els companys de coalició dels ecosocialistes, EUiA, no han revelat encara si participarien a la Via Catalana, perquè ho decidiran dilluns que ve. Però sí que ha fet una crida per una mobilització 'unitària i inclusiva' l'Onze de Setembre. 'Cridem a una mobilització unitària i inclusiva, perquè és importantíssim que no dividim aquesta majoria que ja tenim del poble de Catalunya que està a favor del dret de decidir', va dir el coordinador general, Joan Josep Nuet.

El maldecap de Navarro

La Via Catalana ha estat un motiu de mal de cap per a Pere Navarro, que ha vist com, malgrat la posició contrària de la direcció respecte de la cadena humana per la independència, força dirigents, militants i càrrecs del partit han anunciat que hi participarien, com per exemple el batlle de Flix, Marc Mur.. De fet, Navarro ha protagonitzat una de les polèmiques en relació amb la Via Catalana, quan ha demanat a l'ANC que pagui la despesa en seguretat que pugui generar. Navarro va deixar clar que el partit donaria llibertat als militants i, fins i tot, als membres de l'executiva, sempre i quan, ha matisat, ho facin 'a títol personal'.

Tot amb tot, un dels destacats dirigents del sector catalanista, Àngel Ros, ha dit que, ara per ara, no hi participaria perquè el lema de la manifestació és per la independència, i pensa que la mobilització s'hauria de centrar en el dret de decidir.

El govern hi serà a mitges

El govern també ha hagut de sortir a explicar quina és la seva posició sobre la Via Catalana. El president de la Generalitat, Artur Mas, no hi prendrà part, però sí que rebrà els organitzadors el mateix dia de la Diada. Una posició semblant a la de la presidenta del parlament, Núria de Gispert, que tampoc no hi participarà però que rebrà els representants de l'ANC, juntament amb els ex-presidents Rigol i Benach, en el punt en què la cadena humana passa per davant del parlament.

Mas ha donat llibertat als consellers perquè hi participin: ho faran Santi Vila, Felip Puig, Germà Gordó, Ferran Mascarell i Neus Munté. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, i el conseller de Salut, Boi Ruiz, també s'hi han mostrat favorables, tot i que no hi podran ser perquè hauran de gestionar mossos i urgències mèdiques, respectivament.

El PP pensa a fer un acte propi

Els partits clarament contraris a la independència, PP i Ciutadans, també hi han dit la seva. Aquests últims dies s'han anat desmarcant d'un acte convocat per l'entitat Movimiento 12-O per a encerclar la Sagrada Família el mateix dia per a boicotar la cadena humana.

La presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, ha explicat aquest dimarts que el seu partit estudia la celebració d'un acte propi l'Onze de Setembre. Sánchez-Camacho ha argumentat que en aquest, que tindria lloc en un lloc "històric" de Catalunya, el PPC llançaria un missatge d'unitat, concòrdia i consens. Precisament aquestes qualitats són les què, segons el PPC, haurien de protagonitzar l'acte institucional de la Diada. Si és així, ha dit, els populars catalans hi seran presents, però, si no, es quedarà al marge. La decisió es prendrà dimecres, quan el PPC conegui els detalls de la celebració. Per altra banda, la líder del PPC ha afirmat que Rajoy respondrà a la carta de Mas aquest mateix setembre.

http://www.vila…-catalana.html

La Via Catalana, un crit multitudinari d'independència al món

Recull d'imatges de la gran mobilització popular de l'Onze de Setembre · Els participants de la cadena omplen de gom a gom els centenars de trams

A les 17.14 hores, les campanes de la Seu Vella de Lleida han marcat simbòlicament el començament de la Via Catalana, que ha enllaçat el Voló amb Vinaròs, organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana(ANC). Centenars de milers de catalans s'han agafat les mans per configurar una cadena humana de 400 quilòmetres que reclamava la independència de Catalunya. Era en una altra diada històrica un any després de la manifestació multitudinària a la ciutat de Barcelona. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va dir que hi havien participat pel cap baix 1.600.000 ciutadans.

Des de la plaça de Catalunya, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha tancat la cadena per expressar simbòlicament que la Via Catalana havia quedat unida de sud a nord. 'Ara i aquí l?Assemblea Nacional Catalana reitera el seu compromís de treballar sense defallir fins que Catalunya sigui un nou estat d?Europa', ha dit la presidenta de l?ANC, Carme Forcadell, durant el discurs final, en què ha instat els representants polítics a convocar la consulta sobre la independència el 2014. 'No volem ni podem esperar més', ha repetit. I ha afegit que si no es podia fer una consulta calia que els representants electes acomplissin les accions necessàries perquè Catalunya esdevingués un estat lliure i sobirà. 'Volem que l?any 2014, el tricentenari de la nostra derrota, es converteixi en el primer any de la nostra llibertat!', ha exclamat.

Les mans del compositor Carles Santos i de Lluís Llach han encaixat en la ratlla de la frontera administrativa entre el País Valencià i Catalunya, en un gest carregat d'un profund simbolisme. La justícia ha permès finalment que es faci la cadena humana al sud de la Sénia i que enllacés amb el nord, enmig d'un ambient reivindicatiu.

Milers de persones han omplert la 'Cadena humana per la llengua i la llibertat' al terme de Vinaròs (Baix Maestrat) a les 17.07 hores (hora que simbolitza l'any de la derrota d'Almansa, 1707) i han anat enllaçant fins arribar a Alcanar (Montsià) a les 17.14 hores. Allà, Llach i Santos han simbolitzat l'enllaç.

L'ANC considera que la manifestació ha estat un èxit rotund i una nova demostració de força perquè el referèndum d'autodeterminació es faci l'any que ve. 'Ha desbordat totes les previsions i ha estat més nombrosa que la manifestació de la Diada del 2012, quan un milió i mig de persones ?segons la guàrdia urbana? va omplir els carrers de Barcelona.'

El ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, ha menystingut la Via Catalana i ha dit que hi havia una 'majoria silenciosa' que no s'havia manifestat pas. A més, ha negat que la xifra de 1.600.000 participants fos certa i que s'havia multiplicat per quatre el nombre d'assistents. Sobre l'atac de l'extrema dreta a la delegació de la Generalitat a Madrid, ha lamentat aquest 'atemptat bàrbar' però ha insistit que era un 'incident minoritari'.

Us oferim un recull de les imatges publicades a les xarxes socials:

http://www.vila…encia-mon.html

P.D.

Un mínim de 1.600.000 gràcies i especialment a tots els voluntaris de l'ANC que han fet possible (un altre cop) que sense por cada dia estem més a prop del nostre somni.

Sempre fidels a la utopia!!

Desmuntant l'estratègia d'intoxicació sobre el futur de Catalunya a la UE

Examinem la consistència dels arguments que dibuixen un futur apocalíptic amb el futur estat català fora d'Europa

L'any passat l'independentisme va fer una demostració de força històrica amb la manifestació de l'Onze de Setembre, i el govern espanyol i la premsa de Madrid van reaccionar amb una estratègia molt clara que apuntava al presumpte punt feble del sobiranisme: la por que el futur estat català restés fora de la UE. Documents i estudis de gent d'ací i de fora ja van qüestionar aleshores aquells arguments apocalíptics. Uns arguments que ara tornen a ser esbombats, curiosament pocs dies després d'una altra enorme demostració de força: la Via Catalana.

'El comptador es posaria a zero', diu avui el diari El País, que s'afegeix al discurs de la por dels altres diaris de Madrid. L'article d'El País pronostica un escenari d'incertesa i de fragilitat per a una Catalunya independent, que --diu-- restaria fora de la Unió Europea, amb els ciutadans catalans sense drets i amb fugida d'inversions.

Aquesta ofensiva mediàtica espanyola es concreta avui amb titulars com aquests: 'Brussel·les tanca l'opció sobre el futur europeu d'un estat català' (El País); 'Advertiment de la UE als sediciosos catalans' (ABC); 'La UE deixa clar a Mas que una Catalunya independent quedaria fora de la UE' (La Razón). I té rèplica en diaris editats a Catalunya, com La Vanguardia (Brussel·les avisa que Catalunya podria quedar fora de la UE') i El Periódico ('Dutxa freda europea').

La poca credibilitat d'Almunia i la posició oficial de la CE

En què es basen tots aquests missatges? En les declaracions que va fer ahir el vice-president de la Comissió Europea, el socialista espanyol Joaquín Almunia, que va dir en una conferència a Barcelona que si Catalunya s'independitzés d'Espanya restaria fora de la UE. 'La part segregada no és membre de la Unió Europea', va amenaçar. I també fan servir de fonament les declaracions d'ahir de la portaveu de la Comissió, Pia Ahrenkilde: 'Un estat independent serà, pel fet de la seva independència, un país tercer respecte de la Unió i els tractats, des del dia de la independència, ja no seran aplicables al territori.'

Però tot seguit Ahrenkilde va aclarir que, 'de manera general', la situació 'als tractats no prejutja una situació hipotètica en un estat membre'. És a dir, va reiterar la posició oficial que des fa gairebé un any va fixar l'executiu comunitari per a referir-se al cas català: Brussel·les no opinarà d'un cas concret com el català si Espanya no ho demana.

No hi ha res de nou, doncs, sobre la posició de la Comissió Europea. I tampoc no hi ha cap novetat en l'opinió que té Joaquín Almunia del procés sobiranista català: ahir deia, taxativament, que una Catalunya independent ja no seria dins la UE; això ja ho havia dit el 5 de novembre de l'any passat, quan va rectificar unes declaracions que havia fet pocs dies abans. El 23 d'octubre havia dit: 'No es pot donar una resposta taxativa de dir que si algú se segrega es queda fora i no en sabem res més pels segles dels segles; no és així.' I va afegir: 'Tots som ciutadans europeus, i tan bon punt ets ciutadà europeu tens uns drets com a ciutadà.'

Pressió diplomàtica a l'ombra

Així com 'algú' va fer veure a Almunia que aquelles declaracions no tocaven, i el féu desdir sobre el discurs d'un estat català dins de la UE, la vice-presidenta Viviane Reding va fer un canvi de discurs semblant.

La manifestació de l'Onze de Setembre de l'any passat va agafar d'improvís tant el govern espanyol com la Comissió Europea. Amb el record recent de totes les portades de diaris internacionals plenes de fotos d'aquella gran manifestació, Viviane Reding va concedir una entrevista al Diario de Sevilla arran d'una visita que feia en aquella ciutat. En l'entrevista, Reding va negar que la legislació internacional digués que una Catalunya independent no es mantindria dins la UE.

Tot seguit, la diplomàcia espanyola es va activar per fer rectificar Reding. Un treball d'investigació del diari escocès Newsnet va demostrar aquelles pressions. Vegeu-ho ací: Espanya va pressionar la UE per manipular les paraules de Reding sobre Catalunya.

Enguany, coincidint amb aquesta ofensiva mediàtica, el govern espanyol ha pressionat --i aquesta vegada públicament-- els governs de Lituània i de Letònia, que havien expressat en sengles entrevistes a l'agència ACN el suport al procés sobiranista català i, fins i tot, en el cas letó, obrien la porta al reconeixement d'un estat català. El ministre García-Margallo va cridar a consultes els ambaixadors de tots dos països, els va renyar i el govern lituà va rectificar. La pressió no va funcionar amb el primer ministre letó, que va ratificar tot allò que havia dit.

El present de Duran; el passat de Duch

Dos polítics catalans de pes, pel cap baix, s'han afegit aquestes últimes hores a l'ofensiva mediàtica: el president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida: 'Agradi o no, la posició de la UE és el marc que estableixen els tractats', deia ahir per avalar el discurs d'Almunia sobre el futur Catalunya en cas d'independència.

Avui s'hi ha afegit Jaume Duch, el portaveu del Parlament Europeu. Duch ha dit a Catalunya Ràdio que si Catalunya esdevé independent restaria fora de la Unió Europea i, a més, que li fóra molt difícil de tornar-hi a entrar. Les seves opinions personals es poden posar en context a la vista del seu passat polític. Ell va ser un dels líders de les joventuts de la UCD a Catalunya a final dels anys setanta, va ser candidat pel partit d'Adolfo Suarez en les primeres eleccions autonòmiques, quan encara es feia dir Jaime i va arribar al parlament europeu treballant com a assistent d'una diputada d'Unió. Ací en teniu més informació: Jaume Duch, un portaveu que amenaça, amb un passat clarificador.

Arguments contra la por

Ara fa un any van proliferar les asseveracions segons les quals un estat català fóra condemnat a l'ostracisme. Aleshores a VilaWeb ens vam fer ressò de més d'una anàlisi que deia ben bé la contrària.

El Col·lectiu Wilson va presentar el mes de novembre de l'any passat l'estudi Europa, Europa, segons el qual Espanya pot tenir efectivament capacitat de vetar l'ingrés de Catalunya a la UE, però no d'impedir que signi acords bilaterals de lliure comerç amb la UE, ni la lliure circulació de persones per l'espai Schengen.

'D?entrada, els interessa de dir que posaran el vet, però un cop fet el referèndum, els interessarà tot el contrari, perquè per exportar a Europa han de passar per Catalunya i voldran que Catalunya assumeixi una part proporcional del deute de l?administració central espanyola', diu l'estudi.

Sobre la circulació de mercaderies: 'Fins i tot en el cas que Espanya s?entossudís a expulsar Catalunya de la Unió Europea, no podria evitar que Catalunya signés tractats de lliure comerç amb la UE i, per tant, les empreses catalanes podrien exportar a Europa amb la mateixa llibertat, drets i obligacions amb què ho fan ara.'

En relació amb la circulació de persones: 'Si bé Espanya podria vetar l'accés de Catalunya a l'espai Schengen, els catalans hi tindrien accés en la condició de ciutadans espanyols.' Perquè 'l'article 11.2 de la constitució espanyola que diu que cap ciutadà espanyol pot ser privat de la seva nacionalitat. Per tant, com que el govern espanyol no podria suprimir la nacionalitat espanyola dels ciutadans de Catalunya, aquests podrien viatjar des de Catalunya a qualsevol país de l?espai Schengen'. En tindrien prou de portar el passaport o el DNI espanyol. I seria una situació transitòria.

I quant a l'euro: 'Com que no hi ha manera d?evitar que un país faci servir la moneda que més li convingui, les amenaces que Catalunya serà expulsada de l?euro no tenen gens de sentit.'

L'informe encarregat pel parlament britànic

També és significatiu un informe publicat la tardor de l'any passat per encàrrec del parlament britànic. S'hi detalla com una Escòcia independent continuaria dintre de la UE. En resum, el document diu que si els escocesos han estat ciutadans de la UE durant quaranta anys, i ho volen continuar essent, 'difícilment se'ls hauria de fer sortir i tornar a entrar de la mateixa manera que els ciutadans d'un país com Turquia'.

L'informe, el va elaborar el professor Graham Avery, director general honorari de la Comissió Europea i considerat un dels màxims especialistes en l'ampliació comunitària. Actualment forma part de la direcció de la Trans European Policy Studies Association i és membre del St. Antony?s College de la Universitat d'Oxford. Vegeu ací més informació sobre aquell informe i la traducció al català del document sencer.

Un assessor del govern alemany defensa el dret de secessió de Catalunya

I el mes de maig passat el prestigiós economista Roland Vaubel, assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany i professor de la Universitat de Manheim, va publicar un estudi en què defensava el dret de secessió de Catalunya. Vaubel hi critica els principals dirigents de la Unió Europea que han fet declaracions dient que Catalunya i Escòcia restarien fora de la UE i haurien de demanar la readmissió. Es refereix a declaracions fetes per José Manuel Durão Barroso i el seu predecessor, Romano Prodi, a més de Viviane Reding, Herman Van Rompuy i Martin Schultz. 'La seva posició no té gens de fonament d'acord amb els tractats europeus. Tampoc no n'hi ha cap precedent en la legislació de la UE. Ni aquesta qüestió s'ha resolt mai en cap acord de l'ONU ni de la Convenció de Viena. Tan sols són casos pràctics, i varien entre les organitzacions internacionals.'

Vaubel és partidari de seguir la solució que ofereix la Convenció de Viena en aquests casos, és a dir, que els tractats vigents en el moment de la secessió continuïn en vigor en tots els estats que es deriven del procés. I diu: 'Si Catalunya se separa d'Espanya i Escòcia del Regne Unit, tots continuaran formant part de la Unió Europea. Tant l'estat escindit com l'altre hauran d'acordar com es reparteixen els drets i les obligacions. Si no complissin les obligacions, tant l'un com l'altre podrien ser expulsats de l'organització internacional.' I sempre podrien renegociar amb els altres estats membres de la UE les seves obligacions quan ho consideressin oportú. Vegeu un ampli resum de l'informe de Vaubel.

http://www.vila…alunya-ue.html

P.D.

Espanya me ama, me mima y si no... me acojona!!! (O ho intenta!!, adreçat especialment als Sr, Duran & company (i Unió(neta)), Godó & Black spanish armony, Navarro, Millo, Ribera i a la Sra Camacho)

Apa!! fen amics...

El bisbe de Solsona: ?El dret de les nacions és superior al bé moral de la unitat de l'Estat?

Xavier Novell es mostra favorable al dret a decidir però rebutja que l'Església es posicioni
El bisbe més jove de l'Estat defensa que els que han de decidir ?són els ciutadans de Catalunya?

El bisbe de Solsona (Lleida), Xavier Novell, ha afirmat aquest dimecres que ?el dret de les nacions és superior al ben moral de la unitat de l'Estat?, i ha defensat que pugui dur-se a terme una consulta a Catalunya. En una entrevista de Catalunya Ràdio, Novell ha considerat que ?abans que la unitat d'Espanya és més important el dret dels pobles a decidir?, i ha explicat que, a títol personal, dóna suport al Pacte pel Dret a Decidir.

Novell, que és el bisbe més jove de l'Estat, ha valorat que ?els que han de decidir són els ciutadans de Catalunya i això és una cosa que l'Església ha de respectar?, i ha avançat que ell participaria en una possible consulta, tot i que no ha revelat el sentit del seu vot.

A més, ha apel·lat a ?respectar les idees de totes les persones? que viuen a Catalunya, i ha admès que ha rebut nombroses crítiques per haver rebutjat repicar les campanes de les esglésies catalanes amb motiu de la cadena humana a favor de la independència que es va portar a terme l'11 de setembre.

També ha explicat que no se sent incòmode en les reunions de la Conferència Episcopal, tot i que ha avançat que no comparteix alguns dels seus documents ?sobre qüestions morals?, com el que atorga preferència a la unitat de l'Estat davant del dret a decidir dels pobles.

Novell també ha defensat el celibat dels eclesiàstics, tot i que s'ha mostrat ?obert? a debatre sobre això i revisar l'actual sistema, i ha defensat que les dones no puguin accedir al sacerdoci.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Si els prohoms (hehe) mantenen una postura neutral o fins i tot contraria estan es el seu dret, com també ho està tota la gent que hi està a favor, però el problema son els democratanonacionalistasdesdeelprimerodeabrilde1939hastaahoramismito que quant no surt el que ells volen tots els altres som una colla de nazis, desagraïts i dignes de la forca...

No ho oblidem!!

Ara li toca a TV3
18/09/13 02:00 - Xevi Xirgo
?Es feia estrany que la ?caverna' tardés tants dies a carregar contra el tractament de TV3 de la Diada?
Xevi Xirgo Teixidor

Ja es feia estrany que tants dies després, i amb el desplegament que va fer, a TV3 no li toqués el rebre pel tractament informatiu que va fer de la Diada. Totes les cadenes i tots els diaris de Madrid es van fer un tip de buscar i buscar trams en blanc a la cadena humana i no en van trobar. I es van fer un tip de buscar insults i amenaces en les tertúlies de les ràdios i la tele pública catalanes, i resulta que no en van trobar. Quina ràbia que els deu fer! Senyors, que això no és ni TVE ni Intereconomía ni 13TV ni Telemadrid! I que no som ni com La Razón ni com El Mundo ni com l'Abc ni com pràcticament la resta de mitjans espanyols, que com deia Suso de Toro l'altre dia en el 23/24, són endogàmics, gens plurals, de visió únicament madrilenya i sense cap pretensió de potenciar el debat intel·lectual. El cert és que TV3 durant la Diada va fer el que havia de fer una televisió pública d'un país i el que tots esperàvem: bolcar-s'hi. I hauríem de felicitar tot l'equip d'informatius per l'esforç fet. Ve a tomb això que els dic perquè ara, ja ho han vist, polítics, teles i ràdios de Madrid han trobat en aquest informatiu adreçat als joves que fa TV3 l'excusa ideal per carregar contra la cadena, tot plegat perquè van entrevistar uns quants joves durant la Diada pel Super3. I ara El Mundo, La Razón, l'Espe i els Maruendas i Bolaños de torn finalment han trobat ?o els ho sembla? una escletxa on agafar-se i, a banda de demanar dimissions a tort i a dret, donar lliçons d'ètica a la cadena pública. Quina ironia! El que els deia, es feia estrany que tardessin tant. Aguanta, Eugeni; aguanta, Brauli, i aguanteu tots els que hàgiu d'aguantar. No passa res.

http://www.elpu…es/678190.html

P.D.

Jo el 12 d'octubre aniré a treballar

Mas: 'Si som on som és perquè les terceres vies no han funcionat'

El president de la Generalitat reitera en resposta a Navarro i en referència a Duran que el camí a seguir és la consulta en la segona jornada del debat de política general al Parlament

Demana al PSC i al PSOE que concretin per escrit la reforma de la Constitució i els recorda que l'última tercera via va ser l'Estatut i 'no va funcionar'

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha avisat el primer secretari del PSC, Pere Navarro, i també el president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, que Catalunya és on és perquè sempre ha intentat terceres vies i mai no han funcionat. 'No els dic que no a les terceres vies, però resulta que la tercera via és el que hem fet sempre, i si som on som és perquè les terceres vies no han funcionat. Perquè si haguessin funcionat ara i fa anys, no seríem on som', ha argumentat en la seva rèplica a Navarro.

Mas ha instat el PSC i el PSOE a que concretin de forma escrita una reforma de la Constitució, encara que ha advertit que l'última 'tercera via' va ser l'Estatut i va ser una aposta que 'no va funcionar'.

Després que el socialista apel·lés al pacte, Mas li ha replicat que és el PSC qui no vol arribar a acords, i ha recordat que els socialistes bascos donen suport al concert i no ho fan els catalans.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Marejantla perdiu, els Sr Navarro & Duran (and CO.) l'únic que fan és quedar ben retratats, tant costa dir el mateix en un lloc o en un altre?

Setmana clau en la lluita contra el polèmic decret del trilingüisme

Culminarà amb una gran manifestació diumenge que ve a Palma · La caixa de resistència ja ha aplegat 80.000 euros

Aquesta setmana es preveu decisiva en la lluita contra el polèmic decret del trilingüisme (TIL), imposat pel govern de Bauzá a les Illes. Ja fa una setmana que els docents fan vaga indefinida, amb un seguiment molt alt, entre el 92% i el 55%. Si es manté aquest nivell de protesta, el govern, que aquests dies ha hagut de modificar l'agenda ara i adés per esquivar escridassades, podria trobar-se acorralat i en una situació molt delicada.

Avui es farà una altra assemblea de docents i demà al matí una gran concentració davant el parlament, abans de la manifestació de diumenge a Palma, que es preveu que serà multitudinària. Mentrestant, les mostres de suport es multipliquen. Hi ha hagut llargues cues per a comprar la samarreta verda que simbolitza la lluita; s'han vist samarretes verdes i pancartes a l'escenari del concert d'Obrint Pas a Barcelona per la Mercè i a la cursa ultra de muntanya Cavalls del Vent, per exemple; en pobles i ciutats de les Illes hi ha hagut actes i concentracions de suport; un grup d'artistes ha signat un manifest de suport a la vaga, entre els quals Miquel Barceló, que ha donat una obra seva a la caixa de resistència per a pagar les despeses de la protesta, etc. La caixa de resistència, per cert, ja ha aplegat vuitanta mil euros i a partir d'aquesta setmana s'obrirà per a qui pugui necessitar els diners.

En aquest sentit, cal tenir en compte que cada docent perd noranta euros cada dia de vaga. Alguns havien expressat la voluntat de fer vaga només una setmana, però ara, veient l'actitud incomprensiblement intransigent del govern i la solidaritat de la gent, molts asseguren que allargaran la lluita fins que l'executiu no rectifiqui.

Manifest d'artistes de suport a la lluita dels docents de les Illes

Una quinzena d'artistes han signat un manifest de suport a la lluita dels docents de les Illes. El manifest diu: 'Donam suport als docents de les Illes Balears en la seva lluita contra la imposició del TIL i a favor de la llengua i cultura catalanes i la qualitat de l?ensenyament públic'.

De moment ja l'han signat:
Lluís Llach, cantant
Miquel Barceló, pintor
Maria del Mar Bonet, cantant
Agustí Villaronga, director de cinema
Joan Valent, compositor
Toni Catany, fotògraf
Antoni Parera Fons, compositor
Miquel Adrover, sastre
Carles Santos, compositor
Dolores Sampol, pintora
Pedro Oliver, pintor
Rossy de Palma, actriu
Emili Manzano, escriptor
Biel Mesquida, escriptor
Antoni Aloy, director de cinema i pintor
Antònia Vicens, escriptora i vice-presidenta del Pen Català

Miquel Barceló dóna un gravat a la caixa de resistència; Maria del Mar Bonet, un dibuix; Toni Catany, una fotografia; Dolores Sampol, un gravat; Pedro Oliver, una obra; i Antoni Aloy, un quadre.

http://www.vila…linguisme.html

P.D.

És molt curiós, que quant la gent surt al carrer a protestar per les magnifiques "idees" dels nostres "governants" és per què la gent esta manipulada, enganyada i encara és més hilarant (per no ser "chabacano") que ho diguin de les Illes o del propi País Valencià (UPS!! perdó l'antic Regne de València) on aquests magnes dirigents manen pràcticament de manera ininterrompuda...

Quant manes pels "amiguets" i les coses van bé... ens ho empassem tot, però quant tot s'ensorra no pots evitar fer notar que el rei (aquí em refereixo al del conte!! però el d'aquest estat... vaja!! quin un altre!!) va despullat

Vaga indefinida de docents: Les Illes diuen prou

La comunitat educativa, amb el suport de la gran majoria de la societat, ja ha fet dues setmanes de vaga indefinida · Reportatge en vídeo amb entrevistes a mestres, pares i sindicats i representants de les entitats sobre aquesta nova revolta social i sobre la preparació de la gran manifestació de diumenge

'Vivim en un estat de setge', diu Jaume Oliver, mestre del Col·legi Pius XII de Palma. Ja fa dues setmanes que, com tants altres docents, fa vaga indefinida en protesta contra el polèmic decret del trilingüisme, el TIL, imposat pel govern de Bauzá per decret llei sense cap mena de negociació, i que discrimina el català a les escoles. Aules buides, patis sense alumnes i desenes de milers de samarretes verdes als carrers i als balcons, a més de sonores protestes al parlament i als plens municipals dels pobles, on tot de batlles i regidors del PP han votat contra el TIL. 'Les Illes han dit prou a l'autoritarisme de Bauzá', diu Miquel Àngel Tortell, professor de l'institut Peu Blanc de sa Pobla. Ell, com la gran majoria de la societat illenca, està convençut que la lluita dels docents per una educació pública i de qualitat ha superat les parets de les escoles i ja és una autèntica revolució social.

En aquest reportatge en vídeo, visitem escoles i instituts, parlem amb pares i mares, que expliquen com s'organitzen entre famílies per tenir cura dels nens durant la vaga i no portar-los a l'escola, en suport als mestres. També parlem amb docents, sindicats i entitats, que detallen com preparen la gran manifestació de diumenge, una mobilització que molts preveuen que serà la més gran de la història de les Illes Balears. I tots es declaren emocionats per la solidaritat de tota la societat envers els docents, que és absoluta. 'Ningú no s'esperava una cosa com aquesta, és commovedor', diu Iñaki Aicard, portaveu de l'Assemblea de Docents. Aquests darrers dies s'han format llargues cues als punts de venda de la samarreta verda del moviment i s'han fet tota mena de donatius a la caixa de resistència per pagar les despeses de la vaga.

'La gent ens demana que aguantem'

I també expliquen què passarà després de la vaga, tenint en compte l'actitud sorprenentment intransigent del govern. 'Arribats en aquest punt, ja no ens podem aturar, traurem l'energia d'allà on sigui', diu Olga Miralles, mare d'Esporles. I Tortell rebla: 'La gent ja no ens demana quan tornaran a escola els nins, sinó que ens demanen que, si us plau, aguantem.'

http://www.vila…iuen-prou.html

P.D.

Qualsevol ajud (serà agraït) pot ser dirigit a:

Caixa de resistència per a la vaga

L'Assemblea de Docents de les Illes ha creat una caixa de resistència per a la vaga indefinida que servirà per a pagar totes les despeses de la vaga i els assumptes legals o de defensa jurídica que puguin generar. El compte, a Caixa Pollença, s'ha obert en nom de l'Obra Cultural Balear, que ha cedit el seu CIF. El número de compte, per a donacions voluntàries, és el següent:

2056-0009-74-4102003418
Caixa Colonya

http://www.vila…ncia-vaga.html

Pacte de silenci amb clàusula milionària entre el PP i Método 3

El document, amagat, implicaria que Alícia Sánchez-Camacho i el director dels detectius haurien acordat no informar de certs temes
Qui incomplís l'acord hauria de pagar fins a dos milions d'euros a l'altra part
30/09/13 02:00 - barcelona - Mayte Piulachs

Un pacte de silenci amb sanció milionària inclosa. És el document de confidencialitat que la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, i el director de l'agència de detectius Método 3, Francisco Marco, haurien signat en un annex a l'acord transaccional que van segellar el juny passat, amb el fallit objectiu que la jutgessa de Barcelona arxivés la investigació sobre l'espionatge del dinar de la popular amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, el 7 de juliol del 2010, com va passar amb el procés civil.

Segons fonts coneixedores d'aquest acord, l'original del document secret està guardat amb zel en un bufet d'advocats. En el redactat de l'acord, s'hi exposarien cinc o sis punts que Marco, imputat en el cas d'espionatge, no podria difondre ni explicar. Aquest diari no ha pogut esbrinar aquests temes secrets. Segurament, és material sensible que afectaria directament Sánchez-Camacho i el Partit Popular. La informació confidencial, però, no es referiria al cas de l'espionatge ni a qui va encarregar l'enregistrament del dinar, ja que seria un delicte d'obstrucció a la justícia, segons les mateixes fonts.

Alícia Sánchez-Camacho hauria subscrit l'acord confidencial, en nom propi i en nom del Partit Popular. També l'hauria signat Victoria Álvarez, que en aquell dinar al restaurant La Camarga de Barcelona li va explicar presumptes il·legalitats fiscals del fill gran de l'expresident Pujol, que investiga un magistrat de l'Audiencia Nacional.

Si Marco s'atrevís a parlar d'un dels temes prohibits, hauria de pagar una multa milionària a l'altra part, que podria arribar als dos milions d'euros. La mateixa sanció correspondria a la líder del PP i a l'excompanya de Pujol Ferrusola, que també és amiga d'alts càrrecs del PP espanyol.

Aquest pacte de confidencialitat es va signar mesos després que Marco denunciés a la magistrada Elisabet Castelló que havia estat pressionat per la policia espanyola i pel Ministeri de l'Interior perquè no parlés de la gravació, queixa que s'ha sabut aquest agost quan s'ha aixecat el secret de la investigació.

Marco i tres treballadors de l'agència Método 3 van ser detinguts el febrer passat per la policia, després que es filtrés l'enregistrament del dinar i en vista del temor policial que hi havia una trama d'espionatge amb centenars d'informes sobre polítics, empresaris, jutges i fiscals. El director de Método 3 i els empleats, imputats per revelació de secrets, sempre han manifestat al jutjat que la líder del PP i el seu entorn sabien que enregistrarien la conversa amb Álvarez. Si una de les dues comensals sabia que la gravaven, no és delicte.

Ara els investigadors analitzen l'ordinador de la gerent del PSC, Lluïsa Bruguer, imputada al juliol, per intentar obtenir més indicis contra el diputat al Congrés José Zaragoza. Per ara, la Policía Nacional manté que Zaragoza hauria pagat a la detectiu Elisenda Villena 1.750 euros per la gravació del dinar. Qui ho va encarregar? És la pregunta pendent de respondre.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Els detectius encarregats de la "grabació" sempre han manifestat que l'entorn de la dirigent del PP coneixia que és farie la grabació, en paral·lel la justícia (he,he..) té indicis que la factura la va pagar el PSC amb responsabilidad directa del Sr Zaragoza...

Alícia!!, Millo & Navarro i l'amic Lucena!!!! (LA LLISTA ÉS TANT LLARGA JA...) quin entorn tant... gran!! i el que fa més riure és que son els que assenyalen sempre martingales d'amagat de la gent, sinistres conspiracions per enterbolir el seny de la bona gent... que ells han marejat des els darrerstres cent anys....

Per Mallorca ens ix el sol

Una de les primeres i delicioses cançons d'Al Tall deia: 'Per Mallorca ens ix el sol/ i per Castella s'amaga.' L'obvietat geogràfica era una d'aquelles metàfores que el franquisme obligava a posar en circulació. Tanmateix, ahir aquesta lletra la podíem entendre com una realitat perquè un sol enorme --això sí, de color verd-- va eixir a Palma, Maó i Eivissa. Un sol que ens ha enlluernat a tots.

La nació ha aparegut, de nou i de sobte. Amb la tossuderia amb què ho ha fet aquests tres-cents anys. El Principat, embalat en el camí de la independència, va veure l'11 de setembre com valencians i rossellonesos ens negàvem a restar-ne al marge i ahir les Illes van donar una lliçó de defensa de la catalanitat que va ressonar arreu del país, al continent.

Com l'11 de setembre, les xifres importen poc. Si eren cinquanta mil, vuitanta mil o cent mil no fa pas la diferència. Allò que fa la diferència és la mar de samarretes verdes i el significat que té. La consciència profunda de Mallorca i les altres illes va eixir al carrer decidida i il·lusionada. I la imatge de la Mallorca 'pepera' s'esvaí. Els ciutadans de les Illes, de les nostres Illes, defensen la llengua catalana amb una decisió, un valor i una fermesa que ara ens obliga a tots i que posa sobre la taula la possibilitat que la revolta catalana no es limite únicament al Principat. El camí serà llarg encara fora del Principat, però ningú no dubtava ahir als carrers que alguna cosa havia canviat definitivament, i havia canviat per millorar.

Avui la vaga continua. I ha de continuar. Reforçada i legitimada per l'enorme manifestació d'ahir, que també era un 'gràcies' als nostres mestres, a aquests mestres que han sabut significar-se en la defensa de tots. A aquests mestres que han esdevingut herois quotidians, accessibles, de carn i ossos. La vaga ara no pot aturar-se. El crit multitudinari ahir de 'fora Bauzá!' indica ben clar i ben net el desvetllament de la societat mallorquina i de les altres illes, avivat per la vaga indefinida dels docents. Ara, per tant, no és l'hora d'afluixar, és el moment d'anar més enllà.

El moment d'anar més enllà a les Illes i al continent. Fa uns quants dies, al Born de Barcelona m'explicaven com foren fonamentals els vaixells mallorquins durant la defensa de Barcelona; uns vaixells que duien els elements imprescindibles, blat i pólvora, als compatriotes assetjats. Ara ens toca a nosaltres. Ara la resta dels Països Catalans ens hem d'abocar a donar suport a les Illes, sense precaucions ni prevencions, perquè avui és allà on es disputa una bona part del nostre combat. Blat i pólvora ara cap a les Illes, blat i pólvora per a tombar el mal govern.

http://www.vila…ns-ix-sol.html

P.D.

A les botigues de Vilaweb i l'Avui és poden fer donacions en suport de la vaga docent a les Illes, no és només pel català que és lluita, és per subsistir!! i com digue el president Companys "Resistir és vencer!!!!!" ara i més que mai Païssos Catalans!!!

Bauzá desatén l'onada verda

El govern balear i els mestres no arriben a cap acord sobre el decret de llengües
La gran manifestació dóna ànims als docents en la tercera setmana de vaga

Les manifestacions de diumenge han donat ànims als mestres de les Illes Balears, que no defalleixen, tot i que el govern de José Ramón Bauzá minimitza la massiva i històrica protesta en contra del decret del tractament integrat de llengües (TIL) i el suport que han rebut els docents. El vicepresident balear, Antonio Gómez, insistia ahir que no es retirarà el decret perquè té ?la força de les urnes?.

Després d'una reunió negociadora de més de cinc hores, mestres i sindicats mantenien enormes divergències i no van arribar ahir a cap acord. ?Nosaltres hem proposat tres punts bàsics, el que nosaltres considerem una línia vermella: un, la retirada del TIC; dos, que es retiri la llei de símbols, i tres, que es retirin els tres expedients als directors sancionats. Ells no accepten res, de moment, i només diuen que s'ho estudiaran?, va explicar ahir Maria Antònia Font, del sindicat STEI, en sortir de la reunió. Font considera que el govern de Bauzá ?està dilatant? el procés expressament per provocar el cansament dels mestres i de les famílies.

El mateix va explicar Iñaki Aicart, de l'Assemblea de Docents, que va acusar els representants de la conselleria d'Ensenyament de gestionar molt malament les reunions. ?Volen que reduïm els representants per fer-nos perdre força?, va denunciar.

La portaveu del sindicat STEI, que va explicar que dimecres tornen a estar convocats a la conselleria, va assegurar que mestres i sindicats han deixat molt clar a les autoritats que el fet de retirar el decret de trilingüisme no vol dir que ells no estiguin d'acord a reforçar l'anglès a les aules, però que el govern està totalment enrocat a reduir el català.

La vaga, que ahir va entrar en la tercera setmana, es manté i, tot i que els mestres se senten forts i tenen el suport de la societat, algunes veus ja comencen a aconsellar que es busquin alternatives. El que és evident és que mantenir una vaga educativa durant setmanes, tot i el suport de la societat, és molt difícil. Per això, hi ha qui busca fórmules diferents. Una podria ser fer ús del dret d'objecció de consciència. En aquest cas, els mestres tornarien a fer classe, però en la llengua que creguessin oportú; per tant, en català. Això els podria comportar sancions, però atès que són la majoria dels mestres els que potser farien ús d'aquest dret, és possible que el govern acabés per no fer res. Una altra possibilitat que s'ha parlat seria que els mestres retornessin a les aules (i, per tant, s'assegurin els ingressos), però que fossin els pares els que no hi portessin els fills.

La manifestació i el suport social han reforçat la vaga contra Bauzá i el seu govern. Ahir, el vicepresident Gómez va arribar a dir que aquesta és una protesta manipulada des de Catalunya i amb rerefons polític: ?Clarament es veia que ERC estava donant suport a aquesta vaga?, va dir. Més caut va ser, contràriament, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que ahir confiava ?a resoldre aviat l'atzucac?.

L'Obra Cultural Balear manté que el govern no té cap altra sortida digna que replantejar-se les seves polítiques antimallorquines des de la mateixa base i rectificar immediatament tal com la societat els ha demanat sortint al carrer. ?Tenim un govern que de tan rígid i inflexible s'acabarà trencant?, va predir Tomeu Martí, portaveu de l'entitat.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Dons jo ho sento molt, però dubto força que el PP de les Illes rectifiqui, ho farà, un cop la societat Illenca els faci fora dels lloc on els han posat... encara que (actualment) tampoc et sàbria dir si les seves alternatives son garantia de res...

Càncer pancatalanista
Vicent Sanchis Llacer

El catalanisme a València és un càncer que cal extirpar.? A aquesta conclusió pública va arribar Fernando Abril Martorell, mà dreta d'Adolfo Suárez i coresponsable, amb Alfonso Guerra, d'escatar el sistema pretesament autonòmic després del 23-F. Havia nascut a Picassent, tot i que s'havia educat políticament a Segòvia. Arrelat a Madrid, era allò que els periodistes castellans han definit habitualment com un cunero. Abril Martorell va donar ales polítiques a l'anticatalanisme valencià. D'entrada, va semblar que se'n sortia, però hi ha càncers molt obstinats que creixen amb l'agressió desproporcionada. El seu alumne més avantatjat ara es diu José Ramón Bauzá. Segons el senyor Bauzá, la manifestació contra la seva política lingüística a l'escola s'entén per la influència maligna del ?pancatalanisme?. És a dir, és també una conseqüència del tumor separatista encomanat a les Balears. Fernando Abril Martorell es pensava que a cop de bisturí tots els càncers s'extirpaven. Ell i Bauzá aconseguiran una metàstasi esplèndida.

http://www.elpu…es/681740.html

P.D.

Tret dels quatre irredempts que encara avui a dia segueixen parlant de països catalans el pancatalanisme en l'àmbit institucional no existeix i quant ho ha fet ha estat més per aigualir que no pas cap altra cosa... és la gent del carrer la que ho manté, la sensació d'hostilitat cada cop és més estesa per tots els països catalans i per això malestar mostra similituds... A Catalunya ja fa anys que patim retallades i protestem per elles, el que passa és que a les Illes o al País Valencià s'ho fan venir bé per fotre la culpa als separatistes (que per a qualsevol escanyol "bien nacido", és qualsevol pòtol que no parlí castellà)

Un dia sentia una senyora que deia que en una Catalunya independent el País Valencià rebria una pluja de milions per avantatjar les infraestructures catalanes (Ports, autopistes i AVE's), JA!! quant els catalans ens deslliurem del escanyols d'on creieu que trauran els calers per les seves festes? de Logronyo?? ([s]per dir un lloc!! no hi tinc res en contra de la gent d'allí[/s]) AU VA!! País valencià i les Illes seran (com ara mateix ja passa) els seus nous graners

I doncs, què ens pensàvem?
Xevi Xirgo Teixidor

No entenc que ahir hi hagués tant d'esverament pel fet que els pressupostos de l'Estat destinin a Catalunya un 25% menys que l'any passat. I doncs, què ens pensàvem? Vostès pagarien les obres a casa del veí? Fa anys, que l'Estat practica una política de desinversió constant. Només han de repassar les xifres que reproduïm a la portada del diari: l'Estat va invertir a Catalunya 4.670 milions d'euros el 2009 i, a partir d'aquí, la desinversió ha estat constant: 4.489 el 2010; 3.145 el 2011; 1.414 el 2012; 1.267 el 2013 i, amb vista a l'any vinent, ni més ni menys que 944 milions d'euros, molt per sota del que ens tocaria si la xifra s'hagués hagut de pactar tenint en compte el que representa el PIB o la població de Catalunya en relació amb Espanya. Vostès creuen que aquestes xifres són casualitat? Perquè una cosa seria dir que aquest any és de vaques flaques i ens hem d'estrènyer el cinturó. Però és que a Catalunya ja veníem ofegats d'entrada. Vostès creuen que és casualitat que quan han de desdoblar la Nacional-II tardin vuit anys per ampliar tres quilòmetres de res? Vostès creuen que és casualitat que les obres de connexió del port de Barcelona tinguessin deu anys de retard? Vostès creuen que és casualitat que l'Estat no hagi volgut pagar mai els 1.500 milions d'euros que ens deuen de la disposició addicional tercera de l'Estatut? O, vostès creuen que és casualitat que hi hagi aquesta aposta tan ferma i decidida de l'Estat (ha, ha) pel corredor mediterrani que ha de passar per Catalunya? Res, senyors, és casualitat. I Montoro encara ens acollona dient que ?són els pressupostos de la recuperació?.

http://www.elpu…es/681728.html

P.D.

Molts es pensen que l'estat és una cosa seriosa... però per sort!! cada cop son menys!!!

"Som Catalunya, Somos España" insta els partits no independentistes a participar a l'acte del 12-O a Barcelona
La plataforma ha adreçat una carta als presidents dels grups del Parlament i del Congrés i als de les formacions polítiques en què també se'ls proposa una reunió
03/10/13 17:24 - barcelona - ACN

La plataforma d'entitats 'Som Catalunya, Somos España' ha enviat una carta als presidents dels grups del Parlament i del Congrés de formacions no independentistes, i també als presidents d'aquests partits, en què els insten a participar a l'acte del 12 d'octubre que faran a la Plaça de Catalunya de Barcelona, a les dotze del migdia. També els convoquen a una reunió per explicar-los els detalls de l'esdeveniment. Des d'aquesta plataforma, justifiquen la convocatòria per celebrar el Dia de la Hispanitat assegurant que representa ?un dels moments més rellevants per a la convivència política, l'arrelament cultural i l'afirmació mateixa de la identitat estatal i la singularitat nacional?.

Som Catalunya, Somos España és, també, el lema de l'acte que s'ha convocat a la capital catalana. La plataforma explica a la carta que 'en una nació tan diversa i complexa com l'espanyola, existeix una forma catalana de sentir-se espanyol'. És per aquest motiu que han triat el lema amb què convoquen a la concentració. Entenen que reflecteix la 'suma d'identitats'.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

En una Catalunya independent, fins i tot aquests sòmines (que algun n'hi ha encara que hi anirà) hi tenen lloc, el problema que no voldran reconèixer mai és que en aquesta meravella que és Escanya no hi ha lloc per cap altre que no sigui com ells (escanyol) i aquest és el problema, ja no volem marxar per que ens roben, per que la nostra cultura, identitat o manera de ser és menyspreada, és que estem cansats que "juguin" amb avantatge i que quant en comptades ocasions estan a punt de "perdre" llavors canviïn les regles del joc!!! (per afavorir els "interessos" de la pàtria (no en dubto/eu pas!!!!))

Els independentistes castellanoparlants omplen el Centre Cultural de Bellvitge

En la presentació del col·lectiu Súmate · 'Farem un estat més petit, però entre tots', diu Lluís Cabrera, president de l'entitat Altres Andalusos, un dels convidats en l'acte

El Centre Cultural de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat, es va omplir a vessar ahir al vespre en la presentació del col·lectiu Súmate, una entitat que aplega ciutadans castellanoparlants que volen la independència de Catalunya. 'Farem un estat més petit, però entre tots', va dir Lluís Cabrera, president de l'entitat Altres Andalusos, un dels convidats a l'acte.

En un ambient festiu i clarament reivindicatiu, Eduardo Reyes, president de l'entitat d'origen cordovès, va remarcar que s'havia d'actuar 'tots junts, com un sol poble' per una raó que va exposar sense embuts: 'Catalunya és putejada, i quan putegen Catalunya, ens putegen a tots'. Reyes va arrencar aplaudiments del públic, majoritàriament format per catalans d'origen espanyol, unes quantes vegades.

Entrevista a Eduardo Reyes, president de Súmate: 'No havia estat mai independentista, però ara no permetré que ens espoliïn'

A banda de Reyes i Cabrera, també va parlar Manolo Ortega, vice-president de l'entitat. Tots tres van voler posar èmfasi en el fet que les classes populars de l'àrea metropolitana serien decisives en un referèndum. I per això van demanar que el procés de construcció nacional inclogués tothom, amb cap 'identitat congelada, i menys la catalana, construïda a partir del mestissatge', en paraules de Cabrera.

Hi van assistir el diputat d'Esquerra al congrés espanyol, Joan Tardà, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i la diputada i dirigent de CiU Meritxell Borràs. L'acte es va acabar amb el públic cantant, espontàniament, 'Els Segadors'.

http://www.vila…bellvitge.html

P.D.

Tot el moviment social que impulsa la independència, no ho fa(em) per que els amiguets de "sempre" mantinguin els seus negocits, detestem tant el corrupte Millet com el polític "professional" Millo o l'"influent" Godó (servent complaent de qui estigui ara al capdavant del govern de torn)

Volem un país seriós, complidor i just i tant ens fa d'on sigui tothom qui vulgui acompanyar-nos

La concentració de partidaris del TIL només aplega trenta persones

Contrasta amb la potència i la transversalitat del moviment contra la política educativa de Bauzá

Després de tres setmanes de vaga, de mobilitzacions pràcticament diàries, desenes de milers de samarretes venudes i una gran manifestació amb prop de cent mil persones a Palma contra el polèmic decret de trilingüisme de Bauzá, el TIL, aquest cap de setmana s'han mobilitzat els partidaris del decret, l'anomenada 'majoria silenciosa'. El resultat: una concentració de trenta partidaris del TIL.

Es van concentrar ahir a Palma, al passeig del Born, i van fer una crida per a recollir signatures a favor del TIL. El contrast entre aquesta concentració i les grans mobilitzacions i assemblees dels contraris del TIL és una prova més del suport popular als mestres i de la transversalitat del moviment contra la política educativa de Bauzá, que ja fa dies que ha transcendit les escoles i ha esdevingut una autèntica revolta social.

Precisament els mestres i els alumnes tornen avui a les escoles després de tres setmanes de vaga. Hi tornen, això sí, fent insubmissió i sense aplicar el TIL.

http://www.vila…-persones.html

P.D.

Home 30!! és que la foto està mal enquadrada!! (segur que el fotograf és un infiltrat de ERC!!! vingut expressament de Lambilles) o potser serà que en demòcracia això de les majories silencioses no son més que invents del nostalgics feixistes.... (que ells les empreven fins a finals del setanta)

Els mestres tornen a classe, però no faran cas del TIL

La vaga dels docents de les Illes ha durat tres setmanes · Es reserven la possibilitat de tornar-la a convocar

Els mestres de les Illes tornen avui a classe, després de tres setmanes de vaga. Ho han decidit els comitès de vaga, que consideren que s'ha fet palès que el govern de Bauzá no volia negociar, car no ha acceptat cap de les propostes proposades pels docents. Alhora, deixen clar que la vaga se suspèn, però que es podrà reprendre quan ho decideixin. A més, tornaran a fer classe amb la intenció d'aplicar el programa lingüístic de cada centre, i deixar de banda el polèmic decret de trilingüisme de Bauzá, el TIL.

Les assemblees de docents i els sindicats CCOO i STEi han anunciat aquest cap de setmana que convocarien els consells escolars dels centres educatius per proposar-los que no apliquessin el projecte lingüístic que es basa en el TIL. Argumentaven que el decret llei del govern que en regulava l'aplicació, suspesa de primer pel Tribunal Superior de Justícia, s'havia aprovat quan el curs ja havia començat.

La lluita continua

'Aquesta suspensió temporal de la vaga, que no és pas cap desconvocatòria, permetrà de reiniciar-la en el moment que es consideri oportú, ja sigui de forma esporàdica, sostinguda o indefinida, si la negociació no avança. Això no significa, en cap cas, el final de la lluita, sinó el començament d'una altra batalla en un altre pla i amb una altra estratègia', diu el comitè de vaga en un comunicat.

I afegeix: 'La tornada als centres implicarà fer tot allò que sigui possible perquè el TIL no s'implanti. A més, l'exercici de la llibertat d'expressió serà una màxima davant els atropellaments legals que el govern està disposat a fer-nos.'

D'ençà que es va saber la decisió de reprendre les classes, la xarxa es va omplir de mostres de suport a l'Assemblea de Docents de les Illes

http://www.vila…n-cas-til.html

P.D.

El malestar per les "cacicades"del govern Illenc no s'aturà per la suspensió de la vaga, això sí!! estem atents a les repressalies d'aquests pares de la pàtria.

A les Illes han provocat un incendi rere un altre que costarà d'apagar i qualsevol altre "genial" idea seva serà contestada cada cop per més gent que no pot entendre un govern que "governa" en contra seu... (a mí com a independentista pancatalanista hem sembla perfecte però allà ells!!!) no volem marxar ens foten fora!! hahaha

Allò que diu l'enquesta de La Vanguardia sobre l'independentisme i els titulars amaguen

El sondatge palesa un augment de l'independentisme i de la majoria en favor de l'estat propi al parlament · També s'hi destaca el suport majoritari a la immersió lingüística

El sondatge que ha publicat La Vanguardia i que indica que CiU i ERC empatarien en unes eleccions també demana al miler d'entrevistats de la mostra sobre la independència de Catalunya. Els titulars de les dues informacions del diari són: 'El mapa electoral català de la transició se'n va en orris' i 'El pacte fiscal i la tercera via de Duran esdevenen opcions a la separació'. Però les dades en què es basa aquesta última afirmació diuen més coses: per exemple, que la independència continua essent l'opció majoritària, que augmenta dos punts en un any i que la majoria dels catalans és partidària de fer el referèndum unilateralment.

Un 84,1% vol que es pugui convocar un referèndum sobre la independència, i tan sols un 14,6% que s'hi oposa. Un 49,8% de la població hi votaria a favor i un 38,3%, contra. Hi hauria un 10,2% d'indecisos.

Després de preguntar això, La Vanguardia afegeix la pregunta de la tercera via o pacte fiscal, formulada així: 'Si Catalunya arribés a un acord sobre pacte fiscal amb el govern central, què creieu que votaríeu en un hipotètic referèndum sobre la independència?' La pregunta no proposa el pacte fiscal o tercera via com una opció més, sinó que manté la dualitat sí a la independència o no a la independència, de tal manera que es compta dins el bloc del no tant aquella gent que voldria mantenir la situació actual com els qui preferirien (o confiarien) per sobre de tot en el pacte fiscal. Així, aquest bloc del no seria majoritari, amb un 49,2%, per un 39,9% de favorables a la independència i un 8,5% d'indecisos.

Presentades aquestes dades, els enquestats consideren que una altra possible 'tercera via', com ara l'estat federal que proposa el PSC, no solucionaria els problemes actuals: un 59,3% creu que no els solucionaria i un 33,4% que sí.

Encara més: un 76,3% dels enquestats està convençut que Rajoy no millorarà significativament el finançament de Catalunya, que no reformarà la constitució per a encaixar Catalunya a Espanya (80,9%) i que no autoritzarà la consulta (82,4%).

Amb tot, per més que l'estat es negués a autoritzar una consulta, la majoria de catalans voldria que es fes de manera unilateral. Concretament, un 57%.

El bloc sobiranista, majoritari

Segons les dades d'aquesta enquesta, feta entre el 30 de setembre i el 4 d'octubre, CiU i ERC es disputarien la primera posició si ara hi hagués unes eleccions al Parlament. Totes dues formacions obtindrien entre 36 i 37 escons: CiU perdria 13 diputats o 14 i ERC en guanyaria 15 o 16. El PSC continuaria en caiguda lliure, i passaria dels 20 escons actuals a 15-16; fins i tot li perillaria la tercera posició, que li podria prendre el PP (14-16), malgrat la pèrdua d'escons, o bé ICV-EUiA, que es mantindria en 12-13. Tant Ciutadans com la CUP augmentarien força la representació, amb 12-13 diputats i 6, respectivament.

Ara mateix la suma de diputats de formacions que es van presentar a les eleccions del 2012 amb l'objectiu de l'estat propi o la independència és de 74 (CiU+ERC+CUP), i la dels unionistes (PSC+PP+Ciutadans), 48. Ací deixaríem al marge ICV, que té 13 diputats, per la posició no definida en favor o contra la independència (per bé que clarament favorable a l'autodeterminació i a la convocatòria d'una consulta amb acord amb l'estat o sense). Ara mateix, doncs, la diferència és de +26 diputats favorables a l'estat propi.

Amb les dades de l'enquesta, el bloc sobiranista augmentaria, i passaria de 74 diputats a 78-80; el bloc unionista en tindria entre 41 i 45. La diferència seria, doncs, de 33-39 diputats.

La majoria de votants del PP i C's veu bé la immersió

En un segon lliurament, l'enquesta de La Vanguardia destaca que un 81% dels enquestats defensen el model d'immersió lingüística, mentre que un 5,1% el valoren com a regular i un 12%, de manera negativa o molt negativa.

Vuit de cada deu persones que han participat en el sondatge associen la immersió a la igualtat d'oportunitats. Per grups de votants, el 95% d'electors d'ERC, el 87% d'ICV i el 83% de CiU consideren que la immersió propicia la igualtat d'oportunitats entre castellanoparlants i catalanoparlants. També ho veu així un 70% de votants del PSC, un 64% del PP, un 56% de C's.

Respecte a la llei impulsada pel ministre d'Educació espanyol José Ignacio Wert, un 77% refusa el projecte per a establir el castellà com a idioma vehicular a les escoles catalanes.

http://www.vila…s-amaguen.html

P.D.

La política, quin bassal tan maco!! fins i tot més de la meitat dels votants de l PP i C's, veuen bé la immersió!!, amb això ja és dit tot, i si tens ganes de continuar és només per que t'agrada emmerdar-te!!!!

Pel demés... dons com sempre, sort!! que la Vanguardia s'apunta al carro rojoseparatista!! (aquets escanyosl... ells sí que no son d'eixe món!!!) i és números quadren amb el que veiem i sentim al carrer (sempre que VOLGUEM sentir i escoltar!!).

Un Nou d'Octubre en defensa de la dignitat del País Valencià

A les 18.00 a la plaça de Sant Agustí surt la manifestació commemorativa de la diada · Els organitzadors insten Fabra 'a no acotar el cap' · L'esquerra independentista recorre al lema de la campanya 'Independència per a canviar-ho tot'

La Comissió Nou d'Octubre, que aplega entitats, sindicats i partits, se centra enguany en la degradació del context polític, econòmic i nacional per a refermar l'existència 'd'un projecte de País Valencià digne, socialment més just i nacionalment respectuós amb la llengua i la cultura'. D'aquí ve que el lema de la manifestació de la diada sigui 'El País Valencià és dignitat'. Com cada any, la marxa eixirà de la plaça de Sant Agustí a les 18.00. A la mateixa hora i al mateix lloc també començarà la manifestació de l'esquerra independentista, que pren per lema l'eslògan de la campanya que va començar ara fa uns quants mesos: 'Independència per a canviar-ho tot'.

Pel que fa als actes institucionals, a la ciutat de València es farà la tradicional baixada de la senyera de l'Ajuntament fins al Parterre, on hi haurà l'ofrena floral al rei Jaume I. A les dues del migdia començarà la mascletada a la plaça de l'ajuntament.

'El País Valencià és dignitat'

La Comissió Nou d'Octubre demana al govern d'Alberto Fabra d'actuar amb 'dignitat' i no 'acotar el cap a Madrid per a poder recuperar l'orgull de ser valencians'.

El manifest reivindica 'la plena legalitat de la denominació País Valencià', que 'té una història i una legitimitat democràtica indiscutible', i denuncia que els representants del PP mantinguin tics franquistes. També destaca el paper de la llengua i la cultura 'com a eines de cohesió social i elements vertebrals d'un projecte de progrés' i rebutja els casos de valencianofòbia, particularment per part de les forces policíaques espanyoles. Insisteix en la necessitat d'un finançament just, reivindica el respecte al territori i, finalment, exigeix polítiques favorables a l'economia productiva, el benestar social i la recuperació d'ocupació.

La Comissió Nou d'Octubre és integrada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), la Federació d'Escola Valenciana, la Societat Coral el Micalet, Ca Revolta, Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), CCOO-PV, UGT-PV, Intersindical Valenciana, Compromís, Esquerra Unida del País Valencià, els Verds del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

'Independència per a canviar-ho tot'

L'esquerra independentista (CUP, MDT, Endavant, SEPC, Arran, COS i Alerta Solidària) surt avui al carrer 'per exigir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes, sense renúncies'. En el manifest del Nou d'Octubre s'exclamen que hi hagi uns índexs de desocupació tan alts 'mentre s'escapça el futur dels joves, les pensions es troben al punt de mira de la troica i els "lobbies" neoliberals i tot indica que seran les pròximes víctimes de les retallades'.

També recorden les mobilitzacions populars contra la corrupció, com la dels indignats, la Primavera Valenciana o les últimes vagues generals. I fan referència al procés sobiranista del Principat, però lamenten: 'Aquest esclat de catalanisme s'ha autoimposat límits autonòmics i s'ha sotmès a la direcció de la burgesia regional.'

Finalment, el text crida a 'organitzar i mobilitzar el poble treballador perquè sols així es poden canviar les coses'. Recorda que l'esquerra independentista té eines 'per a incidir en el carrer, en les institucions, en l'ensenyament i en els llocs de treball': una organització juvenil, un projecte municipalista, un sindicat d'estudiants, organitzacions antirepressives, un sindicat de classe i una xarxa de casals i ateneus. 'Només amb l'autoorganització popular podrem aspirar a un futur digne i lliure per al nostre poble.'

http://www.vila…-valencia.html

P.D.

Mentre el Sr Alberto Fabra i els seus cacics del PP naufraguen demanant l'impossible (I si no que li pregunti a la nostra amigueta l'Alícia!! ;) ) Al País Valencià la feina de qui lluita per la seua terra (i no oblidem!! per la seva gent!!) comença a donar fruits, les darreres enquestes ja donen marge per un canvi de govern a l'hortet popular en que han convertit la fa anys ufanosa terra valenciana

Mas replica a Camacho que qui vol dividir els catalans és el PP impedint la consulta

?Si el 80% vol exercir el dret a decidir i vostès ho volen impedir, qui està dividint??, ha qüestionat el president
Afirma que l'única via és la que ha decidit el Parlament de Catalunya

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha replicat la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que qui divideix els catalans és el PP impedint el dret a decidir. Mas s'ha expressat així després que Camacho l'hagi acusat de portar Catalunya al precipici i de no governar per a la totalitat dels 7,5 milions de catalans. ?Si el 80% dels catalans vol exercir el dret a decidir i vostès ho volen impedir, qui està dividint els catalans? Pensi-ho bé això?, li ha dit el president a Camacho.

Mas ha dit que veia una mica ?nerviosa? i ?fins i tot alterada? la dirigent popular, tot ironitzant que podia ?arribar a entendre el perquè?, en referència al cop de porta que Camacho va rebre dilluns de la direcció estatal a Madrid sobre la proposta de finançament singular per a Catalunya. La líder del PP català ha assegurat que, a diferència de Mas, ella pensar ?esgotar la via del diàleg? amb el govern espanyol ?per buscar una solució pacífica?.

Durant la sessió de control, Mas ha demanat al diputat de la CUP Quim Arrufat ?no sembrar dubtes? entre els que defensen el dret a decidir i ha assegurat que la via que defensa el govern és la que ha decidit el Parlament. ?Deixem-nos d'històries?, ha dit Mas en referència a les declaracions i contradeclaracions que transcendeixen sobre el tema i que alimenten els mitjans de comunicació. ?El que man és el que hem fet en aquest Parlament?, ha assegurat Mas sobre les resolucions pel dret a decidir que ha aprovat la cambra catalana.

Mas també ha afirmat que ?s'esgota la paciència? per ?no cobrar el que se'ns deu? i ha revelat que ?fins i tot Montoro ens reconeix que ens deu diners, normalment en privat?. I ha afegit ?també diu que no té diners? per pagar la Generalitat i ?això ja ho diu en públic?, ha afegit.

En resposta al grup parlamentari de CiU, Mas ha assegurat que amb el que coincideixen tots els grups parlamentaris

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

L'Alícia, fa el que sigui per sortit a la tele, és un tipus de polític que només pot aspirar a quelcom si és parla d'ella (i no del que diu...). S'escandalitza per que el Sr Mas no rebrà els promotors de la manifestació del 12 d'octubre... HOME!! Alícia... aquests si volen veure's amb algú és amb la teva amigueta la de Los Llanos de Luna!!! i no amb un altre rojoseparatista!!! no fotem Alícia!!!!

El 71% dels catalans vol un referèndum d'autodeterminació

Només un 22,4% els enquestats està en contra de la consulta, segons el CEO

El 71% dels catalans vol que es convoqui un referèndum d'autodeterminació, mentre que el 22,4% diu estar en contra i un 6,7% no respon a la pregunta, segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, que s'ha fet públic aquest dijous.

El sondeig detalla que una gran majoria dels electors de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP volen un referèndum d'autodeterminació, i que aquesta també és l'opció que defensa més de la meitat dels enquestats que diuen que votaran al PSC si les eleccions autonòmiques se celebressin ara.

Així, un 54,2% dels qui ara votarien el PSC desitgen un referèndum, davant el 41,7% que s'oposen, un percentatge que en el cas dels votants de Ciutadans se situa en el 65,2%, i del 81,8% en el cas del PP.

El 98,8% dels votants d'ERC volen un referèndum, fet que també volen el 94,9% dels de la CUP; el 94,9% dels de CiU; el 79,5 dels d'ICV-EUiA; el 54,2% dels del PSC; el 28,3% dels de Ciutadans, i el 18,2% dels del PP.

http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

P.D.

Jo entenc que hi hagi gent que és digui de dretes, fins i tot accepto que algú encara combregui amb les rodes de molí de Ciudadanos, el que no entenc (de cap de les maneres) és que el 28,3% dels de Ciutadans, i el 18,2% dels del PP, acceptin una consulta quant va en contra de TOT el que el seu/s partits representes socialment!!

Milers de ciutadans reivindiquen un País Valencià amb dignitat

La manifestació del Nou d'Octubre exigeix al president Fabra que deixi de doblegar-se davant Madrid · L'esquerra independentista recorre al lema de la campanya 'Independència per a canviar-ho tot'

La reivindicació del Nou d'Octubre es va centrar ahir en la degradació del context polític, econòmic i nacional per a refermar l'existència 'd'un projecte de País Valencià digne, socialment més just i nacionalment respectuós amb la llengua i la cultura'. D'aquí ve que el lema de la manifestació de la diada fos 'El País Valencià és dignitat'. Com cada any, la marxa va eixir de la plaça de Sant Agustí a les 18.00. A la mateixa hora i al mateix lloc també va començar la manifestació de l'esquerra independentista, que prenia per lema l'eslògan de la campanya que va començar ara fa uns quants mesos: 'Independència per a canviar-ho tot'.

http://www.vila…-dignitat.html

P.D.

Quant un poble és posa en moviment!! no hi ha res al món que ho parè!!!!

Camacho insta Mas a escoltar els que van mobilitzar-se el 12-O
El PP i C's sostenen que no hi ha majoria sobiranista
El PSC i UDC rebaten les crítiques per no haver estat a la manifestació

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, es manté ferma en la seva tesi que ?la Catalunya majoritària no vol la independència?. I l'endemà de la manifestació unionista del 12-O, que pretenia ser la rèplica a la Via Catalana i que sols va omplir la barcelonina plaça Catalunya, Sánchez-Camacho va instar el president de la Generalitat, Artur Mas, a ?rectificar? el rumb emprès per poder celebrar una consulta. La raó: ?La majoria és la Catalunya silenciosa.?

El PP es va abocar en una mobilització que la dirigent popular va descriure com ?un èxit de la societat civil catalana? i que considera que ha demostrat que ?hi havia una Catalunya callada, que ara ja té veu?. És el mateix relat que va utilitzar el portaveu parlamentari de Ciutadans, Jordi Cañas. A TV3 va defensar que van sortir al carrer els que durant trenta anys ?s'han sentit orfes a Catalunya?.

Crítiques al PSC i Unió

Els socialistes i Unió ja van ser dissabte blanc de les crítiques del PP i Ciutadans, que els van retreure que no haguessin participat en la mobilització per deixar patent que no estan a favor de la independència. I ahir Sánchez-Camacho va insistir a dir que cap de les dues formacions té arguments per justificar la seva l'absència.

Unió i el PSC van donar resposta a la líder del PP. Els socialcristians, a través del conseller d'Interior, Ramon Espadaler, que va ser clar: ?Unió no té per objectiu mantenir la unitat d'Espanya?, sinó ?preservar la identitat catalana?. La rèplica dels socialistes va arribar del seu portaveu, Jaume Collboni, que va acusar el PP de fer ?victimisme? i va deixar clar que el PSC no participa ?en guerres de banderes?. Els socialistes veuen els populars ?responsables històrics? de la crispació que es viu a Catalunya per la seva campanya contra l'Estatut.

ERC vol la consulta ?per a tothom?

Després de la manifestació de dissabte, el portaveu adjunt d'ERC al Parlament, Oriol Amorós, va convidar Alícia Sánchez-Camacho i Alber Rivera, a donar ?veu a les urnes a tota la gent que es va manifestar i a tot Catalunya?. ?Ens sembla molt bé que hi hagi gent que es manifesti per la unitat d'Espanya, els respectem tant que volem que s'expressin en una consulta?, va afirmar Amorós. Per això, ERC insta el PP i C's a permetre la consulta ?per donar veu i vot als manifestants?.

http://www.elpu…e-el-12-o.html

P.D.

Dons jo, personalment, m'alegro que els hi fes un bon dia el passat dissabte i que fins i tot acceptant la xifra de 160.000 manifestants (fent servir el castellà... "Es que me parto!!") i encara més, és manifestessin TOTS els amants dEscanya de totes les tendencies... (quina germanor!! PP, C's, PxC i els amiguets de Tramontana...) per a mi, repeteixo, l'important és redueix a que qui va voler... va manifestar-se i que el colectiu CONTRASTANT torna a la carrega!! (per cert ells van comptar uns 31000 assistents) xifra que hem crec més que no pas la de tots els altres "comptadors" oficials i/o interessats...

El resultat de la "manifa"??... tant se val, a els amants de la llei i l'ordre no aniran ara ha canviar de discurs, un discurs que no s'aguantava per enlloc abans i no els farà pas, canviar encara que haguesis estat 4 gats, els que hi eren o els que hi faltaven fins a consumar la seva "majoria silenciosa"