Com diu el Xavi Castillo...

"ÉS PA CAGARSE!!!!! i cremar-ho tot!!!!!... O NO???"

L'absolució de Camps alimenta les manifestacions d'avui al País Valencià

Hom espera que siguin multitudinàries

Si les manifestacions d'avui a València, Castelló i Alacant contra les retallades ja es preveien multitudinàries després de la gran mobilització per l'ensenyament públic de dissabte, el veredicte absolutori de l'ex-president Francisco Camps ha encès encara més els ànims. Per això, tot i ser un dia feiner, sembla que les marxes seran més multitudinàries que no les del cap de setmana, i milers de ciutadans eixiran al carrer, convocats pels sindicats contra les retallades promogudes pel govern valencià.



Les manifestacions eixiran a les 18.30: a València de la plaça de Sant Agustí; a Castelló de la plaça de les Aules; a Alacant de l'IES Jordi Joan, l'escola que va estar sense electricitat per la morositat del govern.

Aquestes manifestacions continuen les de València i d'Alacant del cap de setmana contra la política del govern de Fabra, que tingueren un gran èxit, i després de l'onada de protestes a instituts i escoles de tot el País Valencià.

http://www.vila…-valencia.html

Això no es pot acatar

La reacció habitual i tòpica és sempre que una sentència judicial ha d'acatar-se. Però la sentència a Camps no es pot acatar. No ens ho poden demanar, això.

La sentència que absol Camps no es pot acatar, tenint en compte que tot el país ha seguit el judici, ha sentit amb les seues orelles què s'hi ha dit i ha vist com es comportaven els acusats. Cinc homes han decidit que ell no era culpable. Però tots sabem que aquests jurats s'han negat a veure totes les proves presentades, ben contundents per cert. I això no es pot acatar.

La sentència que absol Camps no es pot acatar perquè clama al cel. El PP es va deseixir de l'ex-president de la Generalitat perquè sabia que era culpable --quina altra explicació hi ha, si no? Dos dels quatre encausats es van declarar culpables i Camps mateix fou a punt de declarar-se culpable, com és ben conegut. Com es pot declarar no culpable un home que per uns minuts no es va declarar culpable a si mateix? Això no es pot acatar.

La sentència que absol Camps no es pot acatar perquè, acatar-la, significaria acceptar que el País Valencià és un paradís per als corruptes i un país que no passa factura als culpables del desori que ara vivim. Que cinc ciutadans s'hagen negat a veure les proves no pot salvar Camps. Això no es pot acatar.

I avui, al carrer, cal que la dignitat del País Valencià es manifeste amb fermesa. Camps ha salvat el seu primer judici d'una manera que, simplement, desacredita el tribunal i, encara més, la justícia espanyola, ja completament desacreditada. I això és una riota que no ens poden demanar que acatem, que no es pot acatar.

http://www.vila…ot-acatar.html

Les converses que condemnen Francisco Camps

VilaWeb TV ofereix un resum en vídeo de les converses telefòniques de Camps, Costa i els caps de la trama Gürtel

L'ex-president del Consell, Francisco Camps, va rebre ahir amb satisfacció el veredicte del jurat popular de no culpabilitat pel qual s'estalvia de pagar la multa prevista pels delictes de suborn impropi. El veredicte, però, no esborra de la memòria dels ciutadans les converses telefòniques que es van poder escoltar durant el judici i que posen en evidència les 'estretes relacions' entre els màxims responsables del Consell i el PP valencià i els caps de la trama Gürtel. En aquest vídeo, VilaWeb TV ofereix un resum d'aquestes converses entre Camps, Ricardo Costa, el 'Bigotis' i la muller de Camps en les que parlen dels regals, es professen amor etern i s'agraeixen els favors i el 'molt que es deuen' uns als altres.

http://www.vila…sco-camps.html

Els carrers s'omplen de gom a gom al País Valencià contra les retallades

Han començat a València, Castelló i Alacant a dos quarts de set del vespre

Si les manifestacions d'avui a València, Castelló i Alacant contra les retallades ja es preveien multitudinàries després de la gran mobilització per l'ensenyament públic de dissabte, el veredicte absolutori de l'ex-president Francisco Camps ha encès encara més els ànims i els carrers s'han omplert de gom a gom. Per això, tot i ser un dia feiner, les marxes són encara més multitudinàries que no les del cap de setmana, convocades pels sindicats contra les retallades promogudes pel govern valencià.

Les manifestacions ha eixit a les 18.30: a València de la plaça de Sant Agustí; a Castelló de la plaça de les Aules; a Alacant de l'IES Jordi Joan, l'escola que va estar sense electricitat per la morositat del govern.

A València, quan la capçalera de la manifestació ha arribat al final del recorregut previst encara quedaven milers de persones per sortir de la plaça de Sant Agustí. Les primeres xifres que han fet els sindicats compten 150.000 manifestants a València, 60.000 a Alacant i 30.000 a Castelló.

Aquestes manifestacions continuen les de València i d'Alacant del cap de setmana contra la política del govern de Fabra, que tingueren un gran èxit, i després de l'onada de protestes a instituts i escoles de tot el País Valencià.

http://www.vila…etallades.html

Joan F. Mira: 'L'etapa triomfal del PP comença a tenir dificultats'

L'escriptor valencià considera que 'hi ha coses de fons que van canviant' al País Valencià · En parla en aquesta entrevista

A Joan Francesc Mira, el molesta que Camps es passegi somrient i amb cara triomfal després de l'absolució, però creu que és 'un moniato' i que la seva trajectòria i allò que representa ja s'acaben. En aquesta entrevista considera que hi ha coses de fons que van canviant al País Valencià, que la dreta integrista ha deixat de bramar com abans i que el canvi al País Valencià està a tombar el PP. I no ho veu impossible. 'A vegades, amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.'

?Com us ha fet sentir el veredicte?
?Em molesta, a part la infladíssima repercussió que ha tingut als mitjans de comunicació, que un personatge funest i desagradable com Camps es passege amb aquell somriure i aquella cara triomfal, d'èxit i de gust i de satisfacció. Ell i la seua colla nefasta. És això que realment em molesta. Perquè no és un 'capo' de la màfia ni un lladre, és un moniato, un home que s'ha deixat afalagar, s'ha deixat estirar la jaqueta i s'ha deixat fer un regal? És més una qüestió de personalitat ètica i estètica que no la del típic polític lladre.

?Com pot ser que l'hagin absolt?
?Perquè les nou persones que formaven el jurat tenen les seues visions i opinions, i molt probablement la majoria que ha votat en favor de la no-culpabilitat de Camps ha votat també per adscripció ideològica. Són persones que segurament també el votaren en les últimes eleccions. I l'advocat de la defensa ha estat molt hàbil, intentant convèncer el jurat amb proves o documentació moltes vegades circumstancials per a suscitar afinitat o simpatia. I ja sabíem des del començament que, a Camps, l'havien d'absoldre.

?Per què?
?Perquè un tribunal professional mira l'objectivitat i la qualitat o el pes processal de les proves. I prendria decisions professionals. Però els membres d'un jurat finalment voten per simpatia, per afinitat, per sensacions. No són professionals de la valoració de les proves.

?Sembla que una part de la societat valenciana encara vegi bé Camps i les coses que fa.
?No exactament. És ben vista la mena d'idees, eslògans i imatges que ell i el seu antecessor Zaplana, i la batllessa de València, van llançar durant molt de temps. Aquell llenguatge d'autoexaltació dient contínuament que som els millors, que som un exemple mundial d'enveja, que tothom volia ser com nosaltres, que érem els més fantàstics, que teníem el que no tenia ningú, que tothom mirava cap a València? I tot això sense tenir absolutament res, perquè la realitat dels números diu que al País Valencià som en el furgó de la cua de la renda per capita.

?Això agrada a la gent fins que no li esclata la realitat a la cara.
?A molta gent, li ha esclatat a la cara. Ara comencen a canviar algunes coses en sectors importants de la població i fins i tot en ambients sociològics i ideològics de dretes, dels empresaris, i d'una part de la classe política conservadora i de la premsa conservadora.

?Quins exemples en tenim?
?He llegit últimament dos editorials del diari Las Provincias, el clàssic defensor del senyor Camps, dient que ens hem equivocat, que hem fet les coses malament, que els governs d'aquests últims anys, és a dir els del PP, han comès excessos, ens han portat a la ruïna, hem perdut les institucions financeres, hem perdut massa trens, hem gastat massa diners inútilment i ara estem fotuts, i la culpa la tenim nosaltres, i no els catalans. Ja comencen a fer editorials en aquest sentit, que fa un any i mig o dos eren inimaginables.

?Hi ha una certa fractura social?
?És habitual que n'hi haja en qualsevol espai polític. Els qui són afins o que tenen simpatia al govern que han votat durant tants anys tenen tendència a culpar els altres. Aquesta divisió és normal. Però també hi ha hagut una gran incomunicació entre uns i altres, en els mitjans de comunicació i també en allò que en diuen la societat civil, les entitats, les associacions, on realment hi pot haver convivència i diàleg. No n'hi ha hagut, però això comença a canviar. Ara aquest sector de dreta, tan pagat i content d'aquests dispendis, comença a veure que això que han fet els seus ens porta a la ruïna.

?També hi ha un sector que es declara molt pròxim a Camps, malgrat les converses vergonyants que tots hem sentit.
?Els qui tenen pes realment, les associacions empresarials, o els qui tenen més seny en el PP, no busquen gens el retorn a la presidència de Camps; no ho tolerarien. Ara té el suport dels qui han estat sempre al seu voltant, començant per la batllessa de València i els sectors més de l'Opus i de la dreta religiosa. Però aquesta gent ara són minoritaris. A la llarga, Camps i tot allò que significava d'aquesta vàcua exaltació, el dispendi i la imatge del triomfalisme amagant una realitat desastrosa, s'acabarà.

?Cap on pot portar tot plegat?
?Cap on pot portar, no ho sé. Però hi ha un sector, si vols reduït numèricament, però molt significatiu, de la població que sempre s'ha manifestat d'una manera activa. Hi ha hagut manifestacions molt grans al carrer, però mai no hi ha hagut una força política sòlida, solvent i potent, que els socialistes haurien tingut l'obligació de ser, capaç de recollir això.

?Però no ho han estat.
?No, el PSPV és una petita empresa de col·locació d'amics, afins i coneguts i de baralles internes i no fan, ni pensen res més, ni els preocupa res més. Ara mateix, en aquest moment de canvi, els socialistes estan ocupats, al cent per cent, en les seues coses internes. És una força política que viu per una pura inèrcia històrica dels temps gloriosos del Felipe González.

?Qui recull la resistència i la protesta és Compromís.
?Sí, el Bloc ha lluitat molts anys, i la gent que ha passat d'Esquerra Unida a Iniciativa, la gent més digna i amb les idees més clares i més activa, és també dins de Compromís. Ells recullen una part de tot això. Una part que ve de molt antic, perquè aquesta minoria de què parlava és una composició de la gent més modernitzadora i moderna i més europea i amb més cultura i més nacionalista i més fidel al país, que ha existit sempre. Li ha tocat d'aguantar totes les pressions imaginables i les no imaginables. Això comença a traure el cap, i és significatiu.

?I té més recorregut políticament? Com es pot articular tota aquesta força que hi ha al carrer?
?No ho sap ningú. Les manifestacions grosses a València que varen començar fa dos anys es deien 'en moviment'. És a dir, una part d'aquesta gent que ix al carrer no vol ser representada per ningú. I en paral·lel, encara que no tinga res a veure, hi ha els indignats, que diuen que no es volen organitzar ni que els represente ningú. Però què passa? Que això s'acaba, s'exhaureix per si mateix, el moviment espontani es dissol i ja està. No volen donar suport a res del que existeix però no són capaços de crear res nou.

?S'ha de jugar el partit en el terreny polític?
?Si al País Valencià vols canviar les coses, has de tombar el PP; i si vols tombar el PP, necessites diputats, és a dir, vots; és a dir, una organització política. I no sé què passarà d'ací a tres anys, cinc o deu. Només sé una cosa com a constatació: hi ha coses de fons que van canviant. L'afrontament entre dos sectors ideològics no és tan salvatge ni tan virulent com quan aquesta dreta integrista, fins fa pocs anys, bramava i dominava. Aquesta dreta integrista són quatre desgraciats folclòrics.

?Què passarà quan hi hagi eleccions? Veieu un panorama radicalment diferent del del maig passat?
?No radicalment diferent, sinó parcialment diferent. I no sé si la diferència serà prou grossa per a impedir que el PP torne a traure majoria absoluta. En les últimes eleccions a les Corts i a les espanyoles el PP no ha guanyat més vots. La fase expansiva ha tocat sostre, i si se'ls compliquen més les coses pot anar reculant. L'etapa triomfal i expansiva del PP en què podia arrasar comença a tenir dificultats. Què pot passar d'ací a tres anys? No crec que ningú ho puga saber. Canvis molt profunds en una societat es manifesten a vegades en un percentatge molt petit de l'electorat. No cal que canvie de vot el 40% de la població; a vegades amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.

?Què creieu que passaria, si demà hi hagués eleccions?
?No m'ho puc imaginar. Ni jo ni ningú. És imprevisible si ara tots aquests moviments han arribat a tenir una transferència electoral. És possible que el PP tornara a traure majoria absoluta per la situació dels socialistes, però ni se sap què podria votar la gent. És tot molt mòbil i molt fluid, però les coses ja no van fatal, com semblava que havien d'anar eternament.

?Mentrestant, en l'actualitat, no queden caixes, no queden mitjans, l'ensenyament i la sanitat es troben amenaçats?
?L'ensenyament i la salut pública no es troben més amenaçats que a Andalusia, a Castella-la Manxa o a Catalunya. En això no hi ha una peculiaritat valenciana. Les retallades de pressupost passen a tot arreu i segurament que no es poden evitar de cap manera.

?Algú ha comparat la situació del País Valencià amb Grècia fins i tot.
?No, són situacions completament diferents. És una fallida puntual, relativa i en uns termes que no són els mateixos que els d'un estat. La situació de precarietat financera dels comptes públics no es tan diferent de Catalunya, en termes de deute públic. La situació financera és pràcticament la mateixa. I l'espoliació financera, també, amb la diferència que ja no som dels rics, sinó dels pobres i ens continuen espoliant. Cada any tenim un dèficit fiscal brutal que s'acumula, i això en un territori que encara té la fama de pròsper i de ric, però que esdevé un territori pobre. Però continuem pagant.

?El PP ho sap. I què fa?
?No saben què fer. També és cert que Alberto Fabra no té els mateixos judicis de fons, criteris, actituds i formes d'actuar que tenia Camps. Però ara què podrà fer?

?D'entrada renunciar a la política de grans esdeveniments.
?Això si aconsegueix de desempallegar-se dels grans contractes draconians que els seus predecessors van signar. Però ho anirà fent, perquè no té cap més solució. Fabra és un personatge menor, però és l'única cosa presentable que tenia el PP. La desgràcia és que l'oposició majoritària, el PSOE, és com és. És difícil caure més baix, ser més ineptes i inútils, però ho intenten, intenten ser encara més rucs.

http://www.vila…ficultats.html

Clam a València: 'Més educació, Camps a la presó!'

Els carrers de València, Castelló i Alacant es van omplir de gom a gom ahir

'Més educació, Camps a la presó' fou una de les proclames més repetides ahir, acompanyada de pancartes com 'Jo sí que sóc no-culpable' o 'Sí que sou culpables d'haver arruïnat el País Valencià', a les manifestacions contra les retallades que hi hagué (vegeu-ne aquesta crònica amb vídeo). I és que la indignació ha esclatat aquests últims dies i en cosa d'una setmana s'han vist algunes de les manifestacions més grans d'aquests últims anys: el cap de setmana passat milers de ciutadans van sortir a defensar l'educació pública, contra la política educativa del govern d'Alberto Fabra i, ahir, van ser desenes de milers els que van clamar contra les retallades als carrers de València, Castelló i Alacant, convocats pels sindicats.

Si les tres manifestacions contra les retallades ja es preveien multitudinàries, el veredicte absolutori de l'ex-president Francisco Camps va encendre encara més els ànims i els carrers es van omplir de gom a gom. Per això, tot i ser un dia feiner, les marxes van ser encara més multitudinàries que no les del cap de setmana.

Col·lapse al centre de València

A València, la manifestació va començar a les 18.30 a la plaça de Sant Agustí i a les 20.00 encara hi havia milers de manifestants que no havien pogut començar la marxa. Perplexos i emocionats, no es podien creure el col·lapse que la multitud havia causat en tot el recorregut i en els carrers del centre de la ciutat en general. Quan minusta abans de les vuit va començar a saber-se que la capçalera ja feia estona que havia arribat a la plaça de la Verge, punt final de la marxa, va esclatar l'eufòria i la impaciència per arribar-hi. A les 21.00 encara hi havia centenars de ciutadans que arribaven a la plaça de la Verge per cloure una manifestació històrica. La capçalera hi havia arribat a les 19.15. Les xifres anunciades pels sindicats compten 150.000 manifestants a València, 60.000 a Alacant i 30.000 a Castelló.

Camps va esdevenir el protagonista de bona part dels crits, especialment quan la marxa va passar per davant del seu domicili familiar, on molts manifestants es van aturar cridant consignes en contra de la seva declaració de no culpabilitat. També es van fer sentir altres proclames com 'Vergonya!', 'Més FP i menys F1', 'els presidents, a Picassent' (en plural) i referències diverses a obres polèmiques del Consell, com l'aeroport de Castelló. I també: 'Nosaltres sí que som innocents', 'Si els funcionaris no robem, per què sempre paguem?', 'Menys corrupció i més educació', 'Camps, culpable, paga tu la crisi' i 'Quant ha costat aquest jurat?'.

'El major atac de la història'

Al final de la marxa, la periodista de Canal9, Xelo Miralles, va llegir un manifest que qualifica el decret-llei com 'el major atac de la història' als treballadors públics. 'Pretenen estalviar més 1.000 milions d'euros de la forma més fàcil, retallant salaris i serveis' consideren els sindicats que denuncien l'acomiadament durant l'estiu del personal interí docent, la reducció de la jornada a 25 hores al personal interí de l'administració de justícia, de l'administració del govern valencià, i de totes les empreses, entitats i fundacions del sector públic.

Moments abans de la mobilització, el secretari general d'UGT al Pais Valencià, Conrado Hernández, va assenyalar que els sindicats no estan d'acord amb les retallades i que aquestes s'uneixen al 'malbaratament dels anys de govern del PP al País Valencià'. Hernández va remarcar 'la necessitat d'una reforma fiscal perquè pagui qui més té i que s'inverteixi més en educació i sanitat'.

En un sentit semblant, el secretari general de CC.OO al País Valencià, Paco Molina, va dir 'som l'autonomia que menys invertix en educació pública i sanitat, la que menys llits per habitant tenim' i va reclamar que el govern Fabra i Rajoy donin una 'eixida equilibrada' a la crisi. Molina va reclamar que els governs persegueixin el frau fiscal i exigeixin esforços fiscals a les rendes més altes.

El responsable d'acció sindical d'Intersindical Valenciana, Adel Francés, de la seva banda, va demanar la retirada del decret-llei perquè el govern valencià no està legimitat per aprovar un decret que els seus votants no sabien que anava a dur a terme.

http://www.vila…mps-preso.html