File Name : 14 d'abril. Macià contra Companys - Manuel Huerga - 2011 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org & comparteix.cat] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 1,09 Gb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:23:24
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 720x400
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1686 Kbps
Factor de qualitat: 0,24 b/px

[Àudio]
Còdec: ATSC/A-52 Dolby AC3
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps


14 D'ABRIL. MACIÀ CONTRA COMPANYS

"14 d'abril. Macià contra Companys" és una coproducció de TVC i Minoria Absoluta.


Director: Manuel Huerga
Guió: Antoni Soler
Compositor: Xavier Capellas

Directora de producció: Maite Fontanet
Director de fotografia: Mario Montero
Director artístic: Josep Rosell
So directe: Aitor Berenguer
Muntatge: Pablo Montes
Directora de càsting: Irene Roqué
Vestuari: Elena Ballester
Maquillatge: Mercè Ribes
Perruqueria: Ignasi Ruiz
Ajudant de direcció: Ángel Lafuente
Cap de producció: Valentí Closas
Documentalista: Marta Torras
Cap d'elèctrics: Jordi Joanic

Productor executiu: Francesc Escribano
Productors executius TVC: Susanna Jiménez / Rosa Bosch
Productor executiu Minoria: David Felani

INTÈRPRETS

Lluís Companys: Pere Ponce
Francesc Macià: Fermí Reixach
Josep Tarradellas: Aleix Albareda
Alfons XIII: Rubén Ametllé
Maurici Castells: Dafnis Balduz
Fernando de los Ríos: Manel Dueso
Marcel·lí Domingo: Pep Ferrer
Nicolau Battestini: Miquel Garcia Borda
Joan Casanellas: Joel Joan
Josep M. Planes: Julio Manrique
Joan Casanovas: Joan Massotkleiner
Carme Ros: Maria Molins
Eduardo López-Ochoa: Carlos Olalla
Josep Antoni Trabal: Bruno Oro
Nicolau d'Olwer: Pep Planas
Amadeu Aragay: Fèlix Pons
Ventura Gassol: Jordi Puig "Kai"
Federica Montseny: Maria Ribera
Josep Casals: Xavi Ricard
Josep Pla: Marc Rodríguez
Víctor Galindo: Xavier Serrano
J. M. Martínez Domingo: Carles Velat
Jaume Aiguader: Pere Ventura
Núria Sanahuja: Paula Vives
Espontani: Isaak Alcaide
Despujol: Jaume comas
Jove borratxo: Alberto Díaz
Mestre Vives: Lucky Guri
Anguera: Joan Carles Gustems
Oficial: Font Herrera
Carrasco: Queco Novell

Amb la col·laboració especial de:

Eugènia Lamarca: Montserrat Carulla
Niceto Alcalá-Zamora: Joaquín Climent
Josep Maluquer: Joan Closas
Francesc Cambó: Eduard Fernández
Miguel Maura: Manuel Solo

Veu en "off": Rosa Novell

14 d'abril, Macià contra Companys és una ficció televisiva, camuflada sota l'aparença d'un documental, presuntament enregistrat el 1932, però amb els mètodes, l'estil i els mitjans propis del 2010. Gràcies a aquesta licència temporal, els protagonistes d'un dels episodis cabdals de la Catalunya del segle XX comenten els fets en primera persona, mentre una càmera tafanera ens ajuda a reviure el què va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d'abril de 1931, els tres dies de vigència de la República Catalana.

Més informació a TVC

Més informació



Pàgina de descarrega


Context històric

El 12 d'abril se celebren eleccions municipals. Fa poc més d'un any que el govern de Berenguer ha posat fi a la dictadura de Primo de Rivera. Els nous aires més democràtics han permès que Francesc Macià torni de l'exili i, en un temps rècord, ha pogut organitzar un nou partit, ERC, que uneix republicans de totes les tendències per presentar-se a les eleccions. Al costat de Macià en aquesta aventura hi ha una figura controvertida, Lluís Companys. Un advocat i polític amb fortes connexions amb sectors obreristes i amb determinats nuclis i personalitats del republicanisme espanyol. A pesar de la popularitat de Macià, ningú li atorga gaires probabilitats d'èxit. El nou partit sorprèn tothom amb una victòria aclaparadora.

La victòria agafa els líders del nou partit tan desprevinguts com desproveïts de qualsevol estratègia o pla d'actuació. I cal recordar que sota les sigles ERC hi ha independentistes, federals, republicans moderats, socialistes... Alguns volen la república, d'altres la independència, d'altres proposen anar a Madrid a consultar. Macià convoca tothom l'endemà al migdia per prendre una decisió després de testar l'estat d'ànim a les casernes i a Madrid. Però, empès per l'efervescència al carrer, Lluís Companys va decidir que no calia fer cap reunió. A quarts de dues del migdia, sense comunicar-ho prèviament a ningú -ni tan sols a Francesc Macià- Companys va proclamar la república a l'Ajuntament de Barcelona. La notícia va córrer com la pólvora i va precipitar la caiguda de la monarquia a tot Espanya. En lloc d'alegrar-se per la proclamació, Francesc Macià es va enfadar molt, en arribar a la plaça de Sant Jaume, dissimulant el seu enuig, l'avi va anar més enllà i va proclamar la República catalana, un gest de sobirania que va ser rebut amb entusiasme i desconcert. Pocs minuts després, els dos grans líders de la triomfant esquerra catalanista s'encaraven a crits en una de les nobles sales de l'Ajuntament barceloní. En el moment de l'èxit, ERC viu la seva primera crisi.

Durant tres dies, el nou règim va intentar consolidar-se enmig d'una lluita sorda entre les dues faccions d'ERC, els recels de l'exèrcit, la patronal i la CNT, i l'amenaça d'una intervenció des de Madrid. Mentre Companys es feia càrrec del govern civil, elements fidels a Macià es fan els amos de Correus, de la universitat i d'altres entitats, és evident que no hi ha un pla coherent per assumir el poder per part de la nova República catalana. Tot i l'entusiasme dels seus companys d'estat català, que munten una guàrdia cívica al Palau de la Generalitat, Macià s'adona aviat que la seva posició és més precària del que preveia. Companys ho sap i li explica puntualment, per telèfon, al ministre Maura.

El dia 17, finalment, la visita a Barcelona de tres ministres de la nova república espanyola, va forçar un acord que va enterrar la República catalana i, a canvi, va desenterrar una denominació d'arrel medieval: la Generalitat. Va ser una solució de compromís per tal que Macià pogués mantenir el càrrec tot i no tenir un Estatut d'Autonomia al darrere. En acabar la trobada Macià va dir que feia el sacrifici més gran de la seva vida.

El 14 d'abril, una de les grans dates de la nostra història contemporània, va ser fruit de la improvisació. Companys va actuar per lliure, i Macià el va haver de matisar en una segona proclamació que va fer que Francesc Pujols afirmés: "Aquesta gent, de tant sortir al balcó, es constiparan". Les vacil·lacions dels dies següents demostren que els dirigents d'ERC no havien previst res. Va ser un nyap, una temeritat amb moments gairebé hilarants... però també va ser una proesa, perquè els protagonistes s'hi jugaven la pell, perquè van fer caure la monarquia a tot Espanya, i a més van fer possible el restabliment de l'autogovern català, per primer cop des de 1714.

Macià i Companys, dues de les grans icones del catalanisme, eren dues personalitats molt diferents que el 1931 tot just havien començat a unir les seves forces, després de trajectòries molt diferents. Macià, militar de carrera, tan seriós com romàntic, procedia del separatisme, i va unir forces amb d'altres que, com Companys, professaven un catalanisme molt més tebi, i tenien un perfil molt més esquerrà. Companys era un advocat amb fama d'audaç i fins i tot de tarambana, tenia amics lerrouxistes i fins i tot a la CNT. Tots dos van coincidir sota unes sigles i un objectiu comú -fer caure la monarquia- però la sorprenent victòria electoral va posar de manifest les seves contradiccions.

Toni Soler
Guionista de "14 d'abril: Macià contra Companys"

Properament debat/col·loqui posterior a la emissió d'aquests film

File Name : 14 d'abril. Macià contra Companys - Manuel Huerga - 2011 [RIP DVD Català per a rucatala.org & comparteix.cat] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 1,09 Gb.

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:23:30
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 704x528
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1684 Kbps
Factor de qualitat: 0,19 b/px

[Àudio]
Còdec: ATSC/A-52 Dolby AC3
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 192 Kbps


14 D'ABRIL. MACIÀ CONTRA COMPANYS

"14 d'abril. Macià contra Companys" és una coproducció de TVC i Minoria Absoluta.


Director: Manuel Huerga
Guió: Antoni Soler
Compositor: Xavier Capellas

Directora de producció: Maite Fontanet
Director de fotografia: Mario Montero
Director artístic: Josep Rosell
So directe: Aitor Berenguer
Muntatge: Pablo Montes
Directora de càsting: Irene Roqué
Vestuari: Elena Ballester
Maquillatge: Mercè Ribes
Perruqueria: Ignasi Ruiz
Ajudant de direcció: Ángel Lafuente
Cap de producció: Valentí Closas
Documentalista: Marta Torras
Cap d'elèctrics: Jordi Joanic

Productor executiu: Francesc Escribano
Productors executius TVC: Susanna Jiménez / Rosa Bosch
Productor executiu Minoria: David Felani

INTÈRPRETS

Lluís Companys: Pere Ponce
Francesc Macià: Fermí Reixach
Josep Tarradellas: Aleix Albareda
Alfons XIII: Rubén Ametllé
Maurici Castells: Dafnis Balduz
Fernando de los Ríos: Manel Dueso
Marcel·lí Domingo: Pep Ferrer
Nicolau Battestini: Miquel Garcia Borda
Joan Casanellas: Joel Joan
Josep M. Planes: Julio Manrique
Joan Casanovas: Joan Massotkleiner
Carme Ros: Maria Molins
Eduardo López-Ochoa: Carlos Olalla
Josep Antoni Trabal: Bruno Oro
Nicolau d'Olwer: Pep Planas
Amadeu Aragay: Fèlix Pons
Ventura Gassol: Jordi Puig "Kai"
Federica Montseny: Maria Ribera
Josep Casals: Xavi Ricard
Josep Pla: Marc Rodríguez
Víctor Galindo: Xavier Serrano
J. M. Martínez Domingo: Carles Velat
Jaume Aiguader: Pere Ventura
Núria Sanahuja: Paula Vives
Espontani: Isaak Alcaide
Despujol: Jaume comas
Jove borratxo: Alberto Díaz
Mestre Vives: Lucky Guri
Anguera: Joan Carles Gustems
Oficial: Font Herrera
Carrasco: Queco Novell

Amb la col·laboració especial de:

Eugènia Lamarca: Montserrat Carulla
Niceto Alcalá-Zamora: Joaquín Climent
Josep Maluquer: Joan Closas
Francesc Cambó: Eduard Fernández
Miguel Maura: Manuel Solo

Veu en "off": Rosa Novell

14 d'abril, Macià contra Companys és una ficció televisiva, camuflada sota l'aparença d'un documental, presuntament enregistrat el 1932, però amb els mètodes, l'estil i els mitjans propis del 2010. Gràcies a aquesta licència temporal, els protagonistes d'un dels episodis cabdals de la Catalunya del segle XX comenten els fets en primera persona, mentre una càmera tafanera ens ajuda a reviure el què va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d'abril de 1931, els tres dies de vigència de la República Catalana.

Més informació a TVC

Més informació



Pàgina de descarrega

Nom del fitxer: 14 d abril, Macià contra Companys - Manuel Huerga (2011) [TDT-Rip 720p català per a rucatala.org] per Borinot.mkv

Mida del fitxer: 1,23 GB
Durada: 01:21:34

[Vídeo]
Resolució: 1280x720
Còdec: MPEG4 ISO advanced
MPS : 25,00
BitRate: 2000 Kbps

[Àudio]
Còdec: (Dolby(TM)) AC3
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 160 Kbps

14 D'ABRIL. MACIÀ CONTRA COMPANYS

Producció: TVC i Minoria Absoluta, 2011
Director: Manuel Huerga
Guió: Antoni Soler
Durada: 90 minuts
Fotografia: Mario Montero
Música: Xavier Capellas

Intèprets: Pere Ponce (Lluís Companys), Fermí Reixach (Francesc Macià), Aleix Albareda (Josep Tarradellas), Rubén Ametllé (Alfons XIII), Dafnis Balduz (Maurici Castells), Manel Dueso (Fernando de los Ríos), Pep Ferrer (Marcel·lí Domingo), Miquel Garcia Borda (Nicolau Battestini), Joel Joan (Joan Casanellas), Julio Manrique (Josep M. Planes), Joan Massotkleiner (Joan Casanovas), Maria Molins (Carme Ros), Carlos Olalla (Eduardo López- Ochoa), Bruno Oro (Josep Antoni Trabal) i Pepe Planas (Nicolau d'Olwer)

Premis:
2011: Premis Gaudí: Millor pel·lícula per a TV

Sinopsi:
14 d'abril, Macià contra Companys és una ficció televisiva, camuflada sota l'aparença d'un documental, presumptament enregistrat el 1932, però amb els mètodes, l'estil i els mitjans propis del 2010. Gràcies a aquesta llicència temporal, els protagonistes d'un dels episodis cabdals de la Catalunya del segle XX comenten els fets en primera persona, mentre una càmera tafanera ens ajuda a reviure el què va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d'abril de 1931, els tres dies de vigència de la República Catalana. Tot plegat, amb l'objectiu de mostrar la grandesa i la precarietat d'un gest mig improvisat per part de Companys, corregit en clau sobiranista per Macià, i que va derivar en una baralla a crits entre els dos grans mites de la nostra història contemporània. Va ser un nyap, amb moments certament hilarants... però aquella audàcia va fer caure un rei i va fer possible l'autogovern català, per primer cop des de 1714.

Més informació

Pàgina de descarrega