TV3: volem un mirall trencat?

Mònica Terribas
Actualitzat a les 08:17 h 11/10/2011

Els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ?TV3 i els seus canals temàtics, Catalunya Ràdio i les seves emissores, i tot els seus serveis a la xarxa? es financen, d'acord amb la llei aprovada al Parlament, a través d'ingressos públics i comercials. Des que vaig arribar a la direcció de TV3, al maig del 2008, la crisi econòmica s'ha fet sentir amb una forta davallada dels ingressos publicitaris ?de més de seixanta milions d'euros en cinc anys?. Afegim-hi la baixada de la contribució dels recursos públics: l'aportació aprovada pel Parlament a la CCMA del 2010 era de 350 milions d'euros i el 2011, de 300. La contribució pública ha passat en molt poc temps d'uns 50 euros per ciutadà/any a 40. Com ens ho hem fet? Des del 2008 fins ara hem disminuït costos de manera sistemàtica i dràstica. No n'hem fet bandera, ni publicitat, senzillament ens hem adaptat als temps que vivim.

Afortunadament, gràcies a l'esforç dels nostres professionals i de tot el sector audiovisual que col·labora amb nosaltres, hem pogut fer més amb menys. Hem recuperat el lideratge de TV3 i hem posicionat els canals temàtics en un entorn de fragmentació creixent de l'audiència i de canvis tecnològics constants ?pas de l'analògic al digital i consum de continguts a la xarxa?. Circulen xifres interessades arreu que no es corresponen a la realitat i em sembla just que els ciutadans de Catalunya sàpiguen de primera mà que els mitjans de comunicació del seu país, compromesos amb el servei públic, han fet des del 2008 fins ara un esforç continuat de reducció de la despesa. Aquest esforç ha afectat la producció, la programació, la compra de drets i el sou dels directius i dels nostres treballadors, que se l'han rebaixat voluntàriament un 5%. Com a directora de TV3, aquesta és la decisió dels professionals de la televisió pública catalana de la qual em sento més orgullosa i que em fa confiar en el futur i els canvis que necessàriament haurem d'afrontar.

Però aquesta mesura es va assumir en comprovar que la reducció d'ingressos ja afectava el servei. Hem reduït la producció de programes propis o en col·laboració amb el sector audiovisual, renegociat a la baixa els seus costos, hem comprat menys produccions estrangeres, hem disminuït les inversions tecnològiques, i hem eliminat societats i càrrecs directius per reduir la nostra estructura empresarial. Això, però, no ens ha impedit donar als nens un canal propi en català, dedicar a la cultura i al documental més hores d'emissió que mai, obrir espais de debat social i de reflexió, donar més atenció a col·lectius, interessos i esports minoritaris, rendibilitzar els drets esportius i disminuir-ne els costos amb noves negociacions de cara al futur. Ho fem perquè és la nostra funció, perquè hi creiem i perquè som un servei públic bolcat en la nostra realitat social, cultural i econòmica. Per això, hem batallat per fer més hores d'emissió en llengua catalana: ara mateix, els nostres canals concentren gairebé el 20% de l'audiència televisiva del nostre país. La resta és majoritàriament consum en castellà.

En aquests moments, el servei públic que fem el volen posar en el punt de mira. És fàcil perquè és l'aparador més potent que tenim del país, eina fonamental de cohesió social, territorial i expressió de la nostra realitat nacional, però també competidor en català dels grups mediàtics privats, principalment espanyols, que ara fan menys beneficis que abans, sense deixar de guanyar molts diners. Aquests operadors, no contents d'haver aconseguit que la nova llei de l'audiovisual espanyola disminueixi els recursos i la competitivitat del servei públic de TVE, i també del nostre, ara fan pressió per debilitar-nos encara més amb l'argument de la crisi. Però fóra bo que no confonguéssim els interessos privats amb la realitat. Aquest rerefons existeix, i val la pena recordar-lo quan, des de determinats mitjans o plataformes d'opinió, només s'assenyala el cost del servei públic i no es parla mai de la funció social que complim. No són accents innocents els que s'omplen la boca de xifres ?encara que siguin falses? però callen que un terç de la inversió del nostre servei va a parar directament a la creació de llocs de treball del sector privat audiovisual, fort en el nostre país i amb molt de talent, a través del cinema, els documentals, l'animació, les productores de continguts i de serveis, els distribuïdors independents, els estudis de doblatge i tants altres àmbits que depenen de la nostra força davant d'altres mercats. Som i continuarem sent el motor de la indústria audiovisual catalana, per encàrrec del Parlament de Catalunya, i impulsors de la nostra cultura i la nostra llengua a través dels màxims canals possibles.

Tot això no implica que no continuem reduint la nostra despesa d'acord amb el que convé en el moment actual. Assumirem, com fa tothom i com ja hem fet, l'esforç necessari per repensar-nos, per tenir una estructura encara més eficient, però confiem en la corresponsabilitat de la nostra societat i els seus representants polítics per no caure en l'error de debilitar un servei públic que sempre ha estat compromès amb el país, la llengua, la pluralitat i la diversitat. Sense uns mitjans públics potents i compromesos deixem la potenciació de l'imaginari col·lectiu de la nostra societat, el mirall de qui som i com ens expliquem, en mans d'operadors privats que només busquen la rendibilitat econòmica, encara que sigui en detriment de la qualitat, del respecte a la intimitat i de la pluralitat de tot ordre. Han de ser els ciutadans de Catalunya els que valorin si volen o no continuar tenint un servei públic de mitjans de comunicació en català que els permet veure una programació amb valors, informatius de referència, documentals en prime time, programes d'entreteniment de qualitat, espais d'humor autocrític o grans esdeveniments com La Marató, la Festa dels Súpers o els èxits dels nostres esportistes en les competicions d'elit. I tot amb una inversió per habitant per sota de la de qualsevol televisió pública europea homologable, com la belga, l'holandesa, la francesa o l'alemanya.

Som conscients que travessem una situació duríssima i, com hem fet des del 2008, treballem amb responsabilitat i criteris d'austeritat per reduir la despesa sense laminar la potència del nostre servei. Els anys que tenim al davant ens permetran repensar com treballem per adaptar-nos a una nova etapa, en la qual menys recursos han de crear més continguts i difondre'ls a través de totes les plataformes possibles. És la nostra obligació trobar camins alternatius als quals hem tingut fins ara, per evitar fer marrada, i ho farem des del criteri de servei a la societat i a la qualitat que fan possible els nostres professionals. Però en cap cas tirarem el barret al foc perquè uns quants interessos privats disfressin de crisi el seu intent d'esquerdar una eina de país i els valors que representa.

Mònica Terribas
Directora de TV3

http://www.324.…mirall-trencat

Mònica Terribas denuncia interessos privats que volen afeblir TV3

La directora de Televisió de Catalunya reivindica el model de televisió pública

Mònica Terribas ha publicat l'article 'TV3: volem un mirall trencat?' a la web de TV3 com a resposta a les constants crítiques a Televisió de Catalunya per part de sectors empresarials espanyols i després d'unes polèmiques declaracions de Duran i Lleida on aquest anunciava més retallades al servei públic televisiu. A l'article la directora de TV3 denuncia interessos privats contra aquesta televisió: 'en cap cas tirarem el barret al foc perquè uns quants interessos privats disfressin de crisi el seu intent d'esquerdar una eina de país i els valors que representa.'

En l'article, publicat a la web del 324.cat, la directora defensa que estalviar no ha impedit fer una millor oferta:' Hem reduït la producció de programes propis o en col·laboració amb el sector audiovisual, renegociat a la baixa els seus costos, hem comprat menys produccions estrangeres, hem disminuït les inversions tecnològiques, i hem eliminat societats i càrrecs directius per reduir la nostra estructura empresarial. Això, però, no ens ha impedit donar als nens un canal propi en català, dedicar a la cultura i al documental més hores d'emissió que mai, obrir espais de debat social i de reflexió, donar més atenció a col·lectius, interessos i esports minoritaris, rendibilitzar els drets esportius i disminuir-ne els costos amb noves negociacions de cara al futur'.

Funció social: 20% de televisió en català

La part més incisiva de l'article denúncia interessos privats que volen debilitar la televisió de Catalunya:'En aquests moments, el servei públic que fem el volen posar en el punt de mira. És fàcil perquè és l'aparador més potent que tenim del país, eina fonamental de cohesió social, territorial i expressió de la nostra realitat nacional, però també competidor en català dels grups mediàtics privats, principalment espanyols, que ara fan menys beneficis que abans, sense deixar de guanyar molts diners. Aquests operadors, no contents d'haver aconseguit que la nova llei de l'audiovisual espanyola disminueixi els recursos i la competitivitat del servei públic de TVE, i també del nostre, ara fan pressió per debilitar-nos encara més amb l'argument de la crisi. Però fóra bo que no confonguéssim els interessos privats amb la realitat. Aquest rerefons existeix, i val la pena recordar-lo quan, des de determinats mitjans o plataformes d'opinió, només s'assenyala el cost del servei públic i no es parla mai de la funció social que complim. No són accents innocents els que s'omplen la boca de xifres ?encara que siguin falses?'

TV3 motor de la indústria audiovisual

Terribas recorda i reivindica la funció social de Televisió de Catalunya pel que fa a la llengua, als valors i a la cultura: ' Ho fem perquè és la nostra funció, perquè hi creiem i perquè som un servei públic bolcat en la nostra realitat social, cultural i econòmica. Per això, hem batallat per fer més hores d'emissió en llengua catalana: ara mateix, els nostres canals concentren gairebé el 20% de l'audiència televisiva del nostre país. La resta és majoritàriament consum en castellà'.Però també destaca el paper de Televisió de Catalunya com a motor de la indústria audiovisual: ' Callen que un terç de la inversió del nostre servei va a parar directament a la creació de llocs de treball del sector privat audiovisual, fort en el nostre país i amb molt de talent, a través del cinema, els documentals, l'animació, les productores de continguts i de serveis, els distribuïdors independents, els estudis de doblatge i tants altres àmbits que depenen de la nostra força davant d'altres mercats. Som i continuarem sent el motor de la indústria audiovisual catalana, per encàrrec del Parlament de Catalunya, i impulsors de la nostra cultura i la nostra llengua a través dels màxims canals possibles'

Servei a la societat

Al llarg de tot l'article Mònica Terribas fa pinya amb els professionals i també amb les empreses del sector i explica els esforços per fer més amb menys i la voluntat de seguir-ho fent: 'Som conscients que travessem una situació duríssima i, com hem fet des del 2008, treballem amb responsabilitat i criteris d'austeritat per reduir la despesa sense laminar la potència del nostre servei. Els anys que tenim al davant ens permetran repensar com treballem per adaptar-nos a una nova etapa, en la qual menys recursos han de crear més continguts i difondre'ls a través de totes les plataformes possibles. És la nostra obligació trobar camins alternatius als quals hem tingut fins ara, per evitar fer marrada, i ho farem des del criteri de servei a la societat i a la qualitat que fan possible els nostres professionals'

http://www.vila…eblir-tv3.html

La batalla de la Corporació

ERC vol pactar amb CiU un òrgan més plural
La federació, tot i l'acord amb el PP, no tanca la porta a ningú
La llei comença ara la tramitació
11/10/11 02:00 - BARCELONA - M. Bataller

La batalla per la reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) continua ben viva, tot i que la setmana passada CiU va superar el primer obstacle amb el suport explícit del PP. Ara comença la tramitació i ERC no es vol quedar fora de joc. Els republicans encara confien a arribar a un pacte amb la federació perquè l'organisme sigui més ?plural?. El PSC tampoc no hi renuncia. En aquest context, CiU està disposat a parlar amb tothom seguint la tàctica de la geometria variable, tot i que el PP i ERC són els que tenen més preferències.

Amb la nova legislació el consell de govern de la CCMA passarà de dotze a cinc membres. CiU defensa que és una mesura per reduir costos i que s'estalviaran un milió d'euros l'any. Però ERC, el PSC i ICV consideren que es tracta d'una politització amagada. Una manera de controlar la Corporació des de l'executiu. Un extrem que el govern nega. Els republicans avisen que en l'ens hi haurà tres representants de CiU, un del PSC i un del PP i que els nacionalistes sempre se sortiran amb la seva.

També recorden que CiU no va parlar mai d'austeritat en la modificació de la norma que va impulsar el tripartit. Segons ERC, el projecte preveia set consellers, però va ser CiU qui va pressionar perquè n'hi hagués dotze.

Un altre punt de conflicte és l'eliminació de la figura del director general, que s'escull per concurs obert i entre professionals del sector ?els membres del consell de govern són proposats pels partits?. El diputat republicà, Carmel Mòdul, recorda que estarien d'acord amb la supressió del càrrec sempre que el procediment d'elecció obert es traslladi al consell. També depèn del resultat de les negociacions el futur del president de la CCMA, Enric Marín ?proper a ERC?, i de la directora de TV3, Mònica Terribas.

La ?neutralitat? del PP

Els populars van avalar bona part dels canvis a la Corporació perquè es retalla el pressupost i els alts càrrecs. També pretenen redefinir el model de TV3 i Catalunya Ràdio i fixar més ?pluralisme? i ?neutralitat?. Però què signifiquen aquests conceptes? ?No s'ha de marginar cap opció política i s'ha de ser representatiu de la realitat plural de Catalunya, on tots no pensem el mateix?, raona el portaveu del PP, Enric Millo.

Els últims anys la formació d'Alícia Sánchez-Camacho ha protagonitzat diversos episodis d'aquest ?pluralisme?. Ha demanat que el mapa del temps de TV3 inclogui tots els territoris de l'Estat i no només els dels Països Catalans ?el PSC estava al costat dels populars?. També s'ha queixat de les sàtires del Polònia i el Crackòvia; d'informacions com ara les de les consultes independentistes i l'homenatge a Lluís Xirinacs, i de l'emissió del reportatge Adéu Espanya?, entre d'altres.

Darrera actualització ( Dimarts, 11 d'octubre del 2011 07:10 )

http://www.elpu…orporacio.html