Sense senyal  Top

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 [+1]

  • Tancant Gandia TV s'han carregat vint-i-sis anys de televisió de qualitat

    Els treballadors han convocat una concetració contra la decisió del nou batlle Arturo Torró (PP) · El govern local justifica la decisió per motius legals perquè cal crear un consorci comarcal de gestió

    'És una llàstima perquè d'un dia per l'altre s'han carregat vint-i-sis anys d'història de televisió de qualitat, amb sensibilitat pels moviments cívics i la terra' explica Ferran Millet, un dels treballadors de Gandia TV. El nou batlle de Gandia, Arturo Torró (PP), estrena el càrrec amb el tancament d'aquesta històrica televisió local, tancament que ja havia intentat la Generalitat. Els treballadors han convocat una concentració de protesta a les 20 h a la plaça Major de Gandia amb el lema 'Sí a la televisió pública de Gandia'.



    'Aquesta televisió es nutria dels directes d'actes socials i culturals que fem aquí: actes esportius, teatrals, recitals de cantautors... Una meravella que s'han carregat. Una causa que semblava impossible i era possible, fins fa poc' diu Millet. Gandia TV és una televisió més antiga que Canal 9. Oferia una programació completament en català i amb una forta presència de cultura valenciana, amb moltes actuacions de grups del país. Gandia TV comptava amb convenis i col·laboracions directes amb TV3 i Info TV. No hi ha dades recents d'audiència, però l'última enquesta, feta fa cinc anys, donava a la televisió local el 75% del públic.

    La fi de les emissions

    Gandia TV ha suspès 'temporalment' l'emissió per decisió del consell d'administració, controlat pel PP, que al·lega motius legals. El govern diu que cal esperar a tenir fets els nous estatuts del consorci comarcal, amb la incorporació de representants dels ajuntaments de Tavernes de la Valldigna i Oliva.

    Al marge d'aquests arguments 'legals', l'ajuntament ha dit que 'és inviable que Gandia pugui pagar el cost d'aquesta televisió, que puja a 1,7 milions d'euros, especialment en temps de crisi'. El govern diu que 'ha decidit de prioritzar les polítiques socials'.

    En el comunicat de premsa oficial, el PP diu que ha parlat amb els treballadors afectats pel tancament, però els periodistes de Gandia TV denuncien que això és fals. El tancament de Gandia TV no era al programa electoral del PP i durant la campanya electoral, quan els periodistes d'aquesta televisió es mostraven preocupats pel seu futur, el partit els contestava que havien d'estar tranquils, que hi hauria els canvis normals en una televisió pública quan el govern canvia de mans, però que no passaria res més. Ferran Millet, un dels treballadors, explica que 'a la plantilla ens sentim completament impotents. No creiem que recuperin el projecte'.

    Els 1,7 milions d'euros als quals fa referència el PP són, en realitat, el cost d'una partida major, la d'iniciatives de comunicació de Gandia, on també hi ha altres activitats de comunicació de l'ajuntament. Gandia TV té un cost d'entre 800.000 i 850.000 euros.

    L'oposició ha reaccionat ràpidament al tancament. El representant socialista al consell d'administració de la televisió, Vicent Mascarell, diu que 'no hi ha arguments jurídics ni econòmics que justifiquin el tancament'. Mascarell diu que Gandia TV 'emet exercint el dret d'informar als ciutadans com a ens públic local i valencià, tal com marca la llei'.

    La Unió de Periodistes Valencians ha volgut mostrar la seva solidaritat amb els treballadors i, en un missatge a la seva web, considera que el tancament és una 'pèrdua de pluralitat informativa per als ciutadans de la capital de la Safor, així com per als de la resta de la comarca' i 'insta el consistori a replantejar el cessament de les emissions'.

    http://www.vila…-qualitat.html
  • La televisió privada impulsada pel batlle torna a emetre després del tancament de Gandia TV

    Tele7-Safor va ser comprada per un grup d'empresaris pròxims a Arturo Torró, que dilluns va ordenar el tancament del canal municipal

    Tele7-Safor torna a emetre a Gandia amb continguts de caràcter local després d'haver estat connectada l'últim mes a canals d'informació estatal. La cadena privada propietat d'empresaris pròxims al nou batlle de Gandia, Arturo Torró (PP), reactiva la seva informació local pocs dies després del tancament de Gandia TV, el canal municipal, a instàncies del consell d'administració controlat pel govern local.

    Tele7-Safor va deixar d'emetre continguts propis just després de les eleccions municipals del passat 22 de maig, en les quals va ser elegit batlle de Gandia per majoria absoluta Arturo Torró. Els treballadors van ser informats que tenien un mes de vacances abans de recomençar la informació d'àmbit local al juliol.

    Unes dues-centes persones van manifestar-se ahir davant l'ajuntament amb l'equip de treballadors de Gandia TV contra el tancament de la televisió municipal. Els representants municipals del PSPV, el Bloc i Els Verds van participar en la protesta. Els concentrats van lamentar que es posi fi a 20 anys d'història de televisió pública a Gandia i van afegir: 'No podem permetre que la feina feta fins ara es perdi perquè Gandia i la Safor han perdut la televisió pública, la de tots, la de sempre, la que ha defensat el valencià'.

    http://www.vila…gandia-tv.html
  • El govern espanyol aixeca finalment el veto a la ILP Televisió Sense Fronteres

    Entrarà al congrés en la sessió del 13 de setembre vinent

    La ILP Televisió Sense Fronteres, avalada per 651.650 signatures, entrarà al congrés espanyol en la sessió del 13 de setembre vinent perquè se'n voti la presa en consideració. El govern espanyol ha aixecat definitivament el veto a la ILP (resolució del ministeri de Presidència, en PDF) presentada per Acció Cultural del País Valencià, tal i com s'hi va comprometre a començament de mes el ministre Ramon Jáuregui.

    La situació es va desblocar el proppassat 5 de juliol, després d'una reunió a Madrid entre Jáuregui i representants d'Acció Cultural, en què també van assistir Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans; Xosé Luis Méndez Ferrín, de la Real Academia Galega, i Xabier Kintana, d'Euskaltzaindia ? Real Academia de la Lengua Vasca.

    Aquesta ILP impulsa l'espai de comunicació de les llengües catalana, basca i gallega i té com a objectiu bàsic garantir la recepció directa de les emissions de ràdio i televisions autonòmiques realitzades en les llengües incloses en l'àmbit de protecció de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries a les altres comunitats autònomes amb les quals es comparteix llengua. Això suposaria la reciprocitat total en les emissions de les televisions i ràdios públiques catalanes i valencianes.

    http://www.vila…fronteres.html

    P.D.

    Com podeu notar... els partits catalans (teòricament els que tindrien que ser "sensibles" al tema) amb representació a Madrid (que és ON es decideix!!!) ni hi eren ni se'ls esperava....
  • El PP comença el procés per tancar Ràdio i Televisió de Mallorca

    Afegeix a darrera hora un punt al ple per agilitzar el procés

    L'equip de la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, ha afegit a corre-cuita a l'ordre del dia del consell de Mallorca d'avui una proposta d'acord sobre 'l'inici dels tràmits pertinents per al cessament de les activitats de Ràdio i Televisió de Mallorca'. En aquest punt de l'ordre del dia, el govern diu que el tancament de l'ens és una qüestió 'd'interès públic', i per aquest motiu el punt no ha passat per la comissió informativa. El conseller del PSM, Joan Font, va denunciar ahir aquest moviment i va dir que 'aquesta no és manera de fer les coses'. Els ecosocialistes demanaran al govern que retiri aquest punt. Es pot seguir en directe el ple ací.

    La proposta d'acord afegida a l'ordre del dia inclou un extens text que pretén justificar el tancament. L'argument principal que esgrimeix el text és que es tanca la ràdio-televisió 'per evitar una duplicitat de serveis' ja que, segons el text, 'Mallorca disposa de dues ràdios i televisions públiques d'àmbit institucional: l'autonòmica, IB3, i la insular, RTVM'. L'altre argument és que el consell no pot assumir econòmicament l'ens, malgrat RTVM no tingui cap dèficit, fet que impossibilita que s'hi faci un ERO. El text fins i tot arriba a afirmar que RTV Mallorca té un ressò 'mínim'. El text, però, no diu res del cost que tindrà tancar l'ens comunicatiu.

    http://www.vila…-mallorca.html
  • El congrés espanyol debat i vota la presa en consideració de la ILP 'Televisió sense fronteres'

    La iniciativa permetria legalitzar l'intercanvi d'emissions dels mitjans de comunicació als territoris d?una mateixa llengua · El PSOE anuncia que votarà que sí

    La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) 'Televisió sense fronteres', impulsada per ACPV, entra avui al congrés espanyol que ha de decidir si la pren en consideració o no. Després d'haver estat vetada durant gairebé un any pel govern espanyol, el PSOE va decidir al juliol d'acceptar-ne la tramitació i ara ha anunciat que hi votaria positivament. De totes maneres, encara que avui s'aprovés, el debat i la votació no es farien fins passades les eleccions del 20 de novembre.

    El coordinador d'Acció Cultural, Toni Gisbert, ha valorat molt positivament que s'hagi pogut arribar fins aquí, sobretot tenint en compte l'esforç: 'S'han anat superant tots els obstacles perquè la fita era molt clara i ha permès de sumar moltes sensibilitats a la campanya.'

    Gisbert no es manifesta especialment preocupat perquè el debat i la votació de la proposició de llei es facin amb una possible majoria del PP al congrés, després de les eleccions. 'L'objectiu és que una qüestió relacionada amb els drets democràtics i el compliment d'una llei de rang europeu aprovada per unanimitat al congrés no depengui de les majories i minories parlamentàries... De fet, també hem tingut maldecaps i actituds hostils de governs socialistes.'

    Malgrat la llarga campanya i les moltes reunions per a aconseguir l'acceptació de la ILP, al congrés no hi assistirà avui cap representant de l'entitat.

    L'acceptació a tràmit de la ILP permetria de desenvolupar les disposicions necessàries per a legalitzar l'intercanvi d'emissions dels mitjans de comunicació entre territoris de llengua catalana, èuscara i gallega, un intercanvi basat en el desenvolupament de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (pdf) en l'àmbit de la comunicació.

    La ILP va arribar al congrés després d'una llarga campanya d'Acció Cultural, en què es van aplegar 651.650 signatures. Després del vet inicial, ACPV es va reunir amb els grups parlamentaris del congrés, amb institucions i personalitats polítiques, econòmiques i el Ministeri de Presidència.

    La ministra de Defensa espanyola, Carme Chacón, va anunciar ahir que els socialistes aprovarien la iniciativa, i ho va aprofitar per atribuir al Partit Popular el mal estat de les emissions de la televisió catalana al País Valencià i per demanar a Rajoy que no continués 'posant pals a les rodes en matèria lingüística i audiovisual'. El vot del PSOE, sumat al de CiU, ERC, ICV-IU, el BNG, el PNB i Na-Bai, ha de permetre la presa en consideració de la proposta que, en tot cas, haurà de tramitar el congrés resultant de les eleccions espanyoles del 20 de novembre.

    http://www.vila…fronteres.html
  • El congrés espanyol vota a favor de la immersió, amb els vots contraris de PP i UPyD

    La resolució reivindica el dret dels alumnes de 'no ser segregats per raó de la seva llengua'

    El congrés espanyol ha aprovat una resolució (pdf) presentada per Esquerra a favor de la immersió lingüística, amb els vots favorables de tots els partits, tret del PP i d'UPyD. Aquest ha estat el resultat de la negociació entre el PSOE i ERC arran de la polèmica interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). S'hi han sumat CiU i ICV i els altres grups de la cambra. El document expressa el suport del congrés al 'model lingüístic vigent al sistema educatiu català com a garantia de la cohesió social i de la plena igualtat d'oportunitats'.

    A més. recorda que els alumnes tenen 'dret al català com a llengua vehicular i d'aprenentatge' i 'a no ser segregats en centres ni en grups diferents per raó de la seva llengua'.

    El text pactat s'ha aprovat en forma d'esmena transaccional. El text insta el govern espanyol a defensar el model lingüístic actual 'en el marc de la legislació vigent' i destaca que els alumnes tenen dret a 'la immersió lingüística com a recurs pedagògic en el cicle inicial i com a garantia de coneixement amb suficiència oral i escrita del català i del castellà en finalitzar l'educació obligatòria, sigui quina sigui la llengua habitual en incorporar-se al sistema educatiu'.

    La declaració recorda que els estudis comparatius que avaluen la qualitat del sistema educatiu demostren que alumnes catalans tenen un bon nivell de català i castellà quan finalitzen la seva etapa educativa, i que els alumnes catalans han de poder rebre l'educació en català 'd'acord al que disposa l'Estatut de Catalunya' i a que 's'utilitzi normalment el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, tal com estableix la jurisprudència constitucional'.

    El govern acusa també els socialistes de l'atac a la immersió

    El portaveu del govern, Francesc Homs, ha denunciat que l'agressió contra el català a les escoles no prové únicament del PP, i ha acusat el PSOE de participar-hi. En aquest sentit, Homs ha criticat que el reial decret que obligava a impartir una tercera hora de castellà a l'escola impulsat pel govern espanyol socialista 'va directament en contra de la nostra política lingüística a l'escola'.

    És per això que ha demanat a la ministra de Defensa i candidata del PSC a les eleccions, Carme Chacón, que 'faci que es retiri el reial decret', que, segons ha dit, afecta més a la immersió que el recurs del PP contra la LEC. 'Alguns tenen memòria parcial i contra el PP viuen millor', ha sentenciat.

    http://www.vila…s-pp-upyd.html
  • La ILP 'Televisió sense fronteres' es tramitarà al congrés espanyol la pròxima legislatura

    Tots els grups hi voten a favor, tret del PP, que s'absté, i d'UpyD i UPN, contra

    La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) 'Televisió sense fronteres', impulsada per ACPV, es tramitarà al congrés espanyol la pròxima legislatura, després de les eleccions del 20 de novembre. Ahir al vespre tots els grups van votar a favor de l'admissió a tràmit de la iniciativa, tret del PP, que finalment es va abstenir, i d'UpYD i UPN, que van votar contra.

    Després d'haver estat vetada durant gairebé un any pel govern espanyol, el PSOE va decidir al juliol d'acceptar-ne la tramitació i també va anunciar que hi votaria positivament. El coordinador d'Acció Cultural, Toni Gisbert, va valorar molt positivament que s'hagués pogut arribar fins aquí, sobretot tenint en compte l'esforç: 'S'han anat superant tots els obstacles perquè la fita era molt clara i ha permès de sumar moltes sensibilitats a la campanya.'

    Tramitació amb majoria del PP al congrés?

    Gisbert no es manifesta especialment preocupat perquè el debat i la votació de la proposició de llei es facin amb una possible majoria del PP al congrés, després de les eleccions. 'L'objectiu és que una qüestió relacionada amb els drets democràtics i el compliment d'una llei de rang europeu aprovada per unanimitat al congrés no depengui de les majories i minories parlamentàries... De fet, també hem tingut maldecaps i actituds hostils de governs socialistes.'

    Malgrat la llarga campanya i les moltes reunions per a aconseguir l'acceptació de la ILP, al congrés no hi ha assistit ahir cap representant de l'entitat.

    L'acceptació a tràmit de la ILP pot fer que a partir d'ara es desenvolupin les disposicions necessàries per a legalitzar l'intercanvi d'emissions dels mitjans de comunicació entre territoris de llengua catalana, èuscara i gallega, un intercanvi basat en el desenvolupament de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (pdf) en l'àmbit de la comunicació.

    Campanya de recull de signatures

    La ILP va arribar al congrés després d'una llarga campanya d'Acció Cultural, en què es van aplegar 651.650 signatures. Després del vet inicial, ACPV es va reunir amb els grups parlamentaris del congrés, amb institucions i personalitats polítiques, econòmiques i el Ministeri de Presidència.

    http://www.vila…gislatura.html
  • Els teleespectadors d'IB3 ja no podran veure films estrangers en català

    La nova direcció general no pensa fer doblatges ni adquirir-ne de TV3 · Indignació de partits i entitats de les Illes

    Els telespectadors de les Illes Balears deixaran de veure films estrangers en català. Els de TV3, ja fa temps que no els poden veure, perquè el canal TV3Cat no els emet per raó de drets territorials d'emissió; i ara la nova direcció general d'IB3 no pensa destinar diners al doblatge de films comprats a la federació de televisions autonòmiques (FORTA), ni vol esperar que TV3 els dobli. I des de la setmana passada ja emet films en espanyol.

    Fins ara IB3 comprava a FORTA o a les grans distribuïdores els drets d'emissió dels films, i després esperava que TV3 els doblés al català; també havia encarregat qualque doblatge expressament per a IB3.

    Però el nou director general, Jacobo Palazón, no vol ni l'una cosa ni l'altra. D'una banda, IB3 no esperarà que TV3 dobli els films al català perquè, al·lega, això fa perdre diners. Però el fet cert és que l'espera no en fa pas perdre, de diners, directament; si de cas, pot passar que els films s'emetin abans per les televisions espanyoles.

    Una altra opció seria que IB3 doblés directament els films que volgués al català, en lloc d'esperar que TV3 li cedís els doblatges. Però la nova direcció general tampoc no en vol saber res, car troba el cost dels doblatges inassumible, en un context de restriccions pressupostàries en què el pressupost de la cadena es reduirà un 40%. La compra de films, va dir Palazón, es rebaixarà a la meitat l'any vinent.

    Durant un quant temps, doncs, s'emetran films en català --els ja comprats, i mentre n'hi hagi-- i en espanyol.

    Indignació d'entitats i partits

    L'Obra Cultural Balear ha recordat a la cadena que això viola la llei de normalització lingüística i la llei d?ib3, i que fa un any es va establir un sistema dual que permet als espectadors de triar de veure els films en català, en espanyol o en versió original. IB3 retorqueix que la decisió s'imposa perquè ara caduquen els drets dels films en català.

    El secretari general del PSM, Biel Barceló, fa observar que d'aquesta manera s'elimina l'única opció que hi havia de mirar films en català a les Illes, i que els arguments econòmics són simples excuses per a comprar en castellà.

    I el president de Convergència per les Illes, Josep Melià, va fer una crida a defensar el model lingüístic d'IB3, 'perquè l'oferta televisiva en català és desigual'.

    http://www.vila…rs-catala.html

    P.D.

    S'ha afegit a aquest post dons al cap i a la fi... només tracta del mateix, quedar-se sense senyal...

    I a Catalunya, és només qüestió de temps amb el Fernández Díaz (PP), explicant el que interessa a la gent... TVC sobra!!!!
  • La Ràdio Televisió de Mallorca finalitza avui la seva emissió

    S'havia d'acabar dilluns, però fan coincidir el tancament de l'emissió amb l'últim informatiu

    Les emissions de la Ràdio Televisió de Mallorca, l'únic mitjà públic mallorquí íntegrament en català, deixaran d'arribar a les llars mallorquines aquesta mitjanit. En principi, s'havien d'acabar dilluns, però l'ens públic ha decidit fer coincidir la fi de les emissions amb l'últim butlletí informatiu que es farà aquest vespre a les vuit i serà presentat per Caterina Noguera i Víctor Vivó.

    Ho ha anunciat el cap de programació i web de l'ens, Carles Tudurí. Per la seva banda, el Consell de Mallorca ha informat que la ràdio transmetrà per última vegada a les nou.

    Segons han expressat els professionals de TV Mallorca, 'arriba un dels moments més durs, que és el final de la producció pròpia'. 'Acaba així un servei públic que va començar l'any 2006 i que ha ofert als espectadors una informació plural i propera, gràcies a l'esforç humà de la redacció, la xarxa de corresponsalies i diferents productes que han elaborat programes de qualitat amb un compromís molt clar: fer una televisió pública, austera, al servei del ciutadà, plural i compromesa amb Mallorca', manifesten en un comunicat.

    El Consell ha justificat un cop més el tancament de l'ens públic com a part de la seva 'política d'austeritat i responsabilitat', perquè el no podia suportar el cost de deu milions d'euros anuals.

    Una plantilla de 115 professionals

    El Consell de Mallorca va anunciar a final de juliol la seva intenció d'aplicar un ERO que afecta 115 treballadors amb una indemnització mínima de 20 dies per any treballat. El Comitè d'Empresa de RTVM i els sindicats SPIB, STEI, CCOO i UGT, presents a l'ens, van exigir la dimissió de la Directora General de Treball i Salut Laboral, Juana Maria Camps Bosch, per 'la manca de neutralitat en la tramitació i resolució de l'ERO que autoritza l'acomiadament de tota la plantilla de l'empresa'. Segons assegura, es va 'vulnerar el principi d'igualtat d'armes entre les parts en conflicte i el principi d'imparcialitat en haver donat il·legalment i extemporàniament l'oportunitat a l'smpresa d'esmenar els defectes detectats a la seva sol·licitud'.

    El comitè d'empresa de RTV Mallorca i els representants dels sindicats SPIB, STEI-I, CC OO i UGT han demanat al jutjat contenciós i administratiu la suspensió del tancament.

    http://www.vila…a-emissio.html
  • Primer pas de Bauzà perquè el català deixi de ser requisit a les Illes

    Presenta l'avantprojecte de llei perquè el català passi a ser únicament un mèrit · PSM-IV-ExM avisa que contravé l'estatut

    Primer pas perquè el català deixi de ser requisit a les Illes Balears. Avui s'ha sotmès a exposició pública l'avantprojecte (pdf) de llei que modifica la llei 3/2007 (pdf), la qual exigia als treballadors públics a acreditar el coneixement de la llengua catalana. Amb les modificacions, el català deixarà de ser un requisit per passar a ser només un mèrit. El govern balear ha explicat per a l'elaboració del text s'ha tingut compte la jurisprudència relacionada amb aquest tema a partir de diverses sentències emeses pel Tribunal Constitucional, com la de l'estatut de Catalunya.

    En contradicció amb altres lleis

    L'avantprojecte entra en contradicció amb altres lleis, com la de normalització lingüística (llei 3/1986, de 19 d'abril) i la de règim jurídic de l'administració (llei 3/2003, de 26 de març). Per això, el text té disposicions, dues de les quals afecten aquestes altres lleis relacionades amb l'ús i coneixement de la llengua perquè també caldrà modificar-les.

    L'avantprojecte també aclareix que els procediments d'accés, selecció de personal interí o laboral temporal que ja hagin començat quan entri en vigor aquesta llei, continuaran la tramitació d'acord amb la normativa vigent en el moment en què hagin començat, llevat que encara no s'hagi publicat la convocatòria corresponent.

    Amb aquesta reforma, el català només serà requisit, i en menor mesura, en dos casos concrets:

    Per accedir i ocupar llocs de la funció pública docent (que s'ha de regir per la seva normativa reglamentària específica), i per accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística i de ciències socials, especialitat d'assessorament lingüístic (en la qual s'exigirà, només, com a requisit el nivell C2 o equivalent).

    Per a tots aquells llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic el català exigible serà només l'equivalent al nivell B2.

    PSM-IV-ExM avisa que contravé l'estatut

    La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa ha lamentat que el govern hagi presentat l?avantprojecte de llei i ho considera un atac a l?oficialitat del català i a la igualtat lingüística que consagra l?estatut, i a la convivència entre els ciutadans. I recorda que, segons l?article 4.3 de l?estatut, 'les institucions de les Illes Balears garantiran l?ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears'.

    Considera que la supressió del requisit lingüístic consagra la supremacia jurídica del castellà, que esdevindrà a la pràctica l'única llengua oficial, i relegarà la llengua pròpia de les Illes a una segona categoria, la qual cosa contravé la igualtat lingüística entre català i castellà que estableix l?estatut. El PSM-IV-ExM avancen que hi presentaran al·legacions.

    http://www.vila…sit-illes.html

    P.D.

    N'hi ha uns quant que "l'AÑO MARIANO" (que durarà 4 anyets mínim!!!) l'han començat ja fa temps....
  • Més ajuntaments del PP contra l'atac de Bauzá a la llengua

    Sa Pobla s'afegeix a la iniciativa de Manacor, i avui Pollença també es pot afegir a la presentació d'al·legacions

    Els disset regidors de Sa Pobla, inclosos els nou del PP, han acordat de presentar al·legacions a la modificació de la al·legacions contra l'avantprojecte de modificació de la llei de la funció pública (pdf), que eliminarà el català com a requisit. A diferència de Manacor, on també s'han presentat al·legacions, l'oposició a l'ajuntament pobler ha lamentat que no s'hagi aprovat en ple el document. Avui, Pollença, governada també pel PP, es pot afegir al rebuig a l'atac del president Bauzá a la llengua.

    Tant Manacor com Sa Pobla són municipis governats amb majoria absoluta pel PP. N'hi ha uns altres, també governats pel PP però en minoria, o amb pactes amb altres formacions, que també es preveu que presentin al·legacions al pla de Bauzá: Pollença i Sineu, per exemple. Aquests casos han palesat una divisió interna en el PP balear per causa de l'ofensiva contra la llengua que suposa la modificació legislativa impulsada pel president.

    A Manacor, els populars, que, amb el batlle i vice-president del PP balear, Antoni Pastor, hi van votar favorablement, van veure com sorgien discrepàncies dins del seu grup: els regidors Llorenç Bosch i Antoni Servera van desmarcar-se de la votació i es van alinear amb José Ramón Bauzá. Pastor va llençar aquest missatge al president balear: 'Amb aquesta decisió [de modificar la llei de normalització lingüística] es canvien les regles que amb molt d'esforç es van consensuar el 1986. Ara, vint-i-cinc anys després es crea un problema on no n'hi havia. Jo sóc el mateix, ningú no trepitjarà els meus drets'.

    Bauzá ha reaccionat dient que el partit 'analitzarà la situació' esdevinguda a Manacor, i ha dit que prendria les decisions oportunes. A més, ha reiterat que compliran els compromisos electorals.

    En contradicció amb altres lleis

    L'avantprojecte entra en contradicció amb altres lleis, com la de normalització lingüística (llei 3/1986, de 19 d'abril) i la de règim jurídic de l'administració (llei 3/2003, de 26 de març). Per això, el text té disposicions, dues de les quals afecten aquestes altres lleis relacionades amb l'ús i coneixement de la llengua perquè també caldrà modificar-les.

    L'avantprojecte també aclareix que els procediments d'accés, selecció de personal interí o laboral temporal que ja hagin començat quan entri en vigor aquesta llei, continuaran la tramitació d'acord amb la normativa vigent en el moment en què hagin començat, llevat que encara no s'hagi publicat la convocatòria corresponent.

    Amb aquesta reforma, el català només serà requisit, i en menor mesura, en dos casos concrets:

    Per accedir i ocupar llocs de la funció pública docent (que s'ha de regir per la seva normativa reglamentària específica), i per accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística i de ciències socials, especialitat d'assessorament lingüístic (en la qual s'exigirà, només, com a requisit el nivell C2 o equivalent).

    Per a tots aquells llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic el català exigible serà només l'equivalent al nivell B2.

    http://www.vila…a-llengua.html
  • Denúncies de favors a televisions privades després del tancament de Gandia TV

    Els treballadors publiquen un vídeo de protesta

    El batlle de Gandia, Arturo Torró (PP), despendrà 3,5 milions d'euros els tres anys vinents per sufragar dues televisions locals privades, a les quals l'ajuntament ha adjudicat la programació d'actes locals, com ara les falles, la fira i les festes. Tot això mig any després d'haver tancat Gandia Televisió i d'haver despatxat una vintena de treballadors perquè, segons Torró, era massa cara de mantenir.

    Els treballadors de Gandia TV van sortir ahir al carrer a protestar i avui han publicat aquest vídeo de denúncia



    Entre més coses, recorden que ells no han rebut cap mena d'indemnització per l'acomiadament i que encara els deuen algunes mensualitats. També censuren que el consistori despengui en tres anys un milió d'euros més per fer allò que ja feia la televisió pública.

    L'ajuntament ha adjudicat dos contractes per a programes de televisió no informatius. Un d'aquests contractes és per a Comarques Centrals Televisió SL, propietat d'un empresari de Xàtiva acostat al president de la Diputació de València, Alfonso Rus. L'emissora, la gestiona Ràdio Gandia SA sota la marca Telesafor. El segon contracte s'ha adjudicat a Inversiones Especiales Mediterráneo SL, una empresa que emet sota la marca Tele 7.

    http://www.vila…gandia-tv.html
  • ACPV esquiva l'embargament pagant 456.000 euros

    Hi ha prevista una manifestació a Castelló per al dia 18, quan farà un any del cessament de les emissions de TV3 al País Valencià · ACPV ha pagat la meitat de les multes amb aportacions populars i compta pagar la quantitat pendent venent obres donades pels artistes del país

    El 18 de febrer farà un any que Acció Cultural del País Valencià va cessar les emissions de TV3 al País Valencià, arran de l'entrada en vigor de la llei de l'audiovisual que imposava noves sancions, si continuava emetent. Tot amb tot, l'entitat ja havia de pagar tres multes imposades abans pel govern de Francisco Camps, que pujaven a més de 800.000 euros. Un any després, gràcies a les aportacions de milers de persones, ACPV ha pagat més de la meitat de les multes i ha negociat amb l'Agència Tributària un ajornament de la quantitat pendent. 'Sense el suport de la gent, l'entitat ara ja seria embargada' ha dit a VilaWeb Toni Gisbert, coordinador d'ACPV.

    Gairebé mig milió d'euros amb aportacions populars

    Concretament, el govern valencià va imposar una multa de 100.000 euros i dues de 300.000 cadascuna, que sumant-hi els interessos de demora i els recàrrecs, pujava a més de 800.000 euros. De moment, se n'han pagats 456.000: 126.000 de corresponents a la primera multa, i 330.000 de corresponents a la segona i a la tercera. I encara s'han de pagar els 373.000 euros restants, que amb els interessos, pugen a uns 400.000 euros.

    'En cinc mesos vam recollir prop de 400.000 euros, gràcies a la campanya de recollida de donacions. Aquests diners, tal com els recollíem els ingressàvem a l'Agència Tributària, i han permès de pagar la meitat de les multes', explica Gisbert. I per haver demostrat voluntat de pagar han pogut negociar un ajornament que permet a l'entitat de satisfer la resta de la multa d'ací a uns quants anys, amb pagues quadrimestrals. 'Hem passat uns quants mesos molt delicats, i ens ha salvat la reacció i el suport ciutadà', insisteix a dir, perquè més dels 400.000 euros pagats són d'aportacions populars de milers de persones. 'Si no arriba a ser pel suport de tanta gent, l'entitat ara seria embargada. La resposta ciutadana ha estat extraordinària. Gràcies a aquest suport, no ens han embargat i hem pogut negociar amb l'Agència Tributària'. A més, l'entitat no ha patit econòmicament: la quantitat pagada fins ara prové de les donacions particulars, i la quantitat pendent es pagarà amb el producte de la venda de les obres d'art.

    L'altra part del suport popular ha estat el centenar d'artistes dels Països Catalans que han col·laborat amb l'entitat donant-li obres. Els diners de la venda serviran per pagar la multa i l'obra servirà, a més, de garantia.

    Vies de solució: projecte de llei i la judicial

    Gisbert explica que en la situació actual solament hi ha dues vies possibles per a recuperar TV3: la política i la judicial; és a dir, si el projecte de llei de la ILP sense fronteres tira endavant al congrés espanyol i si el Suprem dóna la raó a ACPV en els recursos contra els expedients administratius del govern valencià.

    Respecte del projecte de llei, pendent de continuar a la comissió parlamentària, la diputació de Castelló ha aprovat fa poc una moció demanant per unanimitat al govern espanyol que aprovi el projecte de llei, que permetria l'intercanvi legal d'emissions dels mitjans de comunicació entre territoris de llengua catalana, èuscara i gallega. Però no hi ha cap termini establert per a tramitar un projecte de llei, de manera que tant poden passar setmanes com anys.

    'L'esforç des del 2007 ha pagat la pena'

    'Hi ha gent que ens demana: ha pagat la pena l'esforç fet des del 2007 (quan hi hagué el primer expedient sancionador)? Nosaltres pensem que sí --diu Gisbert--. Al País Valencià hi ha una agressió contínua de la dreta espanyola contra la llengua, la cultura i els símbols d'identitat, i sovint l'esquerra i el nacionalisme hi han reaccionat retrocedint i cedint. En algun moment ens havíem de plantar i traçar una línia vermella. En aquest cas no era tan solament per una qüestió de llengua i de cultura, sinó també de drets democràtics i de llibertat d'expressió. Per això vam decidir que no retrocediríem.'

    Gisbert també destaca que s'ha vist ben clarament que hi ha una majoria social que defensa TV3 al País Valencià, i en aquesta majoria hi ha responsables i institucions del PP. 'Hi ha hagut un canvi social en favor de la normalitat de les transmissions. En canvi, el senyor Camps, que semblava intocable, ha caigut, i el govern valencià ha començat a parlar d'una altra manera i d'entendre's amb Catalunya'. Pel coordinador d'ACPV, 's'ha demostrat que la societat pot plantar cara a un govern que aprofita la majoria absoluta per imposar-se, que pot ser frenat i que hi ha maneres de defensar la dignitat'.

    'La posició del govern de Fabra és de no bel·ligerància'

    Fa un any que els repetidors van deixar d'emetre, però funcionen: 'Demà mateix es podria reprendre l'emissió, depèn exclusivament de la Generalitat Valenciana, que retire els expedients administratius', diu Gisbert, que recorda que, en les condicions actuals, reprendre les emissions seria arriscar-se 'a unes multes que enfonsarien l'entitat'.

    El canvi de govern valencià feia preveure també un canvi en l'ofensiva contra ACPV. 'De moment, hem vist gestos', aclareix Gisbert, i posa com a exemple que, en la votació de la ILP al congrés espanyol, el PP es va abstenir, empès per Fabra. Sobre si res fa pensar que la Generalitat retirarà els expedients, respon que ara com ara la posició de Fabra és 'de no-bel·ligerància'. I prossegueix: 'Però arribats en aquest punt, no solament mirem de de recuperar les emissions, sinó de recuperar-les d'una manera consolidada. Fer un pas endavant i donar-hi cobertura legal, de manera que no calgués dependre de la posició del govern en cada moment. Hem d'intentar la legalització de les emissions de TV3 i, de retruc, la cobertura legal d'un espai de comunicació en català. Aspirem al màxim.'

    Manifestació el 18 de febrer

    Per al 18 de febrer, quan farà un any del cessament de les emissions, hi ha prevista una manifestació a Castelló no solament per a recordar aquest primer aniversari 'sense senyal', sinó també per a impulsar una solució de futur i posar fi a la situació actual.

    http://www.vila…000-euros.html
  • Fabra vol que TV3 torni, però exigeix el nou múltiplex

    El president del Consell s'ha reunit avui amb el president espanyol, Mariano Rajoy

    El president de la Generalitat, Alberto Fabra, ha anunciat un acord amb el president de Catalunya, Artur Mas, per tal que hi hagi reciprocitat en les emissions quan el País Valencià tingui 'igualtat de condicions'. Segons que ha dit, Fabra negocia ara amb el Ministeri d'Indústria espanyol la concessió d'un nou múltiplex. Quan s'obtingui, 'arribarem a un acord amb Catalunya i amb la resta de comunitats limítrofes per poder compartir les nostres televisions i no posar tanques a quelcom que al segle XXI no té sentit', ha declarat després de la reunió amb el president espanyol, Mariano Rajoy.

    Fabra ho ha dit després de la primera reunió que ha mantingut avui amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i en la qual han decidit de celebrar una cimera de presidents autonòmics abans de l'estiu per fixar les competències de les comunitats.

    http://www.vila…multiplex.html

    P.D.

    M'ha sorprès!!! no sabia que també han hagut manifestacions demanat poder veure la televisió de Múrcia o Castella la manxa....
  • L'impagament del govern valencià ja fa tallar repetidors de Canal 9

    Una part dels Ports deixa de veure l'emissió pel tall de la companyia elèctrica

    Xarxes socials
    Envia l'article
    Imprimeix l'article
    Converteix a PDF

    La companyia d'electricitat Iberdrola ha tallat el subministrament al repetidor que dóna senyal de Canal 9 a Vilafranca (Ports), per impagament de la Generalitat. Segons informa el diari Comarques Nord, l'empresa ha precintat el repetidor i ha penjat un cartell de denúncia a l'entrada. En aquest moment, els vilafranquins no poden veure ni el Canal 9 ni TV3, en aquest segon cas per un ordre del Consell contra les emissions dels repetidors d'ACPV.

    A la seva pàgina web, l'Ajuntament denuncia que 'no se pot sintonitzar Canal 9, 249 i Punt 2. No es pot rebre Ràdio 9 i pot veure afectat el servei d?emergències 112. L?Ajuntament confia en que la normalitat se pugue restablir en el temps més breu possible.'

    http://www.vila…s-canal-9.html

    P.D.

    Al país València, no patiu... sempre us quedarà A3, Telecinco, intereconomia i les altres que tracten de temes "seriosos" (in spanish of course!!!!!)

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 [+1]

  • 59 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació















El Temps


Altres webs d'enllaços






Altres WEBs