Nom del fitxer: Teatre - E.V.A. - T de teatre (2018) [TDT-Rip C33 català per a rucatala.org] per Borinot.avi
Mida del fitxer: 1,55 GB
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:52:25
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 720x404
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1809 Kbps
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 160 Kbps
E.V.A (Teatre)
Una Coproducció T de Teatre, Grec 2017 Festival de Barcelona i Teatre Romea, amb el suport de l'ICEC (Generalitat de Catalunya).
Text: Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique
Direcció: Julio Manrique
Text: Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique
Direcció: Julio Manrique
Escenografia: Alejandro Andújar
Vestuari: Maria Armengol
Il·luminació: Jaume Ventura
Música: Marco Mezquida
So: Damien Bazin
Vídeo: Francesc Isern
Fotografia: David Ruano
Repartiment: Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico i Àgata Roca.
Què és exactament el dolor? Quines formes pren? És possible objectivar-lo? Ho intenta, com a mínim, una escala visual analògica (E.V.A.), una línia dividida en deu punts que permet, si és que això és possible, establir un marc de referència per al dolor que experimenta un subjecte.
Aquest dolor que l'E.V.A. mira de mesurar, potser de reduir a una dada concreta i definida, és el tema del muntatge amb el qual la companyia T de Teatre va celebrar els seus primers vint-i-cinc anys dalt de l'escenari. Partia d'una obra teatral escrita per Marc Artigau i Cristina Genebat i que dirigia el tercer coautor del muntatge, Julio Manrique. Ens mostrava la poètica del dolor i les mil cares que pot adoptar aquesta experiència sensorial o sentimental. Perquè hi ha dolors de molts tipus: del físic al moral i del crònic al somàtic?
Les quatre actrius de T de Teatre acabaven doncs, donant vida a un catàleg de dolors diversos mentre, de passada, ens parlaven també de moltes coses més: de dones, d'amistat, de casualitats que potser no ho són tant o del pas del temps... Amb un tema com aquest, sembla que E.V.A. hauria de ser un drama, però això és una comèdia on humor i dolor s'equilibren perfectament i llisquen sobre uns diàlegs ràpids i suggeridors
E.V.A. explica la història de l'Àgata, una actriu víctima d'un bloqueig que li impedeix de cantar i que, per culpa d'una mare malalta que s'ha escapat del geriàtric, acabarà vivint un aniversari estrany i diferent amb un infermer aficionat al cant dels ocells. O la de la Paloma, una anestesista que parla en un congrés sobre l'E.V.A. i que potser sap massa sobre el dolor, tant que la seva pròpia vida ha quedat anestesiada.
Un altre dels personatges, la Clara, és una mare que també experimenta el dolor de separar-se d'una filla: una Eva que pel seu nom i joventut és tot un símbol del futur. Dins d'un armari, la Clara acabarà trobant la manera de connectar amb la seva pròpia mare, que li explicarà un secret força especial. I la darrera protagonista, la Lola, és una professional d'èxit, però es castiga a sí mateixa, moralment i física, per no haver-se atrevit a fer els seves pròpies eleccions en la vida.
Quin és el punt de connexió entre totes aquestes dones i històries, sàviament apuntades per uns quants personatges.
Més informació
Pàgina de descarrega
Entrada d'usuaris
Fòrum
Assumptes recents:Programació
Altres webs d'enllaços
