[Documentals] Sense Ficció  Top

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 - 9 [+1]

  • File Name : Sense ficció - Zara, la història de l'home més ric del món - Florence Kieffer - 2016 [RIP TDT TV3 Català & English per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:53:33
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2083 Kbps
    Factor de qualitat: 0,30 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 1
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    SENSE FICCIÓ - ZARA, LA HISTÒRIA DE L'HOME MÉS RIC DEL MÓN

    Any 2016
    Apte

    Dirigit per Florence Kieffer

    La llista Forbes va estimar que la fortuna d'Amancio Ortega era de 78.600 milions de dòlars (69.860 milions d'euros) el setembre del 2016. La primera vegada que havia ocupat la primera posició de la llista Forbes havia estat un any abans, l'octubre del 2015. Com ha aconseguit Amancio Ortega arribar a ser l'home més ric del món?

    Els seus orígens són humils. Els seus pares es van instal·lar a la Corunya els anys 50. Fill de ferroviari, era el petit de quatre germans. A principis dels anys 60 deixa els estudis i aprèn l'ofici de confecció a La Maja, la botiga elegant de la Corunya. D'allà, va copiar el model d'una bata, d'un preu inaccessible per a la majoria de les dones gallegues, i la va vendre porta per porta més barata. Després de l'èxit de la iniciativa obre el primer taller, contracta personal i munta la primera fàbrica.

    El 1975 obre la seva primera botiga en ple centre de la Corunya. Li va posar el nom de Zara, en al·lusió a Zadar, el port de Croàcia, on havia anat de viatge de nuvis. La botiga encara existeix. Quaranta anys després, Zara, vaixell insígnia d'Inditex, s'ha convertit en un negoci d'àmbit mundial amb 2.000 punts de venda a tots els continents. Però els mètodes no han canviat. Alguns especialistes en moda afirmen que Zara copia grans marques de luxe i creacions d'altres, però la marca no s'ha pronunciat mai sobre aquestes acusacions de plagi.

    L'autenticitat dels dissenys, les condicions de treball de les persones que les confeccionen i el compromís amb el medi ambient són altres aspectes que el documental investiga d'aquest gegant del tèxtil.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Alcaldessa - Pau Faus - 2016 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,46 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:27:37
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2254 Kbps
    Factor de qualitat: 0,32 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    SENSE FICCIÓ - ALCALDESSA

    Any 2016
    Apte

    Dirigit per Pau Faus

    ?Alcaldessa?, crònica íntima i en primera persona del viatge d?Ada Colau fins a l'alcaldia de Barcelona dirigida per Pau Faus, va rebre el gener passat el Premi Gaudí a la millor pel·lícula documental de l'Acadèmia del Cinema Català i una menció d?honor en el Festival International de Programes Audiovisuals (FIPA) en la categoria de documental de creació. L?any passat, va rebre la Bisnaga de Plata a la millor direcció documental al Festival de Màlaga.

    El documental és una crònica del pas d?Ada Colau de l?activisme a les institucions en forma de diari personal. El director Pau Faus ha comptat amb Ventura Durall com a coguionista i productor executiu de Nanouk Films, productora amb una sòlida i reconeguda trajectòria en el documental, amb títols com ?Dead Slow Ahead?, ?Bugarach? o ?Los años salvajes?.

    ?Alcaldessa? segueix els passos d?Ada Colau durant un any, des dels inicis de la candidatura de Barcelona en Comú fins al dia en què és investida alcaldessa. La crònica íntima dels fets -amb un videodiari personal de la mateixa Colau- i l?accés privilegiat a les entranyes de la formació ens mostren un episodi que reuneix dos arguments universals: la consecució d?una victòria històrica, paradigma dels canvis polítics del sud d?Europa, i el combat interior d?algú que s?està convertint en allò que tantes vegades havia qüestionat.

    En el seu discurs d?agraïment a la gala dels IX Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català, Pau Faus va compartir el premi a la millor pel·lícula documental amb els membres de la PAH, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, ?perquè va ser allà on tot això va començar?. I d?això fa uns quants anys. El 2013, Pau Faus va crear Comando Vídeo amb la guionista Silvia González-Laá i el tècnic de so Xavi Andreu. Es van convertir en l'equip responsable de la comunicació audiovisual de la PAH Barcelona, on van conèixer Ada Colau, i són els autors del documental "SÍ SE PUEDE. Siete días en la PAH Barcelona". Gravat entre febrer i març del 2014, el documental mostra el dia a dia de la PAH Barcelona en el que podria ser una setmana qualsevol de la seva incansable activitat. Quan es va estrenar en obert a internet, s?havien fet més de cent projeccions col·lectives i gratuïtes del documental, s?havia subtitulat a sis idiomes i havia estat seleccionat dins de les Sessions Especials de la 18a edició del Festival de Màlaga. Cine Espanyol. Un any més tard, el festival premiava amb la Biznaga de Plata al millor director de documental Pau Faus per ?Alcaldessa?, un premi ?ex aequo? amb Jorge Caballero, per ?Paciente?.

    Per al director, el documental ?permet a l?espectador ser testimoni directe dels dubtes, les contradiccions i els aprenentatges que va viure Ada Colau durant el vertiginós any que la va dur de l?activisme a l?alcaldia de Barcelona. Apostar per la proximitat -i aspirar a la transparència- era clau en aquest film per retratar una nova forma d?entendre la política que ha canviat radicalment el panorama polític estatal.?

    ?Alcaldessa? es va estrenar el 24 maig del 2016 a Madrid, coincidint amb el primer aniversari de la victòria de candidatures ciutadanes en les eleccions municipals, i a Barcelona el 26 de maig, en el marc del festival DocsBarcelona. Després, es va projectar en altres ciutats com València, Sevilla, Girona o Santiago de Compostel·la.


    Premis

    Gaudí a la millor pel·lícula documental, IX Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català, 2017
    Bisnaga de Plata a la millor direcció documental, Festival de Màlaga. Cine Espanyol, 2016
    Menció d?honor, Festival International de Programes Audiovisuals (FIPA)


    Festivals

    DocsBarcelona International Documentary Film Festival, Barcelona, 2016
    DOK Leipzig, International Leipzig Festival for Documentary and Animated Film, Alemanya, 2016
    Som Cinema, Mostra de Cinema i Audiovisual Català, 2016



    (Barcelona, 1974) Llicenciat en arquitectura i director dels curtmetratges "La ciudad jubilada" 2010), "Entre bastidores" i "Pedagogy" (2012) i del migmetratge "Sí se puede. Siete días en PAH Barcelona" (2014). "Alcaldessa" és el seu primer llargmetratge.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - 'Jarabe' contra el càncer - Albert Solé - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,31 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:28:35
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1984 Kbps
    Factor de qualitat: 0,28 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps

    TV3 dedica la nit del 21 de març a la figura del cantant Pau Donés. En primer lloc, a les 21.55, ?Sense ficció? estrena ?'Jarabe' contra el càncer?, un documental dirigit per Albert Solé i coproduït per Minimal Films, TV3 i Movistar, que explica la lluita del cantant Pau Donés contra aquesta malaltia, i alhora mostra l?univers de l?Hospital de la Vall d?Hebron. I després de "Sense ficció", a les 23.05, l?especial continuarà amb l?emissió d??Ara, Pau Donés?, una entrevista de la periodista Agnès Marquès al cantant després que la malaltia ha reaparegut a la seva vida.

    SENSE FICCIÓ - 'JARABE' CONTRA EL CÀNCER

    Dirigit per Albert Solé

    Pau Donés i Albert Solé van treballar durant mesos en col·laboració amb el Vall d?Hebron Barcelona Hospital Campus en la realització de ?'Jarabe' contra el càncer?. El documental retrata la lluita del cantant contra el càncer de còlon avançat, que se li va diagnosticar l?agost del 2015 i, alhora, una fotografia de com és el dia a dia dels pacients i professionals que conviuen amb aquesta malaltia.

    En aquesta producció, Pau Donés va decidir donar visibilitat als tractaments a què era sotmès i a les seves pròpies reflexions amb l'objectiu de desestigmatitzar la malaltia i transmetre un missatge positiu. La seva vida, com la de tots els pacients, va canviar radicalment. Ara està pautada pels controls, les cirurgies i les sessions de quimioteràpia que rep periòdicament a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona, un dels més actius en oncologia. El seu missatge és clar: mentre el cos aguanti continuarà fent una vida al més normal possible. Sense drames i amb realisme. Pau Donés ha preparat un nou disc i un llibre anomenats ?50 palos? i una nova gira que comença a Mèxic al març, continua a l?abril als Estats Units, on la van deixar quan li van diagnosticar el càncer, i acaba al maig per tot Espanya. El 20 de maig actuarà al Gran Teatre del Liceu.

    A més, a través de la lluita diària contra la malaltia del Pau, a la qual se suma la de dos pacients més, el Marc Pairó i la Meritxell Jané, i la d'una infermera, la Carolina Buendia, el documental mostra com es mou l'univers de metges, investigadors, infermeres, personal tècnic i administratiu d'un gran hospital públic.

    En conjunt, ?'Jarabe' contra el cáncer? és un documental amb un missatge en positiu, però que no defuig la realitat ni la duresa del combat contra la malaltia.



    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - La Víctor - Pau Subirós - 2016 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:54:27
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2172 Kbps
    Factor de qualitat: 0,31 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    SENSE FICCIÓ - LA VÍCTOR

    Una producció de Minoria Absoluta SL en coproducció amb Televisió de Catalunya i amb el suport de la Diputació de Girona, l'ICEC i la Institució de les Lletres Catalanes. 2016

    Direcció Pau Subirós

    L?actriu Míriam Iscla rep l?encàrrec d?interpretar el personatge de Víctor Català, del qual només sap que era una dona i que escrivia. Per obtenir informació que l?ajudi a posar-se a la pell de l?escriptora, inicia una ruta que la portarà a entrevistar-se amb les persones que millor coneixen el pensament i l?obra de l?autora empordanesa.

    A mesura que l?actriu comença a endinsar-se en el món de Víctor Català, la veurem transformar-se en el personatge i reaccionar davant de les informacions que exposen els entrevistats, ja sigui per confirmar-les o per respondre-hi.

    El documental va construint, d?aquesta manera, l?enigmàtic personatge d?aquesta dona, Caterina Albert, que va haver d?amagar-se rere un nom d?home, Víctor Català. Una pionera que, potser sense saber-ho, va obrir camí a totes les dones que volen defensar la seva vocació.

    Caterina Albert

    Caterina Albert va néixer a L?Escala (Alt Empordà) l?11 de setembre de 1869, filla d?una família de propietaris rurals. És la més gran de quatre germans i, després de la mort prematura del seu pare, es fa càrrec, amb només vint anys, de l?administració familiar.

    Caterina havia tingut accés a l?educació primària i havia crescut en un ambient relativament culte. Li agradava llegir, dibuixar i va desenvolupar un gran interès per l?arqueologia.

    El punt d?inflexió en la seva vida arriba als 29 anys, quan rep un premi als Jocs Florals d?Olot pel monòleg teatral titulat ?La infanticida?, protagonitzat per una mare soltera que, ofegada per la pressió social, es veu empesa a matar el seu nadó i relata aquests fets des del centre psiquiàtric on està ingressada.

    El text va merèixer tota mena d?elogis, però, en saber que l?havia escrit una dona jove, una ?senyoreta de l?Escala?, el rebuig va ser instantani i hi va haver un cert escàndol. Va ser aleshores que l?escriptora incipient va decidir firmar la seva obra amb el pseudònim masculí de Víctor Català.

    A partir d?aleshores, va mantenir una mena de doble vida. Caterina Albert era la noia de casa bona, ?aficionada? a escriure, sempre discreta i moderada. A les seves obres, però, les passions i fins i tot la violència flueixen amb generositat. Podríem dir que Víctor Català oferia un atreviment de plantejaments (entre ells, un rebuig radical al paper tradicionalment atribuït a les dones) que Caterina Albert no hauria subscrit.

    Els intel·lectuals de l?època van rebre la nova autora amb recel i més aviat la menystenien, però, amb el temps, la majoria van caure rendits al seu geni. Amb molts d?ells va mantenir una intensa relació epistolar.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - La clàusula Balcells - Francesc Escribano - 2016 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 559 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:57:20
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1234 Kbps
    Factor de qualitat: 0,18 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    SENSE FICCIÓ - LA CLÀUSULA BALCELLS

    Una producció de Batabat SCCL, en coproducció amb Televisió de Catalunya, La Marona, TVE, Canal 22, Señal Colombia i Spr. 2016

    Direcció Francesc Escribano

    Carme Balcells és una de les dones menys conegudes però més importants en el món de la literatura. Ella sola va aixecar una agència literària que va ser fonamental per crear el fenomen del ?boom llatinoamericà? de Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Isabel Allende o José Donoso. Nascuda a Santa Fe de la Segarra (Segarra), Balcells va tenir una personalitat indomable que la va fer relacionar amb els grans autors hispans i catalans, però també amb grans figures polítiques de tot tipus d'ideologies, des de Felipe González a José Maria Aznar, passant per Fidel Castro, Carlos Salinas de Gortari o el mateix rei d'Espanya.

    El documental recull la seva història a través de diversos testimonis, coneguts i no coneguts, com Mario Vargas Llosa, Isabel Allende o Carme Riera. A més, per primera vegada, veurem documentació inèdita de Balcells, ja siguin escrits, fotos, vídeos o gravacions d'àudio, que ens permeten entrar en la personalitat d'una de les catalanes més universals.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - El camí de Trump cap a la Casa Blanca - Michael Kirk - 2017 [RIP TDT TV3 Català & English per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:53:55
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2067 Kbps
    Factor de qualitat: 0,29 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 1
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps

    Quan s?acosten els 100 primers dies de la polèmica presidència de Donald Trump, ?Sense ficció? estrena ?El camí de Trump cap a la Casa Blanca?, un treball d?investigació de la televisió pública dels Estats Units sobre com Trump va desafiar tots els pronòstics per guanyar la presidència, com va aconseguir milions de seguidors, derrotar adversaris i arribar fins a la Casa Blanca.
    A continuació, ?El cas contra la Proposició 8?, també als Estats Units, segueix durant cinc anys la lluita legal per reconèixer els matrimonis del mateix sexe a l?Estat de Califòrnia.

    SENSE FICCIÓ - EL CAMÍ DE TRUMP CAP A LA CASA BLANCA

    Una producció de WGBH Educational Foundation/Boston, 2017

    Dirigit per Michael Kirk.

    La victòria de Donald Trump va ser tan impressionant que fins i tot va sorprendre els mateixos membres de l'equip del candidat. Durant mesos, els mitjans de comunicació i els cercles polítics havien anunciat que no tenia cap possibilitat de guanyar les eleccions per a la presidència dels Estats Units. Però, contra tot pronòstic, va vèncer el seu rival, Hillary Clinton, del Partit Demòcrata, els mitjans de comunicació, les sospites d?haver orquestrat una guerra d?informació maniobrada amb el president Vladímir Putin per ajudar la seva candidatura i unes enquestes completament desfavorables.




    Amb entrevistes als responsables, assessors i membres de les campanyes de Trump i Clinton, ?El camí de Trump cap a la Casa Blanca? (?Trump's Road to the White House?) descriu com Trump va sobreviure a tots els escàndols i errors de la seva campanya electoral. Els seus comentaris despectius sobre els mexicans, els musulmans, les dones o els periodistes van crear malestar i l?ensorraven a les enquestes. Se l?acusava de ?racista, xenòfob i moralista?. Malgrat tot, va aconseguir milions de vots. El documental és un retrat del nou president i dels americans que el van portar fins a la Casa Blanca.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - El cas contra la Proposició 8 - Ben Cotner i Ryan White - 2014 [RIP TDT TV3 Català & English per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:54:59
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2022 Kbps
    Factor de qualitat: 0,29 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 1
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    SENSE FICCIÓ - EL CAS CONTRA LA PROPOSICIÓ 8

    Una producció Tripod Media Production, Moore's Filmed Goods and Services Film

    Dirigit per Ben Cotner i Ryan White.

    Premis
    Millor direcció de documental dels Estats Units, Sundance Film Festival
    Premi del públic, SXSW, South by Southwest, 2014
    Millor llargmetratge documental i Premi del públic, Riverrun International Festival, 2014
    Millor documental, Vail Film Festival, 2014

    ?El cas contra la Proposició 8? (?The Case Against 8?) tracta del recurs que es va presentar contra la Proposició 8 aprovada el 4 de novembre a l'Estat de Califòrnia i que impedia els matrimonis del mateix sexe. A partir del cas de dues parelles, una de dues dones i una de dos homes, es veu tot el recorregut que va tenir l'acció legal contra aquesta proposició i la manera com va afectar les seves vides. És un testimoni de la lluita del moviment homosexual als Estats Units que, en aquest cas, va sortir victoriós en aquesta batalla.

    Gravat durant cinc anys, amb material exclusiu entre bambolines dels advocats David Boies i Theodore Olson i els quatre demandants del plet (Paul Katami i la seva parella Jeff Zarrillo i Sandy Stier i la seva parella Kris Perry), els directors i productors Ben Cotner i Ryan White van crear un emocionant relat de la lluita per la igualtat en el matrimoni fins que el Tribunal Suprem dels Estats Units va desestimar la Proposició 8 el juny del 2013.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Polifonia basca - Joan Salicrú i Ariadna Vázquez - 2016 [RIP TDT TV3 per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 700 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 01:06:25
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1346 Kbps
    Factor de qualitat: 0,19 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    El periodista Antoni Batista, especialista en temàtica basca a Catalunya, és el protagonista de "Polifonia Basca", que reflexiona sobre la situació de present del País Basc, 5 anys després de l'anunci del final de la violència d'ETA.

    SENSE FICCIÓ - POLIFONIA BASCA

    Apte

    Dirigit per Joan Salicrú i Ariadna Vázquez.

    El periodista Antoni Batista conversa sobre la situació actual al País Basc amb les persones que eren fonts periodístiques durant la seva etapa com a corresponsal i que, amb el temps, han esdevingut amics seus. El documental es construeix a partir de la ?polifonia de fonts? que Batista ha usat com a bandera periodística per parlar del conflicte, reflexionar sobre com ha canviat el País Basc en aquest darrer lustre i cap a on es dirigeix després de la superació de l?episodi violent, en termes de convivència i reconciliació.

    Juan José Ibarretxe i Arnaldo Otegi

    Entre els entrevistats hi figuren el lehendakari Juan José Ibarretxe, el fundador d?ETA Iulen de Madariaga, el líder de Sortu Arnaldo Otegi o l?exvicelehendakari Ramón Jáuregui així com els periodistes Martxelo Otamendi i Bingen Zupiria, ara conseller de Cultura i Política Lingüística del govern basc. Les converses inclouen personatges com el filòleg Ramon Etxezarreta, l?escriptor Kirmen Uribe, el mestre Sainz Alfaro, director de l?Orfeó Donostiarra, el bisbe Juan Maria Uriarte, mediador en les converses de pau 1999 a Zuric, i una trobada entre Batista i Rosa Lluch, filla de l?exministre socialista assassinat per ETA el 2000.

    El documental indaga també en la manera en què s?està construint ?el relat de la pau? al País Basc, si és un relat compartit en una societat que encara avui està dividida o bé serveix per seguir alimentant les dues parts del conflicte.

    Formalment, ?Polifonia basca? es construeix a mode de simfonia, amb cinc moviments vinculats a un tema que Batista interpreta al piano, amb arranjaments seus. Són: ?El País Basc?, de Raimon; ?Agur Jaunak?, popular basca; ?Eusko Gudariak?, de José María de Gárate; ?Sorterriko Koplak?, poema de Joseba Sarrionandia musicat pel cantautor Mikel Laboa; i ?Habanera?, de Xabier Lete.


    Antoni Batista, l?autor que més llibres ha publicat sobre el conflicte basc

    Nascut a Barcelona el 1952, Antoni Batista és periodista, escriptor i musicòleg. Ha estat corresponsal al País Basc de l??Avui? i ?La Vanguardia? i actualment fa col·laboracions al diari ?Ara? i a la revista d?història ?Sàpiens?. Es va especialitzar en periodisme en situacions de conflicte, molt singularment en els casos d?Israel/Palestina, Irlanda i el País Basc.

    Batista va començar la seva activitat periodística al País Basc el 1971, fa 35 anys. Ha entrevistat gairebé tots dels agents polítics i socials bascos, incloent la direcció d?ETA. D?entre les seves exclusives periodístiques, figura haver publicat el 1988 una entrevista al diari ?Avui? on els màxims responsables d?ETA afirmaven que no atemptarien als Jocs Olímpics de Barcelona, constituint un ?scoop? mundial. Deu anys després, el 1998, va ser l?únic periodista d?un mitjà estatal (?La Vanguardia?) que va cobrir la signatura de l?Acord de Lizarra, preludi de la treva d?ETA.

    Pel que fa a llibres, ha publicat ?Diario privado de la guerra vasca? (Plaza & Janés, 1999), considerat un text de referència respecte al conflicte basc; ?Catalunya i Euskadi. Nació còncava i convexa?, Premi Irla d?Assaig, 2011 (Angle Editorial, 2011), on vincula i compara les dues realitats nacionals; ?Adiós a las armas. Una crónica del final de ETA? (Penguin Random House Mondadori, 2012), analitzant el final de la banda armada; i recentment, tant en català com en castellà, ?Otegi, la força de la pau? (La Campana, 1a edició 2015, 2a edició, 2016).

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • General
    Nom complet : Sense ficció - Ell em va dir Malala - Davis Guggenheim - 2015 [WEB TVC Català per a rucatala.org] Per Teucre.mp4
    Format : MPEG-4
    Perfil format : Base Media / Version 2
    ID còdec : mp42 (isom/mp42)
    Mida de l'arxiu : 1,47 GiB
    Durada : 1 h 21 min
    Mode general velocitat bits : Variable
    Velocitat bits general : 2 591 kb/s
    Data de codificació : UTC 2017-04-13 23:02:03
    Data d'etiquetatge : UTC 2017-04-13 23:02:03

    Vídeo
    ID : 2
    Format : AVC
    Format/Info : Advanced Video Codec
    Perfil format : Main@L3.1
    Ajustos del perfil, CABAC : Sí
    Ajustos del perfil, ReFrames : 3 fotogrames
    ID còdec : avc1
    ID còdec/Info : Advanced Video Coding
    Durada : 1 h 21 min
    Mode de taxa de bits : Constant
    Taxa de bits : 2 500 kb/s
    Amplada : 1 280 píxels
    Alçada : 720 píxels
    Relació d'aspecte : 16:9
    Mode fotogrames per segon : Constant
    Fotogrames per segon : 25,000 FPS
    Estàndard : PAL
    Espai de color : YUV
    Submostreig croma : 4:2:0
    Profunditat de bits : 8 bits
    Tipus d'escaneig : Progressiu
    Bits/(píxel*fotograma) : 0.109
    Mida pista : 1,42 GiB (96%)
    Idioma : Anglès
    Data de codificació : UTC 2017-04-13 23:02:06
    Data d'etiquetatge : UTC 2017-04-13 23:02:06
    Gama de color : Limited

    Àudio
    ID : 1
    Format : AAC
    Format/Info : Advanced Audio Codec
    Perfil format : LC
    ID còdec : 40
    Durada : 1 h 21 min
    Mode de taxa de bits : Variable
    Taxa de bits : 93,6 kb/s
    Taxa de bits màxima : 275 kb/s
    Canal(s) : 2 canals
    Posicions dels canals : Front: L R
    Freqüència de mostreig : 44,1 kHz
    Fotogrames per segon : 43,066 FPS (1024 spf)
    Mode compressió : Amb pèrdua
    Mida pista : 54,5 MiB (4%)
    Idioma : Anglès
    Data de codificació : UTC 2017-04-13 23:02:04
    Data d'etiquetatge : UTC 2017-04-13 23:02:04


    SENSE FICCIÓ - ELL EM VA DIR MALALA (He Named Me Malala)

    Any 2015
    Majors de set anys

    Dirigit per Davis Guggenheim.

    Malala Yousafzai va ser víctima als 15 anys d'un atemptat terrorista dels talibans que gairebé perd la vida pel fet d'haver defensat l'educació de les menors al Pakistan. Malala, Premi Nobel de la Pau, és avui en dia una defensora de l'educació dels joves d'àmbit internacional. Una producció dirigida per Davis Guggenheim, autor del documental guanyador d'un Oscar "Una verdad incómoda" (2006) i "Esperando a Superman" (2010).

    ?Ell em va dir Malala? (?He Named Me Malala?) és un íntim retrat de la guanyadora del Premi Nobel de la Pau el 2014, Malala Yousafzai, que va ser assenyalada com a objectiu dels talibans i li van fer greus ferides per arma de foc quan tornava a casa seva, a la vall de Swat, el Pakistan, en un autobús escolar el 9 d'octubre del 2012. Va ser assenyalada quan només era una adolescent de 15 anys, juntament amb el seu pare, per haver-se manifestat a favor de l'educació dels joves. L'atac que li van fer va provocar la protesta de les persones que li donaven suport arreu del món. Miraculosament, va sobreviure, i actualment és una destacada defensora de l'educació de les joves a tot el món, com a cofundadora de la Fundació Malala.

    La pel·lícula narra la història de Malala sense ajustar-se a la cronologia biogràfica. D?una banda, el present d?una jove al Regne Unit que alterna la vida familiar amb els seus pares i germans, els estudis i la seva projecció pública, amb entrevistes amb Barack Obama, llavors president dels Estats Units, la reina Isabel II o discursos a l?ONU. I, d?altra banda, un viatge al passat, a Mingora, la localitat on viva al Pakistan, on es va instaurar un clima de terror i repressió amb l?ascens del poder talibà. Amb només onze anys, Malala va començar a escriure amb un pseudònim en un blog per a la BBC en què detallava la vida sota el règim talibà, que el 2009 va prohibir l?escolarització de les noies. La seva popularitat com a defensora del dret de les noies a l?educació la van convertir en l?objectiu d?un atac terrorista, de què va salvar la vida de miracle.

    Malala és una jove extraordinària, que ha tingut en la figura del pare una font d?inspiració. Ziauddin Yousafzai era propietari d?una xarxa d?escoles i un gran activista al Pakistan en la defensa els drets de les noies, el medi ambient i la justícia social. Malgrat aquesta influència, Malala ha construït la seva vida amb les seves pròpies decisions. Des de la seva fundació continua lluitant per escolaritzar les més de 130 milions de noies al món que no tenen accés a l?escola.

    Més informació
    Web del documental: http://www.henamedmemalalamovie.com/
    Fundació Malala: https://www.malala.org/

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • General
    Nom complet : Sense ficció - La ciutat dels turistes - Isabel Fernández - 2016 [WEB TVC Català per a rucatala.org] Per Teucre.mp4
    Format : MPEG-4
    Perfil format : Base Media / Version 2
    ID còdec : mp42 (isom/mp42)
    Mida de l'arxiu : 1,13 GiB
    Durada : 1 h 2 min
    Mode general velocitat bits : Variable
    Velocitat bits general : 2 590 kb/s
    Data de codificació : UTC 2017-04-21 22:18:30
    Data d'etiquetatge : UTC 2017-04-21 22:18:30

    Vídeo
    ID : 2
    Format : AVC
    Format/Info : Advanced Video Codec
    Perfil format : Main@L3.1
    Ajustos del perfil, CABAC : Sí
    Ajustos del perfil, ReFrames : 3 fotogrames
    ID còdec : avc1
    ID còdec/Info : Advanced Video Coding
    Durada : 1 h 2 min
    Mode de taxa de bits : Constant
    Taxa de bits : 2 500 kb/s
    Amplada : 1 280 píxels
    Alçada : 720 píxels
    Relació d'aspecte : 16:9
    Mode fotogrames per segon : Constant
    Fotogrames per segon : 25,000 FPS
    Estàndard : PAL
    Espai de color : YUV
    Submostreig croma : 4:2:0
    Profunditat de bits : 8 bits
    Tipus d'escaneig : Progressiu
    Bits/(píxel*fotograma) : 0.109
    Mida pista : 1,09 GiB (96%)
    Idioma : Anglès
    Data de codificació : UTC 2017-04-21 22:18:33
    Data d'etiquetatge : UTC 2017-04-21 22:18:33
    Gama de color : Limited

    Àudio
    ID : 1
    Format : AAC
    Format/Info : Advanced Audio Codec
    Perfil format : LC
    ID còdec : 40
    Durada : 1 h 2 min
    Mode de taxa de bits : Variable
    Taxa de bits : 93,6 kb/s
    Taxa de bits màxima : 122 kb/s
    Canal(s) : 2 canals
    Posicions dels canals : Front: L R
    Freqüència de mostreig : 44,1 kHz
    Fotogrames per segon : 43,066 FPS (1024 spf)
    Mode compressió : Amb pèrdua
    Mida pista : 41,9 MiB (4%)
    Idioma : Anglès
    Data de codificació : UTC 2017-04-21 22:18:31
    Data d'etiquetatge : UTC 2017-04-21 22:18:31


    SENSE FICCIÓ - LA CIUTAT DELS TURISTES

    Any 2016
    Apte

    Dirigit per Isabel Fernández.

    Barcelona és un dels 10 destins més visitats del món i el principal port de creuers del Mediterrani. Mentre el turisme hi augmenta any rere any, la ciutat es va transformant inexorablement en detriment dels ciutadans o dels negocis tradicionals de barri. Com es pot gestionar aquest fenomen turístic? Hi ha cap solució satisfactòria per a totes les parts implicades?

    Barcelona és la cinquena destinació turística d?Europa, amb 17 milions de pernoctacions turístiques registrades a la ciutat durant l?any 2015. Barcelona és també el principal port de creuers del continent europeu. Els 749 vaixells que hi van atracar el 2015 portaven a bord més de 2.500.000 de persones. La capital catalana s?ha convertit en un fenomen turístic, però, mentre les xifres de negoci no paren de créixer, la relació idíl·lica entre els ciutadans i els visitants es complica per culpa de la saturació de visitants. Les queixes de les associacions de veïns per les molèsties provocades pels turistes han passat a ser norma. Els habitants de Ciutat Vella, la Sagrada Família, la Barceloneta o el Park Güell es queixen dels sorolls i les molèsties derivades de la massificació en certs espais, de la desaparició progressiva dels negocis tradicionals al barri o de l?expulsió dels habitants autòctons per la proliferació d?habitatges turístics. L?augment constant del turisme implica la transformació de la ciutat. El caràcter de Barcelona és el que atreu els turistes, però, alhora, l?arribada de turistes pot provocar que Barcelona perdi el seu caràcter. S?ha de posar fre a l?activitat turística? Com es pot gestionar un sector que econòmicament és tan important?

    El problema de Barcelona també el pateixen altres grans ciutats del món que atreuen un volum de turistes que multiplica diverses vegades la seva població, com París, Amsterdam, Palma o Lisboa.

    El ritme de creixement del sector turístic a escala mundial és de prop del 5% anual. Segons xifres de l?Organització Mundial del Turisme, el 2015, 1.200 milions de persones al món es van desplaçar fora dels seus països per passar-hi les vacances. Viatjar abans era un desig a l?abast de pocs, però ara s?ha convertit en l?activitat d?oci més comuna per a gairebé tothom. Des del ?boom turístic? dels anys 60 i 70, el turisme de masses ha anat conquerint terreny fins a convertir-se en una de les principals activitats econòmiques a escala internacional, i un dels pilars de l?economia per a Catalunya i Espanya.

    Més enllà de l?enlluernament de les xifres, en l?àmbit local, el turisme és un fenomen que impacta a tots els nivells en la vida de les ciutats i que les transforma. El debat per posar ordre al creixement del sector és sobre la taula i Barcelona ha estat la primera ciutat a plantejar-lo. És sostenible aquest continuat creixement turístic? Quin és el model de desenvolupament turístic desitjable? Es pot administrar aquesta activitat d?una manera satisfactòria per a totes les parts que hi estan implicades? Es pot evitar l?enfrontament entre la ciutat dels ciutadans i la ciutat dels turistes?

    El documental ?La ciutat dels turistes? se submergeix en una de les qüestions més controvertides del present per a la majoria de les capitals europees, analitza la relació de Barcelona amb el turisme, i n?extreu conclusions locals i també globals.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense Ficció - Veritats de mentida & Debat - Montserrat Besses - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 1,99 Gb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 02:16:29
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1964 Kbps
    Factor de qualitat: 0,28 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    ESPECIAL SENSE FICCIÓ: VERITATS DE MENTIDA

    Els Serveis Informatius de TV3 i el programa "Sense ficció" han unit esforços per abordar el fenomen del qual tothom parla: la postveritat. Un tema de plena actualitat sobre les notícies falses i la manipulació de l'opinió pública que es pot fer des de les xarxes socials.
    La nit començarà amb un "Sense ficció" especial, "Veritats de mentida", un documental de producció pròpia de TV3 dirigit per Montserrat Besses, i seguirà, en directe, amb el debat interactiu "Veritats compartides".

    Som més tolerants amb la mentida? Com es cola la mentida en el nostre dia a dia? Sabem detectar quan ens volen fer empassar mentides com a veritats?

    Aquestes són les preguntes bàsiques que intenta respondre "Veritats de mentida", amb direcció de Montserrat Besses i realització de Marc Rodríguez Puig. El documental explica en què consisteix el que ara s'anomena "postveritat", designada paraula de l'any 2016 pel diccionari d'Oxford.

    "Postveritat", "fake news", "fets alternatius"... són noves maneres de dir "mentida", eufemismes per a un concepte ben antic. Aleshores, si la mentida sempre ha existit en política, què és el que és nou? La mentida és ara molt més eficaç gràcies a les xarxes?

    RECUPERAR LA CONFIANÇA EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ RIGOROSOS

    Qui pot denunciar les mentides? El periodisme rigorós? Doncs no és estrany que els que utilitzen mentides per manipular l'opinió pública ataquin la premsa.

    A "Veritats de mentida", el president del "The New York Times" i un destacat periodista polític de "The Washington Post" ens expliquen com viuen aquesta etapa d?hostilitat insòlita.

    Els mitjans de comunicació es defensen? I com defensen el ciutadà, a qui tenen el deure d'informar correctament?

    "Veritats de mentida" explica quines eines periodístiques s'utilitzen ara per rastrejar i desemmascarar l'allau de falsedats i de mitges veritats o veritats enganyoses que poden arribar al públic.

    LA GUERRA DEL CLIC I ELS INTERESSOS QUE MOUEN LES XARXES

    Cap clic no és gratuït. Els interessos econòmics i ideològics són els que mouen les notícies falses a les xarxes.

    Facebook, Twitter i Google tenen alguna responsabilitat en el que vehiculen? Poden o volen assumir responsabilitats per frenar determinats continguts?

    I una altra pregunta clau: nosaltres, quan fem cerques, quan consultem Facebook, som lliures de mirar el que volem?

    A "Veritats de mentida", especialistes de primer nivell aportaran respostes sorprenents que clarifiquen la nostra posició en el gran univers de les xarxes.

    "VERITATS COMPARTIDES", SEGONA PART DE LA NIT

    Després del documental especial de "Sense ficció", i en directe des del CCCB, on s?està celebrant DocsBarcelona, començarà "Veritats compartides", la segona part de la nit, presentada per Pere Bosch i Montserrat Besses.

    S'establirà una relació directa amb els teleespectadors per distingir, per exemple, fotografies reals de fotografies falses. Es donaran diverses informacions i consells pràctics per saber diferenciar els missatges enganyosos que ens arriben quotidianament i es debatrà sobre conceptes i situacions que s'hauran plantejat al documental.

    Amb Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes; Manuel Armayones, investigador dels estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i director de l'e-Health Center de la UOC; Norbert Bilbeny, filòsof, i Eva Domínguez, periodista i professora de Comunicació Estratègica Digital de la UPF.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • General
    Nom complet : Sense ficció - Les rondes, parc nacional - Josep Rovira - 2017 [WEB TVC Català per a rucatala.org] Per Teucre.mp4
    Format : MPEG-4
    Perfil format : Base Media / Version 2
    ID còdec : mp42 (isom/mp42)
    Mida de l'arxiu : 1,07 GiB
    Durada : 59 min 12 s
    Mode general velocitat bits : Variable
    Velocitat bits general : 2 593 kb/s
    Data de codificació : UTC 2017-05-30 16:53:55
    Data d'etiquetatge : UTC 2017-05-30 16:53:55

    Vídeo
    ID : 2
    Format : AVC
    Format/Info : Advanced Video Codec
    Perfil format : Main@L3.1
    Ajustos del perfil, CABAC : Sí
    Ajustos del perfil, ReFrames : 3 fotogrames
    ID còdec : avc1
    ID còdec/Info : Advanced Video Coding
    Durada : 59 min 12 s
    Mode de taxa de bits : Constant
    Taxa de bits : 2 500 kb/s
    Amplada : 1 280 píxels
    Alçada : 720 píxels
    Relació d'aspecte : 16:9
    Mode fotogrames per segon : Constant
    Fotogrames per segon : 25,000 FPS
    Estàndard : PAL
    Espai de color : YUV
    Submostreig croma : 4:2:0
    Profunditat de bits : 8 bits
    Tipus d'escaneig : Progressiu
    Bits/(píxel*fotograma) : 0.109
    Mida pista : 1,03 GiB (96%)
    Idioma : Anglès
    Data de codificació : UTC 2017-05-30 16:53:57
    Data d'etiquetatge : UTC 2017-05-30 16:53:57
    Gama de color : Limited

    Àudio
    ID : 1
    Format : AAC
    Format/Info : Advanced Audio Codec
    Perfil format : LC
    ID còdec : 40
    Durada : 59 min 12 s
    Mode de taxa de bits : Variable
    Taxa de bits : 93,6 kb/s
    Taxa de bits màxima : 125 kb/s
    Canal(s) : 2 canals
    Posicions dels canals : Front: L R
    Freqüència de mostreig : 44,1 kHz
    Fotogrames per segon : 43,066 FPS (1024 spf)
    Mode compressió : Amb pèrdua
    Mida pista : 39,6 MiB (4%)
    Idioma : Anglès
    Data de codificació : UTC 2017-05-30 16:53:56
    Data d'etiquetatge : UTC 2017-05-30 16:53:56


    SENSE FICCIÓ - LES RONDES, PARC NACIONAL

    Una producció de Televisió de Catalunya, 2017
    Any
    Apte

    Direcció Josep Rovira

    Hi circulen tants vehicles i hi passen tantes coses cada dia que per a molts les rondes són una mena de parc nacional on conviuen diverses espècies de manera més o menys pacífica. Fins i tot amb les seves migracions diàries de riu a riu, del Besòs al Llobregat als matins i a l?inrevés a les tardes.

    I és que vint-i-cinc anys després de la inauguració, les rondes són l?obra civil més gran i, sens dubte, la més utilitzada pels ciutadans de tota la gran regió metropolitana que envolta Barcelona.

    Per a la majoria dels centenars de milers de ciutadans que hi transiten cada dia, aquest anell circulatori és una autopista urbana, el lloc per on es passa amb més o menys lentitud o fluïdesa, depenent del trànsit o de les incidències del moment.

    Però vistes des de dins i acompanyant, tal com es fa en el documental, la gent que hi treballa, les rondes són molt més que prop de 40 quilòmetres d?asfalt i formigó. Són un món en petit, descrit, per alguns com un parc temàtic amb habitants i espècies ben diverses que hi flueixen cada dia d?una punta a l?altra.

    I aquesta és la proposta del documental, que se centra en aquestes singularitats que es prodiguen diàriament i que posen a prova la diligència de la Guàrdia Urbana corrent, per exemple, darrere d?una cabra que circula sense control entre els cotxes o acompanyant de nit un equip d?enginyers responsables del manteniment de les rondes caminant per un túnel tallat al trànsit posant a prova els sistemes antiincendis.

    El documental ?Les rondes, parc nacional? també retrata altres curiositats, com un grup de timbalers que s?arreceren sota un Scalextric de la Barceloneta per assajar sense molestar els veïns, l?existència d?una penya blaugrana emplaçada just a sota mateix del nus de la Trinitat, o la moda de parelles de nuvis xinesos que trien els llacs artificials i els ponts de fusta del tros de les rondes que passa per la Vila Olímpica, tot buscant el millor fengshui i la bona sort per fer les fotos de l?àlbum de casament.

    I mentre es visiten aquests espais sorprenents amb aquesta mena de protagonistes, el que es pretén també es recordar el passat d?aquest cinturó, analitzar el seu funcionament actual, amb unes densitat de trànsit que sovint frega el col·lapse i, sobretot, posar el punt de mira en el paper que es vol que tinguin en el futur de la mobilitat de Barcelona i de la seva gran àrea urbana. Per això, també s?ha comptat amb la participació d?enginyers i especialistes en mobilitat de diverses institucions del país.

    El documental s?ha rodat al llarg d?unes cinc setmanes, en les quals s?ha filmat el dia a dia d?aquest anell circulatori: des d?embussos fins a controls d?alcoholèmia i llocs desconeguts per a la majoria d?usuaris. També s?ha filmat des de l?aire, amb càmeres d?alta resolució que han proporcionat imatges impactants i inèdites de la circulació i de tota l?àrea urbana.

    Per realitzar aquesta producció, s?ha comptat amb la col·laboració dels serveis de Mobilitat de l?Ajuntament de Barcelona, la Guàrdia Urbana, el Servei d?Emergències Mèdiques de Catalunya, el Servei Català de Trànsit, l?àrea metropolitana de Barcelona, el RACC, la Penya Motorista de Barcelona, l?Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, el monestir de Pedralbes, l?Arxiu Històric de Nou Barris, la Penya Barcelonista de Trinitat Vella, a més de diversos ciutadans i associacions de veïns.

    Pàgina de descarrega



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - La model, 113 anys i un dia - Joan Gallifa - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 783 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:59:16
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1718 Kbps
    Factor de qualitat: 0,24 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    SENSE FICCIÓ - LA MODEL: 113 ANYS I UN DIA

    Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració SomBatabat, 2017
    Apte

    Dirigit per Joan Gallifa

    Amb el tancament de la presó Model de Barcelona el 8 de juny del 2017 es tanca una història que va començar fa gairebé 113 anys. El 6 de març hi van entrar els últims presos preventius. I a partir d?aquell moment va començar el moviment de població reclusa més important de la història recent d?aquest país per poder repartir en altres centres els més de 900 interns de la Model.

    Amb el tancament de la Model també es tancarà una història que va començar fa gairebé 113 anys: el 1904 es va inaugurar una nova presó, seguint els nous criteris que buscaven no solament el càstig sinó també la rehabilitació dels delinqüents. La presó era tan moderna que de seguida se la va anomenar ?presó model?. Però, malgrat les bones intencions, la Model aviat es va massificar, i a la vegada es va convertir en el símbol de la repressió i de l?exclusió: com un mirall, en cada moment històric ha reflectit qui són els perdedors.

    Des que la Generalitat va assumir les competències penitenciàries, el 1984, ja es va fer evident que la Model no reunia les condicions per als nous estàndards de tractament dels interns. A més, la pressió dels veïns demanava una solució. Però els diversos intents de tancar-la van resultar infructuosos. Finalment, l?acord signat el gener passat entre l?Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ho farà possible.

    El procés del tancament i el trasllat dels interns no ha estat fàcil. D?una banda, per les dificultats tècniques. De l?altra, per l?impacte que el trasllat provocarà sobretot en els familiars dels interns, que s?hauran de desplaçar fora de Barcelona per visitar-los. A més, s?hi ha afegit un profund malestar en bona part dels treballadors, per a alguns dels quals el canvi de lloc de treball suposarà un trasbals considerable.

    En aquests dies de canvis, l?equip de televisió ha tingut accés a la vida quotidiana de cinc interns de la Model. Els ha pogut seguir en les seves activitats quotidianes, les seves preocupacions, les seves pors i les seves esperances. El resultat és el retrat de com s?han viscut des de dins els últims dies de la Model.

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - En lluita - Pere Llibre & Eloi Vila - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 746 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:49:10
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 1993 Kbps
    Factor de qualitat: 0,28 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps


    SENSE FICCIÓ - EN LLUITA

    Tanca Tanca
    Apte

    Dirigit per Pere Llibre i Eloi Vila.

    Recorregut de les lluites socials que hi ha hagut a Catalunya en els últims 40 i 50 anys, des del final del règim franquista fins a l'actualitat, a través de les històries de cinc protagonistes que han viscut les lluites veïnals.

    ?En lluita? recorre les lluites socials que hi ha hagut a Catalunya en els últims 40 i 50 anys, des del final del règim franquista fins a l?actualitat, a través de les històries de cinc protagonistes que han viscut les lluites veïnals, la lluita per la identitat catalana, la lluita per la pau i l?esclat social dels últims anys. Un viatge al passat i al present de la mobilització ciutadana a Catalunya a través, també, de les reflexions d?una quinzena de persones que participen o han participat activament en la lluita obrera, l?ecologista, la feminista, pels drets humans o pels drets socials, entre d?altres, i que representen l?extens moviment associatiu del país. ?En lluita?, doncs, és també una reflexió col·lectiva que permet entendre per què i de quina manera s?ha lluitat a Catalunya en les últimes dècades a partir de l?experiència i la transformació personal de qui s?hi ha implicat.

    Amb els seus protagonistes, el documental recorda la Marxa per la Llibertat l?any 1976; el segrest d?autobusos al barri de Pomar de Badalona el 1985; el paper dels insubmisos en la lluita per la pau i la transformació personal d?una activista de la PAH arran del 15M. Aquestes històries són el punt de partida per a les reflexions col·lectives sobre el tarannà de les lluites, les dificultats, el per què ens mobilitzem o la repressió, entre d?altres.

    Quaranta anys després de la caiguda del règim franquista i en un moment en què Catalunya viu un moment de mobilització ciutadana massiva, ?En lluita? ajuda a entendre la societat que hem construït i el que queda per aconseguir per viure un futur millor.

    Testimonis
    Rosa Luna, veïna del barri de Pomar
    Carmen Díaz, veïna del barri de Pomar
    Andrés Naya, líder veïnal de Barcelona / activista de la lluita veïnal
    Joana Imbernon, activista per l?escola en català
    Carles Vallejo, activista de la lluita obrera
    Norma Falconi, activista pels drets dels immigrants
    Trini Cuesta, activista per la sanitat pública
    Susanna Abella, Plataforma en Defensa de l?Ebre
    Maria Morón, pionera de la lluita feminista
    Joan Rebull, activista antinuclear
    Jordi Cuixart, president d?Òmnium Cultural
    Josep Arasa, organitzador de la Marxa de la Llibertat
    Jordi Bilbeny, organitzador de la Consulta d?Arenys de Munt
    Iban EK, activista en moviments socials
    Elba Mansilla, activista en moviments socials
    Jordi Muñoz, antimilitarista
    Eugeni Rodríguez, activista pels drets del col·lectiu LGTBI
    Pep Riera, pagès i activista
    Adonio González, iaioflauta
    Llum Oliver, veïna del bloc ocupat de la Bordeta


    Llocs i fets, entre d?altres

    Barri de Pubilla Cases
    L?Hospitalet de Llobregat, 1975

    Manifestació per l?amnistia laboral
    Barri del Poblenou, Barcelona, 1976

    Marxa de la Llibertat
    Vilafranca del Penedès i Montblanc, 1976

    Jornades Catalanes de la Dona
    Barcelona, 1976

    Vaga de Laforsa
    Cornellà de Llobregat, 1978

    Manifestació del Front d?Alliberament Gai
    Barcelona, 1979

    Vaga universitària contra les taxes
    Barcelona, 1984

    Barri de Pomar
    Badalona, 1985

    Manifestació contra el servei militar
    Barcelona, 1986

    Acció per la llibertat dels insubmisos empresonats
    Barcelona, 1991

    Míting veïnal ?Guerra de l?aigua?
    Barcelona, 1996

    Enfrontaments pel desallotjament del Cine Princesa
    Barcelona, 1996

    Cadena humana contra el Pla Hidrològic
    Tortosa, 2001

    Tancada església del Pi
    Barcelona, 2001

    La Marxa Blava
    Brussel·les, Bèlgica, 2001

    Manifestació ?No a la Guerra?
    Barcelona, 2003

    Consulta sobre la independència
    Arenys de Munt, 2009

    Acampada 15M
    Barcelona, 2011

    Manifestació dels indignats
    Barcelona, 2011

    Ocupació del Bloc de la Bordeta
    Barcelona, 2015

    Diada de l?11 de Setembre
    Barcelona, 2014

    Tancada d?immigrants, ?Papers sense contracte?
    Barcelona, 2016

    Manifestació ?Volem Acollir?
    Barcelona, 2017

    Més informació



    Pàgina de descarrega
  • File Name : Sense ficció - Revolució solar - Ricard Belis & Joan Marí - 2017 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi
    Mida del fitxer: 896 Mb.

    [Pel·lícula]
    Vàlid: Sí [AVI]
    Duració: 00:54:55
    Pel·lícula completa: Sí

    [Vídeo]
    Resolució: 720x400 (1,80:1)
    Còdec: XviD MPEG-4 codec
    MPS : 25,00
    BitRate: 2153 Kbps
    Factor de qualitat: 0,31 b/px

    [Àudio]
    Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
    Nombre de canals : 2
    Velocitat de mostra: 48000 Hz
    BitRate: 128 Kbps



    SENSE FICCIÓ - REVOLUCIÓ SOLAR

    Apte

    Direcció Ricard Belis & Joan Marí

    L'accident de la central nuclear de Fukushima va propiciar l'Acord de París de desembre del 2015, que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle a partir de 2020.

    Estem immersos en una transició energètica global que té per objectiu una producció energètica 100% renovable en les pròximes dècades. I el panorama energètic ha començat a canviar: assistim a situacions tan paradoxals com les del Regne Unit, que és el país d'Europa que ha invertit més en energia solar els últims anys, o Alemanya, que ha posat en marxa el programa governamental "Energiewende" --transició energètica-- amb l'objectiu d'arribar a un 80% d'energia renovable l'any 2050.

    En l'altre costat de la paradoxa, hi trobem els Estats Units, presidits per Donald Trump, que s'acaben de desmarcar de l'Acord de París, o Espanya, el territori amb més potencial fotovoltaic d'Europa, que el 2015 només va instal·lar 0,05 GW i està estancada a la cua dels països inversors, molt per darrere d'altres països europeus amb menys potencial solar, com Holanda, Suïssa, Dinamarca o Àustria.

    Espanya va ser pionera en el foment de l'energia solar durant el govern socialista de Rodríguez Zapatero amb un reial decret llei del 2007, però el 2010 el mateix govern va fer un gir radical amb un polèmic reial decret impulsat pel ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, que retallava un 45% les primes garantides als parcs solars. Les posteriors lleis aprovades pel govern popular de Mariano Rajoy van accentuar les traves legals a la producció d'energia solar.

    Aquestes mesures van afectar a 60.000 famílies --4.300 a Catalunya-- i a una trentena de fons d'inversió internacionals, que van denunciar el Regne d'Espanya davant del CIADI, l'organisme d'arbitratge internacional del Banc Mundial. El CIADI va fallar el seu primer veredicte contra Espanya aquest mes de maig per l'incompliment de la Carta de l'Energia. La inseguretat jurídica que va suposar aquest gir normatiu dels successius executius del PSOE i del PP ha allunyat aquests fons d'inversió del potencial solar a l'estat espanyol.

    El documental "Revolució solar" posa llum sobre les causes de la complexa situació energètica espanyola i viatja al Regne Unit i a Alemanya per veure com dos països amb menys sol que l'estat espanyol lideren aquest "boom" solar a Europa.

    Els experts consultats situen com a grans assignatures pendents de la transició energètica l'estalvi i l'eficiència, aspectes en els quals l'autoproducció d'electricitat n'és un pilar clau. En aquest sentit, la intervenció arquitectònica que ha tingut lloc en un edifici d'habitatges socials de Taradell (Osona) demostra la importància de l'energia solar en l'abaratiment del cost de l'electricitat i en la disminució de la pobresa energètica.

    Una placa solar costa avui un 80% menys que fa deu anys, període en el qual la factura de la llum ha pujat un 70%. Això fa de l'energia solar una font renovable altament rendible. En paral·lel, trobem experiències que demostren que hi ha models energètics alternatius als oligopolis elèctrics, com les cooperatives que proliferen arreu d'Europa en els últims anys. La cooperativa gironina Som Energia n'és un exemple, amb un projecte de generació elèctrica col·lectiva amb diversos camps solars a Andalusia, que el documental també visita.

    Ens preguntem si serà possible la democratització de l'energia de la mateixa manera que les noves tecnologies han democratitzat la comunicació. La resposta a aquest i altres aspectes relacionats amb el sistema elèctric espanyol --la subhasta on es decideix el preu de l'electricitat; les anomenades "portes giratòries" entre empreses elèctriques i alts càrrecs de l'administració pública; què paguem realment a la factura de la llum; com afronta Catalunya la transició energètica des d'una capacitat reguladora gairebé nul·la i amb un sistema energètic molt depenent de l'energia nuclear o si el cotxe elèctric serà una realitat immediata o la mobilitat sostenible haurà d'esperar encara un temps a consolidar-se, etc.--, troben resposta en el documental "Revolució solar".

    Més informació



    Pàgina de descarrega

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 - 9 [+1]

  • 40 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació















El Temps


Altres webs d'enllaços






Altres WEBs