Aprofitem l'oportunitat  Top

  • Aprofitem l'oportunitat

    El dia 25 de novembre d'enguany la ciutadania de Catalunya té, per primera vegada en molt temps, l'oportunitat de començar a decidir el seu futur de manera democràtica, pacífica i tranquil·la.

    Això és possible no per una conjunció astral, ni tampoc per una casualitat, sinó per la feina, la lluita i el sacrifici de molts anys per part de moltes persones, que en els darrers temps s'ha cristal?litzat en la gran manifestació de l'Onze de Setembre passat i en el compromís i el lideratge del president de la Generalitat, Artur Mas, que ha escoltat la veu del seu poble i ha fet seves les demandes d'un país esgotat per anys de tracte colonial per part de l'Estat espanyol.

    En la història de les persones, però també en la dels països, les oportunitats cal aprofitar-les, ja que no sempre es repeteixen. Catalunya, si vol esdevenir un nou estat, no pot deixar passar les properes eleccions com si fossin unes eleccions autonòmiques qualssevol. Cal que tinguem ben clar què és el més convenient per anar avançant en la direcció cap a la constitució del nou estat de Catalunya.

    Molts independentistes ?de tota la vida? es pregunten de bona fe: arribarà el president Mas fins al final? Amb algun company de viatge com Duran Lleida és factible assolir aquest compromís? La tradicional actitud de peixalcovisme tornarà? Quan l'Estat espanyol colli més, aguantarà?

    Lògic que hi hagi gent que es faci aquestes i altres preguntes semblants.

    El primer que cal dir i repetir fins a l'extenuació és que, en l'actual situació de Catalunya, només el president Mas, que s'ha compromès davant del seu poble, pot tirar endavant aquest procés. Cap altre líder polític català ho pot fer, ja que només des d'una posició de majoria democràtica, que de moment cap altra força política té ni tindrà a curt termini, es pot pilotar aquest viatge cap a la llibertat.

    En segon lloc cal afirmar, sense cap mena de dubte, que la manera segura per no arribar fins al final del trajecte és que el president Mas no obtingui un gran resultat el dia 25 de novembre. Només si el president Mas en surt reforçat, es podrà arribar a assolir l'objectiu somniat. Totes les forces espanyolistes treballen per fer-lo fracassar i aquesta i cap altra és la seva obsessió actual.

    Els independentistes catalans clàssics volem tenir els mateixos objectius que els espanyolistes més recalcitrants?
    Gairebé totes les forces polítiques concorren en aquestes eleccions amb les mateixes estratègies de sempre, erosionar el líder que va al davant i intentar millorar les posicions de sortida o no empitjorar-les gaire, en funció de les enquestes. Tanmateix aquestes eleccions poden ser, si els ciutadans volem, completament diferents de les que hem fet fins ara.

    A Reagrupament Independentista hem tingut clar des que es varen convocar les eleccions que calia un enfocament diferent i explorar una unió de tots aquells que volem la independència, que volem una Catalunya sobirana, que volem un estat lliure que gestioni els nostres interessos i que ens representi en el món amb l'energia i el coratge que cal.

    Malauradament no ha estat possible i tots els partits han prioritzat els seus propis interessos, legítims sense cap mena de dubte, però que en aquests moments tan transcendentals es troben molt lluny del que més interessa a Catalunya.
    En definitiva, hem d'aconseguir que aquestes eleccions siguin un plebiscit per avançar cap a l'estat propi i això ho hem de fer donant suport al president, que ha posat els interessos de Catalunya al davant dels del seu partit i del seu propi futur polític.

    Sense cap altra prioritat que els interessos de Catalunya, penso que cal donar suport incondicional al president Mas i el dia 25 de novembre votar-lo amb l'esperança que els dies de la llibertat del nostre país siguin més a prop.

    http://www.elpu…ortunitat.html
  • Valoració d'un resultat electoral inesperat

    "Duran és responsable, pel cap baix, d'una pèrdua de vots gens menyspreable, amb l'agreujant que votants independentistes que haurien votat Mas no ho han fet per la presència de Duran"

    28 novembre 2012

    Autor: Boi Fusté
    Valoració d'un resultat electoral inesperat

    El desencadenant va ser un 11 de setembre festiu i carregat de bones intencions. El nostre president i els seus consellers en fan la lectura política que, sumat a pressions espanyoles a més de les retallades econòmiques d'obligat compliment, determinen la convocatòria anticipada d'eleccions.

    Fer unes eleccions de programa no tenia cap sentit, CiU tenia els suports adequats per acabar la legislatura, per tant, queda clar que, primer, del que es tracta és de fer un pas més en l'estratègia que els catalans som un poble i subjecte polític amb dret a decidir. Tot semblava indicar que el fet de proposar un nou projecte per a Catalunya, amb la construcció d'un Estat lliure dins d'Europa, engrescava majoritàriament a la societat catalana.

    De fet, CiU no ha parlat mai, ni en els seus programes polítics ni en les seves accions de govern, com una força independentista. Cal reconèixer, però, el seu contingut catalanista i de construcció nacional. Ara bé, reconvertir en dos mesos la força política més hegemònica a Catalunya en els darrers 34 anys en una força per la independència de Catalunya, ni els titans grecs ho podrien aconseguir. CiU s'ha vanagloriat de les seves polítiques d'encaix a l'Estat espanyol, qüestió que els espanyols sempre han interpretat a 'Espanya' com un encert i, a més, d'obligat compliment. Aquest fet ens permet tenir una interpretació de la transició espanyola on la legalitat franquista era acceptada sense més.

    Dos mesos no ha estat temps suficient, la reconversió política mai ha estat creïble. El govern de Mas va voler ser el primer de la classe. Retallar primer, més el recolzament del PP els feia creure en una legislatura dura, però plàcida. No ha estat així, les condicions imposades per la crisi han aflorat el que molts ja sabíem: l'Estat espanyol i el seu govern ho fan bé, són les autonomies les que malgasten en televisions, en ambaixades, en els mitjans afins i organismes que només serveixen com agència de col·locació.

    La paradoxa ha estat tan evident que només ens queda creure que sectors importants de CiU continuen creient que amb Espanya anirem millor. Per un costat, retallada va retallada ve i uns quants impostos als avis i al turisme, i per l'altre, permeten que la força més anticatalana, com és el PP, tingui segments de poder institucional a Catalunya que Déu n'hi do i que no han parat d'utilitzar com a eines d'erosió.

    Es pot admetre que governs anteriors hagin estirat més el braç que la màniga, i que calia posar seny a la 'governació' del país, però fer-ho podia haver estat més comprensible si, paral·lelament, el govern hagués fet campanya pedagògica de forma sistemàtica explicant per què ho havien de fer. Mitjans en tenien i gent i institucions, també. Ara sembla que les retallades eren qüestions del govern català. No entrarem si les retallades s'havien de fer aquí o allà.

    Mas ha comès dos errors, un de petit i un altre de molt gran. El petit ha estat no parlar obertament que Catalunya vol la independència i vist el fracàs de les relacions amb l'Estat espanyol, aquesta és la única opció. El gran que en Duran és responsable, pel cap baix, d'una pèrdua de vots gens menyspreable, amb l'agreujant que votants independentistes que haurien votat Mas no ho han fet per la presència de Duran.

    L'error de Convergència, que de moment pagarem és parlar de moments excepcionals, de majories excepcionals i no fer cap gest excepcional. Convocar les eleccions no era el fet excepcional, convocar-les pensant que la ciutadania et faria costat sense més és d'una gosadia extraordinària. L'únic fet extraordinari i que el conjunt hauria interpretat com a patriòtic és fer cas a l'única proposta assenyada feta per un dels millors estadistes que a dia d'avui té Catalunya, Joan Carretero: per a unes eleccions excepcionals, una gran coalició liderada pel nostre president Artur Mas. Aquesta era l'acció més excepcional possible amb una lectura política imbatible. Ara, CiU i ERC han d'esmerçar esforços per fer el mateix que deia Carretero, però amb la diferència que el resultat electoral no hauria estat de 71 diputats, segur.

    Tot i això, encara hi som a temps. CiU i ERC han de fer govern sí o sí, per Catalunya, per poder fer polítiques de dretes o d'esquerres quan siguem lliures, per poder deixar d'administrar les misèries i, sobretot, per desfer-nos d'una Espanya negra i gens democràtica que ens vol morts i enterrats. De vosaltres depèn.

    http://www.reag…oral_inesperat
  • 58 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació















El Temps


Altres webs d'enllaços






Altres WEBs