I... el món és aixà!!!  Top

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2

  • ?La independència de Catalunya reforçaria una tendència global?, segons el ?The New York Times'

    L'autor explica que la independència d'una nació petita seria pacífica i beneficiosa
    Les noves generacions que han après català pressionen per la independència, segons l'articulista
    30/11/12 10:44 - barcelona - Pol Serrano

    Un article al New York Times Descriu que en les eleccions del passat diumenge, ?la majoria dels escons els van guanyar diputats independentistes?. I aquest fet reforçaria una tendència general.

    L'autor explica que des de la segona Guerra Mundial, ?el nombre de nacions ha crescut molt, sobre tot després de la implosió de la Unió Soviètica?.

    També es fa menció dels trets identitaris que té Catalunya, com ?una llengua i cultura pròpies?. Tanmateix, aquesta llengua i cultura van ?ser suprimides pel règim de Franco?. També fa esment de la immigració interna que hi va haver, de terres d'Espanya a Catalunya. Així, ?durant el règim de Franco, molts castellanoparlants van arribar a Catalunya, i aquest fet, més el jou de Franco, van fer que amb la democràcia, l'independentisme no aixequés el vol?.

    Tanmateix, ?les noves generacions han après el català, i aquestes pressionen per la independència?.

    Després fa un repàs a la situació econòmica que viu Catalunya, en aquest sentit, l'autor afirma que ?una solució, per no arribar a la independència, seria no carregar tantes taxes als catalans, o oferir-los més bens públics?. Tot i això, a mesura que els estats i la redistribució creix, les regions més riques troben que les taxes són excessivament oneroses?. Llavors, amb ?la fi de la guerra freda, les petites nacions no troben que estar dins d'un estat més gran sigui un valor afegit en la seva seguretat?.

    ?La situació de Catalunya val la pena de ser observada? i acaba reblant que ?una nació petita pot ser establerta de manera pacífica i pot ser que tingui beneficis a llarg termini?.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    P.D.

    I en el pot petit la bona confitura... i bla, bla bla...

    No seré pas jo que digui que un país per ser "gran" és ineficient... n'hi han molts paisos "grans" que no tenen els problemes que tenim a Escanya... (en tenen altres!!!)

    Però el que té en comú Escanya amb altres paisos (grans o enormes i fins i tot més petits!!) com pot ser Serbia, Russia, El Congo o la Xina, per dir els primers que hem venen al cap... és una visió imperial del seu destí, la destrucció dels que no segueixen les directrius i un profund menyspreu als que pensem diferent, si Escanya no fos així (com ÉS!!) l'independentisme... seria residual (que no inexistent!!)
  • La premsa internacional remarca que Catalunya 'és una entitat sobirana'

    CNN: Catalan parliament declaration pushes self-determination

    Associated Press (la principal agència de notícies del món): Catalonia declares itself a sovereign entity

    Foreign Policy (publicació diplomàtica especialitzada): Catalonia moves closer to independence referendum

    The Guardian: Catalan parliament paves way for referendum on independence

    The Washington Post: Spain?s Catalonia Parliament passes symbolic declaration of sovereignty, referendum expected

    Christian Science Monitor (Boston, un dels diaris de més prestigi per la informació internacional als Estats Units): Catalonia declares intent to hold independence referendum

    L'Express: Catalogne: renaissance d?une nation

    RTBF.be (televisió belga en francès): Le Parlement catalan fait un pas de plus vers l'indépendance

    La Nación (un dels principals diaris argentins): El Parlamento de Cataluña aprueba iniciar un proceso de autodeterminación

    Excelsior (diari de Mèxic): Aprueba Cataluña declaración de soberanía; abre vía a independencia

    ANSA (agència nacional de notícies italiana): Spagna: Catalogna prepara 'nuovo stato nell'UE'

    Der Spiegel: Kataloniens Parlament will Abspaltung vorantreiben

    N-TV (televisió alemanya): Katalanen unternehmen ersten Schritt zu Unabhängigkeitsreferendum

    Tiscal (principal servei online a Itàlia): Catalogna, Parlamento adotta dichiarazione autodeterminazione

    Le Devoir (diari sobiranista del Quebec): Indépendance - La Catalogne fait un pas de plus vers un référendum

    Diario de Noticias (principal diari de Lisboa): Parlamento da Catalunha aprova declaração de soberania

    Publico (diari portuguès d'esquerra): Parlamento da Catalunha aprova uma declaração sobre a soberania

    Berria: Kataluniako Legebiltzarrak burujabetzaren aldeko adierazpena onartu du

    The Star (Malàisia): Catalan lawmakers pass resolution on sovereignty

    Europe Magazine: Catalan parliament approves referendum on independence

    Global Post: Catalan lawmakers pass resolution on sovereignty

    El Mundo: El Parlament aprueba la declaración que impulsa el 'derecho a decidir' de Cataluña

    El País: El Parlament aprueba por amplia mayoría la declaración soberanista

    B92 (ràdio progressista sèrbia) Catalan parliament declares 'sovereign entity'

    Independenza (diari sard): CATALOGNA: APPROVATA LA DICHIARAZIONE DI SOVRANITA?

    En Son Haber (diari turc): Katalanlar'dan ba??ms?zl??a bir ad?m daha

    Agencia Venezolana de Noticias: Parlamento de Cataluña aprueba proclama de soberanía de su región

    Agencia Prensa Latina (Cuba): Región española de Cataluña aprueba declaración de soberanía

    Ta Nea (Grècia): ????????? - ????? ???? ???? ??? ??????????? ???????? ? ?????????

    Kathimerini (el principal diari d'Atenes): ?? ??????????? ??? ?????????? ???????? ?? ??????????? ??? ??? ???????????

    Irish Times (el principal diari de Dublin): Catalonia's 'declaration of sovereignty' is passed

    Press Tv (televisió en anglès del govern de l'Iran): Catalan parliament approves declaration of state sovereignty

    http://www.vila…-sobirana.html

    P.D.

    Respecte, curiositat, relat dels fets... (obviament en mitjans internacionals) en els mitjans escanyols... millor deixar-ho estar...
  • L'Escòcia independent podria continuar a la UE, segons un informe del govern britànic

    Dos experts en dret internacional admeten que el debat sobre la pertinença de nous estats a la UE és 'especulatiu'

    Els experts legals del govern britànic de David Cameron han admès que 'no és inconcebible' la permanència automàtica d'una Escòcia independent dins la Unió Europea. En el primer informe que Londres publica per defensar el manteniment de la unió entre Escòcia i la resta de la Gran Bretanya, dos professors de dret internacional reconeixen que Edimburg podria continuar a la UE 'si els òrgans europeus rellevants i els estats estiguessin disposats a ajustar els seus requeriments normals per a l'adhesió' al cas d'Escòcia. El text avisa que no seria cap obligació derivada de 'la llei internacional ni, encara menys, del sistema legal europeu'.

    El govern britànic de David Cameron va començar ahir la campanya contra la independència d'Escòcia. Va publicar el primer informe dels seus assessors legals, que avisen de les 'implicacions internacionals' de la secessió, i que intenten defensar el manteniment de la unió. Els autors del text són els professors de dret internacional James Crawford, de la Universitat de Cambridge, i Alan Boyle, de la Universitat d'Edimburg. Hi asseguren que Escòcia seria considerada internacionalment 'com un nou estat després de la independència', mentre que la resta del Regne Unit mantindria els drets i les obligacions de l'antiga unió.

    L'informe fou preparat el 10 de desembre i en circumstàncies normals hauria estat secret. Però el govern britànic l'ha volgut publicar com a inici de la campanya contra la independència.

    Quan tracta de les institucions internacional, el text diu: 'Potser no hi ha una llei internacional que governi l'herència en la permanència dins les organitzacions internacionals. Però, almenys en el cas de l'ONU, es requeriria que Escòcia s'hi unís com un nou estat membre, mentre que la resta del Regne Unit hi mantindria el seu paper, inclòs el seient permanent al Consell de Seguretat.'

    En el cas de la Unió Europea, la tesi dels experts és que s'hi hauria de renegociar l'adhesió, però admeten que tot el debat és especulatiu: 'A la pràctica, les conseqüències de la independència d'Escòcia a la Unió Europea dependran molt de l'actitud dels altres estats membres i dels òrgans de la UE, i de les negociacions.' I afegeixen: 'No hi ha cap precedent clar d'una part de la metròpoli d'un estat membre de la UE esdevenint independent i després demanant la permanència automàtica o el dret d'unir-se a la UE.' I encara: 'Ni mai tampoc un estat no ha sortit de la UE.'

    Segons l'estudi, la situació més probable és que una Escòcia independent hagi de tornar a demanar l'adhesió a la Unió Europea. Però, diuen, el procés pot variar molt segons l'acord entre Londres i Edimburg, i segons la voluntat de les institucions comunitàries i, especialment, dels estats membres. 'La possibilitat que el procés d'adhesió es pogués variar en el cas d'Escòcia, tenint en compte que ja és subjecte a la llei de la UE com a part del Regne Unit, podria ser objecte de negociació', s'assegura. 'Però el resultat final de l'adhesió seria probablement el mateix: un tractat introduint les esmenes necessàries als tractats de la UE per augmentar-ne el nombre de membres.'

    En aquest punt, els experts tampoc no desestimen un procés més ràpid. 'No diem pas que sigui inconcebible per a Escòcia d'esdevenir automàticament membre de la Unió Europea. Els òrgans rellevants de la UE o els estats membres podrien estar disposats a ajustar els requeriments normals d'adhesió d'acord amb les circumstàncies del cas d'Escòcia', defensen. 'Això seria una decisió que haurien de prendre ells, probablement per mitjà de negociacions, però no requereix ni la llei internacional ni, encara menys, el sistema legal de la UE', afegeixen.

    Els dos experts consultats pel govern britànic també parlen d'una negociació del Regne Unit amb Brussel·les per la pèrdua de territori i població que implicaria la independència escocesa. 'Presumiblement, el Regne Unit tindrà poc marge per a resistir-se a una reducció proporcional' del seu pes a la UE, d'acord amb la sortida d'Escòcia.

    El text també explora la possibilitat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea pugui intervenir-hi si es resisteix 'a permetre que una part d'un estat membre de la UE pugui sortir automàticament de la Unió, especialment perquè això afectaria els drets individuals dels seus ciutadans actuals'. Els experts assenyalen que aquesta intervenció del tribunal en tot el procés és 'molt improbable' i apunten a una negociació política si el cas escocès s'arribés a materialitzar.

    http://www.vila…-britanic.html

    P.D.

    És el que passa quant "donés" drets... qui és el guapo que t'els treu!??
  • La UE només intervindrà entre Catalunya i Espanya si es trepitgen les ?competències? comunitàries

    El director de la CE a Barcelona recorda que Brussel·les va prendre part en casos com la llibertat d'expressió a Hongria o l'expulsió de gitanos de França
    El representant europeu recorda que el català no és oficial a la UE perquè l'Espanya no va proposar que ho fos quan va entrar
    14/02/13 09:28 - Barcelona - ACN

    La Comissió Europa (CE) no intervindrà en l'encaix entre Catalunya i Espanya ?sempre que no s'entri? en conflicte amb les ?competències? de l'executiu comunitari, ha explicat el nou director de la representació de la CE a Catalunya i les Illes Balears, Ferran Tarradellas. Exemples d'intervenció europea, ha recordat Tarradellas, han estat la llei de llibertat d'expressió d'Hongria o l'expulsió de gitanos romanesos de França, ja que en tots dos casos la CE va considerar que s'atemptava contra els drets fonamentals dels ciutadans europeus. Mentre això no passi, però, la CE intenta mantenir la ?neutralitat? per ?respecte? a catalans i espanyols, defensa el funcionari europeu.

    Fidel a la prudència que sol marcar les declaracions dels representants europeus sobre l'autodeterminació de Catalunya, Tarradellas evita fer cap comentari sobre quina seria la posició de la Comissió en l'hipotètic cas que entressin en joc les forces armades. A dia d'avui, ?la UE té l'obligació d'ajudar els ciutadans de Catalunya, el territori català i les institucions catalanes [com en qualsevol altre territori europeu], però què passaria si Catalunya s'independitzés, és una cosa que es veurà si aquest esdeveniment es produeix?, exposa el nou director de la Representació de la CE a Barcelona.

    Pel que fa a la llengua catalana, Tarradellas recorda que no és oficial a la UE perquè l'estat espanyol no va proposar que ho fos quan va entrar dins el club europeu. Ara bé, tot i que no és oficial, ?un bé cultural de primer ordre com una llengua pròpia, sí que el considerem important?, destaca el funcionari europeu, qui recorda que a la representació de la CE a Barcelona tot és en català.

    El representant de la CE evita fer valoracions sobre la lluita contra la corrupció a Catalunya i l'estat espanyol, al·legant que -com en el cas de l'autodeterminació catalana- aquest tema és fora de les competències de l'executiu comunitari. Això sí: ?Com a principi, som favorables que hi hagi controls contra el frau estrictes?, subratlla.

    L'octubre de l'any passat, el fins aleshores comissari de Salut i Política de Consumidors, John Dalli, va dimitir després que l'OLAF, l'oficina europea contra el frau, iniciés una investigació per presumpte tràfic d'influències en el negoci del tabac. ?El comissari Dalli no el va fer dimitir ningú, va dimitir ell mateix?, assegura Tarradellas.

    El corredor del mediterrani

    El marc financer plurianual 2014-2020 aprovat pel Consell Europeu la setmana passada, que encara ha de passar el vistiplau del Parlament Europeu, preveu una reducció en la partida d'infraestructures. Una disminució de fons que podria afectar el corredor mediterrani ferroviari, si bé encara no s'ha decidit com es repartiran els recursos econòmics. Sigui com sigui, ?el corredor mediterrani és prioritari per a la UE i hi donarem suport? assegura Ferran Tarradellas, qui ressalta la importància del projecte per ?estimular el creixement econòmic?.

    Els pressupostos aprovats pels 27 també reserven fons per a ajuts a la pagesia, segons la nova versió modificada de la Política Agrícola Comuna (PAC). La nova PAC canvia les prioritats per ?adaptar-se als temps moderns i mirar de ser més productius i potenciar la sostenibilitat, amb cultius més ecològics i més protecció del medi ambient, afavorint els agricultors joves?, assegura el funcionari europeu. Davant les crítiques a la reforma d'alguns sectors del camp català, Tarradellas exposa que un dels seus objectius al capdavant de la Representació de la CE a Barcelona és explicar bé la PAC a la pagesia catalana.

    Un altre gruix de recursos europeus dels quals es podrà beneficiar Catalunya entre 2014 i 2020 són els fons estructurals i regionals. Caldrà ?fixar-se més en què es gastaran els diners i els resultats que tindran?, explica Tarradellas. A tall d'exemple, es poden utilitzar per fomentar l'eficiència energètica, fet que faria ?baixar la factura energètica, a més de crear llocs de treball fent una inversió en un sector que no és deslocalitzable?.

    D'altra banda, el pressupost europeu preveu 3.000 milions d'euros per combatre l'atur juvenil. Encara no se sap com es repartiran aquests fons, però es tracta de destinar-los sobretot a la formació i fer reformes estructurals per millorar l'ocupabilitat. Actualment, una altra eina per trobar feina a la UE és el portal Eures de mobilitat laboral, on hi ha un milió de llocs de treball a tot el territori europeu.

    Ferran Tarradellas Espuny és cap de la Representació de la CE a Catalunya i les Illes Balears des de l'1 de gener del 2013, en substitució de Manel Camós, que va plegar per jubilació. Llicenciat en periodisme i història moderna, treballa a les institucions europees des de l'any 2000, on ha desenvolupat diversos càrrecs com portaveu d'Energia i de Cooperació Internacional, entre d'altres.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    P.D.

    Dons jo, personalment, hem refio més d'aquests senyors, i d'aquesta institució, que no es mullen... ni que els ruixin!!!
  • Les opcions d'èxit d'una Catalunya independent, vistes per un ex-cònsol britànic

    'Si estigués en el lloc de Catalunya, prepararia una ofensiva amable a París, Berlín, Brussel·les, Londres i possiblement Nova York', diu Geoff Cowling

    'Colossal' i 'extraordinària'. Aquests són els dos adjectius utilitza per descriure la manifestació de la Diada Geoff Cowling, cònsol general del Regne Unit a Barcelona entre el 2002 i el 2005. En una entrevista amb l'ACN a Londres, Cowling es mostra partidari que Catalunya celebri un referèndum d'independència per decidir el seu futur. 'Ha de prevaldre la democràcia i la gent ha de poder decidir', assegura l'ex-cònsol general, que avisa la Generalitat que si vol aconseguir l'estat propi ha d'intensificar encara més la seva acció exterior. 'Cal anar a picar portes. Si no piques portes, no s'obriran. S'ha de sortir allà fora i provar-ho'.

    Geoff Cowling ha treballat durant dècades per la 'Foreign Office', com a diplomàtic per a l'estat britànic a l'Amèrica Llatina, Dinamarca i l'Afganistan. El seu últim destí, i un dels que més l'ha marcat, va ser el consolat a Barcelona. Des que va tornar a Londres, fa set anys, Cowling ha seguit amb interès i un cert punt de sorpresa els esdeveniments polítics i culturals a Catalunya, i fins i tot va ser a la capital catalana durant la gran manifestació de Diada de l'any passat.

    'Deien que era una manifestació, però no ho era, perquè no et podies moure de tanta gent que hi havia', explica Cowling al recordar aquella jornada. 'Catalunya ha canviat bastant significativament. Una de les coses que he notat més des que vaig marxar és l'augment de l'independentisme', afegeix. Cowling explica que l'any 2005, quan l'estatut retallat pel Constitucional ni tan sols s'havia aprovat, ERC era l'única força parlamentària clarament independentista i 'òbviament' hi havia manifestacions per la Diada de l'Onze de Setembre, però poca cosa més. 'No hi havia res com el que vaig experimentar el setembre passat, quan vaig anar a Barcelona', admet. 'Si a la marxa hi havia un milió i mig de persones, com diu la policia, significa prop d'un 25% de la població catalana. És colossal', exclama.

    'Aquell entusiasme estava motivat des del carrer, i de fet va canviar la visió dels polítics, accelerant unes eleccions que no estaven previstes pel 25 de novembre', recorda. Cowling creu que, a diferència del procés que viu Escòcia, a Catalunya l'independentisme s'ha consolidat al carrer, i després ha contagiat el govern. 'A Escòcia hi ha una situació de dalt cap a baix, mentre que a Catalunya veig que prové de les bases', defensa. 'Escòcia farà un referèndum d'independència, però la idea de tenir un milió i mig d'escocesos sortint a Princess Street, a Edimburg, onejant la bandera, em costa de veure', admet.

    A favor del referèndum

    Per aquest ex-diplomàtic britànic, Mariano Rajoy hauria de permetre la celebració d'una consulta a Catalunya, igual que ha fet el primer ministre David Cameron amb Escòcia. De fet, creu que l'actitud conciliadora dels conservadors anglesos ha ajudat a "eliminar tensions" en tot el debat independentista. 'La situació al Regne Unit és completament diferent a la de Catalunya', admet, reconeixent que des de Londres sempre han 'estat conscients que Escòcia és una nació separada'. A més, Cowling creu que el fet que el Regne Unit no disposi d'una constitució facilita les coses.

    'A Espanya hi ha una constitució que és molt rígida i aparentment difícil de canviar. A més, també hi ha, clarament, elements a Espanya que no volen nodrir la idea d'un referèndum català', explica l'excònsul general a Barcelona. 'Però la meva visió personal és que a tot això s'hi hauria d'encara de manera democràtica', afegeix. De fet, segons Cowling, encara que la constitució no permeti els referèndums a Catalunya, s'ha de respectar la voluntat del poble català.

    'Segons la constitució espanyola, Catalunya és només una comunitat autònoma, però tot i això té un parlament, i si hi ha una majoria en aquest parlament que reflecteix la voluntat de la gent per organitzar un referèndum sobre el seu futur, no veig perquè no s'hauria de fer. Un referèndum no necessàriament ha d'acabar amb un 'sí, volem ser independents'', explica, defensant el dret democràtic de votar dels qui volen apostar per la unió entre Catalunya i Espanya. 'Però crec personalment que ha de prevaldre la democràcia, i la gent ha de poder decidir', remarca.

    Més acció exterior

    Després d'anys de moure's entre els passadissos del ministeri d'Exteriors britànic, i de recórrer països a tots els continents, Geoff Cowling defensa que una de les tasques més importants per a qualsevol país és la seva projecció exterior. Cowling evita predir si una Catalunya -o una Escòcia- independents estarien dins o fora de la Unió Europea però admet que la Comissió Europea encapçalada pel conservador José Manuel Durao Barroso 'fa remor' contra aquests processos.

    Per Cowling, l'argument que un nou país independent hauria de tornar a demanar l'adhesió des de fora és tan especulatiu com el de que podria continuar com a membre de ple dret sense negociació. 'Tant Catalunya com Escòcia són actualment membres de la UE, i que sortissin implicaria l'expulsió d'unes comunitats molt substancials. Tampoc crec que això estigui dins dels límits constitucionals de la UE', assegura.

    Però podria intervenir en el cas català la comunitat internacional o europea si Espanya bloqueja el referèndum? 'Dependrà de la situació que prevalgui en aquell moment en el sí de la UE. Personalment, m'agradaria dir que sí, això és el que diria el meu cor, però el meu cap em diu que no, que no ho farien. No voldrien perjudicar la seva relació amb l'estat espanyol', admet Cowling. Per evitar una situació en què la resta de països europeus descriguin la situació catalana com un 'afer intern espanyol', Cowling té una recepta: la internacionalització del conflicte.

    'Abans que això passi, Catalunya realment hauria d'utilitzar les eines que té, a través de les delegacions, el Diplocat i Afers Exteriors, per projectar el seu missatge, particularment a nivell europeu', defensa. Segons Cowling, a les capitals europees s'escoltaran Catalunya, encara que Espanya no ho vegi amb bons ulls. 'Si ets en un racó i crides, i crides prou, algú et sentirà', defensa. 'Certament serien escoltats al Regne Unit, n'estic convençut', diu l'ex-cònsul general, que creu que amb els paral·lelismes amb Escòcia tard o d'hora algú des de Londres o Edimburg hauria de dir alguna cosa sobre Catalunya. De fet, Cowling coneix la tasca de la delegació a la capital britànica i creu que és molt positiva. 'Estan ben considerats i són rebuts a la Foreign Office i a Westminster', explica. 'Cal anar a picar portes. Si no piques portes, no s'obriran. Així que cal sortir allà fora i provar-ho', destaca.

    'Si estigués en el lloc de Catalunya, prepararia una ofensiva amable a París, Berlín, Brussel·les, Londres i possiblement Nova York, utilitzant les delegacions que ja hi ha en aquestes ciutats, recomana Cowling. "És essencial explicar al món el que està passant. Quan em preguntes quina seria la relació de la comunitat internacional, crec que la comunitat internacional ha de ser informada del tema. Realment cal algun tipus de programa internacional de l'administració catalana per explicar el seu posicionament" diu l'exdiplomàtic, que assegura que desconeix si Madrid ja està fent la seva contracampanya a l'exterior. 'Hi ha d'haver negociacions, certament dins de la Unió Europea, amb tots els països, perquè cada un té un veto', afegeix. Per Cowling, el missatge és obvi: la independència de Catalunya 'és un tema europeu, i s'ha de discutir en els passadissos dels governs europeus'.

    http://www.vila…-britanic.html

    P.D.

    Al capdevall... les coses son "complicades", per que ens les compliquem nosaltres mateixos... i les solucions senzilles... no estan de moda
  • El New York Times afirma que la monarquia pressiona els diaris espanyols per suavitzar els atacs a Urdangarin

    El diari porta a la portada d'avui una llarga notícia sobre els casos de corrupció que acorralen Juan Carlos

    El New York Times d'avui publica una llarga notícia sobre el cas Urdangarín on assegura que els darrers deu dies la casa real 'i també els serveis d'intel·ligència' han pressionat els principals diaris espanyols i diverses persones que podrien aportar informació sobre el cas Urdangarín. Segons el rotatiu les pressions reclamen 'baixar el to de les informacions' que afecten la monarquia i que estan acorralant Juan Carlos.

    El NYTimes descriu la forma d'operar de la casa reial, aturant-se en les relacions entre Juan Carlos, la seva amant Corinna Zu Sayn-Wittgenstein i el propi Iñaki Urdangarin i afirma que 'més enllà de si Urdangarin va violar o no alguna llei, l'escàndol ha deixat clar com la família reial usava les seves connexions privilegiades per a aconseguir que alts càrrecs signin acords comercials, que permetin un estil de vida que superi les assignacions que els contribuients espanyols paguen a la família reial'.

    http://www.vila…rdangarin.html

    P.D.

    O sía, tot això del Urdangarin, és només per que necessiten arribar a final de mes i el pobre xicot només feia el mateix que la resta de la parentela icon_eek

    Els hi fem una colecta??? icon_evil
  • Hernn Karits: 'La cadena humana al Bàltic va ser el cim en el procés d'independència'

    Un dels organitzadors de la cadena humana a Estònia, Letònia i Lituània anima els catalans a fer de la cadena de l'11 de setembre un gran gest cap a la independència

    Hernn Karits va viure de molt a prop de cadena humana dels països bàltics, que es va conèixer com la Via Bàltica. Aquell agost del 1989, dos milions de ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van cobrir, enllaçats de les mans, els 560 quilòmetres que separen Tallin de Vilnius. Va ser una gran demostració de força independentista que l'ANC vol repetir amb la cadena prevista per a l'11 de setembre. Karits, que després fou un dels encarregats de delimitar les fronteres de la nova república amb Rússia i Letònia, va viure la cadena humana com a organitzador, coordinant els diversos grups que la formaven. Ara és a Barcelona per a promocionar la Via Catalana de l'11 de setembre.

    ?La independència d'Estònia va ser un procés molt ràpid. Com el recorda i com recorda el paper de la cadena humana?

    ?A mi em sembla, vist des d'avui, com un somni molt llarg, no curt i ràpid. Segurament, des de la perspectiva de la història, que és tan llarga, tot el que va passar aleshores pot semblar ràpid, però en realitat, estant dins de tot aquest moment i vivint-ho en directe, a nosaltres ens semblava que per arribar a la fita de la independència el camí era interminable.

    ?Què va significar la cadena humana, la Via Bàltica?

    ?En aquell moment no podíem continuar fent el camí sols. Calia fer conèixer al món el llarg camí dels països bàltics: què desitjàvem a Estònia, Letònia i Lituània, quina era la situació i per què ens hi trobàvem. La cadena bàltica va ser un cim de la muntanya en tot aquest procés, el qual havia de demostrar al món que existien uns estats i unes nacions com aquestes que estaven a punt de naufragar. Per tot això, el principal objectiu va ser fer conèixer la nostra realitat, i això realment ho vam aconseguir. La cadena bàltica va arribar a tot arreu a través de la televisió.

    ?Contra el que vostès esperaven, Occident no els va ajudar i va pressionar molt perquè no trenquessin la Unió Soviètica. Quin record en té?

    ?Els estonians ja som d'aquesta manera: una mica tossuts i consistents; en un país nòrdic no es pot viure d'una altra manera. Ja sabíem i copsàvem que per part dels països occidentals, malgrat tot, no tindríem un gran suport. I això passava perquè a Rússia hi havia un procés de democratització, que hauria pogut durar desenes d'anys i encara ara no hi ha arribat del tot. Però nosaltres no teníem temps d'esperar. I és per això que de manera tossuda i consistent vam insistir en la independència conjuntament els tres països bàltics. No vam fer cas dels arguments que ens demanaven ajudar a la democratització de la Unió Soviètica i no trencar la relació amb ells. Era el moment de la nostra independència i no podíem acceptar condicionants de ningú.

    ?Creu que la cadena humana catalana de l'11 de setembre pot repetir l'efecte de la Via Bàltica?

    ?La Via Bàltica, ara, és fins i tot en les llistes de la UNESCO, i crec que realment va ser un fet que va impressionar les nacions del món. Per una altra banda, em sembla que realment els esforços dels catalans es coneixen poc. En aquest sentit la vostra cadena us pot aportar més autoconfiança per als vostres desitjos. I crec que el món us pot conèixer millor però no necessàriament perquè això sigui cap repetició; jo no ho veuria com una repetició de la nostra cadena. Més aviat és la vostra oportunitat històrica...

    ?Quina visió creu que tenen els estonians del procés independentista català?

    ?Els catalans sou una nació coneguda a Europa i els estonians coneixen prou bé desitjos i situacions anàlegs als vostres, ja que també Estònia va voler començar el camí amb la independència econòmica, és a dir, anant primer pel camí que podríem anomenar suau. La meva opinió és que amb Estònia no hi haurà cap problema per al vostre reconeixement, perquè nosaltres vam ser ràpidament reconeguts per tothom i ara la nostra missió és donar suport als altres, a Catalunya també.

    ?S'imagina com seria la seva vida si no s'haguessin arriscat en el procés i no haguessin obtingut la independència?

    ?Les emocions van ser fortíssimes en aquell moment i em sembla que no pensàvem mai en el risc que podríem tenir. No ens importava el risc ni els senyals de perill, tot i que hi havia confrontaments molt violents a Vilnius o a Riga. Era clar que no es podia preveure res. Però no sé ben bé què podria dir, ni m'ho imagino! La Unió Soviètica ja no existeix i jo no m'imagino que ara jo continués vivint en una Unió Soviètica, que en aquell temps dèiem que era la presó de les nacions. No m'imagino perdre les llibertats que tinc ara, com la de poder venir a una ciutat com Barcelona... És impensable per a mi.

    http://www.vila…pendencia.html

    P.D.

    La "complicitat" internacional per a la independència dels Paisos Catalans (per el que ens toca) és una utopia, els estats és "protegeixen" entre ells, podrem gaudir de simpatia popular, però cap polític ens donarà suport.... fins que no aconseguim fugir d'aquesta preso anomenada Escanya... res de res

    Un cop lliures, llavors si fem el que hem de fer, és a dir treballar amb ganes i mirar de fer-ho bé, no tindrem la simpatia internacional... tindrem la seva ajuda i cooperació i aquests cop... entre iguals... que total és el que volem els rojoseparatistasdetotalavida, ser nosaltres mateixos, ni més ni millors que altres
  • El vicepresident de Baden-Württemberg: ?Correspon als catalans decidir si se senten millor en el marc d'Espanya o sols?

    El també ministre d'Economia del land alemany assegura que les empreses d'Alemanya ?no estan preocupades?, però avisa que ?odien la incertesa? i volen ?un marc molt estable i clar?
    Nils Schmid considera que la Constitució hauria de preveure un referèndum o tenir un marc legal per poder-lo portar a terme
    01/10/13 09:18 - Stuttgart - ACN

    El vicepresident i ministre de Finances i Economia del land alemany Baden-Württemberg, Nils Schmid, defensa que ?correspon als catalans decidir si se senten millor en el marc d'Espanya o sols, els pertoca a ells decidir-ho?. En una entrevista a l'ACN, el també líder dels socialdemòcrates en aquest land assegura que les empreses alemanyes amb seu al Principat ?no estan preocupades?, però avisa que ?odien la incertesa? i que per invertir necessiten ?un marc molt estable i clar?. Schmid recorda que també Baden-Württemberg o Baviera pateixen un dèficit fiscal ?injust?, però admet que a Catalunya ?és una història diferent i també una qüestió de cultura i llengua?.

    Schmid troba que, ?per descomptat?, el procés ?s'hauria de basar en un referèndum?, perquè correspon als catalans ?parlar clar i decidir?. I afegeix que ?la Constitució l'ha de preveure? o ?ha de tenir un marc legal?. Precisament l'SPD vol canviar la legislació alemanya per poder convocar no només referèndums locals i regionals, com ara, sinó també sobre ?qüestions nacionals?. El vicepresident de Baden-Württemberg, però, apunta que al Quebec els referèndums ?no han servit per resoldre? el problema i demana als catalans si ?ara és més important parlar de la independència o de l'economia i la creació d'ocupació?.

    Schmid pregunta als catalans si realment ?els avantatges de la independència en compensarien els possibles inconvenients? i opina que ?el sistema federal espanyol està força desenvolupat? i que ?les regions ja tenen un alt grau d'autonomia?. ?És molt difícil respondre a aquesta pregunta, però és cosa dels catalans?, insisteix.

    Baviera, Baden-Württemberg i Hessen van haver de pagar l'any passat en solidaritat interterritorial amb els länder menys rics 3.900 milions d'euros, 2.690 milions i 1.330 milions, respectivament. Baviera i Hessen ja han presentat un recurs al Tribunal Constitucional alemany contra la seva contribució al fons de finançament (tot i que l'aportació dels tres estats federats plegats no arriba a la meitat del dèficit fiscal que pateix Catalunya). Schmid també ho considera ?injust? i aposta per posar ?incentius? a les regions beneficiàries per obligar-les a ?millorar la seva situació?. ?S'ha de reformar el sistema de finançament, ha de ser just, però sense desmantellar-lo totalment, perquè hi ha d'haver un nivell mínim de solidaritat si som una sola nació, un sol Estat?, reivindica Schmid. El sistema de finançament del règim comú espanyol, afegeix, ?pot ser un mal sistema perquè és massa igualitari i sempre s'han de posar incentius?.

    L'homòleg de Joana Ortega i Andreu Mas-Colell a Baden-Württemberg destaca que ?la base econòmica de Catalunya és molt potent?, perquè té ?una economia orientada a l'exportació, amb molta indústria, i aquest és un molt bon punt de partida? per superar la crisi. Schmid assegura que els empresaris alemanys ?per ara no estan preocupats? pel procés cap a l'Estat propi, però avisa que per mantenir les seves inversions a Catalunya o fer-ne de noves ?han d'estar segurs que podran seguir dirigint les seves empreses, que manaran a casa seva? i ?no perdran els seus diners i el seu poder?. ?L'estabilitat del marc legal és molt important, ser a la zona euro i continuar aplicant la legislació europea?, adverteix.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    P.D.

    Notem la percepció que hi ha a l'estranger, ells creuen que Escanya és un estat descentralitzat, amb àmplia autonomia, i per sobre de tot quant arriben a acords els compleixen!! (com deu ser en les seus estats). Sí realment fos així... no hi hauria el rebombori independentista que hi ha... si s'arriba a pactes i es compleixen, no hi ha malestar, pot haver una negociació més o menys reeixida, però quant en Jordi Pujol ja et diu que no hi ha res a fer... és que hem fet el passerell els darrers quaranta anys!!
  • France 3 emet un programa especial sobre la independència de Catalunya

    'Viure al país' emet en català, subtitulat en francès, un llarg reportatge sobre la Via i el concert del Camp Nou

    'Viure al País', el programa en occità i català de France 3, ha emès un programa de mitja hora centrat en la independència de Catalunya. El programa ha estat ofert en català per a Occitània i Catalunya Nord, subtitulat en francès.

    Un llarg reportatge sobre la Via Catalana al nord obre l'emissió que també compta amb una entrevista amb el politòleg Pau Canaleta i reportatges sobre l'impacte internacional de la Via Catalana i sobre el concert per la Llibertat, entre més.

    'Viure al País' és un programa setmanal de la cadena pública francesa France 3 que s'emet en occità i en català.

    http://www.vila…catalunya.html
  • Avery: 'No és decent demanar a cinc milions de ciutadans de la UE que en marxin'

    El professor d'Oxford parla a TV3 de la continuïtat d'un estat català dins de la UE

    [s]'No és políticament decent demanar a cinc milions de ciutadans de la UE que en marxin i tornin a sol·licitar d'entrar-hi'[/s]. Són declaracions fetes a TV3 pel professor d'Oxford Graham Avery, referint-se a Catalunya. Avery és també una autoritat a la Comissió Europea sobre la manera d'integrar un futur estat escocès a la UE i enguany va publicar un informe (traducció del text al català) encarregat pel parlament britànic, en què detallava com una Escòcia independent continuaria dins de la UE.

    En aquesta entrevista, Avery veu una diferència fonamental entre el cas català i l'escocès sobre el fet que sengles estats independents continuïn formant part de la UE: la no-acceptació del procés per part del govern espanyol. [s]'Crec que cal trobar una solució amb sentit comú'[/s], diu el professor. [s]'Si els processos es fan d'acord amb els estats, es trobaran camins pràctics i de sentit comú perquè els milions d'escocesos o catalans no quedin exclosos de la Unió Europea.'[s]

    I, encara sobre això, afegeix: [s]'Si la independència de Catalunya no anés d'acord amb les normes constitucionals, seria molt difícil per a la Comissió Europea i els estats membres de tenir-hi un punt de vista favorable.'[s]

    Ara, també opina que el fet de continuar dins la UE o no no pot ser pas un argument contra la independència. [s]'Per més que la Unió Europea sigui important i que calgui discutir-ne la relació si un estat esdevé independent, crec que no s'hauria de presentar com un obstacle fonamental per a la independència.'[s]

    P.D.

    Seny, seny i seny, la llastima és que a Escanya, això anomenat seny a la resta del món mundial, només sigui una entelequia emprada per fer empàssar terceres vies en que no hi creu ningú (I els primers de tots els mateixos que les promouen)

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2

  • 59 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació








Altres webs d'enllaços