Els països catalans son... així!!  Top

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - ... 9 - 10 - 11 [+1]

  • Financial Times: Preguntes i respostes sobre el procés independentista català

    El diari Financial Times ha publicat un article amb tot un seguit de preguntes i respostes sobre el procés independentista de Catalunya. L'autor, Tony Barber, constata l'auge de l'independentisme, recorda la lluita històrica pels drets del poble català i escriu que, arribat el moment, a la UE, no li tocarà més remei que avenir-s'hi. També assegura que no serà fàcil i creu que l'exèrcit espanyol podria tornar a l'arena política, si veiés que la secessió catalana era una possibilitat real seriosa.

    Us oferim la traducció al català de l'article:

    ?Es trencarà Espanya com a estat?
    ?De moment no sembla possible. Però la pressió independentista creix ràpidament a Catalunya, la regió autònoma més poderosa de les disset que té Espanya. És la prova més seriosa del sistema de govern descentralitzat espanyol des del retorn a la democràcia a final dels anys 70 després de la dictadura de Franco.

    ?Com afectarà la crisi econòmica espanyola el resultat?
    ?En cert sentit la crisi alimenta el sentiment secessionista de Catalunya. Fa que els catalans culpin dels seus problemes econòmics el sistema fiscal que, segons el seu punt de vista, els obliga a fer una contribució desproporcionada a la resta d'Espanya. En un altre sentit, enforteix la mà del govern central a Madrid. Catalunya ha demanat 5 mil milions en ajut de liquiditat del fons del govern per les regions amb problemes d'endeutament. Previsiblement, Madrid vol veure un exercici de restricció dels catalans en la qüestió de la independència com a contrapartida.

    ?Què volen exactament els dirigents polítics i empresarials de Catalunya i l'opinió pública?
    ?Artur Mas, president de Catalunya, i el govern de centre-dreta de Convergència i Unió no formen part de cap moviment explícitament independentista. El seu principal objectiu a curt termini és aconseguir més control sobre els impostos recaptats a Catalunya, un dels objectius amb el qual simpatitzen els empresaris catalans. Però Mas i el seu partit no mantenien el ritme marcat aquests últims mesos per amplis sectors de l'opinió pública i, en conseqüència, han començat a endurir la seva postura. El Parlament de Catalunya debatrà una resolució [aprovada ahir] que indica que l'encaix entre Espanya i Catalunya és 'un camí sense direcció'

    ?Com veu la Unió Europea una Catalunya independent?
    ?Sense entusiasme. Hi ha altres països, com Bèlgica, Xipre, Itàlia, Romania, Eslovàquia i el Regne Unit, en què els moviments separatistes i les minories nacionals podrien inspirar-se en el secessionisme català. En últim extrem, però, la UE no tindria més remei que respectar un procés d'independència que observés escrupolosament el dret internacional. A la UE no li va agradar la ruptura de Txecoslovàquia el 1993 però, no obstant, la va acceptar.

    ?Quan va agafar volada la idea de la independència de Catalunya?
    ?Catalunya té una orgullosa tradició d'autogovern que data de l'edat mitjana. La revolta catalana contra la sobirania espanyola del 1640 i la guerra posterior, en què Catalunya va perdre, encara ressonen avui. En els temps més recents, el moment decisiu va arribar el 2010, quan el tribunal constitucional espanyol va rebutjar el nou estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat pel parlament nacional el 2006. L'estatut es va veure afavorit per l'ex-govern socialista d'Espanya, però amb l'oposició del centre-dreta del Partit Popular, que ara té el poder a Madrid.

    ?Fins on arriba la crisi de regionalisme d'Espanya més enllà de Catalunya?
    ?En els temps moderns el nacionalisme violent basc ha turmentat Espanya des de la restauració de la democràcia. Les eleccions del País Basc del 21 d'octubre poden reforçar els partits nacionalistes, però no hi ha un suport públic a la secessió com hi ha a Catalunya. Els bascos ja gaudeixen d'una àmplia autonomia en matèria tributària.

    ?I en algun lloc més?
    ?També el 21 d'octubre hi haurà eleccions a la regió nord-occidental de Galícia, però l'atenció se centrarà en el PP. Mariano Rajoy, president espanyol, és gallec. En termes més generals, la crisi regional és una crisi de finances públiques i recessió econòmica, causada principalment per la caiguda de la construcció a Espanya, la destrucció de la bombolla immobiliària i els vincles dels bancs amb interessos polítics regionals poc saludables.

    ?Pot Catalunya esdevenir un estat independent?
    ?Sí, però no serà bufar i fer ampolles. Els catalans tenen un gran sentit d'identitat nacional. Fins i tot molts catalans de segona generació (infants de parla espanyola que van arribar a Catalunya procedents d'altres parts d'Espanya des de la dècada de 1960) se senten atrets per la perspectiva de la independència. Però l'economia catalana ha estat lluitant aquests últims anys: l'ingrés disponible per càpita i la productivitat laboral ha crescut més lentament que no la mitjana espanyola.

    ?Quin paper tenen les forces armades espanyoles en tot això?
    ?L'exèrcit ha estat a les casernes des del fallit cop d'estat del 1981, però històricament s'ha vist a si mateix com el garant final de l'estat espanyol. Una possibilitat seriosa de secessió catalana podria fer-los tornar a l'arena política.

    http://www.vila…ta-catala.html
  • ?Cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la UE si s'independitza?

    La vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, nega que un estat català se situï fora d'Europa
    La número dos de José Manuel Durão Barroso no creu que Catalunya ?vulgui deixar Europa
    01/10/12 07:28 - barcelona - Redacció

    Rotund desmentiment a l'argument del PP que un futur estat català es quedaria fora de la Unió Europea. I per boca ni més ni menys que de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding. ?Cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la Unió Europea si s'independitza?, sostenia aquest diumenge en una entrevista publicada al Diario de Sevilla.

    Reding restava així valor al que és un dels principals missatges d'agitació de la por: l'expulsió de la Unió Europea i, fins i tot, de l'euro. I tornava a posar veu a un possible encaix a Europa d'una Catalunya independent. Això, malgrat les pressions rebudes per la CE per part de l'Estat espanyol perquè ignori el procés català.

    Qüestió interna

    En tot cas, la vicepresidenta de la Comissió Europea insistia que la possible secessió de Catalunya és una qüestió de ?política interna? de l'Estat espanyol. ?Resolguin els seus problemes?, hi afegia Reding.

    La número dos de José Manuel Durão Barroso no creu que Catalunya ?vulgui deixar Europa?. ?Conec els catalans des de fa molt temps, he estat una de les poques persones no catalanes en rebre la Creu de Sant Jordi i sé que el seu sentiment és profundament europeu?, afirmava. I es mostrava confiada en ?la mentalitat europea dels catalans?.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    P.D.

    O dit d'altra manera... D'alguns et pots refiar i d'altres....
  • Els catalans, presoners d'Espanya, al New York Times

    Els periodistes Jaume Clotet i Ricard Gonzàlez expliquen les causes de l'augment independentista en el diari nord-americà

    El New York Times publica avui un article dels periodistes Jaume Clotet i Ricard Gonzàlez, titulat 'Spanish prisoners' ('Presoners espanyols'), en què expliquen les raons per les quals l'independentisme ha arribat a ser majoritari a Catalunya. Exposen l'espoliació fiscal que pateix Catalunya, els incompliments del govern espanyol, 'la humiliació de demanar un rescat' a l'estat, els atacs a la llengua i les amenaces per part del govern espanyol a l'obertura d'un procés democràtic cap a l'estat propi.

    'Catalunya representa al voltant d'una quarta part de les exportacions espanyoles. Però per cada euro que els catalans paguen en impostos, només 57 cèntims s'inverteixen a la regió. Abans d'impostos, Catalunya és la quarta comunitat autònoma més rica; després d'impostos, que cau a la novena - una forma de redistribució forçada sense parangó a l'Europa contemporània', expliquen en l'article.

    Però no restringeixen a l'àmbit econòmic les raons de l'augment de l'independentisme: recorden també el procés de l'estatut, les campanyes per boicotar productes catalans, la impossibilitat d'una Espanya federal i ara la recentralització de l'estat i l'acusació a les comunitats autònomes de ser les responsables del dèficit de l'estat.

    Recorden, a més, que el nacionalisme català és cívic, 'a diferència del nacionalisme ètnic que sovint ha estat una plaga a Europa. De fet, la majoria dels dos milions d'espanyols que van emigrar a Catalunya els anys 1960 i 70, s'han integrat plenament avui i molts d'ells tenen ideals secessionistes'.

    També argumenten la major viabilitat econòmica dels estats petits en la Unió Europea, i remarquen que els espanyols i els catalans, amb un estat català, continuaran essent membres d'una comunitat de nacions, i que els vincles econòmics i culturals més importants es preservaran.

    Però observen que, 'en canvi, hi ha les amenaces per part del govern espanyol, a diferència de la posició que ha tingut el govern britànic, que s'ha avingut a negociar amb el primer ministre escocès, Alex Salmond, la celebració d'un referèndum el 2014.'

    http://www.vila…ork-times.html
  • Els mossos i la policia espanyola deixen clara la seva fidelitat en cas de conflicte

    La delegada del govern espanyol amenaça la Generalitat amb la policia espanyola · I els mossos recorden que deuen fidelitat a la Generalitat i els fets de la República

    El 14 d'octubre farà vuitanta anys que el president de la Generalitat republicana, Lluís Companys, va ordenar el desplegament dels Mossos d'Esquadra per tot el territori català. La guerra del 36-39 va frustrar aquest primer intent de reconstituir l'històric cos de policia, sorgit en un primer moment al començament del segle XVIII. El portaveu dels mossos, Joan Miquel Capell, va recordar ahir que, quan va esclatar el conflicte amb Espanya, la policia catalana va ser fidel al president i a la Generalitat.

    Una exposició commemora al Palau Robert de Barcelona aquesta data.

    La delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna, va dir justament ahir, en un acte amb els policies espanyols que encara hi ha a Catalunya, que eren la força que caldria per a imposar la constitució espanyola, si el govern de la Generalitat feia un referèndum o declarava la independència.

    Ara, el conseller d'Interior, Felip Puig, no va voler opinar sobre les declaracions de Llanos de Luna; solament va dir que la delegada era del PP i que les seves opinions 'devien ser coincidents' amb les del vice-president del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras. Però abans d'inaugurar l'exposició dels mossos va recordar que la policia catalana estava al servei del país i que una de les estructures d'estat que desitjava la majoria dels catalans.

    http://www.vila…conflicte.html
  • Una àvia extremenya que viu a Catalunya respon Vara

    Isabel afirma que s'ha integrat i que no pensa tornar a Extremadura
    Assegura que els catalans l'han tractat molt bé durant tots aquests anys
    03/10/12 11:57 - barcelona - Redacció

    Isabel, una àvia extremenya que viu a Catalunya, ha penjat un vídeo al Youtube en que respon amb duresa les controvertides declaracions que va fer la setmana passada l'actual líder del PSOE d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara. El socialista va arribar a afirmar que si Catalunya esdevé un estat haurien de retornar les ?150.000 persones que van ser sostretes, més els seus fills i els seus néts?.

    Isabel, en un vídeo de poc més d'un minut, afirma en castellà que ella i els seus germans s'han ?integrat a Catalunya i que durant tots aquest anys els catalans ?ens han estimat molt?. Isabel assegura que Vara no se l'emportarà a Extremadura perquè a ella ?no li dóna la gana? i que si vol que els extremenys tornin els hi ha de proporcionar ?treball i un habitatge digne?. Finalment, afirma visiblement enfadada que parlen català i s'han integrat i que si a Vara no li agrada ?que le den morcilla?

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  • Maragall es planteja trencar amb el PSC i crear un nou projecte

    L'exconseller apunta que el manifest de militants socialistes és l'embrió ideològic de la nova formació
    Afirma que el document 'depassa i desborda absolutament les fronteres' del Partit dels Socialistes de Catalunya
    04/10/12 12:03 - barcelona - ACN

    L'exconseller i diputat socialista Ernest Maragall es planteja trencar amb el PSC i crear un projecte polític nou, segons ha avançat a RAC-1. Maragall, que ja va anunciar que no anirà a les llistes dels socialistes per a les eleccions del 25-N i ha trencat la disciplina de vot dues vegades en els últims dos mesos, una a favor de la hisenda pròpia i l'altra per donar suport a la resolució de convocatòria d'un referèndum, considera que el manifest fet públic per un centenar de companys del seu partit demanant a la direcció que inclogui l'estat propi en el seu programa és l''embrió ideològic' de la nova formació.

    'El document és un punt de partida. Ara cal veure com ho convertim en projecte polític', ha manifestat Ernest Maragall, cada dia més visiblement allunyat del PSC. Ell defensa que l'esquerra catalana 'no té un referent propi, català, que tingui capacitat de fer alternativa', i veu 'evident' que el plantejament del document publicat ahir 'depassa i desborda absolutament les fronteres del PSC'.

    Tot i dir que és afiliat al PSC 'amb tota honra, totes les conseqüències i tota la convicció', Maragall vol aconseguir una 'alternativa progressista, una força capaç de ser l'altra cara de la moneda del país', enmig d'un 'monopoli de centredreta'.

    Sobre el document signat per un centenar de militants, entre ells Àngel Ros, Marina Geli i Antoni Castells, l'exconseller assegura que 'no li demana res a Pere Navarro, el que fa és proposar a la societat'. A banda, assegura que fa tres setmanes que el van escriure, quan encara no sabien que hi hauria eleccions anticipades, i és una idea que 've de fa molt de temps'.

    L'exconseller d'Educació també ha valorat la proposta del ministre José Ignacio Wert de subvencionar escoles que garanteixin l'ensenyament en castellà, i ho ha qualificat de 'suma de barbaritats una darrera l'altra'. Al seu parer, Espanya intenta recuperar la imatge d'homogeneïtat de 'una grande y libre'.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  • No hi ha gent centrada, a Espanya?
    03/10/12 02:00 - Xevi Xirgo

    'On són, en aquest debat, els intel·lectuals espanyols' No n'hi ha? S'amaguen? O és que pensen tots com aquest tal Wert??

    Doncs mirin, potser és que hem d'arribar a la conclusió que no. Perquè si hem de fer cas de les reaccions que ens han vingut fins ara, la veritat és que estem 'o que estan, vaja' ben arreglats.

    Un dia surt un coronel retirat i demana que ens enviïn els tancs, un altre dia surt un director de diari demanant el mateix, i l'endemà surt un senyor d'un altre planeta dient bajanades.

    I ahir surt el ministre Wert relacionant el fenomen independentista amb el model educatiu català. Diu Wert que hi ha 'algunes evidències' que relacionen el creixement del sentiment independentista 'amb la direcció que ha portat el sistema educatiu'. Caram, Wert. Què vols dir? Què a les escoles de Catalunya impartir l'assignatura d'història de Catalunya és contraproduent perquè als alumnes els agafa una mena de sentiment de pertinença? Wert, que no és una persona qualsevol sinó el ministre d'Educació, diu això i queda tan ample. Visca l'educació! Diu que no pretén pas recentralitzar el sistema educatiu, no. Diu simplement que vol 'eliminar el desenfocament que ha tingut el procés educatiu'. Ha!

    A pastar fang, senyor ministre. Si no li ho diu així de clar la consellera Rigau o el govern en pes, que aquests sí que són ben educats, ja li ho dic jo directament, que no ho sóc tant: a pastar fang.

    Jo esperava d'Espanya un debat més seriós, de fons. M'esperava gent centrada, intel·lectuals de prestigi, amb pros i contres damunt la taula. Però no en veig ni un. No tenen opinió els intel·lectuals espanyols? S'amaguen? O és que estan tots d'acord amb els Pedrojotas de torn? No ho sé.

    Ben mirat, en un país on Wert és ministre qualsevol cosa és possible...

    http://www.elpu…es/580978.html
  • L'ANC de Mallorca comença a caminar

    Es posa a treballar pel dret de decidir · S'ha establert un secretariat provisional que prepararà un full de ruta de cara a la propera reunió

    Mig centenar de persones va reunir-se ahir al monestir de la Real de Palma per tirar endavant l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, amb la mirada posada a la resta de les Illes, i mantenint els vincles amb l'ANC. Fa uns mesos que van començar els contactes entre activistes mallorquins i el secretariat nacional de l'ANC, i ahir hi va haver una primera trobada a Palma per donar cos a una entitat que treballi pel dret de decidir. 'De moment no hem parlat d'independència sinó de treballar per la consciència de la pròpia identitat, que és el que dóna dignitat, i la dignitat és molt mala de tombar', diu a VilaWeb Maria Antònia Font, una de les promotores i membre del secretariat provisional que ahir es va constituir.

    La reunió va servir per establir la relació amb l'ANC i dibuixar els fonaments i un full de ruta de cara a la propera reunió, que tindrà lloc el 29 de novembre. Alguns dels assistents eren partidaris de no mantenir cap relació amb l'ANC i anomenar-se Assemblea Nacional Mallorquina, però aquest postulat va ser minoritari i, per àmplia majoria, es va decidir de constituir una Assemblea Nacional Catalana de Mallorca 'vinculada' a l'Assemblea Nacional Catalana. 'Des del primer moment, quan l'ANC es va presentar al Palau Sant Jordi, ens hi vam sentir inclosos', diu Font. 'Pensam que som un sol país, tenim una llengua i una cultura comuna, una nació comuna, i volem treballar en aquest àmbit territorial que mos uneix, encara que els tempos siguin diferents. Em va agradar molt el que va dir un senyor: 'Jo som català de Mallorca, i som tan català com un que viu a Martorell'. És important anar prenent consciència de la pròpia identitat, i no hem de tenir por. Som catalans. De Mallorca, però catalans'.

    Sis dels assistents es van presentar voluntaris per formar un secretariat provisional, que treballarà per establir ponts amb Menorca i les Pitiüses. 'Encara s'ha de veure què volen fer: si creem una ANC de les Illes, si cada illa vol fer el seu propi camí, o bé si cada illa es vol vincular directament amb l'ANC del Principat. La insularitat pesa molt, i cada illa és un món', diu Maria Antònia Font, que també és portaveu de l'STEI-i i impulsora d'Enllaçats pel català. El secretariat també s'encarregarà de redactar una proposta d'objectius, que es presentarà a la propera reunió, i establirà accions a fer i contactes amb la resta de les Illes i amb el Principat.

    http://www.vila…a-caminar.html
  • L'eurocambra avisa Espanya que ha de negociar amb Catalunya i evitar accions militars

    El responsable d'Exteriors espera que Espanya no veti l'accés d'una Catalunya independent a la UE

    El president del comitè d'Afers Exteriors de l'eurocambra, Elmar Brok, ha instat el govern espanyol a no recórrer a la violència ni fer servir el dret de vet a la UE en cas que Catalunya s'independitzi. 'Es tracta de negociar, i no d'altres coses', ha respost Brok a la pregunta de si la UE permetria una intervenció militar espanyola a Catalunya. Tot i admetre que Espanya tindria dret a vetar una Catalunya independent dins la UE, l'eurodiputat, membre de la CDU d'Angela Merkel, ha dit que esperava que no s'arribés mai a la situació d'una Catalunya fora de l'euro, de Schengen i vetada a la UE.

    En una entrevista amb l'ACN, Elmar Brok, parla d'un possible procés d'ampliació interna de la Unió Europea arran de la independència de Catalunya, Escòcia o Flandes. 'Crec que ser membre automàtic de la UE sense la voluntat de l'estat no seria possible', admet, i recorda el poder de vet de cada estat i que hi hauria la possibilitat que Espanya vetés Catalunya.

    Brok espera que no s'arribi mai a una situació en què Catalunya quedi fora de l'euro i de Schengen, fet que forçaria a crear una nova frontera dins la UE i aïllar un territori amb més de quatre mil multinacionals. Però també admet que és 'totalment legal i clar que un estat membre de la UE té dret de vet'.

    L'eurodiputat no ha volgut valorar la carta del seu company de grup parlamentari, Alejo Vidal Quadras, en què demanava la intervenció de la guàrdia civil per frenar el procés cap a la independència i acusava l'independentisme de no ser ni pacífic ni democràtic. 'És una qüestió d'un debat polític de dins d'un estat membre', diu, 'cada país intenta mantenir la cohesió i la unitat'. Però preguntat si la UE es quedaria de braços plegats en cas d'una intervenció militar a Catalunya, respon: 'D'acord amb la constitució espanyola, no es permet cap divisió del país, de la mateixa manera que no és permesa en cap altra constitució'.Però el Regne Unit, que tampoc no preveia els poders per fer un referèndum, els cedirà a Edimburg, igual que el Canadà reconeix el dret dels quebequesos de decidir el seu futur. 'És una qüestió de negociació, i no d'unes altres coses', afegeix, descartant la intervenció militar com a moviment acceptable en el sí de la Unió Europea.

    http://www.vila…-militars.html
  • La premsa internacional destaca les reivindicacions d'independència

    Magic Johnson, la llegenda de la NBA, assisteix al partit i diu que no havia vist mai un camp 'tan elèctric'

    El partit ha estat marcat per una participació molt notable del públic. La llegenda de la NBA Magic Johnson hi ha assistit des de la zona presidencial i ha dit que mai no havia vist un estadi 'tan elèctric' posant de relleu la passió dels espectadors.

    Us oferim enllaços a la premsa internacional:

    - CNN: Messi and Ronaldo ensure honors shared in 222nd El Clasico.

    The passionate atmosphere Sunday went up a notch as Barcelona officials allowed fans to display the yellow and red colors of Catalonia in a giant mosaic, holding up cards to get the effect.

    And at exactly 17 minutes and 14 seconds, chants for independence rang out in reference to the Catalans' military defeat to the Royalists in the War of Spanish Succession in 1714.

    -L'Équipe: Un drapeau catalan déployé

    La monumentale "senyera", le nom du drapeau de la Catalogne, rayé rouge et jaune, a été accompagnée dans les tribunes par de nombreuses "estelades", le drapeau frappé d'une étoile blanche sur fond bleu, symbole des revendications d'indépendance de la Catalogne. A la 17e minute, le Camp Nou tout entier a également entonné d'une seule clameur : "Independència".

    - France Press: Spanish passion play becomes homage to Catalonia

    Although a vital league game between Spain?s top two clubs, the clash represents a fierce political tradition between the centralism of Madrid and the rights of the autonomous region of Catalonia.

    One banner amongst the 98,000 fans read simply: ?Freedom for Catalonia?.

    - The Guardian: Chant about Catalan independence goes up around the stadium

    After 17 minutes and 14 seconds, a chant about Catalan independence goes up around the stadium. They want it back basically. But why that time, you ask? They lost it in 1714, says Professor Steinberg, shamelessly cribbing off someone else's notes. There endeth tonight's history lesson.

    -Publico: Messi e Ronaldo dividiram o jogo e mantêm o duelo na Liga espanhola

    A meia hora do final, parecia que o Barça tinha o jogo controlado. O hino ?Més que un club? era entoado no estádio que se vestiu com a ?senyera? (a bandeira da Catalunha) e fez um enorme mosaico ao grito de ?independência? ao minuto 17

    - La Repubblica: Messi e Ronaldo da favola

    L'ingresso delle squadre è da brividi: lo stadio diventa interamente giallorosso a rappresentare la 'senyera', la bandiera catalana realizzata con quasi 100 mila cartoncini dei due colori.

    -The National: Shooting stars for Real and Barcelona share the spoils

    At 17 minutes and 14 seconds - Barcelona fell to a Franco-Spanish army in the 1714 Spanish War of Succession - fans held those flags up and shouted for independence, knowing that a worldwide television audience in excess of 400 million would be watching.

    - So Foot: Cristiano Ronaldo et Lionel Messi font match nul

    La première mi-temps démarre réellement quand, à 17 minutes et 14 secondes, le Camp Nou crie « Indépendance ». 1714, comme la date de la chute de Barcelone dans les mains de la couronne d?Espagne.

    - Público: Clamor independentista en el Camp Nou

    - La Gazzetta dello Sport: Messi e Ronaldo show. È 2-2 tra Barcellona e Real

    - Marca: El mosaico de la senyera al grito de "independencia"

    - Dawn: More than just soccer

    http://www.vila…pendencia.html
  • Bosch: 'Hem de demostrar fins a l'extenuació que hi ha vies legals per a l'autodeterminació'

    El congrés espanyol vota avui una proposta d'ERC-RCat-Sí de transferir la convocatòria de referèndums a la Generalitat

    El ple del congrés espanyol votarà avui la proposta d?ERC-RCat-Catalunya Sí que demana que es transfereixi a la Generalitat, en un termini màxim de mig any, la competència de convocar referèndums. I que es faci segons l'article 150.2 de la constitució espanyola. El diputat republicà Alfred Bosch és conscient de la previsible reacció dels partits espanyols, però creu que cal exhaurir totes les vies legals per a l'autodeterminació.

    I això que proposen avui és un pas en aquesta direcció. 'La primera cosa que et diuen en tot debat és que les coses s'han de fer d'acord amb la llei. I aquesta és la demostració que un referèndum es pot fer d'acord amb la llei, a tenor del 150.2 de la constitució. Solament cal voluntat política', ha manifestat Bosch a VilaWeb.

    I assenyala que ja hi ha un precedent: 'És el mecanisme que s'ha dut a terme al Regne Unit, amb un marc constitucional comparable, en què David Cameron n'ha aprofitat un article per delegar al govern d'Escòcia la convocatòria del referèndum. El fet no és solament legal, sinó que ja s'ha donat en uns altres llocs'.

    Bosch vol que, en el debat i la votació d'aquesta proposta 'es mullin tots els grups'. I hi insisteix: 'Hem d'exhaurir totes les vies legals per a avançar en l'autodeterminació, tant si són catalanes, espanyoles com internacionals. S'han de proposar totes i que mai no ens puguin dir que vam fer les coses fora de la llei o d'una manera poc democràtica. Hem de demostrar que hi ha aquestes vies. Fins a l'extenuació.'

    http://www.vila…erminacio.html
  • Tepper: 'M'importa un rave la independència, però és imbècil qüestionar-ne la viabilitat'

    Explica a 'Singulars' la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent

    L'economista Jonathan Tepper va ser ahir al programa 'Singulars' (TVC) de Jaume Barberà per analitzar la viabilitat d'una Catalunya independent. 'M'importa un rave la independència de Catalunya, però és imbècil qüestionar-ne la viabilitat. Ara ho demostraré', va ser el preludi de Tepper, que va explicar que un estat català se situaria entre els llocs 30 i 36 del rànquing de països per PIB, dins la mitjana de la UE i per davant de Hong Kong o Espanya.

    'Si al món hi ha 150 països més petits que Catalunya, i són perfectament viables, per què Catalunya no ho hauria de ser?', es demana Tepper, que explica que una Catalunya independent podria tenir més control del dèficit i controlar el pressupost. A més, afirma que un estat català podria continuar dins de l'euro i que el BCE no podria fer res per aturar-ho.

    http://www.vila…iabilitat.html

    P.D.

    Es pot dir més fi... però no més clar!!!!
  • Un 53% dels empresaris de la Cecot, a favor d'un nou estat català

    Només un 2% dels empresaris opta per no canviar la situació actual de Catalunya dins d'Espanya

    Un 53% dels empresaris adscrits a la Cecot, la patronal catalana de pimes i autònoms, està a favor de la independència de Catalunya. Aquest és un dels primers sondatges fets a l'empresariat català (vegeu-lo íntegre i en pdf). Els resultats els ha presentat avui el president de la Cecot, Josep Antoni Abad. Dels entrevistats, uns vuit-cents empresaris, un 44% assegura que veu amb incertesa el camí que s'ha obert des de la manifestació de l'Onze de Setembre, mentre que prop d'un 30% viu aquests moments amb il·lusió. Per contra, un 13% el refusa, un 11% diu que té por i un 3% es mostra indiferent.

    Ara, responent a la pregunta de quin escenari desitjaria per a Catalunya, un 53% de les empreses enquestades creu que Catalunya hauria de ser un nou estat d'Europa; un 17% opta per tenir un pacte fiscal o concert econòmic amb una quota solidària amb la resta de l'estat; un 15%, per millorar el finançament i un 13% formar part d'un estat confederal. Només un 2% creu que la situació actual és bona i que cal mantenir-la.

    http://www.vila…or-catala.html

    P.D.

    El que hem crida l'atenció... és que encara quedin persones entestades en el pacte fiscal, federalistes, confederats!!! i altres utopies... que els governs de Madrid ja ha descartat de ple... (i ens deien somiatruites als independentistes (vaja!! com a mínim ami m'ho han dit força cops!!!)) Escanya és UNA!!!
  • Catalunya i el dòlar
    11/10/12 02:00 - VICENT PARTAL

    Em sembla ben significatiu el debat que estem tenint sobre si la república catalana seria o no membre de la Unió Europea. Com que encara vivim atemorits i amb ànima d'esclaus ens preocupa si ens deixaran ser-ne membres. Discussió que amb els dos peus a terra no té cap sentit ni ningú no planteja de debò a Brussel·les. Entre els alts funcionaris de la Unió no hi ha ningú que pose en dubte que Catalunya en seguirà sent membre després de la independència. Però, alerta, no ho fan perquè siguem bona gent o tinguem raó, sinó per pura conveniència. D'ells. La Unió Europea tem una Noruega al sud i això és el que som nosaltres. Tothom sap que alliberats de l'espoli seríem un dels països més dinàmics i pròspers d'Europa. Girem el debat doncs i deixem de menystenir-nos.

    La Unió Europea té l'aspiració de sumar com més països millor. Per això va néixer i aquest és el seu objectiu. Per raons històriques, Noruega i Islàndia sempre n'han quedat fora i això ha estat sempre una pedra a la sabata de Brussel·les. Que aguantaven però no per gust. I que aguanten molt malament ara quan l'economia va tan malament i resulta que Noruega va millor. El missatge terroritza els passadissos de Barleymont: la millor economia d'Europa és la que està fora de l'euro i la Unió. Que com és ben senzill d'entendre no és precisament una bona propaganda.

    Imagineu, però, com tremolen a Brussel·les de pensar que en pocs anys a Noruega i Suïssa, països que encara poden presentar com una excepció curiosa, se'ls unís Catalunya i comencés a circular pel continent la hipòtesi contrastable que a fora s'està millor que a dins. No només això, sinó que encara els podríem atemorir més. Quedar fora de la Unió no vol dir quedar fora de l'euro ?en definitiva, països com ara Andorra o Montenegro tenen l'euro com a moneda?. Però tampoc no vol dir que l'haguem de conservar. Imagineu-vos, doncs, que Catalunya adoptés el dòlar com a moneda, igual que ja han fet Panamà, Timor, l'Equador, Uruguai, el Líban, les Bahames, Nicaragua... Proveu a fer l'amenaça i ja veureu com corren...

    http://www.elpu…es/583395.html
  • Catalunya aporta a la Seguretat Social 25.000 milions d'euros més del que rep en prestacions

    El saldo positiu català entre 1995 i 2010 ha permès reduir el dèficit global de l'estat espanyol, segons el departament d'Economia

    Espanya sense Catalunya tindria un saldo negatiu de 2.228 euros per persona i equivalent a un 10,1% del seu PIB
    11/10/12 09:24 - BARCELONA - ACN

    Un total de 24.774 milions d'euros. És el saldo acumulat de la Seguretat Social entre els anys 1995 i 2010 positiu per a Catalunya. Això significa que les aportacions catalanes al sistema han estat superiors a les prestacions rebudes. Si més no, així ho recull un estudi del departament d'Economia sobre el sistema de la Seguretat Social, del qual es desprèn que Catalunya, per ella mateixa, podria fer front clarament a les pensions i altres pagaments socials.

    L'informe també mostra que les prestacions rebudes pel conjunt de l'Estat sense Catalunya han estat molt superiors a les aportacions realitzades. És a dir que l'aportació positiva de Catalunya ha permès reduir el dèficit global de la Seguretat Social al conjunt de l'Estat.

    Les aportacions catalanes al sistema de la Seguretat Social de l'Estat han estat superiors als recursos que ha rebut Catalunya. Segons es desprèn de l'estudi que ha realitzat el departament d'Economia, a Catalunya el saldo acumulat de la Seguretat Social va ser positiu en el període comprès entre els anys 1995 i 2010 amb 24.774 milions d'euros.

    En canvi, les prestacions que va rebre el conjunt de l'estat espanyol sense Catalunya en aquest mateix període són molt superiors a les cotitzacions, les aportacions que va realitzar. En aquest sentit, assoleix un saldo negatiu de 86.332 milions d'euros.

    D'aquesta manera, l'aportació positiva de Catalunya ha permès reduir el dèficit global de la Seguretat Social de l'estat espanyol en 67.558 milions d'euros.

    L'informe mostra que mentre Catalunya tindria un saldo acumulat positiu de 3.384 euros per persona i equivalent al 12,7% del PIB català, Espanya sense Catalunya tindria un saldo negatiu de 2.228 euros per persona i equivalent a un 10,1% del seu PIB.

    D'altra banda, l'estudi destaca que entre el 2009 i el 2010 a Catalunya hi va haver un dèficit conjuntural ja que van pujar les prestacions i van baixar les cotitzacions. Tot i així, al conjunt de l'Estat les prestacions van superar les contribucions aportades. Així, a l'Estat hi va haver dèficit durant nou dels catorze anys del període, és a dir que només va aportar recursos nets al conjunt del sistema durant el període 2003-2007.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - ... 9 - 10 - 11 [+1]

  • borinot
  • i
  • 61 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació















El Temps


Altres webs d'enllaços






Altres WEBs