Ejpanya es asin!!!  Top

Ves a la pàg: [-10 -1] 1 - 2 - 3 ... 10 - 11 - 12

  • Rajoy defensa el dret d'autodeterminació? del Sàhara Occidental

    En un discurs en l'assemblea general de les Nacions Unides, aquesta matinada

    El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha fet una declaració aquesta matinada en la 68a assemblea general de l'ONU, en què ha defensat el dret d'autodeterminació del Sàhara Occidental. Ha reconegut en el poble saharià el dret que nega a Catalunya: 'Espanya dóna suport a la cerca d'una solució política justa, duradora i mútuament acceptable, que prevegi la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental en el marc de les disposicions de les Nacions Unides d'acord amb els principis i propòsits de la carta de l'ONU.'

    El president espanyol ha parlat també del conflicte de Gibraltar. Ha dit que era un 'anacronisme que continua causant inconvenients als ciutadans de Gibraltar i de la zona adjacent'.

    http://www.vila…ccidental.html

    P.D.

    Hem prenc la llibertat de reproduír aquest article, ni més ni menys la resposta que es mereix/en:

    Si li pesa o si li plau, ho farem

    En el procés d'independència d'aquest tros de Catalunya que és el Principat ens trobem amb una paradoxa que em vaga de comentar avui. Si la cosa es fa negociada amb l'estat espanyol (que no és tan sols el govern) la consulta ha de ser el detonant de tot plegat. En canvi, si la cosa va per la via del conflicte i la negació per part espanyola la consulta haurà de ser la conclusió o ratificació al final de tot. El cas és que, si li pesa o si li plau a Espanya, Catalunya farà el seu camí i els catalans sabran entendre quin ritme cal seguir en l'un cas i en l'altre.

    Si li plau

    Si l'estat espanyol acaba acceptant algun grau de negociació que porti a autoritzar una consulta (ara per ara inimaginable), el primer pas haurà de ser demanar el veredicte dels ciutadans per establir un procés negociat cap a la independència (en cas de guanyar el sí). En aquest procés negociat ?no pas deslliurat d'entrebancs? caldrà establir alguna mena de mediació internacional que hi garanteixi el joc net i una resolució justa en el repartiment d'actius i passius, a més de la informació necessària per a fer rutllar la nova administració estatal catalana. Si la via és negociada, el compromís de les parts ha d'assegurar que no hi hagi sabotatges al bon funcionament de la transició estatal.

    És el cas d'Escòcia. El Regne Unit s'ha compromès a acceptar el veredicte dels escocesos i a fer una transició ordenada que no faci perillar el benestar i la seguretat dels uns i dels altres. Escòcia farà la consulta el setembre del 2014 i, si guanya la independència, es farà una transició de competències, informació i càrregues econòmiques durant un període entre cinc i deu anys. Això permet al govern escocès de fer la consulta sense haver de tenir un gavadal d'estructures d'estat a punt per a evitar una crisi de confiança social.

    Si li pesa

    Si l'estat espanyol resta instal·lat en el búnquer i reforça la via d'impedir l'exercici democràtic, difícilment es podrà fer cap consulta de bell antuvi. El veredicte definitiu dels ciutadans haurà de ser ratificador un cop trencada la legalitat espanyola i instaurada una nova legalitat catalana. Com va això? A parer meu, caldrà fer unes eleccions ?que tindran caràcter plebiscitari? en què els partits favorables incorporin un primer punt comú al programa que digui: 'Ens comprometem a declarar la independència de Catalunya en el primer ple del nou Parlament de Catalunya, amb la voluntat de convocar una consulta de ratificació al cap de tres mesos i d'establir un procés de reconeixement internacional i de mediació per a la separació d'Espanya. El nou parlament, d'acord amb la declaració de sobirania del 25 de gener de 2013, tindrà la potestat d'establir una legalitat concorde amb l'ordenament jurídic internacional i els tractats de drets humans i col·lectius.'

    Fetes les eleccions, si els partits que han incorporat aquest punt obtenen la majoria absoluta, proclamaran la independència ?després del ple d'investidura i havent constituït un govern de concentració d'aquests partits? i el conflicte obert amb l'estat espanyol serà de vida o mort. La comunitat internacional ja no podrà fugir d'estudi i haurà d'establir un equip mediador entre Catalunya i Espanya que també podrà fer d'observador en el referèndum de ratificació. Aleshores, no evitarem el conflicte, però el farem sota la mirada atenta de la comunitat internacional i d'aquesta manera hi tindrem molt de guanyat.

    Això vol dir que, si la cosa va per la via del 'si li pesa', no podrem arribar en aquest punt de trencament o fractura legal sense algunes estructures d'estat preparades. Altrament, podríem originar un conflicte social intern d'unes dimensions tals que la independència perillaria de fracassar. Per exemple, si no hi ha transició negociada, no tenim la informació fiscal dels contribuents ?individus o empreses? que han de fer viable la recaptació d'imposts per pagar nòmines de funcionaris, pensions i proveïdors. Si anem per la via del 'si li pesa', com garantirem la continuïtat del sistema de justícia i la lleialtat a la nova legalitat establerta dels jutges i fiscals? Si no hi ha taula de diàleg, estem convençuts que podrem passar unes quantes setmanes amb els serveis de telecomunicacions i d'energia sabotats?

    Tot això: mesos sense pagar funcionaris, pensionistes i proveïdors; un buit legal acompanyat d'inseguretat jurídica; i la paralització del proveïment de gas, electricitat i connectivitat de telefonia mòbil; tot això pot empènyer a una situació molt precària la societat del benestar, els serveis públics, centenars d'empreses i els seus treballadors, etc. I cal saber, abans d'abocar-s'hi, si estem disposats a passar-hi. No pas els independentistes convençuts i actius, que ja s'han acostumat a sacrificis de tota mena; sinó la població en general, independentistes o no.

    Algú em dirà que amb aquesta lectura contribueixo a fer por. I jo li respondré que seria una irresponsabilitat anar per un camí costerut amb sandàlies de platja. Que el camí sigui costerut i perillós ens ha de fer desdir? De cap manera! Però saber-ho ens ha de fer anar ben equipats, amb el material adequat per a l'expedició que ens proposem. I això vol dir també tenir temps per a preparar l'equipament i fer les proves imprescindibles. Per arribar al cim de la muntanya hi ha dos camins: un de planer i ple de giragonses i un altre de costerut i pedregós. En el planer hi ha uns guàrdies que t'han de deixar passar, però que et posen condicions. Per passar pel costerut no has de menester permís, però has d'anar-hi disposat a fer una travessa dura i amb algun risc. Si tens permís per a passar pel planer, ja pots començar a caminar avui. Si et trobes obligat a passar pel costerut, més val que et preparis i facis una bona motxilla plena de recursos per a superar tots els entrebancs que hi trobaràs. Perquè l'objectiu no és tan sols provar-ho, sinó fer el cim. Guanyar.

    Els catalans del Principat ens hem decidit a pujar la muntanya. Ho hem expressat amb contundència dos anys seguits, l'Onze de Setembre. El món ja ha estat avisat. Espanya, també. Els nostres guies han expressat el compromís inequívoc de fer camí. Ara cal que siguem conscients dels camins que caldrà seguir. Un dels consells més importants quan es fa una travessa és que tothom que hi participi tingui la informació de la ruta i sàpiga quines situacions s'hi pot trobar i quina dificultat tècnica presenta el terreny. No volem que cap helicòpter hagi d'anar al Pedraforca a rescatar un aventurat que hi ha volgut pujar amb sandàlies de platja. Anem-hi ben equipats i no ens aturem. Ho farem si li pesa o si li plau.

    'Al cor de tots els hiverns hi viu una primavera palpitant, i després de cada nit, arriba una aurora somrient.' (Khalil Gibran)

    http://www.vila…-ho-farem.html
  • Rajoy menteix a la televisió americana i després fa per manera que no s'emeti l'entrevista

    Havia negat saber que s'haguessin esborrat proves del cas Bárcenas · Ho va dir en una entrevista de Bloomberg TV

    Greu relliscada de Mariano Rajoy a Nova York, on ha acudit amb motiu de la cimera de les Nacions Unides. El cap del govern espanyol va accedir a fer una entrevista amb Bloomberg Televisió, un canal de 24 hores d'informació financera considerat dels més importants del món.

    Durant l'entrevista, tot d'una la periodista li demana pel cas Bárcenas i Rajoy respon fuig d'estudi. Concretament li demana si dimitirà en cas que es demostri que les seves campanyes electorals van ser finançades il·legalment. Rajoy hi respon dient que no té gens de sentit fer una resposta hipotètica perquè no hi ha cap finançament il·legal del PP.

    Però el problema encara es fa més gros quan la periodista hi insisteix i li diu si pensa expulsar del PP el qui va esborrar el disc dur del portàtil de Bárcenas. I, malgrat que és un fet públic i que María Dolores de Cospedal ho ha reconegut, Rajoy fa el desentès i diu que no sap de què li parlen.

    Bloomberg ha explicat a diversos mitjans espanyols que l'equip de premsa del president del govern espanyol els havia demanat, tan bon punt es va acabar l'enregistrament, que esborressin aquelles dues respostes. La televisió s'hi va negar.

    http://www.vila…ntrevista.html

    P.D.

    Tu sigue así Mariano!!! que amb aquestes ajudes no necesites rojoseparatistas!!!
  • L'ambaixador espanyol a Andorra, partidari d'un referèndum a Catalunya

    Albert Moreno defensa una consulta dins la legalitat

    Albert Moreno, ambaixador d'Espanya a Andorra, defensa que a Catalunya es faci un referèndum sobre la independència, 'sempre dins de la legalitat', i que se n'accepti el resultat: 'Si no, no seríem demòcrates', diu en una entrevista al Diari d'Andorra, en què cita la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut com una de les causes de l'augment de l'independentisme.

    Federalista declarat, apunta a la modificació de la constitució espanyola per tal d'avançar cap a un estat federal, però admet que 'quan es radicalitzen els conflictes, la gent moderada té menys pes'. I admet que, en la situació actual, s'ha de poder fer una consulta legal. 'Haurem d?acceptar el resultat, si no no seríem demòcrates. Jo votaré en contra, però si hi ha una majoria important s'ha d'acceptar. En aquests processos tu no pots demanar una majoria del 50,1%, és un canvi massa gran per dividir així la gent', i apunta que 'un 65% amb una participació àmplia seria un resultat legitimat'.

    També considera que és fals que Catalunya tingués més benestar després d'independentitzar-se, però que en la situació de crisi econòmica entén 'que hi hagi gent que s'ho cregui'. I conclou: 'La independència de Catalunya no solucionarà cap problema dels que tenen els catalans. Si algú m'ho demostra potser em faré independentista.'

    http://www.vila…catalunya.html

    P.D.

    A hores d'ara encara no hi ha cosntància de la destitució de l'ambaixador escanyol a Andorra... però vistos els precedents no crec que arribi a les 8 del vespre...
  • Rajoy demana a Mas que pensi les seves decisions i tingui 'gestos de grandesa'

    El president espanyol considera que el govern català ha de reflexionar sobre les conseqüències que tindran les aspiracions sobiranistes
    30/09/13 11:48 - Astanà - Efe

    El president del Govern, Mariano Rajoy, ha instat aquest dilluns el president de la Generalitat, Artur Mas, a pensar molt bé les conseqüències de les decisions que adoptarà sobre les seves aspiracions sobiranistes, perquè creu que, encara que ha fet passos equivocats, encara s'està a temps de tenir 'gestos de grandesa'.

    Rajoy ha respost d'aquesta forma en roda de premsa a la capital del Kazakhstan on és de visita oficial, a la determinació de Mas, avalada pel Parlament, de portar al Congrés la reclamació d'una consulta sobre el futur de Catalunya.

    El cap de l'executiu espanyol ha dit que ha estat molt atent a les votacions i debats que hi ha hagut últimament a Catalunya.

    Davant d'això, ha assenyalat que, si hi ha un moment en què els polítics han d'estar a l'altura de les seves responsabilitats és un com el que es viu en l'actualitat i, per això, ha reiterat la seva petició que es pensin les decisions que s'adoptaran i ?se'ls doni una volta i la contrària?.

    'Que s'estudiïn bé les conseqüències, perquè crec que s'han fet molts passos equivocats, però que encara s'està a temps de tenir gestos de grandesa', ha assegurat abans de pregar que no es generin falses expectatives.

    Rajoy ha expressat els seus desitjos entorn de Catalunya: 'Jo no vull una Catalunya fora d'Europa, ni fora dels grans organismes internacionals, ni aïllada. Vull una Catalunya espanyola i una Espanya catalana. Això és el que vull i pel que plantaré cara'.

    Segons el seu parer, això és el que vol també la gran majoria d'espanyols i, per això, demana responsabilitat i que no es generin falses expectatives.

    El president espanyol està convençut que hi ha decisions, com creu que s'ha pogut comprovar als últims dies, que generen incertesa i inestabilitat i que, en conseqüència, no són bones per a ningú.

    ?Probablement, algú hauria de fer una reflexió com la de veure els resultats de les decisions que ha pres al llarg de l'últim any i mig, perquè un dirigent polític ha de pensar-se les coses molt bé, pensar-se-les molt i valorar molt bé les seves conseqüències?, ha advertit.

    En aquesta línia, ha insistit: 'A vegades es diu que es triga a prendre decisions, però és que les decisions d'un dirigent polític, i més com més important és, produeixen uns resultats i tenen efectes i, per tant, crec que algú hauria de fer una reflexió sobre les seves decisions en l'últim any i mig i sobre les que pot adoptar en el futur'.

    Mentrestant, ha garantit que el seu executiu actuarà amb serenitat, responsabilitat i en el marc de la llei, i recordant que Espanya i Catalunya han viscut sempre junts i els uneixen llaços de tota mena.

    Ha reiterat que es viu una etapa en la qual es tendeix a les grans unions, no a processos de divisió, i que no té sentit plantejar separacions d'aquest tipus perquè van en la direcció contrària a la que camina el món.

    Rajoy ha subratllat que la posició del govern de l'Estat davant d'aquest assumpte no és molt diferent de la que es coneix, que passa per la defensa de la legalitat, ja que ha recalcat que no es pot fer res que contravingui aquesta legalitat perquè es tracta d'una norma de convivència.

    'Tots tenim l'obligació de complir la llei, i els més obligats són els governants, tant el president del Govern com el president de la Generalitat', ha subratllat.

    Per això, ha apel·lat a la responsabilitat de tots els representants polítics, però ha insistit que més responsables han de ser els que assumeixen càrrecs de rellevància al capdavant dels països.

    'Jo he d'actuar amb tota la responsabilitat del món, però també el senyor Mas i moltes altres persones i dirigents polítics', ha afegit.

    P.D.

    Dit de la manera com els escanyols (i el PP en particular) entenen el dialeg... només has de contestar "Sí!! (amb molt entusiasme!!) Bwana!! (amb un to de força admiració) a totes les coses que et digui/recomani (o normalment) ORDENI, i... si soc qui escolta emprar la dita castella de "donde dije digo digo diego...!
  • Exaltació franquista i nazi en un col·legi públic de la comunitat de Madrid

    L'alcaldessa de de Quijorna (PP) va participar en un acte d'homenatge 'als caiguts per Déu i per Espanya'

    El col·legi públic Príncipes de Asturias del municipi de Quijorna, a la comunitat de Madrid, governat pel PP, fou el lloc que dissabte va escollir l'ajuntament per fer-hi una exposició de material militar. S'hi exhibien tot de símbols franquistes i nazis, com ara cartells de Franco, quadres amb l'efígie de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange, estendards amb l'esvàstica i pegats amb l'emblema de les SS. Segons el diari El País, hi havia dotze parades i una pancarta que deia: '¡Saludo a Franco! ¡Arriba España!'

    En declaracions al mateix diari, el primer tinent batlle, José Luís Pérez Maroto (PP), va dir: 'És una exposició militar, igual que la de d'IFEMA [la Fira de Madrid], que es farà a final d'octubre, però cinquanta vegades més petita. Si aquesta és il·legal, la d'IFEMA, també.'

    L'entrada al poliesportiu del col·legi era gratuïta, i, segons uns quants testimonis, fins i tot un menor es va endur de regal un calendari de José Antonio.

    Ho van organitzar l'ajuntament i la Hermandad de Regulares de Ceuta, amb el nom de 'Primeras Jornadas de Exposición, Militaria i Cultura de la Defensa'. El propòsit de l'acte, reconegut pel consistori, era 'incrementar l'amor a Espanya i la seva unitat indivisible' i 'apropar i millorar el coneixement entre societat civil i militar'. Segons l'ajuntament, això no és pas exaltació de res.

    Un regidor, Pérez Maroto, fa unes declaracions sorprenents a El País. Quan li demanen per tot el marxandatge franquista diu: 'No puc dir si era bo o dolent. [...] Va ser una exposició d'història. O és que hem de renunciar a la batalla de Bailèn?'

    N'hi ha més. L'endemà de l'exposició, la batllessa, Mercedes García, va anar a un homenatge en un monument pels 'caiguts per Déu i per Espanya en la defensa de Quijorna del 6 al 8 de juliol del 1937', segons que diu la placa que hi ha en aquest monument.

    http://www.vila…at-madrid.html

    P.D.

    Sí, té raó el Sr. José Luís Pérez Maroto son ilegals, però això a Escanya tant hi fa....
  • Ofec premeditat

    En ple debat sobiranista, l'Estat retalla un 25,5% les inversions a Catalunya pel 2014
    En sis anys la partida s'ha reduït uns 3.700 milions
    També cauen les transferències

    Fa uns quants dies, el president espanyol, Mariano Rajoy, va allargar la mà al govern d'Artur Mas amb una oferta de ?diàleg? sense data de caducitat, però d'entrada, un cop més, ha ventat una plantofada als interessos dels catalans. El pressupost de l'Estat pel 2014, que es va presentar ahir, implica una caiguda de fins al 25,5% de les inversions previstes a Catalunya. En total s'han consignat 944,42 milions en comparació amb els 1.267 del 2013 o els 1.414 del 2012. No va ser l'únic ganxo que Rajoy va clavar a la mandíbula de Mas. Les transferències han baixat més d'un 20% i en el projecte tampoc no apareix per enlloc la compensació per l'impost de taxes bancàries.

    Aquest ofec econòmic, que cada dia va a més, arriba en ple debat sobiranista i amb una partida d'escacs, amb la consulta com a rerefons, que tot just acaba de començar. Fins i tot, CiU va vincular aquest ?càstig? pressupostari amb el procés i va recordar que no és un bon ?símptoma? de la voluntat de diàleg entre La Moncloa i la Generalitat.

    L'executiu espanyol va tirar pilotes fora i va subratllar que ara ?no toca? parlar de qüestions territorials, sinó de creixement i recuperació, i va destacar que Catalunya ja rep el ?suport financer? del fons de liquiditat autonòmica (FLA). Però aquest mecanisme té un component diabòlic, perquè s'han de pagar uns interessos del 5,6%.

    El PSOE, per contra, va lamentar que el pressupost del 2014 aboni el terreny a la ?confrontació absurdament?.

    Caiguda en picat

    El descens en inversions a Catalunya és espectacular des de l'any 2009. En sis anys la retallada ha estat d'uns 3.700 milions i aquest 2014 cau per sota de la barrera psicològica dels 1.000 milions, fins als 944,42. Representa el 9% del total i se situa al darrere de territoris com ara Andalusia (1.697 milions), Castella i Lleó (1.399) i Galícia (1.353). Una situació xocant, tenint en compte que Catalunya genera el 20% de la riquesa estatal i suposa el 16% de la població, com va ressaltar el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig. A banda de Catalunya, les altres dues comunitats més castigades són Astúries i Múrcia. En aquest sentit, el projecte més destacat que preveu l'executiu espanyol són les obres al tram del corredor mediterrani comprès entre Vandellòs i Tarragona, que tindran un pressupost de 108 milions.

    Un altre capítol que queda tocat són les transferències estatals, que es realitzen a través del fons de suficiència global. Es tracta d'una eina de finançament per als territoris i, tot i que Catalunya continua encapçalant el rànquing com la més beneficiada, l'any que ve rebrà 638,12 milions, un 21,1% menys.

    La cançó de l'enfadós

    En el projecte de Cristóbal Montoro tampoc no s'hi inclou el pagament dels 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut corresponents al 2011, que s'arrosseguen des de l'època de José Luis Rodríguez Zapatero. L'expresident espanyol es va comprometre per escrit a pagar el deute, però tant ell com el govern del Partit Popular sempre han fet l'orni.

    En aquest sentit, Artur Mas ja ha avisat que incorporarà aquests 759 milions en el pressupost català que està negociant amb ERC. La batalla sembla perduda, malgrat que ara s'inicia la tramitació al Congrés i aquesta serà una de les exigències que CiU segurament posarà sobre la taula.

    El 2014 ja no toca cap compensació per la disposició addicional, perquè el sistema de finançament durava set anys. Però aquest model mai no ha estat cap garantia, perquè l'Estat, incloent-hi els 759 milions, deu un total de 2.868 milions, segons els comptes de la Generalitat, que entén, i així ho ha afirmat més d'un cop el president Mas, que no caldria fer cap retallada.

    Sense paga als funcionaris

    Durant el debat de política general de la setmana passada al Parlament, el president de la Generalitat, Artur Mas, va afirmar que, si l'Estat espanyol compensa la Generalitat pel que fa a l'impost de dipòsits bancaris, els treballadors públics recuperaran la paga extra ?es calcula que podrien ser uns 400 o 500 milions?. Però, de moment, aquest anunci podria quedar en no res, perquè en el projecte de pressupost estatal no hi ha cap partida sobre aquesta qüestió. El govern català va aprovar aquesta taxa pocs dies abans que ho fes l'espanyol, però no es va arribar a implantar. Tot i això, considera que té dret a rebre una compensació, com les altres comunitats que sí que han aplicat aquest gravamen ?Andalusia i Extremadura.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    P.D.

    Podem descomptar un % per la crisis, un altre % per l'endeutament crònic de la Generalitat, mil coses més.... però com comenta Xevi Xirgu, tampoc nosaltres paguem les reformes a casa del veí!!, Escanya fiscalment només vol els païssos catalans per cobrar, segons la seva lògica (he,he) son Escanya només per pagar i cada dia que pasa hi ha més gent que aquests números no li quadren...

    P.P.D.

    Si serveix de consol (idiota!!) La comunitat de Madrid encara rebrà menys... (I dic idiota, dons només amb les transferències de les empreses que treballen fora però i tenen allí la seu, ja fan...)
  • Eurodiputats catalans i bascos denuncien a la CE la permissivitat d'actes feixistes a l'Estat espanyol

    CiU, PSC, ICV, PNB i Aralar demanen a Brussel·les que reaccioni davant de casos ?d'enaltiment del franquisme?
    Recorden que tots els estats membres ?estan obligats a sancionar penalment la incitació pública de la violència i a l'odi contra grups o persones per raons de raça, religió o origen ètnic?

    Els eurodiputats Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Raül Romeva (ICV), Izaskun Bilbao (PNB) i Iñaki Irzabalbeitia (Aralar, també en nom d'ERC), demanen a la Comissió Europea que ?prengui mesures davant del constant enaltiment del feixisme i el franquisme dins l'Estat espanyol?. En una pregunta parlamentària, els eurodiputats denuncien l'acte celebrat a l'escola pública de la localitat de Quijorna (Madrid), el passat 28 de setembre, que va acollir diversos símbols franquistes com ara imatges de Franco. Així mateix, Tremosa, ha enviat a l'Eurocambra el vídeo de l'atac d'un grup de falangistes durant l'acte de la Diada a la seu de la Generalitat a Madrid.

    Una vegada més, eurodiputats catalans i bascos de tots els partits polítics, amb l'excepció del PP, han sumat forces per dirigir-se a la Comissió Europea per denunciar el ?constant enaltiment del feixisme i el franquisme dins l'Estat espanyol?. En el text adreçat a l'executiu comunitari recorden que ?tots els estats membres estan obligats a sancionar penalment la incitació pública de la violència i a l'odi contra grups o persones per raons de raça, religió o origen ètnic?.

    Com a exemple, plantegen a la CE el cas de l'escola pública de Quijorna del passat 28 de setembre i posen èmfasi en el fet que en l'acte ?que acollia les I Jornades d'Exposició Militar i cultura de la Defensa organitzades per l'Ajuntament de la localitat?, s'hi podia trobar ?tota mena de simbologia franquista?.

    En aquest sentit, els europarlamentaris demanen a la CE que estudiï els fets i que consideri incloure'ls a l'informe que prepara la institució sobre el compliment de l'aplicació de mesures contra el racisme, la xenofòbia i la violència. A més a més, també plantegen que ?si s'escau? inclogui a l'informe previst de cara a finals d'any el procediment d'infracció corresponent contra l'Estat espanyol per permetre aquest tipus d'actes.

    Avís al Parlament Europeu de cara al dia de la Hispanitat

    Per la seva banda, l'eurodiputat Ramon Tremosa ha enviat a tot el personal del Parlament Europeu dos vídeos per denunciar l'augment dels discursos i actes feixistes a l'Estat espanyol. El primer conté les imatges de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid el passat 11 de setembre. A la seva pàgina web personal, Tremosa destaca que ?la sanció que va posar la justícia espanyola al grup d'atacants va ser només una multa de 300 euros?. També condemna que l'Estat espanyol no hagi reaccionat de manera oficial després que, com es veu en el segon vídeo, el líder ultradretà d'Aliança Nacional, Pedro Pablo, afirmés que ?cap part d'Espanya se separarà sense que es vessi sang?. Per últim, Tremosa posa el punt de mira en el 12 d'Octubre i adverteix que ?grups associats a partits feixistes cremaran banderes catalanes a Barcelona i es manifestaran per la unitat d'Espanya?.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    Les esperpèntiques explicacions de la batllessa de Quijorna sobre l'exposició nazi

    'Sí que devia veure-hi les esvàstiques, però no m'hi vaig fixar', diu Mercedes García (PP)

    La batllessa del municipi madrileny de Quijorna, Mercedes García (PP), no entén les crítiques per l'exposició de material militar que es va fer el cap de setmana passat al col·legi públic del poble. D'aquesta exposició, on es van exhibir material i símbols franquistes i nazis, García en va parlar en una entrevista a La Sexta. I va explicar que no tenia pas 'cap finalitat política ni feixista'. 'No teníem el sentiment d'haver fet res dolent', va dir.

    En l'entrevista, li pregunten si no va veure els símbols franquistes i nazis, com per exemples les esvàstiques. 'Les esvàstiques, les devia veure, però no em vaig fixar en aquell símbol feixista. I també hi havia moltes banderes espanyoles. I tampoc no em vaig fixar amb detall en una parada que venia llibres ni tampoc en moltes altres amb símbols nacionals i democràtics.' Fins i tot es molesta perquè es fessin fotos d'aquelles parades amb simbologia feixista i no se'n fessin de les 'vuit o nou parades' amb uns altres materials.

    'Hi havia banderes nacionals. No hem fet l'exposició amb cap finalitat política, ni amb cap finalitat feixista. L'exposició de Militaria es fa a Espanya des de fa més de quaranta anys. No teníem el sentiment d'haver fet res dolent', afegeix la batllessa.

    P.D.

    Si mirem la "contestació" que ha fet la batllessa de Quijorna, potser entendrem... fa quaranta anys que és fan aquestes "festes" i és clar fa quaranta anys la escanyola amb la gallina era la "normal", som naltros els "raros"
  • Camacho proposa al govern espanyol un nou finançament per a Catalunya

    Ciutadans descarta l'oferta del PP de fer un front antisobiranista

    Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català, assisteix avui a la reunió setmanal de la cúpula del PP a Madrid per proposar una modificació profunda del model de finançament de Catalunya. Per Camacho, el PP no ha sabut 'donar resposta a allò que s'esperava a Catalunya', que era una millora del finançament i més inversió en infrastructures.

    En una entrevista a la Cadena Ser, Camacho ha considerat que el seu partit no es podia quedar sense fer res i que calia que encapçalés 'una alternativa'. Per això proposa un nou model de finançament, tot i que ha dit que no podia ser ni un pacte fiscal ni un concert econòmic com el basc. Una proposta que passa per 'garantir la solidaritat però limitant-la i fer que comunitats autònomes com Catalunya no hagin de pagar més impostos que altres comunitats que reben els fons', segons que ha explicat abans d'entrar a la reunió de la direcció del partital carrer Gènova.

    Així, Camacho proposa avui a la direcció del PP i a Mariano Rajoy que encapçalin una 'nova transició' espanyola, basada en una reforma del model de finançament, per frenar l'independentisme català. 'S'ha de revisar profundament el model per a tots els espanyols i garantir les peticions de Catalunya', ha declarat.

    Camacho també ha descartat la tercera via defensada per Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro.

    C's descarta un front comú amb el PP

    Mentre Camacho es distancia d'aquesta tercera via, el dirigent de Ciutadans, Albert Rivera, ha descartat de sumar-se a un front antisobiranista amb el PP. En declaracions a Catalunya Ràdio, Rivera ha dit que trobava inviable una candidatura conjunta amb el partit que 'encapçala l'immobilisme econòmica i les retallades'.

    http://www.vila…catalunya.html

    Fernández Díaz diu que està ?d'acord? amb el principi d'ordinalitat: ?La solidaritat ha de tenir un límit?
    El ministre de l'Interior defensa aquesta clàusula coincidint amb la presència de Sánchez-Camacho al comitè de direcció del PP
    07/10/13 10:42 - madrid - ACN

    El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat aquest dilluns que ell està ?d'acord? amb el principi d'ordinalitat i la seva aplicació a un model de finançament per a Catalunya. Ho ha fet en una entrevista a Espejo Público d'Antena 3 coincidint amb la presència al comitè de direcció del PP a Madrid de la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, que defensarà un nou model de finançament per frenar el creixement del sobiranisme. Fernández Díaz ha recordat que la solidaritat interterritorial ?és un principi constitucional?, però ha assegurat que és ?raonable? que ?la solidaritat ha de tenir un límit i unes condicions? i que les ajudes siguin ?finalistes?.

    El principi d'ordinalitat, que estableix que un territori no pot perdre posicions en el rànquing de finançament després de participar de la solidaritat interterritorial, va ser un dels cavalls de batalla de la negociació del finançament actual entre el govern de Zapatero i el tripartit.

    Aquest seria també un dels eixos de la proposta que Alícia Sánchez-Camacho plantejarà a la cúpula del PP a la reunió d'aquest dilluns, on els populars analitzaran l'estratègia que estan seguint a Catalunya. La presidenta del PPC podria posar sobre la taula un finançament específic sobre Catalunya dins de la LOFCA amb un sistema que inclogui límits a la solidaritat.

    Preguntat per aquesta qüestió, Fernández Díaz ha afirmat que ell ?està d'acord? amb el principi d'ordinalitat i ha apuntat que la solidaritat ha de tenir ?uns límits i unes condicions?, és a dir, que les ajudes siguin ?finalistes? i no generals.

    En tot cas, ha recordat que ?és evident? que ?ha de ser solidari qui més té?, i has afirmat que a Barcelona, per exemple, ?els barcelonesos que viuen al barri de Pedralbes paguen més que els que viuen a altres barris? perquè tenen més nivell de renda.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    P.D.

    Ahir llegia que com la nostra "amigueta" Alícia ja no surt gaire per la tele, li anaven a donar els seus cinc minuts de gloria televisiva en la reunió setmanal del líders de la Escanya eterna, allí a anat a explicar la bona nova de que pagar...bueno pero amb límits (m'agradaria veure la cara dels seus "companys" extremenys quant faci la proclama) i avui mateix també s'apunta a la solicitut a la "alta comandància" el nostre amiguet de l'ànima Jorge Fernández Díaz... el titular com tot el que solen dir els polítics i en especial els del PP és sensat, i si ho és??? per que han trigat tant a fer-ho!!
  • Montoro diu que "els salaris no baixen a Espanya, moderen el seu creixement"

    El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha assegurat aquest dimecres que "els salaris no estan baixant a Espanya, sinó que estan moderant el seu creixement", d 'acord amb les dades de l'Enquesta de Salaris.

    "No és el mateix caure que moderar el creixement", ha insistit Montoro durant la sessió de control al govern espanyol en resposta a una pregunta del diputat d'Esquerra Plural i coordinador general d'IU, Cayo Lara.

    El titular d'Hisenda ha destacat que l'"excessiu" creixement que van experimentar els salaris al començament de la crisi va provocar que es destruïssin molts llocs de feina a l'estat espanyol. Ara, el 2013, els salaris estan creixent "moderadament" i, a més, ho estan fent en un any en què la inflació podria acabar l'exercici per sota de l'1%.

    Montoro ha defensat que és "compatible" moderar salaris i guanyar poder adquisitiu i ha destacat que, gràcies a aquesta moderació, "s'estan obrint les portes" a la recuperació econòmica. En aquest sentit ha lloat el comportament dels sindicats en la negociació col·lectiva a l'hora de fixar els increments salarials dels treballadors.

    Lara, ha reclamat a Montoro que "es posi d'acord" amb el president Rajoy, que al Japó està demanant inversors per Espanya "perquè els salaris estan baixant", un argument que, segons el diputat, és "pobre i humiliant".

    Lara ha insistit que els salaris sí que estan baixant, i ha recordat que l'executiu espanyol ha tornat a congelar el sou dels empleats públics i que les pensions només pujaran un 0,25% el 2014, i que això implicarà una "baixada real" del poder adquisitiu dels pensionistes i més empobriment per als treballadors,

    Montoro ha respost Lara amb el mateix argument amb què ha començat la seva intervenció: "Una cosa és baixar i una altra moderar el creixement". I ha afegit que: "moderació és el que vostè necessita, senyor Lara".

    Montoro i el cinema espanyol

    D'altra banda, el ministre d'Hisenda ha anunciat que el govern espanyol pagarà els deutes que té amb la indústria del cinema des de fa 2 anys. Acompanyat del titular de Cultura, José Ignacio Wert, Montoro ha explicat que "aviat" atendran aquestes obligacions pendents de pagament de tot el 2011 i part del 2012.

    Montoro assegura que d'aquesta manera s'afavorirà que hi hagi més cinema espanyol i de més qualitat. Anunci del ministre que es fa 24 hores després d'assegurar que els problemes del cinema també tenen a veure, precisament, amb la seva qualitat.

    http://www.324.…seu-creixement

    P.D.

    Ahir sortia publicat un estudi dels coneixements de les persones ADULTES a la Unió Europea, ho marco en majúscules i en negreta per que ja va sortir la membre del govern del PP dien que era culpa dels nostres amiguets sociates!! i clar encara que només siguin alttres gossos amb diferents collars tampoc els hi carregarem això... (sense veure l'estudi!!)

    Tot això ve, dons així podem entendre que és urgent tramitar una llei que obligui a tothom a empassar-se Barrio Sesamo (en castellà), el problema que pot tenir tan educativa mesura és que encara quedi menys gent que s'empassi tanta conya d'aquests pares de la pàtria!!!

    P.P.D.

    En Montoro té raó el cinema escanyol és molt deficient en línies generals, però això no és per la professionalitat dels actors, realitzadors i demés tècnics d'aquesta industria, dons la majoria no tenen problemes per treballar arreu del món, a qui s'ha de crucifixar és al productors que segueixen fent (en general) pel·lícules casposses!! cutres i directament dolentes amb la única finalitat de rebre els diners de la subvenció...
  • Els ultres insisteixen a manifestar-se a Sants el 12-O

    Diuen que no han rebut la notificació d'Interior i que quan la rebin hi presentaran un recurs

    Les formacions feixistes Falange, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional i Democracia Nacional, aplegades en la plataforma España en Marcha, han emès un comunicat en què diuen que mantenen la intenció de manifestar-se a Sants dissabte, 12 d'octubre. Diuen que no han rebut cap notificació dels mossos d'esquadra sobre la prohibició de manifestar-se entre la plaça de Sants i la plaça d'Espanya i avisen que quan la rebin hi presentaran un recurs. Afegeixen que 'mantenen activa la convocatòria'.


    Recorden que la manifestació no ha estat prohibida i que el Departament d'Interior de la Generalitat permet el recorregut entre la plaça d'Espanya i Montjuïc, tal com ha fet aquests últims trenta anys. 'Els organitzadors, per tant, mantenen activa la convocatòria i un cop rebin el canvi de recorregut per part dels mossos d'esquadra, el departament jurídic presentarà un recurs sobre la base que es respecti el dret de manifestar-se de manera pacífica per la unitat d'Espanya a Barcelona tal com es va comunicar fa un mes', diu el comunicat.

    I consideren que 'el Departament d'Interior de la Generalitat ha de garantir l'exercici del dret de manifestar-se i no imposar allò que els separatistes demanin des de la més absoluta il·legalitat'.

    El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va indicar ahir que la decisió de prohibir el tram de Sants de la manifestació s'havia pres d'acord amb els informes coincidents entre els mossos d'esquadra i la guàrdia urbana per tal de garantir la seguretat ciutadana. Com ha estat habitual des dels anys vuitanta, els manifestants sí que podran començar la mobilització a la plaça d'Espanya i pujar a Montjuïc. 'Amb això entenem que equilibrem l'exercici del dret a la manifestació i posem una frontera fina perquè l'ordre públic sigui garantit', va explicar.

    PxC convoca a la plaça de Catalunya

    Fa uns quants dies que militants neonazis del Casal Tramuntana surten a repartir fulletons per Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet de Llobregat, i a fer-hi pintades sobre el 12 d'octubre amb inscripcions com 'Catalanitat és hispanitat'. Aquest grup ha fet una crida a anar dissabte a la plaça de Catalunya, on hi ha convocada la concentració unionista per part de PP i Ciutadans, la plataforma Som Catalunya, Somos España i també Plataforma per Catalunya.

    http://www.vila…-sants-12.html

    P.D.

    Aquestes formacions "polítiques" son perfectament legals en aquests estat, i, encara que malden per poder comparar-se amb el Front Nacional a França o altres partits polítics símilars... només s'assemblen a Alba Daurada i fins i tot a Grecia els estan perseguint judicial i políticament... son carn de presso a tota la resta del món aquí... Son España!!!
  • Wert: ?No és just ni és cert dir que la LOMQE menysté les llengües cooficials?

    El ministre reitera que la llei orgànica de millora de la qualitat educativa no és un atac a la immersió lingüística
    lamenta els ?insults? i les ?desqualificacions? que ha rebut durant el debat de la llei al Congrés
    10/10/13 12:19 - madrid - ACN

    El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha negat aquest dijous que la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Ensenyament (LOMQE) suposi cap menysteniment per les llengües cooficials o un atac al sistema d'immersió lingüística a Catalunya. Segons el ministre, la LOMQE simplement s'ajusta als dictàmens del Tribunal Constitucional per garantir el ?dret? a l'escolarització en castellà i recull les condicions en què es pot aplicar la immersió lingüística ?per evitar litigis en el futur?. Wert també ha lamentat els ?insults? i les ?desqualificacions? que segons ha afirmat ha rebut durant el debat al Congrés.

    El ministre ha pres la paraula a la cambra baixa per defensar la Llei que quedarà aprovada previsiblement només amb els vots del PP. Ha rebutjat totes les crítiques de l'oposició, i ha tingut un interès ?especial?, segons ha admès, per respondre les intervencions dels portaveus de CiU i ERC, que li han retret que hagi activat una llei per solucionar un ?problema que no existeix? a Catalunya i que vulgui tornar als temps del ?NO-DO?.El ministre ha negat que l'establiment de les assignatures troncals per part del Ministeri impliqui una ?recentralització? del sistema educatiu. ?El fet que l'Estat defineixi els currículums de les assignatures troncals no entorpeix que les administracions educatives i els centres resulti més ampli que en la llei anterior?, ha dit. En aquest marc, ha afirmat que les intervencions d'ERC i CiU sobre la llengua no tenen ?res a veure? amb el que diu la Llei. ?No és just ni és cert dir que hi ha un menysteniment de les llengües cooficials?, ha dit, perquè ?aquesta és la primera llei educativa que atorga a tots els efectes que les llengües cooficials tenen el mateix tractament que l'oficial a tot l'Estat?.

    També ha negat que la LOMQE suposi un atac a la immersió a Catalunya. ?És cert que hem tractat la qüestió del castellà com una qüestió de drets?, ha dit, ?però no és cert que hi hagi un atac a la immersió?. De fet, segons el ministre, aquesta és ?la primera normativa estatal que recull l'existència d'aquest sistema d'immersió? i ?l'únic que fa al respecte? és ?deixar assentades a la llei per evitar litigiositat en el futur les condicions d'oferta en què aquest sistema d'immersió es pot considerar conforme al bloc constitucional?.

    Un plantejament ?respectuós? amb les llengües cooficials

    Segons el ministre, el plantejament de la llei ?no només és sumament respectuós amb les llengües cooficials sinó sumament conscient de l'element de riquesa i diversitat que aquestes llengües proporcionen?. També és ?conseqüent?, segons Wert, amb el fet que ?allà on hi hagi una llengua oficial pròpia l'objectiu del sistema és que els alumnes tinguin un coneixement tan alt com sigui possible tan de la llengua cooficial comuna com de la pròpia?. En aquest sentit, ha afirmat que la Llei ?no arriba? a establir el sistema de bilingüisme integrat, i ?l'únic que fa és establir un mecanisme temporal de salvaguarda de drets d'ús del castellà?.

    Lamenta els ?insults?

    Més enllà de la qüestió de la llengua, Wert lamentat les ?desqualificacions nascudes del prejudici? i els ?insults i manifestacions desconsiderades? que ha rebut durant les intervencions dels grups de l'oposició, a les que ha acusat d'haver parlat ?poc, per no dir gens? d'Educació.?Jo respecto totes les opinions, totes menys les que estan en flagrant contradicció amb el marc constitucional com algunes que s'han sentit aquest matí?, ha dit el ministre quan ha pres la paraula al debat de la LOMQE, que previsiblement serà aprovada aquest migdia només amb els vots del PP.

    Defensa la LOMQE com a eina contra el fracàs escolar

    El ministre ha assegurat que l'anàlisi que ha fet l'oposició és esbiaixat i ha destacat les virtuts de la reforma educativa respecte al marc actual. En aquest sentit ha afirmat que ?no existeix segregació més greu que els resultats que obté ara el nostre sistema en termes d'abandó escolar?. També ha rebutjat que la seva sigui una llei segregadora o classista i ha afirmat que precisament el text busca reduir la taxa d'abandó escolar perquè ?la immensa major part dels joves que cauen en l'exclusió del sistema educatiu pertanyen a les capes socials més desafavorides?.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    P.D.

    Dons jo Sr. Wert, en tinc molts de prejudicis... i tots és bassen en les seves actuacions precedents, tant les seves pròpies com les dels seus company de partit (i de nacionalitat), tinc prejudicis pel que fan al País Valencià, per el que fan a les Illes, pel que fan a Catalunya, tinc prejudicis i molts, en tinc tants que prefereixo anar pel meu camí i deixar-los cordialment, dons amb vostes només puc desapareixer com a membre d'una comunitat indigena que no és resigna a contribuir al bé superior d'an altre comunitat, que a mi no hem reporta res.
  • La deslleialtat de l'estat espanyol: 9.375 milions, segons el govern

    http://www.vila…ns-govern.html

    Montoro creu que la Generalitat "barreja xifres indegudament" en seu informe sobre les "deslleialtats"

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    Deslleialtats milionàries

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui

    Duran avisa Rajoy que es pot trobar amb una declaració unilateral d'independència

    http://www.vila…pendencia.html

    El PP respon amb un 'Viva España!' quan ERC demana un minut de silenci per Companys

    http://www.vila…-companys.html

    Carles Mateu Blay: 'El meu cas és surrealisme pur, repressió pura'

    http://www.vila…ssio-pura.html

    Fabra es compromet a no incloure encausats a les llistes electorals

    http://www.vila…lectorals.html

    El tribunal d'Estrasburg dóna la raó a la PAH i ordena aturar el desallotjament d'un bloc de Saltt

    http://www.324.…n-bloc-de-Salt

    P.D.

    Els catalans (Valencians i Illencs) som MASOQUISTES, ens agrada que ens trepitgin com a poble i com a persones, no podem sinó pensar en greuges imaginaris dons vivim en el millor lloc del món i aquest paradís a la terra porta per nom ESCANYA. I qui no hi estigui d'acord... és un desgraciat rojoseparatista mason y judio!! (a més de desviat sexual i tota la pesca que els amants de la llei i l'ordre reciten cada cop que els hi assenyales que s'els veu la camisa blava amb el brodat...)

Ves a la pàg: [-10 -1] 1 - 2 - 3 ... 10 - 11 - 12

  • etallaferro
  • i
  • 71 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació















El Temps


Altres webs d'enllaços






Altres WEBs