Ejpanya es asin!!!  Top

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - ... 10 - 11 - 12 [+1]

  • Montserrat Garrido: 'Avui ens hem trobat una pila de correus amenaçadors'

    La batllessa de Sant Pol de Mar critica que se'ls imposi la bandera espanyola a la façana i recorda que mai no hi havia hagut cap conflicte al respecte

    La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, considera que l'acte de dissabte a Sant Pol de Mar, quan es va penjar una estelada a la façana de l'ajuntament pujant-hi per l'exterior, suposa un delicte d'ultratge a la bandera espanyola. I n'acusa els organitzadors de la concentració, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i també l'Ajuntament. Parlem amb la batllesa de Sant Pol, Montserrat Garrido (CiU), que explica que fins ara mai no hi havia hagut cap conflicte amb la bandera espanyola --que no hi ha onejat mai-- i que en tot cas, els problemes han vingut ara, amb la imposició de la bandera per part del TSJC.

    ?La delegada del govern espanyol diu que us acusarà d'ultratge a la bandera espanyola?
    ?Sí, em va trucar per dir-me personalment que emprendria accions contra els qui van fer la manifestació --que no era una manifestació sinó una concentració-- i contra l'ajuntament, per haver-ho permès. Però no hi va haver cap ultratge a la bandera espanyola perquè la bandera espanyola no va ser penjada en cap moment.

    ?Com veieu la reacció de Llanos de Luna?
    ?És difícil d'entendre perquè l'ajuntament ens n'hem mantingut al marge. L'edifici era tancat i no hi va entrar ningú. Fins i tot el manifest que van llegir en la concentració deia que l'ajuntament estava al marge d'aquella acció.

    ?Quina bandera oneja ara a la façana de l'ajuntament de Sant Pol de Mar?
    ?En la concentració van penjar una estelada, però poc després, la policia municipal la va retirar. Ara hi onegen la senyera i la bandera de Sant Pol. Com sempre!

    ?Teniu intenció de penjar-hi la bandera espanyola, tal com diu la sentència del TSJC?
    ?Sí, quan ens arribi la sentència ferma, la posarem.

    ?No us hi negareu?
    ?No, perquè la sentència ens hi obliga, i l'hem de complir.

    ?Serà el primer cop que onejarà la bandera espanyola?
    ?Si més no, jo no recordo haver-la vist mai.

    ?El de Sant Pol no és l'únic ajuntament on no hi oneja la bandera espanyola?
    ?No. Hi ha moltíssims ajuntaments de Catalunya on només hi ha la catalana i la del poble. Sempre ha estat així, i que no la posis no vol dir que no la vulguis. No es posa perquè no s'hi ha posat mai. I és trist que s'hagi de fer per obligació.

    ?Hi havia hagut mai cap problema, abans de la denúncia?
    ?No. El regidor Enrique Abad va presentar una moció el 2009 demanant que es pengés la bandera espanyola a la façana de l'ajuntament, però la moció va ser rebutjada. Va ser aleshores quan va presentar la denúncia, i ara ha arribat la sentència. Passa que a l'ajuntament no hem trobat cap bandera espanyola. Quan aparegui, la penjarem; i si no, en comprarem una. Complirem la sentència.

    ?I com us agafeu aquesta resolució judicial?
    ?És una imposició. I em sembla molt trist que les coses s'hagin de fer per imposició.

    ?Creieu que el cas de Sant Pol pot crear precedent?
    ?Entenc que sí, que a partit d'aquí es pot fer el mateix en altres pobles i portar-hi el mateix problema.

    ?Dèieu que no hi havia hagut mai cap problema. Els problemes han vingut després de la denúncia, doncs?
    ?Sant Pol és un poble afable i d'acollida. I dissabte durant la concentració no hi va haver cap aldarull. La denúncia i l'obligació de penjar la bandera espanyola és buscar tres peus al gat. Quines ganes de matxucar! A més, avui ens hem trobat amb una pila de correus amenaçadors per no tenir la bandera espanyola penjada. Han buscat merder allà on no n'hi havia.

    http://www.vila…enacadors.html
  • El cap de la policia es refereix als estudiants que protesten a València com "l'enemic"
    Redacció Actualitzat a les 21:27 h 20/02/2012

    El cap superior de la Policia Nacional al País Valencià, Antonio Moreno, ha dit, en roda de premsa que els agents s'han vist obligats a utilitzar la força a les concentracions d'estudiants davant de l'"agressivitat" dels manifestants i ha apuntat que l'autoritat judicial haurà d'avaluar si ha estat una resposta proporcional o no. Moreno no ha volgut quantificar el nombre d'agents que estan intervenint en aquestes protestes i ho ha justificat dient que "no és prudent revelar a l'enemic quines són les meves forces".
    Mentrestant, la Confederació Espanyola de Policia (CEP) ha assegurat que la tasca de la Unitat d'Intervenció Policial durant les concentracions de protesta a València ha estat "impecable", des del punt de vista de l'ordre públic i dels principis bàsics d'actuació que regeixen el treball policial. La CEP nega que hi hagi hagut "càrregues" contra els estudiants en la primera de les concentracions davant l'IES Lluís Vives, sinó que la policia "únicament ha procedit a alliberar el carrer, aixecant els joves que impedien la lliure circulació de persones i vehicles".

    Segons la CEP, sense ni tan sols haver començat el desallotjament dels concentrats, aquests "van insultar i escopir als policies, cridant consignes com 'Vosaltres, feixistes, sou els terroristes' o 'La policia, tortura i assassina'". Segons la policia, aquestes frases "tenen una clara connotació, com a mínim, injuriosa i calumniosa".

    En aquest sentit, la confederació fa una crida "als qui, volent defensar allò que els sembli just, en matèria educativa o qualsevol altre àmbit, tinguin clar que hi ha determinats límits que no s'han de traspassar. Entre aquests límits, el de l'insult, la violència o la negativa a seguir les indicacions de la Policia".

    "El que s'ha de tenir en compte és que tant dret tenen els que es manifesten i concentren a fer-ho com la resta de ciutadans a poder realitzar les seves activitats ordinàries sense haver de suportar les molèsties de qui, al marge dels motius de les seves reivindicacions, han de respectar els drets de la resta de valencians", diu el comunicat del CEP, que afegeix que sempre que es produeix una intervenció policial en matèria d'ordre públic, "'s'avisa prèviament als concentrats, poc abans de carregar o desallotjar-los", de manera que qui es queda allà mateix "s'exposa als problemes propis d'intervencions, en les quals hi ha carreres, ensopegades, empentes, nervis i tensió".

    http://www.324.…ia-com-lenemic
  • Teucre

    El cap de la policia es refereix als estudiants que protesten a València com "l'enemic"
    Redacció Actualitzat a les 21:27 h 20/02/2012

    El cap superior de la Policia Nacional al País Valencià, Antonio Moreno, ha dit, en roda de premsa que els agents s'han vist obligats a utilitzar la força a les concentracions d'estudiants davant de l'"agressivitat" dels manifestants i ha apuntat que l'autoritat judicial haurà d'avaluar si ha estat una resposta proporcional o no. Moreno no ha volgut quantificar el nombre d'agents que estan intervenint en aquestes protestes i ho ha justificat dient que "no és prudent revelar a l'enemic quines són les meves forces".
    Mentrestant, la Confederació Espanyola de Policia (CEP) ha assegurat que la tasca de la Unitat d'Intervenció Policial durant les concentracions de protesta a València ha estat "impecable", des del punt de vista de l'ordre públic i dels principis bàsics d'actuació que regeixen el treball policial. La CEP nega que hi hagi hagut "càrregues" contra els estudiants en la primera de les concentracions davant l'IES Lluís Vives, sinó que la policia "únicament ha procedit a alliberar el carrer, aixecant els joves que impedien la lliure circulació de persones i vehicles".

    Segons la CEP, sense ni tan sols haver començat el desallotjament dels concentrats, aquests "van insultar i escopir als policies, cridant consignes com 'Vosaltres, feixistes, sou els terroristes' o 'La policia, tortura i assassina'". Segons la policia, aquestes frases "tenen una clara connotació, com a mínim, injuriosa i calumniosa".

    En aquest sentit, la confederació fa una crida "als qui, volent defensar allò que els sembli just, en matèria educativa o qualsevol altre àmbit, tinguin clar que hi ha determinats límits que no s'han de traspassar. Entre aquests límits, el de l'insult, la violència o la negativa a seguir les indicacions de la Policia".

    "El que s'ha de tenir en compte és que tant dret tenen els que es manifesten i concentren a fer-ho com la resta de ciutadans a poder realitzar les seves activitats ordinàries sense haver de suportar les molèsties de qui, al marge dels motius de les seves reivindicacions, han de respectar els drets de la resta de valencians", diu el comunicat del CEP, que afegeix que sempre que es produeix una intervenció policial en matèria d'ordre públic, "'s'avisa prèviament als concentrats, poc abans de carregar o desallotjar-los", de manera que qui es queda allà mateix "s'exposa als problemes propis d'intervencions, en les quals hi ha carreres, ensopegades, empentes, nervis i tensió".

    http://www.324.…ia-com-lenemic



    'Intentàvem escapar, però no podíem'

    La Nairuz, una estudiant de 17 anys del Lluís Vives, ens explica com ha patit la càrrega de la policia

    Estàvem protestant, i han aparegut tot de furgons de la policia, han començat a carregar, ens tallaven el pas per tot arreu. Els policia es movien en cercles, fent cops de porra a tothom qui tenien davant, la gent corria i fugia per allà on podia, però anares on anares apareixien per tot arreu, sortien de tots els carrers per on anaves. Intentàvem escapar per allà on podíem, ens perseguien, i una xiqueta amiga meva que corria amb mi s'ha entrebancat i els policies l'han colpejat; ella estava tirada a terra, i hi havia tres policies que la pegaven. També pegaven a pares que anaven a ajudar els seus fills. Els furgons de la policia anaven molt ràpid, moltíssim, han atropellat gent. També han disparat gasos lacrimògens, i bales de goma.

    Açò cada dia és pitjor, cada dia és més greu. Tornem a casa veient com s'han endut un amic, com un altre acaba sagnant. I no només estudiants. Jo he vist com han tirat a terra una àvia i com pegaven tothom que passava per davant. I ens insultaven, ens deien fills de puta. I una dona, major d'edat ha vingut plorant, i ha dit que havia estat gent d'España 2000* que rondava per allí.

    Nosaltres volem reconduir açò. Realment volem protestar per la manca de diners en la pública, contra la retallada. No és açò el que volem, no volem veure més amics detinguts.

    http://www.vila…ar-podiem.html

    * Pels encantats, España 2000 és una organització que es dedica a SALVAR ESPAÑA, de rojos, catalanistes, homosexuals, gitanos, negres (eh??... no, exagero!!!!! son així!! només els hi agrada ejpanya!!! en majúscules) i qualsevol altre tipus de !"purria" antiespañola
  • Fernández Díaz reconeix "algun excés" policial en les mobilitzacions estudiantils a València
    Redacció Actualitzat a les 14:03 h 21/02/2012

    El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha reconegut "algun excés i alguna actuació desafortunada per part d'algun policia" en les manifestacions estudiantils a València aquest dilluns, que van acabar amb una vintena de detinguts i una desena de ferits. Fernández Díaz ha promès investigar els fets i ha anunciat que compareixerà al Congrés per donar explicacions. El ministre de l'Interior, però, ha atribuït a determinats grups minoritaris "radicals i violents" la batussa. Ho ha dit en una entrevista al programa "El matí de Catalunya Ràdio".
    "Grups minoritaris violents i molt ben organitzats s'han infiltrat entre els estudiants que es manifesten a València". Segons Jorge Fernández Díaz, aquesta ha estat la causa que ha fet que les mobilitzacions d'estudiants d'aquest dilluns a València acabessin en càrregues policials i se saldessin amb una vintena de detinguts.

    Preguntat per les declaracions del cap superior de la Policia Nacional al País Valencià, Antonio Moreno, que es va referir als estudiants com "l'enemic", Fernández Díaz les ha qualificat de desafortunades i ho ha atribuït a un "lapsus".

    El ministre de l'Interior ha insistit en el fet que la manifestació no estava convocada. Tot i això, ha assegurat que s'investigarà si la resposta policial ha estat correcta i que en cas contrari s'emprendran accions. Poc després d'aquesta entrevista, la delegada del govern a la Comunitat Valenciana, Paula Sánchez de León, ha ordenat obrir un expedient informatiu per determinar si hi va haver "excés policial" i "extralimitació" en les protestes estudiantils. De confirmar-se, ha assegurat Sánchez de León, "es depuraran responsabilitats". La delegada del govern ha fet aquest anunci després de reunir-se amb els secretaris generals del PSPV-PSOE i del PPCV.

    El ministre de l'Interior també ha anunciat que compareixerà al Congrés dels Diputats per donar explicacions, com li han demanat PSOE, ERC i IU.

    Jorge Fernández Díaz també ha explicat que hi ha hagut agents ferits durant els aldarulls i també una dona d'uns 50 anys que va ser atacada pels violents.

    http://www.324.…ils-a-Valencia
  • El cap de la policia de València, acostat al grup ultra España 2000, segons La Directa

    Antonio Moreno tracta els estudiants d'enemics

    Antonio Moreno Piquer, cap de la policia espanyola al País Valencià, féu ahir unes declaracions que causaren sorpresa i indignació, car tractà els estudiants que es manifestaven d'enemics. Segons el setmanari Directa, Moreno Piquer mai no ha amagat l'afinitat amb José Luis Roberto, cap ultradretà del grupuscle España 2000, un dels responsables de l'associació de proxenetes més gran de l'estat espanyol i president de l'empresa Levantina de Seguridad.

    Moreno ha signat cartes d'agraïment a Levantina per algunes accions pretesament meritòries d'agents de seguretat privada. I va presidir, el 5 de maig de 2009, el lliurament d'onze diplomes a guardes de seguretat que treballen a les ordres de Roberto agraint-los la seva tasca professional.

    El cap de la policia de València fou nomenat el 30 de juliol de 2008. La seva carrera professional va començar a la Brigada Provincial d'Informació de València, però l'any 1997 fou destinat a Galícia, com a responsable de la Brigada de Seguretat Ciutadana de la Corunya. El seu superior jeràrquic, Carlos Rubio, el va tornar a reclamar a València com a número dos, on fou nomenat cap superior de policia el 2007. I quan Rubio passà a la Direcció Superior de Madrid va deixar lliure la plaça de València, que fou ocupada per Moreno.

    http://www.vila…0-directa.html
  • Vidal-Quadras discrepa de Camacho quan diu que el PP és determinant a Catalunya
    Considera que Aznar 'es va equivocar' cedint Catalunya 'als nacionalistes', cosa que va tenir uns efectes que serien 'letals per al conjunt d'Espanya'
    Assegura que 'l'agenda separatista' de PNB i CiU perjudiquen 'moltíssim' l'Estat espanyol
    22/02/12 09:47 - barcelona - Redacció

    El vicepresident quart del Parlament, l'eurodiputat del PP, Alejo Vidal-Quadras, ha discrepat aquest dimecres de les paraules de la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, quan diu que els popular són 'determinants' a Catalunya. En una entrevista a Els matins de TV3,Vidal-Quadras ha considerat que el PP seria determinant si defensés els principis del partit. I ha posat un exemple per explicar-ho. Ha dit que si els pressupostos de la Generalitat depenguessin del suport del PP, ell exigiria la supressió del 80% de les empreses públiques, ha qualificat 'd'inútils', i el dret d'escolarització dels fills en la llengua que els pares vulguin. 'No hi hauria acord sense aquestes dues condicions', ha sentenciat. Per l'eurodiputat, fa falta un compromís 'més ferm i inequívoc' amb el que el PP representa a Catalunya

    Vidal-Quadras ha explicat que sempre ha defensat les mateixes idees. 'No em poden acusar d'ambigüitat'. I precisament això, segons ha explicat, és el que li va 'costar la presidència del PP a Catalunya' quan l'expresident espanyol, José María Aznar, va pactar amb CiU, que segons ha dit, va obligar a 'sacrificar el PP de Catalunya ', amb un canvi d'estratègia que el va fer estar 'emmanillat' a CiU. 'Hem perdut 15 anys', ha assegurat. 'Si s'hagués fet d'una altra manera, el PP tindria una influència encara més important', ha afirmat.

    En aquest sentit, Vidal-Quadras considera que Aznar 'es va equivocar' cedint el 1996 'Catalunya als nacionalistes', cosa tindria 'uns efectes que serien letals per al conjunt d'Espanya'. De fet, ha assegurat que 'ara hi ha una nació dividida' i amb uns 'partits nacionalistes, el PNB i CiU, que tenen punts d'agenda separatistes clares'. 'Això a Espanya la perjudica moltíssim de cara a l'exterior' i de cara a l'interior també perquè perd energies per sortir de la crisi.

    'Els nacionalistes identitaris són letals per a la construcció dels estats', ha reblat.

    De fet, Vidal-Quadras considera que 'fer de les diferències una obsessió, és motiu de confrontació i manipular-les negativament és motiu de confrontació'.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  • Oltra llueix una samarreta amb codi QR per evitar la censura de Cotino

    La samarreta porta codificat el missatge 'Contra la brutalitat policial, #primaveravalenciana'

    La diputada de Compromís Mònica Oltra ha tornat avui a les corts després de l'expulsió de la setmana passada, i ho ha fet lluint una samarreta amb el missatge 'contra la brutalitat policial' i l'etiqueta #primaveravalenciana. Però en aquest cas el missatge anava xifrat amb el codi QR, que només es pot llegir amb dispositius com els smartphones. 'Potser així és més decorós', ha dit Oltra, que s'ha empescat aquesta idea per evitar que el president de la cambra, Juan Cotino, li pogués dir res.

    Camps reapareix a les Corts, set mesos després

    L'ex-president de la Generalitat, Francisco Camps, s'ha presentat avui al ple ordinari de les Corts Valencianes, on és diputat, després de set mesos d'absència. El d'avui és el segon ple que se celebra després de l'absolució de Camps per part del jurat popular, però l'ex-president no va assistir al ple de la setmana passada perquè s'havia agafat 'uns dies per descansar'.

    Camps ha dit als periodistes que se sentia content de 'tenir l'oportunitat de tornar a casa, a l'hemicicle, a gaudir del debat, les votacions i les discussions, i totes les coses que preocupen la Comunitat Valenciana'.

    L'ex-cap del Consell ha estat rebut amb abraçades per part dels seus companys de partit en la reunió del grup parlamentari. Més tard ha entrat a l'hemicicle i ha saludat Ricardo Costa, amb qui va seure al banc dels acusats pel cas dels vestits, Alfonso Rus i Trinidad Miró. En aquest cas, els diputats del PP no l'han aplaudit pas.

    Camps va dimitir com a president de la Generalitat el 20 de juliol després de ser encausat en la branca valenciana del cas Gürtel. Tot i que no havia renunciat pas al seu escó, avui és el primer cop que assisteix a les Corts des de la presa de possessió del seu successor, Alberto Fabra.

    http://www.vila…ra-cotino.html
  • Detingut un alt càrrec del govern valencià per malversació de diners

    La policia espanyola ha detingut el director general d'Integració i Cooperació de la Generalitat Valenciana, Josep Maria Felip, acusat de malversació de diners públics, frau de subvencions i falsedat documental.

    La fiscalia anticorrupció investiga des de fa mesos els recursos adjudicats pel Consell a les fundacions Cyes i Hemisferio, arran d'una denúncia de la diputada del PSPV Clara Tirado sobre les subvencions atorgades el 2008 per la Conselleria de Solidaritat, presidida per Rafael Blasco, a aquestes entitats.

    Tirado va denunciar la subvenció de prop de dos milions d'euros concedida pel govern valencià per abastir i tractar l'aigua per al consum humà i produir aliments a Nicaragua perquè assegurava que va destinar-se a comprar béns immobles a València. En resposta a la denuncia, Rafel Blasco va remetre a la fiscalia del TSJPV els expedients corresponents a les subvencions a la Fundació Cyes per a aquest dos projectes de cooperació. El fiscal superior, Ricard Cabedo, va estudiar la documentació i la va remetre a la fiscalia de València perquè va considerar que no hi havia indicis de delictes d'aforats.

    Paral·lelament a aquesta investigació, la fiscalia va obrir una altra causa per la documentació aportada per la diputada de Compromís Mireia Mollà, on s'afirmava que la conselleria de Blasco també fa afavorir la Fundació Entre Pobles --ara anomenada Hemisferi--. Segons que va dir Mollà, els diners de les subvencions no es destinaven als objectius de l'entitat sinó a empreses creades per la fundació.

    El diputat de Compromís Fran Ferri ha anunciat la detenció de Felip durant una intervenció avui l ple de les Corts, però el president de la Cambra, Juan Cotino, l'ha tallat i l'ha privat de parlar, argüint que havia esgotat el temps.

    http://www.vila…io-diners.html

    P.D.

    El títol del post hauria de ser "Detingut un altre càrrec del govern valencià per malversació de diners... i el dit!! aquests son els nostres "salvadors"!?!?!?!
  • Més privilegis judicials per a Urdangarin

    El jutge de Palma l'autoritza ara a poder entrar en cotxe al jutjat

    Després que la portaveu del Consell General del Poder Judicial, Gabriela Bravo, digués que no tots els encausats eren iguals, ni estaven sotmesos a la mateixa presió mediàtica per justificar que no s'enregistri la declaració de demà d'Iñaki Urdangarin, avui el jutge de Palma José Castro ha decidit autoritzar-li l'accés en cotxe a la porta del jutjat. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), s'ha pres aquesta decisió 'amb caràcter excepcional' i adduint 'estrictes raons de seguretat' seguint amb els requeriments de la Prefactura Superior de Policia de les Illes.

    El duc de Palma ha de declarar demà al matí en relació al cas 'Babel', una derivada de la investigació sobre el cas 'Palma Arena'.

    http://www.vila…rdangarin.html

    P.D.

    I que "treballen" en dissabte!!!, quins sacrificats i a sobre els critiquem!!!!
  • La guàrdia civil s'emporta dos professors de l'IES Joan Fuster de Sueca a la caserna

    Els deixen anar després d'identificar-los per les protestes que han fet estudiants i professors contra les retallades

    L'IES Joan Fuster de Sueca ha tallat la carretera de davant del centre per protestar per les retallades en l'ensenyament al País Valencià. Pocs minuts després de tallar el pas, segons expliquen els alumnes, ha arribat la guàrdia civil, que ha culpat els professors de deixar sortir els xiquets al carrer. Després d'alguns moments de tensió i algunes empentes als xiquets, els agents s'han endut dos professor a la caserna per identificar-los. En acabat, els dos professors han pogut tornar a l'institut sense més conseqüències.

    La mobilització dels estudiants del Joan Fuster de Sueca concideix avui amb la cadena humana que s'ha fet a l'IES Lluís Vives, centre neuràlgic de les protestes dels últims dies.

    http://www.vila…a-caserna.html

    P.D.

    Fixeu-vos en les armilles que porta la G. C. sort que anaven a un institut!!, si arriba a ser a les metal·lurgíques de Sestao hi haurien portat tancs!! (encara que ara que ho penso... els portaven!!!!!!)
  • Indignació per les difamacions contra la filla d'Enric Morera

    Ximo Puig, preocupat per la 'satanització' de la filla del síndic de Compromís, que denuncia a la fiscalia de menors la detenció irregular i les filtracions

    El síndic de Compromís, Enric Morera, denunciarà a la fiscalia de menors la detenció de la seva filla, de disset anys, per part de la policia dissabte a la nit, acusada de fer pintades en mobiliari urbà. I també demanarà que s'investigui la filtració de la informació a diversos mitjans. Aquesta persecució mediàtic ha desfermat moltes crítiques a la xarxa, entre les quals la del diputat socialista al congrés espanyol Ximo Puig, que s'ha mostrat molt preocupat per la 'satanització de la filla d'Enric Morera'.

    El membre del consell d'administració de RTVV en representació de Compromís, Rafa Xambó, ha expressat la indignació per Twitter: 'Vergonya, premsa. Morera denuncia a la fiscalia de menors la detenció irregular de la seva filla'. I després ha afegit: 'Suspens a la premsa valenciana pel tractament infame de la primavera valenciana i avui la detenció de la filla d'Enric Morera'.

    El batlle de Pedreguer, Sergi Ferrús, ha qualificat els mètodes de feixistes. 'No podran amb la dignitat, no podran amb la por', ha reblat, i ha donat ànims a Morera.

    Irregularitats en la detenció

    Morera avisa que, d'una banda, la policia ha violat la llei de com actuar amb menors d'edat, fent un interrogatori sense advocats ni familiars; i, d'una altra, perquè 'algú ha passat dades d'una menor sense cap diligència i sense respectar la llei'.

    Després de la publicació de la notícia a Las Províncias, Levante-EMV, El Mundo i l'ABC, Morera ha fet aquest anunci: 'Denunciarà els fets relacionats amb la detenció irregular de la meua filla i la filtració de la notícia a certs mitjans de comunicació, com també els insults i amenaces que s?han difós per xarxes socials per part de militants, càrrecs públics i orgànics del PP i altres organitzacions de l?extrema dreta valenciana'.

    Explica que la seva filla es trobava dissabte a la nit amb un grup de trenta amics i amigues, la majoria també companys i companyes de l?IES Lluís Vives de València, a la zona del jardí de l?Hospital. 'En eixe moment, va aparèixer la policia i, curiosament, la única jove que va ser trasllada i aïllada en un cotxe patrulla va ser la meua filla, a qui interrogaren amb la intenció de que reconeguera l?autoria d?unes pintades. Eixe tractament és un fet gravíssim perquè s?ha violat la llei de com actuar amb els menors, tal com estipula el Reial Decret 1774/2004', diu Morera.

    També destaca que els joves no van ser sorpresos per la policia fent les pintades. 'I el més greu és que, una vegada a la comissaria, van ser interrogats els set menors sense la presència dels pares i tampoc sense la presència d?advocats i sense informar-los dels seus drets i per què estaven detinguts'. Diu que fins a les dues de la matinada no els van comunicar que havien estat detinguts, que se'ls acusava de ser els autors d'unes pintades però que no hi havia cap prova ni s'havia obert cap expedient. I afegeix: 'El més greu de tot este afer és que algú ha passat dades d?una menor sense cap diligència, sense respectar la llei que és molt clara i això ha servit per a fer una campanya personal d?atac directe contra una formació política i contra la meua persona'.

    Per això, ha decidit de presentar la denúncia a la fiscalia de menors, perquè investigui qui ha estat el culpable de la filtració.

    http://www.vila…ic-morera.html
  • El govern espanyol indemnitzarà Otegi amb 20.000 euros per danys morals

    L'Estat va condemnar a un any de presó a l'exportaveu de Batasuna per injuries al rei i el TEDH va considerar la sentència 'desproporcionada'

    El ministeri de Justícia finalment pagarà la indemnització per evitar una sanció del Tribunal Europeu de Drets Humans

    Ruiz-Gallardón expressa la seva ?discrepància? amb el veredicte però també l?acatament?
    01/03/12 11:41 - madrid - EFE

    El govern espanyol pagarà 20.000 euros a Arnaldo Otegi per danys morals per evitar una sanció del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que el març de l'any passat va condemnar Espanya a indemnitzar l'exportaveu de Batasuna per haver-li imposat una condemna ?desproporcionada? per injúries greus al rei el 2003. El ministeri de Justícia ha donat l'ordre de pagament a la Caixa General de Dipòsits del Tresor i es farà efectiva en les pròximes hores, segons han informat fonts del departament que dirigeix Alberto Ruiz-Gallardón.

    El 15 de març de 2011, el TEDH va sentenciar que l'Estat espanyol havia d'indemnitzar amb 20.000 euros a Otegi i a pagar 3.000 euros més en concepte de costes per condemnar al líder basc a un any de presó per un delicte d'injúries greus al rei.

    La sentència es va convertir en ferm el 19 de setembre de 2011, en rebutjar el Tribunal Europeu de Drets Humans el recurs presentat pel govern espanyol perquè la gran sala de la Cort revisés la primera resolució.

    Segons el TEDH, ?una pena de presó imposada per una infracció comesa en el terreny del discurs polític no és compatible amb la llibertat d'expressió garantida per l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans'.

    Per al Tribunal d'Estrasburg, 'en el context d'un debat sobre una qüestió amb un interès públic legítim, res pot justificar la imposició d'aquesta pena de presó?.

    El 26 de febrer de 2003, Otegi va dir que el rei ?és el cap suprem de l'Exèrcit espanyol, és a dir el responsable dels torturadors i qui protegeix la tortura i imposa el seu règim monàrquic al nostre poble gràcies a la tortura i la violència?.

    L'Executiu estava obligat a complir la sentència del TEDH abans del pròxim mes de març per evitar una sanció. El procediment d'execució d'una sentència ferma estableix que, en el termini màxim de sis mesos, l'Estat que hagi estat condemnat ha de remetre al Tribunal Europeu un informe que ha d'incloure les mesures individuals per reparar la violació de drets humans, el pagament d'indemnitzacions i les mesures generals adoptades per prevenir futures violacions similars.

    En declaracions a Onda Cero, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha expressat la seva 'discrepància' amb la sentència, però també l'acatament, 'amb disgust', atès que el Tribunal Europeu de Drets Humans, d'acord amb els convenis signats per Espanya, té jurisdicció sobre assumptes ocorreguts al nostre país.

    http://www.elpu…f=El+Punt+Avui
  • El jutge no encausa la infanta Cristina 'per no estigmatitzar-la'

    No troba prou indicis que estigués al cas de l'activitat d'Iñai Urdangarin

    El jutge José Castro, que instrueix el cas Palma Arena, no encausarà la infanta Cristina en el cas de presumpte malbaratament de diner públic de l'Institut Nóos, presidit pel seu marit, el duc de Palma, Iñaki Urdangarin. El jutge ha fet cas de la petició de la fiscalia, que s'oposava a que anés a declarar perquè diu que no hi ha indicis prou clar que estigués al cas de l'activitat d'Urdangarin. Castro diu que no tindria sentit que anés a declarar i que només serviria per a 'estigmatitzar gratuïtament'.

    El jutge troba que no n'hi ha prou per a encausar-la amb el fet que la infanta Cristina formés part de la junta directiva de l'Institut Nóos, que en fos copropietària a parts iguals amb el seu marit i que fos la secretària del consell d'administració d'Aizoon, una de les societats a les quals es van desviar fons públics.

    Aquesta empresa va facturar centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments que organitzava Nóos a les Illes. Segons el jutge, els serveis d'aquesta empresa podrien haver estat ficticis o, simplement, facturats a preus molt superiors al corresponent.

    Però encara hi ha altres vincles entre l'activitat d'Urdangarín i la casa reial. La infanta Cristina i Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, també formaven part de la junta directiva de Nóos fins a l'any 2006, quan van dimitir juntament amb Urdangarín. Les activitats presumptament delictives de l'institut Nóos es van produir entre 2004 i 2006. El jutge, però, considera que ni la infanta ni Revenga no participaven en la presa de decisions.

    http://www.vila…gmatitzar.html

    P.D.

    Tanta "consideració"... fa venir basques....
  • El director del Mundo vol que es reforci l'exèrcit de cara a la independència

    El director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, va publicar ahir un article titulat 'Els dos finals de l'acudit' en què apel·la a l'article 8 de la constitució espanyola per evitar la independència de Catalunya, i insta el govern espanyol a reforçar l'exèrcit per impedir-ho. 'Si existís la més remota possibilitat que Catalunya pogués independitzar-se d'Espanya, qualsevol govern conscient de les seves obligacions, també aquest, hauria adoptat ja mesures de cara a l'aplicació de l'article vuit de la constitució, incrementant els pressupostos de Defensa i modificant les directives sobre seguretat nacional per defensar els drets civils, no a Kosovo ni a l'Afganistan, sinó una mica més a prop'.

    A la web del Mundo, l'article només és accessible previ pagament, però es pot llegir íntegre en aquesta web, que recull articles d'opinió.

    elcomentario.tv

    L'article 8 de la constitució espanyola, que el director del Mundo esgrimeix, diu textualment: 'Les forces armades, constituïdes per l'exècit de terra, l'armada i l'exèrcit de l'aire, tenen la missió de garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l'ordenament constitucional'.

    http://www.vila…pendencia.html
  • Junqueras alliçona el director de La Razón sobre el 1714

    Resum del cara a cara entre el president d'ERC i Paco Marhuenda a RAC1

    En el segon 'round' avui del cara a cara entre Oriol Junqueras i Paco Marhuenda, a RAC1 (àudio) el president d'ERC ha tornat a donar una lliçó d'història al director de La Razón. Aquesta vegada, en una discussió sobre la Guerra de Successió, l'Onze de Setembre de 1714 i les conseqüències que va tenir. 'Catalunya va fer un ridícul històric' negant-se a donar suport a Felip V, ha dit Marhuenda; 'les bombes borbòniques van estroncar el camí cap a la modernitat i la contemporaneïtat democràtica', ha respost Junqueras. Aquest és un resum de la conversa, que situem en el moment en què Marhuenda intenta justificar la posició de Felip V, prèvia a la guerra.

    M: No es va donar temps a aquest home, que venia de França, a conèixer Catalunya ni Espanya. Que tenia la legitimitat de ser nét i besnét d'infantes espanyoles. Aquí hi va haver uns interessos econòmics i polítics dels anglesos, que van comprar voluntats. Però el poble català no tenia ni idea ni d'una cosa ni de l'altra. I en aquella èpica hi havia sobirania dinàstica i no sobirania nacional.

    J: És evident que els anglesos juguen les seves cartes, com els neerlandesos, l'emperador, Castella i tothom. I també és evident que a Catalunya en aquell moment hi ha una gran comunió entre aquests interessos comercials, els de la petita noblesa, entre les classes populars, artesanals, els menestrals de les grans ciutats i les petites ciutats. I és això el que explica per què Catalunya intenta garantir-se el futur en aquella guerra. És evident que els catalans no tenien gaire ganes d'anar a una guerra. I si hi van anar és perquè van tenir la percepció que el rei no els deixava una altra alternativa.

    M: Però no li van deixar l'oportunitat al rei. I la prova és que a Navarra i al País Basc el rei va mantenir els furs sense cap problema (?) La gent no sap que França no s'unifica de veritat. Dins el territori francès, fins a la Revolució, hi havia una sèrie de barreres, duanes i drets territorials de les diferents regions franceses. I no és certa aquesta visió que hi ha.

    J: Sí, sí que és veritat. Em sap greu, eh? Segur que té una part de raó en el sentit que el procés de centralisme francès no havia culminat. Però, per exemple, respecte de Catalunya sí que havia culminat: al Rosselló ja s'havia prohibit l'ús de la llengua catalana, s'havien eliminat totes les institucions pròpies? I per tant, l'experiència que tenien els catalans del sud és que veient els seus germans, els seus cosins, els seus cunyats i sogres de Catalunya Nord és que l'experiència francesa era molt negativa. I això ajuda a explicar per què els catalans del sud teníem molts arguments contra la presència francesa

    M: El Rosselló fou absorbit fruit d'una guerra. No és el mateix quan és fruit com eren altres territoris francesos d'una trajectòria i d'una història que s'unifiquen efectivament amb la revolució francesa i amb el període napoleònic.

    J: El decret de Cauterets-Villers que promou el francès com a llengua única és de final del segle XVI. Per tant la pressió francesa per la unificació i el centralisme ve de molt enrere. Però no ens desviem. La qüestió fonamental és que els catalans del segle XVIII creuen que és en joc el seu futur econòmic, comercial, polític? Que tenen la percepció que les seves constitucions en alguns casos afavoreixen la majoria de al població; per exemple, una que evita que el rei pugui reclutar els catalans per anar a les guerres del rei. Els únics ciutadans d'Europa que no estan obligats a anar a la guerra del seu rei són els catalans. I els catalans no estan obligats a pagar un impost sobre la sal, que en aquella època era importantíssim. Hi ha tot un seguit de constitucions els benficis de les quals recauen en el conjunt de la població. I expliquen per què els catalans, en una immensa majoria, aposten per una mateixa opció política, que és l'opció de salvar les seves constitucions i institucions. El projecte econòmic de futur, que vincula Catalunya amb el món, amb Holanda i amb Anglaterra i que ens permetria ser un país que participés en la modernita s'estronca per culpa de la victòria dels exèrcits de Felip V; es perd el tren de la modernitat.

    M: No hi estic d'acord. (?) La Guerra de Successió és una guerra europea, on al final tothom va sortir--hi guanyant: Felip V, l'arxiduc Carles, convertit en emperador, Anglaterra? I Catalunya es va quedar fent un ridícul històric en una lluita en què els anglesos la van deixar tirada. I els derrotats són derrotats. I les elits catalanes sabien perfectament després del que havia passat a València i a Aragó que el 1716 el Decret de Nova Planta va acabar el govern polític. Però també estarà d'acord que Catalunya des d'aleshores també va fer el seu camí. La Il·lustració i el reformisme borbònic va anar bé a Espanya i també a Catalunya.

    J: Intento explicar-ho. Amb la perspectiva del temps es veu bé. Qui va guanyar la partida, un segle després? França. Espanya o Anglaterra? És evident que Anglaterra. El model realment modern era l'anglès, el model que ens porta a les democràcia contemporànies i al parlamentarisme històric. Els catalans defensaven aquells fonaments. El model català era molt semblant a l'anglès; en canvi, el model francès, el castellà, el model absolutista i centralista, al cap d'aquelles dècades acaba fracassant absolutament. Nosaltres teníem la immensa sort de formar part de la millor tradició política europea, la que ha portat cap a la contemporaneïtat democràtica. I si no hi vam poder arribar va ser perquè hi va haver un exèrcit enemic, borbònic, reclutat fonamentalment a França i a Castella, que ho va estroncar amb les seves bombes i baionetes.

    M: L'arxiduc era allunyat del model anglès, no tenia res a veure, Hauria estat la tradició de l'absolutisme. Amb el rei Felip avui tindríem els furs, i perdó per la ironia. L'Àustria dels Habsburg tenia res a veure amb la democràcia parlamentària dels anglesos?

    J: Catalunya sí

    M: Catalunya tampoc.

    J: Sí, i tant. El model parlamentari i constitucional anglès era molt semblant al model parlamentari i constitucional de les corts catalanes. I aquest és el model que ha acabat triomfant. Ens va impedir de participar-hi un exèrcit que va llançar sobre Barcelona unes 30.000 bombes, aquell exèrcit que tenia 40.000 soldats en el setge d'una ciutat que tenia 35.000 habitants i només uns 4.000 defensors armats; aquell exèrcit que tenia 90.000 soldats al conjunt de Catalunya, més que no famílies. El camí cap a la connexió amb el món l'estronca aquest exèrcit, i això és una evidència històrica. I a Catalunya els Habsburg havien estat en gran mesura respectuosos, i la prova és que Catalunya encara decidia si anava a la guerra o no, decidia els impostos, la política monetària?

    M: Les corts només es van convocar tres vegades en tots els àustries des de Ferran el Catòlic.

    J: No, home, no.

    M: A partir de Carles V

    J: Carles V convoca corts un munt de vegades, quatre, cinc o sis; Felip II tres o quatre vegades. Tots els àustries no les convoquen dos o tres, sinó catorze o quinze vegades.

    M: No, s'equivoca. En aquella època el poder del rei era absolut .

    J: No. Catalunya decidia la seva política monetària? Sí. Sóc doctor en pensament econòmica i m'he dedicat a estudiar els debats sobre política monetària entre 1611 i 1630 i li juro que Catalunya decidia la seva política monetària. I decidia la seva política fiscal? Del tot; eren les corts catalanes les que fixaven impostos. I qui els recaptava? La Generalitat de Catalunya, que era la diputació permanent de les Corts . I quan el rei anava a una guerra els catalans estàvem obligats a anar-hi? No.

    M: Però era important de veritat això?

    J: Del tot!

    M: Però qui manava a Catalunya? Manava el rei.

    J: depèn de amb què. Perquè allò era un estat imposat. Era una mica com una unió europea actual.

    M: No, home, no.

    J: Vostè em reconeixerà que decidir els impostos és important, oi? Decidir la política monetària és important? Sí. Decidir si vas a una guerra o no és important? Del tot. I tot això ho podien decidir els catalans. Això és important, perquè això són estructures d'estat. I tot això es va perdre en la guerra de successió

    M: però una pregunta molt senzilla: quanta gent manava a Catalunya. Parlem d'una elit que quanta gent la conformava? Mil persones? I l'única cosa que els interessava era fer carrera, veure si podien rebre un títol nobiliari, rebre honors i privilegis. El poble català, la gent que vivia a Vic, amb tots els respectes, no es movia de Vic ni de la seva comarca. I no sabien gairebé ni on era Barcelona. Evidentment que hi havia una sèrie de privilegis, com n'hi havia en altres parts d'Espanya. Els que van ser lleials a Felip V, el dia després de la guerra de Successió, van tenir els seus furs. Catalunya no ho va fer i es va quedar sense els furs.

    J: Vostè m'haurà de dir una regió d'Espanya que pogués decidir la seva política fiscal, monetària, que pogués decidir si anava a la guerra o no. I no me'n trobarà cap.

    M: Vostè creu que això és molt important i veritablement cap ciutadà català de l'època tenia clar qui era el seu senyor legítim. Era el rei, ja fos Felip III, Felip IV i Felip II. I al rei ja li anava bé, perquè Catalunya era petitona i pobreta. Li interessava mot més el seu imperi i la seva potència europea. Catalunya tant li feia. Perquè quanta població tenia Catalunya?

    J: En aquell moment mig milió d'habitants. Però escolti, i quants en tenia Aragó o Castella?

    M: Era una terra de bandolers, de pobresa, hi havia una part de comerciants?

    J: Ara vostè es passa molt?

    M: No ho dic despectivament.

    J: Catalunya era aleshores un país del segle XVII, com tots els països d'Europa.

    M: És clar.

    J: És clar, no és que Catalunya fos del segle XVII i els altres del segle XXI. Catalunya era com tots, amb algunes particularitats. I diu que la gent no se n'assabentava. T'ho juro que si et reclutaven els fills la gent ho entén de cop. Que no veu que és molt important que et puguin prendre el fill i portar-lo a una guerra llunyana? I les corts, les institucions i els municipis catalans se sabien totes aquestes lleis i, per tant, les defensaven. I em dirà: allò no era una democràcia com ara, i no hi havia televisió. No, és clar, només faltaria.

    http://www.vila…azon-1714.html

Ves a la pàg: [-1] 1 - 2 - 3 - ... 10 - 11 - 12 [+1]

  • jpc,
  • puput
  • i
  • 35 visitants

Aquesta llista està feta a partir dels usuaris actius durant els darrers 20 minuts.

Programació















El Temps


Altres webs d'enllaços






Altres WEBs